1. La II República espanyola (1931-36) i
la Guerra Civil (1936-39)
LA PREPARACIÓ DEL COP D'ESTAT
•Les tensions van desencadenar un clima
d'enfrontament, que va provocar l'assassinat del
diputat monàrquic José Calvo Sotelo, en represàlia per
la mort del tinent José Castillo, militant socialista,
abatut a trets en un carrer de Madrid.
•El 17 de juliol del 1936 a les Canàries i a algunes
ciutats africanes (Melilla, Ceuta, Tetuan), i el 18 de
juliol a la Península, un sector important de l'exèrcit
(els generals Franco, Mola, Sanjurjo, Queipo de Llano…)
van protagonitzar un cop d'Estat.

2. La II República espanyola (1931-36) i
la Guerra Civil (1936-39)
LA PREPARACIÓ DEL COP D'ESTAT

3. La Guerra Civil (1936-39)
La Guerra Civil va durar prop de trenta-
tres mesos, durant els quals l'exèrcit
rebel, més ben organitzat i equipat, va
portar la iniciativa gairebé sempre. Els
republicans, mancats d'una estratègia
militar eficaç i de suports exteriors, van
actuar preferentment a la defensiva,
intentant frenar el progrés de l'exèrcit
franquista.

4. La Guerra Civil (1936-39)
El 17 de juliol del 1936 a les Canàries i a
algunes ciutats africanes (Melilla, Ceuta,
Tetuan), i el 18 de juliol a la Península, un
sector important de l'exèrcit (els generals
Franco, Mola, Sanjurjo, Queipo de Llano…)
van protagonitzar un cop d'Estat.

5. La Guerra Civil (1936-39)
Sector Nacional:
La insurrecció militar va comptar amb el
suport dels grups socials que s'havien
oposat a les reformes republicanes i de les
organitzacions polítiques antirepublicanes
(falangistes, tradicionalistes, monàrquics…).

6. La Guerra Civil (1936-39)
Sector Republicà:
Es van mantenir fidels al govern republicà
alguns nuclis de l'exèrcit i de la Guàrdia
Civil, la majoria de la Guàrdia d'Assalt, les
classes populars i part de les classes
mitjanes.

7. La Guerra Civil (1936-39)
On va triomfar l’alçament?
L'alçament va triomfar a les zones agrícoles i va
fracassar a les grans ciutats i a les regions
industrials. Així, a la darreria de juliol del 1936, els
insurrectes controlaven les Canàries, part
d'Andalusia, Castella i Lleó, Navarra, Galícia, les
Balears (excepte Menorca) i part d'Aragó i
d'Extremadura mentre la República mantenia sota
el seu control Cantàbria, Astúries, Catalunya, tot el
Llevant, Madrid, Castella-la Manxa i la major part
del País Basc i d'Andalusia.

8. La Guerra Civil (1936-39)

9. La Guerra Civil (1936-39)
La internacionalització del conflicte.
Des del primer moment, la guerra a Espanya
va ser vista com una confrontació entre
les forces democràtiques, i en part
revolucionàries, i els règims feixistes.
Espanya va ser el primer escenari en què es
van enfrontar les forces que van acabar
combatent en la Segona Guerra Mundial.

10. La Guerra Civil (1936-39)
La internacionalització del conflicte.
Els Nacionals van comptar des del primer
moment amb ajuda alemanya i italiana. La
dels alemanys va ser especialment
important en aviació (Legió Còndor),
artilleria, tancs i equips de transmissions, i la
dels italians hi va aportar soldats i material
de guerra. De Portugal van arribar voluntaris
que es van unir als insurrectes.

11. La Guerra Civil (1936-39)
La internacionalització del conflicte.
La "no-intervenció" va perjudicar la República,
que es va trobar sense l'ajuda de les
democràcies europees, perquè França va
tancar la seva frontera i la Gran
Bretanya va decretar un embargament total
a la República. Davant d'aquesta situació,
l'URSS es va convertir en l'únic suport del
govern republicà, al qual va proporcionar
armes i assessors militars.

