2. ÍNDEX
•Notícia: Les Danaïdes maten als seus marits
•Notícia: Passar gana i set per sempre
•Entrevista: Prometeu
•Article d’opinió: Ixió
3. Les Danaïdes maten als seus marits
El cas dels quaranta-nou assassinats
Les Danaïdes, cinquanta germanes, ahir es van casar amb cinquanta cosins seus a Atenes. Com les van obligar a casar-se, van fer un pacte i quaranta-nou d’elles van matar als seus respectius marits degut a que no es volien casar amb ells.
Avui, dia 27 d’octubre, de matinada hi han hagut quaranta-nou assassinats. Les Danaïdes són cinquanta germanes filles d’un únic pare el qual les va obligar a casar-se amb els seus cosins d’Egipte. Elles no es volien casar degut a que no els coneixien bastant com per fer- ho. Entre les germanes van fer un pacte, aquest era matar als seus respectius marits a les nits de noces.
Arriba la nit i quaranta-nou de les cinquanta germanes van assassinar als seus marits amb una poció feta amb cabells de rata i pomes enverinades. Gairebé totes van matar als seus marits menys una, que veritablement es va enamorar i no el va voler matar.
Els Déus els hi han posat un càstig aquest dematí, aquest ha sigut en un riu, elles havien d’estar tota l’estona agafant aigua en una gerra i intentar posar-la en una de més gran, però, això era impossible perquè aquesta estava foradada per la part del “cul” i per tant l’aigua es queia i no la podien omplir, així eternament. És un castic molt frustrant.
3
4. Passar gana i set per sempre
El càstig de Tàntal: un dels més frustrants de la història.
Tàntal un jove amics dels Déus ha sigut castigat passant gana i set per tota l’eternitat.
El dijous passat, a la mateixa ciutat d’Atenes va esdevenir- se un assassinat, que els propis Déus van tastar, literalment. Tàntal un jove amic dels Déus va voler enganyar-los i els va convidar a un sopar a casa seva, el sopar consistia en: carn d’olla, segons Tàntal una de les especialitats de la seva família, però aquell dia Tàntal va canviar un ingredient de la recepta; la carn. La carn servida en els plats dels Déus no era carn animal, sinó que era del seu propi fill, tallat a trossos i cuinat a l’olla. Tots els Déus es van assabentar i no van tocar el plat, però una deessa va menjar-se un tros d’espatlla.
Els Déus enfadats pels actes del jove, van reconstruir el seu fill, posant-li hivori on abans tenia l’espatlla i van castigar a Tàntal per intentar enganyar-los i haver assassinat el seu fill. El càstig va ser el següent: El van portar a una muntanya on hi havia un riu i un pomer; cada vegada que Tàntal tenia set o gana i s’apropava per beure aigua o menjar una poma, el pomer i el riu s’allunyaven. En conclusió que el càstig de Tàntal era passar gana i set per sempre.
4
5. Entrevista: Prometeu
Presentadora: Bon dia espectadors avui tenim com a convidat al nostre programa al gran Prometeu.
Prometeu: Hola, bon dia!
Presentadora: Hola Prometeu, com estàs? Benvingut al programa.
Prometeu: Molt bé, moltes gràcies.
Presentadora: Vam escoltar l’altre dia que t’agrada defensar a els humans i no als deus, es veritat?
Prometeu: Es clar, sóc el defensor i el amic dels humans davant dels deus.
Presentadora: Mmm, això m’agrada, es veu que ets un home intel•ligent.
Prometeu: Bueno, no sóc gaire intel•ligent, però, penso les coses abans de fer-les.
Presentadora: Fa poc que vas guanyar als deus per ajudar als humans, ens pots explicar que vas fer?
Prometeu: Doncs mira, nosaltres fem sacrificis perquè els Déus estiguin contents i el mes passat vaig sacrificar a un bou, per una banda vaig fer una pila amb els ossos i per sobre greix, la veritat és que tenia molt bona pinta, i per l’altre de pell, carn i vísceres. Els hi vaig oferir un de les dues piles als deus i ells van triar la part del greix perquè el trobaven més apetitós i...
Presentadora: I va que ho endevino, es van enfadar.
Prometeu: Hi es clar! Però la carn era pels humans, jo els hi vaig oferir igualment.
Presentadora: I hi va haver un castic?
Prometeu: Sí, però no nomes per a mi sinó per a tota la humanitat també.
Presentadora: Vaja, per a nosaltres també!
Prometeu: Bueno, doncs els deus van robar el foc a nosaltres els humans i no podriem ni fer carn ni escalfar-nos al hivern. Però com em sentia molt culpable els hi vaig robar el foc als deus...
Presentadora: Ostres... Llavors et van fer un càstig doble no?
Prometeu: Sí, va ser individual, em van encadenar a una roca, estava sol i un voltor donava voltes per allà i em menjava el fetge i se’m tornava a regenerar diàriament, era molt estrany però més tard Hèrcules em va veure, va matar amb una fletxa al voltor i em va alliberar. I aquí estic.
Presentadora: Quina historia més emocionant, i has tingut alguna cosa amb alguna noia?
Prometeu: Bueno la veritat es que estic casat, no ho sabia però jo tenia cinquanta cosines a Grècia, i el meu tiet les va obligar a casar-se amb els meus quaranta-nou germans que la nit passada van morir... Sí, tota una desgràcia.
Presentadora: Què dius!? Ho sento moltíssim... I com que a tu no et va matar la teva muller?
Prometeu: Doncs la veritat és perquè es va enamorar de mi i jo d’ella. Les Denaïdes havien fet un pacte que era matar als seus marits la nit de noces, ells van morir i jo no...
Presentadora: Però els deus els hi hauran posat un càstig, no?
Prometeu: Sí, és el càstig mes frustrant que han fet mai, omplir gerres d’aigua, però era impossible perquè aquestes tenien un forat... és massa...
Presentadora: És un castic! Bueno Prometeu, moltes gràcies per venir aquí amb nosaltres i explicar-nos coses sobre tu.
Prometeu: Gràcies a vosaltres per convidar-me, adéu.
Presentadora: Fins aviat!
5
6. Article d’opinió: Ixió
Sincerament jo crec que Ixió s'ho tenia merescut, el que va fer era digne de càstig i a més també crec que haurien d'haver-li fet un doble càstig, primer va assassinar al seu sogre perquè no li va donar el dot que li va prometre, això només demostra que és una persona molt ambiciosa en el tema respecte els diners, després va fer-li la pilota al déus per què no l'imposessin un càstig, a sobre que els hi va prendre el pèl no es capaç d'aprofitar l'oportunitat de començar de nou, si no que la fa encara més grossa i es lliga a l'Hera, la dona de Zeus. Així que crec que girar en una roda eternament envoltada de foc es un molt bon càstig.
6
