1. ELS PRINCIPALS BIOMES
TERRESTRES
CIÈNCIES DE LA TERRA I
MEDIAMBIENTALS
Lluís Campos Vicens
2on Bat-A
2. ÍNDEX
1.- Definició de bioma.
2.- Classificació dels biomes.
3.- Els principals biomes terrestres.
3.1.-Bosc mediterrani o escleròfil
3.2.-Bosc temperat o caducifoli
3.3.-Desert
3.4.-Taigà o bosc boreal
3.5.-Tundra
3.6.-Sabana
3.7.-Bosc tropical o selva
3. 1.-Definició de bioma (a)
Per a definir un bioma, primer hem de
conéixer la definició d’ecosistema:
Conjunt format pels éssers vius
(biocenosi), l'àmbit territorial en el qual viuen
(biòtop) i les relacions que s'estableixen entre
ells, tant biòtiques com abiòtiques.
Els biomes són els distints tipus d’ecosistemes.
Conjunt de tots els biomes Biosfera
4. 1.-Definició de bioma (b)
Altres definicions
Def. IEC Conjunt de comunitats d’organismes
vegetals i animals, relativament homogènies, amb
una estructura, un funcionament i una evolució
relacionats amb el clima.
Def. RAE Cadascuna de les grans comunitats
ecològiques en les quals domina un tipus de
vegetació. (Incompleta: només fa referència als vegetals)
5. 2.-Classificació dels biomes.
Dos grans tipus de biomes:
Terrestres: Són els més variats i dels quals ens
ocuparem ara.
Marins:
Aigua saladaOceans
Aigua dolça Rius, llacs... Alguns autors els inclouen
als terrestres.
Els biomes terrestres estan classificats
principalment en funció del tipus de vegetació
dominant i la seva abundància.
6. 3.-Els principals biomes terrestres
Els principals biomes terrestres són:
Bosc mediterrani o escleròfil
Bosc temperat o caducifoli
Desert
Taigà o bosc boreal
Tundra
Sabana
Bosc tropical o selva
13. 3.2.-Bosc temperat caducifoli (b)
Clima: Estius càlids i hiverns freds, amb precipitació
durant tot l'any però en algunes àrees és més
estacional. La neu és comuna en la part nord. El
paissatge varia molt amb les estacions.
Vegetació: Compostas principalment per arbres de
fulla caduca.
Presenta entre 1 i 2 capes d'arbres, una capa arbustiva i
una capa herbàcia.
Només apereixen pins i áltres coníferes on els focs són
freqüents o els sòls són pobres.
15. 3.2.-Bosc temperat caducifoli (d)
Fauna: Aquests animals no són molt visibles ja sigui:
Pels seus hàbits nocturns
Perquè viuen entre les herbes i la fullaraca
(cucs, insectes, sargantanes, colobres…)
Pels seus colors i hàbits.
Herbívors
Cérvols, conills, daines, granotes, gaig, trencanous…
Carnívors Moix
salvatge, mosteles, erminis, visons, marta...
18. 3.3.-Desert càlid (b)
Clima: De tipus àrid o desèrtic.
Precipitacions escases o nul·les
Tª màximes molt altes (el Sahara sol superar els 55ºC)
Mínimes moderadament baixes per la nit (fins a -10ºC)
Flora: Molt escassa, únicament plantes amb fulles
molt petites (disminueixen l’evaporació), com les
acàcies, o bé que acumulen aigua a les fulles
(crasses), com els cactus.
20. 3.3.-Desert càlid (d)
Fauna: Molt escassa, només s’hi troben espècies
molt adaptades al clima i a les temperatures
extremes, sobretot rèptils.
Serp de cascavell Monstre de Gila
22. 3.4.-Taigà o bosc boreal (b)
Clima: Estius frescos i hiverns molt freds. Les
precipitacions tendeixen a distribuir-se per tot l'any,
amb grans acumulacions de neu durant l'hivern.
Flora: Les coníferes dominen la zona en tot
l'Hemisferi Nord, on es troben alguns dels arbres més
grans del món.
+ -
Latitud Espessura del bosc. Nº arbustos
Els arbres tapen la
llum.
26. 3.5.-Tundra (b)
Clima:
Estius frescos i hiverns molt freds.
Vents severs.
Baixa precipitació; la tundra hauria de ser com un desert, però roman
humida a causa de que la evapotranspiració és baixa (per les baixes
temperatures) i el sòl congelat (permafrost) reté l’agua.
La longitud del dia varia al màxim amb l'estació.
Flora:
Principalment arbustos que disminueixen amb l’augment de la latitud
fins a l’extinció total.
Alguns arbres “aixafats” a causa del vent (salze).
Molses i líquens.
28. 3.5.-Tundra (d)
Fauna: Moltes aus emigren a la tundra per
criar; grues, oques, cignes, territs, tiforts…
Els herbívors principals són el ren, el
bou mesquer, el llop, la llebre àrtica…
Els seus depredadors són el falcó gerifalt, el
mussol nival, la guineu àrtica i, per sobre de tots,
l'ós polar.
31. 3.6.-Sabana (b)
Clima: Tropicals, amb temperatures altes tot l'any i amb
pluges molt estacionals.
Flora: Espectre de tipus de vegetació ampli : des de només
gramínies i altres herbàcies en un extrem fins a arbres i
arbustos amb densitats variables a l’altre.
Precipitacions de la zona.
Presència d’arbres determinada Esquerdes del sòl, si aquest és dur i àrid
per:
Proximitat del nivell freàtic (aqüifers)
Estacionalitat molt pronunciada, amb molta producció de
les gramínies a l'inici de les pluges juntament amb
l'aparició de moltes altres herbàcies.
36. 3.7.-Bosc tropical o selva(b)
Clima: També anomenat bosc tropical pluvial (rainforest). Altes
temperatures tot l’any, dues estacions de pluges aprop de l’equador i una
sola quan ens allunyem d’aquest.
Flora: 20% de la biodiversitat mundial!
Estrat superior: Arbres gegants entre 40m i 50 m. Nivell que rep més
radiacions solars.
El pal rosa , l’encens, l’ibirà-pità, l’alecrí, el timbó… lianes i
enredaderes sobre les seves branques.
Nivell intermedi: Correspon a les espècies que es troben entre els 40 i
els 20 m d'alçada. Guatambú blanc, llorer negre, cancharana…
Sotabosc: La llum gairebé no arriba i existeix una abundància
d'organismes descomponedors. Sobretot líquens, molses i falgueres
39. 3.7.-Bosc tropical o selva(e)
Fauna:
Mamífers: Jaguar, puma, tapir, goril·la, orangutà, delfí
rosat…
Rèptils: tortuga arraú, caimà, tot tipus de serps com la
anaconda…
Aus : el guacamai, el tucà, papagai, lloro, colibrí…
Innombrables espècies de peixos.
Colibrí
Anaconda