SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 97
Tema 1. Medi ambient i
paisatges
Els Riscos naturals i problemes ecològics.
Escala de treball Catalunya/Espanya.

Riscos naturals són aquells fenòmens
naturals que es desenvolupen en les
estructures internes i externes de la Terra,
i que poden provocar catàstrofes naturals.
Tema 1. Medi ambient i
paisatges
Els Riscos naturals i problemes ecològics.
Escala de treball Catalunya/Espanya.

Problemes ecològics són aquells que es
deriven, fonamentalment, de l’acció
humana sobre el medi ambient
Tema 1. Medi ambient i paisatges

Riscos naturals
d’origen meteorològic
Inundacions

Sequeres

Riscos naturals d’origen
geològic
Terratrèmols

Vulcanisme

Problemes ecològics
Desforestació
Incendis forestals
Erosió del sòl

Vents forts

Esllavissades
Desertificació

Onades de fred

Temporals de neu

Contaminació aire/aigua
Residus
Tema 1. Medi ambient i paisatges
Els Riscos naturals i problemes ecològics.
Escala de treball Catalunya/Espanya.

Inundacions

Riscos naturals són aquells fenòmens naturals que
es desenvolupen en les estructures internes i
externes de la Terra, i que poden provocar
catàstrofes naturals.

RN d’origen
meteorològic.

•Intenses precipitacions degudes a la gota freda que
provoca el desbordament de rambles i torrents.
• El ràpid desglaç de les neus també provoquen
inundacions.
• Si el sòl està desproveït de vegetació (reté part de
l’aigua) les inundacions són més greus.
Tema 1. Medi ambient i paisatges
Els Riscos naturals i problemes ecològics.
Escala de treball Catalunya/Espanya.

Inundacions

Riscos naturals són aquells fenòmens naturals que
es desenvolupen en les estructures internes i
externes de la Terra, i que poden provocar
catàstrofes naturals.

RN d’origen
meteorològic.
Tema 1. Medi ambient i paisatges
Els Riscos naturals i problemes ecològics.
Escala de treball Catalunya/Espanya.

Inundacions

Riscos naturals són aquells fenòmens naturals que
es desenvolupen en les estructures internes i
externes de la Terra, i que poden provocar
catàstrofes naturals.

RN d’origen
meteorològic.
Tema 1. Medi ambient i paisatges
Els Riscos naturals i problemes ecològics.
Escala de treball Catalunya/Espanya.

Inundacions

Riscos naturals són aquells fenòmens naturals que
es desenvolupen en les estructures internes i
externes de la Terra, i que poden provocar
catàstrofes naturals.

RN d’origen
meteorològic.
Tema 1. Medi ambient i paisatges
Els Riscos naturals i problemes ecològics.
Escala de treball Catalunya/Espanya.

Inundacions

• La

Riscos naturals són aquells fenòmens naturals que
es desenvolupen en les estructures internes i
externes de la Terra, i que poden provocar
catàstrofes naturals.

RN d’origen
meteorològic.

generalitat disposa de l’INUNCAT, pla de protecció civil per
al risc de inundacions.
• Les inundacions provoquen pèrdues humanes i materials a
causa de la construcció i urbanitzacions de llocs de risc (llits
secs dels rius).
Tema 1. Medi ambient i paisatges
Els Riscos naturals i problemes ecològics.
Escala de treball Catalunya/Espanya.

• L’exposició oral no ha de durar més de 15 minuts.
• Cal acompanyar l’exposició amb Power Point (més o
menys 5 diapositives).
Es important aportar
vocabulari específic del tema tractat.
• Cal acompanyar l’activitat amb un resum esquema del
fenomen. Aquest ha de respondre la definició real del
fenomen (fenòmens de causalitat i de conseqüències).
En quines zones aquests fenòmens tenen més impacte
i perquè, i un balanç i/o opinió sobre aquests fets.
• L’activitat repercutirà en un 15% de la nota final de la
primera avaluació. Serà part del contingut d’un futur
examen.
Alguna
font:
http://phobos.xtec.cat/mgarci25/moodle/
Les sequeres

Maria Rios Rius i Ariadna
Que són?
• Absència de precipitacions en un territori
durant un període de temps determinat.
Basades en:
 Reducció de les
precipitacions
(aspectes físics)
Necessitats
humanes
Tipus de Sequeres
Meteorològica : és donada quan hi ha un llarg
període de precipitacions per sota la mitjana
climàtica.
 Agrícola : causada per l’erosió dels sòls envers
l’activitat agrària.
 Hidrològica: originada arrel de la disminució de les
reserves d’aigua.
• Causes
 Canvi climàtic
 Tala
excessiva
boscos
 Consum en excés

dels
 Conseqüències:
Pèrdues de collites i mort del
bestiar.
Restriccions d’aigua
Incendis
Malestar social
Desertització
Mapa d’Espanya
Mapa de Catalunya
El vent

Clara Pérez
Anna Muñoz
Què és el vent?
•

És el moviment de masses d’aire a causa de la diferència de pressió atmosférica o de
temperatures entre diferents indrets.

Es produeixen com a conseqüència de les
diferències de pressió.
Per a medir la seva velocitat s’utilitza el
anemòmetre i la seva dirrecció, el panell.
•

Un temporal és un vent fort de grau superior al vuitè de l'escala de Beaufort,es dóna
quan el vent bufa a més de 60 km/h.

Pot anar acompanyat de sorra en
suspensió, de neu, o de pluges.

La seva força arranca aleshores les
branques dels arbres i es torna més
difícil per l'home la marxa contra
aquell vent.
Al mar, l'alçada de les ones passa de
4 m.
•

Una tempesta és una pertorbació meteorològica violenta de l'atmosfera, que es
caracteritza per afectar la superfície terrestre amb forts vents amb turbulències i
precipitacions intenses.

Un cicló tropical és una tempesta forta que
es forma al mar i acostuma a provocar vents
amb velocitats superiors a 120 km/h.
Ventades a Catalunya:
Habitualment és als dos
extrems nord i sud de la costa
catalana on els vents
(Tramuntana i Mestral) bufen
amb més força. Allà es
superen els 100 km/H de
velocitat del vent la majoria
dels anys.
Les ràfegues màximes
s'acostumen a produïr entre
els mesos d'octubre a març.

Ventades a Espanya:
A Espanya els vents dominants són els de ponent
(d’oest a est).
Ventades importants a Espanya:
• Els dies 23, 24 i 25 de gener de 2009 va haver-hi
el cicló extratropical Klaus. Zones afectades:
Nord d’Espanya
Sud de França
Ventades importants a Catalunya:
• El 2 de novembre del 2008. Zones afectades pels
remolins i regolfades:
L’ Alt Camp

La Conca del Barberà
Altres comarques properes
Boscos de la zona
Ricard Oliveras
Ricard Pons
“ Fenomen pel qual la temperatura de
l'aire experimenta una disminució
considerable provocada per la invasió
d'una massa d'aire fred ”
-

Temperatures extremadament baixes en relació amb la
mitjana de l'època
Sol durar més d'un dia
Es formen per invasió de masses d'aire molt fred
La seva extensió pot ser de centenars o milers de quilòmetres
quadrats
Si l'onada és d'aire siberià és molt probable que hi hagi
víctimes mortals.
Si l'onada és d'aire polar té menys consequències negatives.
A la península Ibèrica les onades arriben amb menys
intensitat.
A Catalunya es poden congelar les canonades i aïllar algunes
poblacions.

