Bases, obras, para estudiar tendencias del arte contemporáneo.

2. 1 INFORMALISME EUROPEU (19401960).
- Introducció. Cronologia, focus
geogràfics i grups, ideari estètic.
- Tendència matèrica: Jean Fautrier,
Jean Dubuffet, Antoni Tàpies.
- Tendència gestual: Hans Hartung,
Antonio Saura.
- Tendència tachista: Georges Mathieu
- Tendència espaialista: Lucio Fontana.
2. L’informalisme
L'informal és una situació de crisi: es renuncia al llenguatge per a reduir-lo a pur acte.
L'artista dóna al receptor les peces d'una obra que, en realitat, no està acabada.
No es la mort de la forma, sinó un canvi del concepte de forma, la forma com a camp
de possibilitats.
Potser per primer cop l'obra d'art «no significa res; simplement és.
Apareix el 1945. Domina l'àmbit artístic dels anys cinquanta i seixanta.
Té el seu origen en un terme encunyat per Michel Tapié, el 1951, qui va ser el primer
a parlar de la «transcendència del que és informal». Art informal i «art autre» són
sinònims.
II Guerra Mundial. després de la destrucción, sorgeix la necessitat de crear una cosa
totalment nova, amb autonomia i vida propia.
Aquest procés de crear destruint ja l'havíem observat en estudiar el moviment
dadaista (que sorgeix en plena I Guerra Mundial).
2.1. Informalisme i abstracció
Meyer Schapiro escrivia, ja el 1937 "Abans que existís un art pictòric abstracte hom
solia creure que el valor d'un quadre era només qüesti. de colors i formes" Gràcies a
l'abstracció es va poder valorar millor l'art infantil i el dels pobles primitius.
L'informalisme va aportar la idea que l'art podia contemplar-se ja des d'un únic pla
ahistòric i universal. Dos aspectes caracteritzaven l'art: l'exclusió de les formes
naturals i la universalització ahistòrica de les notes de l'art.
L'Informalisme, com tendència no figurativa, parteix de l'abstracció, encara que
la seva problemàtica i ideologia són diferents: l'Informalisme es basa no en els
elements presos directament de la realitat, sinó en la selecció d'aquests, elaborada
per l'artista, a nivell intel·lectual. Davant l'obra informal l'observador sent, en general,
un estrany neguit, causat pel fet de no saber a què s'enfronta. Es molt important lo
desconegut, el misteri, l’atzar… Es manifesta en un doble sentit: Pel que fa al factor
de la creació i també per l’espectador
La complexitat de l'informal resideix en el fet que l'artista reuneix en la seva obra
l'exterior i l'interior i ho expressa conjuntament, a través d'un sistema lingü.stic no
figuratiu.
Implicacions del fenomen abstracte que avui en dia s'han estès a tots els «ismes».:
Una crítica dels continguts acceptats de les representacions precedents.
Nova finalitat de l'art, que avui més que mai és l'expressió de l'espontaneïtat. L'art
esdevé un símbol de l'individu que assoleix la llibertat.
La gran importància que tenen la taca, el traç, la pinzellada, la gota, la qualitat de la
substància de la pintura i la textura.
L'obra d'art és un món amb el seu propi ordre intern, amb la seva peculiar sintaxi. No
és possible analitzar, valorar o interpretar una obra utilitzant les categories que són
vàlides per a una altra.
La presència de l'atzar, de l'inconscient, espontani… Hom descobreix l'interès
i l'atracció per aquelles possibilitats de la forma que presenten grans dosis de
variabilitat i desordre.
Un desig de jugar amb les formes (invertir, ajustar, retallar, variar, reformar,
reagrupar...) cercant la màxima impressió possible d'una troballa fortuïta.
L'artista vol crear formes que plasmin la seva presència i la seva espontaneïtat.
2.2. Les poètiques de l'informal
L'informalisme és la tendència artística, desenvolupada després de la Segona Guerra
Mundial, que es basa en el valor expressiu de la matèria pictòrica. resulten tres grans
grups, A l’informalisme europeu hi ha tres tendencies:
• la pintura matèrica
• la pintura sígnico-gestual
• la pintura espacial

3. Caracteristiques comuns
Cap d’aquestes tendencies no te perque
negar completament la forma, pero es el
menys important.
L’espectador pot escullir que significa
l’obra. Total, que mes dona.
Per damunt del significat esta la forma.
El més important es el com s’ha creat
l’obra.
- Matèrica
Predomini de la materia sobre qualsevol
altre component de l’obra artística. En
especial li donen importància a la forma.
La civilització és un desastre, ens
quedem amb el fang.
La materia mante potencialment totes
les formes posibles, es molt important,
el més important és el procediment.
Ressalta l'ús de la matèria, en especial
quan presenta empastaments gruixuts
o incorpora elements extrapictòrics com
ara serradures, sorra, argamassa, etc.
Gran importància el procediment seguit
per a l'execució de l'obra.
Hi ha diversos procediments per
obtenir la materia, hi ha dos procesos
fonamentals: aglutinar materials amb
pigments i disolvens, per obtenir mases
gruixudes. L'altre es acumular materials
diversos (teles, papers, cartrons…) i
aderhir-los al suport (collage).
JEAN FAUTRIER
Pintor francès, serie "Les otages". Amb
Dubuffet es l'iniciador de la pintura
matèrica.
Va començar amb la figuració, i en part,
sempre la conserva fent formes que
sugereixen coses.
Depouille.
(Téte) d’otage: 43 obres. Feta a un
manicomi, perseguit per la Gestapo.
En figuren 23 afussellats.
Fautrier, aplica una fina capa d’empast i
cap a la zona centra aplica més materia,
argila, fang, i li dona forma.

4. JEAN DUBUFFET
Pintor i escultor francés
"Art Brut" Dubuffet defensa un art on
intervenen l'espontaneitat, l'atzar, la
broma i la voluntat d'expressió per
damunt del refinament estètic i lluita
contra l'esperit burgès i l'art concret.
Als anys 50 comença a fer una colecció
d”Art Brut”i al 48 crea la companyia de
l’art Brut.
Dubuffet utilitza cal, sorra, resina… 1951
Castanya
Recupera dadá: compo merz
“La habilidad tiene el unico efecto de
extinguir toda la espontaneidad, llevando
a la obra a la ineficacia y condenándola a
la misma.”
“La gran misión del arte es romper el
hábito de la mente de diferenciar entre
los dos registros que inhiben y extinguen
el libre juego del pensamiento. Una vez
derribada esta barrera, la mente recupera
su fuerza, y su impulso creativo. Esta es
la razon de ser del arte”
Dubuffet
Metro
Castanya entrada en carns
(Châtaigne aux hautes chairs)
Taula / Table
Metafixis
Paisatge 1953
Dhôtel nuancé d'abricot

5. ALBERTO BURRI
Pintor italià, molt tradicional als inicis,
aviat derivà cap a l'experimentació i fou
capdavanter a l'informalisme.
Va ser metge 4 anys a la 2a Guerra
Mundial. Va ser presoner a un cap a SudAfrica - a 1940 va començar a pintar.
Utilitza materials naturals i sintètics.
“El arte debe nacer del material y de
la herramienta y ha de guardar huella
de ella y de su lucha con el material. El
hombre debe hablar, pero la herramienta
también y lo mismo el material. La forma
en la que el color es aplicado importa
más que la propia elección del color. A
decir verdad, no hay colores propiamente
dichos, sino materiales coloreados”
Informalisme a Catalunya
ANTONI TAPIES
Partí d'un figurativisme surrealista,
socint amb influencies de Miro i de Klee.
Emprà procediments mixtes, intensifica
els collages i el gust per la materia
abundosa. Valora una estetica basada
en la lletgesa que el situara entre els
principals informalistes.
Tapies
Te un caracter diferent, especific, el
cultivava. Va tenir moltes dificultats
d'aceptació. Els artistes no eren
reconeguts. El grup dau al 7. ‘40
El grup estaba molt influenciat pel
surrealisme.
Art autré - Tapié
Pinta sobre cartró, sobre fusta.
Amplia técniques, colage i tambe la
gama tonal, una mica. Incorpora el
triangle.
Representa el reves del cuadre. Si
intentes traspassar el cuadre, et
trobes amb el fre.
La referencia al cos i la tendencia
a parlar de la sensualitat, de lo
primigeni, de lo esencial.

6. Sígnico-gestual
Tendencia que agrupa obres relacionades
amb la forma, manifestada a través de
configuracions irregulars, escecutades
en la seva majoria per atzar.
La pintura considerada com acció.
Forma manifestada a través de l’atzar a
través de l’excecució de configuracions
irregulars. O també aquesta forma pot
estar generada per un impuls plasmat a
gran velocitat.
Traç impulsiu, actes rapids.
El que importa es l’acció, l’automatisme.
L’artista deixa la seva emprenta a la tera.
“No hi ha cap significat”
El acte omple el vuit de la tela que
representa el vuit de l’existencia humana.
Dins de la corrent filosofica de
l’existencialisme.
“El arte como practica instintiva, como
grito, como acción, no tiene por objeto
representar ni expresar sinó unicamente
existir. El cuadro es un ser puramente, ya
ni pretende adoptar formas abstractas.”
Marcel Brion
WOLS
pintor alemany.
Fou considerat catalitzador d'una
nofiguració lírica, explosiva,
antigeomètrica i informalista, que
introduïa la mobilitat de l'espai en ell
mateix i un compromís existencial,
marcat pel pensament oriental.

7. George MATHIEU
pintor francès.
Influit per Hartung es decantà per
l'abstracció lirica. Realitzarà un art
cal·ligrafic brillant i esteticista, en la
recerca d'una taca agradable pero
espontània. Que fà recordar en certes
obres a Dalí.
Hans HARTUNG
pintor alemany.
Influenciat per Kandisnky i pels
expressionistes del grup Der Blaue
Reiter. La seva pintura es representativa
de l'abstracció expressiva.
Es recorda clarament a la primera epoca
de kandinsky
Vida complicada per la 2a guerra mundial
1946
S’inicia com a formalista/ No s’ha de
buscar el sentit exacte del que vol dir./
Automatisme./ Caligrafia (Meditació)
Caligrafia japonesa (influencia)
“Nuestros contemporaneos aprenderan
a leer. Y esta escritura directa se
considerará algún día más normal que la
figurativa.
Hartung

8. Espaialista
El que predomina es l'espai, la materi a
no interessa per si mateixa, sinó com a
mitjà per assolir una concepció inèdita de
l'espai, la plasmació d'una altra dimensió.
El espaialisme sotmet la materia a talls,
forats, perforacions i l'obra assoleix una
nova concepció espacial.
A la complexitat tècnica de la pintura
matèria i de la sígnico-gestual,
l'espacialisme hi contraposa una
simplicitat extraordinària, basada
exclusivament en un llenguatge síngic
obtingut mitjançant perforacions.
Lucio FONTANA
Ja no es tracta de violencia amb la
pincellada, sino directament li fa una
ferida a la tela.
Elaborà la doctrina de l'espacialisme,
la uqal consistia com també expressa
la seva obra a introduir l'espai a la
tela, sovint monocroma, mitjançant
petits relleus o els caracter´sitcs talls i
perforacions en la tela.
Antonio Saura
(Recorda a Dubuffet)
Autodidacta, polifacetic, ilustrador,
pintor, gravats, escenografies de teatre,
cineasta…
Va neixer a Hosca, va viatjar molt.
Impactat per Goya i Velazquez.
Obra molt expresiva, formes grotesques
el velon… ceremonia
Serie crucifixió
Pincellada pastosa (d'allà surt la mateixa)
Obsesionat de crist a la creu de
velazquez.
Tambe li interesa Gruiemwald.
Certa figuració tot i que- fixar-se en la
crusifixió de F.Bacon
Bacon: El olor de sangre humana no se
quita de los ojos.

