.

1. MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com
GRAN VÍA - BARCELONA

2. La Gran Via de les Corts Catalanes és una de les vies més importants de la ciutat que la creua longitudinalment amb un recorregut de més de
13 km. En el seu recorregut trobem nombrosos edificis eclèctics, modernistes i contemporanis de gran valor arquitectònic.

3. La Plaça Monumental estil Neomudéjar i bizantí Arq. Joaquim Raspall (1914) Inaugurada amb el nom de Plaça del Sport, va ser
immediatament ampliada i rebatejada en 1916 amb el nom de Monumental i ampliat el seu aforament a 24.000 espectadors. Bé Cultural
d'Interès Local.

4. Des del primer moment, la Monumental va adquirir un gran prestigi per la categoria dels cartells que oferia, sent considerada una de les tres
places més prestigioses d'Espanya, al costat de la plaça de les Vendes de Madrid i la Maestranza de Sevilla.

5. La Plaça de toros Monumental ha estat escenari de nombrosos esdeveniments musicals, especialment entre els anys 60 'i anys 90'. Abans de la
inauguració de Palau Sant Jordi, la Monumental era un dels pocs espais de la ciutat que podien donar cabuda a 25.000 espectadors. El concert
més cèlebre de tots els que s'han celebrat va ser l'ofert pel conjunt anglès The Beatles el 1965.07.03. Aquell històric concert, l'únic ofert pels
Beatles a Barcelona, segueix considerant-se el primer esdeveniment musical de primer ordre que va tenir lloc a la ciutat.

6. El 28 de juliol de 2010 el Parlament de Catalunya va votar l'aprovació de l'abolició de les curses de braus a Catalunya. En els últims anys la
Monumental, l'única plaça de toros activa a Catalunya, no era capaç d'omplir ni mitja entrada, i això amb gran percentatge de turistes.

7. Edifici Eurogranvia.
Edifici Novartis. Edifici Sandoz (1968-1972) Arq. Xavier Busquets i
Sindreu.

8. Casa Jaume Rius Arq. Francesc Portillo Quintana (1930-1939). Destaca especialment el tram superior, que s'aboca al carrer amb un gran balcó-
tribuna, de què sobresurt una coberta de ràfec pronunciat.

9. La Gran Via comença a el límit amb l'Hospitalet de Llobregat, prop de la plaça de Ildefons Cerdà, i acaba a l'altre extrem de Barcelona, al límit
amb Sant Adrià de Besòs. (Aquesta presentació és d'el tram que va de la Plaça de les Glòries a la Plaça Espanya).

10. Plaça Tetuan monument a Dr. Bartomeu Robert. Bé Cultural d'Interès Local.

11. Edifici Tetuán.
Casa Jaume Sahis Arq. Josep Pérez i Terrassa (1898). Els angles de
l'xamfrà estan ocupats per unes tribunes circulars amb vidres.

12. Gran Via de les Corts Catalanes 667, on ha mort el famós pianista Joaquim Malats tal com consta en una placa commemorativa.

13. Casa María Robert Arq. Salvador Vinyals i Sabaté (1890) estil eclèctic amb un fort caràcter monumental. L'entrada molt ornamentada.

14. Casa María Robert majestuós vestíbul. Bé Cultural d'Interès Local.

15. El Gran Hotel Havana està construït sobre la casa original de Llorenç
Fradera, (1882) arquitectura eclèctica, destacava el rellotge una de
les seves senyes més característiques.
Casa Aleu Arq. Manuel Comas i Thos (1890).

16. Hotel El Palace Arq. Eduard Ferrés i Puig (1919) L'antic Hotel Ritz. En 2005 arran d'una
sèrie de litigis legals, es va veure forçat a perdre definitivament la denominació «Ritz»,
passant a nomenar-se «Palace».
La font de Diana obra de l'escultor Venanci
Vallmitjana. (1919). Aquesta obra està inscrita com
a Bé Cultural d'Interès Local.

