sdvsdv

1. ites grecs
Prometeu, el lladre del foc
1.- Al començament del relat, es descriu la relació que mantenen els homes amb els déus. Per
què resen els éssers humans i quina utilitat tenen les ofrenes que fan?
2.- El conflicte entre déus i homes esclata per culpa del repartiment d'un bou. Quina part es
volen quedar tant els uns com els altres? Per què es tria Prometeu com a àrbitre en la disputa?
3.- Prometeu s'acaba inclinant a favor dels homes. Quin estratagema utilitza per enganyar els
déus? Per què escull Zeus la part menys valuosa del bou?
4.- Enfurit pel repartiment del bou, que considera insatisfactori, Zeus pren represàlies contra la
humanitat. Quin càstig li imposa? Qui ajuda llavors els homes i com ho fa? Davant d'aquesta
segona humiliació, quin doble càstig idea Zeus?
5.- El tità Prometeu és admirat per tothom perquè és savi i assenyat. Quin passatge curiós posa
de manifest el poder que aquest personatge dóna a la raó? (pàgs. 10-11) Creus que Prometeu
es mereix el càstig que rep? Per què?
6.- Zeus és el gran antagonista de Prometeu. Com el caracteritzaries? En què es distingeix de la
manera de ser de Prometeu? Diries que les reaccions de Zeus són adequades, o et semblen
exagerades? Actua Zeus amb la pietat i la generositat que esperaríem del pare dels déus?
Diries que és una divinitat justa? Per què?
7.- Els mites proporcionen sovint una explicació llegendària a certs successos naturals. Segons
es relata a la història de Prometeu, quin fenomen atmosfèric guarda una relació directa amb
els atacs d'ira de Zeus? (pàg. 13) Tot i amb això, quina explicació científica té aquest fenomen?
8.- En la mitologia grega, el foc és controlat per Zeus, el déu del Cel, una situació que ajuda a
entendre una certa realitat històrica. Tenint en compte la connexió que s'estableix entre Zeus i
el foc, com es devien produir les primeres flames que l'home va veure sobre la Terra? O, dit
d'una altra manera, com aconseguien el foc els éssers humans abans que aprenguessin a
encendre'l?
La capsa de Pandora
1.- El relat arranca amb la visita de Zeus al seu fill Hefest. A què es dedica Hefest? Amb quina
intenció el va a veure Zeus?
2.- La creació de Pandora constitueix una autèntica obra d'art. Amb quin material la fabriquen?
Qui li infon vida i de quina manera ho fan? Com col·laboren els déus en el perfeccionament
d'aquest personatge?
3.- Abans d'enviar Pandora a la Terra, Zeus li fa dos regals. Quins són? Quin advertiment fa
Zeus a Pandora sobre el primer d'aquests dos regals?
4.- Zeus disposa que Pandora sigui deixada a les portes de la casa del tità Epimeteu. Per què
escull precisament Epimeteu? Quina decisió pren el tità des del moment en què veu Pandora?
Per què intenta Prometeu fer-lo canviar d'idea?
5.- Pandora i Epimeteu viuen una vida harmoniosa durant un temps. Però hi ha una cosa que
turmenta la jove. De què es tracta? Al final, quina prohibició se salta Pandora? Quines
conseqüències té l'error que comet? Veient el que ha succeït a la Terra, com reacciona Zeus?

2. 6.-El comportament de Pandora converteix la Terra en un infern. Tot i amb això, per què
decideixen els homes seguir endavant contra vent i marea? (pàg. 22) Diries que el paràgraf
final de «La capsa de Pandora» descriu adequadament el que és la vida humana? Raona la
resposta aportant exemples.
7.-L'actitud de Zeus no és idèntica a «La capsa de Pandora» i a «Prometeu, el lladre del foc».
En quin dels dos mites actua de manera més impulsiva i en quin es mostra més calculador?
Amb tot, quins trets del seu caràcter es manifesten de manera semblant en tots dos relats?
