1. KAi{AROil[XF"O
couuhrcAcró nsTERNADE KAMARoN -xD(oNA. DE$aMBRE 96 N"D{
EDITORIAL
EI Ndal ja ha arribal son les festes més entranyables qui hi ha en esta üda.
Els sentiments, 1¿ ¡¡slrngia, el calor i l'amor de la familia són els adjectius més
propis en aquesta ¡l¡ta.
Eqere i desitge que tots els Kamarons passeu unes festes nadalenques
plenes de pau d'amistat i sobre tot, el que és més important per a nosaltres, plenes
d'amor als amics.
C¿ndhi- un home molt primet de l'Índia, deia que la unitat s'aconseguia
mitjangail un medi de comunicacló. Nosaltres ho vam demostrar en el sopar del
Crack dal passat 7 de Desembre, on vam substituir la vaca per sopar en el nostre
poble.
Des d'ací lidonem ánims al pare del Flare per a que es recupere molt
promse de I'acci&nt que va tindre en el seu mas. El nostre amic Flare tindrd que
subsrituir al seu pare en la seua feina de terroRer, esperem que ho faga molt be i
demane ajuda quan li faqa falta.
Iá Nit de Cap d'any encara esta per determinar. No hem trobat cap local, o
kábila on passar elxa nit tan entranyable. Els dos locals que teníem han sigut
descartats. Espere que algun amic siga conscient i aporte algun mas o local.
Des del KAf¡.ü8Ol{II{fO desitgem que passeu unes festes molt bones. Des
d'rí r'os fe[citem i esperem que passeu un bon Nadal i comenceu I'any que s'acosta
amb molta prcsperitat i salut.
2. AMADO AL VOLANT, PERILL CO¡{STANT
Posseeix un Peugeot 309 de color blanc, les rodes desgastades, la rádio no li
funciona i i
ademés el cotxe per dins per fora sempre el té brut. Eixes son les
característiques d'un conductor que el podríem denominar "passatista". Coneix a la
perfecció les norrnes de circulació i realitza experiments amb elles.
va ser l'únic que no va aprovar I'examen de teori¿ de la seua promoció, de
r,uit persones ell va ser l'únic que va suspendre. @ls set magnífics i el renegat).
El seu primer viatge va ser de Xixona a Alcoleja. els seus primers
I
companys de viatge: Ausias, Jorgito, Jose Miguel i el Flare. Durant el trajecte el
nostre amic anava provaút els senyals que hi haüa en la carretera. Al finalitzar
l'examen va aplegar a la conclusió de que els senyals estaven mal col.locades i no
corresponien en molts casos.
Jorgito deia, mirant des de dins del cotxe, que els dibuixos de les rodes els
i
tenia desgastats. El Flare, molt espantat, en veu baixa mirava al cel deia: "perqué
no m'hauré portat el meu cotxe". Jose Miguel li deia aI conductor que: "o vas més
"aspagllet" o continue el viatge a peu". El copilot, Ausias, a vegades li agafava el
volant per a que Amado esürara els bragos. Els passatgers van anibar al destí amb
tota I'adrenalina alterada.
Una altra prova del perill que té el nostre amic en les carreteres va ser q¡an
Amado va portar a Lorena a sa casa. Després de fer eixa acció, Amado eixia de
I'entrador dels pisos, quan en el moment d'eixir passava una xica (que estava molt
be). Amado va eiúr sense mirar els cotxe que venien del poble i en eixe moment una
furgoneta que venia del poble va tindre que frenar en sec. Amado d'eixá de mirar a
la bumerota i mirá el cotxe que venia de cara i anava ha est¿mpar-se contra el seu
peugeot. Amb uns reflexes increibles el nostre amic xapá l'accelerador i va evita¡
I'aparatós accident que s'apropava.
sabem que controla molt amb el seu cotxe, perd els Kamaronencs apreciem
al nosffe president i volem que continue sent-ho. Esperem que el fill del campano
reflexione amb la seua manera de conduir,
3. CONEIXEU A... ?
Per J.0. Blanquer
Nom i Coroms: Juan Escoda Moncho Esteban Picó Filliol
Nom oel qual és conequt: Calderilla Raiu
Edat: 47 anvs 27 anvs
Talla: 1.615 m. 1.86 m.
Pes: 65 Ke. 88 ke.
Has sentit parlar de Kamaron S.A. ? I del Kamaroninfo ?
