Clase univ 2013. deixant de fumar hi guanyem tots

PREVENCIÓ (I):
GENERALITATS I TABAC.

Dra. Mireia Sans - Metge de Família (ABS Castelldefels)
SESSIÓ 7. PREVENCIÓ (I): TABAC
msans@ambitcp.catsalut.net /
Assignatura: Medicina d’Atenció Primaria twitter: @MireiaSansC / @eapelcastell
Dr. Francesc Borrell, Dr. Juanjo Mascort, Dra. Mireia Sans

Contingut

• PERQUÈ I QUAN LES ACTIVITATS
PREVENTIVES?

– Metodologia bàsica de la prevenció.
– El Programa PAPPS.

• EL TABAQUISME

– Epidemilogia bàsica.
– Abordatge.

Assignatura: Medicina d’Atenció Primaria

¡LLEVAS UN TIPO
DE VIDA QUE TE
YA... PERO SI ESTA MATANDO
LLEVO UN TIPO LENTAMENTE!
DE VIDA MAS
SANO. ¡AUN ME
MATARA MAS
LENTAMENTE!

Cal fer activitats preventives?


Per què fer activitats preventives?

• Per promoure la salut i prevenir malalties

I.T.V.


A qui cal fer activitats preventives?

• A individuos asimptomàtics; població general

• A individuos de risc alt per determinades
malalties.

• Com identifiquem la població diana?

• Recerca Oportunista
• Recerca de casos


Recerca Oportunista

refredat Prenem TA

registrem


Recerca de Casos

cerca citem

registrem
activitat

Quan farem cribatge de malalties?
Criteris de Wilson

• La malatia ha de ser important: impacte o
prevalença.

• Ha d’existir un test prou sensible i específic.

• Ha d’existir un tractament eficaç / efectiu /
eficient.

• S’ha de poder pagar “per a tothom”.


Activitats Preventives
Un test

• SENSIBILITAT: probabilitat d’obtenir un resultat positiu
en els individus que tenen la malaltia.

• ESPECIFICITAT: probabilitat d’obtenir un resultat
negatiu en els individus sans.

• VALOR P. POSITIU: probabilitat de tenir la malaltia en
un individu amb test +

• VALOR P. NEGATIU: probabilitat de no tenir la malaltia
en un individuo amb un test negatiu


Activitat Preventiva
Programa activitats preventives (PAPPS):

– infancia-adolescència.
– adult.
– cardiovascular.
– càncer.
– malalties transmisibles.
– estils de vida.
– salut mental.

• Inclou un conjunt de procediments tant variats
com: consell sanitari, cribats, inmunitzacions,
quimioprofilaxi

Algunes mesures Preventives
Risc cardiovascular
TA <14a 14-40a cada 4- >40a
5a cada 2a
1 vegada
Colesterol dona<35 35-75, >75 a, 1
Home<45 45-75 vegada, si
1 vegada cada 5a cap previa

Activitat 30 minuts entre 65-85% > 14a
física cada 3 dies freqüència
màxima.

Tabac >14a cada 2a

Alcohol >14a <280 gr/setm/H Perillós: >
cada 2a <170 gr/setm/D 50gr/24h


Algunes mesures Preventives
Screening càncer

cèrvix 35-65 1 vegada/a/2 anys i si
normals, desprès cada 5 anys
Mama > 50a cada 2 anys

Colon > 50a SOF anual, sigmoidoscopia
cada 5a, colonoscopia cada 10a

pell Protecció solar

Pròstata, pulmó no hi ha recomanacions


EL TABAC


El consum de tabac
és

la PRIMERA

causa prevenible

de MORT i
MALALTIA

al nostre entorn

Importancia del Tabac

• un 29,5% de la població adulta fuma (30% > 16anys)
• 31,6% dels homes ( ), 21,5% de les dones ( ).
• Dels 16-24 anys, fumen més les dones

