SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 36
Downloaden Sie, um offline zu lesen
GENÈTICA
MOLECULAR
4T ESO
CONTINGUTS
• Els àcids nucleics
• L’ADN
• L’expressió gènica
• Les mutacions
• L’enginyeria genètica
Els àcids nucleics
• Descobriment: 1869 el suís Friedrich Miesner
descobreix una substància de caràcter àcid als
glòbuls blancs 🡪 àcid nucleic
• Dos tipus:
-ADN (àcid desoxiribonucleic)
-ARN (àcid ribonucleic)
• ESTRUCTURA DELS ÀCIDS NUCLEICS
- Nucleòtids🡪 molècules senzilles que
constitueixen els àcids nucleics
- Cada nucleòtid conté tres tipus de molècules:
Residu d’acid ortofosfòric (H3
PO4
)
Pentosa (monosacàrid de cinc carbonis)
Una base nitrogenada
Els àcids nucleics
Ribosa🡪 ARN
Desoxiribosa🡪 ADN
Adenina (A)
Timina (T)
Guanina (G)
Citosina (C)
Uracil (U)
Estructura dels àcids nucleics
TIPUS D’ÀCIDS NUCLEICS
ADN ARN
TIPUS D’ÀCIDS NUCLEICS
• COMPOSICIÓ QUÍMICA
ADN
- Residu fosfòric
- Desoxiribosa
- Bases nitrogenades:
Adenina (A)
Timina (T)
Guanina (G)
Citosina (C)
ARN
- Residu fosfòric
- Ribosa
- Bases nitrogenades:
Adenina (A)
Uracil (U)
Guanina (G)
Citosina (C)
TIPUS D’ÀCIDS NUCLEICS
• ESTRUCTURA MOLECULAR
ADN
- Estructura bicatenaria:
Dos polinucleòtids units entre si
per bases nitrogenades)
ARN
- Estructura monocatenaria:
Una molecula de polinucleòtid
TIPUS D’ÀCIDS NUCLEICS
• TIPUS
ADN
- ADN nuclear (cromatina)
- ADN mitocondrial
(mitocòndries)
- ADN plastidial (cloroplasts)
ARN
-ARN missatger (ARNm)
- ARN de transferència (ARNt)
- ARN ribosòmic (ARNr)
TIPUS D’ÀCIDS NUCLEICS
• LOCALITZACIÓ CEL·LULAR
ADN
- En el nucli
ARN
-Citoplasma
- Nucli
- Lliure
- Associat a ribosomes
TIPUS D’ÀCIDS NUCLEICS
• FUNCIÓ
ADN
- Portador de la informació
genètica de l’organisme
ARN
-Síntesi de proteïnes
segons la informació
genètica de l’ADN
L’ADN
• 1910🡪 Thomas Morgan descobreix que els
gens es trobàven als cromosomes
• 1914 🡪 Avery, McLeod i McCarthy demostren
que els cromosomes estan composats per
ADN
1 gen = 1 mol·lècula d’ADN
ADN = mol·lècula de vida fonamental
L’ADN
• ESTRUCTURA MOLECULAR
- 1953: Watson I Crick van elaborar el
model de la doble hèlix gràcies als
estudis de difracció de Rosalind
Francklin
- Bicatenaria (2 cadenes). Les cadenes
s’uneixen entre si mitjançant enllaços
d’hidrogen entre les bases
nitrogenades
- A-T; G-C (bases complementàries)
L’ADN
• REPLICACIÓ
- Localització: Nucli
- Funció: Obtenció de dues molècules filles idèntiques que prenen com a
motle una molècula inicial.
- Capacitat exclusiva de l’ADN
- Procès semiconservatiu= Cada molècula nova d’ADN tindrà:
🡪 1 cadena original
🡪 1 cadena de nova creació (complementària a la original)
Recurs:
https://www.edumedia-sciences.com/es/media/69-replicacion-del-adn
Abans de continuar…
• Analitza aquestes seqüencies de bases nitrogenades
de dos polinucleòtid i raona a quin àcid nucleic
pertany cadascuna.
AAGTCCAGTAC
AUUGCAGGA
• Escriu la cadena complementària a la primera. Com
s’anomena el procès mitjançant el qual té lloc el que
acabes de fer, però a les nostres cèl·ules?
• Per què és tan important que la duplicació de l’ADN es
faja correctament, és a dir, que no hi haja cap error?
L’EXPRESSIÓ GÈNICA
• Expressió gènica: Procés mitjançant el qual els
organismes transformen la informació continguda en
els àcids nucleics (ADN) en proteïnes (ARN)
• Gen: segment d’ADN amb la informació necesària
per a la síntesi d’una proteïna
L’EXPRESSIÓ GÈNICA
El dogma de la biologia molecular
1. ADN s’autoduplica en la replicació quan la cèl·lula va a dividir-se
2. Quan cal produïr una proteina, el gen d’ADN que codifica aquesta
