Es tracta d'una introducció bàsica a la morfologia i processos vitals de les plantes. És un document interactiu, ja que vincula a cada apartat amb pàgines web on es pot ampliar l'informació . A més, compte amb un audiovisual, i un apartat d'activitats. Forma part del material didàctic d'un curs de propagació de plantes en viver.
2. 2 de 15
2
ÍNDEX:
1.-INTRODUCCIÓ (DIFERÈNCIES ENTRE LES PLANTES I ELS ANIMALS)..................................pàg.3
2.- PARTS DE LA PLANTA.................................................................................................................pàg.4-13
2.1. - L’ARREL (FUNCIONS, PARTS I TIPUS).................................................................................pàg.4-5
2.2. - LA TIJA (FUNCIONS, PARTS I TIPUS)....................................................................................pàg.6-7
2.3. - LES FULLES (FUNCIONS, PARTS I TIPUS)...........................................................................pàg.8-9
2.4. - LA FLOR (FUNCIONS, PARTS I TIPUS)..............................................................................pàg.10-11
2.5. - EL FRUIT (FUNCIONS, PARTS I TIPUS).............................................................................pàg.12-13
3. - PROCESSOS VITALS DE LES PLANTES....................................................................................pàg.14
4.- WEBGRAFIA.......................................................................................................................................pàg.15
3. 3 de 15
3
1.-QUINES DIFERÈNCIES HI HA
ENTRE LES PLANTES I ELS
ANIMALS?
SIMILITUDS DIFERÈNCIES
REALITZEN LES FUNCIONS
VITALS
SINTETIZEN EL SEU PROPI ALIMENT
RESPONEN ALS CANVIS
(ADAPTACIONS)
NORMALMENT ESTAN FIXES AL TERRA
INTERIOR DE LA CEL·LULA CREIXEN AL LLARG DE TOTA LA SEVA VIDA
REACCIONEN MÉS LENTAMENT DAVANT
ELS
ESTÍMULS
PARET CEL·LULAR RÍGIDA (CLOROPLASTS I
VACUOLA)
ES COMPLEMENTEN CO2-O2 , ALIMENT, POLINITZACIÓ, ESCARIFICACIÓ DE
LLAVORS, SIMBIOSIS, MUTUALISME...
4. 4 de 15
4
2.-PARTS DE LA PLANTA
2.1.- ARRREL
És la part subterrània de la planta.
FUNCIONS
• Es l´encarregada de mantenir la planta fixada al terra.
• Absorbeixen aigua i sals minerals (per osmosi).
• Acumulen substàncies de reserva.
PARTS DE L'ARREL
• CÒFIA, PILORRIZA o CALIPTRA, és un didal endurit que protegeix l'extrem
terminal de totes les arrels i arrels més petites de les plantes. No se'n troba a
les arrels de les plantes paràsites ni a les micorrizes.
• ÀPEX o CON VEGETATIU, és el responsable del creixement apical en
profunditat de les arrels gràcies a un meristema terminal de forma cònica
que queda protegit per la còfia.
• ZONA PILÍFERA o zona dels pèls
absorbents, que són petits filaments
blancs més o menys llargs que
s'encarreguen de l'absorció de l'aigua
i els nutrients del sòl. Normalment
són de poca durada, els més vells
s'assequen i cauen i són substituïts
per pèls nous. Les plantes aquàtiques
no en tenen.
• ZONA SUBEROSA, és la part
superior de l'arrel més lignificada i
endurida, en la qual ja no hi ha pèls
absorbents que s'han assecat a
l'envellir la zona i la planta.
• COLL DE L'ARREL, punt o zona de separació entre l'arrel i la tija. És una
zona de trànsit que sovint pot veure's afectada per problemes de fons i
insectes.
5. 5 de 15
5
TIPUS D'ARRELS
Es distingeixen dos tipus principals d'arrels:
• PRINCIPAL o PRIMÀRIA, procedent de la radícula de l'embrió en germinar les
llavors. Per la seva ramificació, en una arrel principal hi trobarem arrels secundàries,
terciàries... que s'anomenen RADICEL·LES.
• ADVENTÍCIES, que s'originen en diferents parts de la planta sense que tinguin res
a veure amb l'embrió, són les que ens permeten multiplicar les plantes vegetativament
quan es realitzen esqueixos i encolzaments.
Bàsicament, podem diferenciar dos tipus d'arrels principals a les plantes:
• PIVOTANTS o AXONOMORFES que són les formades per una arrel principal molt
desenvolupada que es clava verticalment en un sòl, amb més o menys ramificacions.