8.- El tema central de «La capsa de Pandora» és la curiositat. Quina metàfora apareix al relat
per indicar el caràcter obsessiu que adquireix de vegades aquesta qualitat? (pàg. 20) Al mite de
Pandora, es dóna una visió negativa o positiva de la curiositat? Segons el teu punt de vista, és
bo o dolent ser curiós? Raona la resposta.
9.- Alguns mites grecs presenten coincidències evidents amb certes històries narrades a la
Bíblia. En concret, Pandora ens recorda Eva, la primera dona segons el Gènesi (2, 3). En què es
diferencien la creació de Pandora i la d'Eva? Quin aliment té a la Bíblia la mateixa funció que la
capsa de Pandora? Després d'infringir el que està prohibit, quin càstig s'imposa a la humanitat
a la Bíblia?
Deucalíó i Pirra
1.- Poc temps després que Pandora obri la capsa, Zeus decideix castigar amb severitat els
homes. Per què ho fa i quin càstig els infligeix? Com sobreviuen Deucalió i Pirra?
2.-Deucalió i Pirra imploren ajut a Temis perquè no suporten la idea de viure sols al món. Què
els respon la deessa? Després d'escoltar Temis, per què es queden Deucalió i Pirra tan
desconcertats?
3.-Com finalment Deucalió acaba deduint, què són en realitat «els ossos de la Terra»? Amb
quin prodigi conclou el mite?
4.- Diries que Deucalió i Pirra tenen caràcters semblants? Quin dels dos et sembla que es
mostra més actiu? En quin moment queda clar que Deucalió ha heretat el caràcter reflexiu i
prudent del seu pare?
5.- Deucalió i Pirra estan decidits a repoblar el món. Què penses que els impulsa: la por a la
soledat, la necessitat egoista de procurar-se l'ajut dels altres, l'afany de supervivència, el desig
instintiu de perpetuarse, el simple altruisme...? Si et trobessis en la mateixa situació que
Deucalió i Pirra, repoblaries el món? Per què?
6.- Els mites solen explicar de forma llegendària l'origen d'alguns fenòmens, costums, objectes
o situacions. Segons es desprèn de la història de Deucalió i Pirra, a què es deu l'enorme
varietat que hi ha en l'aspecte dels éssers humans? (pàg. 28)
7.- Els mites de vegades ens informen sobre alguns costums dels antics grecs. En concret,
quines dades ens proporciona la llegenda de Deucalió i Pirra sobre el culte que els grecs
rendien als difunts? (pàgs. 26-27)
8.- El mite de Deucalió i Pirra recorda la història bíblica del diluvi universal. Llegeix el passatge
corresponent de l'Antic Testament (Gènesi, 6, 8) i explica quines coincidències i diferències

3. perceps entre el mite grec i el relat bíblic de Noè. Quina de les dues històries et sembla més
creïble i per què?
Apol·lo i Dafne
1.- La història d' Apol·lo i Dafne comença amb el relat d'un acte heroic. Quin? Quines
repercussions té aquesta gesta en el caràcter i el comportament d' Apol·lo?
2.- Després d'una tensa discussió, Eros decideix venjar-se d' Apol·lo. Com són les fletxes que
utilitza per venjar-se i quins efectes produeixen? En què consisteix, doncs, la venjança d'Eros?
3.- Un dia, Apol·lo troba Dafne tota sola al bosc. Què li proposa? Què respon Dafne i per què
arrenca a córrer? A qui demana ajut la nimfa quan s'adona que no pot fugir d' Apol·lo? Amb
quin prodigi es tanca la història?
4.- L'actitud d'Apol·lo canvia radicalment al llarg del relat. En què es diferencia el seu
comportament al principi i al final de la història? Diries que Apol·lo és un déu impulsiu, que es
deixa guiar pels sentiments, o més aviat un ésser metòdic i prudent? Quina opinió tens de
l'actitud que adopta davant Dafne? Creus que Apol·lo es mereix la frustració que experimenta
al final?