Tipus d’onades de fred:
-Masses d’aire antàrtic i àrtic.
-Masses d’aire polar.
- S'originen a les proximitats dels pols, sobre les aigües
gelades de l'oceà Àrtic i els casquets de gel de
Groenlàndia i l'Antàrtida
- Baixes temperatures i baix contingut d'humitat
- La nuvolositat és escassa i hi ha poca probabilitat de
pluges
- Trajectòria continental: experimenten pocs canvis i no
ocasionen grans nevades
- Afecten a l’Europa occidental a finals d'hivern o inici de
primavera i quan passen sobre l'oceà Atlàntic
provoquen grans nevades i forts descensos de la
temperatura .
- No es formen als pols, sinó en zones
allunyades d'aquests situades entre els 55 i 70
graus de latitud.
- Fredes, seques i d'estratificació estable.
- Quan es desplaçen cap al sud augmenta la
nuvolosiat.
- En contacte amb l’Atlàntic i el Pacífic,
s’originaràn plujes de poca intensitat.
- A les zones càlides, provoca fortes
precipitacions.
-

Febrer del 1956: mes més fred de tot el segle XX per la
majoria de comarques catalanes.
A Barcelona es va arribar a -6,7ºC. Actualment es recorda
com l'Any de la Fred.
Agricultura: La majoria dels conrreus es van fer malbé i les
oliveres van estar a punt de desaparèixer.
Una atmosfera més calenta, emmagatzema més energia i en
consequència les onades de fred es faran més intenses i
freqüents.
El canvi climàtic comporta no només un augment de la
temperatura mitjana sinó de la variabilitat en les temperatures
i en tot un seguit de paràmetres climàtics.
El canvi climàtic no és només escalfament, implica un
augment en la variabilitat climàtica i això comporta que els
esdeveniments extrems del tipus que sigui vagin més
freqüents, fins i tot els freds (onades de fred).
Causes
• Sublimació inversa del
vapor d'aigua en les
capes altes de
l'atmosfera.
Conseqüències i efectes
sobre la societat humana
Quan es produeixen temporals de neu:
·Dificultat pel transport (aeri i terrestre).
·Serveis públics.
·Interrupció de la vida quotidiana.
·Acumulació de neu.
Quan no es produeixen temporals de neu:
· Acció de l’Home: canvi climàtic -> disminució
de la neu.
Allaus
És una massa de neu que cau i es precipita
avall pel vessant d’una muntanya.
Hi ha tres tipus d’allaus:
-Allau de neu pols: es forma en un punt i a
mida que va baixant augmenta el volum
-Allaus de neu molla: Succeeix quan la neu
es fon
-Allau de placa: succeeix quan a una
superfície de neu compacta que desprèn
de la resta del mantell de neu.
PLA D’EMERGÈNCIA DAVANT LES NEVADES
Protecció civil estableix uns consells davant els
temporals de nevades:
1- A casa, obre una mica les aixetes perquè no es
congelin les canonades.
2- Evita que la gent gran i els nens petits surtin al
carrer. Escolta la ràdio per informar-te’n.
3- Si has de viatjar, planifica el trajecte, informa’t
de l’estat de les carreteres i revisa el cotxe
introduint les cadenes.
4- Condueix de dia, amb precaució i per les rutes
principals.
TERRATRÈMOLS

Arlet Manuel
Laura Ramos
DEFINICIÓ
Un terratrèmol és un fenomen natural que produeix a l’interior de la
Terra. Es defineix com l’alliberació sobtada d’energia acumulada que es
propaga en forma d’ones sísmiques. Aquesta energia s’acumula pel
moviment de les plaques que formen l’escorça de la Terra.
HIPOCENTRE
TERRATRÈMOLS

ESCALA DE RICHTER

INTENSITAT DEL
TERRATRÈMOL

EPICENTRE

ONES
SÍSMIQUES
CAUSES DELS TERRATRÈMOLS
Desplaçament plaques tectòniques produeix un xoc i una fricció
trencament de la placa.
A causa de la ruptura pertorbacions(ones sísmiques)
CONSEQÜÈNCIES DELS
TERRATRÈMOLS
EFECTES HUMANS:

Terratrèmol a destacar:
Sud de Xile(1906)

Pèrdua de vides humanes provocant ansietat i signes de preocupació
Pèrdua de recursos naturals i econòmics  reconstrucció ciutat
Pèrdua de possessions materials
EFECTES AMBIENTALS:
Allaudespreniment brusc de terra o neu
Tsunami ondulació que és produeix a l’oceà
TERRÀTREMOLS A CATALUNYA
TERRATRÈMOLS RECENTS A
DESTACAR:

CASTELLÓ I TARRAGONA

INTENSITAT : 3,9 / 4,2 graus escala
de Richter

IGC Institut Geològic de Catalunya(1999)
TERRATRÈMOLS A ESPANYA
TERRATRÈMOLS A
DESTACAR:
LORCA(MÚRCIA)(2011)
1,6 graus

Govern de EspanyaMinisteri de foment
LA MÀ DE L’HOME
La mà humana influeix en els terratrèmols de la manera següent:
•Detonacions nuclears subterrànies.
•Tones d’aigua acumulades en represes i llacs artificials.
•Injecció d'aigües residuals sota terra.
•Extraccions de primeres matèries.
•Accidents de mineria i excavacions petrolieres.
•Canvi climàtic, contaminació i escalfament global.
Un exemple de la mà humana en els terratrèmols Tarragona i Castellóprojecte
Castor
Volcanià

Hawaià

Peleà

Estrombolià
• Moviment de les
plaques tectòniques
• Increment de la
pressió del magma
1. La injecció de nou magma
en la cambra magmàtica
2. La progressiva formació de
gasos en el magma a
mesura que puja cap a
zones més superficials
• La destrucció de tota forma de
vida i d’infraestructures
• Dificultats per respirar
• Dificultat de visió
• Creació d’hiverns volcànics
• Formació de nova terra
LES ESLLAVISSADES

Carles Llampayas
Víctor Vallespir
Què son ?
• Una esllavissada és un esfondrament de
terres, roques, cingles, penya-segats o
vessants de muntanyes.
Causes
• Disminució de la resistència del sòl
• Augment de la càrrega a dalt de la
muntanya
• Disminució del suport al peu de la muntanya
• Moviment vibratori de la superfície terrestre
Conseqüències
Depenent del volum:
•Mínimes: Tallar carreteres
Inundar rius
•Màximes: Si són molt importants
destrueixen poblacions
Tipus d’esllavissades
DESPRENIMENTS: Segons el volum

Caigudes blocs rocosos
Despreniment plaques
rocoses
Allaus rocoses

ESLLAVISSAMENTS:

Lliscaments
Fluxos
Complexos
Esllavissaments
superficials

CORRENTS
D’ARROSEGALLS:

Masses de fang
Esllavissades a Catalunya
Esllavissades a Catalunya
Esllavisades a Espanya
Mesures preventives
• Realitzar obres d’enginyeria:
- Pantalla estàtica
- Pantalla dinàmica
- Pantalla multi articulada
- Construcció de dics
- Canalitzacions
• Mesures de vigilància (Inclinòmetres, Extensòmetres,etc.)
•Col·locar tanques a les zones de risc
•Senyalitzar les zones amb risc
• Boscos de protecció i repoblaments forestals
Mesures d’autoprotecció
• Circular amb precaució per zones
senyalitzades
• Estar atent a sorolls inusuals
• No creuar rius i rieres inundades
• Estar atents a deformacions del paviment o
variacions sobtades del nivell d’aigua.
DESFORESTACIÓ

Per Jordi Cobo i Adrià Puig
Què és?
• La desforestació és el procés de desaparició
dels boscos i masses forestals.
• Han estat explotats des de fa anys per a
l'obtenció de fusta, fruits, substàncies
Causes:
• Principalment acció de l’home
• En pocs casos, la desforestació esdevé de
forma natural.
Conseqüències
• Destrucció llocs fonamentals pel
desenvolupament d'algunes espècies en perill
d'extinció.
• Desequilibri en l’ecosistema de la regió.
• Desaparició d'embornals de CO2.
• Alteració en la xarxa hidrològica de la regió.
• Modificació del clima del lloc.
Desforestació a Espanya
Desforestació a Catalunya
ELS INCENDIS
Aina Martin, Salina Jaime i
Aina Camps
QUÈ SÓN?
Un incendi és un foc de grans proporcions no controlat, ni en l’espai
ni en el temps, que pot abrasar coses que no estaven destinades a
cremar-se.
TIPUS D’INCENDIS
•

Classe A – fusta, paper, goma...

