Jornada organizada per Amics de la Gent Gran l'any 2013 on vam debatre sobre pensions, habitatge, dependència, soledat i de com la crisi està impactant a les persones grans i quines són les seves reaccions.

2. Capítol 1
PRESENTACIÓ
“Crees que los viejos ya no viven?; ¿Qué raro
viejo y vivo?; ¿Crees que los viejos no pueden
tener ilusión?; La sociedad mira y quiere
esconder los viejos: ¿Dónde buscar una ilusión
para respirar? Cada uno de vosotros seréis
viejos… ¡Ahora empieza la revolución!”
(Fragment del grup de teatre Los Hedonistas)

3. La nostra societat està patint un dels canvis socioeconòmics més importants
dels darrers anys. Sovint escoltem als mitjans de comunicació i en altres
aforaments públics que els grans beneficiats de la crisi econòmica són les
persones grans. El president d’Amics de la Gent gran, Maurici Blancafort, va
deixar clar en la presentació de la Jornada que
aquesta línia de pensament ens ofèn i defensem
que gràcies a la gent gran la crisi no és tan forta.
Degut a decisions preses pels principals estaments
públics i davant les noves realitats emergents,
alguns dels drets socials aconseguits després
d’anys de lluita i treball per part de la societat civil
trontollen. Amics de la Gent gran té el compromís
de donar veu a aquestes realitats i estudiar
l’impacte d’aquests canvis amb la finalitat de
vetllar pel benestar de les persones grans en la
societat.
Així, les principals motivacions que ens han mogut
a organitzar la Jornada han estat:
EL 13 DE NOVEMBRE DE 2013, LA FUNDACIÓ
AMICS DE LA GENT GRAN ORGANITZA LA
JORNADA “GENT GRAN I CRISIS: IMPACTES
I REACCIONS” .
2
Presentació

4. ⋅ Descriure des de la complexitat, una visió realista de la
situació socioeconòmica actual de les persones grans en el
context de crisi.
⋅ Reflexionar, des de la integrabilitat de diferents àmbits i
pensaments, com les pensions, l’habitatge, la soledat i la
dependència afecten en les condicions de la vida de la gent
gran.
⋅ Sensibilitzar i defensar les reaccions i aportacions de la
gent gran en l’actual context com agents de sustentació a les
famílies i com agents de participació ciutadana i política.
3

5. Capítol 2
IMPACTE DE LA
CRISI: PENSIONS
I HABITATGE
“La crisi influeix a tots els ciutadans. La gent gran
en tant que són ciutadans de ple dret, la crisi els
afecta en un primer sentit vers el perill de pèrdua
adquisitiva i dels drets rebuts i en un segon
sentit, vers la pèrdua de confiança i de
tranquil·litat”.

6. “La crisi influeix a tots els ciutadans. La gent gran en tant que són ciutadans
de ple dret, la crisi els afecta en un primer sentit vers el perill de pèrdua
adquisitiva i dels drets rebuts i en un segon sentit, vers la pèrdua de confiança
i de tranquil·litat”.
Aquestes són les paraules que Mercè Mas, patrona d’Amics de la Gent Gran,
ens introduïa a la Jornada en la seva conferència inaugural.
La supressió de medicaments, el copagament públic, incerteses respecte a
noves lleis que afectin a les pensions testimonien que els drets rebuts estan en
perill. L’empobriment que viu la societat i el sistema polític inoperant en
aquests moments, impulsen la pèrdua de confiança que les persones grans
poden sentir. Han entrat en perill condicions de vida com la propietat de
l’habitatge, l’estalvi, les relacions de confiança amb entitats financeres...
En aquest primer bloc, es pretén aprofundir sobre l’impacte de la crisi en les
pensions i l’habitatge. Es planteja parlar dels principals causants que
expliquen la situació de recessió econòmica a Espanya i de com es podrà
garantir un sistema de pensions solvent, en la conjuntura d’un context de crisi
socioeconòmica i d’una tendència demogràfica canviant amb un augment
IMPACTE DE LA CRISI: PENSIONS I HABITATGE
Gent gran i crisi
5

7. d’esperança de vida. Tot seguit, es constaten fets relacionats
amb la pensió i la pobresa, es reflexiona sobre el paper de les
persones pensionistes en la família en temps de crisi i altres
impactes vinculats a les pensions com és en l’habitatge.
6

8. L’any 2007 arriba la crisi a nivell internacional, i a
Espanya afecta a totes les esferes amb conseqüències
al benestar i a la qualitat de vida de tota la població i
en especial a aquells col·lectius més vulnerables com
són la gent gran.
Els principals motius pels quals hem arribat a la
situació actual de recessió econòmica i de dèficit del
sistema són fruit de les polítiques econòmiques que
s’han aplicat caracteritzades per l’austeritat. Aquestes
polítiques han promogut que el mercat laboral
espanyol sigui insegur i inestable, amb una reduïda
capacitat contributiva que genera insuficient riquesa i
insuficients llocs de treball. A més les polítiques
laborals han tendit a devaluar els salaris de la
població activa i per tant, les seves rendes. Una de les
claus per entendre aquesta crisi és el repartiment
desigual dels pagaments dels impostos de base imposable
per part de l’Estat degut al frau de model fiscal espanyol i el
IMPACTE DE LA CRISI: PENSIONS I HABITATGE
Pensions i pobresa
7

