1. 3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)
3.La Restauració. De l'inici al desastre (1875-1898).
3.1. Què és la Restauració?
3.2. Les forces polítiques de la Restauració.
3.3.Les forces polítiques marginades de la Restauració.
3.4. El conflicte d'Ultramar (1898).
3.4.1. Les causes de la pèrdua dels darrers territoris colonials.
3.4.2. Les conseqüències de les pèrdues.

2. 3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)
Desembre 1874.
Aixecament militar a
Sagunt del General
Martínez Campos.
Desembre 1874. Govern
provisional a Madrid
presidit per Cánovas del
Castillo..
Inici de la Restauració.
Regnat Alfons XII (1875-1885).
Desembre 1874.
Manifest de Sandhurst.
Restauració Borbònica a través
de la figura d’Alfons XII.
Regència Maria Cristina (1885-1902).
Regnat Alfons XIII (1902-1931).

3. 3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)
3.1. Què és la Restauració?
Sistema polític (ideat per Cánovas del Castillo).
Bipartidisme i Torn pacífic.
Constitució de 1876.
Corrupció electoral i caciquisme. Exclusió social.
Supremacia del poder civil sobre el militar. Civilisme.
Primera Part
(1875-1898)

4. 3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)
3.1. Què és la Restauració?
Constitució 1876. Inspirada amb la del 1845.
Monarquia, institució superior. Poder moderador. Àrbitre
de la vida política. Garant de l’entesa i l’alternança de
partits. Dret de vet. Nomenament de ministres.
Convocatòria de Corts. Suspendre i dissoldre les corts.
Sobirania Compartida. Monarquia-Corts.
Sistema Bicameral. Senat i Congrés.
Senat elegit pel rei i/o el govern. El Congrés per Sufragi
Censatari (5%). L’any 1890 Sufragi Universal Masculí.
Confessionalitat Catòlica de l’Estat. Certa Tolerància
Religiosa.

5. 3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)
3.1. Què és la Restauració?
3.1. Què és la Restauració?
Falsejament electoral i caciquisme.
• El sistema es manté viu gràcies a la corrupció electoral. Fenomen
del Caciquisme.
• El cacic manipulava les eleccions d’acord amb els
governadors civils.
• Tupinada o “pucherazo”: Conjunt de trampes electorals que
ajudava a aconseguir el falsejament sistemàtic dels resultats
electorals.
• Per aconseguir l’elecció del candidat, no es dubtava a falsificar el
cens, a manipular les actes electorals, comprar vots i coaccionar
l’elector.

6. 3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)
3.1. Què és la Restauració?
3.1. Què és la Restauració?
Falsejament electoral i caciquisme.
Caricatura del setmanari La
Flaca satiritzant la farsa
electoral d'aleshores, amb
Sagasta al davant. Hi
apareix un seguici de cacics,
sicaris, agents de l'ordre
públic, camperols i obrers
acudint a votar en un
sistema electoral on, fins i
tot, les paperetes dels
morts hi són manipulades.

7. 3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)
3.1. Què és la Restauració?
3.1. Què és la Restauració?
El Civilisme.
Pacificació de Cuba. Fi de la Guerra dels 10 anys.
Martínez Campos fou l’enviat.
Firma de la Pau de Zanjón (1878).
L’any 1876 es posa fi a la Tercera Guerra Carlina.
El pretendent Carles creua la frontera francesa. Final
dels furs bascos i navarresos, però es manté el
concert econòmic.
Pau de Zanjón
A Catalunya, poc a poc l’exèrcit liberal va expulsar
els carlins de les places més importants.

8. 3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)
3.1. Què és la Restauració?
 Pacificació del país. Fi de la Tercera Guerra Carlina
(1872-1876). Supressió dels furs bascos. Final de la
Guerra de Cuba (Paz de Zanjón, 1878). Pacte del
Pardo (1885) signat a la mort d'Alfons XII entre
Cánovas del Castillo i Sagasta pel qual acordaven
tornar-se en el poder pacíficament donant suport a la
regència de Maria Cristina d'Habsburg. Aprovació
d’algunes reformes com la Llei d’Associacions
(1887), abolició de l’esclavisme (1888) i creació del
Nou Codi Civil (1889). Debat entre proteccionisme
econòmic i Lliurecanvisme. Aranzel de 1891. Creació
de la Comissió de Reformes Socials (1883) per tal
d’estudiar el Benestar dels treballadors.

9. 3.2. Les forces polítiques
de la Restauració.
Els partits dinàstics
Partit Conservador
Partit Liberal
Antonio Cánovas del Castillo.
Mateo Sagasta.
Grans propietats rurals. Oligarquia rural.
Alta Burgesia. Classes més altes.
Mitjans i petits propietats rurals. Classes
mitjanes. Burgesia urbana. Professionals.

