KAi{AROil[XF"OcouuhrcAcró nsTERNADE KAMARoN -xD(oNA.                         DE$aMBRE 96 N"D{EDITORIAL        EI Ndal ja h...
AMADO AL VOLANT, PERILL CO¡{STANT          Posseeix un Peugeot 309 de color blanc, les rodes desgastades, la rádio no lifu...
CONEIXEU A...             ?                                                                         Per J.0. BlanquerNom i...
Menjar      preferit:      Rostiora a la Mitja     Lluna         LlegumBeure    preferit:         vi    de Xaló a la   Llu...
LES AIXAMES         Antiga costum xixonenca que no se sap ben certa la seua data i el seuorigen. Uns diuen que sintentava ...
Els prefixes   i   els sufixos modulen el seu significat: a- express¿ por,acollonat, des-, sigttjftca riures, descollonar-...
Política de Xixona:        ¿Quienes sois?                    Podia ser més seria.                           No os conozco....
41.972         Aquest és el número amb que tots els Kamarons jugarem ¿ la loteria deNadal del próxim 22 de Desembre. Les m...
Nächste SlideShare
Wird geladen in …5
×

Kamaroninfo núm 9 desembre 1996

359 Aufrufe

Veröffentlicht am

0 Kommentare
0 Gefällt mir
Statistik
Notizen
  • Als Erste(r) kommentieren

  • Gehören Sie zu den Ersten, denen das gefällt!

Keine Downloads
Aufrufe
Aufrufe insgesamt
359
Auf SlideShare
0
Aus Einbettungen
0
Anzahl an Einbettungen
70
Aktionen
Geteilt
0
Downloads
1
Kommentare
0
Gefällt mir
0
Einbettungen 0
Keine Einbettungen