9. model financer abusiu de les condicions en el mercat
hipotecari.
Com a resultat, en la Jornada s’afirma que l’augment de l’atur
i la reducció de mercat laboral són les reals i principals
preocupacions causants de la recessió econòmica. Donat que
el mercat laboral és el principal actor de finançament del
sistema de pensions espanyol i sense creació de treball no hi
ha recuperació econòmica.
El govern està consumint de forma anticipada les reserves del
fons de Seguretat Social posant en risc els nivells de
manteniment de l’Estat de Benestar. Segons Carlos Bravo,
secretari de Protecció Social i Polítiques Públiques de
Comissions Obreres (CCOO), l’any 2011 aquesta despesa era
d’11.000 milions i al 2013 és de 12.000 milions. Cal com a
objectiu prioritari reduir el deute públic i dotar de reserves el
fons de Seguretat Social com a factor d’estabilitat del sistema
de pensions públiques.
És a dir, no és l’augment de l’esperança de vida de la població
un factor determinant de la sostenibilitat pel sistema de
pensions sinó la voluntat política i el nivell d’eficàcia de les
forces de poders laborals, fiscals i financeres els que posen en
perill la protecció social i el desenvolupament del país.
El canvi demogràfic respecte l’increment de l’esperança de
vida és un fenomen creixent i progressiu. Tal com va exposar
Albert Vergés, director general de la Fundació Edad &Vida, la
població de més de 65 anys representa un 18% a Espanya, és a
dir, una de cada 5 persones de la població total. L’any 2040
serà un terç de la població total i un 40% d’aquest segment de
població tindrà més de 80 anys. El sistema de pensions a
Espanya, doncs, té un repte a afrontar i és que a mitjans de la
pròxima dècada arribarà a la jubilació la població més
nombrosa que mai ha viscut Espanya. Carlos Bravo afirma que
l’any 2013 hi han 400.000 persones que entren a Espanya en
etapa de prestació de jubilació i es pronostica que l’any 2043
hi haurà més de 800.000 persones a qui s’haurà d’assegurar
aquesta prestació.
La pregunta és: què han de fer les polítiques públiques davant
aquesta realitat? És interessant exposar dues propostes de
fórmules de revaloració de les pensions per tal de poder
garantir un model de pensions sostingut. Les dues propostes
coincideixen en crear un sistema de finançament mixt ,un
basat en el sistema públic i l’altre basat en la responsabilitat
personal i col·laboracions privades.
Carlos Bravo defensa preservar l’actual model públic de
pensions que es va acordar en el pacte de Toledo l’any 1996
8

10. mitjançant consens polític. Aquest sistema es basa en el
repartiment de les contribucions i, tot i que els paràmetres per
calcular la quantia correspon a la vida laboral del pensionista,
són les cotitzacions de la població activa les que paguen les
pensions d’avui. Hi ha, doncs, una solidaritat intergeneracional
forçada.
Bravo creu que és un error abaixar el nivell de protecció social
de les pensions perquè és igual a disminuir la renda de la
gent gran i vulnerar el pacte intergeneracional amb una
conseqüent fractura de confiança amb les futures generacions.
La qual cosa ens porta a dir que les decisions polítiques sobre
pensions d’avui han de mesurar l’impacte sobre les pensions
del futur que és el que obliga el Pacte de Toledo.
Per això, a fi de millorar la capacitat de finançament del
sistema i com a mesura de prevenció d’exclusió social i
manteniment del nivell de vida dels pensionistes, proposa un
sistema de financiació mixta pels 30 anys futurs amb
aportació de cotitzacions socials justes entre el què es cotitza i
el què es rep i amb més transferència d’impostos per part de
l’Estat. Significa mantenir l’esforç de compatibilitat entre el
principi de contribució i el principi de solidaritat amb un
màxim de quanties i la garantia d’assegurar unes quanties
mínimes dignes.
Albert Vergés, director General de la Fundació Edad & Vida,
defensa, des d’un altre punt de vista ideològic, un sistema de
repartiment i capitalització mixta que suposi responsabilitzar-
nos individualment d’una pensió complementària a la
reconeguda per l’Estat i posa com a experiència exitosa el
sistema suec.
Demana al govern que es prioritzi en temes de pensions i que
el sistema de repartiment actual tingui un fons pel futur. Però
alhora, defensa un canvi de mentalitat i demana que els
ciutadans siguin proactius en el seus plans d’estalvi a través
de mitjans privats o amb fórmules de col·laboració pública-
privada.
La participació individual en un sistema de pensions privat pot
crear un greuge comparatiu amb aquelles persones que no
tenen accés a un pla de pensions privat, i encara menys,
davant un context de precarització salarial que dificulta la
capacitat d’estalvi i la liquidesa de diners. Per això, exigeix
que aquests mecanismes correctors garanteixin seguretat i
confiança.
Sigui quin sigui el model més idoni de preservació de sistema
de pensions, els components correctors no haurien d’estar
lligats solament a l’esperança de vida sinó que altres variables
9

11. també haurien de ser sensibles d’estudi, perquè influeixen
directament sobre l’equilibri financer del sistema de pensions.
Aquests elements correctors a tenir en compte són entre
d’altres: la ràtio de nombre de persones cotitzants sobre
jubilades, les taxes d’ocupació, la comptabilització de tota la
vida laboral, l’edat de jubilació.... És injust que només es
comptin els 15 darrers anys de la vida laboral, o discriminatori
que existeixi una regulació de comiats prematurs per raons
d’edat.
A continuació, es desenvolupa una de les principals reflexions
que sorgiren en la Jornada referent a la confluència entre
pensions i pobresa com a impacte de la crisi: el risc de
pobresa de la gent gran no augmenta gràcies a les pensions i
als seus estalvis.
És cert que l’únic nínxol d’edat que no ha perdut l’apropament
al llindar de pobresa és la gent gran. Segons dades de
l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) del 2011
aportades per Susanna Roig, directora de Gent gran i atenció
a la Dependència de Creu Roja Catalunya, el risc de pobresa
en aquest col·lectiu ha baixat d’un 29% a un 27% en els últims
anys. I és que, gràcies a la prestació de jubilació aquest
segment de població pensionista poden viure una vida digna
que els garanteix subsistir de forma austera però amb
tranquil·litat, tal com va explicar Mercè Mas.
La raó d’això és la capacitat que tenen de saber ajustar el
consum i mantenir els seus estalvis, fent continus equilibris
amb la mitjana de 855 euros de pensió mensuals que reben la
majoria d’elles i que moltes vegades és l’únic mitjà de vida en
els propers 20-30 anys.
Ara bé, no seria just correlacionar aquestes dades i afirmar
que la gent gran són els privilegiats de la crisi. Cal matisar els
punts de partida individuals, així com la combinació i
acumulació de factors que propicien la vulnerabilitat i risc de
pobresa de les persones. Segons Roig si les pensions, enlloc de
fer un promig de creixement d’un 2% només incrementen un
0,25% sense la regulació de l’Índex de Preus al Consum (IPC)
en 10 anys tindríem que les persones grans rebrien un 23%
menys d’ingressos. I per tant, es projectaria una nova realitat
social perquè la població de futur podria viure amb més
probabilitats de patir situacions de risc de pobresa.
De fet, s’estimen altres necessitats emergents i nous fenòmens
que podrien evidenciar signes de desequilibri en la qualitat de
vida de les persones d’edat avançada.
10

