3. Més enllà de les diferències superficials,
la lectura ha guanyat dificultat:
és més fàcil accedir a la informació,
però és més difícil saber-li donar significat
Daniel Cassany
5. Una competència
és la capacitat d'utilitzar els coneixements
i habilitats de manera transversal i interactiva,
en contextos i situacions que requereixen la
intervenció de coneixements vinculats a diferents
sabers,la qual cosa implica la comprensió,
la reflexió i el discerniment tenint en compte
la dimensió social de cada situació
(Decret 142/2007, de 26 de juny)
7. Les competències bàsiques
són transversals i interactuen
la lectura digital és el punt de trobada
de les competències comunicatives, metodològiques,
comunicatives
personals i de conviure i habitar el món
i l'habilitat fonamental per assolir
● la integració de coneixements
● la funcionalitat dels aprenentatges
● l'autonomia personal en aquest procés
a partir d'una actitud crítica i reflexiva
a l'hora d'informar-se, aprendre i comunicar-se
8. Les competències comunicatives
suposen saber interaccionar oralment,
per escrit i amb l'ús dels llenguatges audiovisuals,
tot fent servir el propi cos i les tecnologies
de la comunicació, amb gestió de diverses llengües.
El currículum les agrupa en dos blocs
● la lingüística i audiovisual
● l'artística i cultural
9. Les competències comunicatives
1. són fonamentals en tots els sistemes educatius
2. són transversals (base del desenvolupament
personal i constructores de coneixement)
3. són claus per a l'aprenentatge
4. contenen elements gramaticals, però també
sociolingüístics, discursius (textuals) i
estratègics (pragmàtics)
10. Les competències metodològiques
focalitzen determinats aspectes que són comuns
a la competència comunicativa, fan referència a
desenvolupar mètodes de treball eficaços i a l'ús
de les tecnologies de la informació i la comunicació.
El currículum les agrupa en tres blocs:
● la del tractament de la informació i digital
● la matemàtica
● la competència per a aprendre a aprendre
11. La competència digital
no és només tecnològica,
també és comunicativa i social
La competència lectora
inclou competències cognitives:
des de la descodificació simple
fins al coneixement de vocabulari,
d’estructures textuals més complexes,
de l'entorn, de la història, del món...
12. Fer i fer entendre que la lectura
és la clau mestra de la informació
i una eina de construcció del coneixement
Entendre la lectura des d'un sentit ampli,
com l'instrument clau de la comunicació.
comunicació
Entendre la biblioteca escolar com un CREA
(centre de recursos per a l'aprenentatge)
aprenentatge
Entendre la tasca docent
també com a content curation
13. Fer que els nadius digitals
estableixin tres pràctiques de lectura
(Cassany)
● llegir per plaer: el gust per la lectura
(la xarxa ho ha enriquit: és lúdica i aporta més complements)
● llegir per aprendre: la formació lectora
(ofereix més mitjans i més formats, més possibilitats)
● llegir per socialitzar: novetat de la web 2.0
(impulsa la sincronia i la diacronia, la lectura compartida...)
14. Ajudar a construir el PLE
(Personal Learning Environment)
dels nostres alumnes
l'entorn personal d'aprenentatge
les eines, els continguts
-i també les persones-
que configuren la seva xarxa social
-i educativa
17. El text digital
1a fase (web 1.0):
acumulació i difusió de la informació
2a fase (web 2.0):
hipertext i plataformes del coneixement
interactivitat 2.0:
principi bàsic per accedir a la informació
(i (re)produir-la)
18. Els canals del text
tradicional → verbal
→ oral / escrit
digital → multimodal
→ verbal / iconogràfic
audiovisual / hipertextual
interactiu...
