SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 22
TEMA 2: LA PENÍNSULA IBÈRICA EN
L’ALTA EDAT MITJANA: AL-ÀNDALUS
QUÈ VEUREM EN AQUEST TEMA
● LA ZONA MUSULMANA
● AL-ÀNDALUS:
● EVOLUCIÓ POLÍTICA
● ECONOMIA
● SOCIETAT
● CULTURA i ART
● LA ZONA CRISTIANA
● ELS REGNES DEL NORD del s. VIII al s. X
● ELS DISTINTS REGNES
● ECONOMIA
● SOCIETAT
● CULTURA i ART
● LA CRISI DEL CALIFAT D’AL-ÀNDALUS
● CAUSES
1. AL-ÀNDALUS
 L’any 710 els visigots nomenen Roderic rei, una
part d’ells no estan d’acord i demanen ajuda als
musulmans
 L’any 711 un exèrcit de berbers desembarquen a
Gibraltar i vencen a Roderic en la batalla de
Guadalete.
 En tres anys van conquistar quasi tota la península.
Els visigots que no es van rendir es van refugiar a
les muntanyes del nord-oest (asturs).
 L’any 722 en la batalla de Covadonga els asturs
van vèncer els musulmans dirigits per Pelai.
CONQUESTA DE LA PENÍNSULA
Causes de la rapidesa de la conquesta:
 La desintegració de l’exercit visigot després de la batalla de
Guadalete.
 L’eficàcia militar dels soldats musulmans, motivada per la fe
 Les mesures favorables dels musulmans cap a la població
cristiana i jueva.
 L’aliança dels musulmans amb alguns nobles visigots
EVOLUCIÓ POLÍTICA
● EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC (711-756)
● EMIRAT INDEPENDIENTE DE DAMASC (756-929)
● CALIFAT DE CÒRDOVA (929-1031)
● REGNES DE TAIFES (1031-1085)
 ELS IMPERIS NORD-AFRICANS: ALMORÀVITS I
ALMOHADES (1085-1212)
Abd al-Rahman I Abd al-Rahman III
EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC:
711-756
· En un principi, al-Àndalus s’organitza com una província
dependent del Califat de Damasc.
· La capital de al-Àndalus es fixa a Còrdova.
EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC:
756-929
·El 756, Abderraman, supervivent de l’assassinat de la
família Omeia de Damasc per la família abbàssida, fuig a
al-Àndalus i es proclama emir de Còrdova: Abderraman I.
· Això va significar la seva independència política, tot i que
manté la dependència religiosa cap al Califat.
ABDERRAMAN I
CALIFAT DE CÒRDOVA:
929-1031
· El 929, després de pacificar el territori i consolidar el seu
poder, Abderraman III es proclama califa.
· Això significa que a més de tenir independència política,
també tindrà la màxima autoritat religiosa.
ABDERRAMÁN III
· L’Àndalus aconsegueix la seva
màxima esplendor política, religiosa i
militar, sobretot amb el govern del
general Almansor, que encapçala
multitud de ràtzies contra territoris
cristians.
REGNES DE TAIFES:
1031-1085
· Després de la mort d’Almansor, les lluites internes pel
poder fa que el califat es divideixi en nombrosos regnes
o taifes.
· Les taifes, més afeblides per la desunió, reben molts
atacs dels cristians i sovint els han de pagar paries
(tributs). Els cristians recuperen gran part del territori
musulmà.
REGNE DELS ALMORÀVITS I ALMOHADES:
1085-1212
· Uns pobles berbers (nòmades musulmans provinents del
nord d’Àfrica), primer els almoràvits i després dels
almohades, aconsegueixen reunificar el territori i frenar
l’avanç dels cristians.
· Però el 1212 es produeix la decisiva batalla de Las Navas
de Tolosa: gràcies a la unió dels cristians, aquests
aconsegueixen reconquerir gairebé tot al-Àndalus.
L’ECONOMIA
Bases de l’economia de Al-Àndalus
