1. L’època de l’imperialisme
(1860-1918)
a) Introducció a l’època.
b) Què és l’imperialisme?
Causes i conseqüències? El
nou repartiment del món.
c) La Primera Guerra
Mundial (1914-1918).
d) La Revolució russa (1917)
e) El dret de vot de les
dones.

2. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Europa es va llançar al domini del
món, aprofitant la seva superioritat
tècnica, financera i militar, ocupant
territoris a l’Àfrica i a
l’Àsia, principalment, tot creant els
grans imperis colonials.

3. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.

4. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Les rivalitats econòmiques, colonials i
nacionals entre els països europeus van
portar una escalada de tensions i
d’armament que va desembocar en la
Primera Guerra Mundial(1914-1918).

5. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
La gran guerra

6. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Entre 1860 i 1914 es va desenvolupar la Segona
revolució industrial. Fou una nova etapa de
creixement econòmic, caracteritzada per un
extraordinari progrés científic i tècnic que va
facilitar un ràpid desenvolupament de tots els
mitjans de producció i de noves formes
d'organitzar la producció i el treball.

7. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
De la primera revolució industrial a la segona.
Primera Segona
Element
energètic
Carbó Electricitat i petroli
Indústries
bàsiques
Tèxtil i Metal·lúrgica
Química, Siderúrgica i
Automobilística.
Força motriu Màquina de Vapor Motor d’explosió

8. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
La fabricació en sèrie fou la
millor manera d’augmentar la
productivitat, estalviar temps i
abaratir la producció. Enginyer
F.W. Taylor. Conegut com a
Taylorisme.
Any
Fabricació
(n· vehicles)
Preu (en dòlars)
1909 18.664 950 $
1910 34.528 780 $
1911 78.440 690 $
1912 168.220 600 $
1913 248.317 550 $
1914 308.213 490 $
Fabricació i preus dels automòbils Ford.

9. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Nous Mitjans de transport
El ferrocarril va continuar sent durant molts anys, juntament
amb la navegació, el mitjà de transport per excel·lència que
assegurava la circulació de mercaderies, del conreu i d’homes i
dones amb una gran rapidesa i amb uns costos cada cop més
baixos.
Pedal
(1865)
Pneumàtic
(1888)
Rails d’acer
Xarxa elèctrica
ferroviària (1887)
Motor
dièsel
aplicat a la
navegació
(1865)
Bierot travessa el canal de
la Mànega en avió
(1909)

10. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Nous Mitjans de transport
Ferdinand de Lesseps
(enginyer francès).
Canal de Suez
(1869)
Canal de Suez
(1869)
Canal de Suez
(1869)

11. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Nous Mitjans de transport
Punt més estret entre l'oceà Atlàntic i
l'oceà Pacífic.
Canal de Panamà
(1914)
Canal de Panamà
(1914)
Canal de Panamà
(1914)

12. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
L’explosió blanca i migracions
Població d’alguns estats europeus
País 1850 1900
Alemanya 35,1 56,4
Imperi austrohongarès 36 50
França 35,8 40,7
Regne Unit 27,5 41,7
Itàlia 25 32,5
Rússia 57 100
Espanya 15,0 18,6
Quadre estadístic. Font: llibre digital de Barcanova. Quart de la ESO.

13. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
L’explosió blanca i migracions
Uns 40 milions d’europeus van
emigrar a ultramar entre 1870 i 1914.
Destinació: EEUU, Amèrica
Llatina, Austràlia, Nova
Zelanda, Sibèria...

14. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Com es justifica en aquest text la causa demogràfica?
“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després
d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un
crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai
de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la
solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol
estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors
d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir
nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les
mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a
nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal
esdevenir imperialista”.
CECIL RHODES, citat per LENIN: L’imperialisme, fase superior del capitalisme, 1917.

15. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
El proletariat
El Moviment obrer
cada vegada
s’organitzava més i
millor.
Promulgació d’algunes
lleis favorables a les
millores de vida de la
classe obrera.

16. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Treball Cooperatiu...

17. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
b) Què és l’imperialisme?
Ideologia i pràctica política que propugna
l'expansió territorial dels estats industrialitzats
per exercir el seu domini
polític, econòmic, cultural i militar sobre uns
altres pobles.

18. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
b) Què és l’imperialisme?
Explotació
econòmica
Espoliació de
recursos
Domini polític
Tot Àsia, Àfrica i
Oceania.

19. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
b) Què és l’imperialisme?
Causes
Polítiques
Econòmiques
Excés de població
Recerca de
matèries primeres
Idees racistes
Exaltació
nacionalista
Rivalitat entre
potències

20. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
Causes
Quina és la idea principal del text?
“És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger
i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta
superioritat intel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret de reduir a
l’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no. Si els negres
s’acosten a certes espècies animals per les seves formes
anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distancien i
s’aproximen als blancs en d’altres aspectes que cal tenir en compte.
Estan dotats de la paraula i gràcies a la paraula podem tenir-hi
relacions intel·lectuals i morals [...]. La inferioritat intel·lectual dels
negres lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la seva debilitat, ens
imposa el deure d’ajudar-los i protegir-los.”
“Negre”, article del “Grand Dictionaire Universal Larousse du XIX siècle”, 1872.

21. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
Causes
L’exaltació nacionalista
En primer lloc, crec en l’imperi britànic i, en segon lloc, crec en la
raça britànica. Crec que la raça britànica és la més gran de les races
imperials que el món ha conegut, [...]. Entre totes les nacions del
globus tan sols nosaltres hem estat capaços de fundar i de conservar
colònies en les condicions més diverses i a totes les regions del món.
Ens hem assegurat no només la fidel submissió de tots els ciutadans
britànics, sinó també la simpatia de totes les races que viuen a
l’ombra de la bandera britànica.
CHAMBERLAIN, J.: Discursos, 1895-1896 (polític anglès).

22. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
Conseqüències
Polítiques
Socials
Noves fronteres artificials
Esclavitud i misèria
Aniquilació de cultures i
llengües indígenes
Introducció del Monocultiu
Culturals
Econòmiques
Explotació de Mines
Obligacions comercials
Construcció del ferrocarril

23. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
Conseqüències
Polítiques
Alguns territoris que van ser
colonitzats durant
l’imperialisme mantenen
actualment un grau de
subdesenvolupament per culpa
d’aquesta època.

24. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
El nou repartiment del món
Treball
• Busca informació a internet
sobre la conferència de
Berlín (1885) i l’anomenat
incident de Fachoda.
• Explica en què van consistir i
quins eren les estratègies
expansives de les potències
europees a l’Àfrica.
• Defineix colonialisme i
imperialisme. Digues quines
diferències hi ha entre
Metròpoli i Colònia.

25. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
El nou repartiment del mónTreball
• Busca informació a internet sobre la Conferència de Berlín (1885) i
l’anomenat incident de Fachoda.
La conferència de Berlín fou la reunió on es va decidir les normes i les zones
d’ocupació de les potències imperialistes als nous territoris colonitzats. D’aquesta
manera es va dur a terme un autèntic “repartiment d’Àfrica”.
L’autèntica causa de la Conferència fou la necessitat de posar ordre a la cursa
colonial i d’establir les possibles vies d’expansió dels imperis, arran del conflicte
generat per les rivalitats entre França i Bèlgica al Congo i l’interès creixent dels
comerciants alemanys per l’Àfrica central.
La Conferència acordava la distribució efectiva del continent entre les diferents
potències europees. Es respectarien les conquestes ja fetes per Gran
Bretanya, França, Alemanya i Portugal. A més, es creava l’Estat Lliure del Congo
com a domini personal del rei Leopold II de Bèlgica.
Font: Llibre de Ciències Socials de 4t ESO. Ed. Vicens Vives. Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/

26. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
El nou repartiment del mónTreball
• Busca informació a internet sobre la Conferència de Berlín (1885) i
l’anomenat incident de Fachoda.
La conferència de Berlín fou la reunió on es va decidir les normes i les zones
d’ocupació de les potències imperialistes als nous territoris colonitzats. D’aquesta
manera es va dur a terme un autèntic “repartiment d’Àfrica”.
Font: Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/

27. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
El nou repartiment del mónTreball
• Busca informació a internet sobre la Conferència de Berlín (1885) i
l’anomenat incident de Fachoda.
Incident diplomatic i militar entre francesos i britànics, que va tenir lloc a l'aldea
sudanesa de Fashoda, a la riba del Nil, l'any 1898, pel domini d'aquella zona de
l'Àfrica. Quan una expedició francesa hi va arribar, els britànics la van obligar a
retirar-se, tot i que a l'any següent van arribar a un acord, fruit del qual va ser el
domini francès del Txad.
Font: Pàgina Buxaweb, http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/imperialisme.htm

28. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
El nou repartiment del mónTreball
• Explica en què van consistir i quins eren les estratègies expansives de
les potències europees a l’Àfrica.
La cerca pels europeus de territoris on expandir-se va fer possible una sèrie de
viatges científics i d’exploracions geogràfiques. Entre els exploradors més
prestigiosos cal destacar els anglesos Livingston i Stanley que van recórrer l’Àfrica
central i la van cartografiar.
Font: Llibre de Ciències Socials de 4t ESO. Ed. Vicens Vives. Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/

29. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
El nou repartiment del mónTreball
• Explica en què van consistir i quins eren les estratègies expansives de
les potències europees a l’Àfrica.
Una vegada conegut el territori, la conquesta va ser relativament ràpida i fàcil. La
superioritat militar i tècnica europea era molt molt gran. Els europeus van
utilitzar rivalitats internes entre tribus i ètnies per enfrontar-los i quedar-se amb
el territori.
Font: Llibre de Ciències Socials de 4t ESO. Ed. Vicens Vives. Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/

