1. TIRANT LO BLANC
Joanot Martorell, (1405-11/1465)

2. TIRANT LO BLANC
Joanot Martorell, (1405-11/1465)

3. 1). L'autor

4. Joanot Martorell, (1405-11/1465)
•
Neix a València a principis del segle XV en
una família de la mitjana noblesa
valenciana.
•
En la seva època la noblesa pateix una
pèrdua de prestigi, i posicionament
econòmic i social.
•
Martorell visqué una vida pròpia d'un
cavaller, però en un moment de decadència
de l'estament nobiliari.
•
La seva família es veié involucrada en
enfrontaments contra altres nobles i senyors
per diferents motius, els més coneguts pel
casament de les seves dues germanes

5. •
Martorell serví durant el regnat
d'Alfons el Magnànim i tingué una
vida accidentada i bel.licosa que el
portà a pas s ar temporades a
Anglaterra, Portugal i Nàpols.
•
Són famoses les seves "lletres de
batalla" amb els que desafia altres
cavallers amb els que mantenia
disputes o litigis.
•
Al final de la seva vida, ja arruïnat
econòmicament, es dedica al pillatge i
el bandidatge com a bandoler.
•
Martorell morí a València l'any 1465.

6. Martí Joan de Galba, (coautor?)
•
Abans de morir, Martorell deixà el manuscrit de
Tirant lo Blanc a Martí Joan de Galba,
prestamista i veí, a canvi de diners.
•
A la mort de Martorell, aquest s'encarregà de la
preparació del manuscrit per a la seva impressió.
•
Durant un temps, s'ha especulat sobre la possible
intervenció i modificació de l'obra per part de
Martí Joan de Galba, però en tot cas, aquesta
hauria estat mínima i irrellevant en quant al
contingut de la novel.la.
•
Actualment no es considera Martí Joan de Galba
coautor del Tirant lo Blanc.

7. 2). Context històric, social i cultural

8. Context històric, social i cultural.
•
El segle XV representa el final de l'Edat
Mitjana i el món feudal medieval es va
transformant.
•
L'any 1453, la ciutat de Constantinoble cau
en mans de l'Imperi Turc i aquest fet marcarà
les consciències de la cristiandat medieval.
•
El desenvolupament del comerç i les ciutats,
la major presència i poder econòmic de la
burgesia i la recuperació de poder per part
dels reis, i la incorporació de noves tècniques
de combat desplaçaran la noblesa
cavalleresca i el seu paper en la nova societat
del segle XV.
•
El descobriment de la impremta i les
traduccions d'obres literàries de tot tipus a
llengua vulgar donaran una gran difusió a la
literatura i als models literaris vigents.

9. 3). L'obra

10. "...por su estilo es éste el mejor libro del mundo: aquí comen los caballeros,
y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su
muerte, con estas cosas de que todos los demás libros deste género carecen."
Miguel de Cervantes.

11. •
Escrita entre el 1460 i el 1464, publicada a València
l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497.
•
Ja en el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a
l'italià (1538) i gaudí d'un gran reconeixement.
•
És una extensa narració de 487 capítols, en el que la
trama principal es complementa amb la inclusió de
molts altres elements, (tractats de cavalleria,
•
Pel seu realisme i versemblança és considerada una
novel.la cavalleresca, en contraposició als llibres
o novel.les de cavalleries, plens d'elements fantàstics
i inverosímils.

12. Novel.la de cavalleries o cavalleresca?
•
Les novel·les de cavalleries són
epopeies medievals europees
redactades en vers o prosa que
narren incidents llegendaris,
sovint basats en fets reals, amb
cavallers errants que viuen
aventures extraordinàries.
•
Els primers romans medievals
neixen a França en el segle
XII i són relats épics en vers
que beuen de fonts molt
diverses, (el folklore i la
literatura popular, la matèria
de Bretanya, les cròniques o el
llegat dels clàssics).