19. L’escenari actual de l’aprenentatge
demana una integració de les noves tecnologies
en la comunicació
i presenta un seguit de reptes:
→ l’heterogeneïtat de formats
→ la necessitat d’acompanyament
→ l’optimització de les tecnologies
→ la incorporació de les tecnologies emergents
20. L’aprenentatge ha d’esdevenir
→ autònom:
autònom
no ha de reproduir la presencialitat virtualment
→ interactiu:
interactiu
més enllà de la mera participació
→ conduït/acompanyat:
conduït/acompanyat
amb un tutor/assessor
→ orientat:
orientat
cap a un model eficient
21. Les transformacions en la lectura
(Javier Celaya)
1 com descobrim un llibre/autor/idea: xarxa, webs...
2 els hàbits de cerca: monopoli de la informació
3 formes de trobar continguts: hipertext
4 plataformes de venda continguts: continguts fragmentats...
5 aposta per l'autoedició: continguts educatius
6 educació compartida: opens acadèmies, xarxes especialitzades
7 sistemes de recomanació per a descobrir llibres
8 lectura compartida, social: nous recorreguts d'aprenentatge
9 dispositius amb sensors intel·ligents
10 escriptura compartida: nous recorreguts literaris
11 nous productes: noves habilitats: noves maneres d'explicar
històries: ludificació dels continguts, narrativa transmedia...
12 la cara negativa 2.0: dret a la privacitat i ús de dades personals
22. La literacitat digital
(Daniel Cassany)
• Hipertextual: 2.0
• Multilingüe: correcció automàtica
• Especialitzada: fonts fiables
• Vernacla: de privada a pública
• Multimodal: gèneres tradicionals i nous
23. Característiques de la lectura digital
(TAC-5)
1. Personalització de l'experiència lectora
2. Hipertextualitat i intertextualitat
3. Connectivitat i ubiqüitat
4. Multimodalitat
5. Accés integrat a recursos
6. Necessitat de competència crítica
7. Interactivitat
8. Socialització
Gèneres digitals: Sincrònics i Diacrònics
24. Les alfabetitzacions digitals
(Jordi Jubany)
Focalitzant en l’anàlisi de missatges i de significats:
significats
•Alfabetització informacional (information literacy)
•Alfabetització visual (visual literacy)
•Alfabetització mediàtica (media literacy)
Interrelacionades amb els usos més instrumentals:
instrumentals
•Alfabetització informàtica (computer literacy)
•Alfabetització tecnològica (technology literacy)
•Alfabetització en xarxa (network literacy)
Utilitzant visions més globalitzadores:
globalitzadores
•Alfabetització múltiple (multiliteracy)
•Noves alfabetitzacions (new literacies)
•Alfabetització digital crítica (digital literacy review)
25. L' alfabetització en informació
(competències ALFIN)
• per a l'accés, ús i valoració de la informació (mètodes de cerca)
• per a fer servir diverses modalitats de lectura
• per a l'aprenentatge col·laboratiu
• per a l'aprenentatge significatiu
• per a llegir en diferents formats i suports
• per a construir projectes i itineraris de lectura (per necessitat, per
interès o per gust/plaer)
• per a adaptar-se a diferents espais de lectura (també virtuals)
• per a l'ús ètic de la informació
26. Diferències entre la lectura digital
i la impresa
● l'accés als textos,
● la forma com s’hi integra la informació
● la forma com se n’avalua la qualitat i la credibilitat
- el text imprès és fix i finit
- el digital és il·limitat.
Llegir en línia és més difícil que llegir en suport imprès.
La xarxa facilita accedir a moltes dades de manera immediata però
en complica la integració i la comprensió global.
El lector actual ha de dominar les competències en informació:
informació
● comprendre i saber utilitzar la informació per a la seva vida
● saber buscar-la, trobar-la i valorar-la, de manera autònoma i
dinàmica
27. En la lectura digital
● no hi ha cap seqüència lectora obligada
● el lector és el constructor del text
● el lector interactua amb els textos en suports i formats diversos
● el lector utilitza diversos processos, habilitats i estratègies per tal de
promoure, controlar i mantenir la comprensió (Cassany):
- informàtiques: obrir i tancar finestres, navegar per la xarxa, trobar
dades en un hipertext...
