2. LA PROSTITUCIÓ
El terme prostitució prové de
la paraula prostituere que
significa literalment “exhibir
per a la venda”. La
prostitució fa referència a les
pràctiques sexuals a canvi
de diners.
Pro statuere: "La que
se situa davant"
A l’Imperi Romà era un ofici
habitual, exercit tant per
homes com per dones de
diferent classes socials.
3. Les prostitutes
Les dones lliures que es prostituïen ho feien perquè no tenien
diners i moltes vegades pressionades pels seus familiars, ja que
era una font d’ingressos i no tenien cap altra habilitat que pogués
fer-les guanyar tants diners. Algunes fins i tot s’escapaven de casa
per no haver de dedicar-se a la prostitució, i altres eren
esclavitzades per ser-ho.
Sovint patien abusos físics i psicològics a mans dels seus clients i
també l’excés de pràctiques sexuals els provocaven lesions a més
d’infeccions.
Hi havia dos tipus de prostitutes: aquelles que suposadament es
dedicaven a treballar al temple i les prostitutes “de luxe” que
servien als rics. Les segones són les que tenien una presència
significativa, ja que els rics tenien més accés al seus serveis.
4. Tipus de prostitutes
Hi havia diferents tipus de prostitutes:
Delicatae (delicatus “elegant, refinat”): prostitutes de luxe, d’alta categoria.
Tenien clients com senadors, negociants, generals, ... Només alguns se les
podien permetre.
Famosae (famosus “de mala fama o reputació”): es dedicaven a aquest ofici
per obtenir plaer i no beneficis.
Lupae (lupa “lloba”): exercien els seus serveis als lupanars (prostíbuls).
Noctilucae (nox, noctis “nit”): dones que només treballaven de nit.
Copae: prostitutes que treballaven en les popinae.
5. Fornicatrices (fornicatrix “prostituta”): practicaven el seu ofici sota
els arcs dels ponts o als edificis. El terme fornix significa arc, d'aquí
prové la paraula “fornicar” (tenir relacions amb prostitutes”).
Forariae: (foras “a fora”): treballaven pels camins rurals propers a
Roma, els seus principals clients eren els viatgers.
Bustuariae (bustuaria “funeral”): exercien prop dels cementeris.
Prostibulae (prostibulum “prostíbul”): les que ho feien al prostíbul,
carrer.
Meretrix (mereor ”merèixer”): prostitutes que es casaven amb un
home per diners.
6. Els lupanars
El lloc on s’exercia la prostitució
era el lupanar (“casa de les
llobes”), també anomenat bordell
o prostíbul.
Els lupanars es localitzaven per
barris.
- Els més luxosos i amb les més
belles prostitutes es trobaven en
l’Aventí, un dels set turons de
Roma.
- A la Subura hi havia els més
populars. Les prostitutes
cobraven per avançat i les seves
tarifes equivalien a les d’una copa
a una taverna.
Sovint les prostitutes estaven
assegudes (prostare) a la porta
del lupanar. Els prostíbuls es
caracteritzaven per tenir a
l’entrada un enorme fal·lus pintat
de color vermell.
7. L’alcavot controlava i explotava les prostitutes, recaptava una
tercera part o, fins i tot més, dels ingressos d’una jove, a canvi
els facilitaven roba, habitació o menjar.
A cada ciutat d’Hispània on hagués comerciants o ciutadans hi
havia almenys un lupanar, trobem de coneguts a Tarraco,
Caesaraugusta, Saguntum o Valentia.
8. Prenem com a exemple un lupanar de
Pompeia en molt estat de conservació
Situat a un lloc on als clients els anava
de pas però tampoc massa visible.
Amb 10 habitacions, repartides en una
planta baixa i un primer pis, dues
entrades.
- La planta baixa era freqüentada per
gent modesta i esclaus; allà hi havia un
corredor i cinc habitacions. Els llits
estaven fets de maons i enganxats a la
paret, sobre ells es col·locava un
matalàs farcit de palla que servia de
jaç per als amants.
- El pis superior estava reservat a una
clientela més acomodada, els llits eren
de fusta i havia una latrina darrera d’un
mur.
Les parets estaven cobertes de
pintures que expressaven diferents
posicions eròtiques, servien per
estimular els clients mentre esperaven
el seu torn.
Lupanar de Pompeia
situat prop del fòrum i
del mercat. Com a
indicació, cada
prostituta, a l’entrada
del seu fornice o
cel·la, tenia un dibuix
referent a la seva
especialitat sexual.
9. És probable que les meretrius que treballaven en els lupanars
estiguessin obligades a registrar-se legalment, pagar impostos i seguir
certes normes que les diferenciava de les altres dones.