17. Casa Josep Planás Arq. Enric Sagnier i Villavechia (1907) edifici
modernista.
Seu de l'Institut Català de Finances (1875) i ubicat a la cantonada de
la Gran Via de Barcelona amb el carrer Roger de Llúria.

18. Casa Camil Mulleres Arq. Enric Sagnier i Villavecchia (1905). Edifici situat a la Gran Via / Via Laietana, sense referències.

19. Almanac Barcelona Hotel. Arq. Carles Ferrater - Jaume Beriestain, - OAB (2015).

20. Cruïlla Gran Via de les Corts Catalanes - Passeig de Gràcia.

21. Cruïlla Gran Via de les Corts Catalanes - Passeig de Gràcia.

22. Joan Güell i Ferrer monument escultòric obra de l'Arq. Joan
Martorell i els escultors Rossend Nobas, Torquat Tasso, Eduard B.
(1888).
Jardins de la Reina Victòria obra Nicolau M. Rubió i Tuduri, monument
a Francesc Soler i Rovirosa, obra Frederic Marès (1930).

23. Casa Pia Batlló Arq. Josep Vilaseca i Casanoves d'estil modernista, catalogada com a Bé cultural d'interès local.

24. Casa Pia Batlló destaca la tribuna central, amb baranes i detalls escultòrics de pedra i per la seva rica ornamentació.

25. El Coliseum. Arq. Francesc Nebot (1923) estil eclèctic. Catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

26. A la Gran Via entre el carrer Balmes i la Rambla de Catalunya van caure diverses bombes llançades per l'aviació italiana el 1938 durant la
Guerra Civil. L'any 2001 es va aixecar un monument commemoratiu que es pot veure just davant de el cinema Coliseum.

27. La Companyia de Gas Lebon. Arq. Francesc de Paula de l'Villar i Carmona (1896) d'estil eclèctic, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local. El
més destacat de l'edifici és la seva composició, amb cantonades emfatitzades per torretes.

28. Plaça de la Universitat. Està situada a la frontera entre els districtes de l'Eixample i Ciutat Vella. A la part nord de la plaça Es troba l'edifici
històric de la Universitat de Barcelona. Lloc de trobada d'amics (molt ben comunicada de transport públic).

29. La Universitat de Barcelona. Va ser fundada el 1450 i és considerada com una de les universitats més antigues d'Espanya.

30. La Universitat de Barcelona, estava situada a l'antic convent de l'Carmen, a prop de la Rambla. Després de 128 anys d'exili a Cervera, el 1837
va ser suprimida i es va acordar que la universitat tornés a Barcelona. El trasllat va durar cinc anys, acabant en 1842.

31. Després de 128 anys d'exili a Cervera, el 1837 va ser suprimida i es va acordar que la universitat tornés a Barcelona. El trasllat va durar cinc
anys, acabant en 1842.

32. L'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Arq. Elias Rogent construït entre 1863/1889, un espai únic i excepcional de segle XIX, catalogat
com a Bé Cultural d'Interès Nacional, ofereix els seus espais més emblemàtics. Un magnífic vestíbul, el seu monumental Paranimf, els seus
elegants claustres, els jardins Ferran Soldevila 30.000 m2 i una gran varietat d'espais de gran interès artístic-cultural singularitat i caràcter en
una privilegiada situació al centre de la ciutat i amb una gran facilitat d'accés.

33. L'arquitecte Elias Rogent considerava el Paranimf l'espai que millor simbolitza «la idea d'universitat». D'aquí que estigui situat al centre de tota
la construcció, en l'eix transversal que uneix l'edifici de Lletres i el de Ciències, just sobre el vestíbul principal, a la planta baixa.

34. Plaça de la Universitat. L'avinguda gran que passa per la plaça Universitat, és la Gran Via, cap al costat de l'esquerra vas a plaça Espanya,
mentre que si vas cap a la dreta passaries primer per la plaça Tetuan i més enllà arribaries fins plaça de les Glòries Catalanes.

35. Casa Jeroni Granell Manresa obra Arq. Jeroni Granell (1904). Actuant en aquest cas com a promotor de la mateixa, a més de com a arquitecte.