- de navegació: fer cerques, recuperar informació, avaluar-la...
- verbals: registres i gèneres discursius, coneixements d’altres
idiomes...
- visuals i auditives: ús de formats múltiples per a la presentació
de la informació (imatge, àudio, vídeo, infografia...)
28. El text digital
és un hipertext eines i característiques de navegació
que condueixen a una lectura no seqüencial
Els lectors digitals han de ser competents en
l’ús de les eines i les característiques de la navegació
30. L' hipertext
És un paradigma en la interfície de l'usuari que presenta
documents (arxius de text, veu i imatges) que es bifurquen a partir
d'hipervincles que permeten anar d’un document a un altre.
És l’aspecte evident de la web, allò que la defineix més enllà d’un
repositori d’informació.
La paraula –com a tal- va ser utilitzada per primer cop per Ted Nelson el 1965.
El concepte telemàtic ja el va fer servir Vannevar Bush el 1945.
31. L'hipertext
(Laura Borràs)
1. Un model teòric: una proposta d’organitzar la informació perquè
es pugui llegir seguint relacions associatives i no només
seqüencials.
2. Una abstracció: defineix una manera ideal en la qual tota la
cultura escrita produïda per la humanitat podria estar a l’abast dels
usuaris en un univers telemàtic, el ciberespai.
3. Una classe de programes informàtics: els que serveixen per a
crear documents digitals susceptibles de ser llegits per la via de
les relacions associatives.
4. Els documents digitals resultants.
32. L'hipertext
no és un concepte només telemàtic: les notes a peu de pàgina
dels llibres impresos també són hipertextos: Descartes (segle
XVII) va donar origen a aquesta doble narrativa: el text de la
pàgina i les seves referències al peu
L’hipertext -com a fonament- encara és més antic: tot text té la
seves fonts, que són tan antigues com l’existència del mateix text
33. La intertextualitat:
transtextualitat, hipertextualitat...
La retòrica estudia el lligam entre un text literari i els seus
precedents: la intertextualitat.
Els teòrics estructuralistes ja analitzaven la intertextualitat en els
anys 30 del segle passat, tot i que la paraula no la va començar a
utilitzar Kristeva fins el 1967.
Gérard Genette –a partir de mitjans dels 70 i en el context de la
seva teoria del palimpsest- ha anat treballant l’hipertext dins el que
ha anomenat la transtextualitat, el concepte que aplega totes les
possibles relacions d’un text amb un altre.
34. Tipologia de la transtextualitat (de més a menys evident):
1. intertextualitat: una relació de copresència entre dos o més
textos: la cita explícita; el plagi; i l’al.lusió
2. paratextualitat: les relacions que s’estableixen a l’interior d’un
text entre aquest i el seu paratext: les notes, els pròlegs, els peus
d’il.lustracions…
3. metatextualitat: quan un text parla d’un altre en forma de
comentari
4. hipertextualitat: la relació que s’estableix entre un text
-l’hipertext- i els seus antecedents -els seus hipotextos-, dels que
en deriva per transformació
5. arquitextualitat: la transtextualitat més abstracta, ja que és una
relació “muda”, sobre el seus estatus de gènere
35. Palimpsest:
pergamí que conserva empremtes d’una escriptura anterior,