5.- Més enllà de l'avorriment que sent per Apol·lo, quina és l'actitud general de Dafne respecte
a l'amor? Et sembla comprensible la por que té a Apol·lo? Per què? Consideres que la seva
reacció, quan arrenca a córrer pel bosc, és adequada, o més aviat et sembla pròpia d'una
persona immadura? Penses que Dafne té un final just? Per què?
6.- Se sol dir que l'amor té dues cares, perquè pot encaminar les persones cap a la felicitat o
cap a la desgràcia. De quina manera queden representades les dues cares de l'amor en la
figura d'Eros? Abans de respondre, fixa't en el contrast evident que es produeix entre l'aspecte
físic d'aquest personatge i la manera com actua. És conscient el déu Eros del poder immens
que posseeix l'amor?
7.- Tenint en compte el comportament d’Apol·lo i Eros en aquesta història, et sembla - que els
déus grecs tenien els mateixos defectes que els homes, o més aviat penses que eren un
exemple per als éssers humans? Raona la resposta.
8.- L'origen de quina planta i de quin costum queda aclarit a través del mite de Dafne?
Hèrcules i l'hidra de Lerna
1.- A la mitologia grega, cada heroi acostuma a sobresortir per una qualitat física determinada,
un tret moral, un costum... Quina és la característica més destacada d'Hèrcules i com es fa
palesa poc després de néixer l'heroi? Quina arma porta Hèrcules sempre al damunt? (pàg. 37)
2.- Hèrcules va executar dotze treballs o proeses, un cicle al qual pertany la lluita contra l'hidra
de Lerna. Com és l'hidra? Quins efectes causa el seu alè? Per què resulta gairebé impossible
vèncer-la?
3.- Fins i tot els herois més capacitats necessiten de vegades l'ajut dels déus per tirar endavant
les seves gestes. Quina divinitat assisteix Hèrcules en la lluita que manté amb l'hidra de Lerna i
quin ajut li proporciona?
4.- Varia l'estat d'ànim d'Hèrcules en el transcurs de la lluita contra l'hidra? El veiem defallir en
algun moment, o conserva sempre la fe en la victòria?

4. 5.- Ja hem dit que el combat contra l'hidra pertany al cicle dels dotze treballs d'Hèrcules.
Esbrina en què van consistir els altres onze treballs i per quina raó els va dur a terme l'heroi.
6.- Una de les característiques més vistoses dels mites és que no es difonen per mitjà d'un text
únic i estable, sinó a través de múltiples versions que de vegades difereixen molt. En concret,
del combat d'Hèrcules amb l'hidra existeix una versió molt diferent de la que hem llegit, en la
qual l'heroi rep l'ajut d'un nebot anomenat lolau. Busca aquesta versió del mite i descriu com
lolau va ajudar el seu oncle al pantà de Lerna i què va fer la deessa Hera per dificultar la
victòria d'Hèrcules.
El rapte d'Europa
1.- La protagonista del relat és una jove molt bonica anomenada Europa. Quines precaucions
prenen els homes de la seva família amb ella? Sense que aquestes mesures afectin la seva
percepció, què sent Zeus per Europa?
2.- La vida rutinària i feliç d'Europa canvia radicalment un dia en què un ramat de bous apareix
a la platja de Tir. Com és l'animal més destacat del grup? Amb quina intenció s'acosta Europa
al brau?
3.- Qui és en realitat aquest brau? Què fa l'animal quan ja s'ha guanyat la confiança d'Europa?
Com canvia llavors l'estat d'ànim de la jove? On és traslladada Europa i quina experiència viu
en aquest lloc? Què fa Zeus perquè quedi un record perpetu de l'aventura d'Europa i el brau?
4.- La història entre Zeus i Europa ens parla del poder de l'amor. Amb qui és comparat Zeus per
descriure la força del desig que experimenta? (pàg. 42) Diries que Europa actua
impulsivament, com ho fan sovint els enamorats, quan s'acosta al brau? Quina reacció et
sembla més comprensible: la d'Europa o la de les seves amigues?
5.- Com valoraries el comportament de Zeus en aquest mite? Et sembla digne d'un déu? Per
què?