12. La Guerra Civil (1936-39)
La internacionalització del conflicte.
La República va rebre la solidaritat de milers
de voluntaris d'altres països, que van arribar
a Espanya per combatre els insurrectes.
Les Brigades Internacionals van ser molt
importants en la defensa de Madrid, encara
que van lluitar en molts fronts fins al
setembre del 1938, moment en què van
iniciar la retirada.

13. La Guerra Civil (1936-39)

14. La Guerra Civil (1936-39)
La zona republicana: la revolució social.
El fet que la defensa de la República estigués,
en gran part, en mans dels militants dels
partits i dels sindicats d'esquerra va
provocar una situació revolucionària i el
col·lapse de l'Estat republicà.

15. La Guerra Civil (1936-39)
La zona republicana: la revolució social.
.

16. La Guerra Civil (1936-39)
La zona republicana: la revolució social.
Les forces obreres, especialment la CNT i els
grups activistes de la FAI van voler imposar
un nou ordre revolucionari, i van
crear comitès obrers integrats per
representants de les forces antifeixistes per
dirigir l'esforç bèl·lic i la vida civil a la
rereguarda.
.

17. La Guerra Civil (1936-39)
La zona republicana: la revolució social.
Els fets de Maig del 1937 i el govern de
Negrín
Els fracassos militars van aprofundir la divisió
de les forces republicanes. Republicans,
socialistes i comunistes defensaven la
necessitat de frenar la revolució per donar
prioritat a l'esforç bèl·lic i guanyar la
guerra. .

18. La Guerra Civil (1936-39)
La zona republicana: la revolució social.
Els fets de Maig del 1937 i el govern de
Negrín
El socialista Juan Negrín va formar un nou govern
amb una forta influència comunista. Les noves
autoritats es van imposar sobre els comitès, van
controlar les col·lectivitzacions i van dedicar els
seus esforços a defensar la legalitat de la
República, en un moment en què l'evolució bèl·lica
ja era clarament desfavorable.

19. La Guerra Civil (1936-39)
La zona insurrecta: La dictadura militar.
A la zona controlada pels rebels, tots els
esforços estaven dirigits a donar suport a
l'exèrcit per guanyar la guerra. Amb aquesta
finalitat, es va establir un poder militar únic,
que agrupava totes les forces polítiques que
lluitaven contra la República.

20. La Guerra Civil (1936-39)
La zona insurrecta: La dictadura militar.

21. La Guerra Civil (1936-39)
La zona insurrecta: La dictadura militar.
El primer òrgan de govern dels insurrectes va
ser la Junta de Defensa que, l'octubre del
1936, va nomenar Franco generalíssim i cap
de govern, alhora que li atorgava plens
poders. L'abril del 1937, es va decretar la
unificació de falangistes i tradicionalistes en
un partit únic (FET y de las JONS), sota la
direcció de Franco. Un any després, es va
crear el primer govern a Burgos.

22. La Guerra Civil (1936-39)
La zona insurrecta: La dictadura militar.
El nou Estat, que volia posar fi a la
democràcia, s'inspirava en el feixisme:
obediència cega al cabdill, menyspreu
envers el liberalisme i el parlamentarisme,
exaltació de la violència, anticomunisme…

23. La Guerra Civil (1936-39)
La zona insurrecta: La dictadura militar.
A les zones dominades pels franquistes, es va
institucionalitzar la persecució contra els partits i
sindicats del Front Popular i contra els sospitosos
de simpatitzar amb la causa republicana. Aquesta
repressió formava part de les directrius fixades
pels dirigents de l'alçament i buscava tant
l'anihilació de l'esquerra com atemorir la població
per impedir qualsevol dissidència o l'oposició al
nou Estat.

24. La Guerra Civil (1936-39)
Estudiar l’últim apartat del llibre digital:
10. L'evolució bèl·lica (1936-1939).
Per repassar, teniu tot el tema penjat a la
plataforma. Tema 10. La crisi de la
Restauració, la República i la Guerra Civil.