Escriptores i poetes.

1. CLEMENTINACLEMENTINA
ARDERIUARDERIU
4ESO Maria Oreto Martínez4ESO Maria Oreto Martínez
SanchisSanchis

2. 1. Introducció1. Introducció
 Clementina va nàixer a Barcelona el 1889. Va ser filla d'una famíliaClementina va nàixer a Barcelona el 1889. Va ser filla d'una família
d'argenters, gran amant de la lectura i la música. Publicà el seud'argenters, gran amant de la lectura i la música. Publicà el seu
primer poema el 1911. El 1916 es casà amb el poeta Carles Riba queprimer poema el 1911. El 1916 es casà amb el poeta Carles Riba que
l'orientà en la seua vocació literària.l'orientà en la seua vocació literària.
 En els seus poemas es `pot trobar la influència de Josep Carner aixíEn els seus poemas es `pot trobar la influència de Josep Carner així
com la del seu marit, Carles Riba.com la del seu marit, Carles Riba.
 En els anys vint i trenta publicàEn els anys vint i trenta publicà L'alta llibertat (1916-1920)L'alta llibertat (1916-1920) (1920)(1920)
ii PoemesPoemes (1936) -que aplegava els dos primers llibres i un de(1936) -que aplegava els dos primers llibres i un de
nou,nou, Cant i paraulesCant i paraules-, col·laborà en nombroses publicacions-, col·laborà en nombroses publicacions
periòdiques, versionà textos de Rabindranath Tagore i participàperiòdiques, versionà textos de Rabindranath Tagore i participà
activament en la vida sociocultural. Des de molt aviat, com demostraactivament en la vida sociocultural. Des de molt aviat, com demostra
la seua inclusió enla seua inclusió en Les noves valors de la poesia catalanaLes noves valors de la poesia catalana dede
Joaquim Folguera (1919), l'autora fou considerada un dels principalsJoaquim Folguera (1919), l'autora fou considerada un dels principals
talents poètics del moment, i també la millor poetessa del període i untalents poètics del moment, i també la millor poetessa del període i un
model per a les escriptores més joves, ja que havia obert, segonsmodel per a les escriptores més joves, ja que havia obert, segons
Octavi Saltor, "el camí a totes les efusions més íntimes, subjectives iOctavi Saltor, "el camí a totes les efusions més íntimes, subjectives i
diverses de la sensibilitat femenina".diverses de la sensibilitat femenina".

3. 1. Introducció1. Introducció
 El 1938 guanyà el Premi Joaquim Folguera ambEl 1938 guanyà el Premi Joaquim Folguera amb Sempre i araSempre i ara, publicat, publicat
el 1946 i ampliat en l'edició de 1952 deel 1946 i ampliat en l'edició de 1952 de Poesies completesPoesies completes..
Posteriorment apareguerenPosteriorment aparegueren És a dirÉs a dir (1959, Premi Óssa Menor 1958 i(1959, Premi Óssa Menor 1958 i
«Lletra d'Or» 1960),«Lletra d'Or» 1960), L'esperança encaraL'esperança encara (1969) i(1969) i Obra poèticaObra poètica (1973),(1973),
que recollia el conjunt d'una producció estretament lligada aque recollia el conjunt d'una producció estretament lligada a
l'experiència vital -en la qual el fet de ser dona fou crucial- i presididal'experiència vital -en la qual el fet de ser dona fou crucial- i presidida
per una poètica de ressons maragallians.per una poètica de ressons maragallians.
 L'amor, la fe, l'alegria, el cant, la condició femenina, el dolor, l'angoixa,L'amor, la fe, l'alegria, el cant, la condició femenina, el dolor, l'angoixa,
la tristesa, la por i la mort són els temes que, amb més o menys pes ila tristesa, la por i la mort són els temes que, amb més o menys pes i
amb tractaments diferents segons el moment i les circumstàncies,amb tractaments diferents segons el moment i les circumstàncies,
dominen una poesia molt treballada, depurada i mesurada endominen una poesia molt treballada, depurada i mesurada en
l'expressió del sentiment alhora que d'extraordinària força expressiva;l'expressió del sentiment alhora que d'extraordinària força expressiva;
una poesia que, inicialment inscrivible en el moviment noucentista, eluna poesia que, inicialment inscrivible en el moviment noucentista, el
supera amb la incorporació d'elements de la tradició catalana culta isupera amb la incorporació d'elements de la tradició catalana culta i
popular, del simbolisme i de l'avantguarda.popular, del simbolisme i de l'avantguarda.

