1. Terrassa, 4 de setembre de l’any 2012
Manifest
El juliol de 1713 les tropes de Felip V iniciaven el setge Un document recuperat de l’Arxiu de la Parròquia del Sant
de Barcelona amb la intenció de sotmetre els catalans. Esperit fa relació d’aquestes persones, avantpassats nostres,
Moltes pàgines s’han escrit sobre el coratge de Barcelona que van morir lluitant pels seus drets, són els següents:
durant tot l’any que patí aquest setge, però ben poques Francesc Janer, fuster.
sobre el sacrifici de moltes altres viles i pobles de Pere Ramoneda, oller.
Catalunya en defensa de les llibertats i institucions Sebastià Forment, oller.
catalanes. Pau Bufí, teixidor de lli.
Altre Pau Bufí, fill del sobredit, també teixidor de lli.
Dos mesos després d’iniciar-se el setge barceloní, un Joseph Bastart, jove, adroguer, fill de Joseph Bastart, candaler
poderós destacament borbònic format per quatre o de cera i de Madrona Matas.
cinc mil homes i comandat pel mariscal Feliciano de Valentí Trullàs, pagès.
Bracamonte arribava a les portes de la vila de Terrassa. Jaume Prasega, teixidor de llana.
Tenia ordres d’esclafar de forma exemplar tota localitat Franco Montaner, jove, cirurgià.
lleial a la causa austriacista. Aquella mateixa nit del Perejoan Font, pagès.
3 al 4 de setembre de 1713 les tropes borbòniques Josep Gorina, assahonador.
passaven la nostra vila per les armes. Mentre alguns Antoni Gall, pagès.
terrassencs defensaven amb honor la ciutat, bona part Josep Oliu, pagès.
de la població trobava com a lloc de refugi i resistència Jaume Bugunyà, fill de Joseph Bugunyà.
l’interior del convent de Sant Francesc. Joan Vidal, pagès.
Un minyò d’Anton Serralt d’uns vuit anys.
L’endemà al matí l’espectacle a la localitat era desolador:
moltes cases havien estat saquejades, un centenar A tots ells, i a les persones que al llarg de la nostra història
s’havien esfondrat consumides per les flames i una local han lluitat per la llibertat, volem retre homenatge,
vintena de terrassencs jeien pels carrers de la vila recuperar-les a la memòria col·lectiva, perquè la seva lluita
assassinats a mans dels assaltants. Aquest fou el preu
que pagaren els terrassencs per defensar les seves
és un senyal d’identitat local i de fonament dels principis
democràtics; de fet és la millor contribució de futur que CONCERT
institucions i les seves llibertats. podem fer a l’educació cívica, i democràtica de les generacions
futures. COMMEMORATIU
DELS FETS HISTÒRICS
Programa DEL 4 DE SETEMBRE
DE 1713 A TERRASSA
• LECTURA DEL MANIFEST COMMEMORATIU dels Fets Històrics
a càrrec d’un representant de l’associació Dismifísics.
• CONCERT de cançons del barroc català a càrrec de l’Ensemble Cum Cantico Dimarts 4 de setembre de 2012 a les 19 h
Claustre del Convent de Sant Francesc d’Assís
Plaça del Dr. Robert, 1, Terrassa

2. ENSEMBLE CUM CANTICO Xavier Pagès entrada lliure
Barcelona 1974. Músic i escriptor. Als deu anys *Les imatges d’aquest programa han estat extretes dels elements arquitectònics
CANÇONS DEL BARROC CATALÀ ingressa a l'Escolania de Montserrat d'on n'és destacat del claustre del convent de Sant Francesc d’Assís de Terrassa
solista de la mà del P. Ireneu Segarra. Plaça del Dr. Robert, 1, Terrassa
Ha cantat a la Capella de Santa Ma. del Mar dirigit
per Manel Valdivieso, Mireia Barrera i Lluís Vilamajó,
col·labora amb la Capella Reial de Catalunya dirigida
Intèrprets: per Jordi Savall en concerts arreu d'Europa; col·labora
Xavier Pagès, baríton i amb “Al ayre español” dirigit per Eduardo López
Santiago Figueras, tiorba i Banzo; forma part del grup Exaudi nos que dirigeix Joan Grimalt; és
guitarra barroca. membre del grup La Trulla de Bozes amb el que ha realitzat més de cent
concerts arreu de l'estat espanyol i d'Europa.
Ha cantat com a solista mb l'orquestra de Cambra Catalana, l'Orquestra
Aquest programa és dedicat a dos tresors de la nostra de L'Empordà i l'Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de
Jordi Casas, Albert Argudo, Joan Pàmies, Josep Mª Sauret i Jordi Mora
música. entre d'altres. Actualment és director del Cor de Cambra Diaula i de la
Coral Ars Nova de Martorell
D'una banda el ric patrimoni conservat a l'arxiu de
Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar, que conté obres Santiago Figueras
catalanes dels segles XVII i XVIII, d'autors anònims Professor Superior de guitarra pel CSMM de Per a més informació:
o d'altres ja coneguts com Tomàs Milans. Cum Cantico Barcelona, perfecciona aquest instrument a la Casa Soler i Palet, Font Vella 28
Universitat de Viena amb K. Ragossnig i estudia 08221 Terrassa
ha investigat i transcrit diverses d'aquestes obres, que orgue amb Jordi Figueras i sitar i música clàssica Tel. 93 783 27 11 o bé
seran enregistrades ara per primer cop. hindú amb Shyam Sunder. cultura.districtes@terrassa.cat
www.terrassa.cat/culturaaprop
La seva tasca concertística l'ha portat a actuar en
El fons de l’arxiu de Canet conté moltes obres diversos països d'Europa i als Estats Units, tant en
procedents de la Capella del Palau de la Comtessa de recitals com a solista (Festival Internacional de
Torroella de Montgrí, seu de Nacions Unides a Viena), com formant
Barcelona, fetes copiar per Tomàs Milans per tal part de diverses formacions de cambra (Festival d'estiu de Ginebra,
d’evitar-ne la pèrdua. De l'altra s’hi incorpora també Universitat de Bloomington, Festival de Barcelona, entre molts d'altres).
la interpretació de les cançons que han sobreviscut Ha efectuat diversos enregistraments en format CD i DVD.
És professor d'improvisació històrica al Conservatori Superior del Liceu
des de llavors en el cançoner tradicional. Una (Barcelona). Iniciat en la música antiga de la mà de Hopkinson Smith,
pervivència deguda sovint a que han trobat un fort ha rebut també ensenyaments d'Anthony Rooley i Jan Willem Jansen.
encaix en el més profund de l'ànima del poble. Són Col·labora amb diversos grups de música antiga, on desenvolupa la seva
passió pels instruments de corda polsada del Barroc.
petites joies, tant en el pla musical com en el poètic,
que es presenten en aquest concert amb arranjaments
que en respecten l'atmosfera a l'ensems tradicional i
antiga. HI COL·LABORA
www.terrassa.cat 010 807 210 010