Habsburg

1. L’IMPERI DELS HABSBURGL’IMPERI DELS HABSBURG

2. Què estudiarem?
• L’imperi universal de Carles V.
• L’imperi hispànic sota el regnat de Felip II.
• L’economia i la societat al segle XVI.
• El declivi de l’Imperi al segle XVII.
• La crisi social i econòmica del segle XVII.

3. L’imperi universal: carles I (1500- 1558)
Regnat (1516-1556)
part paterna (Felip d’Habsburg)
- Països Baixos
- Luxemburg
- Franc Comtat
- possessions alemanyes + títol
emperador (avi Maximilià)
Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, va rebre una gran herència
part materna (Joana de Castella)
- regne Castella
- regne Navarra
- Corona d’Aragó
- possessions americanes
- territoris italians (Sícilia, Nàpols i Sardenya)

5. L’Imperi europeu de Carles IL’Imperi europeu de Carles I

6. L’administració
L’imperi estava format per molts territoris
(virrei/governador)
Diferents amb lleis i institucions pròpies
UN mateix rei
Cort itinerant (no capital)
Per governar:
- Consellers
- Parlament (x fixar nous impostos)
- Virreis i governadors
- Audiència (justícia)
- Cobrament d’impostos per a la política imperial (crèdit)

7. Problemes interns
•Carles educat a Flandes, no parla castellà.
•consellers flamencs (enveja noblesa castellana).
•només convoca corts per demanar diners i coronar-se emperador.
Revolta de les comunitats a Castella
Causa:
•Defensa de les llibertats urbanes davant enfortiment monaruies
autoritàries
• política econòmica i no respecte de les lleis del regne (entrada
estrangers a la cort)
•Reparteix càrrecs entre estrangers
•Fixa nous impostos que perjudicaven la burgesia urbana
•Males collites
Fets:
•El rei va pactar amb la noblesa i van vencer als revoltats. Victòria
reial a Villalar (1521)
•Protagonistes: gentilhomes, comerciants, artesans (comuners)
•Revoltes antisenyorials al camp

8. Juan de Padilla
(’exèrcit
comuner) davant
la possibilitat de
l’esclat d’una
guerra convertint-
se en el primer
líder de la
revolta.
Els comuners jugarien la carta de
la reina Joana la Boja, tancada a
Tordesillas per legitimar
l’aixecament. Juan de Padilla
(Toledo), Juan Bravo (Segòvia) i
Pedro Maldonado (Salamanca)
van visitar a la reina, la qual va
negar-se a signar cap tipus de
document però va mostrar-se
favorable a la revolta.
Conseqüències:
-Exèrcit esclafa la revolta i els
dirigents són executats:
Bravo, Padilla i Maldonado)
-Carles I va tenir en compte
les queixes dels castellans i
els contemplà per als càrrecs.

9. Germanies
- disturbis a la Corona d’Aragó (+ greus a València i Mallorca)
- protagonistes: artesans i pagesos
- demanen participar en càrrecs municipals i millores en
arrendaments al camp
- volen ajuda del rei → problema: aliat dels nobles →
repressió (1523)

10. POLÍTICA EXTERIOR:
Objectiu Unificar els territoris política i
religiosament
Conflictes exteriors
1.França
- Encerclada pels territoris Habsburg.
Eterna rival per l’hegemonia d’Europa
(Francesc I). També tenia drets per ser
emperador .
- 1525: batalla de Pavia
- 1527: Saqueig de Roma
2. Turcs
Màxim esplendor imperi (Danubi- Bagdad)
•Imperi turc otomà amenaça a la frontera
oriental del sacre imperi
•Constantinoble (centre Intel·lectual)
•setge a la ciutat de Viena (1529)
•1535: ocupació de Tunis
FRANCESC I
SOLIMÀ el MAGNÍFIC

11. 3. Prínceps alemanys / Martí Luter
Guerres de religió (Reforma luetrana)
entre prínceps protestants i
cristianisme
-Pau d’Augsburg (1555). Fi a guerres
entre catòlics i protestants.
HERÈNCIA
Carles V decideix cedir el poder i
dividir els territoris.
FERRAN : Sacre imperi
FELIP II: la resta de