És el tipus d'arrel més comú a les plantes dicotiledònies.
• FASCICULADES són les que presenten
unes ramificacions tant o més desenvolupades que l'arrel principal formant una
cabellera d'arrels de la mateixa categoria i sense diferenciacions específiques. És l'arrel
típica de les plantes monocotiledònies.
Més informació:
http://insio.cat/WEBAO/arrel.htm
http://cmorton.webcindario.com/arrel.htm
6. 6 de 15
6
2.2.- LA TIJA
És l'òrgan aeri de les plantes vasculars, sobre el qual es disposen els òrgans vegetatius
principals de les plantes (fulles i gemes vegetatives) i els de fructificació (flors, fruits i
gemmes de flor), a més a més de ser la via principal de conducció de saba bruta i elaborada a
totes les parts de la planta. La tija prové de la gèmmula de l'embrió i creix en longitud gràcies
al con vegetatiu situat a l'extrem superior del mateix.
FUNCIONS
• Condueix l'aigua i les sals minerals absorbits a través del xilema.
• Condueix aliments produïts per les fulles a la resta de planta a través de
floema.
• Emmagatzema aigua i sintetitza aliments.
PARTS DE LA TIJA
• NUS, zona de la tija on s'insereixen una
fulla i una o més gemmes.
• ENTRENÚS, zona de la tija que es troba
compresa entre dos nusos.
• GEMMES, espècie d'engrossiments que
apareixen als nusos conjuntament amb les fulles, a
les quals s'hi troben els primordis dels brots i/o de les
flors noves.
7. 7 de 15
7
TIPUS DE TIJA
• HERBÀCIES, són aquelles tiges sempre flexibles i tendres de coloració verda, per las
qual cosa estan en disposició de fotosintetitzar. Aquest tipus de tija es presenta a les
plantes de la família de les Gramínies (blat, ordi) i a les plantes de cultiu anual o de
temporada (pensaments, petúnies, hortícoles).
• LLENYOSES, són les de consistència dura i rígida, de vegades amb certa flexibilitat.
En aquest tipus de tiges les cèl·lules han acumulat lignina a la seva paret cel·lular en un
procés de lignificació resultat del creixement secundari de la tija. Aquestes tiges són les
més comunes als arbres (pi, alzina) i arbustos (marfull, romaní).
• SEMILLENYOSES, són les tiges de consistència intermèdia entre les herbàcies i les
llenyoses. És molt comuna a les plantes denominades subarbustives (geranis,
hortènsies)
PER LA SEVA SITUACIÓ PODEN SER AÈRIES O SUBTERRÀNIES SEGONS EL SEU
DESENVOLUPAMENT.
Més informació:
http://botanicavirtual.udl.es/tija/tipus.htm
8. 8 de 15
8
2.3.- LES FULLES
Les fulles són apèndix de la tija de forma laminar, generalment de color verd, que
neixen dels nusos que es troben al llarg de la tija, i juntament amb les gemmes, són els
òrgans vegetatius més importants de les plantes. A més a més fan dues de les funcions més
importants per a la vida vegetal que són la FOTOSÍNTESI (elaboració de matèria orgànica a
partir de matèria inorgànica aprofitant l'energia de la llum) i la TRANSPIRACIÓ (sistema
de termoregulació mitjançant l'evaporació d'aigua a través de les fulles).
PARTS DE LA FULLA
Les fulles consten de diferents parts:
• PECÍOL. Estructura mitjançant el qual les fulles
s'insereixen a les tiges.
• LIMBE o LÀMINA. Zona laminar eixamplada i plana
de color verd en dues cares:(FAÇ:Cara superior quasi sempre
més endurida i impermeable. REVERS:Cara
inferior sovint de coloració lleugerament més cla ra).
• NERVIS. Són les prolongacions dels vasos conductors
de la saba que arriben a la fulla a través del pecíol i un cop a la
superfície de la fulla es ramifiquen fins a ordres molt elevats
en un procés anomenat ANASTOMOSACIÓ. L'aspecte final és
el d'una fulla amb el limbe molt dividit en petites porcions.
• BASE FOLIAR. És la zona del pecíol que està en
contacte amb la tija. En molts gèneres de Dicotiledònies que es
desenvolupa per dos apèndix a la base anomenats estípules.
9. 9 de 15
9
TIPUS DE LES FULLES
Les fulles són els òrgans més variables d'una planta, tant en la morfologia com en
l'anatomia.
