Via de la plata. Sevilla-Merida.2009.

1. (1)

2. JORNADA DIA TEMPS 13.05.09
JORNADA Barcelona - Sevilla DIA TEMPS
Els 3J tornem a carregar-nos les motxilles i ens dirigim
novament a un dels grans camins que porten a Santiago
on llu aquella estrella tan apreciada -el pop a feira- i on
ens orienta el logo de la vieira, emprat generalment de
forma inversa (més endavant ho explicaré), com a mínim
0 0
així ho veiem alguns.
Cada J va a l'aeroport com més li convé; allà és el punt
de trobada. JP i JA queden a Sants (08:30) per prendre el la dreta, dos restaurants que qualifica de bons per l'olor
tren. JL té una dona sacrificada que el porta a l'aeroport -hechan un olorcito!- que ella percep en passar-hi. Quina
abans d'anar a treballar. gana que passa la noia! És un bar de picoteo: "el Picade-
5 5
Ha caigut un J del grup -érem 4, abans-, fet que provo- ro": Cerveses, bacallà, ibèrics,... sense entusiasme.
carà desequilibris impensats: JL sempre al davant en lloc Sortim d’allà preguntant pel Decathlon. Algú ens ho ex-
d'anar amb el grup al darrere, etc. plica. Queda clar: els primers km de la VP els farem per
La primera sorpresa del dia és només pujar al tren. JP via alternativa, la Via Decathlon. Passant pel Decathlon
descobreix un descosit a la motxilla de JA, que és nova, de Camas, que diuen és ran de l’autovia. Creuem el pont
10 10
d'estrena. Això pot ser un drama al llarg del camí. Per sort del Cristo de la Expiación -el Cachorro -imaginació no fal-
la motxilla i el descosit aguanten el tracte afable i delicat ta- però s’ens acaba la vorera. Cal baixar un corriol i se-
dels dos aeroports i surt intacta a Sevilla (12:55). El vol guir un sender. De cop som al descampat sota els ponts
també ha estat perfecte, sense cap contratemps. de l’autovia. Camins polsosos i herba molt alta i seca als
15
Un cop recollides les motxi-
15
voltants. Ambient marginal i de trapitcheo. Pos-
lles cal anar a buscar el bus siblement més sorpresos ells que nosaltres.
cap a Sevilla. Senzill, és a la Entre clots, pols i furgonetes d’aspecte desba-
porta. Res com els aeroports llestades, passem. No sabem com anar a parar
petits per anar bé i depressa! a l’altre cantó de l’autovia.
20
Allà ens trobem guiris de tota
20
A la fí un bujero a l’esquerra ens dóna pas a
mena i origen, p.e.: japonesos. una zona urbana destartalada en reforma: vo-
Ran del problema de la mot- reres i carrers nous. Tanques reixades que im-
xilla preguntem al conductor pedeixen el pas per obres. I l’encargao de torn.
si hi ha Decathlon a Sevilla. Dónde van? Por aquí no se pué passá. Hem
25 Tranquils, n'hi ha dos. Un a
25 d’anar recte -200 m- i ens vol fer donar una
Camas, poble que em sona de quan resseguia el track volta de 500-; regategem. Indomable; no hi ha manera.
de la VP (Via de la Plata) al Google Earth. Però l'home té Proposo de cedir. Un tros més enllà ens colem per una
feina a cobrar bitllets i no està per nosaltres. obertura i creuem fins un altre forat. Ni ell no nosaltres.
Un cop a Sevilla (a la darrera parada) el primer i més im- Arribem al Decathlon.
30 portant és dinar i segellar la credencial a l'inici de la VP:
30 JL diu que no me la canviaran. Proposa una juguesca: un
a la Torre del Oro. No costa arribar-hi. Un cop allà dema- whiski. Accepto. Vaig molt segur. Atenció a client. Explico
nem que ens segellin la credencial. Les dues senyores a la noia el què passa, i que sóc client, que tinc targeta
que controlen l'accés a la Torre -amb cara de fer anys Decathlon, etc. Mostro el DNI i busquen a l’ordinador. A
que hi són- no en tenen ni idea. Han de contactar amb la fi ho escriuen bé i em troben. Fa més d’un més de la
35 el seu cap i demanar si és possible; demanar permís.
35 compra -de fet un i mig-. Em fan un val per l’import pa-
Afortunadament no cal la intervenció del President de la gat. Entro, busco, trio una motxilla ultralleugera -que ja
Junta, i el cap era a lloc. En cosa de minuts vaig estar a punt de comprar en lloc de la
arriba l'OK. Segell i al carrer. Ja sentim trencada- i a pagar la diferència. I al ves-
aquella sensació tan agradable del neguit pre prendré whiski per celebrar la Copa del
40 inicial del viatge. A aquella hora Sevilla -el
40 Rei del Barça. Faig el canvi de materials
centre, un cop superada l'av. Kansas City- entre motxilles. Preguntem a la nova noia
està esplèndida. d’atenció al client per la VP: ni idea. Tiro
On dinem? Passada la plaça de toros, dei- de mapa. Busquem la carretera que passa
xem la direcció a Santiago; ens fiquem pels allà aprop i la seguim.
45 carrers interiors. Preguntem a una jove
45
quiosquera. Anar a l'esquerra, després a

3. JORNADA 1(10 km) DIA 13.05.09 TEMPS pels altres...i sense proposar-nos-HO. Ja tenim la Copa.
la Primera.
Sevilla - Sorpresa: abans de sopar cervesa i cargolins d’aperitiu,
Santiponce boníssims! Sopar: amanida comuna, plat combinat d’ous,
llom o pollastre, patates o pebrots, i més cervesa. I ca-
fès,...
CARACOLES. Sembla ser que els caragols són menja
0 SEVILLA habitual i important per allà, especialment a la zona anda-
lusa. Busqueu informació a Internet: Las cabrillas llegan
Més endavant preguntem i ens confirmen la bona direc- ahora. Los cabrones y las cabronas ya estaban. De hecho
ció. Sota un sol de justícia i per una carretera penosa que se quedan todo el año, no están sujetos a temporadas.