Per exemple, quan l'afluència d’esclaves germanes de llargues
cabelleres rosses excità la curiositat dels romans, s’estengué el
costum de distingir les meretrius pel color del seu cabell, essent
obligades per llei a portar perruca groga. Altres utilitzaven una túnica
de color marró vermellós i el cabell tenyit o amb una
10. Altres llocs de treball
A algunes tavernes o fondes, amb un fal·lus de color vermell a la porta,
oferien habitacions amb o sense prostituta. Segons això pujava més o
menys el preu.
Als banys públics, de vegades, homes i dones es banyaven junts, els
clients podien trobar companyes sexuals disponibles. A les dependències
per als massatges, les persones que hi treballaven, podien oferir serveis
sexuals combinant el seu treball rutinari amb el de proporcionar sexe als qui
ho desitjaven. De fet en les termes suburbanes de Pompeia hi ha pintures
explícites que mostren a persones participant en activitats sexuals.
Per exemple un grafiti a la paret exterior que deia “Qualsevol que s’assenti
aquí, que llegeixi això primer de tot: si vol follar, busqui Attis; pot ser seva
per un denari” (CIL 4.1751)
També algunes cases particulars de persones riques, on les pintures de les
parets ens indiquen clarament a què es dedicaven determinades
habitacions.
Com ja s’ha dir, la paraula fornicar ve de la paraula romana fornices, els
arcs dels grans edificis públics com teatres i amfiteatres. Allà sovint es
produïen trobades sexuals ja que les activitats que es duien a terme en
aquests llocs, de vegades eren lascives i provocaven un apetit sexual que
les prostitutes aprofitaven.
11. Festes relacionades amb la prostitució
Els mims, representacions molt populars d’escenes de la vida
quotidiana i amb personatges fixos, podien provocar tant com els
frescos dels bordells. Per això no era de sorprendre que les actrius
s’acabessin dedicant a més de a la seva professió, a la prostitució.
A les Vinalia, el 23 d’abril, es rendia un culte especial a Júpiter i a
Venus Erycina “la Venus de les prostitutes”. Al temple d’aquesta
deessa es reunien totes les prostitutes i els alcavots de Roma, des
de les primeres hores del dia i s’intercanviaven i venien prostitutes,
des de les més menyspreables a les més selectes.
12. Les Floralia de Roma era un lasciu festival
primaveral. Era la festa oficial de la deessa Flora,
antiga deessa romana de la fecunditat i el plaer.
Durant aquestes festes, del 28 d’abril al 3 de
maig, sortien al carrer totes les prostitutes de
Roma i la varietat i la riquesa dels colors dels
seus vestits posava als carrers tal policromia que
imitava la riquesa dels colors de les flors del
camp. Després les prostitutes s’anaven quedant
nues a petició dels espectadors.
13. Era legal la prostitució?
El Dret romà definia les meretrius com a “persones que obertament obtenen
diners amb el seu cos”. També es deia que eren probrosae: no podien
casar-se amb ciutadans romans nascuts lliures.
Tenir relacions amb una prostituta no incomplia cap llei, ja que no constituïa
adulteri.
A mitjans del segle I dC, les prostitutes havien de pagar una taxa per servei
sexual. Aquesta era l’única intervenció de l’Estat en la seva vida sinó era
que per escàndol un magistrat prengués mesures.
Les prostitutes dels bordells podien ser registrades i fiscalitzades i així fer
bordells municipals repartits per ciutats i pobles. Però els funcionaris
imperials podien practicar la distorsió per obtenir més diners.
Hi havia prostitutes per tot arreu, es creu que un 1% de la població
pompeiana es dedicava a la prostitució, tant dones, com homes i fins i tot
nens i nenes. Amb una mitjana de deu clients al dia, es suposava que a
Pompeia es realitzaven a prop de mil serveis sexuals diaris.
Una quantitat molt alta, però la falta d’alternatives d’ingressos entre altres
problemes a aquesta època, feia que la gent no tingués més remei que
dedicar-se a aquesta professió.
14. Altres aspectes de les prostitutes
L’art eròtic de Pompeia ofereix exemples gràfics del que oferien les
prostitutes. Concretament es mostraven actes considerats impúdics; aquells
que implicaven contacte oral eren considerats bruts i degradants.
Aquestes escenes eròtiques pretenien com a mínim exhibir el cos femení i
classificar els possibles actes sexuals que podien realitzar amb les
prostitutes.
Es pintaven escenes eròtiques als vestuaris dels banys on es mantenien
relacions sexuals.