Activitats rurals Activitats urbanes
Agricultura
Ramaderia
Mineria
Comerç
Artesania
Cultius de secà i
de regadiu
Canals, séquies,
pous, sénia
Ovelles, coloms, abelles
Ferro, plom, coure, plata, or
Teixits, orfebreria,
vidre, ceràmica,
paper, armes
Interior
Exterior
ÀRABS: eren els que governaven i tenien més riqueses.
També eren els propietaris de les millors terres.
BERBERS: eren els més nombrosos, però amb menys
poder. Ramaders, llauradors, soldats.
MULADÍS: Alguns es van convertir a la religió, la llengua i les
costums de l’Islam per tenir els mateixos drets que els
musulmans
MOSSÀRABS: habitants de la península no convertits a l’islam
JUEUS: Vivien en barris separats anomenats jueries. Es
dedicaven a les faenes artesanals i comercials.
ESCLAUS: Treballaven com a servents, a les mines i en les
faenes més dures
MUSULMANS
NO
MUSULMANS
LA SOCIETAT
ART
 Característiques:
 Absència de figures humanes
 Materials de construcció pobres (rajola i algeps)
 Decoració cal·ligràfica, llaceries i atauric
 Arc de ferradura i mig punt
 Dovelles de dos colors, blanc i roig
 Capitells i columnes d’estil visigòtic
arc de mig punt
ATAURIC O VEGETAL
TIPUS DE DECORACIÓ
CAL·LIGRÀFICA
LLACERIES
CAPITELLS VISIGOTS
DOVELLES COLUMNES VISIGODES
2. LA ZONA CRISTIANA
 Al nord de la Península es van formar els regnes
cristians que es van expandir lentament cap el sud.
•
ASTÚRIES
•
LLEÓ
•
CASTELLA
•
NAVARRA
•
ARAGÓ
•
COMTATS CATALANS
Astúries - LLEÓ:
 Regne d'Astúries ( s. VIII ): Va nàixer a partir del petit
nucli de Don Pelagi. Alfons I va ser el primer rei
d’Astúries . Al s. X Alfons III conquistà els actuals
territoris de Galícia, Astúries i Lleó, i passa a denominar-
se Regne de Lleó.
Navarra:
 Regne de Navarra ( s. IX): Aquest territori estava sota el domini del regne
franc. La família Aritza aconseguí la independència i la formació d’un
regne a Pamplona. Posteriorment s’anomenà regne de Navarra.
Aragó:
 Regne d'Aragó (s. XI): sotmès al regne de Navarra, fins al s. Xl. Amb
Ramir I s’independitzà i forma el d’Aragó. Al s. XII s'afegiren els
comtats catalans.
ECONOMIA-SOCIETAT-REPOBLACIÓ
 Economia:
 Agricultura de subsistència. Conreu principal els cereals.
Tècniques agrícoles primitives (rotació de conreus)
 Ramaderia. La més important la ovina
 Comerç. Poca importància. Intercanvis mitjançant el bescanvi o
barata
 Societat
 Nobles: grans propietaris de terres
 Llauradors vassalls que treballen les terres dels nobles.
Llauradors lliures que treballen les seues pròpies terres.
 Repoblació de les terres conquerides als musulmans. Es feia:
 Donant terres als llauradors lliures a canvi de viure en zones
frontereres
 Atorgant furs (privilegis) a les ciutats o regions
 Cedint terres a l’església per a que les treballen els monjos
 Donant les terres als nobles per a que les defensaren
LA CRISI DEL CALIFAT D’AL-ÀNDALUS
 Factors que van influir:
 La divisió política i la guerra civil en al-Àndalus. El
califat de Còrdova es va dividir en regnes de taifes
 La crisi comercial. Degut a la divisió del califat les rutes
comercials i els beneficis es van reduir.
 L’augment dels impostos per a sostenir els exercits.
Per a fer front a les revoltes i a les guerres civils es van
augmentar enormement les despeses dels exercits

