1. Entre l’herba i els núvols
Aquest poema és una tannka, és a dir, és un tipus de poesia japonesa que consta de
cinc versos pentasíl·labs i heptasíl·labs per cada estrofa. Aquest poema té quinze
estrofes de cinc versos cadascun. Aquest poema està dividit en altres subtemes com:
“el dia”, “un arbre”, “l'amor”, “la nit”, “la mort”, “una atzerola” i “una rosa”.
La primera estrofa que hi trobem, està dins del poema “El dia”. En aquesta, l'autor
parla sobre les ombres, diu que quan el dia comença es veuen més vives encara que
són fràgils i el vent i la boira fa que no tinguin la mateixa vivesa. En l'estrofa següent
Màrius Torres explica l'enyorança que sent cap a algú i explica que els miosolis es
marceixen perquè ell sempre està trist i no hi ha res que el faci canviar d'estat d'ànim.
El tema d'aquest poema podríem dir que és l'enyorança.
La seva actitud és trista i desesperançada.
Els recursos retòrics que ha utilitzat han estat l'encavallament “De nit vas de terra a les
estrelles.” També hi trobem una personificació “créixer una flama” i una metàfora com
“faràs créixer una flama”.
En la primera estrofa del següent subtema, “Un arbre”, L'autor li parla a un arbre i li
diu que quan haurà mort encara tindrà una utilitat en canvi l'autor es sent dessolat
perquè sap que ell morirà només serà sendra.
El tema d'aquest poema és un elogi, un elogi cap a l'arbre.
La seva actitud és trista i de decepció cap a ell mateix.
Els recursos retòrics que ha utilitzat han estat l'encavallament “De nit vas de terra a les
estrelles.” També hi trobem una personificació “créixer una flama” i una metàfora com
“faràs créixer una flama”.
En la primera estrofa de “L'amor” el jo poètic diu que l'amor torna forta a tota
persona dèbil, menys a ell, que es sent sol. En la segona estrofa d'aquest apartat
l'autor diu que on hi ha amor hi ha desconfiança. I en l'última estrofa d'aquest “mini

2. poema” l'autor es pregunta cóm por ser tan dolça la tristesa i la compara amb una
petita alegria si no fos per les llàgrimes.
El tema d'aquest poema és l'amor i/o dolor.
La seva actitud és trista i deprimida.
Els recursos retòrics que ha utilitzat han estat diversos encavallaments com “El teu
nom omple de sol els braços trèmuls de qui t'acullen”. També hi trobem metàfores
com “el teu nom omple de sol”, Eclaror de lluna”, “vaga la Malfiança”.. També trobem
una comparació: “Com la vela molt rígida d'una barca molt lenta..” A més a més
podem veure una antítesi, paradoxa i sinestèsia a “tristesa” i “dolça”. També trobem
un hipèrbaton a “¿Com la tristesa con endins és tan dolça? I per últim una antítesi a
“alegria feble”.
En la primera estrofa de “La nit” Màrius Torres compara la nit amb una illa silenciosa
envoltada d'aigua que quan la nit va passant ell cada estona que passa se sent més
sol. En l'estrofa següent l'autor se sent una persona sense importància i desitja morir.
En l'altra estrofa podem veure com l'autor descriu la seva tristesa i ens dius mitjançant
una metàfora que es sent així a causa d'una malaltia que pateix. I també en aquesta
estrofa l'autor diu que la seva ànima és aigua, és a dir, és lliure i encara que lluita,
ningú el sent. En l'estrofa següent l'autor explica que ja no es troba amb ganes de
somiar, com abans feia. I en l'ultima estrofa el jo poètic ens descriu com poc a poc va
perdent l'esperança.
El tema d'aquest poema és la soledat.
La seva actitud és trista i de desesperació.
Els recursos retòrics que ha utilitzat han estat l'encavallament vegades variades com
“Illa que flotes en un mar de silenci” o “Nit suau, els teus passos pesen i me
l’enfonsen”. També hi trobem una sinestèsia com “nit suau”, metàfores com “ mar de
silenci”, “onada d'ombra”, “aigua d'estrelles altes!”, o “la meva ànim és aigua”. A més
a més hi podem veure una personificació com ”cor en vetlla”, també hi trobem una
apòstrofe: “ocell que cantes”. Un altre recurs que podem observar és una antítesi:
“cremen en la fosca”, una sinestèsia com ara bé “nit suau” i una paradoxa: “els teus
passos pesen”

3. “La mort” trobem que l'autor en la primera estrofa li agradaria ser com unes fulles
que moren amb facilitat i que quan moren ningú se n'adona. En l'estrofa següent
l'autor ens compara els somriures amb un mirall hermètic, és a dir, que no deixa
passar res, amb l'alegria de la primavera que no pot entrar en les tombes on només hi
ha dolor.
El tema d'aquest poema és la mort.
La seva actitud és desesperada amb ganes de morir.
Els recursos retòrics que ha utilitzat han estat l'encavallament “qui tingués com
vosaltres en la ribera un viure tan sensible”, entre d'altres. També hi trobem
comparacions com: “qui tingués com vosaltres en la ribera un viure tan sensible “ o
“com els somnis sobre un mirall..”. A més a més, trobem una personificació: “la
Primavera llisca” i metàfores com ara “ viure tan sensible”, “somriures sobre un mirall
hermètic”, “mort tan secreta” o “la Primavera llisca sobre les tombes però no pot
entrar-hi”.
“L’atzerola” Màrius Torres descriu una flor que té una esperança de vida molt curta,
que tan neix com mor i en les seves paraules podem observar una melangia o
nostàlgia.
El tema d'aquest poema és la mort.
Els recursos retòrics que ha utilitzat han estat l'encavallament “i el vent fa dels teus
pètals ales de papallones”. També hi trobem una paronímia “ atzarosa atzarola” i dues
metàfores “i el vent fa dels teus pètals ales de papallones” i “flor, tot just esclates”.
En el poema “Rosa” l'autor sembla que no temi a la mort, perqué ell voldria morir
però no pot, i voldria ser una rosa que només dura una primavera.
El tema d'aquest poema és la mort.
Els recursos retòrics que ha utilitzat han estat l'encavallament “Com si em diguessis
mentre t'esfulla l'aire”, la metàfora: “morir és tan fàcil, tan fàcil a una rosa” i a
comparació: “Com si em diguessis mentre t'esfulla l'aire”.
El poema esta format per 7 “subpoemes” amb irregularitat d’estrofes.

4. Referent a la mètrica es basa en versos de cinc i set síl·labes per tant d’art major. La
rima de totes les estrofes les lliure, ja que no rimen els versos entre si, ni tenen cap
tipus de regularitat.