intro renaixement

1. Art del
Renaixement
INTRODUCCIÓ

2. Què és l’art renaixentista?
 Estil artístic dels segles XV i XVI.
 XV (1401-1500): Quattrocento.
 XVI (1501-1600): Cinquecento.
 Sorgeix a Itàlia i s’estén per tot Europa
 Manierisme (1527 fins aproximadament
1614), és deutor del Quattrocento.

3. EL RENAIXEMENT
 ORIGEN ITÀLIA
 DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL I MERCANTIL
 CREIXEMENT DE LA BURGESIA
 PREOCUPACIÓ PEL PENSAMENT RACIONAL I CIENTÍFIC
 TRADICIÓ DEL MÓN CLÀSSIC GRECOROMÀ
 NOVA FORMA DE PENSAR HUMANISME
 NOVES IDEES
 POLÍTIQUES
 CULTURALS
 LINGÜÍSTIQUES

4.  Es configura el llenguatge artístic posterior.
 Es teoritza sobre l’activitat tècnica.
–Restauració dels temes i de les formes de
l’Antiguitat, però sense una imitació directa.
Admiració dels clàssics grecollatins.
–Els temes de la mitologia conviuen amb els de
l’hagiografia cristiana. Temes religiosos,
mitològics, formes clàssiques, la natura.
–Antropocentrisme: L’home com a centre de
totes les coses. Retorn a la mida humana.
–La idea de belleza sorgeix de l’exploració de
la natura i de les seves lleis. Realisme,
cercant la bellesa.
–El paisatge serà un tema de gran
importància, fins convertir-se en gènere
pictòric.
–La perspectiva (sentit de la profunditat).
•IDEALS o CARACTERÍSTIQUES:

5. TRANSFORMACIÓ DE
LA CONCEPCIÓ I
FUNCIÓ DE L’ART
 Idea de geni com a resultat individual d’un tipus
d’artista.
· Subdivisió de l’art en :
 Arts majors.
 Arts menors.
· Distinció entre:
 Arquitecte: responsable de la forma d’un edifici.
 Constructor: garanteix la tècnica.
· Convicció de què les arts plàstiques (escultura o
pintura) deuen “reproduir qualque cosa”.
· Regles per a distingir “el que és bell”, “d’allò lleig”....
· Visió unitària: L’obra plàstica ha de presentar-se
simultàniament, i en el seu conjunt, a l’espectador.

6.  L’art deixa de ser una “activitat manual” o
mecànica per a convertir-se en una “activitat
intel·lectual”, individual i autònoma
GÒTIC ARTESÀ
SOTMÈS A
REGLES
ARTISTA
RENAIXEMENT
CREADOR DE
FORMES

7. L’ARTISTA DEL
RENAIXEMENT
– EL treball de l’artista ja
no és merament artesanal,
com durant l’Edat Mitjana.
El seu treball és, sobretot,
reflexió, estudi i
experimentació en
qualsevol dels camps de
l’expressió artística.
- Són intel·lectuals i homes
lliures.
- L’art deixarà, des d’aquest
moment, de ser anònim i el
geni creador, individual,
passará a situar-se en el
primer pla de las
manifestaciones artísticas.
MIQUEL ÀNGEL LEONARDO
RAFAEL

8. L’HUMANISME
CRISTIÀ
Comença la seva carrera com especialista
en llengües antigues, però l’estudi crític
dels textos sagrats el convirtirà en un
expert en religió de gran prestigi. Primer
humanista cristià, partidari del diàleg i
la tolerància, va defensar la necessitat
de reformar l’Església, encara sense
arribar a la ruptura preconitzada per
Martí Luter, l’impulsor de la Reforma
Protestant.
Erasme és partidari de la llum, del sentit
comú i del reconeixement del món, tal i
com és, i no com la tradició ens obliga a
creure; la seva actitud crítica
desencadenà les ires dels estaments
tradicionals, però contribuirà a
desterrar el fanatisme medieval.
Erasme de Rotterdam
(1469-1536)

9. RETORN A LA MIDA
HUMANA
L’Humanisme emotiu d’arrel
franciscana serà substituït
per un Humanisme racional.
La Universitat i la impremta
contribuïren a la lectura i
divulgació dels clàssics
grecollatins.
L’Antropocentrisme
(la raó) substitueix al
Teocentrisme medieval
(la fe).
Estudi de les proporcions humanes
Leonardo da Vinci

10. BASES PRINCIPALS
•El Renaixement és un fenomen complex i variat que va elaborar
els principis, mètodes i formes que han perdurat fins els nostres
dies i que deriven sobre tot de :
–REUTILIZACIÓ DE L’ART CLÀSSIC GRECOROMÀ (inspiració).
–NOVES TÈCNIQUES: LA PERSPECTIVA.