RaiU: Per zuposat, es més, la meua relació personal en Kam¿ron va comenqar
I'estiu passat quan un g¡up d'AMBIENTINGS capitanejats per xavo, Amado i
Giorgio entre altres se me van arrimar en el carreró del Barbarat mentre
jo aparcava
el lbiza; em van abordar, i jo en gran sorpresavwg pregulltar que passava' Em van
ja que veia
dir: " Som KAWRON S-4.; jo els vaig demanar fer'me una foto en ells
un nivell de considerables dimensions, Ja era hora que els vinguera un'a inquietud
d'aquest calibre.
M'encanten les festes de Kamaron, comengant pel calent nivell de la nevera
quart
d,Amado, passant pel periddic qüe em va ensenyaf Jose Miguel €n seclet el
d'any i utáb*t en el bon momenf que estic pa$sant ara menjant-me la rostiora i
bevent vi de xaló'
visca Kamaron
També he sentit moltes voltes la paraula KAMARONINFO, mai ha
preguntat que vol dir perd per a mi és el MOVIMEI{¡ 4ÁDIC^trL AffLeT DE L*
SECTA K.TMñROI{S.
Calderilla: Claro que ha sentit parlar de KAMARON S.A.. No me'n recorde qui
em va ensenyff un KAMARONTNFO i desde entonces em vaig quedar prendat
d'aquesta revista.
Pense que feia falta una revist¿ de gent jove Kamaroninfa'
VIVA KAMARON
Preguntes breus:
RATU CALDERILLA
Dona més atractiva La que veig en c¿da moment, Totes.
del món: (Hi ha que disfnfar cada minut).
Ilome més atractiu El sastre. (El de la Carlos Caboteta
del mén: farma-boutique) (Charles Cabot, el
"rei de Monnegre")
4. Menjar preferit: Rostiora a la Mitja Lluna Llegum
Beure preferit: vi de Xaló a la Lluna, vi de Xaló acompanyat
Mitja
acompanyat d'un carajillo de misteleta també de
deliciós i fumejant adregat Xaló.
en unes got€tes de Torres 10,
per a conünuar en una mistela
marca Verds i rematar en una
copa de Torres 10.
Salut
Esport preferit: submarinisme, encata que Futbol, perd practique
m'encanta el frontó sobre tot el patinatge artístic (la
quan jugue en Montodito Loco meua parella és Bobi)'
en les capes que ens van fer I en els campionats de
les Minxes. Festes el tercer home
PODERPERRUNO! és Cots.
Passatemps preferit: Menjar, beure, eixir a Festes, Eixir a Festes tot l'any'
anar de festa i fer l'am/or/istat.
Músicapreferida, Pasodobles i Marxes Mores. Música festera.
una eanqó: "Don Serafin', de Manuel "A que t'áffanque un
Alejandro, Himne'Polka dels pel del cul", de la
Moros Grocs- Banda de Música de
Llanera de Ranes.
Ju¿nma López: Iturriaga. Un marranet
o
Pericana Es que fas unes preguntes'.. Ara si que m'has tocat
giraboix? els collons'
Bakalao: Mi tema preferido es: No se 1o que es, el
"sebastianet seonva a baetio si.
I'hort MIX'y "Voy a Kilos".
Festesde Tots els anys fins que en Lo més meravellós que
Moros i cristians: morga. existeix en la vida.
Deport a xixona: Menys mal, que fem el Per a mi. els cotos.
Memorial Quintanilla.
tr'esta a Xixona: s€Ífima
Tots els caps de Tots els caps de
i Sant Mortimer. s€tmana i afgun dijous.
5. LES AIXAMES
Antiga costum xixonenca que no se sap ben certa la seua data i el seu
origen. Uns diuen que s'intentava guiar als terroners que tornaven la Nit de Nadal de
tots els punts de la geogra.fia espanyola. La gent es situava pel camí vell d'Alcoi
rodant les aixames, Altres, més creible aquesta teoria, diuen que es remunta a festes
paganes.
Tots sabem que és uria tradició que només es conserva a Xixona. Les
aixames es roden la Nit de Nadal i la Nit de Cap d'Any.
Segon el llibre Antiguas castumbres jijonencas escrit per Antonio Monerris
Hernández I'any 1985 diu: -Els majors s'encarregaven de fer les "aixames" amb
espart sec arreplegat en les muntanyes, ben reforgats, atnb agafadores d'espartverd
a un extrem, i, que en la Nit de Nadal serien cremats per els menors en els carrers
després del repic de les campanes de I'avemaria i el volteig de campanes, format
amb dita crema multitudindria un fantdstic espectacle que, cotn grans llengües de
foc, ascendien cap al infinit, eostum arcaica acostada a remotes festes paganes, i
mitjangant el "guirigall" popular del foc mdgic, els xiquets a la volta que rodaven
en alt les "aixames" enceses canlaven: "Les aixames de Maitines, si no tiren anous
que tiren figues".