proteïna es transcriu a ARN
3. L’ARN ix del nucli al citoplasma I té lloc la traducció del gen i la
producció de la proteïna
L’EXPRESSIÓ GÈNICA
El dogma de la biologia molecular MODIFICAT
1. Dogma : Creença no qüestionada. No qüestionar-se és
incompatible amb la ciència
2. Els virus realitzen la transcripció inversa: El material genètic
d’aquests virus, com ara el de la SIDA, és l’ARN. Per tant, el prenen
com a motle per a sintetitzar ADN (ARN🡪 ADN).
3. El prions: proteïnes capaes de propagar-se sense ajuda de cap
ADN. De vegades, causants de malalties.
4. Ribozims: molècules d’ARN que es poden autoduplicar
L’EXPRESSIÓ GÈNICA
VIRUS ARN Ribozims Prions
ACTUAL
Les mutacions
Canvis o alteracions en el material genètic d’una
cèl·lula
Poden ser negatives (causen danys) ,
beneficioses (augmenten la supervivència de
l’individu) o neutres
Són necessaries per a que hi haja variabilitat
genètica
Tipus de mutacions
L’ENGINYERIA GENÈTICA
EUGENESIA?
CLONACIÓ?
TRANSGÈNICS?
Tècniques de manipulació genètica
Enzims de restricció: s’utilitzen per tallar l’ADN
en punts específics. Permeten aïllar seqüències
concretes de l’ADN
Tècniques de manipulació genètica
ADN lligasa: permet unir fragments d’ADN de
diferent origen, obtenint així un ADN híbrid
Tècniques de manipulació genètica
Vectors de transferència: molècules d’ADN que
es repliquen independentment i que permeten
transportar gens. Són exemples els plàsmids i els
bacteriofags
Tecnologia de l’ADN recombinant
Reacció en cadena de la polimerasa
(PCR)
Permet obtindre moltes còpies d’una sola
molècula d’ADN
Es requereix:
1. L’enzim ADN polimerasa
2. Nucleòtids per sintetitzar els nous bris
3. Encebador o primer
Reacció en cadena de la polimerasa
(PCR)
Aplicacions
- ORGANISMES MODIFICATS GENÈTICAMENT
Les tècniques de DNA recombinant permeten produir organismes
genèticament modificats. La idea és introduir un gen o grup de gens
que donen lloc a una característica que ens interessa en un altre
organisme per tal que aquest desenvolupi aquesta característica.
Aquesta tècnica funciona de forma similar a la del DNA recombinant
Aplicacions
Teràpia gènica: Les teràpies gèniques consisteixen en l'aplicació del
DNA recombinant per tal de combatre malalties. El procés és també
molt senzill:
● Extraiem una cèl·lula malalta de l'individu adult.
● Modifiquem el DNA per corregir el problema que causa la malaltia.
● Inserim el DNA en un vector (normalment un virus) que introduirem
a la persona malalta.
● El virus infectarà les cèl·lules malaltes, modificant el seu DNA i
corregint el problema.
● Les cèl·lules sanes es reproduiran, substituint les cèl·lules malaltes
fins a aconseguir la recuperació de la persones
Aplicacions
Aplicacions
● La clonació és una altre tècnica, que es pot incloure dintre de les
tècniques de teràpies gèniques. La idea es produir individus o teixits
genèticament idèntics a l'original. El procés és també molt senzill:
○ S'extrau un òvul d'un individu sa i el nucli d'una cèl·lula d'un
individu adult. A l'òvul se li extreu el nucli.
○ A l'òvul sense nucli se li introdueix el nucli de la cèl·lula d'un
individu adult.
○ S'activa l'òvul mitjançant una estimulació elèctrica per tal que
comenci les divisions successives.
○ L'embrió originat s'implanta en un tercer individu femella que el
gestarà fins al naixement.
Aplicacions
Aplicacions
RECURSOS
• http://www.elmundo.es/especiales/2003/02/
salud/genetica/descifrar_la_vida.html
• REPÀS UNITAT:
http://recursostic.educacion.es/secundaria/ed
ad/4esobiologia/4quincena6/imagenes6/cead
n.swf.