Més informació:
https://www.google.es/search?q=classificaci%C3%B3+de+les+fulles&tbm=isch&tbo=u&sourc
e
=univ&sa=X&ved=0ahUKEwjGp5zesJDMAhUGOBQKHXuOBrwQsAQILQ&biw=1366&bih=
643#i mgrc=txnM5RAGjS3n1M%3A
http://gotbotanica.blogspot.com.es/2010/11/taula-de-fulles.html
http://insio.cat/WEBAO/fulla.htm
10. 10 de 15
10
2.4.- LA FLOR
La flor és l'aparell reproductor de les plantes superiors. Són òrgans reproductors especialitzats
que mai són permanents, sinó transitoris. La seva funció va encaminada a assegurar la
continuïtat de l'espècie. El procés de la fecundació sexual, dóna origen a les llavors, contingudes
en el fruit que al seu torn procedeix de la transformació del ovari de la flor.
PARTS D'UNA FLOR
Una flor completa es compon de:
• PENDUCLE: és la cua que sosté la flor.
• RECEPTACLE o tàlem floral: és la part eixamplada del peduncle, on s'assenta la flor.
Les peces florals: estan constituïdes per:
PART ESTÈRIL: (Calze i corol·la).
• CALZE: està format per un conjunt d'estructura foliar, generalment verda, que
s'anomenen SÈPALS. Aquests són els primers a aparèixer, i la seva funció principal
consisteix en protegir el rovell floral.
• COROL·LA: està formada per estructures foliars, normalment acolorides, que reben
el nom de PÈTALS. Aquests es formen després dels sèpals, i la seva missió és
essencialment pol·linitzadora usant forma i colors com a reclam dels agents
pol·linitzadors.
PART FÈRTIL: constitueix l'aparell reproductor (estams i carpels),
• (ANDROCEU) ESTAMS: són els òrgans masculins de la flor. Cada estam està
format per un filament, l'extrem s'eixampla en una estructura anomenada ANTERA
on es troben els GRANS DE POL·LEN.
• (GINECEU) PISTIL: dóna lloc als òrgans femenins de la flor. A la vegada consta de
tres parts essencials: ovari, estil i estigma.
o OVARI: part inferior i eixamplada portadora dels òvuls o ESTIL: zona
allargada que separa l'ovari del estigma o ESTIGMA: és la part final de l'estil.
La seva missió és captar els grans de pol·len, per la qual cosa sol ser enganxós.
11. 11 de 15
11
TIPUS DE FLOR:
Més informació:
http://servicios.educarm.es/templates/portal/ficheros/websDinamicas/20/Flores.pdf
http://www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes/index%20flors.htm
12. 12 de 15
12
2.5.- EL FRUIT
El fruit es l'ovari fecundat que conte les llavors. Per a què es desenvolupi el fruit és necessari
que tingui lloc la fecundació, ja que són les hormones que produeixen les llavors formades les
que fan que aquest fruit es desenvolupi.
En alguns casos però es poden donar fruits PARTENOCÀRPICS, és a dir, el fruit es
desenvolupa però sense haver estat fecundat.
PARTS DEL FRUIT
• EPICARP o EXOCARP, que correspon a la pell del
fruit.
• MESOCARP, part interior
de vegades tènue i imperceptible o sovint carnosa i
plena de sucs anomenada a les hores SARCOCARP.
• ENDOCARP, que correspon a la part més interna
on hi trobarem les llavors.
Tot aquest conjunt dóna lloc al:
• PERICARPI (conjunt de
capes) dels fruits pot ser sec o carnós, d'aquesta manera podem distingir dos tipus bàsics
de fruits a les plantes:
o FRUITS SECS. Són els que quan arriben a
la maduresa, tenen el pericarpi coriaci o membranós no
molt desenvolupat i amb un baix contingut en humitat.
o FRUITS CARNOSOS. Són els que presenten desenvolupades les diferents
capes del pericarpi, més o menys sucoses i carnoses, constituïdes per teixits
parenquimàtics tous i aquosos.
14. 14 de 15
14
3.- PROCESSOS VITALS
FOTOSINTESI
TRANSPIRACIÓ
RESPIRACIÓ
- AUDIOVISUAL PER FER LA SEGÜENT ACTIVITAT, NOMÉS
CAL ELS 30 PRIMERS MINUTS.
REDES El secreto de los árboles
ACTIVITAT GRUPAL:
Després d'haver mirat l'audiovisual a classe es faran grups diferents que
cercaran informació i plasmaran els següents conceptes: la fotosíntesi,
transpiració i respiració vegetal en una cartolina o presentació digital i
s'exposarà a classe.
ACTIVITAT COL·LABORATIVA:
Fer un glossari a l’aula virtual amb les paraules senyalades en verd.