10. 3.3. Les forces polítiques marginades
de la Restauració.
Els partits fora
del sistema.
Republicans
Ultracatòlics
Nacionalistes
Socialistes/Anarquistes
Pàgina 149. Vicens Vives.

11. 3.4. El conflicte d’Ultramar (1898).
Pèrdua territorial colonial i l’inici d’una
greu crisis política i moral.

12. 3.4. El conflicte d’Ultramar (1898).
Pèrdua territorial colonial i l’inici d’una greu
crisis política i moral.
Fou l’esdeveniment més important de la política
exterior espanyola de la Primera Restauració. Entenem
conflicte d’Ultramar a tots aquells esdeveniments que
van dur la a la pèrdua dels últims territoris colonials
espanyols (Cuba, Puerto Rico i les Filipines). Les
ànsies autonomistes dels cubans i filipins i sobretot les
pretensions imperialistes de la jove potència
americana van desembocar en un conflicte que tingué
enormes repercussions per Espanya.

13. 3.4. 1. Les causes del conflicte d’Ultramar
(1898). El cas cubà.
Els precedents
bèl·lics:
18681878.
Primera Guerra de
Cuba.
1879
Guerra Chiquita
1883 i
1885
Insurreccions
Paz de
Zanjón.

14. 3.4. El conflicte d’Ultramar (1898).
3.4.1. Les causes de la pèrdua dels
darrers territoris colonials.
Incompliment dels acords de la Pau de Zanjón.
Van acordar donar una àmplia amnistia, l’abolició
de l’esclavitud, i la promesa de reformes
polítiques i administratives per les quals Cuba
tindria representants a les corts espanyoles. No es
va produir mai.
Partido Revolucionario Cubano (1892)
Valeriano Weyler (1838-1930
José Martí (1853-1895)
Máximo Gómez (1836-1905)

15. 3.4. El conflicte d’Ultramar (1898).
3.4.1. Les causes de la pèrdua dels
darrers territoris colonials.
Baixada dels preus del sucre, fet que va estendre
la misèria entre les classes més populars.
Implicació en la guerra no solament d’una minoria
criolla, sinó també dels negres, mulats i fins i tot
alguns catalans, com Josep de Miró i Argenter.
Il·lustració de la revista “Blanco y negro” (1895). Un destacament d’infanteria pren
un grup de presoners cubans, entre els quals hi ha molta gent de color.

16. 3.4. El conflicte d’Ultramar (1898).
3.4.1. Les causes de la pèrdua dels
darrers territoris colonials.
L’interès dels EEUU. Consideració de Cuba com un territori vital
per a la seva defensa. Aplicació interessada de la Doctrina
Monroe (1823). Interessos econòmics molt importants.
Casus
belli.
Explosió al port de l’Habana del Cuirassat
americà Maine al febrer de 1898.
Guerra hispanonord-americana.

17. 3.4. El conflicte d’Ultramar (1898).
3.4.1. Les causes de la pèrdua dels
darrers territoris colonials.
El cas de les
Filipines:
José Rizal
(1861-1896).
L’interès dels EEUU. Consideració de Cuba com un territori vital
per a la seva defensa. Aplicació interessada de la Doctrina
Monroe (1823). Interessos econòmics molt importants.
Revolta filipina
(1896-97)
Garcia Polavieja
(1838-1914)
Batalla de Cavite (1898).

18. 3.4. El conflicte d’Ultramar (1898).
3.4.1. Les causes de la pèrdua dels
darrers territoris colonials.
Incapacitat de la classe política espanyola, que no
entenia perquè els cubans volien la independència.
El mite de l’imperi
espanyol és massa fort.
Assassinat de Cánovas del Castillo (1897)
Mateo Sagasta (1897)

19. 3.4. 1. Les causes del conflicte d’Ultramar
(1898).
Tractat de París (desembre de 1898).
Espanya reconeix la Independència de
Cuba sota el protectorat nord-americà, i
cedeix als EEUU la sobirania de Puerto Rico
i les Filipines.
Fi de l’imperi
colonial espanyol.

20. 3.4. 2. Les conseqüències de les
pèrdues colonials (1898).
La liquidació de l’Imperi Colonial Espanyol
és conegut historiogràficament com el
“Desastre del 98”, el qual portaria
implícitament una sèrie de repercussions
que ara mateix enumerem.
Obra de Joaquín Sorolla, títol: “Otra Margarita” (1892). Washington University Gallery of Art.

