1. Tema 1. Medi ambient i
paisatges
Els Riscos naturals i problemes ecològics.
Escala de treball Catalunya/Espanya.
Riscos naturals són aquells fenòmens
naturals que es desenvolupen en les
estructures internes i externes de la Terra,
i que poden provocar catàstrofes naturals.
2. Tema 1. Medi ambient i
paisatges
Els Riscos naturals i problemes ecològics.
Escala de treball Catalunya/Espanya.
Problemes ecològics són aquells que es
deriven, fonamentalment, de l’acció
humana sobre el medi ambient
3. Tema 1. Medi ambient i paisatges
Riscos naturals
d’origen meteorològic
Inundacions
Sequeres
Riscos naturals d’origen
geològic
Terratrèmols
Vulcanisme
Problemes ecològics
Desforestació
Incendis forestals
Erosió del sòl
Vents forts
Esllavissades
Desertificació
Onades de fred
Temporals de neu
Contaminació aire/aigua
Residus
4. Tema 1. Medi ambient i paisatges
Els Riscos naturals i problemes ecològics.
Escala de treball Catalunya/Espanya.
Inundacions
Riscos naturals són aquells fenòmens naturals que
es desenvolupen en les estructures internes i
externes de la Terra, i que poden provocar
catàstrofes naturals.
RN d’origen
meteorològic.
•Intenses precipitacions degudes a la gota freda que
provoca el desbordament de rambles i torrents.
• El ràpid desglaç de les neus també provoquen
inundacions.
• Si el sòl està desproveït de vegetació (reté part de
l’aigua) les inundacions són més greus.
5. Tema 1. Medi ambient i paisatges
Els Riscos naturals i problemes ecològics.
Escala de treball Catalunya/Espanya.
Inundacions
Riscos naturals són aquells fenòmens naturals que
es desenvolupen en les estructures internes i
externes de la Terra, i que poden provocar
catàstrofes naturals.
RN d’origen
meteorològic.
6. Tema 1. Medi ambient i paisatges
Els Riscos naturals i problemes ecològics.
Escala de treball Catalunya/Espanya.
Inundacions
Riscos naturals són aquells fenòmens naturals que
es desenvolupen en les estructures internes i
externes de la Terra, i que poden provocar
catàstrofes naturals.
RN d’origen
meteorològic.
7. Tema 1. Medi ambient i paisatges
Els Riscos naturals i problemes ecològics.
Escala de treball Catalunya/Espanya.
Inundacions
Riscos naturals són aquells fenòmens naturals que
es desenvolupen en les estructures internes i
externes de la Terra, i que poden provocar
catàstrofes naturals.
RN d’origen
meteorològic.
8. Tema 1. Medi ambient i paisatges
Els Riscos naturals i problemes ecològics.
Escala de treball Catalunya/Espanya.
Inundacions
• La
Riscos naturals són aquells fenòmens naturals que
es desenvolupen en les estructures internes i
externes de la Terra, i que poden provocar
catàstrofes naturals.
RN d’origen
meteorològic.
generalitat disposa de l’INUNCAT, pla de protecció civil per
al risc de inundacions.
• Les inundacions provoquen pèrdues humanes i materials a
causa de la construcció i urbanitzacions de llocs de risc (llits
secs dels rius).
9. Tema 1. Medi ambient i paisatges
Els Riscos naturals i problemes ecològics.
Escala de treball Catalunya/Espanya.
• L’exposició oral no ha de durar més de 15 minuts.
• Cal acompanyar l’exposició amb Power Point (més o
menys 5 diapositives).
Es important aportar
vocabulari específic del tema tractat.
• Cal acompanyar l’activitat amb un resum esquema del
fenomen. Aquest ha de respondre la definició real del
fenomen (fenòmens de causalitat i de conseqüències).
En quines zones aquests fenòmens tenen més impacte
i perquè, i un balanç i/o opinió sobre aquests fets.
• L’activitat repercutirà en un 15% de la nota final de la
primera avaluació. Serà part del contingut d’un futur
examen.
Alguna
font:
http://phobos.xtec.cat/mgarci25/moodle/
11. Que són?
• Absència de precipitacions en un territori
durant un període de temps determinat.
Basades en:
Reducció de les
precipitacions
(aspectes físics)
Necessitats
humanes
12. Tipus de Sequeres
Meteorològica : és donada quan hi ha un llarg
període de precipitacions per sota la mitjana
climàtica.
Agrícola : causada per l’erosió dels sòls envers
l’activitat agrària.
Hidrològica: originada arrel de la disminució de les
reserves d’aigua.
