PP Introductori a les cursos d'orientació. Què són i com es participa en aquest tipus de competició.

1. Les curses d’orientació
Webquest creada per als alumnes del
4t curs del Grau d’Educació Primària
d’Educació Física
Dissenyada per Jordi Fernández

2. Aquest document ha estat creat amb l’objectiu per a conèixer què són les curses
de muntanya i dur a terme una sessió pràctica realitzant una cursa d’orientació.
Abans de tot, definirem què són les curses d’orientació
Les curses d’orientació les podem definir com un esport on el participant, tot
utilitzant un mapa detallat d’una àrea, cal que trobi uns determinats elements
característiques i diferenciats situats en el mapa, alguns cops amb l’ajuda de
la brúixola. El repte és trobar la millor ruta per trobar aquests elements i fer-
ho per tant, amb el menor temps possible.
És doncs, una activitat esportiva camp a través, contrarellotge i sense itinerari
prefixat, on el participant ha de passar per uns controls assenyalats en un
mapa en el menor temps possible i amb l’ajuda d’una brúixola. La lectura del
mapa permet saber les distàncies, els desnivells i els elements més destacats
del terreny per on es passarà (roques, tallats, senders, camins, rius,
edificacions, rases, vegetació, etc)

3. Actituds valors i normes que vol fomentar
aquest esport
Aquest esport sobretot el que vol fomentar es el respecte per la natura i el
medi ambient.
Aquesta pràctica esportiva pretén reduir al màxim l’impacte ecològic quan
practiquem un esport com aquest. De fet, és el nostre deure cuidar el medi
ambient i l’impacte de la nostra vida sobre aquest.
Per tant: “Per gaudir de la natura hem d’intentar que tot quedi igual o millor
que quan hi vam arribar”.
La natura permet viure la sensació d’aventura i risc. El grau d’incertesa i perill
és real i cal ser conscient de les teves possibilitats i limitacions.

4. Qui pot practicar aquest esport?
Doncs el pot practicar gairebé tothom! Tothom que tingui un mínim de
forma física, ja que tampoc cal córrer, ni superar unes grans distàncies.
Aquestes proves també les poden fer els més petits, inclús en edats
d’educació primària, sempre i quan s’adapti a les seves capacitats i
destreses. Hi ha des de modalitats d’iniciació, diferents nivells d’edats, com
per als corredors més experimentats.
Cal tenir en compte sempre dur una roba i un material adequat, sobretot
un calçat còmode.

5. Les categories oficials s'apliquen a totes les curses oficials de la Federació
Catalana de Curses d'Orientació (FCOC), i per tant tots els seus federats ho han
d'estar en una determinada categoria. Les categories populars s'apliquen en
curses no oficials, tant per federats com per persones que practiquen aquest
esport de forma esporàdica.
Les categories pels homes es representen amb una H i per les dones amb una D.
Quan existeix la possibilitat de fer la cursa per parelles es representa amb una X.
H14 / D14 => Homes / Dones de fins a 14 anys.
H16 / D16 => Homes / Dones de 15 i 16 anys.
H18 / D18 => Homes / Dones de 17 i 18 anys.
H20 / D20 => Homes / Dones de 19 i 20 anys.
H21 / D21 => Homes / Dones de 21 a 34 anys.
H35 / D35 => Homes / Dones de 35 a 39 anys.
H40 / D40 ...
HE / DE => Categories d'èlit. Només poden participar en aquesta categoria els
orientadors més experimentats majors de 18 anys.

6. Com es practica?
ABANS DE COMENÇAR
Cada corredor/a rep un full amb una simbologia que indica la descripció dels
elements a localitzat i una targeta de control on es marcaran els controls a mida
que els vagi trobant.
EN EL MOMENT DE LA SORTIDA
El corredor agafa el mapa on s’han assenyalat en color púrpura el punt de sortida
(triangle), els controls a visitar (cercles) i el punt d’arribada (doble cercle). El
control han d'estar situats just en el centre dels cercles. L'orientador ha de
localitzar el triangle i dirigir-se cap el primer control, escollint l’itinerari més ràpid i
segur. En el mapa, els controls estan enllaçats entre si amb línies púrpura.
Sobre el terreny cada control es correspon a una fita o balisa, identificada amb un
número. En funció de la categoria en que es participi, cada orientador buscarà
unes fites diferents; es a dir, tindrà una disposició i numeració de controls diferents
en el mapa.