12. Un d’aquests factors que poden
desequilibrar i reduir el poder
adquisitiu de les persones grans és
que el govern cada vegada demana
més contribució a serveis públics
com el copagament que pot reduir
la capacitat d’estalvi i pot provocar
riscos de salut en les persones
grans.
A d a C o l a u , p o r t a v e u d e l a
Plataforma d’Afectats per la
Hipoteca (PAH) i responsable
d’habitatge a l’observatori D.E.S.C,
en la mateixa línia destacà que les
retallades generals tenen un
impacte en la salut multiplicant
consultes mèdiques per temes
cardíacs, depressió i conductes no saludables. Aquesta
radiografia ens acosta a la realitat de moltes persones grans
que disposen de nivells de renda minses i que han de fer
equilibris econòmics per mantenir una dieta sana. De tal
manera que, segons l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu
Roja a Catalunya, el 19% de persones grans enquestades no
poden comprar amb regularitat un producte fresc de carn o
peix i pot accelerar el deteriorament de la persona afectant la
salut física i psíquica.
Sembla ser que les persones de més de 65 anys cada vegada
tenen un pes més important en el consum intern d’Espanya i
va en augment aquesta xifra perquè són un nínxol en
11

13. productes d’ocis, comercials i educatius, recordà Carlos Bravo.
Però si es congelen, es rebaixen i es devaluen les pensions,
des d’un nivell individual afectaria l’oportunitat d’inclusió
social de les persones grans perquè deixarien de ser actius
econòmics en la consumició d’aquests productes i des d’un
nivell estatal l’economia interna es veuria afectada de rebot.
A fi d’evitar el gruix de pobresa de les persones en un futur, es
reafirma el desacord en les modificacions de lleis de pensions
que l’Estat vol aprovar i que provocarien danys com la
reducció del poder adquisitiu de les pensions.
12

14. En la Jornada s’arriba a un altre titular: Una de les principals
conseqüències de la crisi és que ha augmentat la participació
econòmica de la persona gran dins l’economia familiar
principalment, de fills i néts.
La recessió econòmica que estem vivint ha obligat a una part
de les famílies a recórrer a les pensions de la gent gran per
solventar les despeses de l’economia familiar i domèstica. Les
pensions s’han convertit en un aixopluc social de la crisi tal
com ho demostren les dades presentades per Susana Roig,
directora de Gent Gran i Atenció a la Dependència de Creu
Roja Catalunya. L’any 2006, el pes de les pensions en els
ingressos de les llars catalanes era del 21% i l’any 2011 el
percentatge de les pensions havia crescut fins al 29,5%.
Aquesta tendència va en augment. Una de cada tres persones
han ajudat per primera vegada i de forma extra a la família
en els darrers dos anys. Així ho conclou l’estudi Impacte de la
crisi en la gent gran que va realitzar Creu Roja l’any 2012. La
qual cosa, el 20% ho han fet amb ajut econòmic i un 6% han
acollit la família a casa. Dit d’una alta manera, el 33% de les
persones d’edat avançada han ajudat les famílies en
aportacions econòmiques, d’aliments i/o d’acolliment.
Colau també constata que un terç de les hipoteques són
avalades pels pares dels fills hipotecats. Sentencia que quan
les persones grans avalen als fills es posa en risc el patrimoni
assolit pels pares.
Així, en el terreny pràctic, es desencadena que la gent gran
està assumint una responsabilitat en les famílies de forma
recorrent. Si bé, per cultura mediterrània la contribució de la
gent gran en l’economia familiar ha estat sempre una
constant en tots els temps, entesa sociològicament com a
unitat de recursos, en temps de crisi aquest suport en recursos
s’ha intensificat i les ajudes puntuals es converteixen en
ajudes periòdiques. Per ajuda puntual s’entén per exemple,
aquella destinada a la independència dels joves amb
l’entrada per a comprar una casa o un cotxe.
IMPACTE DE LA CRISI: PENSIONS I HABITAGE
Gent gran, família i crisi
13

15. La crisi posa en joc el sistema de suport solidari que fins ara
ha ajudat a construir i mantenir l’Estat de Benestar. Una
solidaritat que entreteixeix una xarxa de suport i de
convivència actualment més forçada i tensionada per
l’afebliment econòmic. En paraules de Lourdes Pérez,
vicedegana de la Facultat de Ciències Econòmiques i
Empresarials de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM),
aquesta gent gran cuidadora viuen un sentiment
d’ambivalència perquè tenen el desig de cuidar als seus néts i
fills, però alhora es converteix en una obligació per necessitat,
que va erosionant tan les pensions mensuals i/o el volum dels
estalvis com l’anhel simbòlic de deixar un llegat als familiars o
una ajuda puntual destinada a la independència dels fills.
Empesos per les conseqüències de la crisi sorgeix un fenomen
social que es comença a reflectir amb l’agrupament familiar o
en l’allargament de la independència dels fills. Es corrobora
una disminució notable de llars encapçalades per persones
joves, és a dir una reducció en la formació de noves llars en
detriment a l’augment de llars encapçalades per persones
grans on els familiars contribueixen poc en ingressos. Així
doncs, l’acolliment familiar per part de la gent gran esdevé un
14

16. objecte d’estudi en els propers anys. Una altra informació que
enceta Ada Colau són els desnonaments i és que en un terç de
les llars de Catalunya desnonades hi havia com a mínim una
persona major de 65 anys.
Un altre fenomen ja sabut però no menys important, és que la
tendència d’envelliment és majoritàriament femení. Des d’una
perspectiva de gènere no hem d’oblidar la contribució de la
dona gran en cuidar els fills i néts, ni les càrregues
domèstiques que se li atribueixen. Paradoxalment, aquest
perfil de dona gran cuidadora,se li vinculen més dificultats
e c o n ò m i q u e s d o n a t q u e p o d e n s e r d e p e n d e n t s
econòmicament per manca d’ingressos propis al no haver
cotitzat a la seguretat social. I per tant, són subjectes
susceptibles de precarietat per qüestions de desigualtat i
discriminació per gènere. S’ha de tenir en compte aquests
sacrificis constants i reconèixer aquesta contribució a
l’economia informal i a la conciliació familiar com a
atenuadors de la crisi. En la mateixa direcció, Lourdes Pérez
feia incís en que les dones grans ajuden més als fills que a
l’inversa.
En síntesi, aquest aixopluc fa reduir la capacitat d’estalvi de
les persones grans, i els mateixos protagonistes comencen a
veure el futur amb angoixa no només per ells sinó també per
la seva descendència. Ha quedat clar que les pensions
promouen nivells de benestar que van més enllà dels beneficis
directes. Ajuden a afrontar problemes familiars i de llar
ajudant a superar problemes d’índole social i econòmica i
contribueixen a la cohesió social necessària per reestructurar
el desenvolupament econòmic.
15

