SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 31
ORTOGRAFIA
1. Vocal neutra
1.1 So de vocal neutra
i
lletres que el representen
Cal fixar-se en els mots del quadre següent:
els tres són vocàlics tònics
passen a un sol so àton en català oriental*,
anomenat so de vocal neutra,
quan la força de l'accent es desplaça
cap el sufix de derivació.
en els parlars orientals
del català,
generalment tota a
i tota e tòniques
sonen neutres
quan passen
a ocupar
una posició àtona.
els parlars
occidentals
mantenen el so,
amb un únic canvi:
la e oberta passa a
sonar e tancada en
posició àtona.
1.2 Ortografia
de la vocal
neutra
La posició del so de vocal
neutra en un mot
i la classe de mot
determinen les normes
que s'han d'aplicar
per escriure
la lletra corresponent
a o e.
Així, la lletra que cal escriure
per representar el so de vocal neutra
depèn que aquest so estigui a final de mot o no.
Si es troba a fi de mot,
encara s'haurà de distingir
entre els mots que siguin verbs
dels que no ho siguin.
1. A fi de mot.
Si el mot està en singular,
s'escriurà a si és femení
o bé e si és masculí.
Si el mot està en plural,
sigui masculí o femení,
s'escriurà sempre e.
Així: "casa", "poble", "cases", "pobles".
2. A fi de verb.
Si el verb acaba en vocal,
s'escriurà a.
En canvi,
si acaba en consonant o en el diftong -eu,
s’escriurà e.
Així: "veia", "veies", "vèieu".
3. Al mig d'un mot.
Si el mot té una forma primitiva
en què la vocal neutra sigui tònica,
s'escriurà a o bé e segons com soni en posició tònica.
Així, de "Pau" o de "peu" es tindrà "Pauet" o bé "peuet".
En verbs,
la tercera persona del present indicarà la vocal tònica:
de "ell paga" o de "ell pega" es tindrà "pagar" o bé "pegar".
Si no es pot trobar la vocal tònica,
s'haurà de memoritzar la grafia correcta.
Generalment, solen coincidir en el català i el castellà.
Així, "viatge especial, de tipus cultural" o bé "viatge espacial, a l'espai exterior"
Comentari
En alguns mots,
el pas del singular al plural
origina canvis consonàntics.
Així, s'observa,
de taca: taques;
de cega: cegues;
de Pasqua: Pasqües;
d'aigua: aigües;
de raça: races;
de roja: roges.
1.3. Excepcions
i
divergències
català - castellà
1. Vocal final
a) S'escriu a la vocal neutra final
d'alguns mots masculins acabats en les terminacions
ma / ta / arca / crata / cida / ista.
Així: poema, poeta, monarca, un demòcrata,
un homicida, un artista.
També els mots terra, dia, titella, belga, persa,
entre d'altres.
b) S'escriu e la vocal neutra final
del tipus dels mots següents:
-Adjectius d'una sola terminació,
vàlida per als dos gèneres.
En aquest cas, coincideix el català i el castellà,
excepte els adjectius pobre i rude.
La majoria d'aquests adjectius acaben
en aire / ble / me / ne.
Així, els mots:
una cantaire, una dona amable,
una acció infame, una cerimònia solemne.
-Alguns noms coincidents amb el castellà,
que sovint són pronunciats incorrectament com é
en lloc de ser-ho amb el so característic
de la vocal neutra.
Per exemple: base, fase, frase,
classe, sèrie, higiene,
torre, piràmide, efígie, barbàrie,
mare, entre d'altres.
-L' infinitiu dels verbs
de la segona conjugació
acabats en -re,
com ara seure, moure, estendre, cometre.
També les formes úniques
(amb els seus compostos):
corre, obre, omple, vine.
2. Vocal medial
Formes verbals
en que es poden trobar
tant la a com la e tòniques.
En aquest cas
s'escriuran les formes febles,
o sigui la vocal neutra,
sempre en a.
-Es tracta dels verbs
haver / saber / fer / caure,
que segueixen la norma general
de la tercera persona del present
que du una a:
"ell ha, ell fa, ell sap, ell cau",
malgrat la e tònica
d'altres formes,
com ara,
"jo he de fer, jo sé, ell queia".
-També en el cas de les formes
dobles dels verbs jeure o jaure,
néixer o nàixer, treure o traure,
i els seus compostos.
En aquests verbs,
s'escriu a o bé e
quan són tòniques
(segons la pronuncia dialectal de cadascú),
però cal escriure sempre
a les formes àtones,
o sigui,
la vocal neutra.
Així, "ell jeu o jau",
però ell jaurà;
"ell neix o naix",
però ell naixerà,
"ell treu o trau", però ell traurà.
3. Altres casos
racó,
malenconia,
psiquiatre,
orgue (instrument musical),
òrgan (part d'un cos),
orfe.