12. Felip II (1527-1598)
GOVERN FELIP II. Regnat de 1556 - 1598GOVERN FELIP II. Regnat de 1556 - 1598
-Imperi poderós: en els seus territoris no es ponia
mai el sol. Territoris hispànics, italians i flamencs.
- s’encarrega personalment del govern de Madrid
(1561; capital del regne)
- Fa construir l’Escorial → residència reial i seu del
govern
-1580: Obté Corona de Portugal (Enric I mor sense
hreus)
Segueix monarquia autoritària dels Reis Catòlics:
•+ centralització
• es convoquen Corts, tot i que les decisions emanen del rei.
• rei ajudat per molts funcionaris (burocràcia)
• imposar la figura del corregidor → representant reial per
controlar els municipis.

14. POLÍTICA INTERIOR
Hegemonia política i catolicisme
OBJECTIUS:
A)Conservar l’herència patrimonial (despesa militat i
guerres)
B)Defensa del catolicisme davant l’Islam i el
Protestantisme (Inquisició heretges)
h
1-Revolta Alpujarras
Pragmàtica sanció (1567): ES prohibia la
pràctica de tradicions als moriscos (musulmans
conversos) . Eren el motor de l’agricultura i la
menestralia.
80.000 moriscos deportats a Castella (crisi
Granada) Molts van ser tirats al mar.
Es prohibia:
•la llengua
•els contractes fets
en àrab
•Banys àrabs
•Pregàries
s’obligava a la gent
a vestir “a la
castellana
Insurrecció
ALPUJARRAS
(4 ANYS)

15. DEFENSA ORTODÒXIA CATÒLICADEFENSA ORTODÒXIA CATÒLICA
-Imposició esperit de la ContrareformaContrareforma + lluita contra el
protestantisme
- lleis que prohibeixen importar llibres i estudiar a l’estranger.
- Inquisició → persecució de jueus i moriscos (conversos)
- concepte nou: neteja de sang → no es poden tenir càrrecs si
són descendents de jueus o musulmans (intolerància!)
cristianos viejos o puros ≠ cristianos nuevos o marranoscristianos viejos o puros ≠ cristianos nuevos o marranos
Francisco de Quevedo era un cristiano puro i es burlava de la
poca neteja de sang dels seus enemics literats, com Luis de
Góngora
“Yo te untaré mis obras con tocino
porque no me las muerdas, Gongorilla…”

16. 1.- Guerra amb França
Saint-Quentin (victòria Felip II) monestir
ESCORIAL
(St.Llorenç)
Pau de Cateau- Cambréssis (1559)
POLÍTICA EXTERIOR

17. 2.-TURCS
Turcs ocupen Xipre
Atacs flota turca
LLIGA SANTA
Felip-Pius IV-
Venècia
Batalla de Lepant (1571)+
Flota: 280 vaixells +30.000
homes

18. Zona més rica de l’imperi (atrets pel Protestantisme)
1566: insurrecció Guillem d’Orange
CAUSA: descontents pels forts impostos i per conflicte religiós (calvinisme)
- terços no resolen el problema
- conseqüència: divisió Països Baixos, nord protestant (Holanda), sud catòlic
espanyol.
3.-FLANDES

19. Batalla de saint-quentin (1557)
• Situada entre les anomenades Guerres italianes. L’enfrontament entre Espanya i el
Regne de França.
• 1556: França invadeix Nàpols.
• Resposta de Felip II: invasió de França per les tropes espanyoles que es trobaven als
Països Baixos.
Batalla de Saint- Quentin, 10 agost 1557

20. •
4.- ANGLATERRA
- Dóna suport a Flandes
- Restaura el Protestantisme (Maria I, la germana era catòlica)
- Suport als pirates (ataquen vaixells espanyols que venien d’Amèrica)
1588 Armada Invencible comandada pel duc de Medina Sidonia (la meitat naufraga pel temps)
ELISABETH I
Miro i callo
Armada Invencible

21. Monestir de l’escorial
Real Sitio de San Lorenzo del Escorial (Guadarrama; Madrid)
Basílica, palau i monestir
Basílica: sepultura dels Reis d’Espanya
palau: residència de la família reial
monestir: actualment frares de l’ordre de Sant Agustí.
arquitectura renaixentista
Felip II per commemorar la victòria a la batalla de Sant Quintín (1557).
guerra entre França i Espanya. Dins les anomenades Guerres italianes.
Els francesos van envair el Regne de Nàpols. Felip II va utilitzar les tropes dels
Països Baixos.
1r arquitecte: Juan Bautista de Toledo.