Camas travessa longitudinalment Camas i segueix per una zona És com allò de si els fills de puta volessin no veuríem mai
5 Decathlon industrial de segon ordre, amb trams de vorera i trams el sol... (F. Pi de la Serra).
sense, ens plantem en una horeta a Santiponce. Som de- Per allà anomenen caracoles als cargolins o cargolines
finitivament sobre la VP. que per aquí es cullen habitualment sobre el fonoll i altres
Després de molt buscar, l’oficina de turisme: tancada (ni herbes (blanquinosos i ratllats). En canvi anomenen ca-
cartellet d’horari ni res; una paret blanca amb la “i”). Pre- brillas als cargols més grossos (bovers, vinyals i similars
10 Santiponce guntem per un lloc per dormir a un pagès (per lo del trac- majoritàriament). Al món hi ha molts tipus de caragol de
Italica tor). Al bar X. De l’X al bar Pedro. Pedro ens envia a una terra: el genant africà, el borgonya (europeu, especial-
Sra. que, amb l’ajuda d’un Sr. que és mot atent i l’ajuda ment francès, que no es troba a la penínsual), el bover (el
una mica -sense males interpretacions-, ens ofereix una més típic i apreciat per aquí), el vinyal o jueu, les cargoli-
habitació doble i una senzilla -amb llit gran- al mòdic preu nes. Hi ha moltes espècies i possiblement la coincidència
15 de 20€ per cap!... i encara ha de fer els llits. Com que no Catalunya-Andalusia no exsiteix.
sembla haver-hi res més, és el millor possible. Tornarem Comer caracoles y cabrillas en Sevilla es todo un rito.
més tard a dutxar-nos i instalar-nos. La senyora pateix Estudios realizados demuestran que cuando la primave-
del fetge, viu sola, el veí li dóna un cop de mà -com a ra está cuajada completamente, entre mediados de Abril
mínim a negociar el preu!- ... està molt fotudeta ... però (cuando termina el periodo de hibernación del caracol) y
20 ja ens ha fotut a nosaltres. Cervesa. Dutxa. La vida ens más allá de Julio, en Sevilla se consumen por termino me-
planteja escollir alternatives: el bar o Itàlica . Un aquí, dos dio la mayor cantidad
allà. de estos gasterópodos
ITÀLICA: La caminada fins l’accés es fa llarga. Cal res- en decenas de bares y
seguir una tanca interminable per una vorera estreta on barrios de Sevilla y su
25 els xiprers del carrer han crescut sota la imprevisió de provincia. Algunas em-
l’urbanista tapant la vorera. presas de importación
El teatre, que hem trobat a l’arribar, és tancat. Anem cap y exportación de cara-
a les ruïnes de la ciutat. coles sitúan el consumo
Entrada gratuïta. Caixera salerosa. Primer contacte amb diario de caracoles en
30 el bon caràcter del país. Un cop a dins tot resulta molt Sevilla en unas 20 to-
agradable, tot i la calor. Verds, ombres, sol, endreçat, neladas diarias. Condi-
gent, però poca,... Hi ha una zona baixa, propera a l’en- mentados de diferentes formas y con diferentes recetas,
trada, on es troba l’amfiteatre: molt més ben conservat muchas de ellas guardadas celosamente en secreto, la
que el de Mèrida. A llevant hi ha una plana elevada amb clave es ofrecer un producto que se distinga por su sa-
35
tota la ciutat...per excavar en gran part. Té coses desta- bor y por la claridad de su caldo, algo difí’edcil de conse-
pades, maques, interessants: termes, cases senyorials,... guir. Hablando de caracoles todos parecen coincidir que
Molts mosaics. El conjunt val la pena i és agradable i in- la clave está en obtener el tono justo del pique y en el
teressant. A la part més alta el monument a Trajà (Marc origen del gasterópodo.
Ulpi Trajà, emperador). Al cim de la dreta el cementiri Y si hablamos de cabri-
40
modern: ells sempre donat la nota. Dediquem entre una i llas, como las de Lebrija
dues hores a la visita. val la pena. I tranquil•lament retor- ninguna, y la salsa que
nem al bar en fer-se fosc. la acompañe debe ser lo
Vespre de futbol: final de la Copa del Rei: Barça-At. Bil- suficientemente discreta
bao. Calia trobar un lloc per veure’l i que no fos un cau para no dilapidar el sabor
45 de la misma.
anti català/culé. Hi ha dues teles, una per nosaltres i una

4. JORNADA 2 (30 km) DIA 14.05.09 TEMPS cosa, però pot molt ben ser per prevenció d’incendis. Qui
sap.
Santiponce - Trobem la companyia dels primers bòvids. A la fi arribem
Castilblanco de prop d’una carretera, que ens caldrà resseguir una bona
los Arroyos estona generalment per un corriolet entre herbes altes,
a banda d’un tram de carretera vella voltada de gines-
tes i flors variades. En un camí que dóna a la carretera
0 Santiponce s’atura un paio en un Mercedes. Ens pregunta si anem a
Sortim de Santiponce just en trencar l'alba. Passada Ità- Castilblanco de los Arroyos -que sí- i ens informa de que
lica i la benzinera seguim ran de carretera cap al un nus. disposa de llits a bon preu i que hi ha un restaurant a la
Comença a caure gotes. I més gotes. El cel és fosc i ame- carretera...no confondre amb l’altre del costat. A la tarda
naçador. Traiem capelines. Un cop posades plega i ja no el veurem per allà.
faran falta més en tots els dies. Passat el darrer trèvol, a El sol comença a picar, aquell picar de migdia, i la set
5
la fi un camí. Deixem els eucaliptus darrere -se'n troben amenaça. Trobem la urbanització, antesala del poble.
per tot arreu, sembla mentida-. El camí és recte, lineal, Avancem a un alemany que va molt lent. Texans, camisa
exactament 7,3 km. Això si, ondulat, fins i tot amb un bas- clara, sabatots,... L’uniforme de cada dia, com veurem.
sal al mig que cal evitar donant una volta per un corriol. Seguint els senyals arribem a l’entrada del poble. Pel car-
Sota els núvols, a l'horitzó es veu la sortida del sol. Poc a rer de dalt fins l’Hospedería de la Plata. Entrem. Cervesa
10
poc el cel es va fent més amable, els núvols s'escampem i tramussos. Veiem el primer cas -típic d’aquests pobles-:
Guillena un xic i l'autovia del costat deixa de fer-nos companyia. un inseparable.
La temperatura és agradable, l'enyorarem. A la fi s'acaba Es tracta d’un tipus d’agapornis -per aquí són verds, sen-
l'etern camí i fem una ziga-zaga, passen ran d'un camp se taronges ni vermells-, que és molt amorós i fidel, més
d'esparregueres, un torrent pudent i un caminot ens porta que la majoria dels exemplars de l’espècie, segons diuen.