9. Expressionisme Abstracte
Ideologia
- Desig de contactar amb els apectes
més irracionals i obscurs de de
l'existència i d'alliberar-los sobre la tela.
- Recerca d'allò humà, subjectiu,
personal
- Importància del gest, de l'acció, per
sobre de l'obra maeixa o del resultat final
- Idea de mutabilitat (de l'ésser, l'art….)
Influències:
- Surrealisme: incoscient, atzar,
automatisme, psicoanàlisi, arquetipus
mítics,…
- Existencialisme: esser és fer, actuar
- Caligrafia xinesa: importància del traç
de la pinzella, … filosofia zen
- Cultura indis nordamericans
Trets formals generals
Tamany de les obres: molt més gran
que les d’altres estils. Abandonament
convecionalisme del cavallet (emprat per
ells mateixos en els anys 30)
Abandonament total o parcial, de la
figuració.
Importància del gest/espai
Tendència signico gesual /action painting
Pollock, Tobey, De kooning, Motherwell
Tendència espaialista
Rothko, Newmann, Stil…
Mi propia experiencia del arte me ha
forzado a aceptar la mayor parte de los
modelos del gusto del que ha derivado
el arte abstracto, pero no sostengo que
ésos sean los únicos modelos válidos
en este momento. No tengo duda de
que será substituidos en el futuro por
otros modelos que quizás sean mñas
inclusivos que los de ahora.
Pollock
Després de la II Guerra Mundial, el centre de la cultura artística —i, per tant, del
mercat— es desplaça de París a Nova York. 1938: II Guerra Mundial. Alemanys,
russos i espanyols cerquen refugi en la «lliure Amèrica» (fa que la relació entre cultura
americana i europea sigui més estreta).
EEUU va ser el centre economic, politic i artistic. Els artistes confien en els seus
impolsos, visions interiors, en la seva visió…No eren un grup cohesionat, tenien
coses en comu pero son individus independents.
A diferencia de l’abstracció que veiem a les primeres avanguardes - Neo plasticisme
Holandes, bauhaus, malevich (1a Abstracció . Volen depurar la realitat amb la
abstracció per tal de refugiar-se)…No creuen que l’abstracció depura la realitat,
no busquen un lloc segur, ja no creuen que l’hagi. A través de l’abstracció volen
trasmetre el seus impulsos caòtics.
Ara volen transmetre les pulsions internes, inestables, mutables… es un art més
emocional que místic.
Desig de contactar amb lo irracional i lo obscur de l’existencia. Dioniso de Nistche,
que l’espectador també el senti.
Importa l’acció, reconeixen la mutabilitat del mon. Caracteristiques formal: Tamanys
enorme, abandonament de la figuracio
L’expressionisme abstracte practicada després de 1945 per l’escola americana de
Nova York.
Expressen el dinamisme de la vida primària pintant a partir d’esquitxos i regalims. El
pressupòsit bàsic és que l’inconscient s’apodera de l’artista i produeix l’obra d’art.
L’èxit del moviment va provocar, com a reacció, dos moviments contraris: el Pop-art i
el Hard-Edge.
El terme va ser dit per primera vegada pel cr´itic Harold Rosenberg, que defensaba
que un cuadre no habia de ser un producte acabat, sinó la memòria del seu procés de
creació, és a dir les accions de l’artista en pintar-lo.
Arshile Gorky
(1904/1948)
Gorky
Water of the Flowery Mill
1944
Influx caligrafia oriental
Influencia del Surrealisme,
Psicoanàlisis, automatisme, arquetipus
de JUNG
"Mi idea era que con un movimiento
automático se podía crear un mundo"
Barnett Newman
Para nosotros el arte es una aventura
hacia el interior de un mundo
desconocido… de la imaginación que
es libre para la fantasía y violentamente
opuesta al sentido común.
Gorky
Garden in Sochi
1941

10. Williem DE KOONING
La seva obra expressa l'angoixa de
la condició humana, de l'esta al món.
Conservava elements figuratius a les
seves pintures.
Mark TOBEY
La seva obra va estar inspirada pel
seu acostament a la cultura oriental.
També te certa analogia amb l'escriptura
automatica surrealista. A la seva
obra convergen la cultura oriental i la
occidental. Tobey separa el significat del
signes cal·ligrafics orientas, i els expresa
fora del seu entorn. Els ensenyament
orientals que va aprendre eren per
suportar l'angoixa.
Tobey creia que «la pintura havia de
sorgir de les avingudes de la meditació
més que no pas dels canals de l’acció».
Franz KLINE
Va desenvolupar un estil molt original
d'abstracció expressiva. La seva
pintura és un gest negatiu, d'anul·lació
o d'alteració que delata una condició
humana de revolta i contracop. El signe
negre que enfosqueix la superfície
blanca de la tela és una projecció de
l'inconscient, una taca de culpa en la
claredat de la consciència.

11. Mark ROTHKO
Letó naturalitzat americà. Va ser un
gran autodidacta. El seu gest es calmat,
uniforme com el d'un pintor de parets
dóna tantes mans com sigui necessari
per aconseguir el quadre. Els seus
cuadres no son tant superficies com
ambients.
Se centrà en investigacions de les
formes pures i de color. Va utilitzar tot
tipus de colors, i cap al final de la seva
vida els colors es van anar esfonquin, i el
negre va predominar a la seva obra.
"Los cosacos se llevaron a los judios del
pueblo hacia los bosques, y les hicieron
cavar una fosa común… Imaginé esa
tumba cuadrada tan claramente uqe no
estaba seguro si realmente la masacre
habia ocurrido durante mi existencia.
Siempre estuve atormentado por la
imagen de esa tumba, y que de alguna
manera profunda estaba encerrada en mi
obra pictorica"
rothko
Jo no sóc abstraccionista… Jo no estic
interessat en les relacions de color o les
formes… Jo estic interessat només en
l'expressió de les emocions humanes
bàsiques. La tragèdia, el extasi, el
destí… Si tu estas nomes interessat per
les relacions del color, t'estas perdent
allò fonamental.
Jo estic parlant de les aspiracions
il·limitades i dels terrors, del pes de
la confusió d'allò implacable, de la
incertesa, del desig, de les alteracions
de l'esperança i del desànim, fora de
contect i fora de raó, en els quals s'está
construint la inestable seguritat del
nostre ordre de vida.
He tancat la més absoluta violència en
cada polzada de la superficie.
Caracteristiques rochtko
Relacio amb Niestzche, "origen de
la tragedia" "Jo estic parlant de les
aspiracions il·limitades i dels terrors,
de les alteracions de l'esperança i del
desànim”
El patiment de Rochko es universal, el
pot entendre tothom. Tothom es podria
identificar.
Els cuadres son portals abismàtics,
Doorway, les pintures tenen un tò místic,
enigmàtic.
Els cuadres son molt grans, formats
grans, Els cuadres son infinits, o fan
l'efecte de que es podria expandir
indefinidament. La atracción del abismo
- R. Argullol.
Volen recrear la sensació d’impacte dels
actes extrems. morbosa complaensa.
Turner, certa abstracció. Aconsegueix
que siguis a la composició, incloure
l’espectador a la compo.
Lo sublim: la por lligada al plaer.
L’home pot identificar-se amb els
actes, pero sap que no li pasa res. Plaer
negatiu. Lo sublim es quan et sobrepasa
l’emoció.
1969
Pintar un cuadre petit es col·locar-se
hom mateix fora de la pròpia experiencia,
considerar una experiencia com una
visita estereotipada a traves d'un cristall
reductor.
Pero pintar un quadre de grans
dimensions, hom es dins. No es quelcom
que es pugui dominar. Una pintura de
grans dimensions es una transacció
immediata: t'absorbeix.
Friederich
L’home indefens davant la natura
Home VS NATURA
Tot això es relaciona amb els
expressionistes abstractes americans,
espacialment amb rochko. Que llegeix
Burke “la belleza y lo sublime” - horror
delicioso Emoció davant de les enormes franjes
de color, tens la sensació de que et va a
absorvir. La mort de l’esser.

12. Jackson POLLOCK
pintor nord-americà
La figura més destacada del
expressionisme abstracte.
Fou influït pels pintors muralistes
mexicans, pels indis americans, pel
Guernica de Picasso i pel surealisme.
Llegint a Jung veu que l'esfera de l'art
és l'inconscient: a ell només s'hi arriba a
través de l'art.
En comptes de fer servir el cavallet
tradicional, subjectava la tela a terra
o ala paret i hi abocava la pintura. En
comptes d’utilitzar pinzells, manipulava la
pintura amb «pals, aixades o ganivets».
Aquest vessant d’action painting tenia
en comú amb les teories surrealistes de
l’automatisme el fet que tant els artistes
com els crítics consideraven que donava
lloc a l’expressió o la revelació dels
estats d’ànim inconscients de l’artista.
Pollock no tenia cap relació amb la forma
o la grandària de la tela; de fet, un cop
acabada l’obra, a vegades s’escurçava o
tallava la tela per adaptar-la a l'imatge.
Pollock no es serveix de la pintura per a
expressar conceptes o judicis, desfoga
la seva ira contra la societat projectista
fent de la seva pintura una acció no
projectada. Els seus colors són els que
fabrica la indústria.
Pollock no projecta el quadre, però
preveu un mode de comportament;
donarà tombs al voltant i es pujarà
al damunt; sap també que el ritme
dels colors l'anirà excitant poc a poc i
l'obligarà a realitzar un moviment cada
cop més intents i frenètic fins que
la pintura li imposi el seu ritme. Les
situacions visuals que haurà d'afrontar
seran sempre noves i imprevistes; tot
consisteix a mantenir el ritme, un pas en
fals podria trencar el nexe que uneix el
pintor amb la seva pintura. No hi ha una
clau de lectura ni un sol missatge en la
pintura de Pollock; va neixer a la beat
Generation.

13. El grup COBRA
Grup de pintor. El nom responia a les
primeres lletres de les capitals dels tres
països dels quals procedien els artistes
que en formaven part: Copenhaguen,
Brussel·les i Amsterdam.
CoBrACopenhagenBrusel·lesAmsterdam
Tenen un afan d’experimentació i de
provar coses noves que s’allunyin de lo
establert. Hi ha rebuig al concepte de
bellesa. Té relació amb el surrealisme Ells rehibindiquen la lliure expressió de
la imaginació. Són marxistes, tenen una
clara posició política: art per al poble fet
pel poble. Utilitzan colors impactants,
vius i interes per pimitivisme.
Van gogh serà un referent per alguns
d’aquests artistes. Eren pintors quan
Hitler invaia París.
“Lo feo siempre ha constituido una
forma de protesta”
Constant
En l’èmfasi que posava sobre el gest
inconscient, el grup tenia afinitats amb
l’action painting nord-americana, però
tendia a posar molt més l’accent en
el desenvolupament d’una imatgeria
estranya i fantàstica, imatgeria
relacionada en alguns casos amb la
mitologia i el folklore nòrdics, i en
d’altres amb diversos símbols màgics i
misteriosos del’inconscient.
Egill Jacobsen
Apilament
1938
Egill Jacobsen
home de palla
1943
Nuestro arte se inscribe en un penado
de transformación revolucionaria: es
una reacción contra el mundo en vías
de desaparición y, al mismo tiempo,
la prefiguración de un mundo nuevo.
Por eso no responde a los ideales
del primero ni consigue concretar
los ideales del segundo. Pero si es la
expresión de una voluntad de vivir que
aumenta en la misma medida en la que
se la intenta reprimir. De ahí su gran
importancia psicológica en la lucha por
una nueva sociedad. El espíritu burgués
sigue dominando el conjunto de la
vida contemporánea y ahora incluso
intenta crear ocasionalmente un arte
popular (como es lógico, a su imagen y
semejanza”)
Egill Jacobsen
1938 - Object
division
serà un dels
ideolegs del grup,
ell fa la seva
obra en venjansa
de la invasió de
txecoslovaquia.

