2. Les activitats basades en l'extracció i la transformació de les matèries
primeres en altres productes s'agrupen, tradicionalment, en el sector
secundari, que comprèn la mineria, la construcció, la producció d'energia
i la indústria.
La mineria engloba un conjunt d'activitats que permeten extreure els
minerals, la majoria dels quals es troben al subsòl.
La producció d'energia consisteix a transformar una sèrie de recursos
naturals, com el carbó o el vent, i possibilitar així el funcionament de la
indústria, els transports o la seva utilització en usos domèstics.
Finalment, la construcció és el procés de realització d'una estructura,
com ara un habitatge o un aeroport.
3. Per elaborar un producte industrial es necessiten matèries
primeres, que es troben a la natura i són d'origen animal, vegetal o
mineral.
Algunes matèries primeres d'origen animal (llana i les pells)
s'utilitzen a la indústria tèxtil per confeccionar peces de vestir.
Altres, tenen un origen vegetal (cotó), que es destina a fabricar
teixits.
També hi ha productes forestals (fusta, cautxú...), que s'usen
per fabricar mobles i pneumàtics, respectivament.
1. L’OBTENCIÓ DE MATÈRIES PRIMERES
4. La major part dels minerals es transformen en materials
adequats per a la fabricació de productes industrials.
Els minerals metàl·lics són aquells dels quals s'extreuen els
metalls, com l'hematites (d'on s'obté el ferro) o la bauxita (d'on
s'extreu l'alumini). També són minerals metàl·lics el crom, el
coure, l'estany, el plom i el zinc. Tots constitueixen la base de les
indústries siderúrgica, metal·lúrgica i química. Altres minerals
metàl·lics són l'or, la plata i el platí.
Són considerats minerals no metàl·lics el sofre, la sal gemma, el
guix o les roques (granit, pissarra, argila, sorra i el marbre),
s'utilitzen en la construcció. D'altres, com el carbó, permeten la
producció d'energia.
5. La mineria és el conjunt de processos per extreure les
matèries primeres d'origen mineral. Les mines poden ser
subterrànies o a cel obert. A les primeres, l'extracció sol
ser més costosa i perillosa que als jaciments a cel obert.
L’extracció dels recursos miners exigeix grans
inversions i tecnologies molt modernes, que no sempre
estan disponibles als països on es localitzen les reserves
minerals.
De vegades, l'absència d'inversions s'ha suplert amb
mà d'obra massiva o fins i tot esclava.
8. Sovint els països consumidors de minerals no
coincideixen amb els països productors.
Pels països pobres tenir grans recursos minerals
podria comportar una bona font d'ingressos. Però, al ser
sovint recursos de caràcter estratègic, la seva explotació
i comercialització està controlada, sovint, per grans
empreses transnacionals, que, per assegurar els seus
interessos, imposen els seus criteris econòmics i fins i tot
polítics als països productors.
10. FONTS D’ENERGIA. Són recursos naturals que, mitjançant la seva
transformació, permeten obtenir energia per al funcionament de
les indústries i el transport i per a l'ús domèstic.
Disposar d'energia barata i assequible ha esdevingut essencial
pel sistema econòmic actual. Per això, l'explotació i la distribució de
certes fonts d'energia són factors estratègics de primer ordre.
Les fonts d'energia poden classificar-se en dos grups:
• En funció de la seva importància econòmica, s'agrupen en
tradicionals i alternatives.
• Segons la possibilitat que s'esgotin o no, es classifiquen en
renovables i no renovables.
2. L’ENERGIA. LES FONTS NO RENOVABLES.
11. Són les més utilitzades i cobreixen la major part de les necessitats d'un país.
Hi trobem el carbó, el petroli, el gas natural, l'urani i l'aigua dels pantans. Es
troben en quantitats limitades, per tant, poden esgotar-se.
• El carbó. Fa poc més de dos segles va ser el motor de la revolució
industrial, ja que es podia traslladar amb relativa facilitat fins al lloc on
hi havia una demanda energètica significativa. Actualment s'empra com
a combustible per a la producció d'energia tèrmica. El caràcter
contaminant i l'elevat cost d'extracció del carbó han reduït l'ús de
manera considerable.
• El petroli. Té un gran poder calorífic. És relativament fàcil d'extreure. A
banda de produir electricitat, és matèria primera per a la indústria
química (plàstics, pintures, detergents, etc.). És la font d'energia més
utilitzada, encara que, pel fet de no ser renovable, es planteja el dubte
de si les reserves que queden són suficients per continuar cobrint les
necessitats del món, tenint en compte que es consumeix a un ritme
vertiginós.