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

6. accent diacrític
6. accent diacrític6. accent diacrític
6. accent diacrític
 
Verbs Irregulars
Verbs IrregularsVerbs Irregulars
Verbs Irregulars
 
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímiaMonosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
 
Polisemia i homonimia_ n_min
Polisemia i  homonimia_ n_minPolisemia i  homonimia_ n_min
Polisemia i homonimia_ n_min
 
Vocalisme
VocalismeVocalisme
Vocalisme
 
9. els sons de la ge i de la xeix
9. els sons de la ge i de la xeix9. els sons de la ge i de la xeix
9. els sons de la ge i de la xeix
 
Sinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímiaSinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímia
 
Homonímia
HomonímiaHomonímia
Homonímia
 
Verb tots els temps
Verb tots els tempsVerb tots els temps
Verb tots els temps
 
La derivació
La derivacióLa derivació
La derivació
 
Les elisions
Les elisionsLes elisions
Les elisions
 
Elisions vocàliques
Elisions vocàliquesElisions vocàliques
Elisions vocàliques
 
Verb regular
Verb regularVerb regular
Verb regular
 
La u feble
La u febleLa u feble
La u feble
 
La sinonímia
La sinonímiaLa sinonímia
La sinonímia
 
MS08 Verb irregulars
MS08 Verb irregularsMS08 Verb irregulars
MS08 Verb irregulars
 
El verb. el present d'indicatiu actiu
El verb. el present d'indicatiu actiuEl verb. el present d'indicatiu actiu
El verb. el present d'indicatiu actiu
 
7. la dièresi
7. la dièresi7. la dièresi
7. la dièresi
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbal
 
Enric Valor La Flexio Verbal Catala Valencia
Enric Valor  La Flexio Verbal   Catala ValenciaEnric Valor  La Flexio Verbal   Catala Valencia
Enric Valor La Flexio Verbal Catala Valencia
 

Andere mochten auch

La Vocal Neutra
La Vocal NeutraLa Vocal Neutra
La Vocal NeutraROSERF
 
Fitxes per treballar la consciència fonològica
Fitxes per treballar la consciència fonològicaFitxes per treballar la consciència fonològica
Fitxes per treballar la consciència fonològicaescolabrasilfestes
 
Targetes construcció paraules sil.labes
Targetes construcció paraules  sil.labes Targetes construcció paraules  sil.labes
Targetes construcció paraules sil.labes Laia Lila
 
El joc de les frases i la paraula intrusa
El joc de les frases i la paraula intrusaEl joc de les frases i la paraula intrusa
El joc de les frases i la paraula intrusaGloria Cid
 

Andere mochten auch (8)

11.les lletres p t-c. b-d-g i q
11.les lletres p t-c. b-d-g i q11.les lletres p t-c. b-d-g i q
11.les lletres p t-c. b-d-g i q
 
10. les lletres b v i la h
10. les lletres b v i la h10. les lletres b v i la h
10. les lletres b v i la h
 
8. la essa sorda i sonora
8. la essa sorda i sonora8. la essa sorda i sonora
8. la essa sorda i sonora
 
La vocal neutra o u
La vocal neutra o uLa vocal neutra o u
La vocal neutra o u
 
La Vocal Neutra
La Vocal NeutraLa Vocal Neutra
La Vocal Neutra
 
Fitxes per treballar la consciència fonològica
Fitxes per treballar la consciència fonològicaFitxes per treballar la consciència fonològica
Fitxes per treballar la consciència fonològica
 
Targetes construcció paraules sil.labes
Targetes construcció paraules  sil.labes Targetes construcció paraules  sil.labes
Targetes construcció paraules sil.labes
 
El joc de les frases i la paraula intrusa
El joc de les frases i la paraula intrusaEl joc de les frases i la paraula intrusa
El joc de les frases i la paraula intrusa
 

Ähnlich wie 1. vocal neutra

la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràficsla variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràficsFerrane
 
Els Dialectes GeogràFics
Els Dialectes GeogràFicsEls Dialectes GeogràFics
Els Dialectes GeogràFicsFerrane
 
Ortografia U1 La Vocal Neutra
Ortografia U1 La Vocal NeutraOrtografia U1 La Vocal Neutra
Ortografia U1 La Vocal NeutraÀngel Carrera
 
La Variació Lingüística
La Variació LingüísticaLa Variació Lingüística
La Variació LingüísticaEpsa Llengues
 
Valencià mitja
Valencià mitjaValencià mitja
Valencià mitjapepe5507
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbalmarclia
 
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
 Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc  Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc Antonia Mulet
 
Teoria accent 2012 13
Teoria accent 2012 13Teoria accent 2012 13
Teoria accent 2012 13caulin
 
