2. ÍNDEX
NOM FITXA TÈCNICA
HISTÒRIA
Roma Clàssica
Edat Mitjana
Del SXV - SXX
ARQUITECTURA
Actualitat
Estructura
La Càvea
La sorra i l’hipogeu
La Façana
El velàrium
3. El Colisseu conegut
també com
Amfiteatre Flavi.
(AmphiteatrumFlavium)
Passa a ser anomenat
Coliseu perquè al costat
havia una estàtua, Colós
de Nero.
Dedicat a l’emperador
Neró que va patir
transformacions i va
arribar a desaparèixer.
NOM
4. És un amfiteatre de Roma
que es va construir al
SegleI.
Està situat a l’est del Fòrum
Romà i va ser el més gran
de tot l’Imperi Romà.
Posseïa aforament per a
50,000 espectadors
asseguts amb 80 fileres a
les grades.
Eren asseguts segons les
classes socials.
HISTÒRIA
5. Tenia el caràcter públic i d'edifici civil
on s'oferien espectacles gratuïts de
lluita entre gladiadors i feres
salvatges, s'escenificaven batalles
mitològiques i es feien simulacres de
batalles navals.
Eren espectacles diürns a l'aire
lliure.
Cada espectador ocupava l'espai
segons la seva categoria dins la
societat romana: els seients inferiors
eren per l'emperador i els senadors.
Els pitjors llocs, a dalt de tot, estaven
reservats pels esclaus, els estrangers
i les dones.
HISTÒRIA, A LA ROMA
CLÀSSICA
6. El Colisseu va experimentar grans
canvis en el seu ús durant el
període medieval.
A finals del segle VI es va
construir una petita església dins
de l'estructura de l'amfiteatre,
encara que aparentment no li va
donar un significat religiós a
l'edifici sencer.
La sorra es va transformar en un
cementiri. Els nombrosos espais
entre els arcs i sota els seients es
van convertir en fàbriques i
refugis, i segons les fonts es van
llogar fins al segle XII.
HISTÒRIA DE L’EDAD MITJANA
7. Al llarg dels segles XV i XVI, el travertí que
recobria el Colisseu va ser arrencat per
reutilitzar-lo en altres construccions.
L'espoli de pedres va continuar fins a 1749,
quan Benet XIV va consagrar el monument
com a lloc sant en memòria dels màrtirs allà
executats, si bé es creu que la major part
d'ells van ser martiritzats al Circ Màxim.
HISTÒRIA DEL SXV al SXX
8. El Colisseu és sens dubte un dels grans atractius turístics de
Roma.
Hi ha ubicat un museu dedicat al déu grec Eros, al pis
superior de l'edifici.
Ha estat portat al cinema en múltiples ocasions, destacant la
increïble reconstrucció digital en la pel·lícula Gladiator.
HISTÒRIA DE L’ACTUALITAT
9. TIPUS AMFITEATRE
ARQUITECTE DESCONEGUT
COMENÇAMENT 70-72
ACABAMENT 80
LOCALITZACIÓ VALL DEL COLISSEU, ROMA
ESTIL ROMÀ IMPERIAL
MATERIALS UTILITZATS MORTER COBERT DE
MAÓ I RECOBERT DE MARBRE
SISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVAT I
VOLTAT
FITXA TÈCNICA
10. El Colisseu romà va ser
potser l'obra més
grandiosa de
l'arquitectura romana;
en ell es van utilitzar les
més variades tècniques
de construcció.
Les pilastres i els arcs
són de travertí
col·locat sense
argamassa.
ESTRUCTURA
11. ARQUITECTURA
L'Amfiteatre Flavi és un enorme edifici ovalat de 189
metres de llargària, 156 d'amplada i 48 d'alçada, amb
un perímetre el·líptic de 524 metres.
12. El terreny de joc pròpiament dit
era un oval de 75 per 44
metres; en realitat era una
plataforma construïda en fusta i
coberta de sorra.
Tot el subsòl era un complex de
túnels i masmorres (l'hipogeu)
on s'allotjaven els gladiadors,
els condemnats i als animals.
El sòl disposava de diverses
trapes i muntacàrregues que
comunicaven amb el soterrani i
que podien ser usades durant
l'espectacle
LA SORRA I L’HIPOGEU
13. • El podium, el primer d'ells,
s'asseien els romans més
il·lustres: els senadors,
magistrats sacerdots i potser
les vestals. El maenianum
primum, pels aristòcrates que
no pertanyien al senat.
• El maenianum secundum,
dividit en l'imum, per als
ciutadans rics, i el summum,
per als pobres.
• El maenianum summum in
ligneis, fet de fusta,
probablement sense seients,
i reservat per a les dones
pobres.
LA CAVEA
14. La façana s'articula en
quatre ordres, i les seves
altures no es corresponen
amb els pisos interiors.
Els tres ordres inferiors els
formen 80 arcs sobre
pilastres, i amb
semicolumnes adossades
que suporten
un entaulament purament
decoratiu.
LA FAÇANA
15. El Colosseu comptava amb
una coberta de tela desplegable
accionada mitjançant politges.
Aquesta coberta, feta primer amb
tela de vela i després substituïda
per lli, més lleuger, servia per
protegir els espectadors del sol i
es recolzava en un entramat de
cordes del qual se sap poca cosa.
Cada sector de roba podia
moure's per separat dels del
voltant, i eren accionats per un
destacament de mariners de la
flota romana.
EL VELÀRIUM