36. Casa Joan Parcerisas Arq. Bonaventura Pollés i Vivó (1910) l'entrada
principal, que abasta la planta baixa i el balcó central del primer pis, la
tribuna rectangular de el segon pis.
Casa Bonaventura Pollés II Arq. Bonaventura Pollés i Vivó (1898)
caracteritzen la façana els dos eixos verticals definits per les
tribunes, de planta poligonal.

37. Casa Francesc Carreras Arq. Antoni Millás Figuerola (1902) Bé Cultural d'Interès Local. Aquesta casa és un conjunt de tres finques projectades
unitàriament i construïda d'una sola vegada.

38. Reurbanització de l'tram de Comte Borrell - Gran Via de les Corts Catalanes formen part de La Superilla de Sant Antoni l'espai amplia la
plataforma que prioritza el pas de l'vianant, però que també admet la circulació mixta de bicicletes i vehicles a baixa velocitat. També
augmenta el verd; escocells i grans parterres.

39. Farmàcia Madroñal modernista (1901) pel Doctor Sebatés Lacot. A l'interior es conserva gairebé la totalitat de la decoració modernista
d'inspiració gòtica original. Des de 1973 la regenta la família Madroñal.

40. Casa Golferichs Arq. Joan Rubió i Bellver estil modernista obtenint el primer premi de l'Ajuntament de Barcelona pel millor edifici acabat
durant el 1901. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

41. Popularment coneguda com el Xalet, casa Golferichs té elements d'inspiració neogòtica que la fan destacar del seu entorn. El arquitecte Rubió
se serveix dels tons marrons i verds de la fusta en homenatge als comerços de Golferichs.

42. Casa Golferichs ara és un centre Cívic, va néixer com a habitatge familiar i va ser un col·legi de monges. En els anys 70, després de romandre
uns anys tancat, es va posar en venda. «Josep Lluís Núñez el va comprar amb la intenció d'enderrocar-per construir pisos» Les protestes
veïnals i el suport de l'Col·legi d'Arquitectes van aconseguir que l'ajuntament catalogués la casa, impedint el seu enderroc.

43. Casa Joana Coll i Portabella Modernista Arq. Eduard Ferrés i Puig
(1912). La façana es veu dominada per les tribunes, tancades amb
vidre als dos primers pisos i obertes, amb columnes, els altres dos.
Casa Filella mestre d'obres Pera Buqueras (1908) Cal destacar les
seves tribunes amb una rica vegetació floral com en les mènsules
que les suporten, els esgrafiats, el treball de la pedra.

44. El Arq. Pere Falqués i Urpi va projectar la Casa de la Lactància el 1907 i Antoni de Falguera va acabar su construcció en 1913. És una preciosa
casa modernista de façana de ceràmica blava i finestres neogòtiques, senzilla en els formes però d'estil clarament modernista. Bé Cultural d
'Interès Local.

45. La Casa de la Lactància sobre el portal principal, finestra a la part superior, bustos de dones joves. Sobre aquesta finestra reposa un gran frontó
esglaonat que conté un relleu petri d'Eusebi Arnau que representa Barcelona entronitzada alletant un nen, flanquejada per obrers i pescadors
que apel·len a la seva caritat oferint els seus nadons.

46. Casa Ignasi Coll i Portabella. Arq. Josep Graner i Prat (1905) la part més destacada és sens dubte la de l'coronament. La cornisa, amb el típic
moviment ondulant de el modernisme, a les cantonades i en les parets laterals, amb una bigarrada ornamentació escultòrica, de temàtica
vegetal.

47. Casa Pere Brias modernista Arq. Julián Jaime García Núñez nascut a Buenos Aires el 1875, va estudiar a Barcelona amb Domènech i Montaner i
va deixar la ciutat en 1903. Aquest mateix any havia projectat aquesta casa, una obra netament modernista on les motllures ondulants de
pedra integren la porta principal.

48. Casa Fajol Arq. Josep Graner i Prat (1911/1929) a la part superior de la façana hi ha un mosaic de colors semicircular en forma de papallona;
per aquest particular rematada, la Casa Fajol es coneix també amb el nom de Casa de la Papallona.

