3. 1.Context: Com?
Rosselló-Pòrcel (1913-1938) va escriure aquest poema a Barcelona al
setembre del 1937, quan l’illa de Mallorca ja havia estat ocupada per les
tropes franquistes. La composició pertany al llibre Imitació del foc (1938),
un recull de trenta poemes distribüïts en tres apartats que es va publicar
poc després de la mort del poeta.
Extret del Llibre
1.1.Època
4. Per part, ens trobem en el món contemporani i els autors que comparteixen època són:
-Josep Maria de Segarra
-Carles Riba
-Clementina Arderiu
-Rosa Leveroni
-Màrius Torres
-Agustí Bartra
-J.V. Foix
-Salvador Espriu
-Pere Quart
-Joan Vinyoli
-Gabriel Ferrater
-Joan Brossa
-Vicent Andrés Estellés
-Miquel Mrtí i Pol
-Maria-Mercè Marçal
El que tenia una molt bona amistat amb Rosselló-Pòrcel va ser Salvador Espriu.
5. 1.2. Autor
”Bartomeu Rosselló-Pòrcel neix el 13 d'agost de 1913 a Ciutat de
Mallorca.
1. Quan comença la Guerra Civil espanyola, torna a Barcelona i
col·labora en diverses tasques culturals a la rereguarda fins que
ha d'incorporar-se a l'exèrcit, però, llavors, sobtadament, pateix
una tuberculosi i és traslladat al sanatori del Brull, al Montseny
(Osona) on mor al cap de pocs dies, el dia 5 de gener de 1938. ”1
6. “Aquesta obra era dedicada al seu amic, l'escriptor Salvador Espriu. Precisament,
aquest autor, després de la guerra civil, es decideix per la poesia, arran de la mort de
Rossellò-Pòrcel, per la qual s'havia sentit molt afectat. Cal afegir la composició de
l’Imitació del Foc.
L'impacte de la seva obra és considerable en autors joves de la generació de la
Guerra Civil que el consideren un símbol de l'anomenada "generació sacrificada".
Fidel a la seva memòria, Josep Palau i Fabre compon Imitació de Rosselló-Pòrcel, i
propicia així que l'autor es convertís en un mite. Segons l'assagista Joan Fuster, "el
poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel fou un esbós del que hauria pogut ser".
Bartomeu Rosselló-Pòrcel deixa una obra breu però densa, que es troba inclosa
en la majoria d'antologies de poesia catalana. Rapsodes i cantants, com Maria del
Mar Bonet i Celdoni Fonoll, entre d'altres, han musicat i interpretat alguns dels seus
poemes. ”1
7. 1.3. Corrent literari
”-Influència del surrealisme.
-Utilitza alguns dels trets de la poesia pura, derivada
del Simbolisme.
-Influència de la poesia castellana de la generació del
27.
- Mostra un especial interès per l’època barroca. Tant
pel barroc castellà (Góngora) com pel català: Francesc
Vicenç Garcia.
-Neopopularisme. Pararel·lisme”2
-L’avantguardisme introduït a Mallorca pel seu amic M.
A. Colomar.
8. 1.4. Obra on està inserit el poema
“Josep Maria Llompart, a la seva interpretació, diu que en el poema beu de la tècnica i
temàtica de l’Escola Mallorquina; que la guerra civil solament hi és present en el títol, i
que “els seus versos vénen a representar l’esplendor final d’aquell mite de la ‘vida d’or’
que Joan Alcover, trenta anys enrere, havia plasmat en el poema ‘La Serra’. El mateix
Llompart, però, admet que “a Mallorca durant la guerra civil, els jardins no hi eren com
músiques, ni les virgilianes fumeres decoraven la placidesa de la tardor. A Mallorca
durant la guerra civil —tots ho sabem—, succeïen unes altres coses. El poeta en tenia
consciència, i d’aquí prové la impressionant tensió dramàtica dels seus versos, del seu
esforç per salvar, almenys com a mite, tot allò que s’enfonsava”.
Tanmateix, el que és evident és que hi ha una contraposició entre l’estat del poeta (que
es troba malalt i enfora de la seva terra) i el paisatge que descriu. L’esclat de la guerra
civil fa que aquesta unió sentimental entre home i territori sigui, a la vegada, més
profunda i també més dolorosa, com queda reflectit de manera magistral als darrers
versos: “Tota la meva vida es lliga a tu, / com en la nit les flames a la fosca”. “3
9. 1.5. Anècdota del poema
Aquest és un poema escrit durant la guerra civil espanyola que ens parla
de l’estimació de l'autor cap a la seva terra i de com està de desolat per
veure-la en aquest estat de conflicte constant.