Els dialectes del Català
Els dialectes del Català Els dialectes del Català
Els dialectes del Català gloriaalmazor
 
Vocalneutra
VocalneutraVocalneutra
Vocalneutrajescola
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalanaJoan Florit
 

Ähnlich wie 1. vocal neutra (20)

El vocalisme
El vocalismeEl vocalisme
El vocalisme
 
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràficsla variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
la variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics
 
Reforç llengua 1
Reforç llengua 1Reforç llengua 1
Reforç llengua 1
 
Els Dialectes GeogràFics
Els Dialectes GeogràFicsEls Dialectes GeogràFics
Els Dialectes GeogràFics
 
Ortografia U1 La Vocal Neutra
Ortografia U1 La Vocal NeutraOrtografia U1 La Vocal Neutra
Ortografia U1 La Vocal Neutra
 
CATALÀ
CATALÀCATALÀ
CATALÀ
 
La Metrica Catalana
La Metrica CatalanaLa Metrica Catalana
La Metrica Catalana
 
La Variació Lingüística
La Variació LingüísticaLa Variació Lingüística
La Variació Lingüística
 
Unitat 02 superior
Unitat 02 superiorUnitat 02 superior
Unitat 02 superior
 
Valencià mitja
Valencià mitjaValencià mitja
Valencià mitja
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbal
 
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
 Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc  Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
 
Teoria accent 2012 13
Teoria accent 2012 13Teoria accent 2012 13
Teoria accent 2012 13
 
Els dialectes del Català
Els dialectes del Català Els dialectes del Català
Els dialectes del Català
 
Transcripció fonetica
Transcripció foneticaTranscripció fonetica
Transcripció fonetica
 
Vocal neutra
Vocal neutraVocal neutra
Vocal neutra
 
Vocalneutra
VocalneutraVocalneutra
Vocalneutra
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalana
 
La neutra
La neutraLa neutra
La neutra
 

Mehr von Josep-manel Alarcó Vicent

4 geografia física, relleu, oceania i l'antàrtida
4 geografia física, relleu, oceania i l'antàrtida4 geografia física, relleu, oceania i l'antàrtida
4 geografia física, relleu, oceania i l'antàrtidaJosep-manel Alarcó Vicent
 

Mehr von Josep-manel Alarcó Vicent (19)

1. geografia econòmica 1
1. geografia econòmica 11. geografia econòmica 1
1. geografia econòmica 1
 
1. geografia econòmica 5
1. geografia econòmica 51. geografia econòmica 5
1. geografia econòmica 5
 
1. geografia econòmica 2
1. geografia econòmica 21. geografia econòmica 2
1. geografia econòmica 2
 
1. geografia econòmica 4
1. geografia econòmica 41. geografia econòmica 4
1. geografia econòmica 4
 
1. geografia econòmica 3
1. geografia econòmica 31. geografia econòmica 3
1. geografia econòmica 3
 
1 geografia política
1 geografia política1 geografia política
1 geografia política
 
Geografia, generalitats
Geografia, generalitatsGeografia, generalitats
Geografia, generalitats
 
1. geografia humana
1. geografia humana1. geografia humana
1. geografia humana
 
6 geografia física, relleu, catalunya
6 geografia física, relleu, catalunya6 geografia física, relleu, catalunya
6 geografia física, relleu, catalunya
 
6 geografia física, relleu, p. ibèrica 1
6 geografia física, relleu, p. ibèrica 16 geografia física, relleu, p. ibèrica 1
6 geografia física, relleu, p. ibèrica 1
 
5 geografia física, relleu, europa
5 geografia física, relleu, europa5 geografia física, relleu, europa
5 geografia física, relleu, europa
 
4 geografia física, relleu, oceania i l'antàrtida
4 geografia física, relleu, oceania i l'antàrtida4 geografia física, relleu, oceania i l'antàrtida
4 geografia física, relleu, oceania i l'antàrtida
 
2 geografia física, relleu, àsia
2 geografia física, relleu, àsia2 geografia física, relleu, àsia
2 geografia física, relleu, àsia
 
1. geografia física, ecologia
1. geografia física, ecologia1. geografia física, ecologia
1. geografia física, ecologia
 
1. geografia física, climatologia 1
1. geografia física, climatologia 11. geografia física, climatologia 1
1. geografia física, climatologia 1
 
5. geografia física, climatologia 5
5. geografia física, climatologia 55. geografia física, climatologia 5
5. geografia física, climatologia 5
 
4. geografia física, climatologia 4
4. geografia física, climatologia 44. geografia física, climatologia 4
4. geografia física, climatologia 4
 
3. geografia física, climatologia 3
3. geografia física, climatologia 33. geografia física, climatologia 3
3. geografia física, climatologia 3
 
1. revolucio industrial
1. revolucio industrial1. revolucio industrial
1. revolucio industrial
 

