3. “Sovint he sentit, a les sales de professors,
afirmacions com:
•Aquest nen no aprèn, perquè no està motivat.
•No li vull donar X premi/facilitat, perquè
aprendrà a estudiar per motivació extrínseca i
no, intrínseca, i penso que ha de ser ell qui
vulgui aprendre.
•Per què els hem de motivar nosaltres? Haurien
de ser ells qui vinguessin motivats a l’escola!
Quan nosaltres anàvem a l’escola ningú no ens
motivava i bé que hi vam aprendre!”
4. Què es pot fer per resoldre aquesta situació?
D’acord amb Mel Levine, en el seu llibre Mentes diferentes,
aprendizajes diferentes (2004):
No és del tot estrany sentir aquest comentari quan es fa
referència al rendiment d’un nen en els estudis: “Rendiria més si
estigués motivat”.
Levine comenta que quan sent aquesta afirmació, sol contestar
amb un enuig poc dissimulat: “Doncs jo crec, que aconseguiria
motivar-se quan rendís bé en els estudis!”
La motivació, continua dient l’autor, és una qüestió
complicada. L’èxit alimenta la motivació i la motivació facilita l’obtenció
de l’èxit. El fracàs redueix la motivació i la manca de motivació
condueix inevitablement al fracàs”.
6. La motivació és un dels factors més importants en
l'aprenentatge de llengües, és més, tots els altres factors
implicats pressuposen la motivació. Sense la motivació els
alumnes més brillants no poden aconseguir ell seus objectius i,
en canvi, pot compensar les deficiències en l'aptitud lingüística.
Gardner (1985) defineix la motivació per aprendre una segona
llengua com l'abast amb el qual l'individu treballa o s'esforça per
aprendre la llengua, a causa d'un desig per a fer-ho, i la
satisfacció experimentada en aquesta activitat.
La motivació també pot entendre's com un desig que genera una
necessitat.
7. Necessitat
-La necessitat d’exploració, de provar el coneixement
-La necessitat de manipulació, d’operar en l’entorn i de produir-hi
canvis
-La necessitat d’activitat, de moviment, d’exercici, tant físic com mental
-La necessitat d’estimulació, de ser estimulat pel medi, per altres
persones o per idees, pensaments i sentiments
-La necessitat de coneixement, de processar i interioritzar els resultats
i
de l’exploració, manipulació, activitat estimulació; de resoldre
contradiccions, de buscar la solució als problemes i d’arribar a sistemes
de coneixement consistents en ells mateixos
-La necessitat d’autoafirmació, de ser conegut, acceptat i aprovat pels
altres
13. Social
Relacionada amb la influència de la
persona que va crear el motiu (pare,
company o docent) i la naturalesa
del procés
14. Finalitat
Aprendre amb l'objectiu de passar
un examen o aconseguir un treball.
Es tracta d'una motivació
superficial, exemplificada en accions
com aprendre quelcom de memòria
que, de totes formes, poden produir
èxit acadèmic.
17. Els components motivacionals, afectius i
relacionals donaran sentit a l’aprenentatge, i
ens mouran a aprendre des d’un enfocament
profund. Es requeriran tres condicions:
1.Tenir clars els objectius i la demanda
que se’ls planteja
1.Aconseguir que sigui interessant i
puguin participar-hi activament
3. Fer que sigui realista i dins les
possibilitats reals de l’alumne
20. Orientacions per millorar la motivació de
l'estudiant •Proporcionar una
retroalimentació
•Utilitzar l'aprenentatge relacionada amb
cooperatiu en lloc de l'aprenentatge i l'esforç
l'aprenentatge competitiu •Identificar moltes
•Estimular el conflicte intel·ligències i mostrar que
cognitiu no són fixes, sinó que poden
•Animar a que es pateixin incrementar-se
riscos moderats •Promoure la imatge d'un
•Alabar el treball ben fet mateix com a aprenent
•Fer que les tasques •Augmentar l'eficàcia pròpia
acadèmiques siguin dels estudiants
interessants •Animar la voluntat pròpia
21.