23. La biblioteca del monestir

24. Pati dels Evangelistes
Jardí del monestir

25. Armada invencible (1588)
-Felip II va crear una gran flota per poder traslladar des de Flandes els
Terços espanyols i així poder envair Anglaterra.
- Objectiu: destronar Elisabeth I d’Anglaterra. Guerra anglo – espanyola de
1585-1604.
- Finalitat: canvi de monarca a Anglaterra i fi de la política de pirateria, i fi a
l’ajuda anglesa a la guerra de Flandes.
- composició: 122 barcos que surten de la península, 122 dels quals van
endinsar-se pel Canal de la Mànega.
- Plan: passar el Canal de la Mànega i recollir a 30.000 soldats que
travessarien el canal amb barcasses protegits per la flota per desembarcar
en el comtat de Kent.
- resultat: FRACÀS.
- causes: mal estat de la mar durant la travesia de tornada, + la
dolenta cartografia i mitjans de l’època.
-Tradició anglesa i + popular: anglesos han guanyat.
- Realitat: majoria de naufragis per la meteorologia adversa.
- retorn de 87 vaixells.
- no s’aconsegueix el trasllat dels terços de Flandes
-Nom: Armada Invencible  origen anglès per “burlar-se” del naufragi.

27. Economia i societat hispànica al segle XVI
ARRIBADA D’OR I PLATAARRIBADA D’OR I PLATA
-s. XVI: productes per Amèrica
- augmenta el comerç → demanda de productes per les noves terres
- arribada d’or i plata
└ provoca un augment de preus (revolució dels preusrevolució dels preus)
- dismunició del poder adquisitiu de les classes populars
ECONOMIAECONOMIA
-Demanda de productes agrícolesproductes agrícoles. No es cobria.
- majoria de terres a mans nobles i eclesiàstics
- importància de la ramaderia (Mesta)
-Indústria artesanaIndústria artesana
- tèxtil → augmenta la demanda de productes
- problema: s’afavoreix l’exportació de llana (Flandes) pels impostos
que es rebien
- conseqüència: indústria local en crisi, no pot superar la competència
estrangera
-ComerçComerç → gran desenvolupament
- arribada i distribució de productes europeus i americans.
- conseqüència: creixement de les ciutats castellans i ports Atlàntics.
Port de Sevilla

28. DEMOGRAFIADEMOGRAFIA
- s. XVI: augment de la població
- poca població urbana. La majoria vivia al camp.
SOCIETATSOCIETAT
-Es manté la divisió entre privilegiats i no privilegiats.
- noblesa i clero
- patrimonis immensos Títols de Castella i grans d’Espanya (ex.
Duquesa de Alba)
- acaparen rendes i riqueses
- no paguen impostos
- no privilegiats (80% de la població)
- majoria de pagesos (pecheros)
- altres grups diferents → marginació i persecució
- moriscos (musulmans batejats)
- jueus conversos

29. La vida quotidiana a l’època dels àustries
HABITATGEHABITATGE
- No aigua corrent, ni sanitaris, ni clavegueram, il·luminació amb espelmes o
llums d’oli
- Grups + benestants (nobles, burgesos i pagesos rics)
- cases de pedra o maçoneria
- habitacions diferents amb tapissos a les parets
- quadres pels cavalls, carruatges i dependències agrícoles
- Més pobres
- habitatges + senzills: 1 habitació
- cases fetes de tova o palla i terra

