SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 15
COLISSEU ROMÀ
ÍNDEX
NOM FITXA TÈCNICA
HISTÒRIA
Roma Clàssica
Edat Mitjana
Del SXV - SXX
ARQUITECTURA
Actualitat
Estructura
La Càvea
La sorra i l’hipogeu
La Façana
El velàrium
El Colisseu conegut
també com
Amfiteatre Flavi.
(AmphiteatrumFlavium)
Passa a ser anomenat
Coliseu perquè al costat
havia una estàtua, Colós
de Nero.
Dedicat a l’emperador
Neró que va patir
transformacions i va
arribar a desaparèixer.
NOM
És un amfiteatre de Roma
que es va construir al
SegleI.
Està situat a l’est del Fòrum
Romà i va ser el més gran
de tot l’Imperi Romà.
Posseïa aforament per a
50,000 espectadors
asseguts amb 80 fileres a
les grades.
Eren asseguts segons les
classes socials.
HISTÒRIA
Tenia el caràcter públic i d'edifici civil
on s'oferien espectacles gratuïts de
lluita entre gladiadors i feres
salvatges, s'escenificaven batalles
mitològiques i es feien simulacres de
batalles navals.
Eren espectacles diürns a l'aire
lliure.
Cada espectador ocupava l'espai
segons la seva categoria dins la
societat romana: els seients inferiors
eren per l'emperador i els senadors.
Els pitjors llocs, a dalt de tot, estaven
reservats pels esclaus, els estrangers
i les dones.
HISTÒRIA, A LA ROMA
CLÀSSICA
El Colisseu va experimentar grans
canvis en el seu ús durant el
període medieval.
A finals del segle VI es va
construir una petita església dins
de l'estructura de l'amfiteatre,
encara que aparentment no li va
donar un significat religiós a
l'edifici sencer.
La sorra es va transformar en un
cementiri. Els nombrosos espais
entre els arcs i sota els seients es
van convertir en fàbriques i
refugis, i segons les fonts es van
llogar fins al segle XII.
HISTÒRIA DE L’EDAD MITJANA
Al llarg dels segles XV i XVI, el travertí que
recobria el Colisseu va ser arrencat per
reutilitzar-lo en altres construccions.
L'espoli de pedres va continuar fins a 1749,
quan Benet XIV va consagrar el monument
com a lloc sant en memòria dels màrtirs allà
executats, si bé es creu que la major part
d'ells van ser martiritzats al Circ Màxim.
HISTÒRIA DEL SXV al SXX
El Colisseu és sens dubte un dels grans atractius turístics de
Roma.
Hi ha ubicat un museu dedicat al déu grec Eros, al pis
superior de l'edifici.
Ha estat portat al cinema en múltiples ocasions, destacant la
increïble reconstrucció digital en la pel·lícula Gladiator.
HISTÒRIA DE L’ACTUALITAT
 TIPUS  AMFITEATRE
 ARQUITECTE  DESCONEGUT
 COMENÇAMENT  70-72
 ACABAMENT  80
 LOCALITZACIÓ  VALL DEL COLISSEU, ROMA
 ESTIL  ROMÀ IMPERIAL
 MATERIALS UTILITZATS  MORTER COBERT DE
MAÓ I RECOBERT DE MARBRE
 SISTEMA CONSTRUCTIU  ARQUITRAVAT I
VOLTAT
FITXA TÈCNICA
El Colisseu romà va ser
potser l'obra més
grandiosa de
l'arquitectura romana;
en ell es van utilitzar les
més variades tècniques
de construcció.
Les pilastres i els arcs
són de travertí
col·locat sense
argamassa.
ESTRUCTURA
ARQUITECTURA
L'Amfiteatre Flavi és un enorme edifici ovalat de 189
metres de llargària, 156 d'amplada i 48 d'alçada, amb
un perímetre el·líptic de 524 metres.
El terreny de joc pròpiament dit
era un oval de 75 per 44
metres; en realitat era una
plataforma construïda en fusta i
coberta de sorra.
Tot el subsòl era un complex de
túnels i masmorres (l'hipogeu)
on s'allotjaven els gladiadors,
els condemnats i als animals.
El sòl disposava de diverses
trapes i muntacàrregues que
comunicaven amb el soterrani i
que podien ser usades durant
l'espectacle
LA SORRA I L’HIPOGEU
• El podium, el primer d'ells,
s'asseien els romans més
il·lustres: els senadors,
magistrats sacerdots i potser
les vestals. El maenianum
primum, pels aristòcrates que
no pertanyien al senat.
• El maenianum secundum,
dividit en l'imum, per als
ciutadans rics, i el summum,
per als pobres.
• El maenianum summum in
ligneis, fet de fusta,
probablement sense seients,
i reservat per a les dones
pobres.
LA CAVEA
La façana s'articula en
quatre ordres, i les seves
altures no es corresponen
amb els pisos interiors.
Els tres ordres inferiors els
formen 80 arcs sobre
pilastres, i amb
semicolumnes adossades
que suporten
un entaulament purament
decoratiu.
LA FAÇANA
El Colosseu comptava amb
una coberta de tela desplegable
accionada mitjançant politges.
Aquesta coberta, feta primer amb
tela de vela i després substituïda
per lli, més lleuger, servia per
protegir els espectadors del sol i
es recolzava en un entramat de
cordes del qual se sap poca cosa.
Cada sector de roba podia
moure's per separat dels del
voltant, i eren accionats per un
destacament de mariners de la
flota romana.
EL VELÀRIUM