14. Carl Henning Pedersen
El mon feliç
1943
Carl-Henning, Pedersen
Fantasy animals
1951
Carl-Henning Pedersen
Vaixell amb tenda de campanya
1951
En un arte vivo no cabe distinguir lo bello
de lo feo, ya que tal distingo no obedece
a ninguna norma estética.
Lo feo, que en los últimos siglos se ha
ido imponiendo dentro de la producción
artística como complemento de lo
bello, siempre ha constituido una
forma de protesta contra el carácter
desnaturalizado de esta sociedad
de clases y su estética basada en el
virtuosismo…
Asger Jorn
Sense títol
La noia
1939
Asger Jorn
El tímid orgullós
1957
Asger Jorn
Anec inquietant
L’home a la lluna 1953
Asger Jorn
Mural Aarhus
1959

15. Karel Appel
El músic d'orguenet
1947
Karel Appel
Nen muntat en un cavall de joguina
1949
Karel Appel
Festa a Lapònia
1958
“Si pinto como un barbaro es porque
vivimos en una época de barbaros”
Appel
Influenciat pels expressionistes
alemanys
El valor del arte popular reside en que
deja mayor espacio posible a la actividad
del inconsciente, precisamente porque
es la expresión de lo no formado, hecho
éste que abres amplias perspectivas a la
expiración de los misterios de la vida.

16. Constant
Escala petita
1949
Constant
Dos animals
1946
Festa de la tristesa
1949
Una pintura no es una amalgama de
líneas y colores: es un animal, una
noche, un grito, un ser humano y todo
ello a la vez.
Constant Nieuwenhuys
1948
L’artista neofiguratiu aprofita la
composició desordenada i caòtica pròpia
de l’informalisme, però en introduir
l’objecte representat ha de sotmetre’s
a una certa lògica de convencions
gràfiques iicòniques sense les quals no
podria existir com a representació.

17. Pop art
El pop art és un dels fenòmens artístics i sociològics que millor reflecteix en els seus
llenguatges i ideologia la situació del capitalisme tardà.
El terme pop art fa referència a l'expressió anglesa «popular art», proposada el
1955 per Leslie Fieldler i Reyner Banham. L'expressió es referia a un ampli repertori
d'imatges populars, integrat per la publicitat, la televisió, el cinema, la fotonovel·la, els
còmics..., és a dir, pel repertori icònic de la cultura urbana de masses.
La imatge popular dels diferents massmedia no és popular en el sentit que respongui
als interessos de la majoria, sinó que sovint és una fal·làcia del que és popular.
Una característica del pop art, tant a la Gran Bretanya com als estats Units, fou el
rebuig de qualsevol distinció entre el bon i el mal gust. Als Estats Units fou com
una reacció contra l’expressionisme abstracte. Aquests artistes foren titllats de
neodadaistes perquè utilitzaven temes comuns (tires còmiques, llaunes de sopa,
rètols d’autopista) que presentaven afinitats amb els ready-made de Duchamp.
Els artistes pop van emprar més aviat tècniques comercials que no pas l’estil pictòric
de Johns i de Rauschenberg. En són exemples les serigrafies d’Andy Warhol.
El pop art s'associa amb la societat de masses en una cultura urbana i industrial.
S'han invertit els termes ja que sembla que la cultura artística beu en les fonts de
l'art popular. Malgrat tot, la que segueix configurant les convencions segueix sent la
classe dominant.
Una actitud passiva davant la realitat social és el fonament del pop-art. El pop-art no
expressa la creativitat del poble sinó la no-creativitat de la massa; manifesta el neguit
de l'individu dins de la uniformitat de la societat de consum i,
fins i tot, les seves inútils vel·leïtats revolucionàries. Però sense un contingut
ideològic, el malestar i les rebel·lies secretes d'uns pocs no amenacen en absolut el
sistema.
Dins de la cultura pop s'inclouen una varietat de categories estètiques entre les quals
hem de destacar els termes «camp» i «kitsch».
Camp és una sensibilitat estètica que basa el seu atractiu en un valor irònic o un cert
mal gust. Andy Warhol va realitzar pel·lícules experimentals que es poden considerar
impregnades d'esperit camp.
El kitsch és una imitació estilística de formes d'un passat històric prestigiós o de
formes i productes característics de l'alta cultura moderna, ja socialment acceptats
i estèticament consumits. kitsch com una falsa consciència, un terme marxista que
significa una actitud mental present dins de les estructures del capitalisme.
El pop art d'elit té com a base l'apropiació dels aspectes més comuns i banals de
l'horitzó quotidià de la societat industrial de consum.
Antecedents en obres de Boccioni, Severini, Carrá. El dadaisme de Duchamp −ready
made−, Picabia, Schwitters, els fotomuntatges de Heartfield, són considerats
precedents immediats. El pop no pretenia, com el dadaisme, negar l'art, sinó afirmar
la qualitat artística de la vulgaritat.
El moviment artístic fascinà ràpidament als americans la infància dels quals s'havia
vist alimentada per les mateixes imatges mentals: hot-dogs, pin-up, còmics, llaunes
de conserva, objectes en sèrie, grans gelats de maduixa; imatges desacreditades
preses de la cultura de masses, fredes, de vegades, de les que tota sàtira social està
absenta, o potser iròniques, que mostren una manca de consciència social.
Terme:
1954
Emprat per primer cop pel crític
Lawrence Alloway, per tal de referirse a l'art popular que estaven creant
el consumisme i la cultura de masses
(films, tv, còmics, publicitat…)
1962
Ampliació del terme: activitats d'artistes
que utilitzen imatges populars dins l'art.
"Los artistas pop crearón imágenes
que cualquiera que fuese paseando
por Brodway reconocería al instante….
comics, emsas de picnic, pantalones de
hombre, celebridades, cortinas de baño,
neveras, botellas de Coca-cola,… todas
las cosas de la era moderna que el arte
ha intentado ignorar siempre.
Warhol
- Crítiques negativas
Expressionisme abstracte, transcendent,
emotiu, lluita heroica de l'artista.
Pop art: banal, irònic, vulgar…
-Sentit positiu: influx Dada - provocació,
qüestionament del concepte art.
Materialisme
Reciclatge d'objectes, nova creació
d'aquests.
Objecte trobat: dada
ideologia
¿?
Crítica/sàtira del mon del consum o
glorificació?
Actitud neutral

18. Grup Gutai
Japó 1954 - 1972
Proclamación del arte gutai
Jiro Yoshihara
EN LA CONCIENCIA actual, el arte tradicional semeja en general artículos falsos que presentan rasgos con sentido. Separémonos
de esos objetos apilados en las tiendas de antigüedades, de las salas de recepción, de los palacios y altares. Todos ellos son
espectros que mediante significados humanos sin sentido, y gracias a la magia de los materiales, han convertido el óleo, las telas,
los metales, la tierra, el mármol, etc- en no se que aspecto extraño materia (…) ¡Enterremos todos esos cadávere!
El arte Guitai no altera la fisionomía de la materia. El arte Gutai da vida a la materia. El arte Gutai no falsifica la materia.
(…)
Lo que tiene sentido aquí es la belleza actual que se aprecia en la silueta de la destrucción originada por los desastres y
calamidades de las épocas en monumentos y obras artísticas de antaño. Aunque éstas son bellezas de deterioro, podemos
preguntarnos si acaso esto ocurre cuando la calidad material original empezó a desvelar la belleza desde la sombra de su artificial
maquillaje.
Las ruinas nos acogen con profundidad, calor y simpatía. Quizás lo que habla a través de lo bello de las resquebrajaduras y de la
decoloración sea la imagen de la venganza de la materia, que nos ha devuelto la vida original.
En ese sentido, en el arte actual se paga un tributo de respeto a las obras de Pollock y Mathieu. Estas obras son el grito que la
materia, es decir el óleo y el esmalte mismo, lanzan.
… Decidimos elegir el término gutai-shugi, es decir, teoría de lo concreto (…) la mayor herencia de la abstracción residía en
que, desde una técnica reaparecido, abría las posibilidades de una nueva creación espacial subjetiva, que merecía el nombre de
verdadera creatividad.
Así pues, decidimos ir en pos de posibilidades de actividad creadora pura en todas su riqueza. Captando lo concreto del espacio
abstracto, se pensaba en combinar lo propio de la naturaleza y de la materia del hombre.
Al unir en un recipiente dotado de automatismo la naturaleza de un individuo y una materia seleccionada, quedamos pasmados
ante la formación de un espacio hasta entonces nunca experimentado, y totalmente desconocido para nosotros.
…pongamos el caso de un de nuestro miembros, Toshiko Kinoshita. En su historial personal no despeina de otra experiencia que
haber enseñado química en una escuela femenina. Sin embargo, mezclando diversos productos químicos sobre un papel de filtro,
pudo lograr un espacio extraño. Aunque ella podía tener alguna previsión sobre el experimento, los efectos no se podían conocer
hasta el día siguiente. Sin embargo, este aspecto de la materia era algo propio de ella.
L’associació artística gutai:
Organitzada el juliol de 1954 amb 16 rtistes, reunits sota la direcció de Jiro Yoshihara.
On? En el seu lloc de residencia, a la ciutat de Ashiya, situada a la regió de Kansai.
“Cuando, al final de la guerra, descendí del monte donde me había permitido retirarme para reposar durante toda esa época
desastrosa, me encontré en mi taller de Ashiya, rodeado de un grupo de estudiantes de arte, que se entusiasmaban hablando a
altas horas de la noche sobre el porvenir del nuevo arte. Fue el atractivo irresistible que sentía por la abstracción lo que les atrajo
hacia mi” (Yoshiyara)
Kazuo Shiraga:
“Para pintar un cuadro deseaba recorrer de una parte a otra el campo de batalla para desplomarme ante el límite de mis fuerzas.
Una vez terminado resultaba imposible hacerselo digerir o degustar a la gente, habia que introducirselo a la fuerza en la boca.
Parece que pintaba para probar la satisfacción de dejarme caer en una comoda silla, despues de echar fuera el inuti y debil
caballete, dijar con clavos en la pared el cuadro, y hacerlo tripas con un hacha, y envuelto en sudor, llegar al punto inmediatamente
anterior a que se me destrozara el corazón.
Aunque a decir verdad, todo ello llevaba un poco de afectación”
Significació del terme gutai,
Yoshihara 1956,
“ decidimos elegir el termina futai-shugi, es decir, teoría de lo concreto (…) la mayor herencia de la abstracción residia en que,
desde una técnica reaparecida abría las posibilidades de una nueva creación espacial subjetiva, que merecia el nombre de
verdadera creatividad. Así pues, decidimos ir en pos de posibilidades de actividad creadora pura en todas su riqueza. Captando lo
concreto del espacio abstracto, se pensaba en combinar lo propio de la naturaleza y de la materia del hombre”.
“Gutai es una palabra que significa “concreto” o “materialización” (…) Ha sido elegido para el titulo de nuestra revista, cuya
publicación comenzó hace 5 años, y posteriormente ha servido para denominar el grupo mismo.
Nosotros damos a esa palabra el sentido de captar visual y directamente las aspiraciones interiores de los hombres, a través de
la materia. Es decir, que el espíritu, libreado de las normas a las que los artistas no podían escapar hasta el presente, trata de
obtener de una forma concreta lo que se forma a través del “caos””.