6.- El narrador triga a revelar-nos qui s'amaga rere el brau que apareix a la platja de Tir. Havies
sospitat tu la veritat abans del moment en què es descobreix? Si és així, quins indicis t'han
ajudat a descobrir la identitat del brau?
Teseu i el laberint de Creta
1.- El naixement del Minotaure commociona Minos, el rei de Creta. Com és el Minotaure? En
veure'l, què retreu Minos a la seva esposa? Per què el rei Minos no gosa matar el monstre? Per
quin motiu el tanca?
2.- Com és la presó que construeix Dèdal per al Minotaure? De quina manera s'alimenta el
monstre?
3.- Teseu, el príncep d'Atenes, es veu obligat a enfrontar-se al Minotaure. En el transcurs del
viatge del jove a Creta, com s'aprecia que Teseu és un home valent?
4.- Qui i per què ajuda Teseu a vèncer el Minotaure i sortir del laberint? Com usa l'heroi el fil
de seda i de quina manera acaba amb el Minotaure?
5.- Com definiries el caràcter del rei Minos? Diries que és un tirà? Per què? Quina opinió et
mereix que decidís fer tancar el Minotaure?

5. 6.- Tot i que queda aparentment en un segon pla, Dèdal és un personatge decisiu en el mite
del laberint de Creta. Com valores l'actitud que adopta en relació amb Ariadna? (pàg. 52) Diries
que Dèdal és un home generós? Per què?
7.- El final del mite ens fa pensar en una frase típica dels contes populars: «Van ser feliços i van
menjar molts anissos». Però, va ser aquest el destí final de Teseu i Ariadna? Investiga en un
diccionari de mitologia com va acabar la història d'amor de la parella.
El vol d’Ícar
1.- El rei Minos se sent traït per Dèdal. Per què? Quin càstig li imposa? Més que el seu propi
afany de supervivència, quin motiu empeny Dèdal a buscar un mitjà de salvació?
2.- Dèdal construeix unes ales per poder recuperar la llibertat. Amb
quins materials les fabrica? Un cop fetes les ales, quins consells dóna Dèdal al seu fill? Els
segueix Ícar? Què li succeeix al noi al final del relat?
3.- Pare i fill afronten l'experiència del vol de maneres radicalment diferents. Explica com se
senten l'un i l'altre quan comencen a volar. Fins a quin punt creus que l'edat que tenen influeix
en la manera com actuen? Si tu estiguessis en el seu lloc, creus que la teva actitud
s'assemblaria més a la d'ícar o a la de Dèdal?
4.- El mite d'Ícar té una finalitat alliçonadora molt clara, ja que alerta els homes sobre els
severs perills que els esperen si sobrepassen els límits establerts. Quins límits naturals se
salten Dèdal i el seu fill? Més en concret, quina falta, que els déus castiguen amb duresa,
comet Ícar?
Èdip i l'enigma de l'Esfinx
1.- L'Esfinx és un dels nombrosos monstres que apareixen en la mitologia grega. Com és
l'Esfinx i per què ha estat enviada a Tebes? Què fa cada cop que s'acosta un viatger a la ciutat?
2.- Èdip decideix viatjar a Tebes per vèncer l'Esfinx. Quan està al davant del monstre, quina
acció estranya fa per concentrar-se millor? Quina solució dóna a l'enigma de l'Esfinx? Com
reacciona el monstre quan se sent derrotat? Quina recompensa obté Èdip per aquesta
victòria?
3.- Quines qualitats d'Èdip queden paleses durant el seu cara a cara amb l'Esfinx? Com
contrasta l'actitud de l'heroi amb la de les altres persones que havien intentat desxifrar
l'enigma del monstre?
4.- El mite sembla que té un final feliç, però, a l'últim moment, s'insinua un destí tràgic per a
Èdip. Consulta un diccionari de mitologia i investiga què li va passar després de convertir-se en
rei de Tebes. Quins versos de l'enigma de l'Esfinx explicarien la tragèdia de l'heroi?