7. Modalitats
Podem trobar les diferents modalitats en les curses/proves d’orientació:
 Orientació a peu
 Orientació en BTT (Bici de muntanya)
 Orientació amb esquís de fons (nòrdics) o raquetes
 Orientació diürna o nocturna
 Raids d’orientació
 A cavall
A més a més, cada una d’elles es pot córrer segons els diferents models:
 Clàssica
 Score (Tots els corredors surten alhora)
 Recorregut curt(Sprint)
 Llarga o ultrallarga

8. També les podem classificar segons el seu horari, ja que poden ser de dia
(diürna) o de nit (nocturna)
A més a més, les podem diferenciar de dos tipus: les de tipus Lineal (on cada
corredor té assignat un temps de sortida), o bé de tipus Score (surten tots
alhora).
I, finalment també les podem classificar en el lloc on es realitzin, tant poden
ser al Bosc, o bé a la Ciutat. Tot i que cal dir que la majoria de proves es
realitzen al medi natural.

9. Els maptes d’orientació estan fets específicament per a aquest
esport.
Són una reproducció a escala reduïda del lloc on practicarà aquest
esport.
Aquest són molt detallats, ja que hi apareixen roques, línies
elèctriques, senders, camins, pistes i, inclús, diferents tipus de
vegetació.
Acostumen a anar acompanyats d’una llegenda que indica la
simbologia que s’ha utilitzat per a representar aquests elements.
El mapa és l’element més important de tots en aquest esport.
Aquests estan dibuixats de diferents colors.
L’escala, normalment és de 1:15.000 o de 1:10.000 (és a dir: 1cm =
100 metres).

10. Trobem els diferents colors on cada un te un significat, de la
següent manera:
El color negre són elements amb característiques rocoses, com poden ser cingles,
marges de roques, roques, pedres grans...
També de característiques lineals, com camins, senders, línies elèctriques, etc.
O bé, elements construïts per l’home, com poden ser ruïnes, construccions, etc.
El color marró s’utilitza per indicar formes de terreny com poden ser les corbes de
nivell, petites depressions, monticles, barrancs o turons. L’equidistància de les
corbes de nivell acostumen a ser de 5 metres.
El color blau indica elements relacionats amb l’aigua, com per exemple: llacs,
aiguamolls, rius, rieres, rierols, fonts, forats d’aigua, etc. I si aquesta esta envoltada
d’una línia de color negre vol dir que no es pot creuar en condicions normals
d’aigua.

11. El color groc representa camps o zones sense forestació. La densitat del groc
determina com és d’oberta la zona. El groc llampant determina una zona d’herba
baixa o bé de gespa natural i el groc pàl·lid ens indica una zona d’herba alta.
El color verd indica la vegetació que hi ha a la zona i que, pot ralentitzar al corredor.
L’enfosquiment del color verd significa una reducció de la penetrabilitat dins de
l’àrea.
El color blanc representa el bosc, sense o amb poca vegetació i que impedeix la
cursa a través d’ell. Si hi ha alguna part del bosc per on no es pot passar o córrer,
llavors el color blanc no apareixerà.
El color vermell s’utilitza per marcar el circuit definit per l’organització de la prova i
indicarà: la sortida, l’arribada, els cercles que representen les fites i, les línies que
els uneixen, entre d’altres. També es pot utilitzar el vermell per determinar les
zones d’exclusió per diferents causes.

12. Full de descripció de controls
Acompanyant al mapa trobarem un full amb la
descripció exacte d’on està emplaçada la fita, donant
detalls de quin i com és l’element del terreny al qual
hem col·locat la fita.
Aquest s’anomena full de descripció de controls.
Per tal de reflectir la situació exacte de la fita, tenim
els símbols de localització que s’utilitzen en la tarja de
descripció dels controls.
El full de descripció de controls conté un
encapçalament amb la següent informació:
Primer quadrant: categoria en que participa
l’orientador.
Segon quadrant: número del circuit, llargada del
recorregut i desnivell.

13. Després hi segueix un seguit de d’informacions distribuïdes en files columnes:
- Cada fila correspon a la descripció de la fita.
- Cada columna a diferents detalls que permeten trobar la fita.
Columna a: El número de fita/es o balisa/es (en aquest cas, és del cinquè control.
Columna b: El codi de la fita que apareix al costat de la banderola (en aquest cas és el
55).
Columna c: Quin, dels elements semblants (el de mes a l’est).
Columna d: L’element en que està la fita (la depressió).
Columna e: L’aparença de l’element (profunda)
Columna f: Dimensions de l’element.
Columna g: Emplaçament de la fita respecte l’element.
Columna h: Altra informació que es vulgui destacar.