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Amfiteatre
AmfiteatreAmfiteatre
Amfiteatre
 
Art2 el colosseu
Art2 el colosseuArt2 el colosseu
Art2 el colosseu
 
Manelguapo
ManelguapoManelguapo
Manelguapo
 
EMPÚRIES; la ciutat en ruïnes
EMPÚRIES; la ciutat en ruïnesEMPÚRIES; la ciutat en ruïnes
EMPÚRIES; la ciutat en ruïnes
 
Aqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les FerreresAqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les Ferreres
 
Colosseu
ColosseuColosseu
Colosseu
 
Hispania
HispaniaHispania
Hispania
 
Arquitectura
ArquitecturaArquitectura
Arquitectura
 
El FòRum Romà
El FòRum RomàEl FòRum Romà
El FòRum Romà
 
Presentació ruta pel roine
Presentació ruta pel roinePresentació ruta pel roine
Presentació ruta pel roine
 
EMPÚRIES - CLARA I KATHLYN
EMPÚRIES - CLARA I KATHLYNEMPÚRIES - CLARA I KATHLYN
EMPÚRIES - CLARA I KATHLYN
 
Roma 2
Roma 2Roma 2
Roma 2
 
15 Colosseu
15 Colosseu15 Colosseu
15 Colosseu
 
La ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificisLa ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificis
 
Presentació ciutat romana
Presentació ciutat romanaPresentació ciutat romana
Presentació ciutat romana
 
Barcino et ilerda
Barcino et ilerdaBarcino et ilerda
Barcino et ilerda
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Empúries
EmpúriesEmpúries
Empúries
 
Arquitectus
ArquitectusArquitectus
Arquitectus
 
Pont del Diable
Pont del DiablePont del Diable
Pont del Diable
 

Ähnlich wie Colisseu romà (20)

Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
 
Colosseuroma
ColosseuromaColosseuroma
Colosseuroma
 
17 El Colosseu M.B.
17 El Colosseu M.B.17 El Colosseu M.B.
17 El Colosseu M.B.
 
Treball de socials d'en Ricard 2n ESO
Treball de socials d'en Ricard 2n ESOTreball de socials d'en Ricard 2n ESO
Treball de socials d'en Ricard 2n ESO
 
Urbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptxUrbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptx
 
Edificis lleures
Edificis lleuresEdificis lleures
Edificis lleures
 
Full de ruta grupo
Full de ruta grupoFull de ruta grupo
Full de ruta grupo
 
Colosseo
ColosseoColosseo
Colosseo
 
Corral de comedias d’almagro
Corral de comedias d’almagroCorral de comedias d’almagro
Corral de comedias d’almagro
 
Els camins dels romans
Els camins dels romansEls camins dels romans
Els camins dels romans
 
El colosseu
El colosseuEl colosseu
El colosseu
 
L'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGAL'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGA
 
18. TEATRE MÉRIDA
18. TEATRE MÉRIDA18. TEATRE MÉRIDA
18. TEATRE MÉRIDA
 
17. COLUMNA TRAJÀ
17. COLUMNA TRAJÀ17. COLUMNA TRAJÀ
17. COLUMNA TRAJÀ
 
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
 
Amfiteatre
AmfiteatreAmfiteatre
Amfiteatre
 
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESOTreball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
 
Mòn romà (iii)
Mòn romà (iii)Mòn romà (iii)
Mòn romà (iii)
 
Patricia
PatriciaPatricia
Patricia
 
3.Colosseo
3.Colosseo3.Colosseo
3.Colosseo
 

Kürzlich hochgeladen

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Kürzlich hochgeladen (8)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