• Responsable del 16,5% de totes les morts:
– 27,1% homes
– 2,9% dones

• Principals causes de mort atribuïdes al tabac:
– Càncer de pulmó (26,5%)
– MPOC (20,9%) – Factor etiològic + imp
– Cardiopatia isquèmica (12,8%)
– Malalties cardiovasculars (9,2%) – FRCV + imp


Epidemiologia del Tabac

- 1ª causa prevenible de morbilitat i
mortalitat

- Quan es deixa de fumar:
- durant 10 anys el risc de C. pulmó és d’un
50% menys dels que continuen fumant
- durant 15 anys el risc de malaltia CV s’iguala
amb els no fumadors


Importancia del Tabac

Elevats costos sanitaris


Components del tabac


Més de 25 malalties relacionades amb el tabac
CERVELL
BOCA & FARINGE
AVC
COR càncer
LARINGE & TRÀQUEA
malaltia coronària
càncer
ESÓFAG & ESTÓMAC inflamació (laringitis)
càncer PULMÓ
úlcus càncer
ÚTER & OVARI enfisema
infertilitat bronquitis crònica
avortament
PÀNCREAS
retràs creixement
càncer
menopausa precoç AP. URINARI
càncer de cèrvix càncer ronyó
càncer bufeta
TESTÍCLES OSSOS
disminució fertilitat osteoporosi
impotència
ARTERIES PERIFÉRIQUES PELL i FANERES
Arteritis de Mb inferiors color gris, arrugues


Definicions relacionades amb tabac

FUMADOR: tot individu que fumi
diàriament durant l’últim mes una
o més cigarretes (OMS). A la
pràctica i majoria de protocols
clínics: “vostè fuma?”

EX-FUMADOR:
12 mesos sense fumar

FUMADOR PASSIU: involuntari, aspira
fum de tabac que fumen altres
persones

Tabac. Cas clínic

La Maria té 48 anys

Està feliçment casada i té
tres fills

És professora de P3 i te un
grau important d’estrés a
la seva feina.

Maria


Tabac. Cas clínic

Fuma uns 20-30 cigarrets/dia,
ros americà, el primer amb el
cafè del matí (15 minuts després
d’aixecar-se).

Fuma entre les clases i en
companyia de les companyes de
feina.

Fuma des dels 18 anys, però ho
va deixar durant els embaraços.

Ve a sol·licitar l’analítica de
control del colesterol.


Tabac. Cas clínic

Quin és el motiu de consulta? Què
fa el metge?


Com introduir l’abordatge del consum de tabac?

 Després de resoldre el motiu de consulta

 Com una activitat preventiva

 Utilitzant estrategies motivacionals

Ajudar a deixar de fumar és la intervenció
preventiva amb millor relació de
cost-efectivitat

Intervenció breu

• És una estratègia d’intervenció per
promoure la cesació tabàquica.

• És de curta durada.

• És efectiva, duplica les taxes d’èxit en
cesació tabàquica comparat amb la no
intervenció.
• Identificar fumadors i els que volen fer
intent de cesació
Russell MAH et al. BMJ 1979; 2:231-35
Wilson DMC et al. Canadian Medical Association Journal 1987; 137(7):613-19

A tot fumador: consell bàsic

Clar: “Vostè ja sap que fumar és perjudicial per la
salut. El meu consell és que deixi de fumar. Si
necessita ajuda; aquí em té."

Fort: " Deixar de fumar disminueix el risc de càncer de
pulmó, infart de miocardi, accident vascular cerebral i
la limitació del fluxe aeri. Deixar-ho és el millor que
pot fer per la seva salut. Nosaltres podem ajudar-lo."

Personalitzat: Segons condició clínica, historia del
consum de tabac, la motivació/disponibilitat pel
canvi, la historia familiar, els interessos personals o
els costs socials i econòmics.

 “El año 2012 puede ser un buen año para dejar de fumar”
 Hemos generado este espacio para ayudarte a tomar la decisión
que consideres más adecuada
 Puedes vivir sin tabaco y el tabaco podrá vivir sin ti



Los Ex fumadores NO abandonan
Campaña ” Ex smokers


Podem fer quelcom més en l’abordatge del tabac?