4. EL NOMEL NOM
Clementina em dic,Clementina em dic,
Clementina em deia.Clementina em deia.
Altre temps jo fuiAltre temps jo fui
un xic temorega;un xic temorega;
el nom m'era llargel nom m'era llarg
igual que una queixaigual que una queixa
i em punyia el cori em punyia el cor
quan les amiguetes,quan les amiguetes,
per fer-me enutjar,per fer-me enutjar,
molts cops me'l retreien:molts cops me'l retreien:
““Quin nom més bonic!Quin nom més bonic!
-deia alguna d'elles-,-deia alguna d'elles-,
però no t'escau:però no t'escau:
és nom de princesa.”és nom de princesa.”
““Ai, quin nom estrany!”Ai, quin nom estrany!”
moltes altres feien;moltes altres feien;
i jo al fons de toti jo al fons de tot
sentia l'envejasentia l'enveja
dels seus noms tan clarsdels seus noms tan clars
de Maria o Pepa.de Maria o Pepa.
Clementina em dic,Clementina em dic,
Clementina em deia.Clementina em deia.
Però quin any s'enfuigPerò quin any s'enfuig
i un altre any governa.i un altre any governa.
Aquell nom que abansAquell nom que abans
féu ma timidesaféu ma timidesa
i es tornà desprési es tornà després
una dolça fressauna dolça fressa
sobre el llavi unsobre el llavi un
-jo mateixa el deia--jo mateixa el deia-
ara m'és honorara m'és honor
i m'és meravella.i m'és meravella.
Cap nom no és tan bellCap nom no és tan bell
damunt de la terradamunt de la terra
com el que l'amatcom el que l'amat
em canta a l'orella,em canta a l'orella,
i entra en els recersi entra en els recers
de l'ànima mevade l'ànima meva
i em puja al cervelli em puja al cervell
i em clou les parpelles.i em clou les parpelles.
Del cel de l'amorDel cel de l'amor
tombava una estrella…tombava una estrella…
Ara el nom em lluuAra el nom em lluu
damunt de la testa.damunt de la testa.
Clementina em dic,Clementina em dic,
Clementina em deia.Clementina em deia.

5. ACTIVITATSACTIVITATS
 Tema del poema.Tema del poema.
 Veus poètiques que hi trobes. A quiVeus poètiques que hi trobes. A qui
al.ludeix el “jo”?al.ludeix el “jo”?
 Quins sentiments experimentava deQuins sentiments experimentava de
menuda cap al seu nom? Per què?menuda cap al seu nom? Per què?
 Què ha fet canviar aquests sentiments?Què ha fet canviar aquests sentiments?
 Cerca els recursos retòrics emprats perCerca els recursos retòrics emprats per
plasmar aquest canvi i relaciona’ls ambplasmar aquest canvi i relaciona’ls amb
la psicologia.la psicologia.