•

Classe B – gasolina, petroli...

•

Classe C – gas natural, gas butà...

•

Classe D – sodi, magnesi, potassi...

•

Classe E – origen radioactiu

•

Incendis Forestals
CAUSES I
CONSEQÜÈNCIES
CAUSES
•Sequedat
•Abandonament de les explotacions agràries
•Acció de l’ home
•Cendres o brases

Conseqüències
o Destrucció dels hàbitats
o Desforestació
o Lenta recuperació dels boscos
o Pèrdues econòmiques
pla d’emergència d’incendis
forestals
AL BOSC:

A LA CIUTAT:

-Protecció.

-Protecció

-En cas d’incendi.

-En cas d’incendi
Probabilitats d’incendis a
Catalunya
Probabilitats d’incendis a
Espanya
Erosió del Sól

Marc B.
Ruslan N.
¿Qué es?
•

És un fenòmen natural que
consisteix en el moviment de
particules del sól d'un lloc
determinat per l'acció de
l'aigua o el vent.
Tipus d'erosió:
• L'acció de l'aigua:
• Es produeix quan el sòl s'ha quedat
desprotegit de la vegetació i les pluges i els
torrents arroseguen les partícules del sòl. El
sòl desproveït de la capa superficial, perd la
matèria orgànica i entra en un procés de
deteriorament
• L’acció del vent:
• El sòl desproveït de vegetació, es víctima
de l’acció del vent, que arrossega les
partícules del sòl y de roca.
• L’acció dels vegetals:
• Les plantes superiors, que tenen arrels,
exerceixen una labor intensa d’excavació del
sòl , en busca d’aigua que necessiten per a la
seva subsistència.
• L’acció dels animals:
• Els insectes i els invertebrats airegen el sòl
i contribueixen en el procés de meteorització
de la roca, la qual cosa deixa l'entrada d'aire i
aigua.
• L'acció de la tectònica de plaques i el
vulcanisme:
• La destrucció de roca en grans quantitats,
produeix que es vagin enfonsant a poc a poc
pel mantell i es fonen deixant espai a noves
masses de roques sortides del mateix lloc a
través dels volcans.
• L'acció de l’esser humà:
• A pesar que l’erosió es un procés natural,
pot ser influenciada per activitats humanes
com la desforestació o la urbanització Quan
a una zona se li retira tota la capa protectora
de vegetació, l’erosió es més gran ja que el
Conseqüències:
• Deteriorament d'ecosistemes: L’erosió del sól dificulta la
vida d’alguns vegetals, fet que provoca que algunes zones
amb una determinada vegetació es vegin negativament
afectades.
• Augment d'inundacions: Quan un terreny s’erosiona
provoca que l’aigua es quedi estancada i per tant
s’acumula una gran quantitat d’aigua, fet que provoca un
risc més alt d’inundacions en aquesta zona.
• Pèrdua de sòl cultivable: L’erosió del sól en terrenys on
s’acostuma a cultivar un determinat conreu provoca que
aquest sól perdi propietats i per tant dificulti el cultiu.
• Desertització: Es produeix quan l’erosió d’un lloc
determinat provoca que la terra perdi fertilitat i per tant no
sigui capaç d’absorbir aigua i per tant que es quedi
estancada a la superficie fins que es seca.
La Desertització
Thomas Walzl
Joan Rom
2n Batx C
Definició:
Desertització
• La desertització es el procés natural que
pateix un terreny normalment ric en
biodiversitat en perdre gran part o fins i tot la
totalitat , per causes diverses , que després
desenvolupa a la formació de desert.
Definició:
Desertificació
• La desertificació és el procés de formació de
deserts per part de l'activitat humana , aquesta
formació de deserts es deguda a l'acció de
diferents factors com el canvi climàtic.

Desert de l’Índia.
Causes:
Causes:
•Desertització:
•Factors astronòmics
•Factors geomorfològics
•Factors dinàmics (relacionats amb l'activitat geològica i biològica de la Terra,
sequera, plujes torrencials…)
•Desertificació:
•Excés de ramaderia i mala pràctica d’agricultura
•Incendis i desforestació
•Construcció
•Explosió de la demografia
•Polítiques hidràuliques inapropiades
Conseqüències:
• Conseqüències:
• Tan la desertització i la desertificació
comporten les mateixes conseqüències.
• Deteriorament dels recursos natural
• Deteriorament de les propietas del sòl
• Pèrdua de biodiversitat
• Canvis en la vegetació
A nivell Espanyol:
A nivell Català:
CONCLUSIONS:
• Hem arribat a la conclusió que aquest procés
de desertitzacio i també podem parlar de
desertificació tenen una sèrie d’efectes que ens
repercuteixen molt, aleshores podem arribar a
la conclusió que cal buscar alternatives per
frenar aquest procés, com reduir les pràctiques
destructives, concienciar a la població i molts
altres.
Xènia Martínez Marquez
Laura Miguel Paul
Geografia
Definició
La contaminació és l’alteració de les propietats d'un medi per la incorporació de
diferents factors, com pot ser l'acció de l'home, per pertorbacions materials o
radiacions que introdueixen modificacions de l'estructura, composició i funció dels
ecosistemes afectats.

Contaminació de l’aigua

Contaminació de l’aire
Causalitats de
l’aigua
 Causes contaminació aigua dolça:
- Les aigües residuals domèstiques
-

Les aigües residuals agrícoles
Les aigües residuals d'origen industrial
Les aigües d'escorriment
Fems procedents del bestiar de les granges
Els detergents
La contaminació per intrusió

 Causes contaminació de l’aigua marina:
- El petroli
- Metalls pesants i residus químics
- Pesticides i fertilitzants
- Fems
- Deixalles
Conseqüènci
es

 Conseqüències pels humans, animals i pel medi ambient:
-Les deixalles abocades al mar són perilloses tant per a les persones com per a la fauna.
- Les persones que consumeixin aigua procedent de les plantes de reciclatge nuclear amb un
alt nivell de radioactivitat poden patir grans problemes de salut.
-Mort de milers de peixos, aus i mamífers marins cada cop que hi ha un accident al mar d’un
vaixell petrolier.
- Quan l’aigua està contaminada per aigües residuals, les algues s’alimenten d’elles,
cobreixen la superfície i poden obstruir les brànquies dels peixos.