El dia de Cap d'Any també es roden les aixames peró hi ha menys gent que
la Nit de Nadal.
Recorde quan érem xicotets les fogueres que Giem en la Plaga, recorde
també que tots volíem rod¿r l'aixama amb més foc i més gran.
Crec que és una tradició molt bonica i no m'agradaria que mai es perguera
aquest costum tan anüc. Propose a tots els Kamaron que la Nit de Nadal quedem per
a rodar les aixames i que tots junts cantem: "Les aixames de Maitines, si no tiren
anous qae tiren Jigues".
D'ATRIBUTS
Un exemple de la riquesa del Catalá és el nombre d'accepcions d'un simple
mot, com pot ser la molt coneguda i freqüentment utilitzada, que fa referéncia als
atributs masculins: collons,
Si va acompanyat d'un determinant numeral té significats distints, segons el
nombre utilitzat. Aiú, un significa car o costós, valia un colló, dos significa valentia,
íenia dos collons, tres significa despreci, m'importa lres collons, un nombre molt
gran i par significa dificult¿t, aconseguir-ho em va costar mil par.de collons,
El verb canvia el signiñcat. Tindre indica valentia, aquella persona té
collons, encara que en admiració pot indicar sorpresa, ¡té collons!, posar expressa un
repte, especialment si es posa en alguns llocs, va posar els collons damunt la taula"
$'els utilitza per apost¿tr, em lalle els collans, o per amenaqa4 et talle els collons.
El temps del verb utilitzat canvia el significat de la frase. Aiú, el present
indica moléstia o fástic, em toca els collons, el reflexiu significa vagancia, es toea els
collons, peró el imperatiu significa sorpresa, ¡tocat els collons!.
6. Els prefixes i els sufixos modulen el seu significat: a- express¿ por,
acollonat, des-, sigttjftca riures, descollonar-se, -uclo inüca perfecció, collonut, petó
-azo es refereix a la indoléncia o abulia, collonagos.
Les preposicions matinen I'expressió: de significa éxit, em va eixir de
collons, o quantttatfeia un fred de collons, per expressar voluntarietat, ho faré per
collons, fins expressa el límit d'aguant, estic fins els collons, peró amb indica válua,
era un home amb collons i sense la covardia, era un home sense collons.
El color, la forma o la simple tersura o grandária aporten significat. El color
morat expressa fred, els collans els tenia niorats, la forma, el cansament, tenia els
collons quadrats, peró el desgastament implica experiéncia, tenia els collons pelats
de repetir-ho. Són importants el grandaria i la posició, tenia dos collons grans i ben
plantats; hi ha una grandaria máxima que no pot superar-se, té els collons com el
covall del cid -fa referéncia a una esfátua d'un cavall del cid en sevilla-, perqué
aleshores indica vagáncia, li pengen, s'els xapa, s'assenta sobre ells i inclds necessita
un carret per portar-los.
i
La interjecció ¡collons! Significa so{presa, quan un s'haja perplex els
demana, ¡envia collons!. En aquest lloc resideix la voluntat i d'allí sorgeixen les
ordres, m'ix dels collons.
En resum, será dificil trobar un mot en catalá o altres idiomes amb major
nombre d'accepcions.
MOLTES FELICITATS FLARE
El próxim I de Gener de 1.997 el nostre amic Flare fará 21 anys que va
rodant pel món. És l'amic amb més edat després de Colomina que és el mes avi de
tots els amics.
És el primer que celebra el seu aniversari, segons conla la seua avia, el
nostre amic no va deix¿r ni menjar el raim de la bona sort a la seua mare, ja que
moments abans d'iniciar-se l'any 1.976 les contraccions musculars van comengar i
als pocs moments de donar les dotze campanades va aparéixer un xic regordet vestit
de contrabandista, amb una barra de teró €n una má i una navaixa en l'altra.
Eixos 21 anys han estat plens de problemes, de moments que hi hauria que
oblidar, d'alegries, que sempre ha sabut resoldre molt bé.
Cada any que passa no es pot recuperar i hi ha que viure-los intensament.
Esperem gue aquest any que entra estiga ple d'alegries i sobre tot de salut.
Tots els Kama¡ons et desitgem moltes felicitats!