19. Exposicions
Ashiya 1955 juliol
Primera expo a l’aire lliure
Gutai fue un grupo de artistas japoneses
que realizaban arte de acción o
happening. Nació en 1955 en el entorno
de la región de Kansai.
Kanayama caminito
Shiraga “Pasen dentro por favor”
Shimamoto - Planxa perforada
Tokyo, octubre 1955
Saburo, Murakami, Breaking Through
many paper scream
Shiraga . Kanayama
1956, Ashiga
Juliol 2a expo a l’aire lliure
Tanaka
Shimamoto
Expo
Tokyo 1956, octubre
Shiraga pies
El grupo Gutai nace de la terrible
experiencia de la Segunda Guerra
Mundial. Rechazan el consumismo
capitalista, realizando acciones irónicas,
con un sentimiento de crispación,
con una agresividad latente (ruptura
de objetos, acciones con humo).
Influenciarán a grupos como Fluxus y
artistas como Joseph Beuys y Wolf
Vostell.
El iniciador del grupo fue Ji Yoshihara,
que en 1955 realiza una acción sobre
una cuba de gasolina de la guerra,
sobre la que aparece en un barco
hinchable; aunque hay un planteamiento
global, el artista no da explicaciones,
dando libertad a la interpretación del
espectador. En la acción Cosa extraña
moviéndose por el escenario se envuelve
en papeles, en un escenario pintado, con
una escalera, por donde se va moviendo;
se percibe la influencia surrealista de
Magritte.
Sadamasa Motonaga hizo Humo, en que
instala unas máquinas de las que sale
humo, accionando unas palancas, alusión
a la bomba atómica. También realiza
acciones con tubos de plástico, agua y
luces, produciendo numerosos efectos.
Shozo Shimamoto es autor de Anden por
encima de esto, con una plataforma con
fragmentos oscilantes por la que se pasa
manteniendo el equilibrio. En Acción de
pintar imita el gestualismo de Pollock,
con recipientes de cristal con pintura que
estrella en el suelo.
Saburō Murakami hace Acción de
atravesar los biombos, estructuras
cuadrangulares de papel de embalaje
que penden del techo, sobre las que se
lanza.
Katsuō Shiraga hace La pintura con los
pies, danza sobre un soporte de papel,
con los pies pintados, influencia de las
antropometrías de Yves Klein. En Volver
al barro se sumerge desnudo en el barro,
hasta confundirse con él, como alusión
a la muerte, al retorno a la materia
primigenia.
Las obras basadas en la performance del
grupo Gutai ampliaron el informalismo y
la action painting hasta transformarlos en
actos rituales de agitación.
Shimamoto
making a painting by hurling glass bottles
of paint against a canvas at the 2nd
Gutai Art Exhibition
Pintura informalista gutai
Shiraga
Work II
1958

20. Robert Rauschenberg
Llit
1955
Robert Rayschenberg
Coca cola plan
1958
Robert Rauschenberg
Monogram 1959
"La actitud del artista pop es de timidez. No aspira a
interpretar o representar, sino tan sólo a mostrar. Con gran
frecuencia cede protagonismo al azar, tanto cuando crea
el objecto como cuando se queda expuesto al público,
que debe completar el proceso (…) el énfasis sobre la
aletoriedad y el azar, la participación del público y su rebelión
en contra de la metáfora… el artista pop deja que la realidad
tome la palabra.. Se niega a responsabilizarse de sus
elecciones"
Doré Ashton
Jasper Johns
Llaunes de cervesa
1964
Jasper Johns
Bandera
1954
Esta fet amb la tecnica de l’encaustica,
aglutinant ceres i generant colors amb
materials de desfeta.
“me interesan las cosas que hacen
referencia al mundo, más que las que
hacen referencia a la personalidad. Me
interesan las cosas que hacen referencia
a cosas que son algo en sí mismas,
más que en juicios de valor. La cos más
convencional, la más corriente, a mi me
da la impresión de que puedes trabajar
con ese tipo de cosas sin juzgarlas.
Jasper Johns
1959, Johns coneix a Duchamp i a partir
d’aquell moment, l’objecte trobat pren
molta importància.
El valor está en la literalitat de l’objecte.
El pop no preten afegir o conferir
un valor trascendental a la imatge
descontectualitzada. sinó que vol
accentuar la seva banalitat. I per tant la
seva literalitat.

21. Jim Dine
Cor
1972
"Sólo hay un puñado de personas que
parecen comprender lo que estoy
haciendo, así que está claro que no estoy
cambiando el mundo. La gente confunde
esta función social con el arte pop, con
el hecho de que sea o no un mensaje.
Bueno, si es arte ¿A quien le importa si
es un mensaje o no?”
Jim Dine
Sorolls de martell
1962 - Més pasional i agressiu.
Lichenstein
Al principi la seva obra eren de
personatges de disney, Utilitza el comic
com la maxima explicació de lo popular.
Sweet dreams baby; el puny com
a simbol de lo falic. La gent al
començament no entenia com un comic
podia estar penjat com si fos art.
Roy Lichtenstein
Sweet dreams baby
1965
Roy Lichtenstein
Dona al bany
1963
Roy Lichtenstein
Roto Broil
“Estoy a favor de un arte que imita lo humano, que
es cómico si es es necesario o violento, o lo que
haga falta. Estoy a favor de un arte que adopta sus
formas de la propia vida, que retuerce y extiende y
acumula y escupe y gotea y que es pesado y vulgar
y brusco y estúpido como la vida msima”

22. "Las calles me fascinaban. Parecían
tener una exsitencia propia en lo que
yo descubría todo un mundo de objetos
hasta entonces desconocidos. Paquetes
comunes que se transformaban en
esculturas y veía la basura de la calle
como elaboradas composiciones
accidentales"
Oldenburg
Soft toilet
1966
Claes Oldenburg
Dues hamburgueses de formatge
completes
1966
floor cake
1962
Fa les obres molt grans, les glorifica.
“Estoy a favor de un arte que imita lo
humano”
George Segal
El conductor de bus
1962
Figures a tamany natural que criden molt
l’atenció. Ell mateix no se sentia gaire
d’acord amb l’etiqueta de Pop Art.
Warhol
Llaunes de sopa Campbell
Al començament va fer comic,superman.
A partir de 1962, va començar amb la
serigrafia. Amb la que repeteix objectes
de consum, sopa cambell, brillo caixes,..
cadira electrica. Serigrafia de una cadira
que tenia en warhol on veia pelis de por.
Andy warhol
Llaunes de sopa campbell’s
1962
Andry Warhol
caixa de brillo
1964
Cadira electrica
1964

23. Tom Wesselmann
Gran nu americà
1968
Fumadora
1967
Sexualitat frivola, estereotipada, parlava
potser de la repressió respecte la
sexualitat. Parla desde una perspectiva
que el sexe es artificial. Prove del comic.
Ho fa amb un sentit ironic, probocador.
Pop angles
allen jones
Parla de les obsesions sexuals, de la
sumisió de la dona. Del paper de les
sexualitats.
ENGLISH UK POP
Anglaterra lluita contra l’art academic, i
vol reivindicar un art urbà.
La ironia es més clara que al pop
americà. És una exageració del que
faran els americans. Es mou a parti del
“Independent group” Paolozzi . Hamilton
Allen Jones
Home dona
1963
Cadira
1969
Taula
Sir Edward Paolozzi
Jo era la joguina d’un home ric
I was a rich man’s plaything
1947
Richard Hamilton
Què és el que fa que les llars d’avui en
dia siguin tan diferents, tan atractives?
1956
Richard Hamilton
Interior
1964 /65
Parla de topis i estereotips
Dins de la banalitat extrema del pop art,
hi ha certa transcendencia.
Fotomontatge: tecnica / aspecte: Kistch
premeditat.

24. ACID POP/ SHOCKER POP/ FUNKY ART /SICK ART
Una tendencia derivades del Pop Art, es el Acid Pop o El Funk.
Caracteritzat per la seva oposició a l'optimisme del pop art i per la seva temàtica
violentament satírica i crítica.
Tambe utilitzen d'inspiracio els costums de la societat. Els vicis i les perversions de la
societat.
Provenien de San Francisco. Pretenen posar de relleu els aspectes malaltisos i
neurotics d'aquell moment.
L'actitud «funk» es relaciona amb la vulgaritat dels objectes creats, de baix cost,
amb materials bastos de naturalesa efímera; tot plegat el vincula amb l'«estètica del
malbaratament» (refusada pel pop).
L'agudització de les contradicions sòciopolítiques nacionals i internacionals, va crear
les condicions adients per a què un grup d'artistes adoptés una actitud irreverent,
anarquista, i advoqués per l'enfrontament, per la no reconciliació amb la societat
establerta. Per això, el «schocker pop» proclama l'eliminació de tot allò que és
considerat bell. No hi ha res prohibit: ni el que és fastigós ni monstruós, ni el que és
sexual o agressiu; l'obscè hi jugarà un paper predominant.
Ed Kienholz
Roxy’s 1961
Back seat Dodge’38
1964
The State Hospital
(interior) (Exterior)
1966
Five Car Stud
1969
1972
Ed Kienholz & Nancy Reddin
Blue boy and Pinkie
1979
Robert Crumb
Fritz the cat

25. Bruce Conner
Actitud provocadora
subversiva.
Utilitza materials de desfet, mitges.
Amb la idea de l'objecte trobat, crea
una asociació de amb un poeta, Michel
McClure. Crean una companyia,
"Protection Association"
El nom esta inspirat en la companyia
d'escombreries. Es consideren
escombriaires de la societat. Estan
en contra de la societat i fora. En un
moment, COnner va tenir cert exit,
la gent comença a valorar el que fa.
Així que abandona la producció i se'n
va a viure a mexic. On no hi ha tantes
deixalles i se li fa més complicat treballar.
Bruce Conner
Child
1959
Bruce Conner
St. Valentine's
Day Massacre
1960
Bruce Conner
Bedromm
1959
Joel Peter Witkin
Diu que va veure com decapitaven a
una persona de petit, i això el va deixar
marcat. "Hombre de vidrio" - Historia de
la morgue de Mexico. Morts, grotesc,
horroros. Sobretot subersiu, contra el
sistema, contra la natura de la vida i la
mort.
Joel-Peter Witkin
Hombre de vidrio
Ratbastard
1962

26. Art psicodèlic
Les formes psicodèliques no són inicialment una tendència de l'alta cultura artística;
afloren com a corrent «underground», que deriva de les diverses subcultures
populars, en especial dels hippies. Per això no s'han organitzat exposicions
exhaustives, i es coneixen pocs noms dels seus representants.
Igual que el pop és una manifestació típica americana que surt a la llum a mitjan
dècada dels seixanta en el sí del moviment hippie. Fastiguejat de la corrupció
universal de la societat adulta, el moviment hippie intenta posar en pràctica el «gran
rebuig», creant una anticultura o subcultura que, en realitat ha restat ancorada en
l'idealisme utòpic dels «teenager» en el que imperava el regne de la pau, de la
bellesa i de l'amor. Els resultats han estat un anticapitalisme romàntic-utòpic de fàcil
assimilació pel sistema establert, contra el qual anava el moviment.
La majoria dels integrants d'aquests moviments no han desitjat tant transformar la
societat existent amb la seva revolució de la sensibilitat com aïllar-se d'ella i crear una
subcultura.
L'actitud, sovint pueril, de canviar el món per la sensibilitat psicodèlica va anar
declinant a finals de la dècada a favor del Schocker o Acid pop.
El terme psicodelic fa referencia a la manifestació de la psique interna. En un sentit
molt ampli, per art psicodelic sobretot entenem certes obres que es van donar als
anys 60.
Aquests creador pretenen conectar amb estats de la ocnscienca als que normalment
no tenim acces. Els artistes més importants no son coneguts, ja que només volien
experimentar. no els hi importava l'autoria. Va neixer de la relació amb el moviment
hippi. Idelitzan la natura, la bellesa. Cultivan l'espiritualitzat, volien criticar la societat.
Tenien influencia de l'art oriental, de l'india. Leary, va fundar la "League for spiritual
Discovery" LSD
Era un gran precursor i defensor de la droga, que va acabar diverses vegades a la
presso. Recorda a formes microscopiques, celules. Colors brillants, contrartos i
formes delirants. S'inspira en els mandalas, els mons espirituals i influenciats pel
surrealisme. Als anys 60 hi havia la creença comú de que hi havia una crisis espiritual,
en alguns sectors es van utilitzar drogues com el LSD per conectar amb el mon mes
espiritual i natural de l'esser humà.
Viernes 16 de abril de 1943, me vi forzado a interrumpir mi trabajo en el laboratorio a
media tarde y dirigirme a casa, encontrándome afectado por una notable inquietud,
combinada con cierto mareo. En casa me tumbé y me hundí en una condición de
intoxicación no desagradable, caracterizada por una imaginación extremadamente
estimulada. En un estado parecido al del sueño, con los ojos cerrados (encontraba
la luz del día desagradablemente deslumbrante), percibí un flujo ininterrumpido de
dibujos fantásticos, formas extraordinarias con intensos despliegues caleidoscópicos.
Esta condición se desvaneció dos horas después.
Albert Hofmann
"Comparto la opinión de mucho contemporáneos de que la crisis espiritual en todos
los ámbitos…
Realisme fantastic
(viena)
Ernest Fuchs
Arik Brauer
Rudolf Hausner
Anton Lehmden
Fuchs
Crucifixion And Self-Portrait With Inge Beside The Cross
H.R.Giger
Fuchs
“The anti-laocoon”
Laocoon victor
1965
Fuchs
“Job and the judgment of Paris”

