3. Però, abans, queda per aclarir tot el que va passar el dia anterior i el dia després.
Abans:
Divendres, 5 de maig:
Sortida BCN-Sants, 12:•30
Arribada prevista: Haro, 19:24
Arribada 20:23 (V.O. RENFE)
Perdem bus a Santo Domingo de la Calzada (SDC).
Cal agafar un taxi a SDC.
21:15, SDC: Plou. Albergs plens (això ens diu un pelegrí).
Allotjament d'urgència a hostal de monges (50 € hab. doble, s/e)
Sopar cafeteria SDC. Plats combinats. La cosa millora.
Dormim en habitacions dobles (2J+2J). Plou tota la nit poc o molt.
Després:
Divendres 12 de maig tarda, dissabte 13 matí.
18:00 Sahagún. Alberg. Dutxa a l'alberg de Sahagún.
Estanc. Cervesa a la plaça Major de Sahagún. Ambient cubà.
Sopar en "salón" cafeteria de Sahagún. A fumar a la cafeteria.
Estació (21:30, tren previst per 22:02)
Coneixem jubilat català que ha fet sol des de Roncesvalles
a Sahagún en 10 dies, 45 km de mitjana (esgarrifança
general).
Prenem tren 22:15. Lliteres: sis tios en un camarot.
No hi caben més que dues persones dretes (quina sort!).
Dissabte, 13 de maig.
Matinada. Mentre 2J dormen, 2J fan amics al tren.
03:00, 4 J dormen.
De 06:00 a 08:00 J's van despertant-se segons l'ordre habitual.
08:36, hora prevista arribada. Hora real: 08: 50.
3J reclament per retard en arribada a Haro: Feta la llei, feta la...
4J es despedeixen: Sitges, Figueres, l'H, BCN.
Dilluns a pencar. Cert J no apareix fins divendres.
4. JORNADA 1
Dia 06.05.06
Sto. Domingo de la
Calzada - Tosantos Amenaça pluja, tot és emboirat. Poc després de sortir de Santo Domingo de la Calzada
passem un pont (Riu Glera, més endavant riu Oja /Rioja/) i enfilem ran de carretera.
Alguns camioners ens parlen de sa mare. Es posa a ploure, fluixet, però cal treure els
impermeables: vaja sarao. Plourà fins poc abans d’arribar a Grañón, darrer poble de la
Rioja. Els camins quedaran molls i enfangats per tot el dia, però ja no plourà més (ex-
0
ceptuant una gotellada a l’arribar a Tosantos, i la nit de Frómista).
Primer esmorzar en camí. Les monges no donaven res (per 50€, què vols?), i hem pres
algo a l’habitació: cafè, fruits secs. A Grañón comprem entrepans, cerveses i cafès (ei,
i la pastilla!). Cal prendre-s’ho al carrer o sota els porxos que hi ha a la placeta. Servei
5
únic al poble: tothom para aquí, i més amb aquest temps. En front, una vella església
on hi ha un alberg (entrada per l’altre cantó, pujant un pis)... Sr. anglès preguntant per
la parada del bus (afortunadament no busca el metro). Més tard el trobarem caminant.
Què s’esperava? Picadilly? Per sortir del poble et fan seguir innecessàriament tot el
carrer major -no sabem el nom- i retornar per un carrer paral•lel completament enfangat fent migdiada (no m’estranya, ja el coneixerem). Ens atén
10
que hi ha sota. Gràcies. Després, afortunadament, la pista millora. un xiquet valencià que trobarem sovint durant els pri-
mers dies de camí (el de la motxilla de 20 kilos! barbeta i
Ja som a província de Burgos. Oficina de Turisme ran de carretera; gran, espaiosa, porrets). Dutxa amb aigua freda, que santifica! A la tarda
amb merchandising. Sello. “Me das un beso?”. “NO”. Sàvia resposta a una pregunta visita a l’ermita de la MD de la Peña (quin bagatge cultu-
tonta. Venen souvenirs pesants -metall, ceràmica-, perfectes per carregar una setmana ral que fem!), i al Bar el Castaño (socis honoraris fins a
15 l’hora de l’oració). Sopar comunitari: arròs d’olla, feta per
a l’esquena. Marxem sense res més que el segell i conya i alegria, que és el primer dia
(ei, perquè rima, que també hi ha alegria i conya el darrer dia!). Un solet alegre comen- un altre valencià, millor que el menjat per 2J el migdia a
ça a revifar l’ambient. Belorado, tot i l’Svetlana 1,2 o 3. Ambient cristianíssim:
oració, treball comunitari, hospitaler amanerat amb cara
Aturada de 2’. Compra de tabac: bàsic! En JP espera assegut a la font. En JA fotogra- de mossèn graponer,... Dormir a les 22:00, silenci. Des-
20 prés de l’oració, pelegrins fan darrera cigarreta davant de
fia escuts heràldics a les façanes de la decaiguda noblesa castellana (si em sentissin!).
Fa solet, s’està bé al sol. Seguim. Per sort la temperatura és baixa, sinó, faria una xa- l’Hospital. Neteja comunitària. 2J a dormir a les golfes (no
fagor per posar-se a córrer. amb), sobre taulons de paleta, 2J al rebost, amb els ma-
carrons. Trau al cap de JA a la nit: portes baixes, manca
Paradeta de 15’. Relax de peus, menjar algo, beure algo. Dos grups: 3J + J; hi ha man- de previsió, JA marcat per deu dies. Hem trobat molt per-
25
dra; el primer dia és dur, i estalviar vint metres val la pena. Passa gent que saludem. sonal foraster a l’alberg, americans, brasilers, britànics,
Obres a la casa del costat. Un avi fa exercici sota el porxo on seiem: va donant voltes ...vés a saber! Segons com, potser som els únics que no
en un radi de dos metres; quines seran les seves preferències, Alonso o Schumacher? sabíem on ens ficàvem!