13. • Causes
Canvi climàtic
Tala
excessiva
boscos
Consum en excés
dels
Conseqüències:
Pèrdues de collites i mort del
bestiar.
Restriccions d’aigua
Incendis
Malestar social
Desertització
17. Què és el vent?
•
És el moviment de masses d’aire a causa de la diferència de pressió atmosférica o de
temperatures entre diferents indrets.
Es produeixen com a conseqüència de les
diferències de pressió.
Per a medir la seva velocitat s’utilitza el
anemòmetre i la seva dirrecció, el panell.
18. •
Un temporal és un vent fort de grau superior al vuitè de l'escala de Beaufort,es dóna
quan el vent bufa a més de 60 km/h.
Pot anar acompanyat de sorra en
suspensió, de neu, o de pluges.
La seva força arranca aleshores les
branques dels arbres i es torna més
difícil per l'home la marxa contra
aquell vent.
Al mar, l'alçada de les ones passa de
4 m.
19. •
Una tempesta és una pertorbació meteorològica violenta de l'atmosfera, que es
caracteritza per afectar la superfície terrestre amb forts vents amb turbulències i
precipitacions intenses.
Un cicló tropical és una tempesta forta que
es forma al mar i acostuma a provocar vents
amb velocitats superiors a 120 km/h.
20. Ventades a Catalunya:
Habitualment és als dos
extrems nord i sud de la costa
catalana on els vents
(Tramuntana i Mestral) bufen
amb més força. Allà es
superen els 100 km/H de
velocitat del vent la majoria
dels anys.
Les ràfegues màximes
s'acostumen a produïr entre
els mesos d'octubre a març.
Ventades a Espanya:
A Espanya els vents dominants són els de ponent
(d’oest a est).
21. Ventades importants a Espanya:
• Els dies 23, 24 i 25 de gener de 2009 va haver-hi
el cicló extratropical Klaus. Zones afectades:
Nord d’Espanya
Sud de França
22. Ventades importants a Catalunya:
• El 2 de novembre del 2008. Zones afectades pels
remolins i regolfades:
L’ Alt Camp
La Conca del Barberà
Altres comarques properes
Boscos de la zona
24. “ Fenomen pel qual la temperatura de
l'aire experimenta una disminució
considerable provocada per la invasió
d'una massa d'aire fred ”
25. -
Temperatures extremadament baixes en relació amb la
mitjana de l'època
Sol durar més d'un dia
Es formen per invasió de masses d'aire molt fred
La seva extensió pot ser de centenars o milers de quilòmetres
quadrats
Si l'onada és d'aire siberià és molt probable que hi hagi
víctimes mortals.
Si l'onada és d'aire polar té menys consequències negatives.
A la península Ibèrica les onades arriben amb menys
intensitat.
A Catalunya es poden congelar les canonades i aïllar algunes
poblacions.
Tipus d’onades de fred:
-Masses d’aire antàrtic i àrtic.
-Masses d’aire polar.
26.
27. - S'originen a les proximitats dels pols, sobre les aigües
gelades de l'oceà Àrtic i els casquets de gel de
Groenlàndia i l'Antàrtida
- Baixes temperatures i baix contingut d'humitat
- La nuvolositat és escassa i hi ha poca probabilitat de
pluges
- Trajectòria continental: experimenten pocs canvis i no
ocasionen grans nevades
- Afecten a l’Europa occidental a finals d'hivern o inici de
primavera i quan passen sobre l'oceà Atlàntic
provoquen grans nevades i forts descensos de la
temperatura .
28. - No es formen als pols, sinó en zones
allunyades d'aquests situades entre els 55 i 70
graus de latitud.
- Fredes, seques i d'estratificació estable.
- Quan es desplaçen cap al sud augmenta la
nuvolosiat.
- En contacte amb l’Atlàntic i el Pacífic,
s’originaràn plujes de poca intensitat.
- A les zones càlides, provoca fortes
precipitacions.
29. -
Febrer del 1956: mes més fred de tot el segle XX per la
majoria de comarques catalanes.
A Barcelona es va arribar a -6,7ºC. Actualment es recorda
com l'Any de la Fred.
Agricultura: La majoria dels conrreus es van fer malbé i les
oliveres van estar a punt de desaparèixer.
Una atmosfera més calenta, emmagatzema més energia i en
consequència les onades de fred es faran més intenses i
freqüents.
El canvi climàtic comporta no només un augment de la
temperatura mitjana sinó de la variabilitat en les temperatures
i en tot un seguit de paràmetres climàtics.