en el qual es veu com un text se superposa a un altre però no
l'amaga del tot, sinó que el deixa veure per transparència
36. Hipertextos i hipotextos en l’art
D’hipertextos i hipotextos -les dues cares del palimpsest- n’hi ha
en totes les branques de la creació artística -i, sovint, saltant de
branca en branca:
● músiques que recorden músiques,
● pintures que redibuixen pintures
● pel·lícules que versionen pel·lícules…
i
● pel·lícules que visualitzen novel·les,
● poemes que posen paraules a pintures…
37. De Velázquez a Picasso,
i de la pintura a l'escultura d'Alonso Valdés
38. Hipertextos i hipotextos en la poesia
La poesia és un dels gèneres en què el procés de palimpsest es fa
més evident. En el meu blog, n'he resseguit alguns exemples:
···tres sonets de JV Foix amb hipertextos de Carles Torner, Enric Casasses,
Climent Forner, Ramon Pinyol i Salvador Oliva i un hipotext de Petrarca
···un sonet de Sagarra amb un hipertext de Pere Quart
···un sonet de Francesc Vicent Garcia amb un hipertext de Rosselló-Pòrcel
···un sonet de Palau i Fabre amb un hipotext de Rosselló-Pòrcel
···un poema de Gabriel Ferrater amb hipotextos de Rimbaud i Carner
...un poema de Joan Maragall amb un romanç d'hipotext
La relació entre aquests hipertextos i els seus hipotextos
no és la mateixa, perquè la hipertextualitat mai no ho és:
vegeu, per exemple, el que hi ha de Rimbaud i de Carner
-i especialment com- en el poema de Ferrater
41. llegenda
centreeuropea
Faust (teatre)
Josafat (dramàtic tv) Goethe 1808
TVE 1976
Josafat (novel·la)
Bertrana 1906 Faust (òpera)
Gounod 1859
Le Fantôme de l'Òpera (novel·la) Les bijoux de la Castafiore
Leroux 1910 (còmic) Hergé 1961
“Aire des bijoux”
Phantom of the Paradise Les bijoux de la Castafiore
(cinema) de Palma 1974 (dibuixos animats) FR3 1992
Notre-Dame de Paris (novel·la)
V. Hugo, 1831
The Hunchback of Notre Dame
(cinema) Dieterle 1939
42. Si la relació hipertextual entre Goethe, Gounod, Leroux i Hergé és
patent, amb Hugo i Bertrana el màxim que podem parlar és
d’hipervincle: la relació ja no és directa, sinó que forma part d’uns
trets comuns genèrics.
Però, quina relació té Tintin amb aquesta silueta d’una
petita figura romana del segle I n.e. que es troba al MNA
de Tarragona, i que es correspon amb el que es coneix
com a “tintinnabulum”?
(vegeu aquest post del meu blog i l'article de Rita i Laura Gual)
44. Estratègies específiques
per a la comprensió lectora digital
(TAC-5)
1. Traçar un pla de cerca: Què cerco? Com ho cerco?
2. Utilitzar les paraules clau escaients
3. Escollir estratègies de navegació
(Si els resultats no són adequats
● un excés de resultats
● una manca de resultats
● uns resultats inapropiats
cal revisar l’estratègia de cerca)
45. 4. Avaluar la credibilitat de la informació trobada
a) Valorar la credibilitat d’un web
Qui n'és l’autor?
Anàlisi de la pàgina inicial
Endavant i enrere
b) Valorar-ne l’objectivitat?
Anàlisi de l’audiència, el propòsit i la cobertura
Anàlisi l’autenticitat
Anàlisi de l’actualització
46. Estratègies per a no naufragar
● Prendre notes en qualsevol suport (llibreta, bloc de notes digital,
processador de textos....)
● Prendre notes accessòries, marginals... de comentari, referides a
d’altres cerques.