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticBiologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsBiologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsOriol Baradad
 
Ecologia tema 8
Ecologia tema 8Ecologia tema 8
Ecologia tema 8Anna Giro
 
Malalties infeccioses
Malalties infecciosesMalalties infeccioses
Malalties infecciosescarlesmb
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Oriol Baradad
 
Mecanismes evolutius
Mecanismes evolutiusMecanismes evolutius
Mecanismes evolutiusmsuils
 
Relacions interespecífiques
Relacions interespecífiquesRelacions interespecífiques
Relacions interespecífiqueslluisdegibert
 
Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.Manel miguela
 
La sinapsi i les neurones
La sinapsi i les neuronesLa sinapsi i les neurones
La sinapsi i les neuronesAnna Giro
 

Was ist angesagt? (20)

U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
 
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
 
Cinemàtica 4t ESO
Cinemàtica 4t ESOCinemàtica 4t ESO
Cinemàtica 4t ESO
 
Herència genètica
Herència genèticaHerència genètica
Herència genètica
 
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRACMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticBiologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 
Evolució (4rt ESO)
Evolució (4rt ESO)Evolució (4rt ESO)
Evolució (4rt ESO)
 
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsBiologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
 
Ecologia tema 8
Ecologia tema 8Ecologia tema 8
Ecologia tema 8
 
Malalties infeccioses
Malalties infecciosesMalalties infeccioses
Malalties infeccioses
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
 
Mecanismes evolutius
Mecanismes evolutiusMecanismes evolutius
Mecanismes evolutius
 
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
 
Relacions interespecífiques
Relacions interespecífiquesRelacions interespecífiques
Relacions interespecífiques
 
Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.
 
La sinapsi i les neurones
La sinapsi i les neuronesLa sinapsi i les neurones
La sinapsi i les neurones
 

Ähnlich wie Genètica molecular 4t eso

ADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
ADN_i_biotecnologia_curt_1.pptADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
ADN_i_biotecnologia_curt_1.pptDucky32
 
Informatica power lliure
Informatica power lliureInformatica power lliure
Informatica power lliurekhairunisa3
 
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccionacidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccionFranciscoFjyke
 
La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genèticamontsejaen
 
Tema 5. genètica
Tema 5. genèticaTema 5. genètica
Tema 5. genèticaGemma Serra
 
Revolució genètica
Revolució genèticaRevolució genètica
Revolució genèticacbibi
 
ELS ACIDS NUCLEICS
ELS ACIDS NUCLEICSELS ACIDS NUCLEICS
ELS ACIDS NUCLEICSkhairunisa3
 
Informatica power lliure
Informatica power lliureInformatica power lliure
Informatica power lliurekhairunisa3
 
T4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticaT4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticacbibi
 
T4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticaT4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticacbibi
 
Les bases de la genètica II
Les bases de la genètica IILes bases de la genètica II
Les bases de la genètica IIpeceman
 
Biotecnologia
BiotecnologiaBiotecnologia
Biotecnologiascuadras
 
Les bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMCLes bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMCjusescola
 
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.carlesmb
 
El sistema nerviós i endocrí
El sistema nerviós i endocríEl sistema nerviós i endocrí
El sistema nerviós i endocríRicard Orgaz
 
Projecte genoma humà
Projecte genoma humàProjecte genoma humà
Projecte genoma humàblanca_mg
 

Ähnlich wie Genètica molecular 4t eso (20)

Adn i biotecnologia
Adn i biotecnologiaAdn i biotecnologia
Adn i biotecnologia
 
ADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
ADN_i_biotecnologia_curt_1.pptADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
ADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
 
Unitat 12
Unitat 12Unitat 12
Unitat 12
 
Informatica power lliure
Informatica power lliureInformatica power lliure
Informatica power lliure
 
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccionacidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
 
ADN I BIOTECNOLOGIA
ADN I BIOTECNOLOGIAADN I BIOTECNOLOGIA
ADN I BIOTECNOLOGIA
 
La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genètica
 
Tema 5. genètica
Tema 5. genèticaTema 5. genètica
Tema 5. genètica
 
Revolució genètica
Revolució genèticaRevolució genètica
Revolució genètica
 
ELS ACIDS NUCLEICS
ELS ACIDS NUCLEICSELS ACIDS NUCLEICS
ELS ACIDS NUCLEICS
 
Informatica power lliure
Informatica power lliureInformatica power lliure
Informatica power lliure
 
T4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticaT4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genètica
 
T4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genèticaT4 enginyeria genètica
T4 enginyeria genètica
 
Biotecnologia i reproducció
Biotecnologia i reproduccióBiotecnologia i reproducció
Biotecnologia i reproducció
 