Com es normal, les prostitutes es preocupaven molt de les conseqüències
del seu ofici com per exemple, quedar-se embarassada. Com diu Mírtil als
Diàlegs de les cortesanes de Luci:
“Tot allò de bo que he aconseguit del teu amor és aquesta enorme panxa, i
aviat donaré a llum un nen, cosa que és un terrible enuig per a una dona de
la meva classe”. (282)
Disposaven de mètodes anticonceptius, que eren poc efectius. En cas
d’embaràs avortaven mitjançant pocions, tot i ser perilloses, que es prenien
oralment o s’aplicaven en forma de supositori vaginal. També feien conjurs
màgics.
Una vegada nascuts els nens, o els abandonaven o els mataven.
15. Testimonis literaris
A L’ase d’or d’Apuleu, Carites, una jove que pertanyia a una
família de l’elit provincial, s’enfronta a ser venuda com
esclava. Els bandits han votat matar-la per haver intentat
escapar d’ells, quan un d’ells proposa una altra solució,
vendre-la a una ciutat propera, ja que allà no podrà escapar:
“Si mateu cruelment a la noia, no haureu fet mésde donar curs a la
vostra ira sense obtenir res a canvi.
El que se m’ocorre és això: llevémosla a una ciutat propera
i vendámosla. Per una noia dolça i jove com ella segur
que ens pagaran un bon preu, especialment perquè jo
mateix conec allà a proxenetes durant molt de temps;
sens dubte algun d’ells ens farà una bona oferta per una
noia de llinatge com aquesta. Allà haurà de exhibir-se en
un bordell i no podrà escapar com acaba d’intentar. veure-
servint els homes en un prostíbul serà una dolça venjança.”
L’ase d’or 7.9
16. Suetoni, escrigué un llibre titulat Vida de prostitutes famoses que
malauradament, s’ha perdut. Tant ell com altres escriptors estaven fascinats
per aquelles cortesanes. Així per exemple, Suetoni esmenta que
l’emperador Calígula va muntar un bordell al seu palau:
“I, perquè no quedés per provar cap vici, preparar
en el seu palau una sèrie de petites habitacions exactament
igual que si es tractés d’un bordell i les va decorar sumptuosament.
Tenia en les cel · les a dones casades i lliures, de nou igual
que si d’un bordell es tractés. Llavors enviava a heralds
als mercats i llocs públics i convidava a joves i vells a
que donessin curs a la seva luxúria. Disposava de diners per
prestar amb interessos a aquells que hi acudien, i els homes
escrivien els seus noms encantats per contribuir als ingressos
de César.”
Vida de Gai, 41
La comèdia dels ases de Plaute gira entorn a una persona adinerada que
tracta de contractar els serveis d’una cortesana verge, i als Diàlegs de les
cortesanes, Luci s’imagina la vida d’aquestes prostitutes de luxe.
17. Algunes anècdotes històriques
Entre les dones de les famílies més nobles que
exerciren la prostitució per plaer, destaquen:
Júlia (filla d’ August) o Agripina (germana de
Calígula i mare de Neró) .
Però la més famosa fou Messalina, qui
orgullosa de la seva llegendària nimfomania,
llançà un repte al gremi de prostitutes romanes:
una competició a palau, aprofitant l’absència de
Claudi a Britània, consistent en veure qui podia
atendre més homes en un dia. Al certamen hi
assistirien molts homes importants de la cort, a
més d’altres dames a les quals Messalina havia
convençut de participar.
Les prostitutes acceptaren i enviaren com a
representant la prostituta més famosa de
Roma, Escila.
Aquella nit, després d’haver atès 25 homes,
Escila es rendí i Messalina sortí victoriosa, en
superar-la i arribà a l’alba competint. Es diu
que, fins i tot després d’haver atès a 70 homes
no se sentia satisfeta, i atansà la increïble xifra
de 200 homes.
Quan Messalina demanà a Escila que tornés,
aquesta es retirà dient: «Aquesta infeliç té les
entranyes d’acer».
Escultura de l’emperadriu
Messalina, d’Eugène Cyrille Brunet
1884, a Rennes
18. Nombroses dones pagaven sumes desorbitades per passar la nit amb
un gladiador o atleta musculós, i fins i tot algunes posaven com a
condició que no es rentessin després de la lluita o la competició.
L’emperador Calígula, en un peculiar gest de compromís amb els
pobres, obligà les dames romanes a prostituir-se a baix cost perquè els
captaires i els indesitjables es poguessin ficar al llit amb elles.
Calígula admirava al bell gladiador Pròcul, famós per la grandària dels
seus testicles. Quan el gladiador es casà, exercí el dret de cuixa sobre
la seva dona i sobre ell. Posteriorment el feu executar i conservar els
seus testicles.
19. A nivell militar, on hi havia un campament
romà o s’hi estaven acampats per cert
temps, no trigava gaire a aparèixer un
prostíbul per acontentar la tropa.