● Anotar els mots de cerca
● Copiar les pàgines visitades que es considerin interessants
● Incorporar les pàgines útils a la llista de marcadors
● Ordenar els marcadors en carpetes
● Afegir a la llista d’altres adreces, pàgines i fonts
● Guardar les notes a part per recordar-les i tenir-les a punt, si cal
Cal evitar la sobrecàrrega cognitiva naufragar enmig d’una gran
quantitat d’informació que no
es pot processar
47. Estratègies web 2.0
(Franco Utrera)
● El bloc com a recurs didàctic
● Compartir arxius des del bloc
● Treball col·laboratiu amb mapes conceptuals
● Material multimèdia: insertar arxius
● Crear continguts interactius: presentacions en línia
● Crear continguts intearctius: publicacions digitals
48. XII Jornada de reflexió – Consell Escolar de Catalunya
L'impacte i la contribució de les tecnologies digitals
en l'educació
52. COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Departament d'Ensenyament:
“Competències bàsiques en el currículum”
http://www.xtec.cat/web/curriculum/competencies/basiques
“Competències bàsiques de l'àmbit lingüístic.
Llengua i Literatura (catalana i castellana).
Identificació i desplegament a l'Educació Secundària Obligatòria”
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Col_leccions/Competencies_basiques/competencies_llengua_ESO.pdf
“Orientacions per a la millora de l'expressió escrita.
Educació Secundària Obligatòria”
http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/3d3e6572-5f03-4283-9106-ae6ff703bf61/Document%20Millora%20Expressio%20Escrita%202012.pdf
53. LECTURA DIGITAL
Jordi Adell i Linda Castañeda:
Castañeda
“Los Entornos Personales de Aprendizaje (PLEs):
una nueva manera de entender el aprendizaje”:
http://digitum.um.es/jspui/bitstream/10201/17247/1/Adell&Casta%C3%B1eda_2010.pdf
http://www.lecturalab.org/story/Jordi-Adell-y-Linda-Castaeda-El-desarrollo-profesional-de-los-docentes-en-la-era-de-internet-_2511
Daniel Cassany:
Cassany
“Especificitats de la literacitat en línia”:
http://www.cibersociedad.net/congres2009/es/coms/especificitats-de-la-literacitat-en-linia/973/
“La lectura en el segle XXI. La lectura en el món digital:
http://www.slideshare.net/DanielCassany/lectura-en-el-mn-digital-la-lectura-al-segle-xxi
“Residents i visitants digitals a l'escola: canvis, reptes i dificultats”:
http://www.slideshare.net/elicbdn/residents-i-visitants-digitals-11bdaniel-cassany
“hhttp:enseny@ar_a_escriure/al_segle_XXI.html”:
http://www.slideshare.net/reporteducacio/ensenyar-a-escriure-al-segle-xxi
Alicia Cañellas:
Cañellas
“Converteix-te en Content Curator
o com gestionar la informació a la xarxa”:
http://www.slideshare.net/acanelma/content-curator-educatiu-15387904
54. Javier Celaya:
“dosdoce.com” (blog):
http://www.dosdoce.com/
Aurora Cuevas:
Cuevas
“Competencia lectora, lectura digital y ALFIN”:
http://nuevasformasdelectura.wikispaces.com/file/view/conferencia_aurora_cuevas.pdf
Rosa Fornell, Jordi Jubany, Francina Martí, Anna Pujol i Vicent Sanz:
Sanz
“Lectura en digital” (TAC 5, Departament d'Ensenyament):
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Col_leccions/TAC/lectura_digital_TAC_5/TAC_5.pdf
Jordi Jubany:
Jubany
“Connecta't per aprendre”:
http://www.slideshare.net/jjubany/connectat-per-aprendre
“Llegir avui”:
http://www.slideshare.net/jjubany/llegir-avui
Lletra (UOC):
(UOC)
“Llibre i lectura en digital”:
http://lletra.uoc.edu/ca/estudis/llibre-i-lectura-en-digital
55. Francesc Pedró:
Pedró
