2. El Renaiximent
Nom donat a un ampli moviment cultural que es va produir a Europa
Occidental en els segles XV i XVI. Itàlia va ser el lloc de naixement i
desenrotllament d'este moviment. El Renaixement va ser fruit de la
difusió de les idees de l'humanisme, que van determinar una nova
concepció de l'home i del món. Aquest nom es va utilitzar perquè este
moviment reprenia certs elements de la cultura clàssica. El terme es va
aplicar originàriament com un retorn als valors de la cultura
grecollatina i a la contemplació lliure de la naturalesa rere segles de
predomini d'un tipus de mentalitat més rígida i dogmàtica establida en
l'Europa de l'Edat Mitjana. La nova etapa va plantejar una nova forma
de veure el món i al ser humà, amb nous enfocaments en els camps de
les arts, la política i les ciències, substituint el teocentrismo medieval
per un cert antropocentrisme. Una de les característiques del
Renaixement és la recuperació dels mites de l'Antigüetat.
3. La Galatea
És una obra mestra del denominat Alt
Renaixement. Cronològicament se situa en el
segle XVI, el cridat Cinquecento italià, en el
que Roma presa el relleu de Florència en el
que a innovacions artístiques i científiques es
referix. Un dels artistes més influents
d'estos moments serà Rafael Sanzio (1483-
1520) , autor d'esta obra per a la Vila
Farnesina de Roma. Porta per títol El triomf
de Galatea, i en ella podem veure, en primer
lloc, l'elecció d'un tema mitològic, com és el
de la nimfa Galatea, que apareix en diverses
històries gregues, sent una de les més
famoses aquella en què és objecte d'amor per
part del ciclop Polifem.
4. • El triomf de Galatea és un fresc pintat per Rafael Sanzio entre
1510 i 1511 en la Vila Farnesina, en el barri de Trastévere de
Roma.“ Rafael va estar treballant en la decoració al fresc d'una
estada en la planta baixa de la vila del Trastevere de Peruzzi,
propietat d'Agostino Chigi qui li va encarregar el quadre i era
banquer . En este lloc també van treballar Sebastiano del Piombo i
Sodoma, autor el primer del Polifem que es relaciona amb Galatea.
Galatea ha sigut representada per Sanzio seguint Poliziano
escapant, muntada en una petxina tirada per dofins, de les fletxes
que llancen els amorets. La nereida està rodejada de nimfes i
tritons que no poden escapar dels dards de l'amor i es contagien
de la sensualitat que embolica al conjunt. Ella dirigix la seua
mirada cap a l'amoret que amaga les seues fletxes, simbolitzant
l'amor platònic i la caritat cristiana.
5. • La seua mesura és de 295x225 centímetres
• Com a tema va triar el d'uns versos d'un poema del florentí Angelo
Poliziano, que també va inspirar El naixement de Venus de Boticelli.
Eixos versos descriuen l'escena en què el tosc gegant Polifem
exalça amb una cançó d'amor a Galatea, la bella nimfa del mar, i
com cavalca esta sobre les onades en una carrossa tirada per dos
dofins burlant-se de la seua rústica cançó, mentres l'alegre seguici
d'altres nimfes i déus del mar s'arremolina entorn d'ella. El fresc
de Rafael representa a Galatea amb els seus alegres companys. El
quadro del gegant Polifem havia de figurar en una altra sala.
6. • En el centre de la composició, Galatea, de peu
sobre una gran petxina sosté amb ambdós mans
les regnes d'una parella de dofins que
arrosseguen l'original vehicle sobre l'arrissada
superfície del mar. Ampli manto agitat per la
brisa embolica la mitat inferior del cos de la
Nereida deixant visible el seu bell tors que
inclina graciosament mentres torna el cap
elevant la mirada al cel per a contemplar uns
amorets juganers que li disparen esmolades
fletxes. La Galatea, per la correcció de les
seues línies, la puresa dels seus contorns i
l'elegància dels seus movimienos és una figura
admirable.
Composició
7. • En primer terme destaquen la figura d'una nimfa que tracta
d'alliberar-se d'un centaure i un xicotet amoret que toca
delicadament a un dels dofins que espenten l'improvisat carro
de Galatea. Mentrestant, en el fons apareixen diverses figures
de centaures, uns tocant instruments de vent i altres en una
boja carrera intentant raptar les belles nimfes marines.
Rafael representa en esta obra un verdader estudi anatòmic
en els cossos que plasmen un moviment en acte sense igual; en
cada un dels personatges apareixen les postures més variades
sense perdre la gracilitat i elegància de la composició. Són
cossos que es torsionen i giren sense renunciar per això a la
naturalitat.
8. • A la nereida escapant del ciclop Polifemo qui enamorat de la
jove nimfa va esclafar amb una roca a l'amant d'esta, un fill
del déu Pa. Galatea apareix sobre un tumultuós mar on nimfes i
tritons cauen presa de la passió degut a les fletxes que li
llancen els amorets de la part superior. La nimfa es troba
sobre una petxina tirada per dofins intentant escapar de les
urpes de l'amor passional mentres es gira descrivint una
perfecta línia serpentinata, per a mirar a l'únic amoret que,
situat en la part superior esquerra, s'amaga després d'un
núvol. Este xicotet cupido seria la representació de l'amor
platònic, pur i espiritual que es contraposa a l'amor carnal
representat per la resta dels personatges.