6. CANÇÓ DEL PRESSENTIMENTCANÇÓ DEL PRESSENTIMENT
(L’Alta llibertat)(L’Alta llibertat)
Si presento la mudançaSi presento la mudança
entremig del meu costum,entremig del meu costum,
és que alguna cosa hi dansa.és que alguna cosa hi dansa.
Serà boira, serà llum?Serà boira, serà llum?
Ara sóc com el qui es llençaAra sóc com el qui es llença
dins la nau al mar pregon:dins la nau al mar pregon:
prou la ruta és dins sa pensa,prou la ruta és dins sa pensa,
però la fi, qui sap on?però la fi, qui sap on?
Esperança no em fa nosa,Esperança no em fa nosa,
m'ha dut sempre a bon camí,m'ha dut sempre a bon camí,
i en parlar-me ella una cosai en parlar-me ella una cosa
me l'havia de complir.me l'havia de complir.
Per això en tinc alegriaPer això en tinc alegria
sens que en sàpiga res cert:sens que en sàpiga res cert:
missatger que ella m'enviamissatger que ella m'envia
son missatge ja ha complert.son missatge ja ha complert.

7. EL PENDÍS (L’Alta llibertat)EL PENDÍS (L’Alta llibertat)
Jo deia ahir:Jo deia ahir:
ésser i sentir,ésser i sentir,
fortuna rara.fortuna rara.
Per què la gent -rosec mesquí-Per què la gent -rosec mesquí-
no se n'amara,no se n'amara,
d'ésser i sentir?d'ésser i sentir?
I era per miI era per mi
goig pur. Mes ara,goig pur. Mes ara,
per un pendísper un pendís
rodoladísrodoladís
jo faig ma via.jo faig ma via.
Un pas amunt i en llisco sis.Un pas amunt i en llisco sis.
Si defallia,Si defallia,
per mon pendísper mon pendís
tan dret i llistan dret i llis
rodolaria.rodolaria.
Si em vull salvar,Si em vull salvar,
bé cal pujar,bé cal pujar,
no mirar enrere.no mirar enrere.
Enlaire sols puc esguardar,Enlaire sols puc esguardar,
que en la voreraque en la vorera
l'herba es secàl'herba es secà
i es revoltài es revoltà
sa cabellera(…).sa cabellera(…).

8. EL PENDÍSEL PENDÍS
I els arbres sónI els arbres són
d'un sol pregond'un sol pregon
la immòbil presa;la immòbil presa;
tot el brancatge acota el front,tot el brancatge acota el front,
i gran feresai gran feresa
dins mi es difon.dins mi es difon.
Sóc no sé on,Sóc no sé on,
re no es palesa.re no es palesa.
Res ni ningúRes ni ningú
no se m'enduu.no se m'enduu.
La mà amorosa,La mà amorosa,
l'esguard serè i el pas segur,l'esguard serè i el pas segur,
la remorosala remorosa
parla d'algúparla d'algú
que al cor tan nuque al cor tan nu
fos venturosa,fos venturosa,
tot, lentament,tot, lentament,
sens frisament,sens frisament,
fuig de ma ruta.fuig de ma ruta.
Pel món tingués com el morentPel món tingués com el morent
l'ànima eixuta,l'ànima eixuta,
i aquell frementi aquell frement
deseiximentdeseiximent
que res no immutaque res no immuta!!