Les bases de la genètica II
Les bases de la genètica IILes bases de la genètica II
Les bases de la genètica II
 
Biotecnologia
BiotecnologiaBiotecnologia
Biotecnologia
 
Les bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMCLes bases de la genètica 1 CMC
Les bases de la genètica 1 CMC
 
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
 
El sistema nerviós i endocrí
El sistema nerviós i endocríEl sistema nerviós i endocrí
El sistema nerviós i endocrí
 
Projecte genoma humà
Projecte genoma humàProjecte genoma humà
Projecte genoma humà
 

Kürzlich hochgeladen

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 

Kürzlich hochgeladen (9)

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 

Genètica molecular 4t eso

  • 2. CONTINGUTS • Els àcids nucleics • L’ADN • L’expressió gènica • Les mutacions • L’enginyeria genètica
  • 3. Els àcids nucleics • Descobriment: 1869 el suís Friedrich Miesner descobreix una substància de caràcter àcid als glòbuls blancs 🡪 àcid nucleic • Dos tipus: -ADN (àcid desoxiribonucleic) -ARN (àcid ribonucleic)
  • 4. • ESTRUCTURA DELS ÀCIDS NUCLEICS - Nucleòtids🡪 molècules senzilles que constitueixen els àcids nucleics - Cada nucleòtid conté tres tipus de molècules: Residu d’acid ortofosfòric (H3 PO4 ) Pentosa (monosacàrid de cinc carbonis) Una base nitrogenada Els àcids nucleics Ribosa🡪 ARN Desoxiribosa🡪 ADN Adenina (A) Timina (T) Guanina (G) Citosina (C) Uracil (U)
  • 6.
  • 8. TIPUS D’ÀCIDS NUCLEICS • COMPOSICIÓ QUÍMICA ADN - Residu fosfòric - Desoxiribosa - Bases nitrogenades: Adenina (A) Timina (T) Guanina (G) Citosina (C) ARN - Residu fosfòric - Ribosa - Bases nitrogenades: Adenina (A) Uracil (U) Guanina (G) Citosina (C)
  • 9. TIPUS D’ÀCIDS NUCLEICS • ESTRUCTURA MOLECULAR ADN - Estructura bicatenaria: Dos polinucleòtids units entre si per bases nitrogenades) ARN - Estructura monocatenaria: Una molecula de polinucleòtid
  • 10. TIPUS D’ÀCIDS NUCLEICS • TIPUS ADN - ADN nuclear (cromatina) - ADN mitocondrial (mitocòndries) - ADN plastidial (cloroplasts) ARN -ARN missatger (ARNm) - ARN de transferència (ARNt) - ARN ribosòmic (ARNr)
  • 11. TIPUS D’ÀCIDS NUCLEICS • LOCALITZACIÓ CEL·LULAR ADN - En el nucli ARN -Citoplasma - Nucli - Lliure - Associat a ribosomes
  • 12. TIPUS D’ÀCIDS NUCLEICS • FUNCIÓ ADN - Portador de la informació genètica de l’organisme ARN -Síntesi de proteïnes segons la informació genètica de l’ADN
  • 13. L’ADN • 1910🡪 Thomas Morgan descobreix que els gens es trobàven als cromosomes • 1914 🡪 Avery, McLeod i McCarthy demostren que els cromosomes estan composats per ADN 1 gen = 1 mol·lècula d’ADN ADN = mol·lècula de vida fonamental
  • 14. L’ADN • ESTRUCTURA MOLECULAR - 1953: Watson I Crick van elaborar el model de la doble hèlix gràcies als estudis de difracció de Rosalind Francklin - Bicatenaria (2 cadenes). Les cadenes s’uneixen entre si mitjançant enllaços d’hidrogen entre les bases nitrogenades - A-T; G-C (bases complementàries)
  • 15. L’ADN • REPLICACIÓ - Localització: Nucli - Funció: Obtenció de dues molècules filles idèntiques que prenen com a motle una molècula inicial. - Capacitat exclusiva de l’ADN - Procès semiconservatiu= Cada molècula nova d’ADN tindrà: 🡪 1 cadena original 🡪 1 cadena de nova creació (complementària a la original) Recurs: https://www.edumedia-sciences.com/es/media/69-replicacion-del-adn
  • 16. Abans de continuar… • Analitza aquestes seqüencies de bases nitrogenades de dos polinucleòtid i raona a quin àcid nucleic pertany cadascuna. AAGTCCAGTAC AUUGCAGGA • Escriu la cadena complementària a la primera. Com s’anomena el procès mitjançant el qual té lloc el que acabes de fer, però a les nostres cèl·ules? • Per què és tan important que la duplicació de l’ADN es faja correctament, és a dir, que no hi haja cap error?