Colisseu romà

  • 2. ÍNDEX NOM FITXA TÈCNICA HISTÒRIA Roma Clàssica Edat Mitjana Del SXV - SXX ARQUITECTURA Actualitat Estructura La Càvea La sorra i l’hipogeu La Façana El velàrium
  • 3. El Colisseu conegut també com Amfiteatre Flavi. (AmphiteatrumFlavium) Passa a ser anomenat Coliseu perquè al costat havia una estàtua, Colós de Nero. Dedicat a l’emperador Neró que va patir transformacions i va arribar a desaparèixer. NOM
  • 4. És un amfiteatre de Roma que es va construir al SegleI. Està situat a l’est del Fòrum Romà i va ser el més gran de tot l’Imperi Romà. Posseïa aforament per a 50,000 espectadors asseguts amb 80 fileres a les grades. Eren asseguts segons les classes socials. HISTÒRIA
  • 5. Tenia el caràcter públic i d'edifici civil on s'oferien espectacles gratuïts de lluita entre gladiadors i feres salvatges, s'escenificaven batalles mitològiques i es feien simulacres de batalles navals. Eren espectacles diürns a l'aire lliure. Cada espectador ocupava l'espai segons la seva categoria dins la societat romana: els seients inferiors eren per l'emperador i els senadors. Els pitjors llocs, a dalt de tot, estaven reservats pels esclaus, els estrangers i les dones. HISTÒRIA, A LA ROMA CLÀSSICA
  • 6. El Colisseu va experimentar grans canvis en el seu ús durant el període medieval. A finals del segle VI es va construir una petita església dins de l'estructura de l'amfiteatre, encara que aparentment no li va donar un significat religiós a l'edifici sencer. La sorra es va transformar en un cementiri. Els nombrosos espais entre els arcs i sota els seients es van convertir en fàbriques i refugis, i segons les fonts es van llogar fins al segle XII. HISTÒRIA DE L’EDAD MITJANA
  • 7. Al llarg dels segles XV i XVI, el travertí que recobria el Colisseu va ser arrencat per reutilitzar-lo en altres construccions. L'espoli de pedres va continuar fins a 1749, quan Benet XIV va consagrar el monument com a lloc sant en memòria dels màrtirs allà executats, si bé es creu que la major part d'ells van ser martiritzats al Circ Màxim. HISTÒRIA DEL SXV al SXX
  • 8. El Colisseu és sens dubte un dels grans atractius turístics de Roma. Hi ha ubicat un museu dedicat al déu grec Eros, al pis superior de l'edifici. Ha estat portat al cinema en múltiples ocasions, destacant la increïble reconstrucció digital en la pel·lícula Gladiator. HISTÒRIA DE L’ACTUALITAT
  • 9.  TIPUS  AMFITEATRE  ARQUITECTE  DESCONEGUT  COMENÇAMENT  70-72  ACABAMENT  80  LOCALITZACIÓ  VALL DEL COLISSEU, ROMA  ESTIL  ROMÀ IMPERIAL  MATERIALS UTILITZATS  MORTER COBERT DE MAÓ I RECOBERT DE MARBRE  SISTEMA CONSTRUCTIU  ARQUITRAVAT I VOLTAT FITXA TÈCNICA
  • 10. El Colisseu romà va ser potser l'obra més grandiosa de l'arquitectura romana; en ell es van utilitzar les més variades tècniques de construcció. Les pilastres i els arcs són de travertí col·locat sense argamassa. ESTRUCTURA
  • 11. ARQUITECTURA L'Amfiteatre Flavi és un enorme edifici ovalat de 189 metres de llargària, 156 d'amplada i 48 d'alçada, amb un perímetre el·líptic de 524 metres.
  • 12. El terreny de joc pròpiament dit era un oval de 75 per 44 metres; en realitat era una plataforma construïda en fusta i coberta de sorra. Tot el subsòl era un complex de túnels i masmorres (l'hipogeu) on s'allotjaven els gladiadors, els condemnats i als animals. El sòl disposava de diverses trapes i muntacàrregues que comunicaven amb el soterrani i que podien ser usades durant l'espectacle LA SORRA I L’HIPOGEU
  • 13. • El podium, el primer d'ells, s'asseien els romans més il·lustres: els senadors, magistrats sacerdots i potser les vestals. El maenianum primum, pels aristòcrates que no pertanyien al senat. • El maenianum secundum, dividit en l'imum, per als ciutadans rics, i el summum, per als pobres. • El maenianum summum in ligneis, fet de fusta, probablement sense seients, i reservat per a les dones pobres. LA CAVEA
  • 14. La façana s'articula en quatre ordres, i les seves altures no es corresponen amb els pisos interiors. Els tres ordres inferiors els formen 80 arcs sobre pilastres, i amb semicolumnes adossades que suporten un entaulament purament decoratiu. LA FAÇANA
  • 15. El Colosseu comptava amb una coberta de tela desplegable accionada mitjançant politges. Aquesta coberta, feta primer amb tela de vela i després substituïda per lli, més lleuger, servia per protegir els espectadors del sol i es recolzava en un entramat de cordes del qual se sap poca cosa. Cada sector de roba podia moure's per separat dels del voltant, i eren accionats per un destacament de mariners de la flota romana. EL VELÀRIUM