13. •
Aquests relats en vers són els
primers exemples de novel.la
de cavalleria, que arribaran a
ser molt conegudes i a tenir
una gran difusió i a crear un
gènere i tradició literari propi.
•
Ja en prosa, i seguint el model
dels romans, (herois
sobrehumans idealitzats
en
forma de cavallers errants amb
ave n t u r e s f a n t à s t i q u e s i
inverosímils), sorgirà el llibre
de cavalleria, que
tindrà
molt d'èxit a Espanya i
Portugal fins el segle XVI.

14. •
Però el Tirant lo Blanc NO és pròpiament una
novel.la o un llibre de cavalleries, sinó més aviat allò
que coneixem com novel.la cavalleresca

15. La novel.la cavalleresca.
•
La novel.la cavalleresca és un gènere narratiu
més modern, (segles XIV, XV), que resulta
d'una evolució de les novel.les de cavalleries.
•
Són novel.les més modernes, en prosa, que
reflecteixen situacions més reals i verosímils i
que beuen de la influència de les cròniques
històriques.
•
Els protagonistes representen models de
comportament reals propis de l'època en
que són escrites i són referents a seguir pels
cavallers.
•
En llengua catalana destaquen dues grans
novel.les cavalleresques: Curial i Güelfa i Tirant
lo Blanc.

16. Les cròniques
•
Les quatre grans Cròniques medievals escrites entre els segles XIII i XIV en
llengua catalana seran de gran influència en la redacció de Tirant lo Blanc.
•
Les cròniques eren narracions en prosa de fets importants dels monarques
escrites per fer perdurar en la posteritat les seves gestes i per servir de model
de futurs governants.

17. •
El rigor històric no n'era prioritari i
la constatació del fet històric
objectiu és superada per la
subjectivitat de la memoria i
l'exemplum
•
Martorell rebé una gran influència
de la Crònica de Ramon
Muntaner i utilitzarà literàriament
el format de crònica per novel.lar
les aventures de Tirant el Blanc.
•
Tirant lo Blanc, és així una falsa
crònica en forma de novel.la. Una
ficció literària presentada amb
l'aspecte d'una crònica militar.

19. La versemblança
•
Geografia real, (Sicília, Rodes, el Nord
d'Àfrica).
•
Toponímia i antroponímia reals, (que
es mesclen amb noms inventats).
•
Detallisme i precisió (enumeracions,
xifres...), en les descripcions dels fets,
costums, escenes cortesanes, batalles,
torneigs...
•
Les accions i els personatges són
creïbles i no hi apareixen elements
màgics ni fantàstics.

20. Amor i erotisme
•
L'amor que se'ns presenta al
Tirant és carnal i real.
•
L'erotisme és part integral de la
novel.la.
•
Hi ha un paral.lelisme entre amor
i guerra, (en els dos tot val), i les
accions militars s'alternen amb els
capítols d'intrigues i amors
cortesans.

23. 4). L'argument

24. Estructura i parts de l'obra.
•
Aventures de Guillem de Varoic, (caps.1/27)
•
Tirant i l'ermità, (caps. 28/39)
•
Tirant a Anglaterra, (caps. 40/97)
•
Tirant a Sicília i a Rodes, (caps. 98/114)
•
Tirant a l'Imperi Grec, (caps. 115/296)
•
Tirant al Nord d'Àfrica, (Barbària), (caps. 297/413)
•
Tirant allibera l'Imperi Grec, (caps.413/466)
•
Mort de Tirant, (caps. 467/480)

25. Aventures de Guillem de Varoic, (1/27)
•
La primera part del Tirant lo Blanc és una novel.la
completa anterior de l'autor, basada en el cavaller britànic
Huy de Warwick.
•
Guillem de Varoic, cavaller anglès retirat de les armes que
fa vida ermitana i al que tothom dona per mort, torna a
combatre d'incògnit per a dirigir les tropes angleses i
defensar Anglaterra i el seu rei de la invasió del rei moro
de la Gran Canària. Gràcies a les seves habilitats, els
anglesos derrotaran els moros i Varoic tornarà a la vida
ermitana.