12. • El gas natural. Té un origen semblant al del petroli. S'utilitza com a
combustible (calefacció i producció d'electricitat) o com a matèria
primera a la indústria química. El consum de gas natural és cada
vegada més gran perquè contamina menys que el petroli i el carbó.
• L'energia nuclear. L'urani enriquit és el combustible utilitzat als
reactors nuclears, que generen una quantitat d'electricitat
extraordinària.
Problemes d’aquest tipus d'energia: la seguretat de les centrals
nuclears i la manera de gestionar els residus radioactius que generen,
per evitar riscos al medi ambient i a la salut de les persones.
13. Aquestes fonts d'energia s'utilitzen poc perquè encara estan en fase
de recerca i desenvolupament, i perquè la seva explotació és més difícil
o resulta més cara. Les més importants són l'energia solar, l'eòlica, la
geotèrmica i la mareomotriu.
14. L'origen de les fonts d'energia renovables (el sol, l'aigua, el vent...) és
pràcticament inesgotable.
Moltes d'aquestes fonts s'utilitzen poc perquè es troben en fase de
desenvolupament o perquè els interessos de les grans companyies
energètiques prefereixen donar suport a l'explotació d'altres fonts no
renovables.
Les centrals hidroelèctriques utilitzen la força de l'aigua acumulada
als embassaments, convenientment canalitzada per generar energia
elèctrica.
La producció d'energia no és contaminant, però la construcció dels
embassaments provoca grans impactes ambientals i, en alguns
casos, el desplaçament de la població i les activitats humanes.
3. LES FONTS D’ENERGIA RENOVABLES
15. El Sol emet una gran quantitat de radiació que és inesgotable, no
contamina i es pot aprofitar fàcilment per produir energia elèctrica i
tèrmica.
La intensitat dels raigs del Sol no és igual a totes les regions del món i,
a més, existeixen grans variacions tèrmiques al llarg del dia i de les
estacions de l'any.
Les plaques solars fotovoltaiques estan construïdes amb un material
especial per tal que, quan rebin la llum del Sol, generin electricitat. Es
poden instal·lar a les teulades de les cases o en grans extensions de
camp, formant horts solars.
S'obté mitjançant l'aprofitament de la força del vent. És una font d'energia
que no contamina, però la presència dels aerogeneradors altera notablement el
paisatge i causa contaminació acústica.
Està molt localitzada a les zones ventoses i la seva producció no és gaire
regular, ja que la força i la freqüència del vent són variables.
16. Aquest tipus d'energia aprofita la calor que procedeix de l'interior de
la Terra, sobretot a les zones d'intensa activitat volcànica, per produir
electricitat.
Es basa en l'aprofitament del moviment de l'aigua del mar, que
s'origina amb les marees, les onades o els corrents marins. L'ús i
l'explotació d'aquesta energia són molt reduïts.
17. Alguns exemples de grans infraestructures d'energies renovables al
món són:
la central hidroelèctrica de les Tres Gorges, a la Xina,
el parc eòlic terrestre de les Muntanyes Tehachapí, als EUA,
el parc eòlic marí del mar del Nord, a la Gran Bretanya,
la planta d'energia solar del desert de Mojave, als EUA,
i la planta de biogàs de Finlàndia.
18. L'esgotament de les energies no renovables i la
contaminació que generen fan desitjable la seva
substitució per altres fonts d'energia.
Actualment hi ha un gran interès per fomentar les
fonts d'energia renovables, que són, en general, poc
contaminants. Les més desenvolupades són l'energia
solar i l'energia eòlica.
19.
20.
21. S'obté per la combustió de la biomassa, és a dir, de la matèria
vegetal o animal.
La llenya dels boscos és el principal combustible utilitzat per la
major part de la població dels països pobres. Als països rics és una
pràctica ecològica que es va estenent, ja que els residus forestals i
d'alguns cultius generen un volum d'energia que es pot utilitzar en
els àmbits domèstic i industrial.
Altres formes de biomassa usades com a combustible són el
biogàs, que s'obté a partir de la fermentació dels fems dels
animals, i els biocarburans, que s’elaboren a partir d’olis vegetals i
greixos animals.
22. La construcció és el procés d'armat d'una estructura (habitatge, edifici
d'oficines, túnel, carretera...).
És un sector clau en l'economia d'un país perquè té una gran capacitat
de generar llocs de treball.