Keine Notizen für die Folie

Kamaroninfo núm 9 desembre 1996

  1. 1. KAi{AROil[XF"OcouuhrcAcró nsTERNADE KAMARoN -xD(oNA. DE$aMBRE 96 N"D{EDITORIAL EI Ndal ja ha arribal son les festes més entranyables qui hi ha en esta üda.Els sentiments, 1¿ ¡¡slrngia, el calor i lamor de la familia són els adjectius méspropis en aquesta ¡l¡ta. Eqere i desitge que tots els Kamarons passeu unes festes nadalenquesplenes de pau damistat i sobre tot, el que és més important per a nosaltres, plenesdamor als amics. C¿ndhi- un home molt primet de lÍndia, deia que la unitat saconseguiamitjangail un medi de comunicacló. Nosaltres ho vam demostrar en el sopar delCrack dal passat 7 de Desembre, on vam substituir la vaca per sopar en el nostrepoble. Des dací lidonem ánims al pare del Flare per a que es recupere moltpromse de Iacci&nt que va tindre en el seu mas. El nostre amic Flare tindrd quesubsrituir al seu pare en la seua feina de terroRer, esperem que ho faga molt be idemane ajuda quan li faqa falta. Iá Nit de Cap dany encara esta per determinar. No hem trobat cap local, okábila on passar elxa nit tan entranyable. Els dos locals que teníem han sigutdescartats. Espere que algun amic siga conscient i aporte algun mas o local. Des del KAf¡.ü8Ol{II{fO desitgem que passeu unes festes molt bones. Desdrí ros fe[citem i esperem que passeu un bon Nadal i comenceu Iany que sacostaamb molta prcsperitat i salut.
  2. 2. AMADO AL VOLANT, PERILL CO¡{STANT Posseeix un Peugeot 309 de color blanc, les rodes desgastades, la rádio no lifunciona i i ademés el cotxe per dins per fora sempre el té brut. Eixes son lescaracterístiques dun conductor que el podríem denominar "passatista". Coneix a laperfecció les norrnes de circulació i realitza experiments amb elles. va ser lúnic que no va aprovar Iexamen de teori¿ de la seua promoció, der,uit persones ell va ser lúnic que va suspendre. @ls set magnífics i el renegat). El seu primer viatge va ser de Xixona a Alcoleja. els seus primers I companys de viatge: Ausias, Jorgito, Jose Miguel i el Flare. Durant el trajecte el nostre amic anava provaút els senyals que hi haüa en la carretera. Al finalitzar lexamen va aplegar a la conclusió de que els senyals estaven mal col.locades i no corresponien en molts casos. Jorgito deia, mirant des de dins del cotxe, que els dibuixos de les rodes els i tenia desgastats. El Flare, molt espantat, en veu baixa mirava al cel deia: "perqué no mhauré portat el meu cotxe". Jose Miguel li deia aI conductor que: "o vas més "aspagllet" o continue el viatge a peu". El copilot, Ausias, a vegades li agafava elvolant per a que Amado esürara els bragos. Els passatgers van anibar al destí ambtota Iadrenalina alterada. Una altra prova del perill que té el nostre amic en les carreteres va ser q¡anAmado va portar a Lorena a sa casa. Després de fer eixa acció, Amado eixia deIentrador dels pisos, quan en el moment deixir passava una xica (que estava moltbe). Amado va eiúr sense mirar els cotxe que venien del poble i en eixe moment unafurgoneta que venia del poble va tindre que frenar en sec. Amado deixá de mirar ala bumerota i mirá el cotxe que venia de cara i anava ha est¿mpar-se contra el seupeugeot. Amb uns reflexes increibles el nostre amic xapá laccelerador i va evita¡Iaparatós accident que sapropava. sabem que controla molt amb el seu cotxe, perd els Kamaronencs apreciemal nosffe president i volem que continue sent-ho. Esperem que el fill del campanoreflexione amb la seua manera de conduir,
  3. 3. CONEIXEU A... ? Per J.0. BlanquerNom i Coroms: Juan Escoda Moncho Esteban Picó FilliolNom oel qual és conequt: Calderilla RaiuEdat: 47 anvs 27 anvsTalla: 1.615 m. 1.86 m.Pes: 65 Ke. 88 ke.Has sentit parlar de Kamaron S.A. ? I del Kamaroninfo ?RaiU: Per zuposat, es més, la meua relació personal en Kam¿ron va comenqarIestiu passat quan un g¡up dAMBIENTINGS capitanejats per xavo, Amado iGiorgio entre altres se me van arrimar en el carreró del Barbarat mentre jo aparcavael lbiza; em van abordar, i jo en gran sorpresavwg pregulltar que passava Em van ja que veiadir: " Som KAWRON S-4.; jo els vaig demanar ferme una foto en ellsun nivell de considerables dimensions, Ja era hora que els vinguera una inquietuddaquest calibre. Mencanten les festes de Kamaron, comengant pel calent nivell de la nevera quartd,Amado, passant pel periddic qüe em va ensenyaf Jose Miguel €n seclet eldany i utáb*t en el bon momenf que estic pa$sant ara menjant-me la rostiora ibevent vi de xaló visca Kamaron També he sentit moltes voltes la paraula KAMARONINFO, mai hapreguntat que vol dir perd per a mi és el MOVIMEI{¡ 4ÁDIC^trL AffLeT DE L*SECTA K.TMñROI{S.Calderilla: Claro que ha sentit parlar de KAMARON S.A.. No men recorde quiem va ensenyff un KAMARONTNFO i desde entonces em vaig quedar prendatdaquesta revista. Pense que feia falta una revist¿ de gent jove Kamaroninfa VIVA KAMARONPreguntes breus: RATU CALDERILLADona més atractiva La que veig en c¿da moment, Totes.del món: (Hi ha que disfnfar cada minut).Ilome més atractiu El sastre. (El de la Carlos Cabotetadel mén: farma-boutique) (Charles Cabot, el "rei de Monnegre")