http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/mar.h
Contaminació d’aigua a
Catalunya
Contaminació
d’aigua a
E
spanya
Causalitats de
l’aire
- Les fàbriques i centrals elèctriques que cremen carbó o derivats dels petroli per obtenir

energia contaminen l'atmosfera perquè produeixen diòxid de carboni, diòxid de sulfur i òxids
de nitrogen.
- La incineració d'escombraries allibera gas metà,diòxid de carboni , diòxid de sofre i plom.
- En determinades activitats agrícoles es fan servir fertilitzants i pesticides per als camps. Parts
d'aquestes substàncies químiques s'incorporen a l'atmosfera.
- Els motors de cotxes i avions desprenen plom, monòxid de carboni, òxids de nitrogen i altres
gasos que, combinats amb la llum del Sol, produeixen ozó, que és verinós al nivell atmosfèric.
Conseqüències de
l’aire
 Conseqüències pels humans, els vegetals i pel medi ambient:
- El CO2 procedent de la combustió del carbó i derivats del petroli reté l'escalfor
que surt de la superfície del planeta provocant un escalfament global del planeta.
- Els òxids de nitrogen procedents de la combustió de motors, produeixen irritació
a les mucoses respiratòries i als ulls.
- El plom procedents de la indústria metal·lúrgica i de les benzines afecta al
sistema nerviós i a la sang de les persones.
- Els pesticides utilitats pels pagesos per combatre les plagues, sovint són
transportats pel vent fins a zones habitades on poden ser un perill per a la salut.
Contaminació atmosfèrica
Què podem fer per evitar la
contaminació?
 El que podem fer per evitar la contaminació de l’AIGUA és:
- No llençar cap tipus d'escombraries o deixalles a les platges.
- Reciclar el vidre i totes les deixalles sempre que sigui possible.
- No netejar els dipòsits dels vaixells petroliers amb aigua de mar.
 El que podem fer per evitar la contaminació de l’AIRE és:
- Utilitzar més el transport públic en comptes de vehicle propi.
- Reciclar les deixalles en lloc d'incinerar-les.
- Evitar el consum de productes tòxics que degraden la qualitat de l'aire, com ara
les pintures, els dissolvents i els esprais polvoritzadors.

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Els paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i CatalunyaEls paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i Catalunyaprofessor_errant
 
4 Els Riscos Pdf
4   Els Riscos Pdf4   Els Riscos Pdf
4 Els Riscos Pdfjordimanero
 
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYAUnitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYAjordimanero
 
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressionsmalbert1
 
Comentari Del Mapa Del Temps
Comentari Del Mapa Del TempsComentari Del Mapa Del Temps
Comentari Del Mapa Del TempsGrb RB
 
Tipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyaTipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyavicentaros
 
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbricmalbert1
 
6 Els Rius: Vessant Mediterrani
6 Els Rius: Vessant Mediterrani6 Els Rius: Vessant Mediterrani
6 Els Rius: Vessant Mediterranimalbert1
 
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPBjcorbala
 
Clima oceànic
Clima oceànicClima oceànic
Clima oceànicclauddiia
 
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Rafael Palomero Caro
 
Comentari climogrames
Comentari climogramesComentari climogrames
Comentari climogramesjoanet83
 
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratoris
Unitat 10   2017-18 -  els fluxos migratorisUnitat 10   2017-18 -  els fluxos migratoris
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratorisjordimanero
 
Les grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularLes grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularvicentaros
 
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Rafael Palomero Caro
 
Els paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsEls paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsvicentaros
 

Was ist angesagt? (20)

Tipus de climes
Tipus de climesTipus de climes
Tipus de climes
 
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i CatalunyaEls paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
 
Tema7
Tema7Tema7
Tema7
 
4 Els Riscos Pdf
4   Els Riscos Pdf4   Els Riscos Pdf
4 Els Riscos Pdf
 
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYAUnitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
 
La desertització d’Espanya
La desertització d’EspanyaLa desertització d’Espanya
La desertització d’Espanya
 
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
 
Comentari Del Mapa Del Temps
Comentari Del Mapa Del TempsComentari Del Mapa Del Temps
Comentari Del Mapa Del Temps
 
Tipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyaTipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanya
 
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
 
6 Els Rius: Vessant Mediterrani
6 Els Rius: Vessant Mediterrani6 Els Rius: Vessant Mediterrani
6 Els Rius: Vessant Mediterrani
 
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
 
Clima oceànic
Clima oceànicClima oceànic
Clima oceànic
 
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
 
Comentari climogrames
Comentari climogramesComentari climogrames
Comentari climogrames
 
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratoris
Unitat 10   2017-18 -  els fluxos migratorisUnitat 10   2017-18 -  els fluxos migratoris
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratoris
 
Taules de veritat
Taules de veritatTaules de veritat
Taules de veritat
 
Les grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularLes grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsular
 
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
 
Els paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsEls paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsulars
 

Andere mochten auch

Tipos de climas y paisajes vegetales
Tipos de climas y paisajes vegetalesTipos de climas y paisajes vegetales
Tipos de climas y paisajes vegetalessmerino
 
Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Txeli
 
Ud 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambientUd 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambientmarcapmany
 
Ud 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la naturaUd 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la naturamarcapmany
 
Els recursos de la natura.
Els recursos de la natura.Els recursos de la natura.
Els recursos de la natura.Marcel Duran
 
Tema 11. La ciutat i el món urbà.
Tema 11. La  ciutat  i  el  món  urbà.Tema 11. La  ciutat  i  el  món  urbà.
Tema 11. La ciutat i el món urbà.Eva Vilà
 
L’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacionsL’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacionsFarran Botargues Laura
 
T12. Fenomen urbà a Espanya i Catalunya
T12. Fenomen urbà a Espanya i CatalunyaT12. Fenomen urbà a Espanya i Catalunya
T12. Fenomen urbà a Espanya i CatalunyaEva Vilà
 
Orientacions normes paau geo
Orientacions normes paau geoOrientacions normes paau geo
Orientacions normes paau geojordimanero
 
Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.Marcel Duran
 
El fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunyaEl fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunyaFarran Botargues Laura
 
6 El Sector Secundari
6   El Sector Secundari6   El Sector Secundari
6 El Sector Secundarijordimanero
 
Mapes Temps
Mapes TempsMapes Temps
Mapes Tempsalsius
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisJulia Valera
 
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del climaLa diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del climaEmpar Gallego
 

Andere mochten auch (20)

Tipos de climas y paisajes vegetales
Tipos de climas y paisajes vegetalesTipos de climas y paisajes vegetales
Tipos de climas y paisajes vegetales
 
Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1
 
Ud 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambientUd 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambient
 
Ud 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la naturaUd 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la natura
 
Els recursos de la natura.
Els recursos de la natura.Els recursos de la natura.
Els recursos de la natura.
 
Resum unitat 3
Resum unitat 3Resum unitat 3
Resum unitat 3
 
Tema 11. La ciutat i el món urbà.
Tema 11. La  ciutat  i  el  món  urbà.Tema 11. La  ciutat  i  el  món  urbà.
Tema 11. La ciutat i el món urbà.
 
L’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacionsL’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacions
 
T12. Fenomen urbà a Espanya i Catalunya
T12. Fenomen urbà a Espanya i CatalunyaT12. Fenomen urbà a Espanya i Catalunya
T12. Fenomen urbà a Espanya i Catalunya
 
Orientacions normes paau geo
Orientacions normes paau geoOrientacions normes paau geo
Orientacions normes paau geo
 
Tema 3 geo 2017 18
Tema 3 geo 2017 18Tema 3 geo 2017 18
Tema 3 geo 2017 18
 
Tema3
Tema3Tema3
Tema3
 
Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.
 
