Morfologia i estructura de la ciutat.

1. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.

2. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Mitjançant els plànols i l’entramat urbà podem
analitzar quina és la forma a la ciutat (morfologia)
d’una ciutat i quina ha estat la seva evolució
històrica i quina és la seva situació actual.

3. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol irregular
Plànol irregular del casc històric de Córdoba. Plànol irregular del casc històric de Vitòria.
Toledo Soria

4. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol irregular
Ciutat preindustrial
Traçat de carrers
irregulars
Carrers estrets i
sinuosos
Sense planificació
Part antiga de les
ciutats d’època
medieval.
Propi de ciutats
d’origen musulmà.
Casc antic de Barcelona

5. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol radiocèntric

6. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol radiocèntric
Els carrers parteixen
d’un punt central.
Radis d’una
circumferència.
Punt central correspon
al centre de la ciutat.
Les vies radials permeten
l’accés ràpid al centre.
Vies estan tallades
perpendicularment per
unes altres vies
concèntriques.
Vitòria, Palma de
Mallorca.

7. Barcelona, 2014
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o de quadrícula

8. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o quadrícula
Barcelona, segle XVII-XVIII
1821 Febre groga amb 8.821 morts.
1834 Còlera amb 3.344 morts.
1834 Còlera amb 6.419 morts.
1865 Còlera amb 3.765 morts.

9. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o quadrícula
Projectes urbanístics presentats.
Projecte guanyador d’Antoni Rovira i Trias. Projecte de Francesc Soler i Gloria.

10. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o quadrícula
Projectes urbanístics presentats.
Projecte de Josep Fontserè i Mestre. Projecte de Miquel Garriga i Roca.

11. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o quadrícula
Projecte proposat pel govern central.
Projecte d’Ildefons Cerdà (1859)
“Quan les vies fèrries s'hauran generalitzat, totes les nacions europees seran una única ciutat, i totes les famílies, només una, i les seves
formes de govern seran les mateixes”
Cerdà, 1851.

12. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o quadrícula
Projecte proposat pel govern central.
Esquema de la llum solar de les mansanes
Mostra d'una remunta especulativa i poc acord amb el disseny inicial.
Evolució de l'estructura de les illes
des del Pla fins els nostres dies.

13. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o quadrícula
Projecte proposat pel govern central.
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1930) L’illa de la discòrdia.

14. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o de quadrícula
Carrers rectilinis.
Es creuen en angle
recte, formant
quadrícules.
Va tenir molt èxit al
segle XIX. Creació
d’eixamples.
Eixample de
Barcelona, dissenyada
per Ildefons Cerdà,
1859.
Eixamples semblants
com la Florida,
Santiago de Xile, Le
Havre.
Obertura de vies en
diagonal.
Funció repressiva.

15. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
La ciutat jardí (model urbà s.XX)

16. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
La ciutat jardí (model urbà s.XX)
Carrers irregulars
Integració de cases
unifamiliars
Ciutat autosuficient de
nova creació
Màxim 30.000 habitants
(sentiment de comunitat
i evitar problemes de
densitat)
EEUU se’ls anomena
suburbia
(ciutats dormitori)
A Espanya són barris
d’habitatges adossats.

17. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
La ciutat funcionalista o racionalista (s.XX)

18. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
La ciutat funcionalista o racionalista (s.XX)
Blocs de pisos alts
per alliberar sòl
Zones verdes
obertes
Propostes racionals
i sobretot
funcionals (útil)
Criteris homogenis i
estandard
A Espanya el model
es va modificar.
Blocs de pisos sense
qualitat i sense
equipaments
Bellvitge
(Barcelona)

19. L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Centre històric
Casc antic.
Plànol
irregular.
Edificis antics i
de poques
plantes.
Edificis
històrics i el
patrimoni
artístic.
Barris de
rebuda dels
immigrants.
Oferta cultural i
administrativa.

20. L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Eixample
Segle XIX i durant el
XX (Burgesia).
Pla ortogonal .
Madrid i Barcelona
tenen eixample des de
1860.
Diversitat de pisos.
Plantes baixes
dedicades al comerç.
Degut a l’especulació
les eixamples han anat
canviant.
Patrimoni cultural
important.

21. L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Àrees de negoci
Allotjar oficines.
Central Business
District (CBD)
Barris creats a
finals del segle XX.
Principals
activitats
financeres i
comercials.
Ubicat en els
eixamples o als
voltants de les
grans vies.
Alguns es troben
en els centres
històrics.
Edificis de nova
construcció i força
alts; el preu alt.

22. L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Barris perifèrics
Afores de la ciutat o
situats als voltants
de l’eixample.
Municipis
d’extraradi
L'Hospitalet i Sarrià,.
Antics pobles que
s’han incorporat al
teixit urbà.
Urbanització a mig
camí entre zona
urbana i zona rural
Els barris perifèrics
poden ser: Polígons
d’habitatge, zona
residencial.
Barraquisme i
polígons industrials.

23. L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Polígons d’habitatge i/o
barris dormitori
Blocs elevats amb
gran quantitat
d’habitatges.
Fenomen dels
anys 50, 60 i 70.
Especulació
urbanística.
Va servir
d’allotjament dels
immigrants
Preu del sòl molt
més assequible.
Barris amb pocs
serveis.
Es disposen
geomètricament i
uniformement.

24. L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Zones residencials
No hi ha problemes de
degradació i/o
planificació.
Classe mitjana alta
que abandona les
eixamples de les
ciutats.
Dues o tres plantes o
cases d’una sola
planta, amb jardí.
Model de Howard
(ciutat-jardí).
El Viso (Madrid),
Pedralbes (Barcelona).
Ben comunicades per
carretera.
Homogeneïtat de les
seves construccions
contrasten amb el de
la resta de la ciutat.

25. L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Polígons industrials
Són espais generalment ben comunicats. S’hi ubiquen
indústries, magatzems, grans superfícies comercials.

26. L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Barraquisme
El barraquisme del segle XXI que creix al
Poblenou des de fa deu o quinze anys no té gaire
a veure amb els assentaments de barraques del
segle XX existents al barri (Somorrostro,
Bogatell, Rere el cementiri), si bé, tenen en
comú un desajust entre les necessitats de la
població real i la ciutat oficialment
urbanitzada, difereixen en les seves causes i en
la configuració de la població que es veu
afectada.

27. L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
L’extraradi
L'Extrarradi es troba format per zones
immediates a la ciutat, directament
vinculades a ella, ocupades per funcions que
no poden donar-se dins la ciutat, com ara
barris marginals, polígons industrials (que
cerquen més espai i millors comunicacions),
grans centres comercials, zones
residencials de classe alta...

28. L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
L’extraradi
D’altres usos dels barris perifèrics podrien
ser facultats, universitats, hospitals,
recintes firals, hotels, centres comercials i
d’oci. Tots ells necessiten bones
comunicacions i bons mitjans públics de
transport.