El canvi climàtic no és només escalfament, implica un
augment en la variabilitat climàtica i això comporta que els
esdeveniments extrems del tipus que sigui vagin més
freqüents, fins i tot els freds (onades de fred).
31. Conseqüències i efectes
sobre la societat humana
Quan es produeixen temporals de neu:
·Dificultat pel transport (aeri i terrestre).
·Serveis públics.
·Interrupció de la vida quotidiana.
·Acumulació de neu.
Quan no es produeixen temporals de neu:
· Acció de l’Home: canvi climàtic -> disminució
de la neu.
32. Allaus
És una massa de neu que cau i es precipita
avall pel vessant d’una muntanya.
Hi ha tres tipus d’allaus:
-Allau de neu pols: es forma en un punt i a
mida que va baixant augmenta el volum
-Allaus de neu molla: Succeeix quan la neu
es fon
-Allau de placa: succeeix quan a una
superfície de neu compacta que desprèn
de la resta del mantell de neu.
33. PLA D’EMERGÈNCIA DAVANT LES NEVADES
Protecció civil estableix uns consells davant els
temporals de nevades:
1- A casa, obre una mica les aixetes perquè no es
congelin les canonades.
2- Evita que la gent gran i els nens petits surtin al
carrer. Escolta la ràdio per informar-te’n.
3- Si has de viatjar, planifica el trajecte, informa’t
de l’estat de les carreteres i revisa el cotxe
introduint les cadenes.
4- Condueix de dia, amb precaució i per les rutes
principals.
37. DEFINICIÓ
Un terratrèmol és un fenomen natural que produeix a l’interior de la
Terra. Es defineix com l’alliberació sobtada d’energia acumulada que es
propaga en forma d’ones sísmiques. Aquesta energia s’acumula pel
moviment de les plaques que formen l’escorça de la Terra.
HIPOCENTRE
TERRATRÈMOLS
ESCALA DE RICHTER
INTENSITAT DEL
TERRATRÈMOL
EPICENTRE
ONES
SÍSMIQUES
38. CAUSES DELS TERRATRÈMOLS
Desplaçament plaques tectòniques produeix un xoc i una fricció
trencament de la placa.
A causa de la ruptura pertorbacions(ones sísmiques)
39. CONSEQÜÈNCIES DELS
TERRATRÈMOLS
EFECTES HUMANS:
Terratrèmol a destacar:
Sud de Xile(1906)
Pèrdua de vides humanes provocant ansietat i signes de preocupació
Pèrdua de recursos naturals i econòmics reconstrucció ciutat
Pèrdua de possessions materials
EFECTES AMBIENTALS:
Allaudespreniment brusc de terra o neu
Tsunami ondulació que és produeix a l’oceà
40. TERRÀTREMOLS A CATALUNYA
TERRATRÈMOLS RECENTS A
DESTACAR:
CASTELLÓ I TARRAGONA
INTENSITAT : 3,9 / 4,2 graus escala
de Richter
IGC Institut Geològic de Catalunya(1999)
42. LA MÀ DE L’HOME
La mà humana influeix en els terratrèmols de la manera següent:
•Detonacions nuclears subterrànies.
•Tones d’aigua acumulades en represes i llacs artificials.
•Injecció d'aigües residuals sota terra.
•Extraccions de primeres matèries.
•Accidents de mineria i excavacions petrolieres.
•Canvi climàtic, contaminació i escalfament global.
Un exemple de la mà humana en els terratrèmols Tarragona i Castellóprojecte
Castor
46. • Moviment de les
plaques tectòniques
• Increment de la
pressió del magma
1. La injecció de nou magma
en la cambra magmàtica
2. La progressiva formació de
gasos en el magma a
mesura que puja cap a
zones més superficials
47. • La destrucció de tota forma de
vida i d’infraestructures
• Dificultats per respirar
• Dificultat de visió
• Creació d’hiverns volcànics
• Formació de nova terra
51. Què son ?
• Una esllavissada és un esfondrament de
terres, roques, cingles, penya-segats o
vessants de muntanyes.
52. Causes
• Disminució de la resistència del sòl
• Augment de la càrrega a dalt de la
muntanya
• Disminució del suport al peu de la muntanya
• Moviment vibratori de la superfície terrestre
58. Mesures preventives
• Realitzar obres d’enginyeria:
- Pantalla estàtica
- Pantalla dinàmica
- Pantalla multi articulada
- Construcció de dics
- Canalitzacions
• Mesures de vigilància (Inclinòmetres, Extensòmetres,etc.)