30. L’època de l’imperialisme (1860-1918)
El nou repartiment del mónTreball
• Explica en què van consistir i quins eren les estratègies expansives de
les potències europees a l’Àfrica.
Un cop sotmès el territori, la Colònia era organitzada per tal que fos controlada i
administrada per la metròpoli.
Font: Llibre de Ciències Socials de 4t ESO. Ed. Vicens Vives. Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/
Hi podem distingir tres classes de Colònies:
Colònies d’explotació
Eren les Colònies pròpiament dites, aquelles on la
metròpoli es dedicava de manera especial a l’explotació
econòmica.
Colònies de poblament
Eren les Colònies que, per les seves condicions
climàtiques, i per l’escàs nombre d’habitants o per les
seves riqueses especials, rebien població blanca que hi
emigrava per establir-s’hi de manera permanent.
Protectorats.
Eren territoris que, després de l’ocupació europea, van
mantenir l’organització estatal, i el govern indígena i un
aparell administratiu propi.

31. Revolució Russa (1917)
• L’absolutisme monàrquic.
Autocràcia
Burocràcia
fidel
Un exèrcit
poderós
Recolzament de
l’església
ortodoxa
Aristocràcia
privilegiada
Majoria de
pagesos
pobres
Règim
gairebé
feudal
Condicions
miserablesTsar Nicolau II
(1868-1918)
Última fotografia
(1918)
Nicolau II va col·locar a l'hereu en els seus genolls mentre prenia seient al costat de la
tsarina, les filles es van asseure enrere i els servents i el metge als costats, de peu. Van
passar uns instants i de sobte va entrar Iàkov Yurovski amb un revòlver en mà i 17 soldats
armats amb fusells i baionetes.
Fills del tsar Nicolau II
Poques zones havien iniciat un procés
industrial. Moscou, Sant Petersburg...
Només un 10% de la
població era obrera.

32. Revolució Russa (1917)
• Les revolucions de 1917 Primera
fase
Febrer
1917
Menxevics
Partit
Socialdemòcrata
Rus (1898)
Soviets de
Petrograd
Volen una Revolució Social
El tsar Nicolau II i el seu govern eren
incapaços de gestionar aquesta situació.
Bolxevics
Julius Martov
Vladímir Ilitx Uliànov (Lenin)
escissió 1903
Consells o assemblees polítiques creades l'any 1905 i formades per
obrers i soldats revolucionaris. El 1917, també es van crear soviets de
camperols i van esdevenir la forma organitzativa del moviment
revolucionari. Hi havia soviets locals i regionals (Petrograd).
Soviet
regionalCauses de l’esclat del febrer de 1917
La conjuntura de la Primera Guerra Mundial.
Descens de la producció agrícola. Misèria absoluta.
La Manca de drets i llibertats.

33. Revolució Russa (1917)
• Les revolucions de 1917 Primera
fase
Febrer
1917
El Govern Provisional
de Kerenski
Caiguda del TsarParticipants de la rev. febrer de 1917
Partits Burgesos (liberals)
Pagesos (socialrevolucionaris)
Obrers (manxevics i bolxevics)
Formació d’un govern
provisional
República democràtica
Lentitud en les
reformes.
Manteniment de
Rússia en la
guerra.

34. Revolució Russa (1917)
• Les revolucions de 1917 Segona
fase
Octubre
1917
El 25 d’octubre de 1917 els
soviets es van sublevar.
Lenin va
formar un
govern obrer.
Les primeres mesures (oct. 1917)
Les terres van ser expropiades.
Les fàbriques queden sota
control obrer.
Signatura del Pacte Brest-Litovsk
(1918)
Tractat signat a Brest (Bielorússia) el 1918, entre
Alemanya, Àustria-Hongria, Bulgària i Turquia i el primer
govern bolxevic rus, el qual renunciava els territoris de
Polònia, Estònia, Letònia i Lituània, admetia la
independència d'Ucraïna i Finlàndia i s'obligava a pagar
una indemnització. Fou anul·lat amb l'armistici dels aliats
(1918) i el tractat de Versalles (1919).
Destitució del
govern
provisional.
Moment de la signatura del tractat
al Saló dels Miralls del
Palau de Versalles (1919).

35. Revolució Russa (1917)
• Les revolucions de 1917 Segona
fase
Octubre
1917
La revolució russa és certament excepcional. En qüestió de poc temps, Rússia va
passar d'ésser un imperi absolutista (tsarisme autocràtic) a ser una monarquia
liberal, després una república burgesa, de vocació capitalista, i finalment va
acabar essent una república socialista obrera.