Aquest sector inclou la construcció d'infraestructures i equipaments
per a l’activitat quotidiana necessària de la societat (hospitals, escoles,
biblioteques, autovies, ferrocarril, ports, aeroports...).
Sovint respon a la iniciativa i al finançament de les diferents
administracions públiques.
La construcció, la renovació i la modernització d'infraestructures
estimula la creació d'ocupació directa i indirecta, des d'enginyers i
arquitectes fins a pintors i fusters, i feines relacionades amb les
finances, les assegurances i el transport; a més, dinamitza moltes
altres activitats (educatives, sanitàries, culturals...).
4. LA CONSTRUCCIÓ. LA SITUACIÓ A ESPANYA
23. L'obra privada inclou la construcció de cases, fàbriques, centres
comercials, naus industrials, etc. Les iniciatives privades de construcció,
sobretot les relacionades amb l'habitatge, només prosperen quan
s'esperen beneficis de la seva edificació i comercialització, cosa que
evidencia que es té confiança en el creixement econòmic.
A Espanya, des de la dècada del 1990, la construcció d'habitatges es va
convertir en el gran impulsor del sector de la construcció. Els canvis
demogràfics (augment de la població jove i arribada d'immigrants) i
socials (increment del nombre de llars familiars), juntament amb la
relativa facilitat amb què es concedien les hipoteques, van afavorir
l'increment en la demanda d'habitatges i, per tant, la seva construcció.
Aquesta demanda creixent també va ser una font d'especulació,
perquè l'increment constant de preus va fer que la compravenda d'un
habitatge fos considerada una fórmula per obtenir beneficis ràpids.
24.
25. Entre el 1998 i el 2007, el sector de la construcció va crear milers de
llocs de treball directes i molts més d'indirectes, fins a arribar a
representar més del 12% de la població ocupada espanyola.
La crisi financera del 2008 va afectar de ple aquest sector perquè es
va tallar la concessió de crèdits per a l'adquisició d'habitatges i, per tant,
es va aturar l'expansió del sector i moltes promocions immobiliàries van
quedar abandonades a mig fer. És el que es va anomenar l'esclat de la
bombolla immobiliària.
Des del 2010, les mesures de contenció de la crisi van obligar les
administracions públiques a retallar les inversions d'obra pública.
27. A Espanya, des dels anys vuitanta, la construcció d'obra pública va
experimentar un creixement constant perquè es va realitzar una
profunda modernització de molts equipaments i es van construir noves
infraestructures.
Tot això gràcies a les inversions dels ajuntaments, les diputacions, les
comunitats autònomes i la Unió Europea.
28. El sector de la construcció ha estat un motor econòmic durant molts
anys a Espanya, ja que era un dels que ocupava més gent, tant en l'àmbit
de construcció d'infraestructures com en el d'habitatges.
El boom immobiliari fa referència a l'existència d'una bombolla
especulativa al mercat de béns immobles a Espanya. Es va originar al
final de la dècada del 1990, i va durar fins al començament del 2008,
quan va esclatar.
Els seus efectes principals han estat l'aprofundiment de la crisi
immobiliària espanyola, la nacionalització d'algunes caixes d'estalvis,
ajudes públiques per a les fusions de moltes altres entitats bancàries i
l'augment dels desnonaments.
29. La mineria ha estat tradicionalment una activitat
important a Catalunya.
Malgrat tenir recursos, no són suficients per abastir les
necessitats; i s'han d'importar d'altres països.
Això també passa en l'energia: Catalunya consumeix
més energia de la que produeix i crea una situació de
dependència dels països productors.
La construcció ha estat un dels sectors més afectats per
la recessió econòmica dels darrers anys; tot i això manté
una posició destacada dins de l'economia catalana.
5. LA MINERIA, L’ENERGIA I LA CONSTRUCCIÓ
A CATALUNYA
30. Avui Catalunya té centres miners d'interès per explotar a gran
part del territori. Els més destacats són:
• Extracció de sals, a Cardona, Sallent, Súria i Balsareny.
• Extracció d'àrids, arreu de Catalunya
• Explotació de roques ornamentals, a la comarca del Bages.
• Extracció de lignit, a diversos indrets de la comarca del Bages.
La mineria ha creat llocs de treball i riquesa a l'economia, però
també ha tingut conseqüències mediambientals; per això es
potencia una mineria sostenible basada en mètodes d'extracció
que redueixin els seus efectes sobre el medi ambient, la seguretat
minera, etc.
31.
32. A Catalunya la demanda energètica és molt elevada. Això
s'explica per l'increment de la població i de les activitats
econòmiques, però també pels canvis en els costums, com també
en les pautes de consum i l'augment del benestar.