15
a Guillena. L’animal manté un vincle especial i molt intens amb algu-
Desert. Ningú fins al centre. Placeta. Una altra, església, na persona. En el nostre cas té molt mal gust -vist des
cantonada i bar: El Sardina. El primer. Què carai, a es- del punt de vista humà- ja que manté una intensa relació
morzar. Tot i que l'amo no sembla de massa bon caràcter, amb un paio que, assegut a la barra prenent una cer-
20
l'entrepà de pernil és esplèndid -sobre tot el pernil, clar- i vesa, no fa cara de tenir massa pretendentes més. Dret
una bona cervesa/Coca-cola i cafetonet, tallat i carajillo sobre l’espatlla l’inseparable fica, furga i remena amb el
de Ballantines. Tots contents. El sostre és cobert de per- bec cabell, cap i coll i per dintre de la camisa. Talment un
nils d'ibèric extremenys penjats. Les parets plenes de de esplugabous. A la tarda coneixerem la filla del bar que
propaganda de romerias a tota mena de sants i verges. Al també en té un, ben segur que
25
nostre costat els señoritos prenen cafè. molt més afortunat.
Seguim camí. Als afores estan construint un alberg -ja Anem a l’alberg. És mig ple i
era hora-. El poble, com tots, mostra aires del boom im- acabarà ple del tot. Molts ale-
mobiliari, clar que això no és res. Passem un petit em- manys. Un noi que surt de la
bassament i una zona de casetes disperses, un polígon presó, algun ciclista,... Dutxa i
30
industrial menut i entrem en zona rural. Seguirem un dinar al restaurant recomanat:
Castilblanco de camí envoltat majoritàriament d'oliverars, tot molt pautat i El Algabeño. Cocido, pringá,
los Arroyos científic. També algun fruiterar -pruneres?-. I un descans amanida, calamars, gazpatxo
al cim. i venado, veure, pa i postres.
Poc després entrem en un bosc esclarissat (Dehesa es 6 €. Més les múltiples cerve-
35 un prado arbolado de propiedad comunal (generalmente ses, carajillos,... L’alberg no és
del municipio), destinado al mantenimiento del ganado vigilat. A la nit tanquen la por-
y del que se pueden obtener otros productos forestales ta per dintre i donen la clau a
como caza, setas, leña, etcétera). Per aquí el bestiar és algú. Al matí ningú té la clau i
boví...però no se'n veuen. Aquest tram és molt maco i s’acaba forçant la porta. Una
40 agradable, tot i que la calor comença a picar (i això tan mica d’organització aniria bé.
sols és el principi). Clar que cobrant la voluntat...!
El camí, a trams un corriol, va per un terreny irregular, Tarda de calor, poble desert
aspre, voltat generalment de tancats metàl·lics -això serà fins al vespre. Això acaba de
així durant dies-. No he descobert perquè a tot arreu llau- començar.
45 ren una franja de 6-10 m a la part interior dels tancats.
Pressuposo que és més per raons cinegètiques que altre

5. JORNADA 3 (30 km) DIA 15.05.09 TEMPS palets de totxanes, que un paleta afable ha deixat davant
d'un poste d'electricitat, veiem les fltxes i la informació
Castilblanco A. que busquem. Cal pujar mig poble més, per un carrer am-
- Almadén de la ple, blanc i llarg, d'arbres minúsculs...
Plata L'alberg és municipal. El millor de tots, deixant de banda
els de la Junta (que ja en parlarem). L'encarregada és la
Manuela, que ara vindrà. Arriba i posa ordre, cobra i dóna
0 Castilblanco de Un cop esbotzada la porta -la reixa- i ja amb alguns ca- instruccions. Dutxa. Bugada. Buscar bar, cal una cerve-
los Arroyos minants ben lluny, que hi ha gent molt matinera, sortim sa. Fa una calor tremenda i un sol implacable. Tot el po-
que quasi és fosc. Tenim per davant 15 km de carre- ble es prepara per la romeria del dia següent. La majoria
tera. Per sort és molt tranquil•la, passen pocs vehicles d'establiments tanquen o són a punt de fer-ho. Per poder
i és ondulada i amb revolts dolços. Amb la fresque- dinar, l'opinió popular és unànime: casa Concha. És l'únic
5 ta matinal bastant agradable. Algun cavall pasturant bar restaurant que serà fidel als clients i ens donarà dinar
ens comtempla estranyat. Surt el sol. Tanques ran de i sopar. I ombra.
carretera, difícil desviar-se... ni per necessitat. Però Gazpatxo, remenat de xampinyons, peix a l'andalusa,
no impossible. Sobre les 9 del matí parem a l'entrada porc,...vi blanc de la casa, taronjada, aigua. A estones,
dúna finca discreta: El Tinajar. Arriba un cotxe i entra uns més que altres, hi passarem la tarda fins l'hora de
10 per la porta principal, amb clau. Més tard en surt un sopar. Tertúlia amb Manu i Carles. Un personatge curiós
pel camí del costat, que té la porta oberta de bat a bat. al bar, i del poble: un senyor llegint una edició bilingües
Ben esmorzats i sense cafès ni cerveses -sort que del poeta Yeats mentre fa companyia a una taça de cafè
vam encarregar un bocata de pernil!- seguim carrete- buida. Al vespre ha canviat a un poeta sudamericà (i de
ra. Unes portalades més avall arribem a l'entrada del taça).
15
parc de la Sierra Norte de Sevilla. S'acaba la carretera La bomba s'expandeix, la notícia causa estralls. Al cap
i comença una pista esplèndida sobre un terreny simi- de poc temps el rumor prèn connotacions dramàtiques:
lar, però ara envoltat de dehesa. els alemanys -i guiris en general- ho han captat i s'estan
Ens aturem a l'entrada, juntament amb els altres cami- informant. La romeria en té la culpa. A Monesterio no hi
nants. Es beu, es xerra, es... Fins i tot l'alemanya troba ha places lliures per dormir demà: tantes romeries han
20
una alzina protectora. Comença a fer calor per com- ocupat espais que correspondrien a caminants i/o pele-
pensar el millor ambient. Reprenem el camí; baixada, grins: albergs, hostals, etc. Ni un llit. Solució: saltar-se
casa del parc, fons de la vall. Riera, planejar i pujada. I una etapa, anar al següent poble. Al vespre tothom té
amunt. Comencem a trobar coneguts, coneguts de po- més o menys idea del que cal fer però ningú sap que farà
ques hores, que esdevindran companys i amics amb el finalment. O si: improvisar.
25
pas dels dies: Manu, Carles,... El poble, com altres, és ple de carromatos preparats per a
Cal arribar al cim de la carena i tornar a baixar un xic. la romeria, una mena de carretes adaptades generalment
A la fi una sortida: s'ha de creuar una tanca de bestiar i per ser arrossegades per un turisme o un tractor. N'hi ha
prendre un camí menor, irregular, poc cuidat. Les tifes de de mides diferents, des d'un
vaca que ens envolten són un avís: aquí hi ha bestiar. JP carretó del tipus de portar un
30
es mantindrà tossut en l'amplada descomunal entre ba- cavall, fins caravanes grans
Almadén de la
nya i banya de l'exemplar que en algun punt del camí es com una xurreria.