La ciutat i el món urbà
La ciutat i el món urbàLa ciutat i el món urbà
La ciutat i el món urbà
 
El fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunyaEl fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunya
 
6 El Sector Secundari
6   El Sector Secundari6   El Sector Secundari
6 El Sector Secundari
 
Mapes Temps
Mapes TempsMapes Temps
Mapes Temps
 
7 El Terciari
7  El Terciari7  El Terciari
7 El Terciari
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveis
 
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del climaLa diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
 

Ähnlich wie Riscos Naturals i Problemes Ecològics.

batxillerat2
batxillerat2batxillerat2
batxillerat2gsardena
 
Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.Marcel Duran
 
2. dinàmica atmosfèrica
2. dinàmica atmosfèrica2. dinàmica atmosfèrica
2. dinàmica atmosfèricaLoles Guixa
 
Els riscos ambientals i la seva prevencio! marc b
Els riscos ambientals i la seva prevencio! marc bEls riscos ambientals i la seva prevencio! marc b
Els riscos ambientals i la seva prevencio! marc bGEO_SENTME_0910
 
El medi ambient en situació de risc
El medi ambient en situació de riscEl medi ambient en situació de risc
El medi ambient en situació de riscprofessor_errant
 
Gª2 la diversitat climàtica (2010-11)
Gª2   la diversitat climàtica (2010-11)Gª2   la diversitat climàtica (2010-11)
Gª2 la diversitat climàtica (2010-11)naranjitosiesarta
 
U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00
U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00
U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00tiotavio
 
El Canvi ClimàTic Ies Ribes Ii
El Canvi ClimàTic Ies Ribes IiEl Canvi ClimàTic Ies Ribes Ii
El Canvi ClimàTic Ies Ribes Iiribes
 
El canvi climatic
El canvi climaticEl canvi climatic
El canvi climaticrugbytau
 
Article sobre el-canvi-climatic-2a-part
Article sobre el-canvi-climatic-2a-partArticle sobre el-canvi-climatic-2a-part
Article sobre el-canvi-climatic-2a-partCarlos Cardelo
 
Presentació final el vent 4t
Presentació final el vent 4tPresentació final el vent 4t
Presentació final el vent 4tescolagora
 
Presentació El vent 4t
Presentació El vent 4tPresentació El vent 4t
Presentació El vent 4tescolagora
 
Els riscos
Els riscosEls riscos
Els riscosscuadras
 
Canvi climàtic: Efectes i percepció social
Canvi climàtic: Efectes i percepció socialCanvi climàtic: Efectes i percepció social
Canvi climàtic: Efectes i percepció socialJosep Lluís Ruiz
 
20120210 agricultura-co
20120210 agricultura-co20120210 agricultura-co
20120210 agricultura-cojcorbala
 
UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf
UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdfUNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf
UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdfDanielSaezRamirez
 

Ähnlich wie Riscos Naturals i Problemes Ecològics. (20)

Tema6
Tema6Tema6
Tema6
 
batxillerat2
batxillerat2batxillerat2
batxillerat2
 
Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.
 
2. dinàmica atmosfèrica
2. dinàmica atmosfèrica2. dinàmica atmosfèrica
2. dinàmica atmosfèrica
 
El Clima
El ClimaEl Clima
El Clima
 
Els riscos ambientals i la seva prevencio! marc b
Els riscos ambientals i la seva prevencio! marc bEls riscos ambientals i la seva prevencio! marc b
Els riscos ambientals i la seva prevencio! marc b
 
El medi ambient en situació de risc
El medi ambient en situació de riscEl medi ambient en situació de risc
El medi ambient en situació de risc
 
Gª2 la diversitat climàtica (2010-11)
Gª2   la diversitat climàtica (2010-11)Gª2   la diversitat climàtica (2010-11)
Gª2 la diversitat climàtica (2010-11)
 
U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00
U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00
U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00
 
Unitat 2. clima i paisatge
Unitat 2. clima i paisatgeUnitat 2. clima i paisatge
Unitat 2. clima i paisatge
 
El Canvi ClimàTic Ies Ribes Ii
El Canvi ClimàTic Ies Ribes IiEl Canvi ClimàTic Ies Ribes Ii
El Canvi ClimàTic Ies Ribes Ii
 
El canvi climatic
El canvi climaticEl canvi climatic
El canvi climatic
 
Article sobre el-canvi-climatic-2a-part
Article sobre el-canvi-climatic-2a-partArticle sobre el-canvi-climatic-2a-part
Article sobre el-canvi-climatic-2a-part
 
Allaus
AllausAllaus
Allaus
 
Presentació final el vent 4t
Presentació final el vent 4tPresentació final el vent 4t
Presentació final el vent 4t
 
Presentació El vent 4t
Presentació El vent 4tPresentació El vent 4t
Presentació El vent 4t
 
Els riscos
Els riscosEls riscos
Els riscos
 
Canvi climàtic: Efectes i percepció social
Canvi climàtic: Efectes i percepció socialCanvi climàtic: Efectes i percepció social
Canvi climàtic: Efectes i percepció social
 
20120210 agricultura-co
20120210 agricultura-co20120210 agricultura-co
20120210 agricultura-co
 
UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf
UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdfUNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf
UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf
 

Mehr von Marcel Duran

La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).Marcel Duran
 
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).Marcel Duran
 
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).Marcel Duran
 
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.Marcel Duran
 
La Troisième République face à la crise des années 1930.
La Troisième République face à la crise des années 1930.La Troisième République face à la crise des années 1930.
La Troisième République face à la crise des années 1930.Marcel Duran
 
La France sous la Troisème République (1879-1940)
La France sous la Troisème République (1879-1940)La France sous la Troisème République (1879-1940)
La France sous la Troisème République (1879-1940)Marcel Duran
 
Mapa conceptual: Troisième République.
Mapa conceptual: Troisième République.Mapa conceptual: Troisième République.
Mapa conceptual: Troisième République.Marcel Duran
 
Catalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al MónCatalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al MónMarcel Duran
 
El sector terciari o de serveis.
El sector terciari o de serveis.El sector terciari o de serveis.
El sector terciari o de serveis.Marcel Duran
 
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.Marcel Duran
 
Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Marcel Duran
 
La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes.
La ciutat:  origen i funcions. Les xarxes urbanes.La ciutat:  origen i funcions. Les xarxes urbanes.
La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes.Marcel Duran
 
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.Marcel Duran
 
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...Marcel Duran
 
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.Marcel Duran
 
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).Marcel Duran
 
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.Marcel Duran
 
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.Marcel Duran
 
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).Marcel Duran
 
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.Marcel Duran
 

Mehr von Marcel Duran (20)

La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
 
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
 
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
 
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
 
La Troisième République face à la crise des années 1930.
La Troisième République face à la crise des années 1930.La Troisième République face à la crise des années 1930.
La Troisième République face à la crise des années 1930.
 
La France sous la Troisème République (1879-1940)
La France sous la Troisème République (1879-1940)La France sous la Troisème République (1879-1940)
La France sous la Troisème République (1879-1940)
 
Mapa conceptual: Troisième République.
Mapa conceptual: Troisième République.Mapa conceptual: Troisième République.
Mapa conceptual: Troisième République.
 
Catalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al MónCatalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al Món
 
El sector terciari o de serveis.
El sector terciari o de serveis.El sector terciari o de serveis.
El sector terciari o de serveis.
 
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
 
Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català.
 
La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes.
La ciutat:  origen i funcions. Les xarxes urbanes.La ciutat:  origen i funcions. Les xarxes urbanes.
La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes.
 
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
 
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
 
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
 
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
 
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
 
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
 
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
 
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
 

Riscos Naturals i Problemes Ecològics.