9. EL PENDÍSEL PENDÍS
 EL PENDÍSEL PENDÍS
 ““El pendís” pertany aEl pendís” pertany a L'alta llibertat,L'alta llibertat, de 1920.de 1920.
 L'alta llibertatL'alta llibertat planteja el tema de la dona artista, que busca la seua identitatplanteja el tema de la dona artista, que busca la seua identitat
en la societat.en la societat.
 El tema d'”El pendís”, en concret, és la reflexió sobre la dificultat de trobarEl tema d'”El pendís”, en concret, és la reflexió sobre la dificultat de trobar
aquest espai físic i mental.aquest espai físic i mental.
 Anuncia el conflicte en la primera estrofa (el privilegi de dedicar-se a “ésser iAnuncia el conflicte en la primera estrofa (el privilegi de dedicar-se a “ésser i
sentir”, d'atendre a la creació), es contraposa, en el present, en un concíssentir”, d'atendre a la creació), es contraposa, en el present, en un concís
“Mes ara”, que dóna inici a la reflexió interna, a la lluita psicològica i mental“Mes ara”, que dóna inici a la reflexió interna, a la lluita psicològica i mental
per guanyar la partida, la qual es concreta en l'oposició dalt / baix de lesper guanyar la partida, la qual es concreta en l'oposició dalt / baix de les
estrofes següents.estrofes següents.
 La vida de la poeta rodola per un pendent. “Un pas amunt i en llisco sis”. “SiLa vida de la poeta rodola per un pendent. “Un pas amunt i en llisco sis”. “Si
em vull salvar, / bé cal pujar”.em vull salvar, / bé cal pujar”.
 El seu estat de revolta no pot amagar la confusió (“Sóc no sé on”) i laEl seu estat de revolta no pot amagar la confusió (“Sóc no sé on”) i la
desolació, posades en evidència en la imatge final del moribund.desolació, posades en evidència en la imatge final del moribund.
 De rima regular segons l'esquema aabAbaab, cada estrofa combina el versDe rima regular segons l'esquema aabAbaab, cada estrofa combina el vers
de 4 síl·labes amb l'octosíl·lab.de 4 síl·labes amb l'octosíl·lab.
 El ritme, la llengua i la brevetat li donen un to directe i modern.El ritme, la llengua i la brevetat li donen un to directe i modern.

10. CANÇÓ (L’AltaCANÇÓ (L’Alta
llibertat)llibertat)
Canto pel goig que em fa cantarCanto pel goig que em fa cantar
i perquè em prengui qui em voldria;i perquè em prengui qui em voldria;
canto perquè no puc servarcanto perquè no puc servar
tanta de joia a casa mia.tanta de joia a casa mia.
Tota per tots i tal com só,Tota per tots i tal com só,
que d'altra guisa no en sabria;que d'altra guisa no en sabria;
tota per tots en ma cançótota per tots en ma cançó
damunt la terra on jo naixia.damunt la terra on jo naixia.
Damunt la terra que alça un clamDamunt la terra que alça un clam
i esqueixa el vel que l'oprimia,i esqueixa el vel que l'oprimia,
i a les germanes dóna un rami a les germanes dóna un ram
de l'olivera que floria.de l'olivera que floria.
Canto, que enlloc del món on fosCanto, que enlloc del món on fos
cantar com ara no podria!cantar com ara no podria!

11. ELS ULLS (L’AltaELS ULLS (L’Alta
llibertat)llibertat)
Amo els ulls de tot viventAmo els ulls de tot vivent
per damunt de tota cosa:per damunt de tota cosa:
no hi ha nosano hi ha nosa
prou llisquentprou llisquent
que m'allunyi dels ulls de la gent.que m'allunyi dels ulls de la gent.
Si el maligne em vol temptar,Si el maligne em vol temptar,
jo sé prou com ho faria:jo sé prou com ho faria:
sentiriasentiria
que un mirarque un mirar
ja em té tota i em pren i se'n va.ja em té tota i em pren i se'n va.
No hi valdria cap consol,No hi valdria cap consol,
penitència, vels ni cendra;penitència, vels ni cendra;
sinó prendresinó prendre
nou consolnou consol
d'altres ulls que em copsessin al vol.d'altres ulls que em copsessin al vol.
Que no és prou aquest esguardQue no és prou aquest esguard
-qui en diria la dolçura?--qui en diria la dolçura?-
que fulguraque fulgura
i m'és part.i m'és part.
Els teus ulls, amat meu, Déu te'ls guard!Els teus ulls, amat meu, Déu te'ls guard!
(…)(…)