Plata Sopar: mateix lloc, matiex
troba, sigui aquí o en un altre lloc. Els altres no les hem
vist. Serà motiu de broma durant dies. La veritat és que, menú, Sort que era variat::
a la majoria de camins, sol haver-hi un filat entre l'animal espaguetis, sopa, seitons,
35
i nosaltres i el seu aspecte és manso, per més que els carn, cafè, natillas, whiski,...
toros -els mascles- imposin. I les vaques també.
Pocs km més enllà arriben al peu del Calvario. Dessegui-
da es decobreix el per què. La pujada és curta, 200 o 300
m, però el desnivell i el pendent notabilissims. El consol?
40
que sempre s'avancen ciclistes en aquests casos. Al cim
del coll un mirador, i la baixada similar, amb pedregar afe-
git. Al peu, Almadén de la Plata.
Arribar al poble no vol dir pas ser a lloc. Ni rastre de l'al-
berg. Seguim les fletxes fins que sortim del poble davant
45
de la plaça de toros. No pot ser. Enrere. Darrere d'uns

6. JORNADA 4 tram A (16 km) DIA 16.05.09 TEMPS comanada pel la Junta. En parlaré més endavant.
Per la carretera baixa de tot, fins carros amb senyores
Almadén de la amb faralaes i demés, i un genet digne i solemne. Poc
Plata - el Real abans del poble, en plena pujada, un xalet aïllat, amb
de la Jara molta vegetació al voltant i semi desert per fora on oneja
una senyera blaugrana: mira, tenim companyia.
En arribar al poble un senyal de la Junta: l'alberg és cap
0 Almadén de la Sis del matí. Diana. Potser el dia que som més matiners allà. Dos-cents metres i el trobem. És el primer de la Jun-
Plata en sortir: impossible passar per un bar a fer un cafè. I ta que trobem. Descobrirem que són magnífics, diria, fins
amb el sarau que hi ha... En el silenci de la nit, a les 6 del i tot, que desaprofitats. El noi (diguem-li Antonio) ens diu
matí, ha començat a sonar un timbal i un flabiol. El noi, que la noia... i quan aquesta arriba (2') ens atén amable-
que deu acomplir amb la més estricta tradició, ha hagut ment i amb cert humor (sarcasme) meritori. Ens queixem
5 que matinar, per fer llevar als altres que el deuen rebre de que ens facin passar per la carretera en aquell es-
amb gran alegria ! Impassible, ell va fent. tat, que la Junta es passa, que quan faran un camí,...
Sortim. Poble aval fins a la plaça de toros. Creuem un Creo que cuando hayan puesto el punte hasta Mallorca...
notable hort fotovoltaic (de lluny en veure'l, ahir, pensa- Bona. Ens donem per enterats.
va que eren hivernacles). Arriba un punt on quasi ens Ritual de sempre: dutxes, bugada, posar-se guapo (dei-
10 perdem, però no. Entrem en la dehesa, la més genuïna. xem-ho en net) i a esperar el moment per anar a dinar.
Magnífica. Mentre passem veiem els porcs ibèrics -són L'únic restaurant possible és a la carretera de Mèrida: a
uns animals, he!- que jauen sota d'una alzina. Traves- dos km... de sol. L'Antonio s'ofereix: ell va a dinar a casa
sem tanques i més tanques, porcs a totes bandes, en de la seva mare -cosa dels dissabtes- i ens pot portar.
alguns llocs cabres, algun gos, i algun guarda endormis- Gràcies, som-hi. ens deixa a la porta del restaurant.
15
cat. Llarg camí ample i ondulat, alguna rampa curta i in- Restaurant de carretera. Menestra, salpicón de marisc,
fernal, algun corriol suau. Al final de tot, quan ja pregues peix, llengua de vaca i tot el demés. Antonio ens ha dit
El Real de la Jara que si a les quatre, quan torni, som a la carretera ens
per arribar a algun lloc i la gana apreta, s'arriba a la pla-
na, pista ample i còmoda, vaques a cada banda, algun torna a l'alberg. Perfecte. Ens recull. Alberg i migdiada.
toro cepat. El poble no arriba mai. Intent de passejada pel poble durant la tarda. Calor. De-
20
A la fi, darrere d'un revolt, el Real de la Jara. Petit, arraulit sert. Voltem els tres pel centre desert, contemplant l'es-
al sol, tranquil. Primer bar -los Claveles-, parada i fonda. glésia coronada per més de mitja dotzena de nius de ci-
Ja hi ha en Manu i en Carles. Tots mengem el mateix, gonya. Res a destacar. Quatre fotos. Una cigonya que
entrepà de truita de patates amb un pa rar però bo. Manu projecta els seus detritus fora del niu. És descoberta,
i Carles diuen que segueixen tot i les amenaces de falta observem la maniobra i esquivem el risc. Una iaia ens
25
de lloc, a veure què passa. Nosaltres consultem el tema vigila des de darrere d'una finestra. Després de diverses
del taxi -que el dia abans semblava impossible- i ens el voltes trobem un bar. Dos seguim voltant, ara més lluny.
San Isidoro Ja tornarem.
prometen per d'aquí a poc. Mitja hora. Arriba i sortim cap
a ... No en té ni punyetera idea. On no el porti el Tom Tom JL s'instal•la en el bar obert. L'únic. Més tard hi anem.
no sap anar-hi. Ens guiem per la cartografia i mapes de Local antic, desangelat. Serveixen quatre coses i prou,
30
la Junta. Després descobrirem amb horror que no servei- com al racionamiento. Decoració original: quadres amb
xen més que per embolicar-la! Va a buscar l'autovia -gra- les races de porc ibèric, les de gallines espanyoles, les
Monesterio
tuïta-, fem una pila de km i sortim. Comencem a ficar-nos de vaques ibèriques i un quadret-orla d'un senyor ano-
per les carreteres petites, un poble -Calera de León-, menat Francisco Franco. Com era d'esperar no vam fer
preguntem, ens il•lustren (malament) i ens fiquem per la cap comentari, no anéssim a provocar una nova batussa.
35
carreterilla que no toca. Finalment desco- Mentre, va aparèixer un individu amb aspecte de señorito
brim... que no anem bé. Agafen una altra i de militar al que tots feien la gara-gara i del que hi havia
carretera i trobem un riuet que deu ser.. .Sí. dues fotos amb el nom i tot -que no recordo- penjades a
A la fi un lloc que quadra amb el mapa. Pa- la paret, amb les gallines i els porcs. Cames ajudeu-me.
guem i adéu. A l'alberg falta gent.