  4. 4. Menjar preferit: Rostiora a la Mitja Lluna LlegumBeure preferit: vi de Xaló a la Lluna, vi de Xaló acompanyat Mitja acompanyat dun carajillo de misteleta també de deliciós i fumejant adregat Xaló. en unes got€tes de Torres 10, per a conünuar en una mistela marca Verds i rematar en una copa de Torres 10. SalutEsport preferit: submarinisme, encata que Futbol, perd practique mencanta el frontó sobre tot el patinatge artístic (la quan jugue en Montodito Loco meua parella és Bobi) en les capes que ens van fer I en els campionats de les Minxes. Festes el tercer home PODERPERRUNO! és Cots.Passatemps preferit: Menjar, beure, eixir a Festes, Eixir a Festes tot lany anar de festa i fer lam/or/istat.Músicapreferida, Pasodobles i Marxes Mores. Música festera.una eanqó: "Don Serafin, de Manuel "A que táffanque un Alejandro, HimnePolka dels pel del cul", de la Moros Grocs- Banda de Música de Llanera de Ranes.Ju¿nma López: Iturriaga. Un marranet oPericana Es que fas unes preguntes.. Ara si que mhas tocatgiraboix? els collonsBakalao: Mi tema preferido es: No se 1o que es, el "sebastianet seonva a baetio si. Ihort MIXy "Voy a Kilos".Festesde Tots els anys fins que en Lo més meravellós queMoros i cristians: morga. existeix en la vida.Deport a xixona: Menys mal, que fem el Per a mi. els cotos. Memorial Quintanilla.tresta a Xixona: s€Ífima Tots els caps de Tots els caps de i Sant Mortimer. s€tmana i afgun dijous.
  5. 5. LES AIXAMES Antiga costum xixonenca que no se sap ben certa la seua data i el seuorigen. Uns diuen que sintentava guiar als terroners que tornaven la Nit de Nadal detots els punts de la geogra.fia espanyola. La gent es situava pel camí vell dAlcoirodant les aixames, Altres, més creible aquesta teoria, diuen que es remunta a festespaganes. Tots sabem que és uria tradició que només es conserva a Xixona. Lesaixames es roden la Nit de Nadal i la Nit de Cap dAny. Segon el llibre Antiguas castumbres jijonencas escrit per Antonio MonerrisHernández Iany 1985 diu: -Els majors sencarregaven de fer les "aixames" ambespart sec arreplegat en les muntanyes, ben reforgats, atnb agafadores despartverda un extrem, i, que en la Nit de Nadal serien cremats per els menors en els carrersdesprés del repic de les campanes de Iavemaria i el volteig de campanes, format amb dita crema multitudindria un fantdstic espectacle que, cotn grans llengües defoc, ascendien cap al infinit, eostum arcaica acostada a remotes festes paganes, i mitjangant el "guirigall" popular del foc mdgic, els xiquets a la volta que rodaven en alt les "aixames" enceses canlaven: "Les aixames de Maitines, si no tiren anousque tiren figues". El dia de Cap dAny també es roden les aixames peró hi ha menys gent quela Nit de Nadal. Recorde quan érem xicotets les fogueres que Giem en la Plaga, recordetambé que tots volíem rod¿r laixama amb més foc i més gran. Crec que és una tradició molt bonica i no magradaria que mai es pergueraaquest costum tan anüc. Propose a tots els Kamaron que la Nit de Nadal quedem pera rodar les aixames i que tots junts cantem: "Les aixames de Maitines, si no tirenanous qae tiren Jigues". DATRIBUTS Un exemple de la riquesa del Catalá és el nombre daccepcions dun simplemot, com pot ser la molt coneguda i freqüentment utilitzada, que fa referéncia alsatributs masculins: collons, Si va acompanyat dun determinant numeral té significats distints, segons elnombre utilitzat. Aiú, un significa car o costós, valia un colló, dos significa valentia,íenia dos collons, tres significa despreci, mimporta lres collons, un nombre moltgran i par significa dificult¿t, aconseguir-ho em va costar mil par.de collons, El verb canvia el signiñcat. Tindre indica valentia, aquella persona técollons, encara que en admiració pot indicar sorpresa, ¡té collons!, posar expressa unrepte, especialment si es posa en alguns llocs, va posar els collons damunt la taula"$els utilitza per apost¿tr, em lalle els collans, o per amenaqa4 et talle els collons. El temps del verb utilitzat canvia el significat de la frase. Aiú, el presentindica moléstia o fástic, em toca els collons, el reflexiu significa vagancia, es toea elscollons, peró el imperatiu significa sorpresa, ¡tocat els collons!.
  6. 6. Els prefixes i els sufixos modulen el seu significat: a- express¿ por,acollonat, des-, sigttjftca riures, descollonar-se, -uclo inüca perfecció, collonut, petó-azo es refereix a la indoléncia o abulia, collonagos. Les preposicions matinen Iexpressió: de significa éxit, em va eixir decollons, o quantttatfeia un fred de collons, per expressar voluntarietat, ho faré percollons, fins expressa el límit daguant, estic fins els collons, peró amb indica válua,era un home amb collons i sense la covardia, era un home sense collons. El color, la forma o la simple tersura o grandária aporten significat. El colormorat expressa fred, els collans els tenia niorats, la forma, el cansament, tenia elscollons quadrats, peró el desgastament implica experiéncia, tenia els collons pelatsde repetir-ho. Són importants el grandaria i la posició, tenia dos collons grans i benplantats; hi ha una grandaria máxima que no pot superar-se, té els collons com elcovall del cid -fa referéncia a una esfátua