27. Isaac Abrams
Totes les coses son una sola cosa
1967
Isaac Abrams
Fliegender Sprung
1966
Isaac Abrams
Red one
2007
Tom Blackwell
Peripherie
(Umkreis)
1967
Arlene Sklar-Weinstein
Zwisten Himmel und Holle
1966
Arlene Sklar-Weinstein
1967
Mati Klarwein
Gra de sorra
1965
Mati Klarwein
1961
Allen Atwell
Mandala
1964

28. Hiperrealisme
Richard Estes,
Manté a distancia a l'espectador.
Distancia afectiva, verisme i exactitud
visual. (forma, llum, color)
Fotografia i tradició naturalista
cabines telefoniques
People’s Flowers
Brodway xamfrà 68th Street
Pop vs. Hiperrealisme
En comú:
Rebuig a l'abstracció
Importancia de la realitat
Reproducció d'elements preexistents
Interes per la imatge i les tècniques
d'impressió
Basat en la fotografia, amb un resultat
que torna de nou a la fotografia
Increment de la distància emocional:
"Al contrari de l'art pop que convidava a
l'espectador a un intercanvi intel·lectual
i emocional ple d'humor i d'espurna, el
fotorrealisme el mantè a distància"
Les seves imatges estan desproveïdes
de connotacions simbòliques i socials
concretes del present històric;
emfatitzen el que és banal i ordinari, i ho
accepten com a part natural de la cultura
i del medi ambient, sobretot americà.
És una tendència semiòticament
regressiva: és un dels darrers articles
del mercat artístic, en tant que és una
«avantguarda» artificialment muntada.
Com a llenguatge és un oportunisme,
atès que no respon a necessitats socials
concretes i els seus aspectes informatius
estan a bastament superats per altres
mitjans, com la pròpia fotografia.
Ralph Goings
Barra enreajolada, 1979
Airstream, 1970
Natura morta,
Quartet
Paragon
Malcolm Morley
Placatge
Escenes de coronació i de platja
Dodge Daurat,
GOINS

29. Don Eddy
g-III
4 cavalls
David Parrish
Blue Honda
Tom Blackwell
Triumph Trumpet
Maniqui amb lluentons
John Kacere
Serina
Richard Mclean
Angus amb Blue Butler
Mackey Marie
Chuck Close
Estudi per autorretrat
Robert
Large Pastel mark
Enrique Collar
Noia amb peques
Meam
Jorge Gallego
Retrat de familia
Carlos Muro
Paula i Composició 805
Duane Hanson
Turistes II
Viatger
Jove compradora
Queenie II
Venedora de mercadillo

30. Nou realisme
Arman, Va coneixer a Yves Klein a judo
1960 - Signen el manifest a MIlà i a París hi ha la primera expo colectiva.
Es tracta de reflexar tot allò real: lo industrial, publicitari, urbà…
“La pintura de caballete o cualquier otra forma clásica de arte ha llegado a su fin…
¿Qué nos proponemos en la actualidad? La apasionante aventura de lo real, percibido
en si mismo y no a través del prisma de la transcripción conceptual o imaginativa”
Restany
Relació amb l’hiperrealisme - El hiperrealisme en principi no te cap missatge concret,
prove de la foto i no te més del que hi ha. Diferencia. En el nou realisme més que
representar un objecte, es presenta l’objecte. El nou realisme preten representar la
realitat per criticarla.
Nous realistes: Aproximació a la realitat banal i quotidiana, Com? No representant
l’objecte, si no presentant-lo.
“ Es tracta de fer un reciclatge poètic d’allò real, urbà, industrial, publicitari” Restany
i això el va influir en la destrucció de les
seves obres.
Nou realisme - Descontectualitzar objectes
Relació amb el pop: estan més compromesos i son mes rehibindicatius politicament.
Es basen en l’escena que va deixar DADA per construir un nou mon. Es un grup més
cohesionat, com els de les primeres avantguardes.
Relació amb el Pop Art:
Coincidencies:
Magnificació de la realitat quotidiana de la societat de consum.
Retrat dels valors de la nova societat.
Qüestionament del concepte d’art (dada).
Utilització d’elements industrials, publicitaris, comercials, no-artistics,…
En relació amb l’acid pop:
Elements de deixalla: Estetica/bellesa del desperdici
Diferencies (amb el pop art):
Actitud més compromesa i rehibindicativa, en sintonia amb l’actitud de les primeres
avantguardes i amb menys ambigüetat que el Pop Art.
Creença en el sorgiment d’un nou art, després de la taula rassa de Dada.
Grup més cohesionat, amb escriptura de manifestos comuns.
Tenien una ideologia clara.
Cesar, Richard - comença amb
l’escultura clasica. Despres per raons
economiques comença a probar
materials de deixalla per fer les seves
escultures, i acaba utlitzant aquests
materials per raons ideologiques. Cotxe
destrossat - En la destrucció hi ha un
component etic.
Te diferents series Cachets,
acumulacions - Despres de fer
impressions amb objectes, es va donar
compte que el que li interesava realment
era l’objecte i no l’impressió. Així que
comença a fer acumulacions d’objectes.
Té un sentit molt probocador, es
relaciona amb el grup Fluxus.
Presoners. - Va tenir una mala
experiencia amb la musica i la va
canalitzar destrossant instruments
musicals. Hi ha dos obres, el moment de
la destrucció i després la obra destruida
que queda.
Destrucció: descarregues de violencia
extrema. Treure l’aspecte especulador a
l’objecte. “Haver de la creación un acto
de destrucción”
Li interesa molt el resultat, ell deia que
quedava una composició cubista, era
important el fragment. També té relació
amb el pop.
També es pot relacionar amb
l’informalisme, treballla amb materials,
pero ell d’una manera emcoional.
També crema objectes, Black is black.
(també Yves Klein utiltiza el foc) Black is
Black.

31. Spoerri
Fa acumulacions d'objectes, com Arman,
pero per ell es molt important la relació
amb el menjar.
Ell forma el EAT ART, relfexiona amb a
relació amb el menjar. Ell també te un
restaurant, allà feia happenings. Despres
de menjar, les restes de la vaixella, les
recollia i creava cuadres.
Art efimer, com l'acte de menjar: Art
d'acció.
Yves Klein
Villagle, Jacques
Artista francés, popular per recollir restes
de cartells. El resultat es un propi cartell
que ens parla del pas del temps i de la
destrucció. - Decollage: En alguns casos
són abstractes, però en altres queda
informació de les restes dels cartells.
Tinguely
Relacion amb l'art cinetic
Li interesa el moviment
Fa maquines, que ell construeix
i l'espectador pot triar elements,
interactuar.
Algunes de les maquines servien
per pintar i l'espectador tria l'eina,
el rotulador, pinzell i la maquina amb
moviments mecanics pinta.
Producte: atzar, relacionat amb el discrus
de parlar amb l'artista. Relativitzar el
paper de l'artista. Es molt famòs per les
seves escultures.
viatja a japo: filosofia zen. Li interes el
misticisme, que el color traspasa.
Series: monocroms.
Per Klein els colors tenen un component
espiritual, emcoional. La idea de que
l'espectador conecti amb un determinat
sentiment.
Esta molt influit per Kandinsky.
Era músic, d'orquestra i sobretot de jazz.
Blau: es el color mes simbolic, espiritual,
va crear el seu propi blau. Blau Klein.
També es conegut per les seves accions.
models pintades, refreguen per la tela, ell
les dirigex. Les dones son instruments
de creació

32. Abstracció postpictòrica
Ad Reinhardt
En ple apogeu del Pop nord-americà apareix un corrent artístic abstracte-geomètric,
els precedents del qual es remunten a les formes més radicals d’abstracció de les
primeres avantguardes.
Pintura abstracta/ vermell /1952
Pintura abstracta 1951/ Hard edge
Relació entre:
Abstracció postpictorica (pintura)
Minimal Art (escultura)
Abstracció postpictorica:
Deriba del expressionisme abstracte americà,
de la tendencia espaialista / camps de color
Amb una nova orientació
Greenberg
Terme exposició 1964
Més enllà de la tradició sensualista de la pintura, nova orientació: postpictòrica
TRETS
- Una concepció estrictament formalista, deslligada de qualsevol pressupòsit
ideològic o
espiritual (manca de qualsevol tipus de contingut)
- Una marcada fredor, que posa de relleu el seu caràcter impersonal
- Un desig que l’art sigui inexpressiu i que la forma o l’estructura el qual siguin l’únic
vehicle de significació
L’ús concepte «interessant» per referir-se aobreseliminar qualsevol judici de valor
- Refús de tot l’anecdòtic, per tal d’obtenir la màxima puresa de llenguatge
- Tendència al reduccionisme cromàtic (ús de pocs colors en una obra)
- Geometria estricta i ús de colors plans: bidimensionalitat
Gran format
El “Shaped canvas”, l’estructura interna determina la forma externa.
Lineal en el disseny
Brillant en el color
Manca de detalls i incidents
Composició infinita, oberta (sensació d’infinit)
Fredor distanciament, No hi ha rastre de l’artista, A nivell ideologic i també
d’execució
Relació amb l’expressionisme abstracte: espaialista
les tendències no representatives, posteriors a l’informalisme, que tenen com base
la primacia del color i la visualitat pura.la «Nova abstracció» s’interessa més pel color
sense ingredients de textura o matèria
Coincideixen: en els camps de color / limits oberts / obres de gran format /
impòrtancia de l’espai (a nivell plàstic)
Diferencies importants:
limits nets i depurats (hard-edge / contorns durs)
Ideologic: no hi ha transmissió de sentiments, d’emocions
Imporancia de la pintura en ella mateixa.
Literalitat: relació amb l’hiperrealisme
No remet a res que no sigui la propia composició: aqui roman la seva trascendencia
Ja des de 1952, Ad Reinhardt pretenia conciliar l’art geomètric i la intensitat
cromàtica de la pintura americana. Però, en aquesta segona accepció, cal explicitar
alguns termes. • l’expressió «hard edge» −contorn net− va ser proposada el 1959 per
J. Langsner i es referia a l’art abstracte geomètric. Tanmateix, entre 1959 i 1960, L.
Alloway l’utilitzava per traduir l’economia de la forma i la nitidesa de la superfície amb
la irrupció cromàtica, sense evocar l’art geomètric de l’abstracció tradicional.
"En una pintura, no hi entenc l'amor per a
res més que no sigui la pintura mateixa"
Ad Reinhardt
Pintura abstracta, 1960 1966
" Una icona lliure, no manipulada,
inmanipulable, inútil, no comercialitzable,
irreduible, no fotografiable, no
reproduïble, inexplicable"
Ad Reinhardt
"L'art ha de ser unicitat i finesa, dret
i puresa, abstracció i evanescència.
El millor art deixa sense respiració;
està desproveït de vida, de mort, de
contingut, de forma, d'espai i de temps.
Aquesta és sempre la mort de l'art."
Art-as-Art Dogma, Ad Reinhardt, 1965