40
Comença una marxa fatigosa a ple sol:
són les dotze del migdia. Queden 6 km fins
a Fuente de Cantos per una carretera de
trànsit notable -és dissabte de romeria-,
sense cuneta ni cap mena de protecció per
45
al caminant en tot el tram. I és una ruta re-

7. JORNADA 4 tram B (5 km) DIA 16.05.09 TEMPS la competència als privats); resumint, una oferta quasi
inútil, de ben poc servei. Una inversió pública, al meu pa-
El Real de la rer, molt mal feta. La mateixa despesa ben feta al poble
Jara - Fuente de hauria millorat el servei. Clar, que llavors els lloguers de
Cantos llits privats al poble (Villafranca de los Barros) haurien
perillat...
Els Albergues Turísticos realment estan molt bé -els dos
35
0 Ens han posat un caminant a l'habitació: ja som quatre. que hem viscut- i són unes instal·lacions modèliques.
És en Joaquín, un basc que acaba de fer 50 km, set ex- Amb tot, si podrien fer algunes millores. Per començar si
tres gràcies a la Junta: s'ha equivocat per culpa de la se- s'aprofités més l'espai per a més llits i serveis es millora-
nyalització i ha hagut de tornar enrere 7 km. Està que ria la rendibilitat. Tenen una capacitat que -no se per què-
treu xispes. Clar que tots sabem que els bascos són forts sol ser molt petita, uns 20 llits en bastants casos. Tampoc
40
5 i exagerats, i que si es queixa i maleeix la Junta és per ofereixen més serveis que el dormir i un petit esmorzar
quedar bé, per ser més humà, no pas per falta de forces. a primera hora. El de Fuente de Cantos tenia un espai
Per poder sopar cal fer la caminada, travessar tot el poble reservat per a restaurant, però dubto que hagi funcionat
i arribant-nos al restaurant de la carretera. Refem el camí. mai.
Tornem a passar i a creuar el centre. Arribem finalment Les habitacions solen tenir un parell de lliteres -quatre
45 places- amb els llits fets, amb llençols o, fins i tit, fundes
10 a la carretera; dreta i, ara, avall. Com és habitual hi ha el
mateix menú. Escollim algo més lleuger que per dinar. A nòrdiques. Armari, calefacció, endolls. Serveis suficients
la taula del costat sopen uns ibèrics -Joaquín i tres més- i i complets. Grans sales d'estar, patis, etc., tot bastant a
en una altra els cinc o sis centre europeus. l'engròs. En el de Fuente de Cantos quedava molt clar
El camber és amable i aguanta les bromes de JL. És que hi havia molts espais perduts, no usats, desapro-
50
15
madridista, però ara té una lleu esperança en un supo- fitats. Altres potser estiguin més apuradets, com el de
sat horitzó; com altres, acaben de veure la llum: vuelve Zafra. Ja veurem què passa en els que ens trobem més
Florentino. Jo confio que segundas partes nunca fueron amunt.
Arroyo de Bodión buenas, però sóc molt mal profeta. En tot cas, és millor l'oferta pública d'allotjament en alberg
L'Antonio, de dia, atén el Centro de Interpretación de Zur- que la privada, pel que hem vis fins ara . I l'oferta privada
55
20
barán. De fet és com no dir res, perquè la informació que que no és en format d'alberg tampoc és massa bona.
s'hi dóna és mínima. És una vella esglèsia buida on hi El preu bé (qualitat/preu): 10 €, 12 € amb l'esmorzar (cafè
ha quatre plafons comptats on s'expliquen coses de Zur- amb llet, dues torrades amb mantega i/o melmelada, ge-
Fuente de Cantos barán, del Fuente de Cantos en la seva època,... Però neralment del super més proper).
quasi res de res. Obre matí i tarda. I desprès, a les 8 -com
60
25
a mínim aquell dia- es queda a dormir a l'alberg, fent de
vigilant o encarregat, i a les 6:30 de matí obre una sala i
serveix els esmorzars.
Els albergs de la Junta, anomenats oficialment alber-
gues turísticos, són els paradors del món dels albergs.
30
S'han fet gràcies a un programa amb suport europeu.
Solen ocupar antics convents -visca Mendizábal!-, cas-
tells, edificis antics (com ara una almazara). També hi ha
al programa un vell quarter de la
Guàrdia Civil on hi tenen un cen-
35
tre d'interpretació de la Via de la
Plata (Monesterio).
Els albergs, generalment, es tro-
ben situats als pobles, però tam-
bé n'hem vist un a fora, a uns 6
40
km del poble més proper (Villa-
franca de los Barros), sense res,
cap servei: ni bar, ni restaurant,
ni botiga (suposo que per una
aplicació estúpida d'allò de que
45
els establiments públics no facin

8. JORNADA 5 (25 km) DIA 17.05.09 TEMPS de la Junta, però amb l'edifici un xic més vell. Habitació
de tres lliteres i amb bany a l'habitació. Llits amb nòrdic,...
Fuente de Can- Sala d'estar/pati, sala de TV, i situat al mateix centre, o
tos - Zafra quasi, de Zafra. Les habitacions tenen noms a tots els
albergs de la Junta. Aquí es diuen: Cluny, Temple, Esti-
litas,... Dutxes i al carrer a comprar el diari i a buscar on
dinar.
0 Fuente de La sortida de Fuente de Cantos, amb algo més de llum Problemes per trobar un diari. És tard. No sabem quants
Cantos que altres dies (5-10'), es fa difícil fins que trobem els llocs hi ha per comprar-ne. A altres pobles semblava im-
senyals. Llavors comença una pista ondulada i còmoda, possible. Acabo comprant un País incomplet a preu de
a aquella hora amb una fresca molt agradable. Camps i sencer. Més tard, a la plaça, hi veiem un altre quiosc on
conreus sobre un horitzò planer amb lleus ondulacions, potser... Massa tard. Preguntem pels restaurants. A la
5
algun cavall, el toro d'Osborne a la carena sobre la carre- plaza Grande restaurant, a la plaza Chica tapeo,...Aca-
Calzadilla de los
tera nacional llunyana i uns núvols protectors que aguan- bem a un hotel amb un restaurant fi. És diumenge. JP no
Barros taran unes hores, però que a migdia en deixaran a mercè té gana. Rusa i revoltillo de patates amb bacallà (uau!);
del sol abrasador. Entrecot de retinta (molt bo) i xai. Vi negre reserva del
10 país; bo. Postres de la casa. Cafès i tal.