30. ALIMENTACIÓALIMENTACIÓ
-Diferències entre pobres i rics
- Nous productes d’Amèrica: cacau, sucre, tabac, cafè, fruites i
hortalisses…
OCI, TEATRES I FESTES POPULARSOCI, TEATRES I FESTES POPULARS
-Representacions teatrals de temes religiosos → entarimats a la plaça
- Corrals de comèdies → instal·lacions fixes
- festes patronals
- curses de braus, balls, jocs i malabarismes

31. El segle XVII: el declivi de l’imperi
Els Àustries Menors:
FELIP IIIFELIP III (1598-1621(1598-1621))
Carácterístiques regnat:
•Renuncia a exercir tasques de govern,
traspàs de poders a mans de validos o
privats.
•Privat de Felip III → duc de Lerma
•breu i bastant pacífic: pau a l’exterior:
• Treva dels Dotze Anys (1609) →
independència d’Holanda
• Pau amb Anglaterra

32. POLÍTICA INTERIOR
Expulsió dels moriscos (1609)
300.000 deportats al nord d’Àfrica
• problemes agrícoles, faltarà població al camp
(València 1/3 part de la població)
• Es ressenteix el comerç i l’artesania

33. El bandolerisme
Bandolers atacaven en quadrilles, a vegades dirigits per un noble fora de la llei.
Causes:
- empobriment de CAT que no es beneficiava de l’expansió del s. XVI (comerç amb
Amèrica).
- epidèmies periòdiques, èpoques de fam i empobriment de la petita noblesa.
Dos tipus de bandolers:
• senyorial  petita noblesa rural
• popular  resultat de la pobresa
Bandolers coneguts:
• Perot Rocaguinarda
• Joan Sala
(Serrallonga)
Llocs més freqüents d’atacs de
bandolers
Pedrenyal, arma molt utilitzada pels bandolers.

34. FELIP IV (1621-1665)FELIP IV (1621-1665)
LA FI DE L’HEGEMONIA A EUROPALA FI DE L’HEGEMONIA A EUROPA
Característiques política:
Valido → comte – duc d’Olivares
•Unió d’Armes: reparteix les despeses militrars entre els
diferents territoris del regne
 Castella: 44.000 soldats
 Catalunya i Portugal 16.000
revoltes internes pel reclutament
d’homes i impostos
•Millores Hisenda
•Reforça el poder reial retallant l’autonomia (Catlaunya i
Portugal, 1640) i exercint una política centralista (lleis
Castella)

35. POLÍTICA EXTERIOR:
1) Guerra dels Trenta Anys (1618/1648)
Causes:
•Confrontació protestants-catòlics centreeuropa. A Alemanya els pp.aa
protesten contra la política imperial.
•La resta d’Europa s’oposa al domini dels Habsburg
•Lluita per l’hegemonía europea
Bàndols:
 França
 Flandes
 Prínceps alemanys HABSBURG
 suecs alemanys i espanyols
 danesos
algunes victòries: Breda
derrotes: Rocroi

36. Victòries: Breda
Derrotes: Rocroi
Pau de Westfàlia (1648) → fi de la
guerra
•Triomf França, Suècia i pp.pp
•Pèrdua hegemonía Habsburg i
territoris:
 Províncies Unides
 Portugal
•A Alemanya el poder imperial es
veu limitat
La rendició de Breda,
Velázquez

37. La revolta catalana del 1640
Causa:
1. revolta pagesa contra els senyors i les autoritats.
2. revolta de les classes benestants contra els intents del comte - duc
d’Olivares d’uniformar tots els territoris segons les lleis i les institucions de Castella.
Unión de Armas.
Esclat del conflicte:
Rebuig de les Corts catalanes a la proposta d’aportar homes per la
Unión de Armas (1626,1632)
1635. Inici guerra amb França  10.000 soldats allotjats a Catalunya 
conflictes amb pagesos per robatoris, incendis i abusos.
- obligar a CAT a crear un exèrcit propi per defensar la frontera del
Rosselló

