1. EL PRÍNCEP DELS POETES CATALANS
Grup: Josep Carner
Estudis: CAS Humanístic
Matèria: Comunicació en Llengua Catalana
Professor: Pere Poy Baena
Curs: 2016-2017
2. Presentar Josep Carner
en la seva època:
Noucentisme.
Mostrar l’obra de Josep
Carner
Biografia
Etapa de la seva obra
poètica
Els fruits
saborosos (1906)
Auques i ventalls (1914)
Les Bonhomies (1925)
OBJECTIUS
CONTINGUTS
3. BIOGRAFIA
Barcelona, 9 de febrer 1884 - Brussel· les 4 de juny 1970.
Poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.
Màxim representant de la poesia del Noucentisme.
1904 Publica 1r recull de versos, Llibre dels poetes.
1906 Fruits Saborosos nou ideari estètic Noucentisme.
1911 Dessignat membre Secció Filològica a l’IEC Col· laborador
Pompeu Fabra fixació i enriquiment de la llengua.
1921 Marxa a Gènova. 1939 Exiliat definitivament.
Durant el franquisme Carner va ser víctima de campanyes de
desprestigi.
Teatre obres pròpies: Al vapor (1901) adaptacions escèniques:
Canigó (1910) Millor obra aquest gènere: Misterio de
Quanaxhuata (1943), escrita en castellà en agraïment al poble
mexicà.
4. ETAPES DE LA SEVA OBRA POÈTICA
Període de formació
Dels 12 als 20 anys. apunta alguns dels trets que definiran el
Noucentisme. En aquesta etapa publica un recull de
poemes: Llibre dels poetes.
Primers anys del Noucentisme (1904-1911)
La vida quotidiana que dibuixa s'aparta de la vida real i crea
una quotidianitat ideal.
Ús molt destacat de la ironia,
El ciutadanisme: La ciutat és l'espai on l'home aplica el seu
control. Es rebutja el ruralisme.
El classicisme: de l'antiguitat clàssica valoren l'ordre, l’equilibri
i l’harmonia.
L'arbitrarisme: en l'aspecte estètic es dóna importància al
treball formal, es busca la perfecció formal basada en les
normes.
5. Evolució del noucentisme (1912-1920)
• 1912 Les monjoies punt d'inflexió en la poesia
noucentista. Apareix l'intimisme. Tracta al jo literari
creat arbitràriament i integrat en un context artificial.
• 1914 2 llibres Auques i ventalls Cant que descriu una
ciutat ideal, s'insinua la presència de la tragèdia en la
vida quotidiana. La paraula en el vent Tracta una
història d'amor durant un any on trobem el desengany,
l'enyor i la tristor.
Aproximació al post simbolisme durant uns anys
d'exili voluntari (1921-1939)
Carner exilia primer voluntàriament i després de la Guerra
Civil com a exili forçós. Connecta amb el postsimbolisme,
reflectit a l’obra El cor quiet hi ha una preocupació per
la condició humana, existencial, una reflexió moral més
complexa i una major aproximació a la realitat.
6. L'aprofundiment de la poètica postsimbolista ens els
anys de la postguerra (1939-1957)
• 1941 Nabí Poema narratiu que parteix de la història
bíblica del profeta Jonàs. És una reflexió sobre la condició
d'aquest poeta-profeta, pel que fa a la idea del poeta com a
ésser individualitzat i solitari. Col·locant-se en un pla
superior però també sotmès als problemes que tot això
comporta.
Una coda final (1958-1970)
• 1957 Poesia Entesa com a punt d'arribada d'una
trajectòria. La producció posterior és considerada un simple
afegit final, fet que ha comportat que sigui poc valorada.
7. ELS FRUITS SABOROSOS (1906)
Poemari escrit 18 obres 1ª obra noucentista
una de les més representatives del moviment.
Els poemes tenen doble pretext:
• Fruit que dóna títol a cada poema.
• Hipotètica reflexió sobre el pas del temps
caracteritzant als personatges segons l’etapa de
la seva vida idealitzant aquestes etapes
consegueix la fixació d’uns determinats valors.
o Ordre cronològic comporta harmonia del
classicisme.
8. AUQUES I VENTALLS (1914)
Recull prototípic de l’humor carnerià.
Elogi a Barcelona.
Elogi a la normalitat i tradició confortable.
Mostra simpatia per la Barcelona vuitcentista
costumisme i fixació realitat quotidiana efímera.
Lleugera crítica i consideració irònica per excedir
la descripció.
Realisme poètic reconeix realitat visual/verbal.
9. LES BONHOMIES (1925)
Recull d’articles periodístics publicats a “La Veu de
Catalunya”.
Breus assaigs en primera persona creant una personalitat
moral, la del bon home.
Crítica de l’experència personal de la seva vida diària a
Barcelona.
Comparteix molts dels motius de la poesia de l’autor i una
reflexió sobre la condició humana.
Descobriment dels valors de la realitat domèstica ideal
de vida feliç.
Constitueix, paral·lelament a les gloses d’Eugeni d’Ors i
altres reculls propis, un model paradigmàtic de prosa
noucentista.
10. RECAPITULACIÓ
Comença la seva carrera de ben aviat, només
amb 12 anys.
Trets característics extraordinàri domini
lingüístic, gran capacitat de treball i habilitat per
crear projectes culturals.
Fou un dels màxims representants de la poesia
del Noucentisme.
Barcelona és un escenari recurrent en les seves
obres.
Va lluitar per la professionalització de la
literatura catalana.
Desde l’exili continuà sent una figura
representativa de la cultura catalana.