  • 1. Tema 1. Medi ambient i paisatges Els Riscos naturals i problemes ecològics. Escala de treball Catalunya/Espanya. Riscos naturals són aquells fenòmens naturals que es desenvolupen en les estructures internes i externes de la Terra, i que poden provocar catàstrofes naturals.
  • 2. Tema 1. Medi ambient i paisatges Els Riscos naturals i problemes ecològics. Escala de treball Catalunya/Espanya. Problemes ecològics són aquells que es deriven, fonamentalment, de l’acció humana sobre el medi ambient
  • 3. Tema 1. Medi ambient i paisatges Riscos naturals d’origen meteorològic Inundacions Sequeres Riscos naturals d’origen geològic Terratrèmols Vulcanisme Problemes ecològics Desforestació Incendis forestals Erosió del sòl Vents forts Esllavissades Desertificació Onades de fred Temporals de neu Contaminació aire/aigua Residus
  • 4. Tema 1. Medi ambient i paisatges Els Riscos naturals i problemes ecològics. Escala de treball Catalunya/Espanya. Inundacions Riscos naturals són aquells fenòmens naturals que es desenvolupen en les estructures internes i externes de la Terra, i que poden provocar catàstrofes naturals. RN d’origen meteorològic. •Intenses precipitacions degudes a la gota freda que provoca el desbordament de rambles i torrents. • El ràpid desglaç de les neus també provoquen inundacions. • Si el sòl està desproveït de vegetació (reté part de l’aigua) les inundacions són més greus.
  • 5. Tema 1. Medi ambient i paisatges Els Riscos naturals i problemes ecològics. Escala de treball Catalunya/Espanya. Inundacions Riscos naturals són aquells fenòmens naturals que es desenvolupen en les estructures internes i externes de la Terra, i que poden provocar catàstrofes naturals. RN d’origen meteorològic.
  • 6. Tema 1. Medi ambient i paisatges Els Riscos naturals i problemes ecològics. Escala de treball Catalunya/Espanya. Inundacions Riscos naturals són aquells fenòmens naturals que es desenvolupen en les estructures internes i externes de la Terra, i que poden provocar catàstrofes naturals. RN d’origen meteorològic.
  • 7. Tema 1. Medi ambient i paisatges Els Riscos naturals i problemes ecològics. Escala de treball Catalunya/Espanya. Inundacions Riscos naturals són aquells fenòmens naturals que es desenvolupen en les estructures internes i externes de la Terra, i que poden provocar catàstrofes naturals. RN d’origen meteorològic.
  • 8. Tema 1. Medi ambient i paisatges Els Riscos naturals i problemes ecològics. Escala de treball Catalunya/Espanya. Inundacions • La Riscos naturals són aquells fenòmens naturals que es desenvolupen en les estructures internes i externes de la Terra, i que poden provocar catàstrofes naturals. RN d’origen meteorològic. generalitat disposa de l’INUNCAT, pla de protecció civil per al risc de inundacions. • Les inundacions provoquen pèrdues humanes i materials a causa de la construcció i urbanitzacions de llocs de risc (llits secs dels rius).
  • 9. Tema 1. Medi ambient i paisatges Els Riscos naturals i problemes ecològics. Escala de treball Catalunya/Espanya. • L’exposició oral no ha de durar més de 15 minuts. • Cal acompanyar l’exposició amb Power Point (més o menys 5 diapositives). Es important aportar vocabulari específic del tema tractat. • Cal acompanyar l’activitat amb un resum esquema del fenomen. Aquest ha de respondre la definició real del fenomen (fenòmens de causalitat i de conseqüències). En quines zones aquests fenòmens tenen més impacte i perquè, i un balanç i/o opinió sobre aquests fets. • L’activitat repercutirà en un 15% de la nota final de la primera avaluació. Serà part del contingut d’un futur examen. Alguna font: http://phobos.xtec.cat/mgarci25/moodle/
  • 10. Les sequeres Maria Rios Rius i Ariadna
  • 11. Que són? • Absència de precipitacions en un territori durant un període de temps determinat. Basades en:  Reducció de les precipitacions (aspectes físics) Necessitats humanes
  • 12. Tipus de Sequeres Meteorològica : és donada quan hi ha un llarg període de precipitacions per sota la mitjana climàtica.  Agrícola : causada per l’erosió dels sòls envers l’activitat agrària.  Hidrològica: originada arrel de la disminució de les reserves d’aigua.
  • 13. • Causes  Canvi climàtic  Tala excessiva boscos  Consum en excés dels  Conseqüències: Pèrdues de collites i mort del bestiar. Restriccions d’aigua Incendis Malestar social Desertització
  • 17. Què és el vent? • És el moviment de masses d’aire a causa de la diferència de pressió atmosférica o de temperatures entre diferents indrets. Es produeixen com a conseqüència de les diferències de pressió. Per a medir la seva velocitat s’utilitza el anemòmetre i la seva dirrecció, el panell.
  • 18. • Un temporal és un vent fort de grau superior al vuitè de l'escala de Beaufort,es dóna quan el vent bufa a més de 60 km/h. Pot anar acompanyat de sorra en suspensió, de neu, o de pluges. La seva força arranca aleshores les branques dels arbres i es torna més difícil per l'home la marxa contra aquell vent. Al mar, l'alçada de les ones passa de 4 m.
  • 19. • Una tempesta és una pertorbació meteorològica violenta de l'atmosfera, que es caracteritza per afectar la superfície terrestre amb forts vents amb turbulències i precipitacions intenses. Un cicló tropical és una tempesta forta que es forma al mar i acostuma a provocar vents amb velocitats superiors a 120 km/h.
  • 20. Ventades a Catalunya: Habitualment és als dos extrems nord i sud de la costa catalana on els vents (Tramuntana i Mestral) bufen amb més força. Allà es superen els 100 km/H de velocitat del vent la majoria dels anys. Les ràfegues màximes s'acostumen a produïr entre els mesos d'octubre a març. Ventades a Espanya: A Espanya els vents dominants són els de ponent (d’oest a est).
  • 21. Ventades importants a Espanya: • Els dies 23, 24 i 25 de gener de 2009 va haver-hi el cicló extratropical Klaus. Zones afectades: Nord d’Espanya Sud de França
  • 22. Ventades importants a Catalunya: • El 2 de novembre del 2008. Zones afectades pels remolins i regolfades: L’ Alt Camp La Conca del Barberà Altres comarques properes Boscos de la zona
  • 24. “ Fenomen pel qual la temperatura de l'aire experimenta una disminució considerable provocada per la invasió d'una massa d'aire fred ”
  • 25. - Temperatures extremadament baixes en relació amb la mitjana de l'època Sol durar més d'un dia Es formen per invasió de masses d'aire molt fred La seva extensió pot ser de centenars o milers de quilòmetres quadrats Si l'onada és d'aire siberià és molt probable que hi hagi víctimes mortals. Si l'onada és d'aire polar té menys consequències negatives. A la península Ibèrica les onades arriben amb menys intensitat. A Catalunya es poden congelar les canonades i aïllar algunes poblacions. Tipus d’onades de fred: -Masses d’aire antàrtic i àrtic. -Masses d’aire polar.
  • 26.
  • 27. - S'originen a les proximitats dels pols, sobre les aigües gelades de l'oceà Àrtic i els casquets de gel de Groenlàndia i l'Antàrtida - Baixes temperatures i baix contingut d'humitat - La nuvolositat és escassa i hi ha poca probabilitat de pluges - Trajectòria continental: experimenten pocs canvis i no ocasionen grans nevades - Afecten a l’Europa occidental a finals d'hivern o inici de primavera i quan passen sobre l'oceà Atlàntic provoquen grans nevades i forts descensos de la temperatura .