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castellsMarigregor
 
L’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjanaL’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjanaamontes6
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaMarigregor
 
Tema 6. Los grandes reinos peninsulares s. XIII-XV
Tema 6. Los grandes reinos peninsulares s. XIII-XVTema 6. Los grandes reinos peninsulares s. XIII-XV
Tema 6. Los grandes reinos peninsulares s. XIII-XVMaría Miranda
 
EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)toniclar2
 
La societat feudal
La societat feudalLa societat feudal
La societat feudalSILOCOS
 
AL ANDALUS
AL ANDALUSAL ANDALUS
AL ANDALUS2nESO
 
Agricultura De Mercat
Agricultura De MercatAgricultura De Mercat
Agricultura De Mercatiespuigvert
 
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)toniclar2
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaMarigregor
 
Els grups socials urbans
Els grups socials urbansEls grups socials urbans
Els grups socials urbansPere Pou Plana
 
Tema 6 la ciutat medieval
Tema 6 la ciutat medievalTema 6 la ciutat medieval
Tema 6 la ciutat medievalAranBonamusa
 

Was ist angesagt? (20)

La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castells
 
L’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjanaL’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjana
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
 
Tema 6. Los grandes reinos peninsulares s. XIII-XV
Tema 6. Los grandes reinos peninsulares s. XIII-XVTema 6. Los grandes reinos peninsulares s. XIII-XV
Tema 6. Los grandes reinos peninsulares s. XIII-XV
 
EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)
 
La societat feudal
La societat feudalLa societat feudal
La societat feudal
 
AL ANDALUS
AL ANDALUSAL ANDALUS
AL ANDALUS
 
Nobles
NoblesNobles
Nobles
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
Agricultura De Mercat
Agricultura De MercatAgricultura De Mercat
Agricultura De Mercat
 
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
 
Edat Mitjana 6è A
Edat Mitjana 6è AEdat Mitjana 6è A
Edat Mitjana 6è A
 
T4 Feudalisme
T4 FeudalismeT4 Feudalisme
T4 Feudalisme
 
Les ciutats de l'islam
Les ciutats de l'islamLes ciutats de l'islam
Les ciutats de l'islam
 
Art romànic i art gòtic
Art romànic i art gòticArt romànic i art gòtic
Art romànic i art gòtic
 
Cavallers
CavallersCavallers
Cavallers
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjana
 
El feu
El feuEl feu
El feu
 
Els grups socials urbans
Els grups socials urbansEls grups socials urbans
Els grups socials urbans
 
Tema 6 la ciutat medieval
Tema 6 la ciutat medievalTema 6 la ciutat medieval
Tema 6 la ciutat medieval
 

Andere mochten auch

2 al andalus y sus principales etapas
2  al andalus y sus principales etapas2  al andalus y sus principales etapas
2 al andalus y sus principales etapasjjsg23
 
La península ibérica en la edad moderna
La península ibérica en la edad modernaLa península ibérica en la edad moderna
La península ibérica en la edad modernaprofeshispanica
 
L'edat mitjana a la península ibèrica en mapes
L'edat mitjana a la península ibèrica en mapesL'edat mitjana a la península ibèrica en mapes
L'edat mitjana a la península ibèrica en mapesElisabet
 
Reis catòlics
Reis catòlicsReis catòlics
Reis catòlicsSílvia
 
Tema 5 - El islam y al-Andalus
Tema 5 - El islam y al-AndalusTema 5 - El islam y al-Andalus
Tema 5 - El islam y al-Andaluscherepaja
 
Arte de Al Andalus I. Características de la arquitectura
Arte de Al Andalus I. Características de la arquitecturaArte de Al Andalus I. Características de la arquitectura
Arte de Al Andalus I. Características de la arquitecturaAlfredo García
 
LA MONARQUÍA AUTORITARIA, LOS REYES CATÓLICOS
LA MONARQUÍA AUTORITARIA, LOS REYES CATÓLICOSLA MONARQUÍA AUTORITARIA, LOS REYES CATÓLICOS
LA MONARQUÍA AUTORITARIA, LOS REYES CATÓLICOSJose Angel Martínez
 
La monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicsLa monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicshistgeo345
 