5.- Èdip va ser allunyat de Tebes per evitar un cúmul de desgràcies a la ciutat. Però al capdavall
la profecia es compleix, la qual cosa sembla que indiqui que som presoners d'un destí que,
passi el que passi, és inalterable. Estàs d'acord amb aquesta visió de l'existència, o més aviat
penses que tot allò que ens passa és conseqüència de l'encert o els errors amb què actuem?
6.- En una de les versions del mite d'Èdip, l'Esfinx planteja un enigma diferent al que hem llegit,
que diu el següent: «Són dues germanes. Cada una engendra l'altra i és, alhora, engendrada
per ella». Intenta descobrir la solució d'aquest segon enigma.

6. 7.- Els psicòlegs han recorregut de vegades als mites per anomenar alguns processos mentals.
Esbrina què és el complex d'Èdip i per què rep aquest nom. Abans de contestar, fixa't en la
resposta que has donat a la pregunta 4.
El desafiament d'Aracne
1.- Aracne, la filla del rei de Lídia, destaca per una habilitat. Quina és? Per què s'enfada Atena
amb Aracne?
2.- Atena i Aracne s'enfronten en un duel. Per què s'irrita Atena quan veu el vel que ha
confeccionat Aracne? Com se sent Aracne en adonar-se del greu error que ha comès i quina
terrible decisió pren llavors? Per bé que Atena es compadeix d'Aracne, quin càstig li imposa?
3.-Aracne és castigada pel seu comportament. Quines actituds del personatge et semblen més
negatives? En general, quin és el defecte principal d'Aracne? Creus que la jove es mereix el
càstig que rep?
4.- Pel que fa a Atena, penses que li podem retreure alguna cosa, o diries que es comporta de
manera adequada en tot moment?
5.- Dues de les funcions més habituals dels mites són explicar l'origen de les coses i transmetre
una moralitat útil. Per què podem dir que, al mite protagonitzat per Aracne, es donen
simultàniament aquestes dues funcions?
6.- Un dels grans mestres de la història de la pintura, Velázquez, es va inspirar en el mite
d'Aracne per pintar un quadre molt famós: Les filadores. Busca una reproducció de l'obra i
identifica les figures que representen Aracne i Atena. Quins dos moments del mite recrea
Velázquez en aquest quadre?
L'or de Mídes
1.- El déu Dionís decideix oferir un do a Mides. Per què es mostra tan generós amb el rei de
Frígia? Quin do demana Mides?
2.- Mides no triga a adonar-se que s'ha equivocat, perquè, quina tragèdia es desencadena per
culpa del do que li han concedit? Per què tem Mides per la seva vida? Al final, com se
soluciona el problema del rei?
3.- Quins defectes del rei Mides es posen de manifest al conte? Així doncs, quines són les
lliçons morals que ens transmet aquest mite? Creus que Mides es mereix el que li passa? Per
què?
4.- El curs del riu Pactol era ric en or, una situació a la qual el mite proporciona una explicació
llegendària. Quina? (pàg. 76)
5.- El mite de Mides facilita una reflexió sobre les coses que tenen autèntic valor. Què
demanaries tu si el déu Dionís t'oferís la possibilitat de gaudir d'un do?
Perseu i el cap de Medusa
1.- El déu Zeus s'enamora d'una jove, anomenada Dànae, que viu enclaustrada en una torre.
Per què viu Dànae aïllada del món i quin prodigi realitza Zeus per entrar-hi en contacte? Com
es desfà el rei Acrisi de Perseu, el nen que Dànae concep amb Zeus?

7. 2.-El jove Perseu viatja fins als confins de la Terra per enfrontar-se a Medusa. Per què emprèn
aquesta missió
3.- En el camí de retorn cap a casa, Perseu emprèn una segona gesta. De quina proesa es
tracta i quina recompensa rep?
4.- Com molts altres herois, Perseu conjumina la força i l'astúcia. En quins moments fa ús
d'aquesta darrera facultat? Quina de les dues gestes de Perseu et sembla més meritòria i per
què?