12. GELOSIA (L’altaGELOSIA (L’alta
llibertat)llibertat)
Dubte no, que malversa el cabalDubte no, que malversa el cabal
amuntegat de bona hora en ma via.amuntegat de bona hora en ma via.
Resti, però, Gelosia, que valResti, però, Gelosia, que val
tant com amor i li fa companyia.tant com amor i li fa companyia.
Amb qui em parteixo el pa i la sal,Amb qui em parteixo el pa i la sal,
dubte no, Gelosia.dubte no, Gelosia.
Ella fou qui em vessà dintre el corElla fou qui em vessà dintre el cor
ombra de mort en saber-me amorosa.ombra de mort en saber-me amorosa.
I jo en mos braços l'estrenyo més fortI jo en mos braços l'estrenyo més fort
d'ençà que ens ronda la mort bel•licosa.d'ençà que ens ronda la mort bel•licosa.
La gelosia de la mort,La gelosia de la mort,
la porto al cor infosa.la porto al cor infosa.
Oh l'esguard que barreres no temOh l'esguard que barreres no tem
i guaita a lloure una sina poncella!i guaita a lloure una sina poncella!
Dubte vil, tu vas fent alçaprem:Dubte vil, tu vas fent alçaprem:
ell trobaria altra sina més bella?ell trobaria altra sina més bella?
Ma gelosia és de bell tremp,Ma gelosia és de bell tremp,
és glavi i és rodella. (…)és glavi i és rodella. (…)

13. ACTIVITATSACTIVITATS
 Tema del poemaTema del poema
 De qui sent gelosia el “jo”. Per què?De qui sent gelosia el “jo”. Per què?
 Quan començà a experimentar la gelosia?Quan començà a experimentar la gelosia?
 Explica el sentit del poema tot relacionant-loExplica el sentit del poema tot relacionant-lo
amb les figures retòriques que l’expressen.amb les figures retòriques que l’expressen.
 Relaciona aquest poema amb el següent,Relaciona aquest poema amb el següent,
titulat “L’Alta llibertat”.titulat “L’Alta llibertat”.

14. L’Alta llibertatL’Alta llibertat
A l’amat he donadesA l’amat he donades
totes les claus;totes les claus;
jo tinc totes les sevesjo tinc totes les seves
i fem les paus.i fem les paus.
Però resta una cambraPerò resta una cambra
al fons del fonsal fons del fons
on entrar no podríemon entrar no podríem
ni breus segons.ni breus segons.
Tantes forces ocultes,Tantes forces ocultes,
tants pensamentstants pensaments
allà dins són escàpolsallà dins són escàpols
a tots moments! (…)a tots moments! (…)

15. Morts de lluny (SempreMorts de lluny (Sempre
i ara)i ara)
Callada estimo la vida.Callada estimo la vida.
Deixeu-me sola, callada,Deixeu-me sola, callada,
i aniré amb el pensamenti aniré amb el pensament
on no em torbin les rialles.on no em torbin les rialles.
D’aquelles estibes mudesD’aquelles estibes mudes
seré la dolça companya,seré la dolça companya,
que demà ni tindran solque demà ni tindran sol
ni l’aigua que els alegrava.ni l’aigua que els alegrava.
Mai més en la galta humidaMai més en la galta humida
l’amor sobtarà una flama;l’amor sobtarà una flama;
per llur somnis de colorsper llur somnis de colors
la nit s’ha fet massa llarga.la nit s’ha fet massa llarga.
Joventut, barca afonadaJoventut, barca afonada
amb totes les veles altes!amb totes les veles altes!

16. ACTIVITATSACTIVITATS
 Tema del poema.Tema del poema.
 A quina nit creus que es refereixA quina nit creus que es refereix
Clementina?Clementina?
 Per què es percep un to trist, i irat a laPer què es percep un to trist, i irat a la
vegada, en aquest poema.vegada, en aquest poema.
 Interpreta la metàfora dels dos últimsInterpreta la metàfora dels dos últims
versos.versos.