15. La targeta de control
La tarja de control serveix per a demostrar als organitzadors de la cursa que
l’orientador ha passat pels elements indicats, lliurant-la en arribar amb les marques
pertinents de les pinces de cada fita en la casella corresponent a la tarja de control.
A més de l’espai disponible per a cada fita hi ha normalment dos o més espais
reservats per a perforar-los en cas d’error de marcatge d’alguna fita en la seva
casella corresponent (que són les caselles A, B i C).
La tarja de control és doncs, una tarja d’identificació de cada corredor (el que
vindria a ser el seu DNI), on hi consta el seu nom i cognom, l’hora de sortida, la
categoria, el club al qual pertany i, quan finalitza la cursa, l’hora d’arribada i el
temps que ha trigat dur a terme el recorregut de la prova.
* Cal dir, que actualment pràcticament no s’utilitzen, ja que aquests han estat
substituits per XIPS, anomenats Sport-Ident.

16. La targeta de control

17. La fita de control o balisa
 La fita de control o balisa es col·loca al costat o en l’element del terreny que
l’orientador ha de trobar.
 Consisteix en una bandera de forma de prisma triangular de 30 cm de costat on,
cada cara està dividida en diagonal amb els colors blancs i taronges.
 Aquesta està o bé en la part alta d’una estaca clavada al terra o bé penjada.
 Sobre o sota la bandera es troba la pinça que l’orientador ha d’utilitzar a cada
fita per tal de marcar la casella corresponent en la seva tarja de control. Cada
pinça de cada fita fa una marca diferent a les altres en la tarja de control per tal de
diferenciar cada punt de control, per tal cada pinça és diferent a les altres.
 Cal dir que, actualment no s’utilitza gaire aquest sistema ja que es fa servir el
sistema Sport-Ident.

18. La fita de control o balisa

19. El reglament de la competició
Es pot consultar el reglament complert de la competició a la pàgina web de la federació
(www.orientacio.org)
1. L’orientació esportiva té com a principi fonamental l’honostedat.
2. La competició d’orientació es realitza en silenci. Els orientadors no poden
intercanviar-se cap mena d’informació durant la cursa.
3. No es pot realitzar una part o el total del recorregut en col·laboració d’un o més
orientadors.
4. No es pot aprofitar d’un altre orientador amb un major nivell tècnic, seguint-lo al
llarg de la cursa.
5. L’orientador ha de respectar a tercers, així com la propietat d’altres, els conreus, les
zones de repoblació forestal i tot el material de competició.
6. Tots els participants cal que respectin també, els drets dels competidors de les
altres categories.
7. Els orientadors de la categoria No Iniciats (NI), si es dona el cas, hauran de deixar
passar als orientadors de les altres categories.
8. Els jutges de la prova tenen el dret de verificar la tarja de control en tot moment
durant la prova.
9. El recorregut s’ha de cobrir seguint l’ordre oficial dels controls de la prova.

20. 10. Si un competidor perd la targeta de control, l’estripa o la manipula, no passa tots
els controls o no els visita en l’ordre establert per l’organització de la prova serà
desqualificat.
11. L’orientador que no finalitzi la competició té l’obligació de comunicar-ho al
control d’arribada.
12. La zona de competició està prohibida als corredors fora de la cursa, així com als
acompanyants/seguidors.
13. Els competidors estan obligats a tenir cura i preservar el medi natural en tot
moment en el desenvolupament de la competició.
14. L'assistència és obligatòria en cas d’accident d’un corredor.
15. Els participants en una competició accepten el reglament de les curses
d’orientació i participa, exclusivament, sota la seva responsabilitat.
16. Qualsevol infracció d’aquest codi d’ètica esportiva pot ser motiu de
desqualificació.

21. En resum, una altra forma de gaudir de la natura practicant esport a l’aire lliure.
En definitiva, es un esport per a totes les edats i per a totes els nivells, on es pot
competir de manera individual o amb d’altres treballant cooperativament.
Aquest esport també pretén fomentar la cura per la natura i el medi ambient
www.orientacio.cat/multimedia/altres-videos