5.- En la majoria de mites, com també en els contes populars, els innocents acaben esquivant
tots els perills, mentre que els malvats reben un càstig sever. Com s'acompleix aquesta tradició
en el mite de Perseu?
6.- La història que has llegit omet quin va ser el final d'Acrisi, el rei que tant temia la
possibilitat de tenir néts. Busca informació sobre aquest punt i, a continuació, digues en què
s'assembla la història d'Acrisi amb la d'Èdip.
7.- Segons el mite, mentre Perseu sobrevolava la Terra amb el cap de Medusa en una mà, van
caure unes gotes de sang del monstre i van fer que brollés del terra un animal fabulós. De quin
animal es tracta? Quines característiques tenia?
Orfeu a l'infern
1.- Quina és la qualitat més destacada d'Orfeu? Quin objecte valuós porta habitualment a
sobre?
2 Qui és Eurídice? De quina manera tràgica mor? Com reacciona Or-feu davant la mort de la
seva esposa?
3 Orfeu pren la decisió de descendir als inferns per recuperar Eurídice. Quines barreres es veu
obligat a superar abans d'arribar al regne d'Hades i com ho aconsegueix? Hades accedeix al
prec d'Orfeu, però quina condició li imposa?
4.- Què passa quan Orfeu i Eurídice estan a punt d'arribar al món dels vius? Després d'aquest
succés tràgic, quan torna Orfeu a retrobar-se amb Eurídice?
5.- Una bona part dels mites ens adverteixen sobre el perill que corren els que cometen
determinades faltes morals. Quina falta comet Orfeu, per culpa de la qual no aconsegueix
recuperar Eurídice? Per què ens recorda aquest error el de Pandora?
6.- El mite d'Orfeu ens parla de la vida del més enllà. Tenint en compte el cas d'Eurídice, diries
que els grecs creien en la resurrecció? Raona la resposta.
7.- Com ja hem dit abans, alguns mites s'han difós a través de múltiples versions diferents. En
una de les variants de la llegenda d'Orfeu, per exemple, l'heroi és assassinat. Esbrina qui el
mata, per què, i on acaben el seu cap i la seva lira.
8.- El relat explica que, una vegada, Orfeu va ser capaç d'aplacar la fúria del mar amb el seu
cant (pàg. 86). Esbrina en quina expedició va tenir lloc aquest prodigi i quin era l'objectiu de
l'expedició.
9.- El cas d'Orfeu i Eurídice manté certes similituds amb el que la Bíblia explica sobre la muller
de Lot (Gènesi, 19, 26) Què li va passar a aquest personatge? Per què creus que, en tots dos
casos, els déus són tan durs amb els éssers humans?

8. Ulisses i el cavall de Troia
1.- Al començament del relat, els grecs estan profundament descoratjats, però Ulisses es posa
a treballar per canviar les coses. Què provoca la desesperança dels grecs? Com concep Ulisses
l'ardit que necessita per ajudar els seus compatriotes?
2.- Un bon dia, els troians queden molt sorpresos en mirar la planura que s'estén davant la
ciutat. Què és el que els sorprèn? Com reaccionen davant aquest canvi tan sobtat?
3.- A la plana, els troians troben un cavall de fusta de grans dimensions. Per què l'entren a la
ciutat? Qui els adverteix que no ho facin i per què ningú li fa cas?
4.- Finalment, se'ns revela el secret que amaga el cavall. Quin és? Per què obren Ulisses i els
seus companys les portes de Troia?
5.- Tal i com Homer explica a la llíada, durant els anys en què Troia va estar assetjada, entre
grecs i troians predominaven els ideals de valentia, gosadia i força, ben exemplificats per
Aquil·les i Hèctor. Però, al final, el valor que s'imposa és un altre. Quin és i quin heroi
l'encarna? Quines qualitats positives i negatives s'atribueixen a aquest personatge en el relat
que has llegit?
6.- Quina opinió et mereix el comportament dels grecs en l'episodi del cavall de Troia? Creus
que són vàlides les victòries aconseguides per mitjà d'una trampa? En general, diries que, en
una guerra, tot val? Raona les respostes.