17. També s’ha volgut analitzar si la crisi ha causat algun impacte
relacionat amb l’habitatge. Tal com defensa Ada Colau, poder
viure i envellir en un entorn amb condicions dignes
d’habitabilitat, protegint la propietat i defensant l’elecció de
com invertir el estalvis en qualitat de vida és un dret humà
fonamental.
Per habitatge s’entén el lloc on la família forma la seva llar,
on desenvolupa la seva vida personal i on es protegeix la
intimitat dels seus membres. És a la vegada un lloc ple de
records i referències sentimentals que formen part de la vida
de la persona. Amb aquesta definició és fàcil comprendre que
un 87,3% persones majors de 65 anys a Espanya volen viure a
casa seva encara que sigui sola i que només el 3,8% vulguin
anar a viure a una residència, segons dades de l’Observatori
Social de les persones grans de CCOO 2013.
D’aquí s’extreu que les polítiques d’habitatge són un element
sumatori de benestar i protecció de les persones grans. Sigui
quina sigui l’opció que esculli la persona gran cal que es
garanteixin tots els drets perquè pugui envellir en el seu
entorn. En tant que l’accessibilitat i l’entorn propicien un
envelliment saludable.
Susanna Roig presenta com a dada de l’estudi realitzat l’any
2012 sobre l’impacte de la crisi en les persones grans a
Catalunya que la pobresa energètica és una dificultat en un
16% de persones grans per mantenir el seu habitatge en
condicions de temperatura adequada per no tenir elements
de refrigeració i d’escalfament. L’any 2013 en un altre estudi
que realitzen sobre habitatge a Catalunya es detecta un
increment del 25% de persones que tenen aquesta dificultat.
Aquestes situacions es poden agreujar per l’augment del cost
de necessitats bàsiques com l’aigua, la llum i el gas.
Ada Colau afirma que la població de gent gran ha estat
especialment vulnerable per part dels bancs i del govern, en
dos aspectes: l’estafa dels productes comercials bancaris i la
inversió dels estalvis en hipoteques d’habitatge, missatge de
seguretat que va impulsar el govern.
IMPACTE DE LA CRISI: PENSIONS I HABITAGE
Gent gran i habitatge
16

18. Referent al primer aspecte, les preferents és un cas obvi de
productes comercials en que la gent gran ha estat estafada.
Dos factors ho han propiciat. El canvi de model de banc
tradicional a banc especulatiu ha suposat trencar el bon tracte
i vincle emocional de confiança que tenien les persones grans
amb els professionals que coneixien de tota la vida i que són
precisament qui els van vendre uns productes abusius. L’altre
factor que propicia l’estafa és la complexitat d’aquests
productes barrejada amb el desconeixement que tenim d’ells.
El segon aspecte en que han estat especialment víctimes és
quan el govern impulsà que la gent gran invertís els seus
estalvis en la inversió d’un habitatge de propietat com la
millor fórmula de seguretat. De tal manera que, els estaments
de poder van afavorir les hipoteques i un sistema bancari
financer i comercial desigual, injust i discriminatori.
Les hipoteques estan al centre de la crisi però a Catalunya el
gruix de la crisi està en els impagaments de lloguers. Afecta a
la gent gran amb l’assetjament immobiliari que viuen alguns
d’ells, per pressió a les característiques de rendes antigues
que no són tan rendibles. S’afegeix la dificultat burocràtica
per demanar pisos d’emergència i malauradament és un
problema que va en alça.
Altres productes comercials específics de la banca com
l’hipoteca inversa, es poden entendre des de diferents
òptiques: com un producte pervers perquè significa negociar
amb un pressupòsit de que la persona viurà uns 10 anys de
vida. O bé des d’una altra òptica que l’habitatge és un
patrimoni que pot oferir oportunitats per fer una cessió a
canvi d’una renta que permeti finançar l’ingrés a residència si
voluntàriament així es desitja.
Aquest anàlisi ens ha de permetre comprendre millor la
complexitat social i econòmica que es desencadena arrel de la
crisi. I per això, en la Jornada es defensa que els drets a les
pensions i a l’habitatge han de ser eixos principals d’actuació
en l’àmbit de la gent gran.
17

19. Capítol 3
IMPACTE DE LA
CRISI:
DEPENDÈNCIA I
SOLEDAT
Aquest segon bloc, es divideix en dos apartats.
En primer lloc s’exposen les expectatives i mesures
preses abans i després de la crisi referent a la Llei
39/2006, de Promoció de l’Autonomia Personal i
Atenció a les Persones en situació de Dependència
(LAPAD) i s’evidencia l’empobriment que viuen les
persones grans amb dependència i els seus cuidadors
no professionals.
Una segona part, es reflexiona quin impacte ha
provocat la crisi respecte la soledat i l’aïllament social
de les persones.