22. •Expressar amb claredat i •Utilitzar frases verbals
precisió els objectius que estimuladores (saludi, agraeixi,
s'aconseguiran en finalitzar la parli amb claredat i
classe. Esquema amabilitat). Accessibilitat i
•Que l'alumne sàpiga per què normalitat.
ha d'involucrar-se en l'estudi •Manifestar destreses no
de l'assignatura. Importància. verbals positives (gestos
• Expressar confiança i donar adequats, postures bones,
oportunitats a l'alumne de mirades, to de veu, expressió
participació. positiva de la cara, etc.).
• Proveir l'alumne de les eines •Relacionar el tema amb la
intel·lectuals per realitzar "pròpia vida" i amb el futur de
l'estudi. l'alumne.
23. Pedagogía de la motivación. Cómo despertar
el deseo de aprender. B. Prott (2004)
Idees
per tal d’incentivar la
motivació:
24. 1
Cada persona és única i amb un futur diferent; no es redueix
al seu treball, al seu comportament o als seus resultats.
No obstant això, en aquests tres àmbits, aquesta persona
única i amb futur és responsable dels seus actes i de les
seves conseqüències: en respon.
25. 2
Cada persona té el seu lloc en la societat i en el món; ha de
creure suficientment en si mateix per atènyer-lo.
Segons l'autora, si cada persona "exclosa" hagués
reflexionat sobre els seus punts forts, sobre allò que
l’hagués permès tenir confiança en ella; si cadascuna
d'aquestes persones haguessin trobat la seva motivació, hi
hauria per a molts alguna possibilitat de projectar-se en un
futur i trobar un lloc en aquesta societat.
26. 3
L'èxit és plural, no pot reduir-se a un èxit social, visible o
material.
Segons l'autora, èxit significa la realització de la persona
reconeguda en totes les seves dimensions, en relació
amb els altres, però sense confondre mai la seva
identitat amb la de la resta.
27. 4
Cada persona porta dins seu el sentit de la
seva existència, el que moltes vegades
necessita són eines i punts de referència per
trobar-lo.
Si l'escola donés als alumnes eines que fessin
emergir el sentit propi del seu projecte,
actuaria sobre l'essència educativa.
28. 5
Cadascú ha de definir-se, no deixar que els
altres el defineixin. Ha d'agafar els seus punts
d’ancoratge i consolidar el seu projecte, la seva
motivació; gràcies al coneixement dels seus
punts forts i febles, d'aquelles coses que el
frenen i d'aquelles que el motiven.
29. 6
Cadascú construeix la seva motivació gràcies a
l'apropiació d'eines d'interacció amb la
motivació dels altres.
A més a més, la motivació no és quelcom
constant, necessita nous impulsos i cada
persona ha de trobar les seves pròpies eines
de reconstrucció permanent de la motivació.
30. 7
És necessari abandonar la idea de treball com
quelcom sacrificat en casos extrems, quasi com a
un element de tortura.
Hem de veure el treball com a eina de
construcció i realització.
31.
32. La motivació a l’aula
Orientacions per millorar la
motivació de l'estudiant
33. ORIENTACIÓ ALS RESULTATS ORIENTACIÓ A LAPRENENTATGE
Creença que l'habilitat a l'èxit Creença que l'esforç porta a l'èxit
Preocupació per ser considerat Creença en la pròpia capacitat per
capaç i per obtenir resultats millorar i aprendre
Satisfacció per fer quelcom millor Preferència per les tasques
que els demés, o per tenir èxit desafiants
amb poc esforç
Èmfasi en la competència Satisfacció derivada de l'èxit
interpersonal i l'avaluació pública. personal en tasques difícils.
Impotència: avaluació negativa del Aplica la resolució de problemes i
jo quan la tasca és difícil. l'autoinstrucció en la realització de
tasques.
34. Dörnyei i Csizér (1998) proposen “deu
manaments”
1.Sigues un exemple 1.Fes la classe
personal amb la teva interessant.
pròpia conducta. 2.Promou l’autonomia de
2.Crea una atmosfera l’aprenent.
agradable i relaxada a 3.Personalitza el procés
l’aula. d’aprenentatge.
3.Presenta la tasca 4.Incrementa l’orientació
adequadament. cap a objectius dels
4.Desenvolupa una bona aprenents.
relació amb els 5.Familiaritza els
aprenents. aprenents amb la cultura
5.Incrementa la confiança de la llengua que
lingüística de l’aprenent. aprenen.