Els recursos energètics propis de Catalunya són insuficients per
abastar aquesta demanda creixent, de manera que cal importar-
ne; tot i així, hi trobem alguns com:
• Carbó. Mines del Pirineu i de la Depressió Central. Les
produccions sempre han estat escasses i de baixa qualitat.
• Petroli i gas natural. A la plataforma litoral es van descobrir
alguns jaciments de petroli i de gas.
33. • Electricitat. S'obté de l'aprofitament dels recursos hídrics pirinencs
i de les centrals nuclears (Ascó I i II i Vandellòs II ).
• Energies renovables diferents de la hidroelèctrica. La producció
d'aquestes energies s'ha incrementat notablement en els darrers
anys, i s'espera que creixi més, en part gràcies a algunes mesures
oficials de suport als biocarburants, l'energia eòlica i el biogàs.
34. En un model energètic sostenible cal impulsar les fonts energètiques
renovables fins al seu màxim potencial; però, al mateix temps, reduir les
necessitats energètiques de la societat a uns valors que permetin que les
energies renovables en siguin el component principal.
Les energies renovables són l'aposta estratègica de futur perquè són
netes, es restitueixen gratuïtament, i poden ser part de la solució al
problema energètic a llarg termini.
Representen el recurs energètic autòcton més important de
Catalunya i el seu aprofitament energètic redueix la dependència
externa.
Institut Català d'Energia
35.
36. Entre els anys 1998 i 2007, l'economia catalana va viure un període de
ràpid creixement, degut, en bona part, al sector de la construcció, que va
arribar a suposar el 16% del total del PIB. Si tenim en compte els diversos
sectors que van associats a la construcció, aquesta xifra arriba a situar-se
prop d'un 30%.
En aquest període, els preus dels habitatges van experimentar una
alça continuada, fet que va propiciar que continuessin construint-se
habitatges a uns preus molt més alts que els costos efectius d'edificació:
és el que es va conèixer com a bombolla immobiliària especulativa.
La població activa ocupada en el sector de la construcció també
augmentà, de manera que el 2007 a Catalunya va arribar a ser de 450.000
treballadors, mentre que la població activa en el conjunt dels sectors
industrials era de 764.000 treballadors.
37. Les raons que expliquen el creixement del sector són diverses i ben
complexes: les expectatives que els preus de l'habitatge continuarien
creixent, els enormes guanys immediats que s'obtenien de les rendes, els
ajuts públics destinats a l'adquisició d'habitatges, les facilitats a l'hora de
concedir crèdits i hipoteques amb interessos molt baixos, etc.
A partir del final del 2007 la situació, però, es capgirà i es va evidenciar
una caiguda ininterrompuda de la construcció d'habitatges; disminueixen
les compres i els lloguers.
També desapareixen moltes empreses: si el 2005 n'hi havia més de
41.000, el 2013 la xifra s'havia reduït a la meitat, al voltant de les 20.000.
Alhora, disminueix el nombre de treballadors del sector: al 2007 n'hi havia
441.900 i el 2014 n'hi havia 181.200.
El dinamisme d'aquest sector també ha fet augmentar de manera
preocupant la superfície construïda, i el medi natural se n'ha ressentit
seriosament. Entre el 1980 i el 2005 a l'àrea metropolitana de Barcelona
s'ha urbanitzat tant territori com en tota la història anterior.
39. Una pedrera és una explotació minera, generalment a cel obert,
en què s'obtenen roques industrials, ornamentals o àrids. Les
principals roques que s'obtenen a les pedreres són marbres,
granits, calcàries i pissarres.
Tota pedrera té una vida útil limitada, i un cop esgotada,
l'abandonament de l'activitat pot originar problemes ambientals,
relacionats amb la destrucció del paisatge.
Una gravera és un jaciment natural de grava que es va dipositar
a partir del transport dels materials arrossegats per una glacera,
un riu, un llac o aigües subterrànies que flueixen a l’exterior.
6. PEDRERES, GRAVERES I ABOCADORS
40. Les pedreres i graveres abandonades poden generar impactes
negatius sobre el medi, com l'aparició de llacs, despreniments i erosió.
Generalment estan situades en llocs aïllats i constitueixen un espai
idoni per ser utilitzat com a abocador. D'aquesta manera, es restauren
per donar sortida al problema social i ambiental que planteja la ubicació
dels abocadors.
Els abocadors contribueixen a la millora estètica del paisatge, ja que
eviten riscos com ara inundacions, despreniments i incendis.