Passada la primera hora s'arriba a Calzadilla de Barros.
Descans. El poble és adormit: la mona i la ressaca. Els Decans a l'alberg, cerveses a la plaça propera. Tanquen
únics desperts -a banda d'unes noies que arribaven ara el bar a mitja tarda. L'obren més tard, per l'hora de sopar.
en cotxe- són els porcs de la granja dels afores. Seguim Ens hi quedem. Amanida compartida i un segon per a
per un camí prou bo i agradable, un curtíssim tram de cada un: xai guisat, seitons i bacalao dorado: horrorós,
15
carretera vella i un nou camí que ens comença a desviar m'he d'informar de què és, però el bacallà no era enlloc;
cap al nord. Descans. Pel camí llarg i amb pendent molt com una mena de fideuà sossa rescalfada. La consulta
suau seguim pujant. Comença a apretar el sol, la calor. bàsica a internet em porta a algo prou diferent del que
15 km sense cap poble es fan llargs. A cada moment em van donar. Un altre cop haurem de tenir més sort. I
sembla que ja s'ha de veure el poble. I no arriba. Final- demanar-ho en algun lloc...competent.
20
Puebla de ment la via del tren i un cartell d'una amiga del peregrino
Sancho Pérez que ofereix llit; quin caire he de donar al cartellet? Pen- Demà dilluns; entrem en la normalitat no festiva del país,
sem bé, que als pobles tot se sap. I a més, la gent escriu a veure si tot és ja més normal. I tant!
sense pensar què diu.
Zafra
25
Puebla de Sancho Pérez és un poble desert el diumenge
al matí, amb quatre persones en tot el poble, tots els lo-
cals públics -bars, botigues...- tancats. Espero a la plaça
Major buida, davant de l'església tancada. Apareix un
30
home que pregunta per un peregrí... el Jo-
aquín!, Doncs el tenim al davant i no l'hem
avançat. Doncs ell ve de Zafra i no l'ha pas
vist. De sobte apareix darrere nostre: s'ha-
via desviat cap a l'alberg del poble. Ens ex-
35 plica que zafra és a 2 o 3 km i per on hem
d'anar. Marxen.
Anem a la carretera. Hi ha un bar: bar Pa-
rada. Cervesa, mig entrepà i descans. Cal
40 continuar fins Zafra. Seguim les instruccions
de l'amic de Joaquín. Arribem a l'estació per
entre mig de les vies i entrem a la petita ciu-
tat. Cal seguir un llarg passeig colonial, ziga-
zaga pel centre i, finalment algú ens crida
45 -Joaquin i l'amic!-, que passàvem de llarg de
l'alberg ! Del mateix tipus que l'anterior, és

9. JORNADA 6 (20 km) DIA 18.05.09 TEMPS dilluns. Per segellar cal anar a l'oficina de turisme, a
l'ajuntament, on ens reenvien a la Policia Local-Tráfico
Zafra - Villa- (just enfront, a 5 metres) per posar el segell i dir-nos on
franca de los podem demanar allotjament: Hostal Perín. Tot anant-hi
Barros ens creuem amb la mestressa que coneixerem vint mi-
nuts més tard.
0 Zafra Sortim de Zafra just a trenc d'alba. Acabem d'esmorzar L'hostal és davant de la plaça on hi ha l'església de la
les torrades de rigor -aquí de pa de pagès i la melmelada Coronada, evidentment una verge local. El lloc està bé:
i mantega comunal Continente que l'hostalera -trempada 18 € c/u. Habitació triple amb bany propi. Internet, galeri-
i eficient- ens ha proporcionat. El cafè de mitjó, com a l'al- eta, sala d'estar, terrat. No passaria la inspecció pertinent
amb l'endoll ran del bidet, etc. però és el millor possible.
Los Santos de tre. L'esmorzar és el punt feble dels Albergs de la Junta,
5 clar que per 2 €! Altres -Manu i Carles- han d'anar a ca la Cubana, senyo-
Maymona
ra víctima de la revolució castrista, que millora els seus
A la sortida habitatges de P.O. i la torre de san Francisco ingressos llogant habitacions il•legals amb l'ajunt i suport
que sobreviu, suposo, a la Gerra Civil. En tot cas té un de la policia local. El client és el client. Millor això que
assentament prehistòric important als seus peus, cosa dormir al carrer.
10 que sembla bastant més interessant i que domina la in-
formació a Internet. Cal pujar una lleu carena. Als peu Dutxa. Cap a la plaza -Bar Jero- on hi ha vidilla i cervesa,
los Santos de Maymona on hi ha un alberg de molta cervesa. Calor i sol terribles. Comença l'onada de
la Junta que no veurem. El poble es desperta, calor. Busquem les ombres. Va apareixent la gent. Les
Albergue Alque- és dilluns. Els pagesos van al camp, els al- alemanyes, que compraran i dinaran aqui per retornar a
15 ria ALBA PLATA tres a treballar. Alternarem camins i caminots, l'alberg, Manu, Carles,...
trams majoritàriament macos i agradables, tot i Dinarem al mateix lloc: davant del desconeixement el
la horitzontalitat general. Predominen oliveres i mínim esforç. Llenties, menestra, arròs cubana, truita
fruiters: ametllers, vinyes, presseguers,... Peri- (peix),... bàsicament poc bo (per no dir dolent). 7,5 € el
òdicament apareix un pou -tots iguals- al marge menú. Vi dolent.
20 Villafranca de los del camí.
Barros Han aparegut Carles i Manu. En dos dies van fer 82 km.
Els turons llunyans ens serveixen de referèn- Avui venen de los Santos de Maimona, on han gaudit de
cia, passen del NO a l'O i més endavant al SO. la marxa inevitable de la romeria: com tenir una festa ma-
De sobte devem canviar de municipi. El camí i jor al costat i no participar-hi. Anem a sopar al lloc on ells
25
l'entorn canvien. Conreus i tanques envolten un han dinat. Per 1 €més, meravellós: revuelto de menestra,
camí més descuidat. Més endavant passa a ser fritura de peix i cuajada, i els altes altres coses. I en un
semblant a abans, amb domini absolut de les bon entorn.
oliveres.
Pintades convidant a la protesta: volen posar Comprem queviures per esmorza (supermer-
30
una refineria a la zona. Més endavant una cruï- cats el Árbol), demà no hi ha on aturar-se.
lla amb mostrari de senyals: l'accés a l'alberg de
l'Almazara, de la Junta. ÉS aquell que queda
perdut en el no res. Hi pararan les alemanyes
que veurem comprar al poble i retrocedir 6 km!