•Col·locar tanques a les zones de risc
•Senyalitzar les zones amb risc
• Boscos de protecció i repoblaments forestals
59. Mesures d’autoprotecció
• Circular amb precaució per zones
senyalitzades
• Estar atent a sorolls inusuals
• No creuar rius i rieres inundades
• Estar atents a deformacions del paviment o
variacions sobtades del nivell d’aigua.
61. Què és?
• La desforestació és el procés de desaparició
dels boscos i masses forestals.
• Han estat explotats des de fa anys per a
l'obtenció de fusta, fruits, substàncies
63. Conseqüències
• Destrucció llocs fonamentals pel
desenvolupament d'algunes espècies en perill
d'extinció.
• Desequilibri en l’ecosistema de la regió.
• Desaparició d'embornals de CO2.
• Alteració en la xarxa hidrològica de la regió.
• Modificació del clima del lloc.
67. QUÈ SÓN?
Un incendi és un foc de grans proporcions no controlat, ni en l’espai
ni en el temps, que pot abrasar coses que no estaven destinades a
cremar-se.
68. TIPUS D’INCENDIS
•
Classe A – fusta, paper, goma...
•
Classe B – gasolina, petroli...
•
Classe C – gas natural, gas butà...
•
Classe D – sodi, magnesi, potassi...
•
Classe E – origen radioactiu
•
Incendis Forestals
69. CAUSES I
CONSEQÜÈNCIES
CAUSES
•Sequedat
•Abandonament de les explotacions agràries
•Acció de l’ home
•Cendres o brases
Conseqüències
o Destrucció dels hàbitats
o Desforestació
o Lenta recuperació dels boscos
o Pèrdues econòmiques
74. ¿Qué es?
•
És un fenòmen natural que
consisteix en el moviment de
particules del sól d'un lloc
determinat per l'acció de
l'aigua o el vent.
75. Tipus d'erosió:
• L'acció de l'aigua:
• Es produeix quan el sòl s'ha quedat
desprotegit de la vegetació i les pluges i els
torrents arroseguen les partícules del sòl. El
sòl desproveït de la capa superficial, perd la
matèria orgànica i entra en un procés de
deteriorament
• L’acció del vent:
• El sòl desproveït de vegetació, es víctima
de l’acció del vent, que arrossega les
partícules del sòl y de roca.
76. • L’acció dels vegetals:
• Les plantes superiors, que tenen arrels,
exerceixen una labor intensa d’excavació del
sòl , en busca d’aigua que necessiten per a la
seva subsistència.
• L’acció dels animals:
• Els insectes i els invertebrats airegen el sòl
i contribueixen en el procés de meteorització
de la roca, la qual cosa deixa l'entrada d'aire i
aigua.
77. • L'acció de la tectònica de plaques i el
vulcanisme:
• La destrucció de roca en grans quantitats,
produeix que es vagin enfonsant a poc a poc
pel mantell i es fonen deixant espai a noves
masses de roques sortides del mateix lloc a
través dels volcans.
• L'acció de l’esser humà:
• A pesar que l’erosió es un procés natural,
pot ser influenciada per activitats humanes
com la desforestació o la urbanització Quan
a una zona se li retira tota la capa protectora
de vegetació, l’erosió es més gran ja que el
78. Conseqüències:
• Deteriorament d'ecosistemes: L’erosió del sól dificulta la
vida d’alguns vegetals, fet que provoca que algunes zones
amb una determinada vegetació es vegin negativament
afectades.
• Augment d'inundacions: Quan un terreny s’erosiona
provoca que l’aigua es quedi estancada i per tant
s’acumula una gran quantitat d’aigua, fet que provoca un
risc més alt d’inundacions en aquesta zona.
• Pèrdua de sòl cultivable: L’erosió del sól en terrenys on
s’acostuma a cultivar un determinat conreu provoca que
aquest sól perdi propietats i per tant dificulti el cultiu.
• Desertització: Es produeix quan l’erosió d’un lloc
determinat provoca que la terra perdi fertilitat i per tant no
sigui capaç d’absorbir aigua i per tant que es quedi
estancada a la superficie fins que es seca.
81. Definició:
Desertització
• La desertització es el procés natural que
pateix un terreny normalment ric en
biodiversitat en perdre gran part o fins i tot la
totalitat , per causes diverses , que després
desenvolupa a la formació de desert.
82. Definició:
Desertificació
• La desertificació és el procés de formació de
deserts per part de l'activitat humana , aquesta
formació de deserts es deguda a l'acció de
diferents factors com el canvi climàtic.
Desert de l’Índia.