7.- El cicle mític relacionat amb la guerra de Troia no acaba amb la destrucció de la ciutat, ja
que hi ha diverses històries que expliquen què va passar amb els cabdills grecs quan tornaven
a la seva pàtria. Mira de descobrir quants anys va trigar Ulisses a tornar a Ítaca i quina situació
hi va trobar quan finalment va posar els peus a l'illa. Quin nom va rebre aquest viatge de
retorn llarg i accidentat?
8.- La importància del cicle de la guerra de Troia és tan gran que algunes expressions
relacionades amb el mite s'han acabat incorporant a la llengua quotidiana. Esbrina què volem
dir quan fem servir les expressions següents i de quin episodi mític procedeixen: poma de la
discòrdia, taló d'Aquil•les, odissea i cant de sirenes.
Personatges i temes
Déus, herois í monstres
1.- Sabem amb certesa que els mortals viuen a la Terra. Però, en quin lloc mític viuen els déus
grecs? (pàg. 9) Hefest, el déu del foc i de la metal·lúrgia, constitueix una excepció a aquesta
norma. Recordes on transcorre una bona part de la seva existència i per què viu en aquest
lloc?
2.- Què mengen els déus de l'Olimp per assegurar-se la immortalitat? (pàg. 9) De quina
manera contribueixen els éssers humans a la seva alimentació?
3.- En una religió politeista com la grega s'imposa una especialització dels déus en diferents
camps o àmbits d'influència. Quina divinitat controla la vida del més enllà? (pàg. 88) Quina és
la divinitat que es fa càrrec de l'amor? (pàg. 30) Quin és el regne de Posidó? (pàg. 82) Quins

9. atributs propis fa servir Atena per ajudar Hèrcules, Perseu i Ulisses? (pàgs. 40, 81 i 91) Quin és
l'àmbit d'influència de la deessa Temis? (pàg. 25)
4.- Com hauràs comprovat, el comportament dels déus reflecteix les virtuts i defectes dels
éssers humans, ja que les divinitats gregues alternen la crueltat amb la compassió, l'egoisme
amb la generositat... Selecciona passatges dels mites que has llegit on s'evidenciïn els següents
sentiments dels déus: ànsia de venjança, enveja, desig obsessiu i egoisme. Adoraries tu unes
divinitats amb tants defectes com els que tenen els déus grecs? Raona la resposta.
5.- A grans trets, podríem dir que l'objectiu general dels déus és mantenir l'ordre del món
perquè no hi imperi el caos. Amb aquesta finalitat, solen imposar càstigs als homes cada
vegada que se senten atacats o decebuts. Creus que algun d'aquests càstigs és excessiu o,
altrament, tots t'han semblat adequats? En quin dels mites d'aquest llibre hi ha una divinitat
que arriba a exigir el sacrifici d'una dona per apaivagar la seva ira? De quina manera actuen els
déus quan algú sobrepassa els límits establerts? (Recorda els casos de Prometeu, Deucalió i
Ícar.)
6.-Els déus grecs participen de forma activa i immediata en la vida dels homes. Però, com
dissimulen la seva aparença veritable quan visiten la Terra? Contesta aportant exemples.
Existeix en religions com el cristianisme i l'islamisme una actitud de familiaritat semblant dels
déus amb els homes?
7.-Una bona part dels mites grecs estan protagonitzats per herois, unes criatures semidivines
que destaquen pels seus extraordinaris atributs físics o psíquics. Quines qualitats destacaries
en Hèrcules, Perseu, Teseu i Ulisses?
8.- Busca en un diccionari el significat que avui dia atorguem al terme heroi. Quins serien,
segons tu, els herois de l'actualitat? S'assemblen als de la mitologia grega?
9.- Els herois disposen, gairebé sempre, del valuós ajut de les divinitats. Cita dos exemples de
col·laboració entre déus i herois. Quin heroi es mostra al llibre capaç de fer front als reptes
més difícils sense necessitat de cap mena d'intervenció divina?