  • 17. L’EXPRESSIÓ GÈNICA • Expressió gènica: Procés mitjançant el qual els organismes transformen la informació continguda en els àcids nucleics (ADN) en proteïnes (ARN) • Gen: segment d’ADN amb la informació necesària per a la síntesi d’una proteïna
  • 18. L’EXPRESSIÓ GÈNICA El dogma de la biologia molecular 1. ADN s’autoduplica en la replicació quan la cèl·lula va a dividir-se 2. Quan cal produïr una proteina, el gen d’ADN que codifica aquesta proteïna es transcriu a ARN 3. L’ARN ix del nucli al citoplasma I té lloc la traducció del gen i la producció de la proteïna
  • 19. L’EXPRESSIÓ GÈNICA El dogma de la biologia molecular MODIFICAT 1. Dogma : Creença no qüestionada. No qüestionar-se és incompatible amb la ciència 2. Els virus realitzen la transcripció inversa: El material genètic d’aquests virus, com ara el de la SIDA, és l’ARN. Per tant, el prenen com a motle per a sintetitzar ADN (ARN🡪 ADN). 3. El prions: proteïnes capaes de propagar-se sense ajuda de cap ADN. De vegades, causants de malalties. 4. Ribozims: molècules d’ARN que es poden autoduplicar
  • 20. L’EXPRESSIÓ GÈNICA VIRUS ARN Ribozims Prions ACTUAL
  • 21. Les mutacions Canvis o alteracions en el material genètic d’una cèl·lula Poden ser negatives (causen danys) , beneficioses (augmenten la supervivència de l’individu) o neutres Són necessaries per a que hi haja variabilitat genètica
  • 24. Tècniques de manipulació genètica Enzims de restricció: s’utilitzen per tallar l’ADN en punts específics. Permeten aïllar seqüències concretes de l’ADN
  • 25. Tècniques de manipulació genètica ADN lligasa: permet unir fragments d’ADN de diferent origen, obtenint així un ADN híbrid
  • 26. Tècniques de manipulació genètica Vectors de transferència: molècules d’ADN que es repliquen independentment i que permeten transportar gens. Són exemples els plàsmids i els bacteriofags
  • 27. Tecnologia de l’ADN recombinant
  • 28. Reacció en cadena de la polimerasa (PCR) Permet obtindre moltes còpies d’una sola molècula d’ADN Es requereix: 1. L’enzim ADN polimerasa 2. Nucleòtids per sintetitzar els nous bris 3. Encebador o primer
  • 29. Reacció en cadena de la polimerasa (PCR)
  • 30. Aplicacions - ORGANISMES MODIFICATS GENÈTICAMENT Les tècniques de DNA recombinant permeten produir organismes genèticament modificats. La idea és introduir un gen o grup de gens que donen lloc a una característica que ens interessa en un altre organisme per tal que aquest desenvolupi aquesta característica. Aquesta tècnica funciona de forma similar a la del DNA recombinant
  • 31. Aplicacions Teràpia gènica: Les teràpies gèniques consisteixen en l'aplicació del DNA recombinant per tal de combatre malalties. El procés és també molt senzill: ● Extraiem una cèl·lula malalta de l'individu adult. ● Modifiquem el DNA per corregir el problema que causa la malaltia. ● Inserim el DNA en un vector (normalment un virus) que introduirem a la persona malalta. ● El virus infectarà les cèl·lules malaltes, modificant el seu DNA i corregint el problema. ● Les cèl·lules sanes es reproduiran, substituint les cèl·lules malaltes fins a aconseguir la recuperació de la persones
  • 33. Aplicacions ● La clonació és una altre tècnica, que es pot incloure dintre de les tècniques de teràpies gèniques. La idea es produir individus o teixits genèticament idèntics a l'original. El procés és també molt senzill: ○ S'extrau un òvul d'un individu sa i el nucli d'una cèl·lula d'un individu adult. A l'òvul se li extreu el nucli. ○ A l'òvul sense nucli se li introdueix el nucli de la cèl·lula d'un individu adult. ○ S'activa l'òvul mitjançant una estimulació elèctrica per tal que comenci les divisions successives. ○ L'embrió originat s'implanta en un tercer individu femella que el gestarà fins al naixement.
  • 36. RECURSOS • http://www.elmundo.es/especiales/2003/02/ salud/genetica/descifrar_la_vida.html • REPÀS UNITAT: http://recursostic.educacion.es/secundaria/ed ad/4esobiologia/4quincena6/imagenes6/cead n.swf.