  • 28. - No es formen als pols, sinó en zones allunyades d'aquests situades entre els 55 i 70 graus de latitud. - Fredes, seques i d'estratificació estable. - Quan es desplaçen cap al sud augmenta la nuvolosiat. - En contacte amb l’Atlàntic i el Pacífic, s’originaràn plujes de poca intensitat. - A les zones càlides, provoca fortes precipitacions.
  • 29. - Febrer del 1956: mes més fred de tot el segle XX per la majoria de comarques catalanes. A Barcelona es va arribar a -6,7ºC. Actualment es recorda com l'Any de la Fred. Agricultura: La majoria dels conrreus es van fer malbé i les oliveres van estar a punt de desaparèixer. Una atmosfera més calenta, emmagatzema més energia i en consequència les onades de fred es faran més intenses i freqüents. El canvi climàtic comporta no només un augment de la temperatura mitjana sinó de la variabilitat en les temperatures i en tot un seguit de paràmetres climàtics. El canvi climàtic no és només escalfament, implica un augment en la variabilitat climàtica i això comporta que els esdeveniments extrems del tipus que sigui vagin més freqüents, fins i tot els freds (onades de fred).
  • 30. Causes • Sublimació inversa del vapor d'aigua en les capes altes de l'atmosfera.
  • 31. Conseqüències i efectes sobre la societat humana Quan es produeixen temporals de neu: ·Dificultat pel transport (aeri i terrestre). ·Serveis públics. ·Interrupció de la vida quotidiana. ·Acumulació de neu. Quan no es produeixen temporals de neu: · Acció de l’Home: canvi climàtic -> disminució de la neu.
  • 32. Allaus És una massa de neu que cau i es precipita avall pel vessant d’una muntanya. Hi ha tres tipus d’allaus: -Allau de neu pols: es forma en un punt i a mida que va baixant augmenta el volum -Allaus de neu molla: Succeeix quan la neu es fon -Allau de placa: succeeix quan a una superfície de neu compacta que desprèn de la resta del mantell de neu.
  • 33. PLA D’EMERGÈNCIA DAVANT LES NEVADES Protecció civil estableix uns consells davant els temporals de nevades: 1- A casa, obre una mica les aixetes perquè no es congelin les canonades. 2- Evita que la gent gran i els nens petits surtin al carrer. Escolta la ràdio per informar-te’n. 3- Si has de viatjar, planifica el trajecte, informa’t de l’estat de les carreteres i revisa el cotxe introduint les cadenes. 4- Condueix de dia, amb precaució i per les rutes principals.
  • 34.
  • 35.
  • 37. DEFINICIÓ Un terratrèmol és un fenomen natural que produeix a l’interior de la Terra. Es defineix com l’alliberació sobtada d’energia acumulada que es propaga en forma d’ones sísmiques. Aquesta energia s’acumula pel moviment de les plaques que formen l’escorça de la Terra. HIPOCENTRE TERRATRÈMOLS ESCALA DE RICHTER INTENSITAT DEL TERRATRÈMOL EPICENTRE ONES SÍSMIQUES
  • 38. CAUSES DELS TERRATRÈMOLS Desplaçament plaques tectòniques produeix un xoc i una fricció trencament de la placa. A causa de la ruptura pertorbacions(ones sísmiques)
  • 39. CONSEQÜÈNCIES DELS TERRATRÈMOLS EFECTES HUMANS: Terratrèmol a destacar: Sud de Xile(1906) Pèrdua de vides humanes provocant ansietat i signes de preocupació Pèrdua de recursos naturals i econòmics  reconstrucció ciutat Pèrdua de possessions materials EFECTES AMBIENTALS: Allaudespreniment brusc de terra o neu Tsunami ondulació que és produeix a l’oceà
  • 40. TERRÀTREMOLS A CATALUNYA TERRATRÈMOLS RECENTS A DESTACAR: CASTELLÓ I TARRAGONA INTENSITAT : 3,9 / 4,2 graus escala de Richter IGC Institut Geològic de Catalunya(1999)
  • 41. TERRATRÈMOLS A ESPANYA TERRATRÈMOLS A DESTACAR: LORCA(MÚRCIA)(2011) 1,6 graus Govern de EspanyaMinisteri de foment
  • 42. LA MÀ DE L’HOME La mà humana influeix en els terratrèmols de la manera següent: •Detonacions nuclears subterrànies. •Tones d’aigua acumulades en represes i llacs artificials. •Injecció d'aigües residuals sota terra. •Extraccions de primeres matèries. •Accidents de mineria i excavacions petrolieres. •Canvi climàtic, contaminació i escalfament global. Un exemple de la mà humana en els terratrèmols Tarragona i Castellóprojecte Castor
  • 43.
  • 44.
  • 46. • Moviment de les plaques tectòniques • Increment de la pressió del magma 1. La injecció de nou magma en la cambra magmàtica 2. La progressiva formació de gasos en el magma a mesura que puja cap a zones més superficials
  • 47. • La destrucció de tota forma de vida i d’infraestructures • Dificultats per respirar • Dificultat de visió • Creació d’hiverns volcànics • Formació de nova terra
  • 48.
  • 49.
  • 51. Què son ? • Una esllavissada és un esfondrament de terres, roques, cingles, penya-segats o vessants de muntanyes.
  • 52. Causes • Disminució de la resistència del sòl • Augment de la càrrega a dalt de la muntanya • Disminució del suport al peu de la muntanya • Moviment vibratori de la superfície terrestre
  • 53. Conseqüències Depenent del volum: •Mínimes: Tallar carreteres Inundar rius •Màximes: Si són molt importants destrueixen poblacions
  • 54. Tipus d’esllavissades DESPRENIMENTS: Segons el volum Caigudes blocs rocosos Despreniment plaques rocoses Allaus rocoses ESLLAVISSAMENTS: Lliscaments Fluxos Complexos Esllavissaments superficials CORRENTS D’ARROSEGALLS: Masses de fang
  • 58. Mesures preventives • Realitzar obres d’enginyeria: - Pantalla estàtica - Pantalla dinàmica - Pantalla multi articulada - Construcció de dics - Canalitzacions • Mesures de vigilància (Inclinòmetres, Extensòmetres,etc.) •Col·locar tanques a les zones de risc •Senyalitzar les zones amb risc • Boscos de protecció i repoblaments forestals
  • 59. Mesures d’autoprotecció • Circular amb precaució per zones senyalitzades • Estar atent a sorolls inusuals • No creuar rius i rieres inundades • Estar atents a deformacions del paviment o variacions sobtades del nivell d’aigua.
  • 61. Què és? • La desforestació és el procés de desaparició dels boscos i masses forestals. • Han estat explotats des de fa anys per a l'obtenció de fusta, fruits, substàncies
  • 62. Causes: • Principalment acció de l’home • En pocs casos, la desforestació esdevé de forma natural.
  • 63. Conseqüències • Destrucció llocs fonamentals pel desenvolupament d'algunes espècies en perill d'extinció. • Desequilibri en l’ecosistema de la regió. • Desaparició d'embornals de CO2. • Alteració en la xarxa hidrològica de la regió. • Modificació del clima del lloc.
  • 66. ELS INCENDIS Aina Martin, Salina Jaime i Aina Camps
  • 67. QUÈ SÓN? Un incendi és un foc de grans proporcions no controlat, ni en l’espai ni en el temps, que pot abrasar coses que no estaven destinades a cremar-se.
  • 68. TIPUS D’INCENDIS • Classe A – fusta, paper, goma... • Classe B – gasolina, petroli... • Classe C – gas natural, gas butà... • Classe D – sodi, magnesi, potassi... • Classe E – origen radioactiu • Incendis Forestals
  • 69. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES CAUSES •Sequedat •Abandonament de les explotacions agràries •Acció de l’ home •Cendres o brases Conseqüències o Destrucció dels hàbitats o Desforestació o Lenta recuperació dels boscos o Pèrdues econòmiques
  • 70. pla d’emergència d’incendis forestals AL BOSC: A LA CIUTAT: -Protecció. -Protecció -En cas d’incendi. -En cas d’incendi