Andere mochten auch (10)

2 al andalus y sus principales etapas
2  al andalus y sus principales etapas2  al andalus y sus principales etapas
2 al andalus y sus principales etapas
 
La península ibérica en la edad moderna
La península ibérica en la edad modernaLa península ibérica en la edad moderna
La península ibérica en la edad moderna
 
L'edat mitjana a la península ibèrica en mapes
L'edat mitjana a la península ibèrica en mapesL'edat mitjana a la península ibèrica en mapes
L'edat mitjana a la península ibèrica en mapes
 
Reis catòlics
Reis catòlicsReis catòlics
Reis catòlics
 
Tema 5 - El islam y al-Andalus
Tema 5 - El islam y al-AndalusTema 5 - El islam y al-Andalus
Tema 5 - El islam y al-Andalus
 
Arte de Al Andalus I. Características de la arquitectura
Arte de Al Andalus I. Características de la arquitecturaArte de Al Andalus I. Características de la arquitectura
Arte de Al Andalus I. Características de la arquitectura
 
LA MONARQUÍA AUTORITARIA, LOS REYES CATÓLICOS
LA MONARQUÍA AUTORITARIA, LOS REYES CATÓLICOSLA MONARQUÍA AUTORITARIA, LOS REYES CATÓLICOS
LA MONARQUÍA AUTORITARIA, LOS REYES CATÓLICOS
 
Edad moderna maps conceptuales
Edad moderna maps conceptualesEdad moderna maps conceptuales
Edad moderna maps conceptuales
 
La monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicsLa monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlics
 
Tema 1. El Islam y Al-Andalus
Tema 1. El Islam y Al-AndalusTema 1. El Islam y Al-Andalus
Tema 1. El Islam y Al-Andalus
 

Ähnlich wie Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana

Ähnlich wie Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana (20)

Tema 6: Al-Andalus (IES Gregori Maians. Oliva)
Tema 6: Al-Andalus (IES Gregori Maians. Oliva)Tema 6: Al-Andalus (IES Gregori Maians. Oliva)
Tema 6: Al-Andalus (IES Gregori Maians. Oliva)
 
Tema 6. al àndalus
Tema 6. al àndalusTema 6. al àndalus
Tema 6. al àndalus
 
L'EDAT MITJANA - AL ANDALUS
L'EDAT MITJANA - AL ANDALUSL'EDAT MITJANA - AL ANDALUS
L'EDAT MITJANA - AL ANDALUS
 
Al Andalus
Al AndalusAl Andalus
Al Andalus
 
Presentació 6è B
Presentació 6è BPresentació 6è B
Presentació 6è B
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
èPoca dels dragons
èPoca dels dragonsèPoca dels dragons
èPoca dels dragons
 
U 2-el feudalisme
U 2-el feudalismeU 2-el feudalisme
U 2-el feudalisme
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
Al-Andalus
Al-AndalusAl-Andalus
Al-Andalus
 
Història i cronologia de l’Àndalus
Història i cronologia de l’ÀndalusHistòria i cronologia de l’Àndalus
Història i cronologia de l’Àndalus
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
POWER EDAT MITJANA 6è A
POWER EDAT MITJANA 6è APOWER EDAT MITJANA 6è A
POWER EDAT MITJANA 6è A
 
Edat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è BEdat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è B
 
Tema 2
Tema 2Tema 2
Tema 2
 
Al andalus
Al andalusAl andalus
Al andalus
 
L'islam i l'al andalus
L'islam i l'al andalusL'islam i l'al andalus
L'islam i l'al andalus
 
ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA
ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLAORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA
ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA
 

Mehr von Josep Gracia

Tema 3 l'habitat rural i urba a europa i al mon
Tema 3 l'habitat rural i urba a europa i al monTema 3 l'habitat rural i urba a europa i al mon
Tema 3 l'habitat rural i urba a europa i al monJosep Gracia
 
Tema 2 la dinamica natural de la poblacio
Tema 2 la dinamica natural de la poblacioTema 2 la dinamica natural de la poblacio
Tema 2 la dinamica natural de la poblacioJosep Gracia
 