17. CANÇÓ DEL RISC (SempreCANÇÓ DEL RISC (Sempre
i ara)i ara)
Si visc no visc.Si visc no visc.
L'amor del risc.L'amor del risc.
com m'abellia!com m'abellia!
No l'he cercat:No l'he cercat:
me l'han donatme l'han donat
quan no el volia.quan no el volia.
Si visc no visc,Si visc no visc,
que temo el riscque temo el risc
i sa mentida.i sa mentida.
El cel és d'orEl cel és d'or
i, ardent, el cori, ardent, el cor
no vol cap brida.no vol cap brida.
Però hi ha el risc:Però hi ha el risc:
si visc no visc. (…)si visc no visc. (…)
Ni mar ni trevaNi mar ni treva
ni l'or del cel.ni l'or del cel.
La meva arrel,La meva arrel,
si es torç, no es lleva.si es torç, no es lleva.
Perquè, en el risc,Perquè, en el risc,
si visc, no visc.si visc, no visc.
Donaré ombra,Donaré ombra,
donaré flors,donaré flors,
fora del clos.fora del clos.
Feina sens nombreFeina sens nombre
dirà que visc.dirà que visc.
Quan el gran riscQuan el gran risc
Vindrà a topar- me,Vindrà a topar- me,
amb cor segur,amb cor segur,
sense ningú,sense ningú,
sabré lliurar-mesabré lliurar-me
al risc, al risc!al risc, al risc!

18. DE LA NIT I EL MAR (SempreDE LA NIT I EL MAR (Sempre
i ara)i ara)
Nit,Nit,
porta secreta fora el pit,porta secreta fora el pit,
no et tanca pany ni corda;no et tanca pany ni corda;
silenci que recorda,silenci que recorda,
nit,nit,
només voltada d'infinit.només voltada d'infinit.
Vé,Vé,
si tu t'avances, jo despréssi tu t'avances, jo després
puc avarcar la barcapuc avarcar la barca
——un àngel lleu la marca;un àngel lleu la marca;
fesfes
que jo navegui sempre més.que jo navegui sempre més.
Nit,Nit,
amb el teu cel de fit a fitamb el teu cel de fit a fit
i la humitat amarga!i la humitat amarga!
Amb quina joia llarga,Amb quina joia llarga,
pit,pit,
alenaràs el mot oblit!alenaràs el mot oblit!
Rar,Rar,
dintre la nit, la vasta mardintre la nit, la vasta mar
poder solcar, llibreta;poder solcar, llibreta;
viure a ple cor, alerta,viure a ple cor, alerta,
marmar
i nit, la sal del vostre empar!i nit, la sal del vostre empar!

19. CANÇÓ D'UNA CANÇÓCANÇÓ D'UNA CANÇÓ
(Sempre i ara)(Sempre i ara)
Com la gasela vasCom la gasela vas
vora el mirall de l'aigua.vora el mirall de l'aigua.
Si t'hi mena la set,Si t'hi mena la set,
et traïa la imatgeet traïa la imatge
-vora el mirall de l'aigua.-vora el mirall de l'aigua.
Mes no mires ni beus,Mes no mires ni beus,
que una fulla es movia,que una fulla es movia,
i una veu percudíi una veu percudí
la tibantor de l'airela tibantor de l'aire
-vora el mirall de l'aigua.-vora el mirall de l'aigua.
Ai cançó, quan tornaràs?Ai cançó, quan tornaràs?
Cap a quan seré exaltada?Cap a quan seré exaltada?
Si desfermes, en venir,Si desfermes, en venir,
tantes traves mal lligades,tantes traves mal lligades,
tornaré sovint al bosctornaré sovint al bosc
per sentir-me enamorada.per sentir-me enamorada.
Com la gasela vasCom la gasela vas
vora el mirall de l'aigua.vora el mirall de l'aigua.
D'escoltar fas posat,D'escoltar fas posat,
i les coses callaven.i les coses callaven.
Quan t'aixequis al cel,Quan t'aixequis al cel,
oh cançó esperançada!,oh cançó esperançada!,
sentirem que ets pel corsentirem que ets pel cor
-nodriment inefable--nodriment inefable-
com un pur rajolícom un pur rajolí
vora el mirall de l'aigua.vora el mirall de l'aigua.