  • 73. Erosió del Sól Marc B. Ruslan N.
  • 74. ¿Qué es? • És un fenòmen natural que consisteix en el moviment de particules del sól d'un lloc determinat per l'acció de l'aigua o el vent.
  • 75. Tipus d'erosió: • L'acció de l'aigua: • Es produeix quan el sòl s'ha quedat desprotegit de la vegetació i les pluges i els torrents arroseguen les partícules del sòl. El sòl desproveït de la capa superficial, perd la matèria orgànica i entra en un procés de deteriorament • L’acció del vent: • El sòl desproveït de vegetació, es víctima de l’acció del vent, que arrossega les partícules del sòl y de roca.
  • 76. • L’acció dels vegetals: • Les plantes superiors, que tenen arrels, exerceixen una labor intensa d’excavació del sòl , en busca d’aigua que necessiten per a la seva subsistència. • L’acció dels animals: • Els insectes i els invertebrats airegen el sòl i contribueixen en el procés de meteorització de la roca, la qual cosa deixa l'entrada d'aire i aigua.
  • 77. • L'acció de la tectònica de plaques i el vulcanisme: • La destrucció de roca en grans quantitats, produeix que es vagin enfonsant a poc a poc pel mantell i es fonen deixant espai a noves masses de roques sortides del mateix lloc a través dels volcans. • L'acció de l’esser humà: • A pesar que l’erosió es un procés natural, pot ser influenciada per activitats humanes com la desforestació o la urbanització Quan a una zona se li retira tota la capa protectora de vegetació, l’erosió es més gran ja que el
  • 78. Conseqüències: • Deteriorament d'ecosistemes: L’erosió del sól dificulta la vida d’alguns vegetals, fet que provoca que algunes zones amb una determinada vegetació es vegin negativament afectades. • Augment d'inundacions: Quan un terreny s’erosiona provoca que l’aigua es quedi estancada i per tant s’acumula una gran quantitat d’aigua, fet que provoca un risc més alt d’inundacions en aquesta zona. • Pèrdua de sòl cultivable: L’erosió del sól en terrenys on s’acostuma a cultivar un determinat conreu provoca que aquest sól perdi propietats i per tant dificulti el cultiu. • Desertització: Es produeix quan l’erosió d’un lloc determinat provoca que la terra perdi fertilitat i per tant no sigui capaç d’absorbir aigua i per tant que es quedi estancada a la superficie fins que es seca.
  • 79.
  • 81. Definició: Desertització • La desertització es el procés natural que pateix un terreny normalment ric en biodiversitat en perdre gran part o fins i tot la totalitat , per causes diverses , que després desenvolupa a la formació de desert.
  • 82. Definició: Desertificació • La desertificació és el procés de formació de deserts per part de l'activitat humana , aquesta formació de deserts es deguda a l'acció de diferents factors com el canvi climàtic. Desert de l’Índia.
  • 83. Causes: Causes: •Desertització: •Factors astronòmics •Factors geomorfològics •Factors dinàmics (relacionats amb l'activitat geològica i biològica de la Terra, sequera, plujes torrencials…) •Desertificació: •Excés de ramaderia i mala pràctica d’agricultura •Incendis i desforestació •Construcció •Explosió de la demografia •Polítiques hidràuliques inapropiades
  • 84. Conseqüències: • Conseqüències: • Tan la desertització i la desertificació comporten les mateixes conseqüències. • Deteriorament dels recursos natural • Deteriorament de les propietas del sòl • Pèrdua de biodiversitat • Canvis en la vegetació
  • 87. CONCLUSIONS: • Hem arribat a la conclusió que aquest procés de desertitzacio i també podem parlar de desertificació tenen una sèrie d’efectes que ens repercuteixen molt, aleshores podem arribar a la conclusió que cal buscar alternatives per frenar aquest procés, com reduir les pràctiques destructives, concienciar a la població i molts altres.
  • 88. Xènia Martínez Marquez Laura Miguel Paul Geografia
  • 89. Definició La contaminació és l’alteració de les propietats d'un medi per la incorporació de diferents factors, com pot ser l'acció de l'home, per pertorbacions materials o radiacions que introdueixen modificacions de l'estructura, composició i funció dels ecosistemes afectats. Contaminació de l’aigua Contaminació de l’aire
  • 90. Causalitats de l’aigua  Causes contaminació aigua dolça: - Les aigües residuals domèstiques - Les aigües residuals agrícoles Les aigües residuals d'origen industrial Les aigües d'escorriment Fems procedents del bestiar de les granges Els detergents La contaminació per intrusió  Causes contaminació de l’aigua marina: - El petroli - Metalls pesants i residus químics - Pesticides i fertilitzants - Fems - Deixalles
  • 91. Conseqüènci es  Conseqüències pels humans, animals i pel medi ambient: -Les deixalles abocades al mar són perilloses tant per a les persones com per a la fauna. - Les persones que consumeixin aigua procedent de les plantes de reciclatge nuclear amb un alt nivell de radioactivitat poden patir grans problemes de salut. -Mort de milers de peixos, aus i mamífers marins cada cop que hi ha un accident al mar d’un vaixell petrolier. - Quan l’aigua està contaminada per aigües residuals, les algues s’alimenten d’elles, cobreixen la superfície i poden obstruir les brànquies dels peixos. http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/mar.h
  • 94. Causalitats de l’aire - Les fàbriques i centrals elèctriques que cremen carbó o derivats dels petroli per obtenir energia contaminen l'atmosfera perquè produeixen diòxid de carboni, diòxid de sulfur i òxids de nitrogen. - La incineració d'escombraries allibera gas metà,diòxid de carboni , diòxid de sofre i plom. - En determinades activitats agrícoles es fan servir fertilitzants i pesticides per als camps. Parts d'aquestes substàncies químiques s'incorporen a l'atmosfera. - Els motors de cotxes i avions desprenen plom, monòxid de carboni, òxids de nitrogen i altres gasos que, combinats amb la llum del Sol, produeixen ozó, que és verinós al nivell atmosfèric.
  • 95. Conseqüències de l’aire  Conseqüències pels humans, els vegetals i pel medi ambient: - El CO2 procedent de la combustió del carbó i derivats del petroli reté l'escalfor que surt de la superfície del planeta provocant un escalfament global del planeta. - Els òxids de nitrogen procedents de la combustió de motors, produeixen irritació a les mucoses respiratòries i als ulls. - El plom procedents de la indústria metal·lúrgica i de les benzines afecta al sistema nerviós i a la sang de les persones. - Els pesticides utilitats pels pagesos per combatre les plagues, sovint són transportats pel vent fins a zones habitades on poden ser un perill per a la salut.
  • 97. Què podem fer per evitar la contaminació?  El que podem fer per evitar la contaminació de l’AIGUA és: - No llençar cap tipus d'escombraries o deixalles a les platges. - Reciclar el vidre i totes les deixalles sempre que sigui possible. - No netejar els dipòsits dels vaixells petroliers amb aigua de mar.  El que podem fer per evitar la contaminació de l’AIRE és: - Utilitzar més el transport públic en comptes de vehicle propi. - Reciclar les deixalles en lloc d'incinerar-les. - Evitar el consum de productes tòxics que degraden la qualitat de l'aire, com ara les pintures, els dissolvents i els esprais polvoritzadors.