33. PURA VISUALITAT
L'abstracció postpictòrica és "Un llenç
quadrat (neutre, sense forma) / amb
la pinzellada retocada per esborrar el
toc del pinzell / de superficie mate,
plana, pintada a mà alçada (sense
vernís, sense textura, no lineal, sense
contorn imprecís), que no reflecteixi
l'entorn - una pintura pura, abstracta no
objectiva, atemporal, sense espai, sense
canvi, sense referència a cap altra cosa,
desinteresada - un objecte conscient
de sí mateix (gens inconscient), ideal,
transcendent, oblidat de tot allò que no
és l'art". Ad Reinhardt "Twelve rules for a
new academy" (1953)
Barnett Newman
Adam 1951-52
Eva 1950
"Más es menos, y menos es más"
La primera regla y norma absoluta de las
bellas artes y la pintura, que es el arte
más elevado y libre, es su pureza. Cuanto
mayor sea el número de usos, relaciones
y suplementos que tenga un pintura,
menos pura será. Cuantas más cosas
encierre, cuando más ocupada esté la
obra de arte, peor será. Más es menos."
Josef Albers
Variant / Adobe 1947
Frankenthaler Helen
Casa blanca B 1947 1954
Josef Albers
Constel·lació estructural, alfa 1954
Helen Frankenthaler
Canal 1963
A l’est i més enlla

34. Morris Louis
Morris Louis
Morris Louis
Saraband 1959
Punt de tranquil·litat
Columnes d'Hèrcules
"Una pintura és una superficie plana amb una pintura sobre ella, res més"
Frank Stella
Alpha-Phi 1961
“Cal recordar que la pintura abans d’ésser un cavall de batalla, una dóna nua o una
anècdota qualsevol, és essencialment una superfície plana recoberta de colors
acoblats en un ordre determitat”
Maurice Denis
“Más es menos, y menos es más”
La primera regla y norma absoluta de las bellas artes y la pintura, que es el arte más
elevado y libre, es su pureza. Cuanto mayor sea el número de usos, menos pura será.
Cuantas más cosas encierre, cuando más ocupada esté la obra de arte, peor será.”
Frank Stella
Frank Stella
Frank Stella
Sense titol
1966
Trepitjada de hiena (Hyena Stomp)
Harran II 1967
Kenneth Noland
Regal 961-2
Sequera 1963
Kenneth Noland
Trans Shift 1964
One-Shot Paintings
Ellsworth Kelly 1923
Relleu taronja vermell 1959
Oli sobre dos llenços
Blau verd groc taronja vermell, 1966
Blue green yellow orange red 1966
Ellsworth Kelly
Red blue green 1963

35. Minimal Art
Totes les obres que comencen a fer en pintura, en relació amb l’abstracció. Es van
començar a aplicar a l’escultura. La seva caracteristica pricnipal, era el reduccionisme
de les formes.
La majoria d’aquests escultors no fan aquestes escultures, sino que ho fan a
fabriques industrials. El artista, ho es, perque idea l’obra.
Tot això deriba en l’art conceptual.
Com sorgeix el minimal art: l’expressio la utilitza un professor de filosofia en un
article a Art Magazine.
Es més important la intenció que l’obra mateixa.
Trets
Importancia del tot, es mes important la totalitat, no els petits elements.
“El problema principal es mantener el sentido del todo” Donal Judd
Les obres no les pots fragmentar. Indivisilitat.
Utilitzen formes elementals, geometriques, que es repeteixen. Serialització.
Els materials han de ser simples, moltes vegades industrials, no son nobles.
El tamany es gran, impresiona, s’imposa a l’espai.
En general el color no interesa especialment, no volen emocionar. Utilitzen colors
simples.
Els hi interesa molt el pes, la composició.. parametres que van més enllà de la
individualitat.
El que pretenen aquests artistes es generar una reflexió sobre que és l’art. I
reflexionar en això, volen defensar l’autonomia de l’art. El art es autosuficient. L’art
només remet a l’art, a si mateix, s’imposa la literalitat. No utilitzen metafores, ni
simbolismes externs.
Refusen la representació, ni enterna ni interna.
Aquesta fredor s’enfatitza amb la producció en serie. Com son de gran tamany, per
percebre la totalitat l’espectador s’ha de separar. Això genera fredor.
Es molt important com l’espectador experimenta l’obra. Intenta unir el subjecte amb
l’objecte, a través de la relació amb l’espai que generen. Els espais que hi ha entre els
moduls son molt importants. Proposen/discursen que cada dia, cada lloc, dona una
experiencia nova irrepetible.
L’obra la completa l’espectador amb la seva interacció amb aquesta. Relació amb l’art
d’acció.
Relació amb l’art conceptual: desmaterialització de l’objecte.
En aquest moviment encara hi ha objecte, pero importa més el disseny, la idea i el
resultat. I no importan gens l’excecusió de l’obra.
Donald Judd, anteriorment pintor, teoric del moviment.
Comença a treballar amb el metall. En la seva obra es parla d’objectes especifics.
Actua sobre l’espai.
Donald Judd
1969/1982
alumini

36. Trets/conceptes: MINIMAL ART
André
1. Economia formal: el valor del tot
Small copper corner 1988
Indivisibilitat: importancia de la unitat.
Màxim ordre amb els medis mínims.
Formes elementals geomètriques
Materials simples per la construcció: àcer, ferro, plexiglàs, fusta…
Importancia del tamanys: els hi confereix el seu poder.
Serialització: repetició d’un mòdul, forma geometrica: importancia del tot
Interessats amb altres paràmetres més que els visuals: pes, composició, química,
dimensió, etc.
Color: simple, no desvia l’atenció.
2. La literalitat o presència
Autonomia de l’art:
Utilitzen la literalitat dels objectes per fugir de qualsevol metàfora: els objectes són
llocs de significació literal, no són vehicles per parlar de les passions.
La producció en sèrie separa l’art de la subjectivitat.
3. La percepció de la forma: l’experiència
El minimal art intenta superar el dualisme idealista de subjecte/objecte a través de
l’experiència i de la seva relació amb l’espai:
“El arte mínimo es considerado como un esfuerzo por tratar tan directamente
como sea posible con la naturaleza de la experiencia y su percepció a través de las
reacciones visuales” (A.Leepa a “Minimal Art”)
Percepció de l’espai per part del subjecte: l’art s’ha d’experimentar
“El objecto no será más que uno de los términos en esta nueva estética… Existe más
uqe antes una mayor consciencia por parte de la que persona que observa la obra
que está estableciendo relaciones a medida que aprehende el objeto desde diversas
posiciones y bajo condiciones variables de contexto lumínico y espacial” (Morris,
Notes of Sculture, 1966)
Vers l’art conceptual, o la desmaterialització de l’objecte:
Importància de la idea, del disseny, més que l’excecució de l’obra.
L’espectador pot continuar “virtualment” la obra, es co-creador.
Relacions amb altres moviments:
El minimal obra les portes a les tendencies que aposten per la desaparició de
l’objecte a favor de la fase processual (Art conceptual) i esté els límits de l’art vers el
propi cos (Body art o art d’acció) o vers l’entorn (art povera, land art): experimentació
amb l’espai.
Carl André
Sixteen Steel Cardinal 1974
André
Equivalent 1966

37. Dan Flavin,
Robert Morris, Anell amb llum
The diagonal of May 25, 1963
1985 1996
"La senzillesa de la forma no implica la
simplicitat de la seva experiència"
Flavin
Monument a V. Tatlin
Icona: "Objeto que no es estrictamente
religioso, sino que está basado en
una relació jarárquica de la iluminació
eléctrica por encima, por debajo, contra
y con estructura cuadrada coloreada de
luz" Flavin
Robert Morris,
Untitled
L-Beams
1965
Laberints, en aquest cas es
molt important l'experiencia de
l'espectador.
"Prefiero el arte como pensamiento que
como trabajo. Resulta funamental para
mí el no ensuciar las manos. Reivindico
el arte como pensamiento" Flavin
Sol Lewitt
Incomplete open cube
7/18
1974
Painted aluminium
"El objeto artístico es lo de menos
porque su ejecución es mecánica. Lo
que cuenta es la idea".
1967, Sol lewitt
Five Modular Structures
1972

38. Art cinetic /CINETISME / OP ART
Cinetisme probe de Kinesis, implica
moviment. Ja sigui real o perceptivament
es mogui. El concepte de cinetic apareix
al 1920, pero no serà fins a meitat
de segles quan es comença a parlar
seriosament del tema. “El moviment”
1955: Vasarely, Duchamp, Calder, Agan,
Bury, Jacobsen, solo y Tinguely.
Quan hi ha il·lusió de moviment es tracta
de OP ART.
1960. Expo Zurich: Organitzada per
Spoerri, Art multiple transformable i art
cinètic. Es publica es “manifest groc”
que parla d’art cinètic.
Precedents en els treballs de la
Pol Bury 1971
Bauhaus (ex. Moholy-Nagy) dels
constructivistes russos (ex. Naum Gabo)
o del moviment De Stijl.
Balins sobre una safata
La intervenció de l'espectador, la recerca
del moviment i la transparència dels
materials són els components d'aquest
art del mòbil. Els fenòmens òptics, la
llum, les màquines i l'electrònica (Nicolas
Schöffer), les forces magnètiques
(Takis), el temps, són els nous materials
d'aquestes obres
Kenneth Martin, 1905/1984
Mòbil de cargol
1953
Precedents
Pol Bury; experimenta amb molts
efectes motrius. Safata de balins.
També va fer panells transformables, es
veu una cosa o un altres segons on es
situi l’espectador.
CINETISME: es mou: l’objecte,
l’espectador, fa efecte de moviment (OP
ART)
Naum Gabo es el primer en parlar de
ritmes cinetics, quan ho diu parla de
formes essencials que mostren la
percepció del temps real.
Rodtxenko, energia, sembla un electrò.
La forma de l’ombra forma part de l’obra.
1930 - Lazsho - Moholy Nagi - maquina,
artefacte que vibra, genera sò,
moviment, contrast.
Marcel Duchamp, Rotorelleus
Man Ray, penjador.
Moviment de l'espectador
Rafael Soto
Gran doble escritura
CINETISME
Alexander Calder:
s'inspira en Miró, Mondrian.
Jesus Rafael Soto,
instal·lacions:
escultura+ambient (invaeix l'espai)
Es parla de la 4a dimensió.
"Penetrable" "Ja no som observadors,
sino que som parts constituents de la
realitat. L'home no es aqui i el mon alla"
Soto
Els penetrables son escultures pero
també ambients, t'hi pots introduir.
També tenen el so de l'ambient. A temps
real, son obres irrepetibles, cada cop que
pasa algu se'n fa una de nova.
"Gran doble escritura" En mig cami entre
l'op art i el mov. de l'espectador.
Vassilakis Takis
Antigravity
Musical (instrument, violi sona sol)
1977
Jesus Rafael Soto
Penetrable Museo Reina Sofia
1982
"Ja no som observador, sino parts
constituents de la realitat. L'home no és
aquí i el mon allà. Està dins del mon i
això és el que voldria fer sentir amb les
meves obres penetrables."
Soto

39. Yacoov Agam
Josef Albers
Vasarely
Doble Metamorfosi III
1965
Contrel·lacio estructural
Alfa
1954
Homenatge a Malevitx
1948
Joseg Albers
Interlinear num 34
1964
Josef Albers
Victor Vasarely
Bi-forme
1962
Co-cordinal
1942
Wolfgang Ludwig
Pintura cinemática
1964
1969
Vasarely
Vega
1968
1984
Op Art
Victor Vasarely
Patró de Moiré
Manipur
1952
Bridget Riley
Blaze
1964
Bridget Riley
Dubta
1964
Es basen en teories de la Gestalt
Discriminació figura-fons
(Edgar Rubin)
Llei de semblança,
Llei de contrast
Llei de proximitat
Llei de continuïtat
Convexitat
Àrea
Orientació
Ke. Martin: Screw Mobiles
Vassilakis Takis - Antigravity
Takis: obra de destrucción d'obres
bombas
Materialització de la presencia de
la energía invisible per (a través de)
l'objecte visible.
Pol Bury; experimenta amb molts
efectes motrius. Safata de balins.
També va fer panells transformables, es
veu una cosa o un altres segons on es
situi l'espectador.