Podem dir que amb el poema, l'autor ens transmet d'una manera bastant
clara l'odi que sent cap al conflicte que esta passant a l‘iIIa.
També dir que aquest poema és una elegia, és a dir tracta d'un tema trist
i que ha estat musicat per Maria del Mar Bonet.
10. 2.Tècnica: Com?
Verdegen encara aquells camps 8a Dièresi
i duren aquelles arbredes 8b’
i damunt del mateix atzur 8c
es retallen les meves muntanyes.9B’
Allí les pedres invoquen sempre 9D’
la pluja difícil, la pluja blava 10E’
que ve de tu, cadena clara, 8e’
serra, plaer, claror meva! 8f
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls 12H (6+6) Dièresi
i que em fa tremolar quan et recordo! 10H’ Dièresi
Ara els jardins hi són com músiques 8i’ Dièresi
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent. 12J (6’+6)
El cor de la tardor ja s’hi marceix, 10K
concertat amb fumeres delicades. 10B’
I les herbes es cremen a turons 10L
de cacera, entre somnis de setembre 10LL’ Dièresi
i boires entintades de capvespre. 10D
Tota la meva vida es lliga a tu, 10M Dièresi
com en la nit les flames a la fosca. 10N’
11. Recompte sil·làbic/Cesura
El poema es basa en tres estrofes que van del 1 vers fins al 9, altre del 10 al 17 i
l’últim del 18 al 19.
Tenim art major als versos: 4,5,6,9,10 i del12 al 19
Tenim art menor als versos:1,2,3,7,8,9,11
Els versos 9 i 12 són alexandrins, la seva cesura es (6+6) i el del 12 (6’+6)
Rima
La rima és lliure, és a dir, no hi ha rima.
Ritme
Femení als versos: 2,4,5,6,7,10,11,14 i 16
Masculí als versos: 1,3,8,9,12,13,15,17,18
Llicències mètriques
Dièresi als versos: 1,9,10,11,16,18
12. Figures retòriques
En el vers 6 hi ha un paral·lelisme, que és una ordenació clara de parts de la frase o frases
senceres: “la pluja difícil, la pluja blava”.
També hi trobem encavallaments en els versos 5, 6 i 15:
“Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava”
Als versos 1, 2 i 4, observem hipèrbatons ja que es modifica l’ordre sintàctic.
En els versos 16 i 17 hi ha una antítesi hi ha el contrast de dues idees d’un significat oposat:
“somnis de setembre” i “boires entintades de capvespre” ja que la primera dóna una
sensació d’esperança i la segona d’incertesa i confusió.
El 18 vers i el 19 vers: " Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca" hi
observem una metàfora.
També hi ha dues metonímies, la primera en el vers 3 on utilitza la paraula atzur, el color
blau marí, per parlar del mar i la segona en el vers 14 amb la frase “fumeres delicades” ens
deixa intuir la situació bèl·lica de Mallorca en aquell moment.
13. Tipus de Lèxic:
El tipus de lèxic utilitzat en aquest poema és senzill però amb una sèrie de noms i
adjectius específics que fan que el text sigui culte i que ajuden a reflectir el sentiment de
l’autor, com ara, atzur referint-se al blau intens de la senyera de Mallorca o al blau del
mar que es veu vist de lluny, ja que l’autor està fóra de la seva terra per l’ocupació
franquista. També torbar, tedi lent, són mots que expressen els sentiments, torbar
referint-se a alterar la quietud de la seva terra abans de la guerra, tedi és la sensació
molesta i ahora continuada d’aquesta ocupació a la seva terra i llengua. I a més, aquesta
alteració és lenta perquè no s’acaba mai i no es té cap esperança que acabi.
L’autor utilitza mots que es refereixen al que passava a seva terra, per exemple, turons
de cacera, la cacera que feien els militars amb els catalans, els quals eren perseguits.
També, quan parla dels somnis de Setembre, quan hi va haver un intent de reconquesta
per part dels republicans de reconquerir la seva terra, moment anomenat
desembarcament de Mallorca.
To:
El to utilitzat és nostàlgic però alhora crític amb la situació de conflicte militar que hi havia
a la seva terra. També podem interpretar un to líric perquè expressa els seus sentiments
cap a la seva terra però també hi ha un sentiment d’odi cap a la guerra.