11. REUTILIZACIÓ DE L’ART
CLÀSSIC
•Les formes de l’art grecoromà es tornen a recordar, encara que no
són concebudes com un repertori de models a imitar, sinó com a
inspiració i “retrobament” amb el passat.
•Interessava sobre tot l’arquitectura, ja que pensaven que “l’art,
com a ciència, tenia les seves pròpies lleis”, i que aquestes havien
estat descobertes i aplicades pels arquitectes grecs i romans.

12. NOVES TÈCNIQUES:
 EL PROJECTE
–La perspectiva permetia
dibuixar i mostrar a tots, en
termes comprensibles, el
resultat final de l’obra d’art,
o el que és el mateix, permet
projectar-la.
–Així va néixer la idea de
“projecte”, més que la de la
realització de la pròpia obra;
d’aquí també deriva que sigui
un art individual.

13. ETAPES
 Segle XV:
 QUATTROCENTO
 Florència
 Segle XVI:
 CINQUECENTO
 Roma
 Venècia

14. RENAIXEMENT: Etapes

15. ELS GRANS ESCENARIS DEL RENAIXEMENT ITALIÀ:
FLORÈNCIA I EL QUATROCENTO (SEGLE XV)
El primer Renaixement també,
denominat Quattrocento, té lloc
durant el segle XV, i es
desenvolupa en la ciutat toscana
de Florència, que es va convertir
en el centre del moviment
humanístic italià. Filòsofs i
artistes s’agrupen en torn a la
cort de la família dels Mèdici,
mecenes per excel·lència
d’aquesta època daurada de la
cultura europea. Arquitectes,
pintors i escultors posen esment
en una profunda i fructífera
renovació artística que serà,
sobretot, una revolució; el
disseny i la perspectiva, la
recuperació del nu humà, la
conquesta de la representació
naturalista de la realitat, són
algunes de les seves fites. La
cúpula de la catedral de Santa
Maria de les Flors, obra de
Filippo Brunelleschi, és l’obra
representativa d’aquest període.

16. LA ROMA DELS PAPES
I EL CINQUECENTO (SEGLE XVI)
Durant el segle XVI
(Cinquecento) el focus artístic es
desplaça a Roma, la capital dels
dominis papals. És el denominat Alt
Renaixement. El papat es
converteix en el gran mecenes dels
artistes italians i l’art, encara que no
abandona les seves arrels classicistes,
queda immers en un context i
simbologia purament catòlica. El
“Saco de Roma” (1527) per les
tropes imperials marca l’epíleg
d’aquesta segona fase del
Renaixement. Fase que suposa la
maduresa en la consecució dels
avanços aconseguits durant el
Quattrocento. Les obres de la nova
Basílica de Sant Pere en Roma,
capital de l’Estat Vaticà, es convertiren
en el gran focus d’atracció per als
artistes. Mestres com Leonardo da
Vinci o Rafael alcancen la glòria en
aquestos anys. És durant aquesta
etapa quan les formes
renaixentistes surten d’Itàlia i
comencen a “colonitzar” altres
països, com Espanya o França.

17. EL MANIERISME
(de 1527 – fins 1614)
S’alcança la plenitud classicista,que
es va inaugurar amb el
Renaixement, i s’inicia una època
caracteritzada per la diversitat,
donat que es perd el caràcter
unitari del primer Renaixement.
Els artistes pugnaran per mostrar
la seva mestria individual, el seu
geni singular. Voldran diferenciar-se
mostrant la seva pròpia “maniera”
de fer les coses; d’aquí que aquesta
època sigui coneguda com “El
Manierisme”; expressió que cal
utilitzar sense cap tipus de
connotació negativa, com ha estat
habitual fins fa poc temps.
Cronològicament aquesta etapa es
perllonga durant la resta del segle
XVI. D’entre tots els mestres que
traballaren en diferentes focus de la
geografia italiana, sobresurt la
figura d’un gegant, Miquel Àngel
Buonarroti, arquitecte, escultor,
pintor i poeta genial, que deixarà la
seva emprempta personal en tot el
segle, i la seva influència seguirà
irradiant molts segles després.
PARMIGIANO
"Madonna del coll llarg"