40. Art conceptual
Joseph Kosuth
"Una obra de arte es una especie de proposición presentada dentro del contexto del
arte como un comentario sobre el arte"
“Art as Idea: Nothing”
1968
El artista no está interesado directamente por las propiedades físicas de las cosas
(…) las proposiciones artísticas no tienen carácter de hechos, sino un carácter
lingüístico (…) expresan definiciones de arte"
"Una obra de arte es una representación de la intención del artista, es decir, está
diciendo que aquella obra particular de arte es arte, que significa que es una
definición de arte"
Kosuth, Art after Philosophy
1960
Practiques/manifestacions artistiques que han comportat un desplaçament de l'obra
cap a la idea, o com a minim a la seva concepció.
2 tipus / Art: llenguatge /Art: acció
Precedents: moviments relacionats
Passats:
Suprematisme: Malevich: Abstraccions de les primeres avantguardes.
Duchamp: objecte . Relfexió art/ no art.
Contemporanis:
Minimalisme/ nova abstracció/ Land art
Encara que hi hagi un mitjà, parlem de depuració perque l'emfasis esta en la idea.
"Sólo cuando estamos en lo rea absoluto (lo esencial) el arte ya no será necesario"
- Mondrian
Joseph Kosuth
“One and three chairs”
"Hay algo sobre el vacio y la vacuidad que me interesa mucho. Creo que puedo
eliminarlo de mi sistema. El simple vacio, la nada me parece lo más potente en el
mundo"
R.Barry '68
Art conceptual: Kienholz (acid pop) és el primer que fa servir aquest terme.
Fonaments teorics de l'art conceptual:
"Paragrafs sobre l'art conceptual" article de Sol Lewitt " No totes les idees han de
materialitzar-se" Sol Lewitt
Suports x l'art conceptual: fotos, videos, textos, entrevistes
Vinculació amb els nous medis de comunicació, s'abandonen els metodes
tradicionals. També es desmarca dels circuits comercials tradicionals.
- L'art com a llenguatge
La idea de l'art s'ha estès més enllà de l'objecte, fins i tot de tota experiencia
perceptiva. En direcció a una area d'investigacions filosofiques sobre la naturalesa del
concepte art: L'important es la idea, i que aquesta idea faci reflexionar que es o no es
art.
"En l'art conceptual la idea o concepte és l'aspecte més improtant de l'obra. Quan
l'artista es val d'una forma d'art conceptual, significa que tot el projecte i les
decisions s'estableixen primer i l'excecució és un fet mecànic. La idea es converteix
en una màquina que produeix art"
Només les idees poden ser obres d'art; es troven din d'una cadena evolutiva que pot
acabar trobant alguna forma. No totems les idees ha de materialitzar-se"
Sol Lewitt
En mi obra el mismo lenguaje no es
arte… Uso el lenguaje como signo
para indicar que hay arte, la dirección
en la que se da el arte y para
preparar a alguien para el arte.
John Baldessari
Pure Beauty
1966

41. On kawara
Kaltenbach
Postal dates
Inicia una sèrie d’obra que encara
continua avui: planells amb una data.
"Time capsules
Robert Barry
Muestra telepàtica
Ell fa una entrevista i això es l'obra.
O una galeria tancada es obra.
"Durante la muestra trataré de comunicar
telepáticamente una obra de arte, cuya
naturaleza consiste en una serie de idea no
aplicables ni a la lengua ni a la imagen."
Robert barry
Graciela Carnevale
Va rebre als asistents i els va deixar
tancats.
Kaltenbach
"Art works"
Signing Sculpture
Video
On Kawara
telegrama
Serie en que enviava dos postals als
seus amics, alla on era. Aixi es pot
seguir el rastre de l’artista, caracter
autobiografic.
Relació amb l'art povera
Manzoni, posa un pedestal a la sala i ell
mateix es l'obra.
“I’m still alive”
Serie de telegrames que fan saber que
es viu.
ART CONCEPTUAL D’ACCiÓ
Vito Acconci
Step piece
Jenny Holzer
Frases per la cutat, frases que et facin
reflexionar.
Les obres no estan signades, no importa
l’autoria. No esta als museus, no calen
intermediaris, es rehibindicatiu.
Gilbert&George

42. Art d’acció
Diferenents tipus de manifestacions d’art
d’acció:
Happening ÷÷ Performance ÷÷ Body Art
Grups o moviments:
Fluxus i Accionisme vienès
El que tenim son accions pures. A partir
de l’acció, es pot posar al mateix nivell
l’art i la vida. On són els limits de l’art?
“Fer de la vida una obra d’art”
Oscar Wilde
HAPPENING
Definició
Happening ve del verb anglès “To happen”: el que succeeix, esdevé o passa. Allan
Kaprow:“Els happenings son esdeveniments que, per dir-ho simplement, tenen lloc”
Trets
Conjunt d’accions no reproducibles ni repetibles: importancia de l’atzar, la
improvització: dos happenings mai seran iguals.
Fonamental la participació del públic: no “mira” ho experiment, ho viu.
L’obra no és un objete sino la recreació d’una acció, en un ambient, escenari… amb
una durada determinada.
Acció dirigida pel creador, pero de resultar incert, aleatori, llibertat total del públic: Joc
(planificació/atzar)
Allan Kaprow:
Art d’acció, Trets generals
Abandonament de la representativitat de
les arts plàstiques
Desmaterialització de l’objecte. Relació
art conceptual: Acció relaciona l’art i la
vida.
Importància dels ambients, de la
participació del públic.
Relació art-vida
En molts casos volen fer reaccionar al
public, fer pensar.
Nova concepcio-relació de l’artista i el
public. L’artista es com un mediador que
en diferents mitjans exposa una situació
que l’espectador ha d’interpretar, viure,
sentir…
Precedents:
Seguit d’accions de les primeres
avantguardes.
Les serates futuristes, declamaven
manifestos, tomaquest, 1911
Vetllades dada, surrealisme
Els experiments musicals de John Cage
accions gutai
“Al començament dels 60, els happenings mes experimentals i els Esdeveniments Fluxus havien eliminat, no només els
actors, els papers, la intriga, les repeticions i les reposicions, sinó també el públic, l’espai escènic únic i el bloc de temps
usual d’una hora més o menys”
Importancia del joc
no saber que pasara, trencar la rutina.
“…nuestros happening, por diferentes que sean, poseen algo en común. Ellos
devuelven a la actividad artística lo que se le había quitado: la intensificación de la
sensibilidad, el juego instintivo, la festividad, la agitación social. El happening es, ante
todo, un medio de comunicación interior, luego, incidentalmente, un espectáculo.
Visto desde afuera, lo esencial es ininteligible.
EL principio de la integración escena-auditorio, el primado de la creación artística
sobre el examen racional, la importancia acordada a lo circindante y el ambiente
constituyen la especificidad del happening”
Jean Jacques Lebel “El happening” 1966
- Desig d’allunyar-se dels circuïts comercials:
Si es verdad que el arte debe ser vivido por todos y no por uno _ es decir, no como
un espectaculo sufrido pasivamente, sino como un juego donde se arriesga la
vida_ es necesario eliminar cuanto antes lo que lo corrompe. EN primer lugar, a
los comerciantes y detractores profesionales (…) Terminemos de una vez con los
intermediarios y su peso muerto.
AA. VV. Manifiesto sobre “el happening” 1966
Ritual // Totes aquestes accions tenen un caracter ritual, sobretot a l’accionisme
vienes.
El happening crea una relación de intensidad con el mundo que nos rodea porque se
trata de hacer prevalecer en plena realidad el derecho del hombre a la vida psíquica.
Lo sagrado y las prohibiciones cotidianas, la creación de las imágenes y la libre
expressión del sueño, el lenguaje y la pulsión alucinatoria, la fiesta de los instintos y la
acción social, la expansión de nuestros estados de conciencia y la de subconsciencia
(…) todos esto es conciliable.
Cuando haya,os conquistado la soberana multiplicidad del ser, eso querrá decir que
habremos sobrepasado el arte. Que hemos ido más allá del teatro y alcanzado la vida.
AA. VV. Manifiesto sobre “el happening” 1966
4’33’’ john cage
“No se marca una frontera para la obra de arte o una frontera para lo que se
denomina vida cotidiana, ambas se entremezclan y nosotros, los oyentes en el
concierto de Cage… colaborámos en la obra de arte. Era una relación de colaboración
eternamente en cambio. La obra de arte es sencillamente ese organismo vivo;
sonidos, toses, sirenas de policia, aire acondicionado, sombras en los cuadro.”
Kaprow sobre 4’33’’ de cage

43. Trets - ATZAR
Conjunt d’accions que no son ni reproduible ni repetibles, dos happenings mai seran
iguals.
L’acció te lloc en un ambient determinat - museu, teatre, carrer_ Es vol sortir dels
camps habituals del mercat de l’art, hi ha certa rebeldia.
Happening de
Jim Dine
Claus Oldenburg
in Allan Kaprow’s
The big laugh 1960
Representació, en un ambient, d’una durada determinada.
En el happening es imprescindible l’acció del public_ caracteristica unica del
happening.
Claes Oldenburg
Importancia del joc.
Instantaneas de la ciudad
1960
Precedents del happening
John Cage, 4’33’’ John Cage
L’artista ha de fer a un costat la música, el protagonista es el so.
Duchamp, es protagonista - tecnica de l’atzar.
Tristan Tzara, i el poema del barret.
La musica com a pura acció, negar el virtuosisme del compositor, desarrollar la
musica fins que no quedi res per explorar.
Obra de Cage
Cambra silenciada, Cage se sent el bateg del cor en busca del silenci.
El silenci - 1961 - obra teorica.
Maciunas clava claus a un piano perque sigui imposible de tocar.
Kaprow, va difondre el grup Gutai internacionalment. Estava influit per Jackson
Pollock. Cap al 57 s’interesa per els ambients i el happening.
Kaprow:
18 happenings en 6 parts - 1959
Ell li dona certes instruccions a la gent de que han de fer, pero després la gent pot fer
el que vulgui.
Happening de
Kaprow
“Yard” 1967
Jim Dine
Car Crash
S’intenta reproduir el que es pot sentir
en un accident de cotxe.