14. 3.Text:Qué?
3.1. Parts de l’obra
La primera part de l’obra ens explica la terra de Mallorca des d’un punt de vista d’estimació i
enyorança
La segona part ens descriu la mateixa terra d’una altra perspectiva ja que la Guerra Civil ho
havia devastat tot.
La tercera part és un resum dels sentiments que té ell per la seva estimada Mallorca.És molt
emotiu quan parla de les flames i la fosca i el seu sentiment cap a la seva terra, el seu
sentiment vist com les flames, vives i de color en contraposició amb la nit.
3.2.Tema i subtemes
El tema del poema és una elegia en la qual el paisatge de Mallorca just abans de l’esclat de la
guerra.
Subtemes:
L’enyorança de la seva terra, descripció del paisatge de Mallorca, sentiment d’estimació i
tristesa, fins i tot orgullòs de la seva terra i la seva estimació cap a la terra de Mallorca.
15. 4.Conclusió
El poema va ser escrit en temps de guerra, en concret la guerra civil a Mallorca on
es va exiliar la major part de les persones cultes perquè els espanyols els
perseguien. La manera de poder comunicar-se era mitjançat poemes on es podia
representar els seus sentiments cap a Mallorca i tot el mal que li va fer a Mallorca
aquella guerra. Aquesta era l’ única manera de representar el que sentia l’autor ja
que no podia tornar a la seva terra fins que la guerra hagués acabat. El text també
ens dona una visió meravellosa de Mallorca però, quan arriba la guerra ens dona
una sensació d’odi i tristesa ja que la guerra, a l’últim vers podem veure els seus
sentiments.
L’autor ha volgut utilitzar un to nostàlgic perquè ens adonem de què les guerres no
són beneficioses per a ningú i a més, devasten fins i tot els paisatges més bonics
dels llocs, cal destacar que també hi descriu un odi cap a la guerra ja que ha
destruït el paisatge de Mallorca. Les figures retòriques que utilitza en gran part són
per descriure'ns el paisatge de Mallorca durant la guerra i d’altres en les quals ens
ensenya la situació de Mallorca. També a l’última estrofa observem una metàfora
amb els seus sentiments cap a Mallorca, una imatge que també podria entendre´s
que està dirigida a una persona estimada.
16. En la meva opinió l’ autor ha aconseguit que m’arribi el missatge de que les guerres no són
beneficioses per a ningú i del seu sofriment de no poder estar a la seva terra i de veure
com va quedar tota devastada. I a més, de veure que el llenguatge propi que durant tota
la teva vida has estat parlant ,sigui motiu de repressió.
El poema es lliga al present com un fet històric que va passar Mallorca durant la guerra
civil. També cal destacar que va ser cantada per Maria del Mar Bonet. Tots els habitants
de Mallorca recorden aquesta tragèdia.
Finalment, la impressió que m’ha causat el poema, ha sigut molt gran perquè no
m’esperava que una guerra civil fés tant de mal a les persones d’aquella època i sobretot a
l’autor. Em fa molta llàstima que l’autor es va morir tant jove i el poema tot i que te una rima
lliure,m’ha pogut arribar al cor el missatge del paisatge de Mallorca i els seus sentiments
cap a la seva terra.
17. 5.Bibliografia i webgrafia
Diapositiva 3:
-Informació extreta del llibre: Antologia de poesia catalana pàgina 155
-Imatge: http://images.ara.cat/2013/06/06/cultura/que-del-Rossello-Jaume-
Sant_932916814_9043475_651x320.jpg
Diaposivitva 4:
-Informació: http://www.ara.cat/premium/llegim/Espriu-Rossello-Porcel-amistat-
novella_0_934106633.html i Antologia de poesia catalana
Imatges: http://quadernsdelavinia.org/wordpress/wp-content/uploads/Bartomeu-
Rossell%C3%B3-P%C3%B2rcel-i-Salvador-Espriu-1936-11-300x263.jpg
Diapositiva 5:
-Informació: http://www.escriptors.cat/autors/rosselloporcelb/pagina.php?id_sec=1327
-Imatges: http://litecatalanaibonediaz.blogspot.com.es/p/bartomeu-rossello-porcel.html
Diapositiva 6:
1:http://www.escriptors.cat/autors/rosselloporcelb/pagina.php?id_sec=1327
-Imatges: http://www.fideus.com/italinas-palma.gif