dun cavall del cid en sevilla-, perquéaleshores indica vagáncia, li pengen, sels xapa, sassenta sobre ells i inclds necessitaun carret per portar-los. i La interjecció ¡collons! Significa so{presa, quan un shaja perplex elsdemana, ¡envia collons!. En aquest lloc resideix la voluntat i dallí sorgeixen lesordres, mix dels collons. En resum, será dificil trobar un mot en catalá o altres idiomes amb majornombre daccepcions. MOLTES FELICITATS FLARE El próxim I de Gener de 1.997 el nostre amic Flare fará 21 anys que varodant pel món. És lamic amb més edat després de Colomina que és el mes avi detots els amics. És el primer que celebra el seu aniversari, segons conla la seua avia, elnostre amic no va deix¿r ni menjar el raim de la bona sort a la seua mare, ja quemoments abans diniciar-se lany 1.976 les contraccions musculars van comengar ials pocs moments de donar les dotze campanades va aparéixer un xic regordet vestitde contrabandista, amb una barra de teró €n una má i una navaixa en laltra. Eixos 21 anys han estat plens de problemes, de moments que hi hauria queoblidar, dalegries, que sempre ha sabut resoldre molt bé. Cada any que passa no es pot recuperar i hi ha que viure-los intensament.Esperem gue aquest any que entra estiga ple dalegries i sobre tot de salut. Tots els Kama¡ons et desitgem moltes felicitats! CAFETERIA. DESAYUNOS PLATOS COMBINADOS ezeyidJ?unto.9zw guia c¡. eL v¡Lt lt - Er¡¡otiosot sosz xtxoti^
  7. 7. Política de Xixona: ¿Quienes sois? Podia ser més seria. No os conozco.Jose Maria Aznnn La única simpatia que li Acl mhas fotut. trobe és el seu semblant en el meu amic Pepito Pichoc.p.D.(Per Jaume "el de IAjuntament") De David Mira Mira para todos los Marrocs/ocas: No le beso la mano por ser una dama sino por ser YO un CABALLERO MEDIEVAL.EL DIRECTOR DEL KAMARONINFO AMB RAIMON El passat 14 de Desembre es va celebrar a El Campello, en la Casa deCultura, un recital a circe de Raimon. Un cantador en llengua Catalana, que en elsulüms anys de la dictadura de Franco i després amb les revoltes a Valéncia per alluilar per la independéncia (1976), va ser un pÉrsonatge destacat alhora de lesrevoltes. Les seues cangons fan un record a eixes lluites dels anysTA i 80, a Iestimade la llengua, dels pobles i críüca de la dictadura. En el seu recit¿l va canúar cangons de poetes com Salvador Espriu, JoanTimoneda, Roís de Corella i Ausiás March. També v& c&ntar cangons própies. Velese vents, Soc qui soc, Societat de consum, í com no Al Vent,la seua primera cangó. Després del recit¿l Raimon va atendre molt gustosament al Director delKamaroninfo on van tindre un diáleg on el director del Kamaroninfo li va explicar lafilosofia Kamaronenca, El cantador li va dedicar un autóg¡af i es van fer unafotografia,
  8. 8. 41.972 Aquest és el número amb que tots els Kamarons jugarem ¿ la loteria deNadal del próxim 22 de Desembre. Les mans irmocents han sigut els nostresrepresentants a Madrid, Chadi i Quico. Aquests amics sempre tenen molta sort quan juguen als jocs düzar,esperem que ens donen a tots els Kamarons la mateixa sort el diumenge 22 deDesembre. EL SOPAR DEL CRACK El dissabte rlia 7 daquest mes, després de veure el partit de futbol ReialMadrid-Barcelona ens vam leunir en la discoteca-pizzeia "crack". Anávem a fer unsopar dagermanament. El Xavq organitzador del sopar, es va posar en la porta dentrada de lapizzena i ens va demanar 2.500 ptes. La gent va pagar a lentrada de restaurant i vaprendre cadira. Allí teniem la t¿ula parada, Santos va vindre i va comengar a traure menjardeüciós i magnífic vi. Vam comengar amb rrna font de patés, formatges de tot tipus,olivetes de "cuqueiro", i pernil ibéric. Despres ens van traure bacallá amb tomaca, i i el ü eren de categoria.sis classes de paza. Les ceryeses La nit anava amenitzant-se amb fotografies fetes pels propis cambrers, elXavo cada deu minuts salgava del seu seient i demana brindis de tota classe: perBelda, pels Kamarons, per la foto del Belen (que no es va fer), etc...Amado eraescridassat per tots quan contaw eixos acudits tan roi,ns. El Flare després de tot elmenjar que ens van traure, va preguntaf quan venia el sopar.. Després tots ens vam fer un cafenet, menys Colomina que es va fer una"Castellana" , per a donar el to diferent, ja que ell és un superhome. Vam brindaramb sidra i seguidament vam anar a lAquari a continuar la festa. En definitiva, va ser un sopar magnífic. COMENCA EL NADAL El prdxim dissabte 2l de Desembre comenqarem els Kamarons el Nadal enel nostre local. Per a fer aquest acte celebrarem una festa on ens reunirem,tots elsamics, després de tants mesos sens€ vore-mos. Quedarem el dissabte a les 12:00hores en Kamaron per a comprar. Totsdurem 8OOptes.per a poder comprur la matdria prima. -+ El nostre amic Manolito va proposar que en aquesta festa d"oberfura delNadal, la festa aniguera dedicá at ZAIRE. El30vo de lo que traguem de la festa aniráa parar al compte que té lAjuntament de Xixona al Banc Banesto. Esperem que aquesta festa ens ompliga dalegria. Visca KamaronRECORDATORIS: Es recorda que hi ha que pagar al nostre president 400 ptes. perqué acomprat unes gorres on está escrit: KAMARON S.A.

×