1. vocal neutra

  • 1.
  • 2.
  • 5.
  • 6. 1.1 So de vocal neutra i lletres que el representen
  • 7. Cal fixar-se en els mots del quadre següent: els tres són vocàlics tònics passen a un sol so àton en català oriental*, anomenat so de vocal neutra, quan la força de l'accent es desplaça cap el sufix de derivació.
  • 8.
  • 9.
  • 10.
  • 11. en els parlars orientals del català, generalment tota a i tota e tòniques sonen neutres quan passen a ocupar una posició àtona.
  • 12. els parlars occidentals mantenen el so, amb un únic canvi: la e oberta passa a sonar e tancada en posició àtona.
  • 13.
  • 14.
  • 15. 1.2 Ortografia de la vocal neutra
  • 16. La posició del so de vocal neutra en un mot i la classe de mot determinen les normes que s'han d'aplicar per escriure la lletra corresponent a o e.
  • 17. Així, la lletra que cal escriure per representar el so de vocal neutra depèn que aquest so estigui a final de mot o no. Si es troba a fi de mot, encara s'haurà de distingir entre els mots que siguin verbs dels que no ho siguin.
  • 18. 1. A fi de mot. Si el mot està en singular, s'escriurà a si és femení o bé e si és masculí. Si el mot està en plural, sigui masculí o femení, s'escriurà sempre e. Així: "casa", "poble", "cases", "pobles".
  • 19. 2. A fi de verb. Si el verb acaba en vocal, s'escriurà a. En canvi, si acaba en consonant o en el diftong -eu, s’escriurà e. Així: "veia", "veies", "vèieu".
  • 20. 3. Al mig d'un mot. Si el mot té una forma primitiva en què la vocal neutra sigui tònica, s'escriurà a o bé e segons com soni en posició tònica. Així, de "Pau" o de "peu" es tindrà "Pauet" o bé "peuet". En verbs, la tercera persona del present indicarà la vocal tònica: de "ell paga" o de "ell pega" es tindrà "pagar" o bé "pegar". Si no es pot trobar la vocal tònica, s'haurà de memoritzar la grafia correcta. Generalment, solen coincidir en el català i el castellà. Així, "viatge especial, de tipus cultural" o bé "viatge espacial, a l'espai exterior"
  • 21. Comentari En alguns mots, el pas del singular al plural origina canvis consonàntics. Així, s'observa, de taca: taques; de cega: cegues; de Pasqua: Pasqües; d'aigua: aigües; de raça: races; de roja: roges.
  • 23. 1. Vocal final a) S'escriu a la vocal neutra final d'alguns mots masculins acabats en les terminacions ma / ta / arca / crata / cida / ista. Així: poema, poeta, monarca, un demòcrata, un homicida, un artista. També els mots terra, dia, titella, belga, persa, entre d'altres.
  • 24. b) S'escriu e la vocal neutra final del tipus dels mots següents: -Adjectius d'una sola terminació, vàlida per als dos gèneres. En aquest cas, coincideix el català i el castellà, excepte els adjectius pobre i rude. La majoria d'aquests adjectius acaben en aire / ble / me / ne.
  • 25. Així, els mots: una cantaire, una dona amable, una acció infame, una cerimònia solemne. -Alguns noms coincidents amb el castellà, que sovint són pronunciats incorrectament com é en lloc de ser-ho amb el so característic de la vocal neutra. Per exemple: base, fase, frase, classe, sèrie, higiene, torre, piràmide, efígie, barbàrie, mare, entre d'altres.
  • 26. -L' infinitiu dels verbs de la segona conjugació acabats en -re, com ara seure, moure, estendre, cometre. També les formes úniques (amb els seus compostos): corre, obre, omple, vine.
  • 27. 2. Vocal medial Formes verbals en que es poden trobar tant la a com la e tòniques. En aquest cas s'escriuran les formes febles, o sigui la vocal neutra, sempre en a.
  • 28. -Es tracta dels verbs haver / saber / fer / caure, que segueixen la norma general de la tercera persona del present que du una a: "ell ha, ell fa, ell sap, ell cau", malgrat la e tònica d'altres formes, com ara, "jo he de fer, jo sé, ell queia".
  • 29. -També en el cas de les formes dobles dels verbs jeure o jaure, néixer o nàixer, treure o traure, i els seus compostos.
  • 30. En aquests verbs, s'escriu a o bé e quan són tòniques (segons la pronuncia dialectal de cadascú), però cal escriure sempre a les formes àtones, o sigui, la vocal neutra. Així, "ell jeu o jau", però ell jaurà; "ell neix o naix", però ell naixerà, "ell treu o trau", però ell traurà.
  • 31. 3. Altres casos racó, malenconia, psiquiatre, orgue (instrument musical), òrgan (part d'un cos), orfe.