35
per tornar a fer-los l'endemà.
Seguim. Es nota que ens acostem a la civilitza-
ció -poseu-hi to negatiu- , gir, creuar tren i pas
sota un llarg pont per la cuneta d'una carretera
40
transitada. Creuar-la pel dret i seguir per l'altre
cantó. Tomb tonto de 300 m per un problema
de propietats: cal donar la volta a villa Isabelita.
Una pista ample i més tard una altra menor ens
porten, donant una volta, fins a Villafranca de
45
los Barros. Sorprenent: hi ha vida al poble, és

10. JORNADA 7 (28 km) DIA 19.05.09 TEMPS lament un DORMITORI, un lloc on apilotonar-se per dor-
mir. Impossible fer-hi res més: una dutxa i un WC per
Villafranca B. - homes i un per dones, un safareig impracticable, un pati
(Almendralejo) mínim; sense cuina ni menjador (una saleta amb sofà i
- Torremejía tv per 4 persones), dormitori sense espai per res, i aprofi-
tadíssim; tot ple de cartells amb unes traduccions -caste-
llà, anglès, francès, alemany- horroroses on es prohibeix
0 Villafranca de fer de tot. I moltes portes simplement tancades. Té mes
Ens fem l'esmorzar a l'Hostal Perín amb el que varem prohibicions que un manual de sexe de qualsevol sec-
los Barros comprar: magdalenes i llet que algú s'escalfa al microo- ta judeo-cristiana. Preu: com els bons i boníssims: 10 €.
nes de l'habitació. Sortim. Negra nit. Poc a poc arribem Per la poca conversa mantinguda sembla que han estat
al camí. -alguns- a Catalunya, i una filla viu a Manlleu. Els devien
5 explicar allò dels catalans ...i s'ho han cregut.
Trams de pista, trams de camí. En general bo, planer i
voltat de vinyes. Currua de tractors cap al tros. Serà el dia Torremejía és un poble d'aspecte desèrtic, amb menys i
més monòton de tots, el de major calor i el de final més pitjors serveis que altres, en tot cas més allunyats de l'al-
dolent: Torremejía i el terrible alberg Rojo-Plata. Pel camí berg que en molts altres casos. Fa un dia de condicions
ens anem atrapant els uns als altres. Avancem els suïs- quasi extremes: en plena onada de calor. Fins a les 20:00
10
sos, Manu i Carles, i algun altre. Decideixo que m'aturaré no es pot anar pel carrer. Per poder comprar o menjar o
al final d'una llarga recta, en la única ombra que es veu en beure cal anar al DIA, a la carretera nacional, sota aquell
km. JP s'inquieta abans, truca a JL: JA pararà. Efectiva- sol terrible. La gent no sortirà al carrer fins les 7 o les 8.
ment, m'aturo. Arriba l'un; més tard l'altre. Esmorzar. Són Les botigues obren a les 6. Dinem a un restaurant de la
(Almendralejo) les 9 tocades. Van passant els avançats fa poc. Seguim
15 carretera: tota la colla junts, per un cop (amb excepcions,
camí. Ens distanciem, cadascú al seu ritme. Comença a falten algunes alemanes): Alain (Bayona, França), parella
picar la calor. A l'alçada d'Almendralejo -que queda a l'es- suïssa, una alemanya, Carles, Manu i nosaltres. El men-
querra, a un km- ens avancen tres senyores en la seva jar no és esplèndid. El vi pitjor. Al vespre ens diuen que
marxa anti colesterol: això és ritme. Clar que com a única no fan sopar. Ningú es queixa. A darrera hora volta per
20
càrrega porten algun michelin i para de comptar. Desa- l'alberg de la JE amb Carles.
pareixeran en algun dels molts camins que retornen a Al-
mendralejo. Seguim al sol. Vinyes, cereals, vinyes i més Tarda entre la llitera i el bar (Hotel milennium). Hi sopa-
vinyes. A les 11:00 parada sota la poca ombra d'una olive- rem els tres un plat combinat. Passem la tarda allà tan-
ra. Calculem que queden 6 km, una horeta. A l'horitzó es cats. TV: toros, la Feria de San Isidro. És el que hi ha.
25 veuen uns turons : Torremejía ha de ser a la falda, just al
davant. Finalment, arrupit sota el pes del sol, Torremejia
Torremejía
és una ratlla blanca al fons que es va acostant lentament.
Creuem la via per un pas inferior i un corriol fins al camí
que acaba en un carrer lleig i trist. Truca Manu i ens expli-
30 ca on és l'alberg. Cal seguir recte fins poc abans de sortir
del poble.
Torremejía té un alberg de la Junta tancat, en obres. Aca-
ben d'obrir-ne un de privat en un carrer desèrtic, ran del
35 camí. Els pelegrins fan cua a la vorera del davant, on hi
ha certa ombreta. Truquem al mòbil del propietari: que
tenen feina, que vindran a les... Mitja hora d'espera o poc
més. Som nou esperant: Suïssos, francesos, alemanyes,
bascos, catalans,...
40
L'alberg privat de Torremejía -ROJO-PLATA és el seu
nom comercial- és horrorós. N'he fet una crítica cruelís-
sima a algun lloc d'Internet. Té els pitjors defectes dels
albergs públics i dels privats junts. Sembla mentida que
45 el deixin obrir en les condicions que ho fa. Quin control
exerceix la Junta d'Extremadura? És essencialment i so-

11. JORNADA 8 (16 km) DIA 20.05.09 TEMPS rible. Poc a poc donem una volta per la ciutat, de recurs
en recurs. Passem pels aqüeductes, l’alberg (Molino de
Torremejía - Pan Caliente), la basílica de Sta. Eulàlia, etc. Fem com-
Mèrida pres de compromís i al bar a refrescar-se!
20:00. El termòmetre de la farmàcia del centre marca 31
graus. Res. Passejant ens arribem a la pl. d’Espanya.
0 Torremejía Volteta. Passem per la seu de la Presidència de la Junta
Com cada dia sortim quan encara és fosc. Costa trobar d’Extremadura (tancada). Tenim sort i uns nois ens dei-
les marques del camí, però la llum ve ràpidament. Tenim xen la taula per passar ells a la de dues noies massisses
la carretera a prop Camins regulars i alguns corriols. So- que hi ha al costat. Sopem i fem sobretaula. La darrera
lament carretera vella en un petit tram, sense cotxes. Al- nit, relax, xerrameca, confidències,... De tornada a l’hotel
gun punt dubtós i de risc d’error en canvis de camí. Però -00:30- 24,5 graus.
5
ens en sortim perfectament.
A l’endemà a les 7:30 dutxes i cap a l’estació a esmorzar.
