2. Índex
2.1. Localització i cronologia.
2.1.1. Civilitzacions fluvials.
2.1.2. Imperis de Mesopotàmia.
2.1.3. Etapes de l'antic Egipte.
2.2. Organització política i social
2.2.1. Mesopotàmia: ciutats estat, codi d'Hammurabi.
2.2.2. El faraó i l'organització de l'estat.
2.2.3. Societat egípcia i mesopotàmica
2.3. Cultura, art i religiositat.
2.3.1. Divinitats de Mesopotàmia: el Ziggurat
2.3.2. Mitologia egípcia. Rites funeraris.
2.3.3. Arquitectura civil, religiosa i funerària: palaus,
mastabes, piràmides i temples.
3. 2.1. Localització i cronologia.
2.1.1. Civilitzacions fluvials.
Egipte
El Nil al seu voltant va aparèixer l’Antic Egipte.
fa possible l’agricultura al desert.
permet una civilització fluvial.
es desbordava cada any fertilitzant els
camps (Terra Negra).
Orígens la gent del Neolític controlava les
crescudes del riu.
canals de reg, drenatge de camps
agricultura
Unificació de ciutats independents
al 3100 aC Antic Egipte
4.
5.
6. Mesopotàmia terra entre rius
Sumer zona entre el Tigris i l’Eufrates
Primeres ciutats-estat Uruk, Ur, Eridú
Aparició de l’escriptura cuneïforme
7. Enheduanna, la primera escriptora
-Fa milers d'anys, gairebé 4.000, a la ciutat d'Ur a
Mesopotàmia, va viure la princesa Enheduanna, filla
del rei accadi Sargó I i la reina Tashlultum.
- Va ser sacerdotessa de la deessa Inanna i poetessa.
- Els seus escrits són els primers de la història dels
què coneguem l’autora.
9. Etapes
Imperi Antic: Capital Menfis
Construcció de les piràmides de Gizeh.
Imperi Mitjà: Capital Tebes. Conquesta de Núbia.
Imperi Nou: Es van conquerir Síria i Palestina.
Regnats d'Amenofis IV, Tutankamon
i Ramsés II.
Baix Imperi: Etapa de decadència.
Finalment Egipte s’integra a l’Imperi Romà.
2.1.3. Etapes de l'antic Egipte
10. 2.2. Organització política i social
2.2.1. Mesopotàmia: ciutats-estat, codi d'Hammurabi.
Mesopotàmia
Organització: Ciutats-estat independents: lleis, exèrcit i govern
propis.
Societat Monarca Governa i és el cap militar
Funcionaris/ escribes
Treballadors
Esclaus
Artesania i comerç Aparició de moneda
Economia Agricultura de regadiu
11. Codi d’Hammurabi
En època d’Hammurabi, rei de Babilònia (1750 aC),
es va redactar el primer codi de lleis que es coneix
(escrit en cuneïforme). El seu estudi ens permet
coneixer com era la societat del moment.
És ben coneguda la llei del talió
es castigava el culpable amb una pena
similar al delicte realitzat: “ull per ull”.
“196. Si un senyor treu l’ull a un membre de l’aristocràcia, se li destruirà el
seu.
197. Si trenca l’os d’un altre senyor, se li trencarà l’os a ell.
198. Si destrueix l’ull d’un plebeu o trenca l’os d’un plebeu, pagarà una
mina d’argent.
199. Si li buida l’ull a l’esclau d’un senyor o li trenca l’os a l’esclau d’un
senyor, pagarà a l’amo la meitat del seu preu.”
12. Societat: La situació de la dona a Mesopotàmia
A Mesopotàmia la dona mai va ser lliure sinó que va estar sotmesa a voluntats
successives (pare, marit, fills, etc.), per tant, sempre depèn d’un home. Al casar-se se
li entregava la dot (una quantittat de diners).
El grau de pèrdua de llibertat era diferent segons la condició de la dona. El cas de la
princesa Enheduanna seria excepcional.
Al Codi d’Hammurabi trobem exemples del comportament que s’esperava de la
dona:
“ 138.Si un home desitja divorciar-se de la seva primera esposa perquè no li ha donat fills, haurà de
donar-li la quantitat corresponent a la de la seva compra i el dot* que portés de casa del seu pare,
després la deixarà marxar”
“142.Si una dona discuteix amb el seu marit i aquest li diu: “No congenies amb mi” haurà de
presentar les raons de la seva afirmació. Si la dona no té culpa, i no hi ha fallada per la seva banda, però ell
es va i la rebutja, llavors no podrà atribuir-se cap culpa a aquesta dona, ella prendrà el seu dot* i tornarà a
casa del seu pare”
13. 2.2.2. El faraó i l'organització de l'estat.
Rei d’Egipte = faraó encarnació del déu Horus
Jutja
Fa les lleis
Supervisa obres
Recapta impostos
Cap militar, polític i religiós
15. Societat: Les dones en la societat egipcia
• A Egipte, les dones tenien alguns drets i llibertats que no tenien altres
dones de l’antiguitat. Per exemple, podien heretar i tenir propietats,
vendre i comprar béns i divorciar-se.
• La majoria de les egípcies es dedicaven a cuidar la casa, però també
podien tenir propietats i negocis, ser metgesses i llevadores.
• Les dones també van ocupar alts càrrecs en l’administració, com
Nebet que va ser una visir de la dinastia VI. Podien ser escribes i
algunes van arribar a governar com a faraons com Hatshepsut i
Cleopatra. Però no era habitual.
• No podien treballar als tallers d’artesania, ni dedicar-se a caçar o a
activitats militars.
16. 2.3. Cultura, art i religiositat
2.3.1. Divinitats de Mesopotàmia: el Ziggurat
Politeistes creien en molts déus.
Els déus i deesses representen les forces de la natura:
Isthar,Marduk, Shamash, Enlil.
Es feien ritus als temples per adorar-los.
Construien edificis
escalonats anomenats
ziggurats i al seu cim
hi havia el temple.
17. 2.3.2. Mitologia egípcia.
Religió Els egipcis són politeistes
Déus principals Ra, Osiris, Isis, Anubis, Horus i Thot
Culte als temples dirigit pels sacerdots
Vida d’ultratomba momificació
Judici d’Osiris Llibre dels morts
18. 2.3.3. Arquitectura civil, religiosa i funerària:
palaus, mastabes, piràmides i temples.
Arquitectura mastabes primeres tombes
forma rectangular
piràmides resultat de la superposició de mastabes.
piràmides de Gizeh
hipogeus tombes excavades davall de terra.
La Vall dels Reis