“La contribució pedagògica de les tecnologies digitals:
balanç internacional i perspectives”:
http://www.slideshare.net/francescpedro/la-contribuci-pedaggica-de-les-tecnologies-digitals-balan-internacional-i-perspectives
Onofre Pouplana:
Pouplana
“Lectura digital: de l'A a la Z”:
http://prezi.com/bqjxgdarkdjr/lectura-digital-de-la-a-la-z/
Franco Utrera González:
González
“Estrategias Web 2.0 para la enseñanza”
http://www.calameo.com/read/0005913826df617ee0b19
Jordi Vivancos:
Vivancos
“Aprendre a aprendre amb recursos digitals”:
http://www.slideshare.net/jvivancos/aprendre-aprendre-amb-recursos-digitals
56. HIPERTEXTUALITAT
Josep Bargalló:
Bargalló
“Tot relliga: hipertext electrònic i hipertext literari”:
http://josepbargallo.wordpress.com/2012/06/15/tot-relliga-hipertext-electronic-i-hipertext-literari/
“Ah, je ris... De Tintin a l'òpera passant per Tarraco. Hipervincles”:
http://josepbargallo.wordpress.com/2012/06/21/ah-je-ris-de-tintin-a-lopera-passant-per-tarraco-hipervincles/
Laura Borràs:
Borràs
“Hipertext”
http://lletra.uoc.edu/ca/tema/hipertext
Lluís Quintana:
Quintana
“La hipertextualitat abans de l'hipertext:
notes sobre alguns usos de la digitalització”:
http://www.ub.edu/bid/14quinta.htm
Albert Vila:
Vila
“Hipervincles”
http://www.albertvila.cat/infmt2/h05.htm
57. DE FAUST A TINTIN
Faust teatre (Goethe, 1808)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Faust_%28Goethe%29
Versions i derivacions en literatura, música, dansa, cinema...
http://fr.wikipedia.org/wiki/Liste_d%27%C5%93uvres_inspir%C3%A9es_par_le_mythe_de_Faust
Faust òpera (Charles Gounod, 1859)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Faust_%28Gounod%29
http://fr.wikipedia.org/wiki/Faust_%28Gounod%29
Air des bijoux
http://www.youtube.com/watch?v=yOeRYMNgPok
Le Fantôme de l'Ópera novel.la (Gaston Leroux, 1910)
http://fr.wikipedia.org/wiki/Le_Fant%C3%B4me_de_l%27Op%C3%A9ra
Ópera de Garnier (de París)
http://fr.wikipedia.org/wiki/Op%C3%A9ra_Garnier
Phantom of the Paradise cinema musical (Brian de Palma, 1974)
http://en.wikipedia.org/wiki/Phantom_of_the_Paradise
http://ca.wikipedia.org/wiki/Phantom_of_the_Paradise
58. Les bijoux de la Castafiore (Hergé, 1961)
http://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Bijoux_de_la_Castafiore
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tint%C3%ADn
Bianca Castafiore
http://fr.wikipedia.org/wiki/Bianca_Castafiore
Air des bijoux
http://fr.wikipedia.org/wiki/Air_des_bijoux
Dibuixos animats per a TV (1992)
http://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Aventures_de_Tintin_%28s%C3%A9rie_t%C3%A9l%C3%A9vis%C3%A9e_d%27animation%29
Josafat novel·la (Prudenci Bertrana, 1906)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Josafat_%28Prudenci_Bertrana%29
http://lletra.uoc.edu/ca/obra/josafat-1906/detall
http://www.escriptors.cat/autors/bertranap/index.php
http://www.xtec.cat/~lrius1/bertrana/contenidor.htm
Catedral de Girona
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Girona
Adaptació televisiva (TVE, 1976)
http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/lletres-catalanes-josafat/1406757/
Notre-Dame de Paris (Victor Hugo, 1831)
http://fr.wikipedia.org/wiki/Notre-Dame_de_Paris_%28roman%29
http://ca.wikipedia.org/wiki/Nostra_Senyora_de_Par%C3%ADs
The Hunchback of Notre Dame (W. Dieterle, 1939)
http://en.wikipedia.org/wiki/The_Hunchback_of_Notre_Dame_%281939_film%29
http://ca.wikipedia.org/wiki/El_geperut_de_Notre-Dame