20. Aquest segon bloc, es divideix en dos apartats.
En primer lloc, des de l’expertesa de Toni Vilà,
professor de Ciència Política i investigador de
l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la
UAB, i la praxis de la representant del col·lectiu
Marea Taronja, s’exposen les expectatives i mesures
preses abans i després de la crisi referent a la Llei
39/2006, de Promoció de l’Autonomia Personal i
Atenció a les Persones en situació de Dependència
(LAPAD) i s’evidencia l’empobriment que viuen les
persones grans amb dependència i els seus
cuidadors no professionals.
En una segona part, es reflexiona quin impacte ha
provocat la crisi respecte la soledat i l’aïllament
social de les persones grans amb Albert Quiles,
director d’Acció Social d’Amics de la Gent Gran i
amb Susanna Roig, directora de Gent Gran i Atenció a la Dependència de Creu
Roja Catalunya.
IMPACTE DE LA CRISI: DEPENDÈNCIA I SOLEDAT
Introducció
19

21. La Llei de Promoció a l’Autonomia Personal i Atenció a la
Dependència va néixer amb ambició i sense antecedents. Per
primera vegada es reconeixia el benestar com a quart pilar
donat que Serveis Socials feien un salt qualitatiu vers les
respostes a les atencions i necessitats de la població. Es
constitueix a partir d’un model entremig de l’anglosaxó,
de l’alemany i del nòrdic.
Fins aleshores, els recursos i les ajudes es regien per un
dret de concurrència. És a dir, el beneficiari podia gaudir
dels recursos reconeguts només si l’administració tenia o
no diners. L’arribada de la llei passa a ser un dret
subjectiu, i això significa que de forma universal és té
dret a la prestació reconeguda i l’Estat així ho ha de
garantir.
Cal dir que hi ha certs desencerts des de l’inici de la
creació de la llei, tals com: manca de dotació econòmica,
excés de burocratització, atenció excepcional a l’entorn
de la família, poca consideració a les administracions
locals de proximitat, centralització a Serveis Socials, i quasi
inexistent desplegament a la promoció de l’autonomia.
En el moment del desplegament i de la implantació de la llei
es van abocar esforços i recursos, però amb les retallades
IMPACTE DE LA CRISI: DEPENDÈNCIA I SOLEDAT
Dependència i crisi
21

22. més importants dels anys 2011 i 2012 comencen a sorgir
modificacions a llei que posen en qüestió la seva eficàcia i la
confiança vers la seva sostenibilitat.
És interessant saber que la gent gran representa un 15% del
total de receptors de la llei de promoció a l‘autonomia i
atenció a la dependència a Catalunya, el doble de dones que
d’homes, i que el 50% d’aquesta població són dependents que
tenen més de 80 anys.
Aquesta població, directa o indirectament, està patint les
conseqüències de les múltiples retallades i modificacions
conseqüència de la crisi. Exemples són: la supressió de nivells i
modificacions en el barem, l’ajornament del grau 1, l’augment
de participació econòmica per part de l’usuari en les
prestacions que és quasi la mateixa que la de l’estat, la
pèrdua de 10.000 llocs de treball, la retirada de l’ajuda a
cuidadors no professional mentre no reben la prestació
vinculada, la reducció de SAD, la paralització de prestacions
vinculades, entre d’altres.
El mercat de la dependència, en el seu origen havia de ser un
filó de mercat que creés riquesa i llocs de treball però la mà
d’obra poc qualificada i els serveis poc competents ha fet que
no es generi riquesa ni llocs de treball. Majoritàriament, les
persones que cuides la persona dependent són dones i un 25%
han hagut de deixar de treballar. Toni Vilà encerta dient que el
real quart pilar del benestar és la dona perquè viu una
sobrecàrrega familiar i una desigualtat per raó de gènere.
En resum, la mal anomenada LAPAD tot i promocionar les
prestacions de serveis s’han esgotat les prestacions
econòmiques (Serveis Socials tan sols atén el 6% i la família és
un 83%), són múltiples les reduccions, incompliments de
calendari i supressió d’ajudes. Tot plegat fa que la crisi hagi
posat de manifest que no s’hagin complert ni les expectatives
amb totes les pèrdues adquirides en la llei ni les oportunitats
que s’havien estimat.
L’impacte de la crisi en matèria de dependència, s’ha traduït
en un augment de necessitats sociosanitàries i una vulneració
de drets.
El govern està deixant les persones dependents i les seves
famílies desemparades i la seva qualitat de vida es veu
minvada. Tal com diu la representant de Marea Taronja no
només parlem de diners sinó de persones.
Estem davant el retrocés d’un dret de ciutadania impedint
l’accés a ajudes reconegudes per llei a més de 1000 persones
grans afectades a Catalunya. El govern té l’obligació d’ampliar
22

23. el pressupost per complir i respectar el que és un dret
subjectiu i la universalització d’un servei a la protecció de les
persones dependents.
Toni Vilà ens recorda que per una qüestió de justícia social,
qualsevol vulneració de la legislació pot ser denunciada als
jutjats i més, si es tracta d’una població vulnerable com és la
gent gran i de drets reconeguts no concedits.
23

24. En aquest segon apartat del bloc es demostra que la crisi
també ha colpejat el benestar emocional de les persones
grans agreujant la salut, les seves relacions, el reconeixement
social i la percepció de la vida.
Albert Quiles emmarca el concepte de soledat com un
fenomen complex i global, entenent que s’ha d’estudiar des
del sentiment, la percepció i la subjectivitat. Ja es va
demostrar en la Jornada Internacional de Soledat, que Amics
de la Gent Gran va celebrar l’any 2011, que la soledat té un
impacte real en la globalitat de la persona gran.
Els sentiments negatius associats a la falta de relacions
socials, la baixa percepció respecte a un mateix i respecte a
la vida i la subjectivitat de sentir-se sol estan o no
acompanyat, queden agreujats en un context de crisi.
Principalment perquè els criteris que regeixen les preses de
decisions tan a nivell de polítiques públiques, empresarials i
familiars són estrictament econòmics i obliden o deixen en
darrer lloc, el capital relacional i emocional de la persona,
debilitant-lo i fent que augmenti la soledat.
La qüestió econòmica també té un impacte que relaciona la
soledat i la salut general de la gent gran. La soledat mata,
deia categòricament Albert Quiles, perquè té una incidència
negativa sobre la salut. Tal com assenyala la investigadora de
la Universitat de Chicago, Louise Hawley, en què demostrava
que el “dolor social” de no sentir-se escoltat o integrat dins
de la societat provoca efectes nocius com l’augment de risc
de patir malalties coronàries i cardiovasculars o fins i tot
afectant als sistemes neuroendocrí i immunològic.
Roig també està d’acord que la soledat és multicausal i
afegeix que els límits són molt líquids en tant que la soledat
és una emoció i per tant, no és neutra. Esdevé habitual la
necessitat de contacte amb els altres i així ho demostra el
servei de teleassistència de Creu Roja, en què el 98% de les
trucades són de contacte i no d’emergències de salut.
L’aparició del sentiment de viure una situació de soledat no
IMPACTE DE LA CRISI: DEPENDÈNCIA I SOLEDAT
Soledat i crisi
24