26. Tirant i l'ermità, (28/39)
•
Tirant lo Blanc, jove bretó que vol ser armat cavaller, va
amb altres joves camí de Londres per a assistir a les noces
del rei d'Anglaterra. Per accident es separa del grup i va a
parar a l'ermità on és Guillem de Varoic. Aquest li explica
les regles i el sentit de l'ordre de cavalleria.
•
Una vegada instruït, Tirant es reuneix amb el seu grup i
participa en les celebracions de les noces reals. És armat
cavaller i participa en molts de combats amb altres
cavallers que li comencen a donar fama.

27. Les festes d'Anglaterra, (40/97)
•
De tornada, un any després, Tirant i el seu cosí Diafebus,
amb altres joves cavallers, passen per l'ermita de Guillem
de Varoic. Aquest demana que li comptin les gestes de les
celebracions i com que Tirant no vol explicar les seves
proeses per modèstia, Diafebus relatarà les espectaculars
victòries de Tirant sobre cavallers de tota mena i
procedència.
•
Després, Diafebus relata la història de l'ordre de
Garrotera.

28. Tirant a Sicília i a Rodes, (98/114)
•
Tirant i Diafebus, ja a França, tenen notícies del setge que està patint l'illa
de Rodes per part dels moros. Els prínceps cristians no acaben de
reaccionar i no envien el seu ajut i Tirant decideix embarcar-se en la seva
pròpia expedició per ajudar els cristians. L'infant Felip, fill una mica curtet
del rei de França, els acompanya en l'expedició, que passarà per Lisboa,
Gibraltar i Palerm.
•
Abans d'alliberar l'illa de Rodes, Tirant ajudarà l'infant Felip a fer-se
passar per noble i intel.ligent per conquerir la princesa Ricomana, de la
qual s'ha enamorat.
•
Després de la seva victòria a Rodes, Tirant i els seus companys viatgen a
Jerusalem i Alexandria, on alliberen molts de presoners cristians.
Finalment, de tornada a Sicília, participen a les noces entre l'infant Felip i
la princesa Ricomana.

29. Tirant a l'Imperi Grec, (115/296)
•
És la part central de la novel.la, en la que els episodis amorosos guanyen
presència i importància amb l'aparició de la princesa Carmesina i la donzella
Plaerdemavida.
•
Tirant marxa a Constantinoble, per ajudar l'emperador a defensar-se del Gran
Turc i el Soldà, que el tenen acorralat. Allà es nomenat cap de l'exèrcit
imperial, fet que despertarà la gelosia de molts de cavallers bizantins i sobretot
del Duc de Macedònia. Com a capità, Tirant liderarà les contínues victòries
contra els infidels.
•
Però el fet fonamental serà la trobada amb la princesa Carmesina, de la que
s'enamorará perdudament. Ella correspon el seu amor, però s'han de trobar
clandestinament per la diferència d'estatus social.
•
L'amor de Tirant i Carmesina passarà per moltes vicissituds i comptarà amb
l'oposició permanent de la Viuda Reposada, enamorada de Tirant, que
conspira contra els joves amants.

30. •
Però ajudats per la donzella Plaerdemavida i per
Estefania, dama de la cort de la princesa, aconseguiran
evitar les dificultats i seguir amb la seva relació.
•
Paral.lelament, coneixerem les relacions amoroses
entre Estefania i Diafebus, que acabaran casant-se, i
entre Hipòlit i l'emperadriu, molt major que ell.
•
Tirant s'apartarà del combat, amb problemes físics i
deprimit perquè enganat per la Viuda Reposada creu
que Carmesina entrega el seu amor al jardiner negre
del palau.
En absència de Tirant, els turcs han
obtingut una important victòria i han fet presoner
Diafebus.