Els abocadors són indrets destinats a contenir residus o runes d'origen
divers, encara que sobretot solen procedir de l'activitat urbana i
industrial.
L'abocador permet garantir una destinació controlada dels residus
industrials i de consum.
41. Les obligacions de les companyies mineres que exploten
pedreres i graveres es recullen en normes legals que estableixen la
recuperació de l'espai un cop finalitzada l'activitat extractiva.
L'objectiu principal és aconseguir la integració de l'espai de la mina
en el paisatge on es troba, evitar els processos erosius i crear un
sòl més fèrtil.
L'ús com a abocadors de les pedreres implica transformar un
espai amb un impacte ambiental negatiu en un altre espai per
intentar solucionar un altre problema: la ubicació dels residus
generats per l'elevada activitat industrial i de consum de la societat
actual. Un cop ocupat l'espai de la pedrera, l'abocador és tancat i
s'inicia la replantació de vegetació, amb la qual es regenera un
espai molt degradat.
42. Una central nuclear és una instal·lació industrial que genera
electricitat a partir de l'energia nuclear. Les centrals nuclears es
consideren centrals termoelèctriques, ja que utilitzen la calor per produir
l'energia elèctrica. Aquesta calor prové de la fissió de materials com el
plutoni i l'urani.
El principi bàsic del funcionament d'una central nuclear es basa en
l'obtenció d'energia calorífica mitjançant la ruptura (fissió) del nucli
dels àtoms de l'urani o del plutoni.
Aquesta energia calorífica, en forma de vapor d'aigua, es transforma
en energia mecànica en una turbina que, al seu torn, es converteix en
energia elèctrica mitjançant un generador.
Els residus generats per la fissió de l'urani són emmagatzemats dins
de la mateixa central, en unes piscines de formigó, especials per a
materials radioactius.
7. LA GESTIÓ DELS RESIDUS NUCLEARS
44. El procés es pot simplificar en cinc fases:
1. La fissió de l'urani al reactor nuclear allibera una gran
quantitat d'energia que escalfa l'aigua fins que
l'evapora.
2. Aquest vapor es transporta al conjunt turbina-
generador mitjançant un circuit de vapor.
3. La turbina gira per l'acció del vapor i mou el generador
que transforma l'energia mecànica en electricitat.
4. Després, el vapor d'aigua s'envia a un condensador, on
es refreda.
5. Finalment, l'aigua freda torna al circuit per aconseguir
vapor.
45.
46. Un dels principals problemes que comporta l'ús de l'energia
nuclear és la gestió dels residus nuclears, ja que són molt
perillosos i difícils d'eliminar. Si aquests residus no es tracten
adequadament, es converteixen en una amenaça per a tota la
població i el medi ambient.
Els residus es poden classificar segons les seves característiques
físiques i químiques i segons la seva activitat:
Residus nuclears d'activitat alta. Estan constituïts pels elements
del combustible gastat.
Residus nuclears d'activitat mitjana. Són els nuclis dels àtoms
radioactius produïts durant el procés de fissió nuclear.
Residus nuclears d'activitat baixa. Bàsicament inclouen les eines,
roba i material divers utilitzat per al manteniment d'una central
d'energia nuclear.
47. A Espanya, els bidons de residus es traslladen al Centre
d'Emmagatzematge d'El Cabril (Còrdova), que ENRESA
(Empresa Nacional de Residus Radioactius) s'encarrega de
gestionar.
A banda de dipositar els residus nuclears de totes les
centrals espanyoles, també s'hi emmagatzemen els residus
nuclears generats per la medicina, la recerca, la indústria i
altres activitats que també treballen amb energia nuclear.
48. Hi ha tres tipus d'emmagatzematge per als residus nuclears:
o Magatzem temporal individualitzat. És un sistema
d'emmagatzematge del combustible utilitzat situat a la mateixa
central que l'ha produït. El sistema es basa en la utilització de
contenidors.
o Magatzem temporal centralitzat. És un sistema
d'emmagatzematge dissenyat per contenir el combustible gastat
i els residus d'alta activitat de totes o diverses centrals nuclears
d'un mateix país.
o Magatzem geològic profund. És una instal·lació que serveix per
emmagatzemar residus radioactius d'alta activitat dins de
formacions geològiques estables.
49. L'11 de març del 2011, la província de Fukushima, al Japó, va patir un
terratrèmol de magnitud 9 a l'escala de Richter i seguidament es va
produir un tsunami.
Aquests fenòmens naturals van provocar una crisi nuclear molt greu.