20. CANÇÓ D'ABRIL (És a dir)CANÇÓ D'ABRIL (És a dir)
Hi tornarem al sol-solet!Hi tornarem al sol-solet!
Tira el braser per la finestra,Tira el braser per la finestra,
llença la capa i el barret!llença la capa i el barret!
Que vingui el sol com una festaQue vingui el sol com una festa
i ja no vull sentir més fred.i ja no vull sentir més fred.
Oh, quin airet!Oh, quin airet!
Ja les paraules prenen alesJa les paraules prenen ales
i no cal dir-les sota veu,i no cal dir-les sota veu,
que en pensament tinc mar i calesque en pensament tinc mar i cales
i cama nua fins al peu.i cama nua fins al peu.
Adéu, mimoses i nadales:Adéu, mimoses i nadales:
clavells veureu.clavells veureu.
Fugi l'hivern, fugi la por.Fugi l'hivern, fugi la por.
Morir? Quan no s'arrisca gaire.Morir? Quan no s'arrisca gaire.
Hem de sortir d'aquest racóHem de sortir d'aquest racó
——deixem-hi el pec i el rondinaire:deixem-hi el pec i el rondinaire:
sortim a l'aire germinalsortim a l'aire germinal
amb ulls d'infant, que miren alt.amb ulls d'infant, que miren alt.

21. CANÇÓ DEL DIA INÚTILCANÇÓ DEL DIA INÚTIL
(Cant i paraules)(Cant i paraules)
Aquest dia que fina, que finaAquest dia que fina, que fina
lentament, com la llàntia en el vas,lentament, com la llàntia en el vas,
no em portà l'alegria divina,no em portà l'alegria divina,
ni de mi no féu mica de cas.ni de mi no féu mica de cas.
Em deixà dins la cambra pregonaEm deixà dins la cambra pregona
com un fòtil inútil i vell,com un fòtil inútil i vell,
entre els mobles que fan la rodonaentre els mobles que fan la rodona
i les mosques que em busquen la pell.i les mosques que em busquen la pell.
No tingué ni la minsa sorpresaNo tingué ni la minsa sorpresa
d'una pluja o d'un vent displicent;d'una pluja o d'un vent displicent;
no mogué la cortina malmesano mogué la cortina malmesa
ni en el sol no posà entelament.ni en el sol no posà entelament.
Fou només com la fonda llossadaFou només com la fonda llossada
a les coses que bullen a dinsa les coses que bullen a dins
i un cruixir de vianda cremadai un cruixir de vianda cremada
i una olor de ferments i de vins.i una olor de ferments i de vins.
Com el dia que fina, que fina,Com el dia que fina, que fina,
no en voldria cap més a mon pas;no en voldria cap més a mon pas;
si en mon cor no posà cap espina,si en mon cor no posà cap espina,
féu ma sang una mica de glaç.féu ma sang una mica de glaç.

22. EL MEU CANT (Cant iEL MEU CANT (Cant i
paraules)paraules)
De no cantarDe no cantar
jo m'entristia:jo m'entristia:
per mi és el cantper mi és el cant
tal com el patal com el pa
de cada dia.de cada dia.
És un parany,És un parany,
una ferida.una ferida.
Cada cançóCada cançó
s'emporta un tanys'emporta un tany
de ma florida.de ma florida.
Però què hi fa,Però què hi fa,
quin mal hi hauria?quin mal hi hauria?
Jo, del meu cant,Jo, del meu cant,
en vull ornaren vull ornar
tota ma via.tota ma via.