Gaudim d’una de les sortides de sol més belles de la set- El tren surt (ja, ja, ja...) a les 7:56. Comencem amb un
mana. Poc abans d’arribar a Mèrida parem a fer un petit quart de retard. Tot el viatge amb retard, per a arribar a
refrigeri. Ja esmorzarem a Mèrida. BCN a les 9 de vespre, pràcticament a l’hora. JL baixarà
10
a St. Vicenç de Calders per agafar rodalies. el altres a
Arribem a Mèrida a les 9:30. Quaranta-cinc minuts més Sants. Fi del viatge.
tard som a RENFE negociant el canvi de data del retorn:
volem tornar un dia abans. Quan s’aclareixen paguem i
15
ens fan nous bitllets. Busquem un hotelet barat i proper a
l’estació. Deixem les motxilles, dutxa i sortim a coneixer
MÈRIDA
la ciutat. Primer esmorzar al Tapas Rom: Torrada cata-
lana (volen dir amb pa amb tomàquet) d’ibèrics, torrada
amb formatge del Casar, morcilla, birres,...
20
Visitem el Museu Arqueològic Romà de Mèrida: val la
pena. Hi trobem en Carles -que s’ha quedat (per anar al
metge, segons Manu; per conèixer la ciutat, diu ell)- un
vigilant que parla català amb el que xerrem uns moments,
25 estudiants portuguesos, turístes japonesos,... Vaja, el
normal.
Comprem un tiquet vàlid per diferents llocs del patrimoni
romà de la ciutat. No tinc clar que l’amortitzéssim, amb
30 aquell sol no es podia visitar gran cosa i moltes eren gra-
tuïtes. L’anfiteatre és interessant, però en pitjor estat que
el d’Itàlica. Els venedors proposen restaurants per dinar
a la zona turístics. Entre ells
un xicot de St. Antoni de Vila-
35 major, que ens explica que ell
i pare són catalans i la mare i
la germana extremenys.
Per dinar JL agafa afecte a un
40 restaurant concret, a la zona
turística. Regular. Migas, car-
xofes, callos, peix, cafès ,w.,
orujo,... 37 €.
45 Intentem fer alguna visita a
les 4 de la tarda. El sol és ter-

12. JORNADA DIA
Els paisatges de la Via de la Plata són diferents als d'al- TEMPS Carles. Aquest barceloní, com tants altres caminants, ja és
tres camins que (ara) porten a Santiago. la VP travessa veterà dels Caminos. La seva bonhomia i els seu bagatge
terres tant o més dures, molt més meridionals, més càli- cultural fan que elli els que l'envolten gaudeixin de l'entorn
des que la majoria dels altres camins. No ha d'estranyar, arquitectònic i general d'una terra que pot basar en el des-
per tant, que les condicions siguin més difícils. Una altra coneixement general exterior els seus valors i atractius de
cosa és que les administracions de la zona juguin papers descoberta.
diferents d'altres llocs i la seva contribució sigui poc bene-
0 ficiosa en alguns aspectes. Sabem que els albergs de la Manu. Basc polifacètic: cuiner i gastrònom, caminaire per-
Junta són molt bons i milloren l'oferta. Amb temps pot millorar el conjunt. manent, coneixedor de tos els
camins a Santiago, sossegat
(no és del mismo Bilbao) i molt
Les terres de de la VP, situades al sud en bona part, són amable, no hi ha activitat que
5 diferents de les del nord (Galícia, Astúries, Castella,...), i no conegui i/o no practiqui.
tenen condicions i tradicions diferents. Per descomptat Possiblement pocs companys
que la seva entrada en el món del senderisme i el turisme de Camino pugui ser tant discrets i tant útils en la major part
és recent, lenta i difícil. Possiblement els calgui una etapa de les circumstàncies. (pot ser jo que tingui el dia pilota?).
d'aprenentatge, però l'orientació presa, amb les pertinents
10 excepcions, és encertada i positiva. Queda a la VP un llarg He parlat de la calor que feia. Per mostra un botó: tant sols
recorregut per posar-se a l'abast del públic majoritari que, cal veure com es produeix, per efecte de la calor, la su-
ara, és a punt de saturar el camí francès i comença a ne- blimació -pas directe de sòlid
cessitar nous reptes, noves ofertes. Cal que la VP sigui ca- a gas (sense liquació intermè-
paç, tot i la crisi, de donar el salt i assolir el nivell mínim per dia)- de l'escultura de Trajà
15 a llençar-se. a Itàlica. Un consell/petició a la Junta (la que sigui): quan
posaran arbres al llarg del camí de la VP perquè els cami-
nants es puguin refugiar? perquè si ara passa això, de juny
Caracoles. Veureu en els textos una àmplia referència a a setembre la cosa pot ser terrible.
aquest tema. Tot i no ser una menja a l'abast del gust de
20 tots els públics, és un dels diferenciadors bàsics de la gas-
tronomia i un dels valors que, a la curta, formarà part de les
banderes de la VP.
25
El porc ibèric i les especialitats derivades, així com els al-
tres productes gastronòmics equivalents -boví i equí au-
tòcton, els vins,...- són la gran eina de la VP per esdevenir
una proposta diferencial en positiu. Al cap i a la fi, l'essència
30
dels camins ja no és el sacrifici, el pelegrinatge i la pietat
(agradi o no). Mentre que l'alberg és essencial com a forma
de contacte humà i convivència, la gastronomia és l'altre
pota bàsica, en aquest cas per
35 la banda alta.
El patrimoni d'aquests territoris és, ben segur, la tercera de Aquí al costat presento algunes mostres de la senyalització de la VIA DE LA PLATA EN
les bases per a garantir el seu atractiu i la seva pervivència. EXTREMADURA, la VP falsa, la que crea confusió entre els caminants. Com es pot
Els valors qualitatius, quantitatius i diferencials que l'art i les veure és grandiloqüent, exagerada, fora de lloc i poc útil (per no dir inútil). Ja ho he dit
40 restes romanes donen a la Via eviten que els "Caminos" al text, cal sumar, no desviar, ni restar ni distreure. Mentre
esdevinguin un cuntínuum massa homogeni i un aborri- els albergs són molt bons i positius, aquesta senyalització
ment cultural tot i l'interès permanent que el romànic i altres i aquesta proposta és nefasta i innecessària, en especial
elements donen als camins transversals. Extremadura ha quan hi ha altres mancances molt més necessàries. Con-
de saber aprofitar aquests valors -possiblement encara es tràriament, la senyalització d'albergs -singular i mínima- és
45 pot fer millor- i contribuir en positiu a la VP. suficient i adequada.