Podem fer quelcom més en l’abordatge del tabac?

Mesurar historia de tabaquisme

Mesurar la dependència al tabac:
• Test de Fagerstrom

Mesurar la motivació per deixar de fumar:
• Test de Richmond

Mesurar l’estadi del procés de deixar de fumar:
• Model conductual de Prochaska i
DiClemente


Mesurar historia de tabaquisme

Dades mínimes:
• Número de cigarretes/dia
• Anys de consum (20paq/any)
• Núm d’intents i duració
• Convivència amb fumadors
i suport social
• Existencia d’altres adiccions
i/o malalties psiquiàtriques
• Mesurar grau de dependència
• Identificar la fase de canvi


Mesurar dependència
Test de Fagerstrom


Mesurar motivació
Test de Richmond (1993).

PREGUNTAR RESPOS PUNT
TES

•¿Li agradaria deixar de fumar si ho pogués No 0
fer fàcilment? Sí 1

cap 0
•¿Quant interès te vostè en deixar de fumar?
Molt 3

•¿Intentarà deixar de fumar completament en No 0
les pròximes 2 setmanes? Sí 3

•¿Creu que dintre de 6 messoss vostè no No 0
fumarà? Sí 3

=/> 7 punts: més motivats; 4-6 punts: motivació mitja; < 4: poc motivats


El procés de deixa de fumar
Prochaska i DiClemente

a
vid
de
til able
Es ud
sal


El procés de deixa de fumar

Prochaska i DiClemente


Fases deixar de fumar i icoach


Tabac. Cas clínic

Fagerstrom:
2+2+0+1+1+0= 6
dependència mitja

Richmond:
1+0+0+1= 2
motivació baixa

Prochaska/DiClemente:
Precontemplativa

Quina intervenció faries?
Pegats?, xiclets?, motivacional?, derivar-la a un altre
professional?

La millor medicina per deixar de fumar:
És l’entrevista motivacional!

L’entrevista motivacional és:

• un conjunt de tècniques
verbals i no verbals,
• adaptades a cada estadi de
canvi,
• ofertades en un contexte terapèutic,
• en un clima emocional favorable i,
• de forma individualitzada


Tabac. Cas clínic

Què fa el metge?


L’Entrevista Motivacional
Fases de la intervenció (I)

1.Pregunta oberta sobre tabac:

• Vol que parlem del tabac?
• Què pensa del tabac?

2. Escoltar les raons que ens ofereix el pacient.
Treballar l’ambivalència.

• Què és el que més li agrada de fumar?
• Per què deixaria de fumar?


Fases de la intervenció (II)

3. Resum de les raons a favor i en contra per
deixar el tabac:

• És això el què m’ha dit?
• L’he entès bé?
• Sembla que...

4. Pendre una decisió

• Després del què m’ha explicat, quin seria el
següent pas?


Fases de la intervenció (III)

5. Agraiment i deixar la porta oberta

• Li agraeixo la seva confiança per parlar
del tema...
• Estic a la seva disposició per seguir
parlant del tema...

6. Estimular el sentiment d’autoeficacia

• Estic convençuda que quan ho decideixi
segur que ho aconseguirà


Entrevista motivacional
No vol
+
Intervenció intensiva Motivat, alta
dependencia

Dificultat
Intervenció breu Motivat amb dependència
moderada

Motivat amb baixa dependencia
Sols -


Tabac. Cas clínic

La senyora Elena està decidida a deixar de fumar.
Què hem de fer?


Planificar la cessació tabàquica

• Fixar un dia significatiu: dia “D”.
• Buscar el recolzament social.
• Eliminar tots els productes relacionats amb el
tabac.
• Preveure dificultats.
• Donar consells pràctics i entregar lectures.
• Ajudes farmacològiques.