25. volguda pot venir causada pel ritme de la societat
postmoderna, els canvis de rols, pèrdues de responsabilitats
laborals i socials, pèrdues de la xarxa familiar i social...
Aquesta crisi afegeix el pes d’una pèrdua de tranquil·litat i
una preocupació solidària. Tal com ho perceben la gent gran,
el futur incert i desdibuixat fa que els preocupi el benestar per
un mateix i sobretot el benestar per les futures generacions
perquè s’augura una pitjor qualitat de vida pel jovent, és a dir
per la descendència de la gent gran. Així ho perceben el 50%
de persones enquestades en l’estudi realitzat al juny 2012
sobre l’impacte de la crisi de la gent gran segons Roig.
Roig ens deixa constància d’una paradoxa: la majoria de la
gent gran viu com un motiu de satisfacció acollir la família a
la llar i poder-los ajudar arrel de problemes econòmics i
laborals causats per l’erosió de la crisi. Però el 19% declaren
tímidament que han viscut alguna tensió en la convivència
pels diferents ritmes i dinàmiques entre els membres que
conviuen. Es posa de relleu que la gent gran, tot i mantenir
contacte amb la família, es poden sentir soles i inclús poden
viure confrontacions que posin en perill el seu benestar i bon
tracte.
Albert Quiles ens emmiralla amb els nostres conciutadans
grans per afrontar la nostra pròpia vellesa i desitja un model
de societat amiga de la gent gran que defensi un projecte de
vida i mort digna, amb amor i companyia. Una societat que
fabriqui solitaris aïllats porta a l’aïllament i aquest és un
factor de risc decisiu d’exclusió social.
25

26. Capitol 2
REACCIONS
EN TEMPS DE
CRISI
Aquest darrer bloc reflexiona sobre les
aportacions i reaccions positives de la gent gran
com a resposta a l’actual context de crisi traduït
en valors de solidaritat, d’ajuda i interès per la
societat.
A partir de la psicologia positiva i evolutiva, del
voluntariat i de l’acció activista i militant es
plasma l’augment del voluntariat en el col·lectiu
de la gent gran i la presa de consciència a la
necessitat de la mobilització dels conciutadans
grans com a subjectes de transformació social.

27. En les ciències socials el moviment de psicologia
positiva emfatitza l’estudi d’enfortir les virtuts
humanes més enllà de les deficiències. Aquest
enfoc té sentit i comença a donar els seus fruits
en la psicologia de la vellesa. Concretament, des
de la generativitat, definida segons Carme
Triadó, catedràtica de Psicologia Evolutiva a la
Universitat de Barcelona i coordinadora del
Grup d’Investigació en Gerontologia de la
Universitat de Barcelona (UB), com l’interès per
assegurar el benestar de les següents
generacions.
De fet, dins el estadis d’un bon envellir, el tenir
cura dels altres i transmetre valors culturals i
familiars es comprèn com a una tendència
natural. En els moments de crisi actual, aquestes
conductes generatives es converteixen, en
alguns casos, en una obligació i sense alternativa. Anteriorment, ja s’ha
REACCIONS EN TEMPS DE CRISI
Generativitat, aportacions econòmiques i paper de la dona gran, activisme i
militància i voluntariat
27

28. subratllat el paper de la gent gran com a agent de sustentació
a les famílies en aportacions econòmiques i d’acolliment a
l’habitatge i ha quedat constància que la gent gran ha
esdevingut un bé d’interès econòmic per les contribucions que
han aportat en el sector informal, formal i públic.
Carme Triadó posa èmfasi en deixar clar que una situació de
crisi no fa que augmentin les conductes
de generativitat. Sinó que aquestes
contribucions en activitats variades
rellevants es veuen incrementades per
necessitat de forces externes. Sobretot,
augmenten les “conductes agèntiques”
enteses com aquelles contribucions
dins la família, més que les conductes
comunals que són les ajudes de fora la
família.
De les aportacions de la gent gran en
el sector formal dins l’economia
monetària, en forma de mercat i
consum també hem anat parlant en
capítols anteriors.
Seguint el corrent de psicologia de
l’envelliment que postula les persones grans com a persones
que s’adapten als canvis que suposa envellir i que són capaces
de superar i compensar les possibles pèrdues, així com que
són capaces d’acumular competències, guanys i potencialitats,
es suma de nou, les aportacions de la gent gran en el mercat
de treball, avui en dia encara tabú i que és un clar exemple
d’envelliment productiu. Així ho expressa Lurdes Pérez,
28

29. defensora de les oportunitats que ens poden oferir les
persones grans en la innovació donades les competències i
p o t e n c i a l a
desenvolupar de
les persones grans.
Comenta que es
c o m e n ç a a
demostrar que les
persones més grans
d e 4 0 a n y s
generen riquesa a
tota la societat a
t r a v é s d e l a
c a p a c i t a t
d’emprenedoria i
d’innovació posant
al servei de la
societat els seus
coneixements i experiència. És un tòpic que els innovadors són
només persones joves.
Les aportacions de reivindicació públiques, com les que
realitza l’organització Iaioflautes és un altre exemple
d’envelliment productiu. Aquesta organització desenvolupa
accions de militància a partir de la desobediència civil per
mostrar la seva indignació. El fet de mobilitzar-se
col·lectivament per
defensar el propis drets
socials i el benestar de
les futures generacions
ha provocat que se
sentin reconeguts, útils i
partícips d’ajudar a
transformar la societat.
Les seves aportacions i
reaccions públiques
demostren el capital
social que tenen les
p e r s o n e s d ’ e d a t
avançada i han aportat
més visibilitat a la
s o c i e t a t . F e l i p e L .
Aranguren, representant de Iaioflautes, testimonia que
aquesta participació activa i compromesa els ha produït tan
beneficis individuals com col·lectius.
És ben sabut que la societat funciona gràcies al voluntariat i
es reconeix com un plus de qualitat que sustenta el teixit
29