CAFETERIA. DESAYUNOS
PLATOS COMBINADOS
ezeyidJ?unto.9zw guia
' c¡. eL v¡Lt lt - Er¡¡otiosot sosz
xtxoti^
7. Política de Xixona: ¿Quienes sois? Podia ser més seria.
No os conozco.
Jose Maria Aznnn La única simpatia que li Acl m'has fotut.
trobe és el seu semblant en
el meu amic Pepito Pichoc.
p.D.
(Per Jaume "el de I'Ajuntament")
De David Mira Mira para todos los Marrocs/ocas:
No le beso la mano
por ser una dama
sino por ser YO
un CABALLERO MEDIEVAL.
EL DIRECTOR DEL KAMARONINFO AMB RAIMON
El passat 14 de Desembre es va celebrar a El Campello, en la Casa de
Cultura, un recital a circe de Raimon. Un cantador en llengua Catalana, que en els
ulüms anys de la dictadura de Franco i després amb les revoltes a Valéncia per a
lluilar per la independéncia (1976), va ser un pÉrsonatge destacat alhora de les
revoltes.
Les seues cangons fan un record a eixes lluites dels anysTA i 80, a I'estima
de la llengua, dels pobles i críüca de la dictadura.
En el seu recit¿l va canúar cangons de poetes com Salvador Espriu, Joan
Timoneda, Roís de Corella i Ausiás March. També v& c&ntar cangons própies. Veles
e vents, Soc qui soc, Societat de consum, í com no Al Vent,la seua primera cangó.
Després del recit¿l Raimon va atendre molt gustosament al Director del
Kamaroninfo on van tindre un diáleg on el director del Kamaroninfo li va explicar la
filosofia Kamaronenca, El cantador li va dedicar un autóg¡af i es van fer una
fotografia,
8. 41.972
Aquest és el número amb que tots els Kamarons jugarem ¿ la loteria de
Nadal del próxim 22 de Desembre. Les mans irmocents han sigut els nostres
representants a Madrid, Chadi i Quico.
Aquests amics sempre tenen molta sort quan juguen als jocs d'üzar,
esperem que ens donen a tots els Kamarons la mateixa sort el diumenge 22 de
Desembre.
EL SOPAR DEL CRACK
El dissabte rlia 7 d'aquest mes, després de veure el partit de futbol Reial
Madrid-Barcelona ens vam leunir en la discoteca-pizzeia "crack". Anávem a fer un
sopar d'agermanament.
El Xavq organitzador del sopar, es va posar en la porta d'entrada de la
pizzena i ens va demanar 2.500 ptes. La gent va pagar a l'entrada de restaurant i va
prendre cadira.
Allí teniem la t¿ula parada, Santos va vindre i va comengar a traure menjar
deüciós i magnífic vi. Vam comengar amb rrna font de patés, formatges de tot tipus,
olivetes de "cuqueiro", i pernil ibéric. Despres ens van traure bacallá amb tomaca, i
i el ü eren de categoria.
sis classes de paza. Les ceryeses
La nit anava amenitzant-se amb fotografies fetes pels propis cambrers, el
Xavo cada deu minuts s'algava del seu seient i demana brindis de tota classe: per
Belda, pels Kamarons, per la foto del Belen (que no es va fer), etc...Amado era
escridassat per tots quan contaw eixos acudits tan roi,ns. El Flare després de tot el
menjar que ens van traure, va preguntaf quan venia el sopar.
. Després tots ens vam fer un cafenet, menys Colomina que es va fer una
"Castellana" , per a donar el to diferent, ja que ell és un superhome. Vam brindar
amb sidra i seguidament vam anar a l'Aquari a continuar la festa.
En definitiva, va ser un sopar magnífic.
COMENCA EL NADAL
El prdxim dissabte 2l de Desembre comenqarem els Kamarons el Nadal en
el nostre local. Per a fer aquest acte celebrarem una festa on ens reunirem,tots els
amics, després de tants mesos sens€ vore-mos.
Quedarem el dissabte a les 12:00hores en Kamaron per a comprar. Tots
durem 8OOptes.per a poder comprur la matdria prima. -+
El nostre amic Manolito va proposar que en aquesta festa d"oberfura del
Nadal, la festa aniguera dedicá at ZAIRE. El30vo de lo que traguem de la festa anirá
a parar al compte que té l'Ajuntament de Xixona al Banc Banesto.
Esperem que aquesta festa ens ompliga d'alegria.
Visca Kamaron
RECORDATORIS:
Es recorda que hi ha que pagar al nostre president 400 ptes. perqué a
comprat unes gorres on está escrit: KAMARON S.A.