Tema 1 evolucio i distribucio de la poblacio
Tema 1 evolucio i distribucio de la poblacioTema 1 evolucio i distribucio de la poblacio
Tema 1 evolucio i distribucio de la poblacioJosep Gracia
 
Tema 10 la cultura europea del barroc
Tema 10 la cultura europea del barrocTema 10 la cultura europea del barroc
Tema 10 la cultura europea del barrocJosep Gracia
 
Tema 9 el segle xvii
Tema 9 el segle xviiTema 9 el segle xvii
Tema 9 el segle xviiJosep Gracia
 
Tema 8 l'europa de carles i i felip ii
Tema 8 l'europa de carles i i felip iiTema 8 l'europa de carles i i felip ii
Tema 8 l'europa de carles i i felip iiJosep Gracia
 
Tema 7 els reis catolics i les grans exploracions
Tema 7 els reis catolics i les grans exploracionsTema 7 els reis catolics i les grans exploracions
Tema 7 els reis catolics i les grans exploracionsJosep Gracia
 
Tema 6 l'edat moderna. humanisme i renaixement
Tema 6 l'edat moderna. humanisme i renaixementTema 6 l'edat moderna. humanisme i renaixement
Tema 6 l'edat moderna. humanisme i renaixementJosep Gracia
 
Tema 1 l'alta edat mitja i l'islam
Tema 1 l'alta edat mitja i l'islamTema 1 l'alta edat mitja i l'islam
Tema 1 l'alta edat mitja i l'islamJosep Gracia
 
Tema 3 L'aigua a la Terra
Tema 3 L'aigua a la TerraTema 3 L'aigua a la Terra
Tema 3 L'aigua a la TerraJosep Gracia
 
Tema 1 el Planeta Terra
Tema 1 el Planeta TerraTema 1 el Planeta Terra
Tema 1 el Planeta TerraJosep Gracia
 

Mehr von Josep Gracia (13)

Tema 3 l'habitat rural i urba a europa i al mon
Tema 3 l'habitat rural i urba a europa i al monTema 3 l'habitat rural i urba a europa i al mon
Tema 3 l'habitat rural i urba a europa i al mon
 
Tema 2 la dinamica natural de la poblacio
Tema 2 la dinamica natural de la poblacioTema 2 la dinamica natural de la poblacio
Tema 2 la dinamica natural de la poblacio
 
Tema 1 evolucio i distribucio de la poblacio
Tema 1 evolucio i distribucio de la poblacioTema 1 evolucio i distribucio de la poblacio
Tema 1 evolucio i distribucio de la poblacio
 
Tema 10 la cultura europea del barroc
Tema 10 la cultura europea del barrocTema 10 la cultura europea del barroc
Tema 10 la cultura europea del barroc
 
Tema 9 el segle xvii
Tema 9 el segle xviiTema 9 el segle xvii
Tema 9 el segle xvii
 
Tema 8 l'europa de carles i i felip ii
Tema 8 l'europa de carles i i felip iiTema 8 l'europa de carles i i felip ii
Tema 8 l'europa de carles i i felip ii
 
Tema 7 els reis catolics i les grans exploracions
Tema 7 els reis catolics i les grans exploracionsTema 7 els reis catolics i les grans exploracions
Tema 7 els reis catolics i les grans exploracions
 
Tema 6 l'edat moderna. humanisme i renaixement
Tema 6 l'edat moderna. humanisme i renaixementTema 6 l'edat moderna. humanisme i renaixement
Tema 6 l'edat moderna. humanisme i renaixement
 
Tema 1 l'islam
Tema 1 l'islamTema 1 l'islam
Tema 1 l'islam
 
Tema 1 l'alta edat mitja i l'islam
Tema 1 l'alta edat mitja i l'islamTema 1 l'alta edat mitja i l'islam
Tema 1 l'alta edat mitja i l'islam
 
Tema 3 L'aigua a la Terra
Tema 3 L'aigua a la TerraTema 3 L'aigua a la Terra
Tema 3 L'aigua a la Terra
 