30. associatiu. Aquesta introducció ens endinsa a parlar del
creixement de voluntariat en les persones grans. Francina
Alsina, presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat
Social, facilita dades recents del Tercer Sector que ho
demostren.
Actualment, prop de 7.000 entitats socials actuen a Catalunya
i respecte l’any 2008 el moviment voluntari en l’àmbit de la
pobresa, exclusió i salut ha augmentat un 23%.
Es comprova que hi ha una decreixença de participació en les
franges d’edat dels 20 als 50 anys però curiosament, el
compromís social com a voluntari entre els 51 anys i més de 65
anys s’ha incrementat l’any 2013 en un 32% .
La pregunta és per què ha crescut aquest interès i compromís
en l’acció de voluntariat per part de la gent gran? La resposta
es troba en l’esforç destinat a sensibilitzar la població sobre la
importància d’un envelliment satisfactori, amb l’objectiu que la
gent gran s’impliquin activament a la societat i així
s’enforteixin les potencialitats de la gent gran. Una altre motiu
és que cada vegada hi ha més consciència sobre la necessitat
psicològica d’aportar coses pels altres fent que la persona
sigui més participativa.
Amb coneixement de causa Francina Alsina apunta punts a
tenir en compte per tal de vetllar per aquestes bones
intencions de voluntariat, a fi d’evitar la instrumentalització i
manipulació del voluntariat destinat a persones de més de 65
anys. En destaca els següents perills:
- El desmantellament de l’Estat del Benestar justifica que
institucions europees i administracions públiques estatals
busquin cobrir mancances en l’atenció a les persones a través
del voluntariat .
- El voluntariat està de moda i es fomenta i promociona
però alhora no s’atenen les demandes de les entitats que
l’acullen i l’impulsen. En el mateix sentit, es dóna notorietat a
la figura del voluntariat quan simultàniament s’escanya la
xarxa associativa catalana i se segrega la seva matriu natural,
que és l’associacionisme.
- És confós que la Responsabilitat Social Corporativa (RSC)
se l’anomeni voluntariat.
- De qui dependrà aquest voluntariat de demanda? El
regularà l’Estat?
- Per què és tan rellevant l’impacte econòmic que
representa la inversió en voluntariat?
30

31. - Les entitats de voluntariat seran més escoltades amb les
necessitats que diagnostiquen? Més apoderades? O
simplement es facilita el mecenatge dels seus programes?
Avui en dia, els estaments de poder tenen temptació
d’infantilitzar el voluntariat quan en realitat hi han altres focus
d’interès. Cal vetllar i combatre perquè tot allò que aportin els
més grans de 65 anys a la societat no s’instrumentalitzi i es
contradigui amb la voluntat explícita de transformar la
societat amb cadascuna de les nostres aportacions individuals
i col·lectives.
Per tancar aquest bloc, s’afegeix que tenim el repte de donar
la veu a la gent gran, d’aprendre a escoltar i fer-los sentir
part de la solució de com superar la crisi i assegurar el
benestar de les següents generacions amb la finalitat que la
societat es beneficiï del capital social que pot invertir la gent
gran en la comunitat.
La suma de totes les individualitats transforma la societat si
reconeixem i visibilitzem a la gent gran de l’entorn. Si
recordem, la teoria de la generativitat considera que després
que les persones hagin estat generatives es desperta el darrer
estadi vital del desenvolupament que és l’etapa de la
integritat, on la persona fa una revisió de la vida i se sent
tranquil·la del compliment de les seves necessitats internes i
externes que reverteixen en el benestar propi i en el béns
comuns.
31

32. Capítol 3
LÍNIES
D'ACTUACIÓ
Les qüestions que s’han abordat en aquesta
jornada són de gran interès per a tota la
població. Com a organització de gent gran ens
preocupa la necessitat d’afrontar un futur amb
un canvi d’actitud per part dels poders públics
però també per part de la implicació de tota la
societat.
Després d’aquesta anàlisi han sorgit interessants
línies d’accions que demanen un model social
amb sensibilitat per afrontar de forma digna les
necessitats socioeconòmiques emergents de les
persones grans. Es concentren principalment en:
accions polítiques, accions educatives i accions
democràtiques.

33. Estat protector, inversor? És el gran debat de les polítiques
europees actuals. És un equilibri perillós perquè l’Estat no
deixa de ser el principal responsable de garantir uns mínims i
s’ha de recordar de tothom. Ja es deia a la Jornada que qui
retalla està lluny de la gent.
Les polítiques i pressupostos generals han de tenir la voluntat
expressa de centrar-se en el benestar de les persones i no
només proposar mesures pal·liatives per fer viable sortir de la
crisi. Han de ser polítiques que desactivin les desigualtats i
siguin justes per al conjunt de la ciutadania.
El govern actual està creant bosses de necessitat que
fomenten les desigualtats i pèrdua adquisitiva. Pretén
traslladar els recursos socials i de salut al sector privat
mitjançant l’aplicació de desinsentivar el sistema públic
(pensions, sanitat...) perquè augmenti la privatització i
afavoreixi sectors com a bancs i assegurances.
En un entorn econòmic i social canviant i incert és necessari,
efectiu i sostenible la protecció social perquè ajuda a
alleugerir els grups més vulnerables que els manca una
cobertura social. Cal doncs, crear una renda mínima
garantida, per tal de protegir els drets bàsics amb un
ingressos mínims per a les persones i famílies que no tinguin
suficients recursos per viure una vida digna.
Preservar un Estat de Benestar és responsabilitat de tots els
agents i es així com es construeix la solidaritat, en la mesura
que ens pertoca i sabent que l’Estat no ens ho ha de
solucionar tot. Les empreses són vies de col·laboració
complementàries mitjançant la responsabilitat corporativa
social, les famílies han d’ajudar com a agents influents que
són en les sinèrgies de la comunitat, els individus són
subjectes de drets i objectes de deure de corresponsabilitat, i
el tercer sector ha de treballar de forma coordinada i
canalitzant esforços, a favor de contribuir en la defensa dels
drets de la gent gran i de les seves famílies.
LÍNIES D’ACTUACIÓ
Accions polítiques
33

