6. 1.1 So de vocal neutra
i
lletres que el representen
7. Cal fixar-se en els mots del quadre següent:
els tres són vocàlics tònics
passen a un sol so àton en català oriental*,
anomenat so de vocal neutra,
quan la força de l'accent es desplaça
cap el sufix de derivació.
8.
9.
10.
11. en els parlars orientals
del català,
generalment tota a
i tota e tòniques
sonen neutres
quan passen
a ocupar
una posició àtona.
16. La posició del so de vocal
neutra en un mot
i la classe de mot
determinen les normes
que s'han d'aplicar
per escriure
la lletra corresponent
a o e.
17. Així, la lletra que cal escriure
per representar el so de vocal neutra
depèn que aquest so estigui a final de mot o no.
Si es troba a fi de mot,
encara s'haurà de distingir
entre els mots que siguin verbs
dels que no ho siguin.
18. 1. A fi de mot.
Si el mot està en singular,
s'escriurà a si és femení
o bé e si és masculí.
Si el mot està en plural,
sigui masculí o femení,
s'escriurà sempre e.
Així: "casa", "poble", "cases", "pobles".
19. 2. A fi de verb.
Si el verb acaba en vocal,
s'escriurà a.
En canvi,
si acaba en consonant o en el diftong -eu,
s’escriurà e.
Així: "veia", "veies", "vèieu".
20. 3. Al mig d'un mot.
Si el mot té una forma primitiva
en què la vocal neutra sigui tònica,
s'escriurà a o bé e segons com soni en posició tònica.
Així, de "Pau" o de "peu" es tindrà "Pauet" o bé "peuet".
En verbs,
la tercera persona del present indicarà la vocal tònica:
de "ell paga" o de "ell pega" es tindrà "pagar" o bé "pegar".
Si no es pot trobar la vocal tònica,
s'haurà de memoritzar la grafia correcta.
Generalment, solen coincidir en el català i el castellà.
Així, "viatge especial, de tipus cultural" o bé "viatge espacial, a l'espai exterior"
21. Comentari
En alguns mots,
el pas del singular al plural
origina canvis consonàntics.
Així, s'observa,
de taca: taques;
de cega: cegues;
de Pasqua: Pasqües;
d'aigua: aigües;
de raça: races;
de roja: roges.
23. 1. Vocal final
a) S'escriu a la vocal neutra final
d'alguns mots masculins acabats en les terminacions
ma / ta / arca / crata / cida / ista.
Així: poema, poeta, monarca, un demòcrata,
un homicida, un artista.
També els mots terra, dia, titella, belga, persa,
entre d'altres.
24. b) S'escriu e la vocal neutra final
del tipus dels mots següents:
-Adjectius d'una sola terminació,
vàlida per als dos gèneres.
En aquest cas, coincideix el català i el castellà,
excepte els adjectius pobre i rude.
La majoria d'aquests adjectius acaben
en aire / ble / me / ne.
25. Així, els mots:
una cantaire, una dona amable,
una acció infame, una cerimònia solemne.
-Alguns noms coincidents amb el castellà,
que sovint són pronunciats incorrectament com é
en lloc de ser-ho amb el so característic
de la vocal neutra.
Per exemple: base, fase, frase,
classe, sèrie, higiene,
torre, piràmide, efígie, barbàrie,
mare, entre d'altres.
26. -L' infinitiu dels verbs
de la segona conjugació
acabats en -re,
com ara seure, moure, estendre, cometre.
També les formes úniques
(amb els seus compostos):
corre, obre, omple, vine.
27. 2. Vocal medial
Formes verbals
en que es poden trobar
tant la a com la e tòniques.
En aquest cas
s'escriuran les formes febles,
o sigui la vocal neutra,
sempre en a.
28. -Es tracta dels verbs
haver / saber / fer / caure,
que segueixen la norma general
de la tercera persona del present
que du una a:
"ell ha, ell fa, ell sap, ell cau",
malgrat la e tònica
d'altres formes,
com ara,
"jo he de fer, jo sé, ell queia".
29. -També en el cas de les formes
dobles dels verbs jeure o jaure,
néixer o nàixer, treure o traure,
i els seus compostos.
30. En aquests verbs,
s'escriu a o bé e
quan són tòniques
(segons la pronuncia dialectal de cadascú),
però cal escriure sempre
a les formes àtones,
o sigui,
la vocal neutra.
Així, "ell jeu o jau",
però ell jaurà;
"ell neix o naix",
però ell naixerà,
"ell treu o trau", però ell traurà.