83. Causes:
Causes:
•Desertització:
•Factors astronòmics
•Factors geomorfològics
•Factors dinàmics (relacionats amb l'activitat geològica i biològica de la Terra,
sequera, plujes torrencials…)
•Desertificació:
•Excés de ramaderia i mala pràctica d’agricultura
•Incendis i desforestació
•Construcció
•Explosió de la demografia
•Polítiques hidràuliques inapropiades
84. Conseqüències:
• Conseqüències:
• Tan la desertització i la desertificació
comporten les mateixes conseqüències.
• Deteriorament dels recursos natural
• Deteriorament de les propietas del sòl
• Pèrdua de biodiversitat
• Canvis en la vegetació
87. CONCLUSIONS:
• Hem arribat a la conclusió que aquest procés
de desertitzacio i també podem parlar de
desertificació tenen una sèrie d’efectes que ens
repercuteixen molt, aleshores podem arribar a
la conclusió que cal buscar alternatives per
frenar aquest procés, com reduir les pràctiques
destructives, concienciar a la població i molts
altres.
89. Definició
La contaminació és l’alteració de les propietats d'un medi per la incorporació de
diferents factors, com pot ser l'acció de l'home, per pertorbacions materials o
radiacions que introdueixen modificacions de l'estructura, composició i funció dels
ecosistemes afectats.
Contaminació de l’aigua
Contaminació de l’aire
90. Causalitats de
l’aigua
Causes contaminació aigua dolça:
- Les aigües residuals domèstiques
-
Les aigües residuals agrícoles
Les aigües residuals d'origen industrial
Les aigües d'escorriment
Fems procedents del bestiar de les granges
Els detergents
La contaminació per intrusió
Causes contaminació de l’aigua marina:
- El petroli
- Metalls pesants i residus químics
- Pesticides i fertilitzants
- Fems
- Deixalles
91. Conseqüènci
es
Conseqüències pels humans, animals i pel medi ambient:
-Les deixalles abocades al mar són perilloses tant per a les persones com per a la fauna.
- Les persones que consumeixin aigua procedent de les plantes de reciclatge nuclear amb un
alt nivell de radioactivitat poden patir grans problemes de salut.
-Mort de milers de peixos, aus i mamífers marins cada cop que hi ha un accident al mar d’un
vaixell petrolier.
- Quan l’aigua està contaminada per aigües residuals, les algues s’alimenten d’elles,
cobreixen la superfície i poden obstruir les brànquies dels peixos.
http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/mar.h
94. Causalitats de
l’aire
- Les fàbriques i centrals elèctriques que cremen carbó o derivats dels petroli per obtenir
energia contaminen l'atmosfera perquè produeixen diòxid de carboni, diòxid de sulfur i òxids
de nitrogen.
- La incineració d'escombraries allibera gas metà,diòxid de carboni , diòxid de sofre i plom.
- En determinades activitats agrícoles es fan servir fertilitzants i pesticides per als camps. Parts
d'aquestes substàncies químiques s'incorporen a l'atmosfera.
- Els motors de cotxes i avions desprenen plom, monòxid de carboni, òxids de nitrogen i altres
gasos que, combinats amb la llum del Sol, produeixen ozó, que és verinós al nivell atmosfèric.
95. Conseqüències de
l’aire
Conseqüències pels humans, els vegetals i pel medi ambient:
- El CO2 procedent de la combustió del carbó i derivats del petroli reté l'escalfor
que surt de la superfície del planeta provocant un escalfament global del planeta.
- Els òxids de nitrogen procedents de la combustió de motors, produeixen irritació
a les mucoses respiratòries i als ulls.
- El plom procedents de la indústria metal·lúrgica i de les benzines afecta al
sistema nerviós i a la sang de les persones.
- Els pesticides utilitats pels pagesos per combatre les plagues, sovint són
transportats pel vent fins a zones habitades on poden ser un perill per a la salut.
97. Què podem fer per evitar la
contaminació?
El que podem fer per evitar la contaminació de l’AIGUA és:
- No llençar cap tipus d'escombraries o deixalles a les platges.
- Reciclar el vidre i totes les deixalles sempre que sigui possible.
- No netejar els dipòsits dels vaixells petroliers amb aigua de mar.
El que podem fer per evitar la contaminació de l’AIRE és:
- Utilitzar més el transport públic en comptes de vehicle propi.
- Reciclar les deixalles en lloc d'incinerar-les.
- Evitar el consum de productes tòxics que degraden la qualitat de l'aire, com ara
les pintures, els dissolvents i els esprais polvoritzadors.