Fases de la cessació

• Fase d’eufòria: 3-8 dies després del dia D

• Fase de dol: 10-15 dies després

• Fase de normalització: 15-30 dies després
“Per un no
passa res”
• Fase de consolidació: 2-3 mesos després

FELICITAR!


Cessació i tractament farmacològic

Punts claus per quan volem saber si hem de prescriure
ajuda farmacològica per deixar de fumar:

- fumador de >20 cigarretes al dia
- fuma en la primera mitja hora
- intents previs de cessament del consum amb
recaigudes per síndrome d’abstinència.

No es recomana a (guia fiore 2008):
- Fumador < 10 cigarrets/dia
- Adolescents
- Oferir consell i ajuda a tots els que vulguin deixar-
ho


Tractament farmacològic

• Són una ajuda, no hi ha fàrmac “miracle”

• Doblen el percentatge d’èxits en
dependència mitjana-alta i motivació alta

• Disponibles/recomanables per a molts
fumadors

• La teràpia de suport concomitant millora el
percentatge d'èxits



Fàrmacs de 1ª línia:
- Substitutius de la nicotina:
Parxes (PTN)
Xiclets
Spray nasal
Comprimits per xupar
- Bupropión
- Vareniclina
Fàrmacs de 2ª línia:
- Nortriptilina/sertralina
- Buspirona
- Clonidina

No
Vol deixar de fumar? I.motivacional

Si

Intervenció: Consell i fàrmacs

Fármacs Consell

TSN Bupropion Vareniclina

Monoterapia ó combinació

Monoterapia: Combinació:
Evidencia Fracas de monoterapia
Preferencies del pacient Múltiples intents previs
Experiència previa pacient Nivell de dependencia > 7 FDQ
Historia pacient En tract. monoterapia aparició SA
Interacciones amb medicacions Problemes relacionats amb pes
Adaptat de Bader et al.Tobacco Control 2009;18:34–42

Meta-analysis (2008): Combination therapies

Farmac Odds Ratio Abstinenci
a
Parxe (long-term; > 14 s) + NRT 3.6 (2.5– 36.5%
(xicle o spray) 5.2)
Parxe + Bupropion 2.5 (1.9– 28.9%
3.4)
Parxe + Nortriptyline 2.3 (1.7- 26%
3.0)
Parxe + Inhaler 2.2 (1.3- 25.8%
3.6)
Parxe + AD (paroxetina, 2,0 (1.2- 24.3%
venlafaxina) 3.4)
Treating Tobacco Use and Dependence: 2008 update.
US Department of Health and Human Services, May 2008.


webs tabac


Conclusions

Actuar enfront el tabaquisme, és una de les
intervencions amb millor relació cost-efectivitat

La intervenció mínima consisteix en:
- Preguntar a tots els pacients
- Aconsellar als fumadors
- Ajudar als que volen deixar de fumar

Donar tractament farmacològic ha aportat un
increment dels èxits


Conclusions

Preguntar sempre sobre consum Aconsella de forma clara
Historia de tabaquisme Individualitzar el missatge
Registrar en historia clínica Informar sobre riscs i beneficis

Mesurar Aconsellar

Ajudar Programar

Ajudar al fumador que ho desitgi Oferir seguiment
Oferir material d’autoajuda Comprovar evolució
Donar suport a l’intent


I jo, proposo
que tothom es
suicidi com
vulgui!

er
sp
rà cie tra
G os
la v ció !
aten

Dra. Mireia Sans
Dr. Francesc Borrell, Dr. Juanjo Mascort, Dra. Mireia Sans msans@ambitcp.catsalut.net

Clase univ 2013. deixant de fumar hi guanyem tots

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Andere mochten auch

Andere mochten auch (6)

Ähnlich wie Clase univ 2013. deixant de fumar hi guanyem tots

Ähnlich wie Clase univ 2013. deixant de fumar hi guanyem tots (20)

Mehr von Mireia Sans Corrales

Mehr von Mireia Sans Corrales (7)

Clase univ 2013. deixant de fumar hi guanyem tots