31. Tirant a l'Àfrica del Nord, (297/413)
•
Un temporal fa naufragar la galera en la que Tirant viatjava per
incorporar-se al combat i en la que també es trobava Plaerdemavida,
enviada per la princesa per aclarir el malentés del jardiner. Els dos es
salven, però van a parar a indrets diferents de la costa Nordafricana.
•
Tirant serà esclavitzat, però amb el seu valor i habilitat aconseguirà
deixar de ser esclau per convertir-se en guerrer i intervendrà en
guerres entre regnes africans.
•
Després de moltes aventures, intercedirà en el matrimoni entre
Maragdina i el rei d'Etiopia i la seva conversió al cristianisme.
Igualment, convertirà més de quatre mil moros abans de retrobar-se
amb Plaerdemavida, la qual acabarà casant-se amb el senyor
d'Agramunt, cosí de Tirant.

32. Tirant allibera l'Imperi Grec, (414/466)
•
Tirant, al capdavant d'un exèrcit de nous cristians, torna a Constantinoble
amb l'objectiu d'alliberar l'Imperi Grec. Abans, passa per Palerm, on
s'uneixen a ell els sicilians.
•
A Constantinoble, la situació dels cristians és desesperada, però l'arribada
de Tirant canvia la situació i gira les tornes.
•
Abans de la victòria final i ajudat per Plaerdemavida, Tirant entra
d'incògnit en la ciutat i en el palau, es casa en secret amb Carmesina i
consumen el seu amor. La viuda Reposada, sabent de la tornada de
Tirant, es suïcida.
•
El gran Turc i el Soldà es rendeixen i Tirant, anomenat ja Cèsar de
l'Imperi , recupera totes les ciutats en mans dels enemics i allibera
Diafebus. L'emperador ofereix Tirant la ma de la seva filla.

33. Mort de Tirant, (467/470)
•
Tirant cau greument malalt, (pleuresia o pulmonia).
Després de confesar-se i fer testament, mor en el camí de
tornada a Constantinoble. Carmesina, desfeta, morirà de
pena poc després. Igualment, l'emperador, mor per la
pena de la mort dels dos joves.
•
Tirant i Car mesina són enterrats a Bretanya.
L'emperadriu es casa amb Hipòlit i dirigeixen l'imperi fins
la mort d'ella, tres anys després. Finalment, Hipòlit es casa
en segones núpcies amb una princesa anglesa.

34. 5). Els personatges

35. Tirant lo Blanc
•
Cavaller jove, valent i
imbatible en combat, però
tímid i insegur en l'amor.
•
Reflecteix l'ideal de cavaller
noble que prospera en la
carrera d'armes, però al
mateix temps té totes les
febleses pròpies d'un home.
•
No és un superheroi
idealitzat.

36. La princesa Carmesina
•
Jove bellísima enamorada
de Tirant, amb el que té
t ro b a d e s a m o ro s e s e n
secret, però que tracta de
mantenir la seva virtut
intacta.

37. La viuda Reposada
•
Dida de la princesa, dona
madura de gran bellesa que
s'enamora de Tirant i
conspira per evitar el seu
amor amb Carmesina.
•
És un personatge cruel,
venjatiu i odiós que
s'acabarà suïcidant.

38. Hipòlit
•
Jove insegur, tímid i noble.
•
Manté una relació amorosa
secreta amb l'emperadriu,
amb la que s'acabarà casant
i heretarà l'Imperi.

39. Plaerdemavida
•
És un dels personatges més
interessants de la novel.la.
•
Donzella de la princesa i
amiga, ajudarà sempre
Tirant a aconseguir l'amor
de Carmesina.
•
Desvergonyida, enginyosa,
divetida i molt intel.ligent.

40. Diafebus
•
Cosí, amic i company
d'armes de Tirant.
•
També l'acompanya en les
seves incursions amoroses
en la cambra de la princesa,
ja que ell festeja Estefania,
amb la que s'acabarà
casant.

41. www.labanyeravoladora.com