10.- L'univers mític dels grecs està ple de monstres que constituïen autèntiques encarnacions
del mal. En general, per què els utilitzaven els déus? (pàgs. 59 i 82) Fins a quin punt l'aspecte
físic dels monstres en reflecteix la immoralitat? Quin contrast es produeix entre la seva
aparença i la dels herois que lluiten contra ells? Com solen acabar els monstres després de
lluitar contra els herois? (pàgs. 41,
Temes
1.- Alguns temes es repeteixen en múltiples mites. Una de les idees més reiterades en la
mitologia grega és que el destí és més poderós que la voluntat de les persones. En aquest
sentit, quan alguna cosa ha de passar, ningú pot impedir que passi més tard o més d'hora.
Quin heroi del nostre llibre va acabar naixent malgrat totes les precaucions que va prendre el
seu avi per impedir-ho?
2.- D'entre tots els mites que has llegit, quins ens alerten sobre els mals que ocasiona l'excés
de confiança en un mateix? En quin mite és un déu, en lloc d'un home, qui és castigat per la
seva supèrbia? Quines històries ens adverteixen sobre els perills que comporta la curiositat?

10. 3.- En els mites grecs apareixen sovint homes i herois que s'esforcen per superar els límits
propis de la condició humana. Quin final tenen els que actuen així? Recorda, per exemple, els
casos d'Ícar i Orfeu.
4.- Una gran quantitat de mites grecs ens parlen de la força abassegadora de l'amor i el desig.
En aquest sentit, amb quina finalitat recorre Eros a l'amor en el mite d'«Apol·lo i Dafne»? A
quins excessos porta el poder del desig en les històries de Dànae i Europa? De quina manera
determina l'amor la trama de «Teseu i el laberint de Creta»?
5.- La intel·ligència i l'astúcia eren dues qualitats molt ben valora des pels antics grecs. Quins
mites insisteixen en el poder de l'astúcia?
6.- Els mites poden ser classificats tant per la seva funció com pel seu contingut. Alguns, els
anomenats mites etiològics, ofereixen explicacions sobre l'origen de noms, costums, fenòmens
naturals, formacions d'estrelles... Revisa els relats que has llegit i menciona'n quatre que
pertanyin a aquest grup. En lloc de conformar-nos amb el que expliquen els mites, quins
mètodes usem avui dia per explicar-nos l'origen de les coses?
7.- Als mites que transmeten una determinada lliçó sobre el comportament humà i que ens
indueixen a actuar d'una certa manera se'ls sol anomenar mites morals. Escull el mite que més
t'hagi impressionat que pertanyi a aquest grup i explica quina lliçó moral se'n pot extreure.
8.- Una part dels mites grecs ens parlen de la vida d'ultratomba i del més enllà. D'entre els
relats que has llegit, quin inclouries en aquest grup?
Vn míte nou
1.- Després d'haver llegit el llibre, segur que et sents capaç de crear tu mateix un mite. La
primera possibilitat que et suggerim és que en confeccionis un de tema lliure. Per fer-ho,
t'aconsellem que segueixis les pautes següents:
a) Reflexiona primer sobre el tema principal del mite i sobre la funció que li vols donar.
b) Escull amb cura els déus i els personatges humans que protagonitzaran el relat i
decideix quines qualitats destacaràs dels uns i dels altres.
c) Tria el lloc on transcorreran els fets.
d) Decideix quins elements meravellosos o màgics incorporaràs a la trama.
e) Pensa un desenllaç que deixi ben clara la funció que has assignat al mite.
2.- La segona possibilitat que et suggerim és que confeccionis un mite amb la finalitat
d'establir l'origen d'un fenomen o costum determinat. Fes servir la història, per exemple, per
explicar per què la cua dels paons està tan ricament adornada. Quan tinguis el teu mite a punt,
consulta la paraula Argos en un diccionari de mitologia per saber com s'explicaven els grecs el
fet que els paons tinguessin una cua tan exuberant. Després, compara el teu mite i el dels
grecs i decideix quin dels dos et sembla més suggeridor.