49. La plaça d'Espanya és un dels espais més emblemàtics de la capital catalana. Va ser construïda durant l'Exposició Internacional de 1929, segons
un projecte elaborat per Josep Puig i Cadafalch i Guillem Busquets i finalitzat per Antoni Darder. Conjunt monumental de forma circular, al
voltant d'un hemicicle formació per una columnata d'estil barroc, influenciada a la plaça de Sant Pere de la Ciutat de Vaticà de Bernini.

50. La plaça d'Espanya amb 34 000 m² és la segona major plaça d'Espanya, després de la plaça d'Espanya de Madrid, i per davant de la plaça de
Catalunya de Barcelona. És un Important centre d'el trànsit de la ciutat, a l'confluir-hi la Gran Via de les Corts Catalanes.

51. Plaça d'Espanya i les torres venecianes ja dins el parc de Montjuïc.

52. Central policia Mossos d'Esquadra. Gran Via-Plaça d'Espanya. Hotel Plaza realitzat amb motiu dels Jocs Olímpics de l'any 1992.

53. La Plaça de toros de les Arenes estil neomudèjar, Arq. August Font i Carreras (1834). Amb capacitat per a 14.893 persones. La seva amplitud,
bellesa i proporcions la va convertir en una de les millors places de toros d'Espanya.

54. La plaça va ser testimoni d'importants vicissituds històriques a l'marge de l'toreig, com l'històric míting de el Noi de l'sucre. Durant la guerra
civil espanyola es va convertir en caserna de l'exèrcit republicà. Amb posterioritat a la guerra, va ser també escenari habitual d'espectacles
esportius (especialment boxa), circenses i revetlles. Va ser la seu de la final de la Copa d'el Generalíssim de Bàsquet en els anys 1946 i 1950.

55. «Arenes de Barcelona» va ser reconstruïda i dissenyada en un centre comercial al març de 2011 per Richard Rogers.

56. Centre Comercial Arenas de Barcelona disposa així de més de 30.000 m² de superfície, incloent un cinema de dotze sales, encara que conserva
la façana exterior original de l'edifici.

57. Ascensor de vidre que està adossat a la plaça, per fora, i que et deixa directament sobre la vorera sense haver de tornar a entrar a el centre
comercial.

58. La façana monumental existent s'ha conservat per mantenir-la, va ser aixecada amb gats hidràulics a fi de buidar per dins, també es va excavar
la base de la façana, el que ha representat una important obra d'enginyeria que ha implicat inserir arcs de material compost en la base dels
murs existents, per sustenten els nous espais.

59. La seva moderna estructura interna, amb grans suports i bigues metàl·liques grogues.

60. Pujar fins a la terrassa de centre les Arenes és especialment interessant es pot caminar al voltant, amb una vista panoràmica meravelloses de
360º de la ciutat i la seva part central està ocupada per restaurants.

61. Carrer Tarragona una artèria curta però vital vorejada de gratacels, Aquest carrer va des de Plaça d'Espanya cap a Plaça dels Països Catalans.

62. Dona i Ocell, va ser l'última obra de grans proporcions de l'artista Joan Miró. L'obra va ser inaugurada el 1983 sense la presència del seu autor
a causa dels greus problemes de salut que patia, morint mesos després de la inauguració a l'edat de 90 anys.

63. Situada al parc de Joan Miró (antic de l'Escorxador), a peu d'un gran llac artificial, l'escultura va ser realitzada en formigó i té 22 metres
d'altura, representa una forma femenina amb barret i sobre aquest la imatge d'un ocell. La representació de la dona se soluciona amb una
forma buidada coberta de ceràmica negra que pren la forma de vagina característica de l'llenguatge mironià.

64. El seu exterior es troba recobert amb ceràmica de colors vermells, grocs, verds i blaus (els més comuns de l'artista) tractats com trencadís i
realitzats pel ceramista Joan Gardy Artigas.

65. MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com
FI