23. CANÇÓ (Cant iCANÇÓ (Cant i
paraules)paraules)
Si jo et tingués vespre i matíSi jo et tingués vespre i matí
sempre en ma dansa,sempre en ma dansa,
si jo et sabés lligat a misi jo et sabés lligat a mi
sense mudança,sense mudança,
¿fóra l'amor com ara és,¿fóra l'amor com ara és,
tan dolça i fina?tan dolça i fina?
Sense l'angúnia d'un desprésSense l'angúnia d'un després
que l'enverina,que l'enverina,
l'hora que fuig, tot i el renou,l'hora que fuig, tot i el renou,
seria fada,seria fada,
tal com la menja que no es coutal com la menja que no es cou
especiada.especiada.

24. FILL (Cant i paraules)FILL (Cant i paraules)
Com salvatgina engelosidaCom salvatgina engelosida
pel cadell,pel cadell,
jo la vida passariajo la vida passaria
vora d'ell.vora d'ell.
Hola, cadell,Hola, cadell,
dóna'm l'anelldóna'm l'anell
picapedrell!picapedrell!
Arremetria amb urc de guerraArremetria amb urc de guerra
tota genttota gent
i ma dent el guardariai ma dent el guardaria
d'altra dent.d'altra dent.
““Denteta dent”,Denteta dent”,
dirà la gent;dirà la gent;
i tu, content.i tu, content.

25. L'ESPERANÇA, ENCARAL'ESPERANÇA, ENCARA
En la meva donzellesaEn la meva donzellesa
ja et portava dins el pit,ja et portava dins el pit,
Esperança, Confiança,Esperança, Confiança,
moviment de l'esperit!moviment de l'esperit!
"Sempre invoca l'esperança""Sempre invoca l'esperança"
-diu un crític- "i de què?"-diu un crític- "i de què?"
Mai no m'he sentit ben solaMai no m'he sentit ben sola
que Esperança vol dir Fe.que Esperança vol dir Fe.
I la casa se'm fa amplaI la casa se'm fa ampla
quan aquest vent s'hi expandeix,quan aquest vent s'hi expandeix,
alades paraules sentoalades paraules sento
veig l'arbre que refloreix.veig l'arbre que refloreix.
En la meva viduesaEn la meva viduesa
no vull ombres al meu dol.no vull ombres al meu dol.
He estat i sóc encaraHe estat i sóc encara
dona que viu a ple sol.dona que viu a ple sol.
La nit es lliga amb el diaLa nit es lliga amb el dia
i et sé tan sovint amb mi!i et sé tan sovint amb mi!
que volo, somnio i sentoque volo, somnio i sento
com si encara fos ahir.com si encara fos ahir.
Si el meu Carles m'enamoraSi el meu Carles m'enamora
-oh Esperança!--oh Esperança!-
tu encara dius que sí.tu encara dius que sí.

26. ACTIVITATSACTIVITATS
 En quina etapa de la seua vida va escriureEn quina etapa de la seua vida va escriure
Clementina aquest poema?Clementina aquest poema?
 A qui l’adreça?A qui l’adreça?
 Com es troba anímicament? Per què?Com es troba anímicament? Per què?
 Defineix la personalitat de Clementina ArderiuDefineix la personalitat de Clementina Arderiu
tenint en compte aquest poema i la resta delstenint en compte aquest poema i la resta dels
que has llegit.que has llegit.
 Dintre de quin grup de poemes podriesDintre de quin grup de poemes podries
classificar aquest, atenent al tema?classificar aquest, atenent al tema?

27. EL MARINEREL MARINER
 EL MARINEREL MARINER
 ARAARA

28. AGRAÏMENTSAGRAÏMENTS
 He utilitzat per al power algunes imatgesHe utilitzat per al power algunes imatges
del pintor de Gandia Àlex Alemany, undel pintor de Gandia Àlex Alemany, un
dels meus pintors preferits.dels meus pintors preferits.