38. Revolta dels segadors 1640Revolta dels segadors 1640
Causes:Causes:
•fam i penúria per la guerra
•negativa catalans a allotjar soldats Castella
•Inici: Santa Coloma de Farners es nega a allotjar
militars castellans i el virrei autoritza l’incendi de la
población.
•La revolta s’ escampa per diferents zones de CAT.
CORPUS DE SANG (7 juny)
Un grup de segadors enfrontats es revolten a BCN contra les autoritats. (Visca la terra,
muira lo mal govern!)
•protesta contra els senyors pels impostos i contra les autoritats per les despeses de la
guerra.
•L’intent de detenció d’un segador acusat de la mort d’un agutzil va fer esclatar la
Revolta

39. Guerra amb Castella (1640-1652)
Classes benestants catalanes tenen por de la revolta pagesa (assassinat
al virrei de Catalunya)
Pau Claris (president Generalitat) decideix donar suport a la revolta
i demana ajuda a Lluís XIII, rei de França (rival de Castella)
• proposa una República catalana sota la protección de
França1652: capitulació de BCN davant les tropes de Felip IV (política conciliadora.)
- CAT accepta la sobirania del rei
- Rei: perdó general i respecte a lleis i institucions i privilegis del Principat.
Tractat dels Pirineus (1659)
• fi de la guerra amb França
• es perden el Rosselló i part de
la Cerdanya, Conflent i Vallespir
(Catalunya Nord)

43. Pau de westfalia (1648)
-Es tracta d’una sèrie de tractats que posen pau a tot Europa.
- es reconeixen les Províncies Unides Holandeses i també la
Confederació Suïssa.
- sorgiran 3 noves potències: Holanda, Suècia i França (la gran
beneficada! A més el cardenal Mazzarino és qui porta la negociació)
- canvia el mapa polític europeu
- enfonsament de l’imperi Habsburg.
- canvi en la diplomàcia
- inici de les monarquies absolutes

Lluís XIV de França
(pàg. 195)
Europa després del 1648

44. CARLES II (1665-1700). FI DE LA MONARQUIA DELS HABSBURGCARLES II (1665-1700). FI DE LA MONARQUIA DELS HABSBURG
-Últim rei dels Habsburg.
- època de decadència:
- incapacitat del rei
- corrupció dels validos
- greu crisi econòmica
- pèrdua de pes polític en l’àmbit internacional
-Mort sense descendència  conflicte successori
- 2 partidaris:
- candidat francès: Felip d’Anjou (casa de Borbó)
- candidat austríac: Carles d’Àustria (casa d’Àustria)
Felip V Arxiduc Carles

46. La crisi social i econòmica del segle xvii
CRISI DEMOGRÀFICACRISI DEMOGRÀFICA
-Important davallada de la població
- causes:
- migracions cap al nou continent
- expulsió dels moriscos
- morts per guerres, epidèmies i pestes
CRISI ECONÒMICACRISI ECONÒMICA
Agricultura
-Situació dolenta de temps enrera
- guerres + epidèmies = FAM + augment d’impostos = DESPOBLAMENT
- abandonament de terres
- migracions a la ciutat  mendicar i pícaros (Lazarillo de Tormes)
Ramaderia
-Reducció de caps de bestiar  sequedat de les pastures +
destrucció de camps per les guerres
Indústria i comerç
-Disminució per:
- competència de productes estrangers

47. PROBLEMES SOCIALSPROBLEMES SOCIALS
-Greu crisi econòmica tot i l’arribada d’or i plata d’Amèrica.
- Per què?
- es dediquen les riqueses a pagar les guerres
- es consolida un model social on el més important és ser noble i tenir
cases i terres i viure de renda.
- NO s’estimulen les activitats productives.
-Societat dividida entre PRIVILEGIATS i NO PRIVILEGIATS
- pocs privilegiats
- gran massa de població empobrida:
- pagesos que han perdut les seves terres
- artesans empobrits per no poder fer front a la competència
estrangera.
- gentilhomes que malviuen amb les seves terres.
- Treballar era considerat plebeu!
-Corona d’Aragó.
- no participen en el comerç amb Amèrica, encara.
- menys pressió fiscal i moneda més estable.
- es creen manufactures tèxtils i companyies comercials.

48. vocabulari
-Neteja de sang
- Moriscos
- Unión de Armas
- valido
- corregidor
- pecheros
- Contrarreforma
- Comunitats
- Germanies
- guerres de religió