Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Die SlideShare-Präsentation wird heruntergeladen. ×

bloc2-mesopotacc80mia-i-egipte-1.pdf

Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Nächste SlideShare
Arte megalítico.pdf
Arte megalítico.pdf
Wird geladen in …3
×

Hier ansehen

1 von 19 Anzeige

Weitere Verwandte Inhalte

Aktuellste (20)

Anzeige

bloc2-mesopotacc80mia-i-egipte-1.pdf

  1. 1. BLOC 2 Mesopotàmia i Egipte
  2. 2. Índex 2.1. Localització i cronologia. 2.1.1. Civilitzacions fluvials. 2.1.2. Imperis de Mesopotàmia. 2.1.3. Etapes de l'antic Egipte. 2.2. Organització política i social 2.2.1. Mesopotàmia: ciutats estat, codi d'Hammurabi. 2.2.2. El faraó i l'organització de l'estat. 2.2.3. Societat egípcia i mesopotàmica 2.3. Cultura, art i religiositat. 2.3.1. Divinitats de Mesopotàmia: el Ziggurat 2.3.2. Mitologia egípcia. Rites funeraris. 2.3.3. Arquitectura civil, religiosa i funerària: palaus, mastabes, piràmides i temples.
  3. 3. 2.1. Localització i cronologia. 2.1.1. Civilitzacions fluvials. Egipte El Nil al seu voltant va aparèixer l’Antic Egipte. fa possible l’agricultura al desert. permet una civilització fluvial. es desbordava cada any fertilitzant els camps (Terra Negra). Orígens la gent del Neolític controlava les crescudes del riu. canals de reg, drenatge de camps agricultura Unificació de ciutats independents al 3100 aC Antic Egipte
  4. 4. Mesopotàmia terra entre rius Sumer zona entre el Tigris i l’Eufrates Primeres ciutats-estat Uruk, Ur, Eridú Aparició de l’escriptura cuneïforme
  5. 5. Enheduanna, la primera escriptora -Fa milers d'anys, gairebé 4.000, a la ciutat d'Ur a Mesopotàmia, va viure la princesa Enheduanna, filla del rei accadi Sargó I i la reina Tashlultum. - Va ser sacerdotessa de la deessa Inanna i poetessa. - Els seus escrits són els primers de la història dels què coneguem l’autora.
  6. 6. 2.1.2. Imperis de Mesopotàmia
  7. 7. Etapes Imperi Antic: Capital Menfis Construcció de les piràmides de Gizeh. Imperi Mitjà: Capital Tebes. Conquesta de Núbia. Imperi Nou: Es van conquerir Síria i Palestina. Regnats d'Amenofis IV, Tutankamon i Ramsés II. Baix Imperi: Etapa de decadència. Finalment Egipte s’integra a l’Imperi Romà. 2.1.3. Etapes de l'antic Egipte
  8. 8. 2.2. Organització política i social 2.2.1. Mesopotàmia: ciutats-estat, codi d'Hammurabi. Mesopotàmia Organització: Ciutats-estat independents: lleis, exèrcit i govern propis. Societat Monarca Governa i és el cap militar Funcionaris/ escribes Treballadors Esclaus Artesania i comerç Aparició de moneda Economia Agricultura de regadiu
  9. 9. Codi d’Hammurabi En època d’Hammurabi, rei de Babilònia (1750 aC), es va redactar el primer codi de lleis que es coneix (escrit en cuneïforme). El seu estudi ens permet coneixer com era la societat del moment. És ben coneguda la llei del talió es castigava el culpable amb una pena similar al delicte realitzat: “ull per ull”. “196. Si un senyor treu l’ull a un membre de l’aristocràcia, se li destruirà el seu. 197. Si trenca l’os d’un altre senyor, se li trencarà l’os a ell. 198. Si destrueix l’ull d’un plebeu o trenca l’os d’un plebeu, pagarà una mina d’argent. 199. Si li buida l’ull a l’esclau d’un senyor o li trenca l’os a l’esclau d’un senyor, pagarà a l’amo la meitat del seu preu.”
  10. 10. Societat: La situació de la dona a Mesopotàmia A Mesopotàmia la dona mai va ser lliure sinó que va estar sotmesa a voluntats successives (pare, marit, fills, etc.), per tant, sempre depèn d’un home. Al casar-se se li entregava la dot (una quantittat de diners). El grau de pèrdua de llibertat era diferent segons la condició de la dona. El cas de la princesa Enheduanna seria excepcional. Al Codi d’Hammurabi trobem exemples del comportament que s’esperava de la dona: “ 138.Si un home desitja divorciar-se de la seva primera esposa perquè no li ha donat fills, haurà de donar-li la quantitat corresponent a la de la seva compra i el dot* que portés de casa del seu pare, després la deixarà marxar” “142.Si una dona discuteix amb el seu marit i aquest li diu: “No congenies amb mi” haurà de presentar les raons de la seva afirmació. Si la dona no té culpa, i no hi ha fallada per la seva banda, però ell es va i la rebutja, llavors no podrà atribuir-se cap culpa a aquesta dona, ella prendrà el seu dot* i tornarà a casa del seu pare”
  11. 11. 2.2.2. El faraó i l'organització de l'estat. Rei d’Egipte = faraó encarnació del déu Horus Jutja Fa les lleis Supervisa obres Recapta impostos Cap militar, polític i religiós
  12. 12. 2.2.3.Societat egípcia
  13. 13. Societat: Les dones en la societat egipcia • A Egipte, les dones tenien alguns drets i llibertats que no tenien altres dones de l’antiguitat. Per exemple, podien heretar i tenir propietats, vendre i comprar béns i divorciar-se. • La majoria de les egípcies es dedicaven a cuidar la casa, però també podien tenir propietats i negocis, ser metgesses i llevadores. • Les dones també van ocupar alts càrrecs en l’administració, com Nebet que va ser una visir de la dinastia VI. Podien ser escribes i algunes van arribar a governar com a faraons com Hatshepsut i Cleopatra. Però no era habitual. • No podien treballar als tallers d’artesania, ni dedicar-se a caçar o a activitats militars.
  14. 14. 2.3. Cultura, art i religiositat 2.3.1. Divinitats de Mesopotàmia: el Ziggurat Politeistes creien en molts déus. Els déus i deesses representen les forces de la natura: Isthar,Marduk, Shamash, Enlil. Es feien ritus als temples per adorar-los. Construien edificis escalonats anomenats ziggurats i al seu cim hi havia el temple.
  15. 15. 2.3.2. Mitologia egípcia. Religió Els egipcis són politeistes Déus principals Ra, Osiris, Isis, Anubis, Horus i Thot Culte als temples dirigit pels sacerdots Vida d’ultratomba momificació Judici d’Osiris Llibre dels morts
  16. 16. 2.3.3. Arquitectura civil, religiosa i funerària: palaus, mastabes, piràmides i temples. Arquitectura mastabes primeres tombes forma rectangular piràmides resultat de la superposició de mastabes. piràmides de Gizeh hipogeus tombes excavades davall de terra. La Vall dels Reis

×