Tema 2 El relleu
Tema 2 El relleuTema 2 El relleu
Tema 2 El relleu
 
Tema 1 el Planeta Terra
Tema 1 el Planeta TerraTema 1 el Planeta Terra
Tema 1 el Planeta Terra
 

Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana

  • 1. TEMA 2: LA PENÍNSULA IBÈRICA EN L’ALTA EDAT MITJANA: AL-ÀNDALUS
  • 2. QUÈ VEUREM EN AQUEST TEMA ● LA ZONA MUSULMANA ● AL-ÀNDALUS: ● EVOLUCIÓ POLÍTICA ● ECONOMIA ● SOCIETAT ● CULTURA i ART ● LA ZONA CRISTIANA ● ELS REGNES DEL NORD del s. VIII al s. X ● ELS DISTINTS REGNES ● ECONOMIA ● SOCIETAT ● CULTURA i ART ● LA CRISI DEL CALIFAT D’AL-ÀNDALUS ● CAUSES
  • 3. 1. AL-ÀNDALUS  L’any 710 els visigots nomenen Roderic rei, una part d’ells no estan d’acord i demanen ajuda als musulmans  L’any 711 un exèrcit de berbers desembarquen a Gibraltar i vencen a Roderic en la batalla de Guadalete.  En tres anys van conquistar quasi tota la península. Els visigots que no es van rendir es van refugiar a les muntanyes del nord-oest (asturs).  L’any 722 en la batalla de Covadonga els asturs van vèncer els musulmans dirigits per Pelai.
  • 4. CONQUESTA DE LA PENÍNSULA
  • 5. Causes de la rapidesa de la conquesta:  La desintegració de l’exercit visigot després de la batalla de Guadalete.  L’eficàcia militar dels soldats musulmans, motivada per la fe  Les mesures favorables dels musulmans cap a la població cristiana i jueva.  L’aliança dels musulmans amb alguns nobles visigots
  • 6. EVOLUCIÓ POLÍTICA ● EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC (711-756) ● EMIRAT INDEPENDIENTE DE DAMASC (756-929) ● CALIFAT DE CÒRDOVA (929-1031) ● REGNES DE TAIFES (1031-1085)  ELS IMPERIS NORD-AFRICANS: ALMORÀVITS I ALMOHADES (1085-1212) Abd al-Rahman I Abd al-Rahman III
  • 7. EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC: 711-756 · En un principi, al-Àndalus s’organitza com una província dependent del Califat de Damasc. · La capital de al-Àndalus es fixa a Còrdova.
  • 8. EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC: 756-929 ·El 756, Abderraman, supervivent de l’assassinat de la família Omeia de Damasc per la família abbàssida, fuig a al-Àndalus i es proclama emir de Còrdova: Abderraman I. · Això va significar la seva independència política, tot i que manté la dependència religiosa cap al Califat. ABDERRAMAN I
  • 9. CALIFAT DE CÒRDOVA: 929-1031 · El 929, després de pacificar el territori i consolidar el seu poder, Abderraman III es proclama califa. · Això significa que a més de tenir independència política, també tindrà la màxima autoritat religiosa. ABDERRAMÁN III · L’Àndalus aconsegueix la seva màxima esplendor política, religiosa i militar, sobretot amb el govern del general Almansor, que encapçala multitud de ràtzies contra territoris cristians.
  • 10. REGNES DE TAIFES: 1031-1085 · Després de la mort d’Almansor, les lluites internes pel poder fa que el califat es divideixi en nombrosos regnes o taifes. · Les taifes, més afeblides per la desunió, reben molts atacs dels cristians i sovint els han de pagar paries (tributs). Els cristians recuperen gran part del territori musulmà.
  • 11. REGNE DELS ALMORÀVITS I ALMOHADES: 1085-1212 · Uns pobles berbers (nòmades musulmans provinents del nord d’Àfrica), primer els almoràvits i després dels almohades, aconsegueixen reunificar el territori i frenar l’avanç dels cristians. · Però el 1212 es produeix la decisiva batalla de Las Navas de Tolosa: gràcies a la unió dels cristians, aquests aconsegueixen reconquerir gairebé tot al-Àndalus.