21. 3.4. 2. Les conseqüències de les
pèrdues colonials (1898).
Ressentiment per part de l’estament
militar cap a la classe política de la
Restauració, ja què considera que aquesta
és l’autèntica culpable de la derrota
bèl·lica. Fi del Civilisme.
Miguel Primo de Rivera.
Dictadura militar (1923-30)
Francisco Franco Bahamonde
Dictadura militar (1939-75)

22. 3.4. 2. Les conseqüències de les
pèrdues colonials (1898).
Enorme desil·lusió d’una part del poble
espanyol,
degut
a
les
enormes
expectatives de victòria que havien venut
la premsa i el govern. D’aquí el dit: “más se
perdió en Cuba”

23. 3.4. 2. Les conseqüències de les
pèrdues colonials (1898).
Es posa el punt final al gran imperi espanyol a
Amèrica que s’havia iniciat des del 1492. España
quedarà com un país de segona fila en l’ordre
internacional. De totes maneres, la vella presència
a ultramar es substituirà per la presència al nord
d’Àfrica.

24. 3.4. 2. Les conseqüències de les
pèrdues colonials (1898).
En alguns casos es reforça la identitat espanyola,
en d’altres s'accentua els anhels d’un projecte
nacionalista
alternatiu.
Consolidació
del
catalanisme polític.
Tancament de caixes (1899) a Barcelona.
Creació de Solidaritat Catalana arran dels
fets del Cu-Cut (1907) a Barcelona.

25. 3.4. 2. Les conseqüències de les
pèrdues colonials (1898).
Curiosament la derrota no va provocar cap canvi
polític, sinó més aviat intel·lectual. Va aparèixer un
moviment
intel·lectual
crític
anomenat
“Regeneracionisme”.
Joaquín Costa (1846-1911)
Francisco Giner de los Ríos (1839-1915)

26. 3.4. 2. Les conseqüències de les
pèrdues colonials (1898).
En matèria econòmica saboga per un major
proteccionisme degut a la pèrdua colonial. El fet
més negatiu fou la pèrdua dels mercats colonials,
encara que també es van repatriar capitals
espanyols. La necessitat d'eixugar el deute va
promoure una reforma fiscal.

27. Material Audiovisual. Restauració.
La crisis de la Primera Restauració.
• http://www.youtube.com/watch?v=-N0VUvkTXV0
La Crisis de la Restauració 1902-1923
• http://www.youtube.com/watch?v=o06guOcOguI
Moviment Obrer. Fàbrica la Canadenca. Sense
Ficció.TV3
• http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4368090

28. 4. La crisi del sistema de la Restauració.
(1898-1931)
4.La crisi dels sistema de Restauració
(1898-1931). (Cap.10)
4.1.Noves transformacions econòmiques i socials del primer terç del segle XX.
Transició demogr{fica, els progressos de la Indústria i evolució de l’economia. (Cap. 9)
4.2. El reformisme dinàstic.
4.3. Les forces d'oposició.
4.4. La Setmana Tràgica (1909). Tema catalanisme polític.
4.5.La crisi del 1917. Tema catalanisme polític.
4.6. Descomposició del sistema (1917-1923). Tema catalanisme polític.
4.6.1 Crisi política.
4.6.2.Problemes Socials.
4.6.3 Crisi del Marroc (1921).
4,7. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

29. 4. La crisi del sistema de la Restauració.
(1898-1931)
El desastre del 98 i la commoció política que va
provocar va provocar que el sistema polític entrés
en una nova etapa. Que s’inicia poc abans de
l’arribada al tron d’Alfons XIII (majoria d’edat).
Regnat d’Alfons XIII (1902-1931)

30. 4. La crisi del sistema de la Restauració.
(1898-1931)
Es una etapa de reformisme, alhora que una nova
generació de polítics i nous moviments socials
irrompen a l’escena: el Republicanisme, l’obrerisme i
el nacionalisme.
Llibre de Valentí Almirall “Lo Catalanisme”.
Quadre representatiu del Republicanisme.
Fotografia realitzada a inicis del s.XX. Obrerisme.

31. 4. La crisi del sistema de la Restauració.
(1898-1931)
Fou una etapa protagonitzada per les tensions socials
i l’augment dels conflictes socials: Setmana tràgica
(1909), crisis del 1917 i pistolerisme.
Setmana Tràgica de Barcelona (1909)

32. 4. La crisi del sistema de la Restauració.
(1898-1931)
El sistema fou incapaç d’ampliar la seva base social i
de democratitzar el país. La fallida del sistema es va
consumar amb el cop d’estat del
General
Miguel Primo de Rivera (1923-1930).
Directori Militar (1923).
Alfons XII i Primo de Rivera.