35. Factors que intervenen en la motivació dels alumnes
•Vigilar el discurs •Avaluar per afavorir
•Autoanalitzar l’autoconcepte
•Plantejar les tasques com •Interpretar la situació
un repte d’ensenyament-
•Atorgar sentit a les aprenentatge
tasques •Ajudar l’alumne a ser
•Tenir unes relacions de autònom
respecte mutu i d’afecte •Valorar resultats en
•Aconseguir un bon clima relació amb la capacitat
a l’aula •Confiar en els alumnes
36. Activitats per millorar l'interès de l’alumnat
•Evitar les crítiques negatives davant els intents de
participació dels alumnes
• Programar treballs en grup o sessions on cada
alumne pugui col·laborar segons el seu nivell
• Valorar positivament els comportaments de treball
o d'estudi
•Cuidar que els alumnes amb un baix nivell d'interès
aconsegueixin petits èxits acadèmics
37. •Programar sessions de diàleg per grups de manera
que els alumnes menys motivats puguin expressar les
seves opinions
•Fomentar el treball cooperatiu-participatiu
•Presentar tasques assequibles a les possibilitats dels
alumnes
39. L'adquisició d'una llengua presenta
diferents processos d'aprenentatge,
segons es tracti d'una llengua
materna, segona llengua o llengua
estrangera.
40. Llengua materna
La llengua, a través de la qual el nen
aprèn el llenguatge humà, és
l'anomenada llengua mare
41. Llengua estrangera
És la llengua diferent a la llengua
mare que es pot aprendre en forma
conscient a l'escola o en instituts
especialitzats.
42. Segona llengua
És una llengua diferent de la llengua
marterna que pot també ser apresa
freqüentant cursos, però dins del
context en el qual ella és
l'instrument d'interacció quotidiana
46. Característiques de la situació de
l’aula
•Compartir
amb altres el •Tenir oportunitats
procés guiades
per a practicar l’objecte
d’aprenentatge
•Observar •Perdre la por
i poder incorporar les a l’error o al ridícul pel fet
estratègies d’aprenentatge d’estar entre persones
dels companys amb habilitats semblants
47. Recomanacions
•l’ajuda als alumnes perquè es responsabilitzin del seu propi
aprenentatge
• la discussió amb els alumnes sobre els objectius del seu
aprenentatge
•la retroalimentació que afavoreix el procés d’aprenentatge
• l’encoratjament perquè els alumnes jutgin el seu treball i
valorin el que han après
•l’ajuda als alumnes perquè entenguin els criteris amb què
se’ls avaluarà
•la comprensió, per part dels alumnes, dels objectius
d’aprenentatge
•la retroalimentació
48. •la col·laboració entre alumnes
•la focalització en el que sortirà a l’examen
•l’entrenament sistemàtic per respondre a proves o
exàmens
•la tendència de l’alumnat a jutjar el seu treball en relació
amb les notes
•l’ansietat davant de proves
•la consideració sobre les capacitats dels alumnes, si
implica que no pot fer-hi més...
•l’ús dels resultats de les proves per comparar alumnes
•la competició entre alumnes
50. La imatge que tenen els individus
sobre si mateixos en relació a
competència i capacitat té un efecte
espectacular en la seva voluntat
d'intentar un nou aprenentatge.
51. L’èxit alimenta la motivació i la
motivació facilita l’obtenció de l’èxit.
El fracàs redueix la motivació i la
manca de motivació condueix
inevitablement al fracàs.
54. Aspectes que cal analitzar
•Les relacions
•La metodologia de treball interpersonals entre
•La comunicació, la professor-grup i entre
informació i la participació alumnes
a l’aula •Les normes de treball i
d’avaluació
•La programació del •La gestió de l’aula i l’estil
currículum que del professorat (posar
s’imparteix a l’aula límits, planificar per
ensenyar, crear
relacions…)
58. La motivació integradora és
més poderosa per a facilitar
l’aprenentatge de la llengua
en algunes situacions.
59. Tant la motivació
instrumental com la
integradora poden portar a
l’èxit en l’aprenentatge, però
la manca d’alguna de les
dues pot causar dificultats.
60. La motivació és un
constructe multifacètic i no
tenim encara una teoria que
l’expliqui en tota la seva
complexitat.