44. Performance - Body Art
L'artista esdeve la seva propia obra d'art.
Body art - Es un tipus de performance, el
cos es fundamental, s'utilitza el cos com
a medi de representació.
S'inpsira en el happening + elements de
l'art corporal, música dança, teatre, arts
plastiques, i mitjans teconologics.
Concepció d'art total.
Acostuma a ser una realització individual
o de petits grups, en el qual l'artista no
representa cap paper, sino expresa la
seva propia persona/idea.
Diferencies amb el happening
No es imprescindible l'acció interactiva
del públic. El públic és més pasiu.
No és tant important l'atzar.
Carolee Schneemann
Gina Pane
Eye Body
1963
Body art: acció que es fa sense públic
- Fa 36 accions sense públic. Juga
amb l'aspecte visual de la carn com a
material. Vol rehivindicar la feminitat,
criticaba l'ambient misogin del que
estava rodejada al mon de l'art.
mosega vidres trencats.
Acció escales amb vidres.
Body art extrem _ ho va ser més a
Europa que a EUA.
“Es la unica manera d’arribar a perturbar
a una societat anestesiada” Gina Pane
Considera que tothom porta una
mascara, i quan pateixen dolor deixan a
un costat aquesta mascara i així sorgeix
la verdadera personalitat.
"Recoberta de pintura, greix, guix,
cordes, plàstic, estableixo el meu
cos com a territori visual. No sóc una
fabricant d'imatges, sinó que exploro
el valor de la imatge de la carn com a
materia"
Carolee Schneemann
Chris Burden
Shoot, 1971- Trans-fixe 1974
Vol controlar una cosa incontrolable.
Transfixed.
Aquestes accions es poden fer perque
estan dins del marc de l’art. “L’artista es
sacrifica per la societat”
Dennis Oppenheim
Marionetas
Titellas
Carolee Schneemann
Orlan
Refiguració Autohibirdació
1998
A partir dels 90, comença a fer una
serie d'operacions estetiques i es fixa
en pintures clasiques per escollir com
es farà. Ella actua sobre el seu propi cos
com a una obra d'art.
"Mi trabajo es una critica sobre lo que
hace la sociedad y la mujer con el
cuerpo"
Art carnal "Mi intención no es responder
a un canon de belleza, sino cuestionarlo"
Meat Joy "orgia"
Erotic + fastic 1964
Vito Acconci
Trademarks
Step piece
Marina Abramovich
Rythm 0 (1947)
Rythm 2 : pren dos pastilles contraries,
un antiepileptic i una per problemes del
sistema nervios.
També parla de les relacions de la
parella: cridant, lligant-se dels cabells.
Ho fa amb Ulay, un artista amb el que va
mantenir una relació de parella.
Dead Self, la parella et pot matar.

45. Fluxus
Art objetual (objecte trobat: dada): Kits Fluxus
Art d’acció
Fluxus: Flux: acció de fluir: moviment o escolament incessant, com el d’un fluit;
succesió contínua de canvis”
George Maciunas Ideoleg
“Cadascun de nostraltres tenia idees pròpoes sobre què era Fluxus, i millor que fos
així. Els costaria més enterar-nos. Per a mi, Fluxus era un grup de persones que
s’entenien i que estaven interessades en la obra i la personalitat dels artistes” George
Bretch
Fluxus is not a Movement, a moment in history, an organization. Fluxus is an idea, a
kind of work, a tendency, a way of life, a changing ser of people who do Fluxworks.
Fick Higgins
Idees fonamentals
Internacionalisme
Experimentalisme
Interdisciplinarietat
Fusió art/vida
Implicació
Joc
Allò efimer
Fluxus es replanteja les qüestions més elementals referents a l’art:
La funció de l’art i de l’artista
La relació entre l’objecte i l’acció
La relació entre l’objecte i el museu
La relació entre l’art i la vida
Les formes de creació, presentació i recepció de l’art
Joseph Beuys, Manifesto, 1970
Alteration of George Maciunas Fluxus Manifesto of Febrary 1963
Nam june Paik, “Zen for Head” 1962
Ben Vautier, God 1961
George Maciunas, Dick Higgins, Wolf Vostell, Benjamin Patterson & Emmet Williams
Performing Philip Corner’s Piano activities at fluxus internacionale Festtspiele
Neurester Musik, Weibaden, 1962
Photograph by Hartmut Rekort
Yoko Ono Cut Piece
1965
“Los espectadores fueron recortando las partes que no les gustaban. Al final sólo
quedaba yo, firme como una piedra, pero ni siquiera eso les satisfacía: querían saber
qué había en esa piedra”. Yoko Ono
Shigeko Kubota
Vagina Painting
1965
Paik
Charlotte Moorman
‘’25’1.1499
Light Flux Kit
Robert Watts
1972

46. Accionisme vienes
Günter Brus
"El lenguaje ha perdido su camino. Todavía puedes encontrarlo en el gruñir, el silbar,
el gritar y el tragar (…) el arte y el lenguaje murieron juntos y también todo lo demás,
incluso casi la acción de un loco. De la expresión a la plabra impresa y de allí a la
muerte"
Els accionistes son guiats pel subconscient i els impulsos més primitius i essencials
(eros) per tal d'avançar cap a la mort (Thanatos), una mort simbòlica que els ha de
conduir al renaixement,…a una catarsi que en primer moment es individual, però que,
en definitiva, acaba essent col·lectiva.
ACCIONISME VIENÈS
Hermann Nitsch
Otto Mühl
Günter Brus
Rudolf Schwarzkogler
Acció: oposada al verb, al llenguatge, al pensament: trencament de l'art de reflexió,
de coneixement
Defensa: caos, anarquia, revolta, energia primordial, regeneradora,… desig de
retornar a l'origen, a allò essencial en l'home.
Abans cal destruir: els límits, la màscara social, les convencions, la cultura, les
repressions…fins i tot l'art.
"Debemos esforzarnos en destruir la humanidad, en destruir el arte" Mühl
Moment de repressió i opressió + culpabilitat (Alemania)
Insatisfació, neguit, engoixa de la societat.
Quan els artistes poden començar a expresar-se, busquen un tipus d'art, noconvencional per alliberar aquest malestar. Expresen neguit a traves de les accions.
Sobretot accions sobre el propi cos. BODY ART.
Es aquest cos els artistes canalitzaran tota la violencia que senten, com a forma de
protesta social. Ells son martirs, que es sacrifiquen per despertar la societat.
Inspiracions/influencies
La secessió de Viena (Klimt)
Expressionisme alemany. Tipus d'art molt preocupat per l'inconscient al S.XIX,
rehibindicatiu. Egon Schiele, O.Kokoshka
També té relació amb l'informalisme i l'expressionisme america.
Volen potenciar l'acció, s'oposen al verb, al llenguatge, al pensament.
S'oposen a la concepció d'art com a reflexió, busque la vivencia, no volen pensar sino
sentir. Busquen el kaos, l'anarquia, la revolta, l'energia primitiva, allò que es esencial
de l'home.
Neix un nou home.
Cal destruir la cultura, l'art tradicional, la mascara social. Cal destruir els limits i els
tabus.
Dioniso VS apolo
No es poden negar les parts fosques de l'humanitat, s'ha de construir a partir dels
coneixements.
Esforç per entendre-ho, el fastic, crist i martir, la culpabilitat, el primitivisme.
Hermann Nistch
pintura
Teatre d'orgies i misteris
Günter Brus
"No me interesa esa forma de mirar que
percibe las cosas cotidianas, pulidas, y
aseadas… lo que a mi me interesa es
aquel mirar, ya perdido, que percibe con
todos los sentidos los objetos que se
miran.
Una forma de mirar total y sensual no
puede reprimir lo trágico; la muerte, la
putrefación, la podredumbre, tienen que
meternos en el decurso de la creación.
A través de las acciones consigo una
excitación física y psíquica y alcanzo la
expriencia del exceso primordial. Nitsch
"A pesar de todos los peligros efectivos
del fervor dionisíaco, la embriaguez del
desfogue queda dominada en el teatro,
tiene lugar dentro del reglamento, de las
reglas del juego, está asegurada, se hace
visible i consciente como fenómeno
estético. Irrealidades reprimidas se
hacen conscientes, se evita el dolor.
Como ya he señalado, todas mis
acciones están subordinadas a la
forma…
Para el hombre de épocas primitivas ver,
captar y tocar los órganos internos, los
intestinos húmedos de la víctima, estaba
ligado a una sensación natural, sensible
con respecto a un comportamiento
de fiereza asesina enraizado
filogenéticamente en nosotros (…) Las
exigencias de limpieza, de momento
no descifrables, que casi prohíben al
hombre normal actual sentir lo húmedo,
lo viscoso, significan el miedo a la
muerte y a la destrucción, miedo a la
comprensión vital real de que el deseo
de cazar y de matar esta profundamente
arraigado en nosotros"
"Somos la fiera criminal más fuerte, más
insaciable y más desconsiderada. Esta
idea pertenece a la realidad trágica de
nuestra vida"
"¿Porque todo lo que es viscoso,
carnoso, blando, gelatinoso, líquido,
demanda una sensibilidad profunda? (…)
Todo lo viscoso, lo humedo, podemos
asociarlo con nuestra corporeidad,
con su carne y órganos húmedos y
blandos, con la fluidez de la sangre, de
las secreciones y sustancias que se

47. extienden por el cuerpo, también las que
son eliminadas como los excrementos,
la sangre menstrual, la orina, el esperma,
la saliva, el sudor, los vómitos, etc.
Podría pensarse también en lo que se
ha ingerido, en lo que se ha mordido,
en alimentos insalivados, digeridos, mal
digeridos y digeridos a medias. Nacemos
envueltos de mucosidades.
Günter Brus
Selbstverstümmelung III
1965
Günter Brus
Autopintura 1965
Günter Brus
Action Ana
1965
Rudolf Schwarzkogler
Action 5
1966

48. LAND ART
Tres tipologies
Walter de maria
Anys 60/70
Un seguit d'artistes van començar
a interesar-se per un tipus d'art
que consistia en incidir o treballar
directament sobre el paisatge, utilitzarlo com a suport, com a escenari_ la
idea es alterar sobre el territori amb
una pretensió estética i/o artistíca. Hi
ha dos tipus d'intervenció, una de més
monumental i una altra més intimista i
reduida.
Monumentals - Christo
Intimistes - reduides
Obres relacionades amb l’acció . home
caminant
The lightning field
lo sublim de les catastrofes, simbologia i
transcendencia.
“La tierra está ahí no sólo par que sea
contemplada sino para que se reflexione
sobre ella”
Walter de Maria
Carl Andre
Long piece
(Aspen, 1968)
Land art
Es va originar arran d'un documental que
tenia aquest nom - 1969.
Aquest film només es va poder veure en
aquell moment. Es un art efimer.
Es mitifica la natura, amb l'alteració
d'aquesta.
Alguns procedents del Minimal art i del
pop art.
“Me gustan las catástrofes naturales, y
creo que pueden muy bien ser la más
pura expresión artística que nos es dado
a conocer (…) Ojalá toda la gente que
visita los museos pudiese experimentar
un solo terremoto. Eso por no hablar
del cielo y el océano. Pero es en los
desastres impredecibles donde se
manifiestan las formas más elevadas”
Manifiesto 1960 “Sobre la importancia
de las catástrofes naturales”
Primera Expo
EARTH WORKS
Alguns artistes provenen del minimal art
i del Pop Art,
com Carl Andre, Herber…
CARACTERISTIQUES
Definició ambigua. Es escultura o es
paisatge? Lo important es l'entorn, no es
fan escultures en el sentit tradicional.
Michael Heizer
Complex one,
Central esatern nevada 1972
"Escultures en camps expandits" No es
pot desvincular de l'entorn.
Geometria de l'entorn, te molta
importancia. Relació amb el Minimal art.
Integració d'elements al paissatge.
No es un moviment tipic, no tenen
manifest, cada artista te les seves raons.
Importancia de lo EFIMER.
Excepte en els casos que es considera
que Land Art esta dins de les galeries.
Discusio si això es realment Land Art.
No són obres que és puguin transportar.
Per lo tant es tradueixen en medis
visuals o en audiovisuals. En prinicpi lo
important es fer-ho no tant lo altre.
En contra de la comercialització de l'art,
com no es poden vendre, ni es poden
exposar a museus.
Com es financies les obres?
Els gastos poden ser enormes, Christo fa
maquestes, planols,… i aixi aconsegueix
inversors.
Nancy Holt
Sun Tunnels
Enmarca el paisatge, el focalitza.
Richard Long
A line Made by Walking England
1967
Richard Long
A line in Scotland
1981
Richard Long
Stone line
1980

49. Robert Smithson
Andy Goldsworthy -
Spiral Jetty
1973
+ sentit místic i emocional. Icicle Star Ice Ball
Andry Goldsworthy
Sticks Framing a lake
Homenatge a Benjamin
D.Karavan 1994
James Turrell
Roden Crater
1974
Christo y Jeanne CLaude
Surrounded Islands
Wrapped Monument to Vittorio
Emanuele
The Umbrellas