34. L’educació al llarg de la vida pren rellevància. El repte és
facilitar processos educatius promocionals que apoderin les
persones grans perquè augmentin la seva capacitat
d’influència en la presa de decisions i fer-les així més
autònomes i conscients.
El col·lectiu de la gent gran no és homogeni. Al contrari és un
col·lectiu tan divers com la resta de població. Però sí que
davant les adversitats la gent gran poden tendir a un
comportament de replegament que comporta deixar de
participar de la vida de la comunitat. Cal educar actituds
positives que generin accions pròpies d’un envelliment
responsable i també cal que aprenguin coneixements i
adquireixen eines per saber seleccionar i escollir la
informació i així prendre les decisions més òptimes i
convenients que afecten el seus projectes vitals. Per exemple,
la importància de saber valorar si els productes bancaris que
se’ls pot oferir són o no una bona opció en relació als seus
diners i estalvis, aprendre a planificar cap a on apunta la teva
pensió a través de la vida laboral de Seguretat Social o
prendre consciència de participar activament a la societat a
través del voluntariat.
Un altre repte educatiu és sensibilitzar la societat contra
actituds negatives construïdes culturalment, com entendre la
vellesa com una càrrega o altres discriminacions per
qüestions d’edat.
És una qüestió que les polítiques de gent gran han de
prioritzar per tal de reconèixer un envelliment actiu amb
estructures d’oportunitat que optimitzin la participació activa i
la visibilitat de la gent gran en la comunitat.
LÍNIES D’ACTUACIÓ
Accions educatives
34

35. Una persona sola no arribarà a transformar la societat però
col·lectivament sí que es pot lluitar per una societat més
activa, responsable, crítica i solidària. La mobilització
ciutadana pot arribar a fer canviar les polítiques públiques
injustes.
Els valors amb la crisi estan canviant i els valors de
participació, intercanvi i comunitat augmenten la capacitat de
resposta als factors generadors d’incertesa i injustícia.
La gent gran té el dret a indignar-se políticament i és
interessant creure que tots junts puguem militar transformant
la por que ens incentiven els poders polítics en capacitat de
reacció.
LÍNIES D’ACTUACIÓ
Accions democràtiques
35

36. Capítol 4
CONCLUSIONS
Es posen de manifest les conclusions més importants
que s’han arribat en la Jornada Gent gran i crisi.

37. • Envellim segons hem viscut. Aleshores, les experiències i
impactes viscuts com a conseqüència de la crisi influeixen en
el procés d’envellir i alteren la qualitat de vida, el benestar i
la pèrdua de tranquil·litat, prejudicis irreversibles perquè la
gent gran no té temps de recuperació.
• Defugim del discurs demogràfic que vincula envelliment
amb catàstrofe; l’augment de l’esperança de vida és un repte
polític i social donat que caldran més recursos i més serveis
per atendre la gent gran de forma inclusiva.
• Ressaltem afrontar el problema de la pobresa des d’una
visió intergeneracional i de cicle de vida. La protecció social
universal i de les futures generacions està en perill.
• El problema real no és l’envelliment sinó l’eficàcia i la
voluntat de les polítiques laborals, el sistema fiscal i sistema
financer. Estem davant una crisi on l’origen no és l’escassetat
de recursos sinó el desequilibri en el repartiment. És a dir, és
una crisi estructural per l’abús de poders econòmics i fiscals.
• Rebre la prestació econòmica del sistema públic de
pensions no eximeix la gent gran d’un risc de pobresa. Perquè
aquest ingrés econòmic és inestable en la continuïtat i
sostenibilitat de rebre’l, congelat referent a la puja de
quantia de poder adquisitiu i moltes vegades compartit en les
economies familiars.
• Rebre una pensió fixa comparat amb altres segments de
població no és un privilegi. Estem parlant de la cotització de
la vida laboral. És un deure de l’Estat i actualment està en
perill el compliment del pacte de Toledo.
• Les polítiques laborals són poc flexibles i discriminatòries
per qüestions d’edat. No promouen l’envelliment productiu.
• Es demana al govern que vinculi la garantia de cercar
vies centrades en la dignitat i els drets i que es regeixin per la
justícia social i la igualtat d’oportunitat.
JORNADA GENT GRAN I CRISI
CONCLUSIONS
37

38. • Les pensions són un bé d’interès econòmic que destinat
al susten de les families erosiona els estalvis de la gent gran i
no assegura un bon tracte cap a elles.
• El reagrupament familiar no és garantia de disminució
de sentiment de soledat ni prevenció d’aïllament social. La
crisi ha fet visible la necessitat
de sentir el contacte amb els
altres.
• Desenvolupar propostes
alternatives d’habitatge i
iniciatives que garanteixin
l’accessibilitat a l’entorn i que
proporcionin un envelliment
saludable.
• L’ a b ú s i l ’ e s t a f a d e
p r o d u c t e s c o m e r c i a l s i
financers ha suposat un risc en
e l s e s t a l v i s i p r o p i e t a t
d’habitatge de la gent gran.
• La vulneració de drets en
dependència s’ha de denunciar
als jutjats i és més factible fer-
ho canalitzant esforços des de tots els agents implicats.
• La gent gran no alça la veu per denunciar les injustícies
que viuen i davant les adversitats tendeixen al replegament.
Tenim el repte de donar veu a la gent gran. La gent gran pot
aportar experiència i consells i ser part de la solució.
38

39. • La gent gran pot generar riquesa econòmica i riquesa
social.
• Cada vegada la gent gran és més conscient sobre la
necessitat psicològica d’aportar coses per als altre, cosa que
fa que la persona de més de 65 anys sigui més participativa
en accions de voluntariat.
• Dins el propi desenvolupament humà, el tenir cura dels
altres i transmetre valors culturals i familiars es comprèn com
a una tendència natural del bon envellir. En els moments de
crisi actual, aquestes conductes generatives es converteixen,
en alguns casos, en una obligació.
Aquesta Jornada representa una oportunitat per enfortir les
polítiques de gent gran que vetllin i protegeixin els drets
d’aquesta població, així com promoure estratègies per evitar
que caiguin en la pobresa.
39

40. 40
amb el suport de
amb la col·laboració de

41. 41
AMICS DE LA GENT GRAN
Grassot, 3, 1r. 08025 Barcelona
Tel. 932 076 773
Fax 932 076 774
info@amicsdelagentgran.org
www.amicsdelagentgran.org
Facebook: /amicsdelagentgran
Twitter: @amicsgentgran