  • 12. L’ECONOMIA Bases de l’economia de Al-Àndalus Activitats rurals Activitats urbanes Agricultura Ramaderia Mineria Comerç Artesania Cultius de secà i de regadiu Canals, séquies, pous, sénia Ovelles, coloms, abelles Ferro, plom, coure, plata, or Teixits, orfebreria, vidre, ceràmica, paper, armes Interior Exterior
  • 13. ÀRABS: eren els que governaven i tenien més riqueses. També eren els propietaris de les millors terres. BERBERS: eren els més nombrosos, però amb menys poder. Ramaders, llauradors, soldats. MULADÍS: Alguns es van convertir a la religió, la llengua i les costums de l’Islam per tenir els mateixos drets que els musulmans MOSSÀRABS: habitants de la península no convertits a l’islam JUEUS: Vivien en barris separats anomenats jueries. Es dedicaven a les faenes artesanals i comercials. ESCLAUS: Treballaven com a servents, a les mines i en les faenes més dures MUSULMANS NO MUSULMANS LA SOCIETAT
  • 14. ART  Característiques:  Absència de figures humanes  Materials de construcció pobres (rajola i algeps)  Decoració cal·ligràfica, llaceries i atauric  Arc de ferradura i mig punt  Dovelles de dos colors, blanc i roig  Capitells i columnes d’estil visigòtic arc de mig punt
  • 15. ATAURIC O VEGETAL TIPUS DE DECORACIÓ CAL·LIGRÀFICA LLACERIES
  • 17. 2. LA ZONA CRISTIANA  Al nord de la Península es van formar els regnes cristians que es van expandir lentament cap el sud. • ASTÚRIES • LLEÓ • CASTELLA • NAVARRA • ARAGÓ • COMTATS CATALANS
  • 18. Astúries - LLEÓ:  Regne d'Astúries ( s. VIII ): Va nàixer a partir del petit nucli de Don Pelagi. Alfons I va ser el primer rei d’Astúries . Al s. X Alfons III conquistà els actuals territoris de Galícia, Astúries i Lleó, i passa a denominar- se Regne de Lleó.
  • 19. Navarra:  Regne de Navarra ( s. IX): Aquest territori estava sota el domini del regne franc. La família Aritza aconseguí la independència i la formació d’un regne a Pamplona. Posteriorment s’anomenà regne de Navarra.
  • 20. Aragó:  Regne d'Aragó (s. XI): sotmès al regne de Navarra, fins al s. Xl. Amb Ramir I s’independitzà i forma el d’Aragó. Al s. XII s'afegiren els comtats catalans.
  • 21. ECONOMIA-SOCIETAT-REPOBLACIÓ  Economia:  Agricultura de subsistència. Conreu principal els cereals. Tècniques agrícoles primitives (rotació de conreus)  Ramaderia. La més important la ovina  Comerç. Poca importància. Intercanvis mitjançant el bescanvi o barata  Societat  Nobles: grans propietaris de terres  Llauradors vassalls que treballen les terres dels nobles. Llauradors lliures que treballen les seues pròpies terres.  Repoblació de les terres conquerides als musulmans. Es feia:  Donant terres als llauradors lliures a canvi de viure en zones frontereres  Atorgant furs (privilegis) a les ciutats o regions  Cedint terres a l’església per a que les treballen els monjos  Donant les terres als nobles per a que les defensaren
  • 22. LA CRISI DEL CALIFAT D’AL-ÀNDALUS  Factors que van influir:  La divisió política i la guerra civil en al-Àndalus. El califat de Còrdova es va dividir en regnes de taifes  La crisi comercial. Degut a la divisió del califat les rutes comercials i els beneficis es van reduir.  L’augment dels impostos per a sostenir els exercits. Per a fer front a les revoltes i a les guerres civils es van augmentar enormement les despeses dels exercits