Per aquesta zona molts avis van amb espardenyes Pirelli, de llana, que a certa edat cal
tenir els peus calents. Arriba el matí. Esmorzar comunitari: llet, pa, melmelada,
30
galetes (diuen que en tenen moltes al rebost! devia fer
Molt camí per pujades i baixades, quan arribarem a Belorado? Bastants trams propers fallida la fàbrica). Alegria per poder marxar. Llibertat de
a la carretera. No es veu Belorado per enlloc, fins que el teim als nassos. Entrada del pensament! Lloem al Sr. tot tocant el dos.
poble baixant una vall: alberg entre les primeres cases. Més albergs. Comprem queviu-
35 res per sopar en un super de marca desconeguda: espaguettis, sardines, pa, tonyina,
fruita. Anem a dinar a un restaurant de menú: servei amb tres Svetlanes* (la tímida,
l’alta i la tentasión!). Al costat, comiat de solters (no peregrins, no són els 4J!): el solter
“despedit” va vestit de nena, color verd, afortunadament amb els gallumbos nets. Plaça
guapa, gran, amb glorieta, porxos,... de les que agraden al JA (com a mínim).
40 • Svetlana (nom de dona de l’est:: Rússia, Ucraina,... veure sèrie TV3: Ventdelplà).
Quatre cases, una església (que no falti!), un castanyer, un bar (“el Castaño”) i un al-
berg. Millor dit, un Hospital de Peregrinos. Edifici vell reformat -repintat i obres a l’inte-
rior-; fet amb enorme cura (ironia), tan sols cal veure com pintaven la paret! Hospitaler
45
5. JORNADA 2
Dia 07.05.06
Tosantos - Atapuerca
Sortida matinera (ens ho sembla, però és tard). Fresqueta, boira baixa. Camí de lleuger
ascens. Alegria matinal. Ha estat bé l'experiència mística. Hem sortit quasi il•lesos -ex-
cepte el cap del JA. Interessant, però millor que s'hagi acabat, tanta intensitat...
0 A Espinosa del Camino -poble com acabat de bombardejar, cases enrunades, parets
verticals a mig caure-trobem la placa del carrer de Sta. Cecília: ens fem una foto de
família. De què ens sona el nom? (Sta. Cecíla, patrona dels enderrocs?).
Esmorzar al bar. Bocata de torta amb truita de pernil?. Cerveses i cafè (sempre un
quem un restaurant: triem el que sembla més interessant.
5 desgraciat, entre ells, i sovint un carajillo, o dos). Sortir i enfilar pujada als Montes de
Bon dinar de diumenge: amanida de llagostins, solomi-
Oca (continuació de la Sierra de la Demanda). Pujada sostinguda, relativament llarga,
llo,...natillas de chocolate (PMI !!!), tallats i carajillos. Serà
no molt forta. Trobem un pedregar convertit en pilotets de pedres: chortens* (fites) a
la gana o era bo de veritat? Carta de pedra (pissarra),
punta pala, l'afició dels caminants. Serà per lloar al sant?, als caiguts en el camí? Com
però bona (la carta, no la pedra). Rentem roba: s'asseca
a chorten, poc útils; no solen ser ni als llocs més útils ni més necessaris! Hi ha molta
amb dificultats. Estenedor de difícil accés. Vent (i anirà
10 gent. La Rocio/Sonsoles, que ja devia ser a Tosantos (crec que hi ha una foto que ho
a més). Fresqueta. Alberg: tot nou, com de bungalows.
confirma). El valencià. Ciclistes. A l'arribar a dalt comença a aclarir-se el cel. Tenim un
Dutxes patinen, terriblement perilloses! Després 2J (dife-
mar de núvols a sota. La sierra de la Demanda -la de veritat, segur- és al fons, blavosa
rents!) parlaran amb hostalera (20 anys?, "tenre" que di-
i fosca, envoltada de núvols, més alta que on som nosaltres, cap al sud-sud-est: esplèn-
uen a Girona, innocent, acollidora, ...un encant!. No dóna
dida. Olor d'herbes; taxus, roures i pins de plantació. Al primer pla que trobem hi ha una
ni per a mals pensaments! (bé, podríem fer un esforç).
15 torre de vigilància. Més enllà els pins ja són alts, sempre de plantació.
• Els Chorten (veure també stupa), són tombes, monumetnt funeraris,... i s'eleven en mig de la
muntanya fent de referència. També els jueus acostumen a posar pedres sobre les tombes.
Localitzat centre interpretació -PARQUE ARQUEOLÓGI-
CO- d'Atapuerca. La prehistòria els ha donat vida aquest
Caminar carenejant -amb un únic desnivell fortet al principi: baixa, puja-. Kms planejant poble. Venen cases noves a 20 kilos!, és dels pocs llocs
per la carena. Primer contacte amb la morena de la veu dura (i l'amic) a la que prenem on es veu créixer el poble! Bar únic. Contactes: policia
20
per malcarada (però si era la veu! com si fos d'Osona! que tenen veu de cazalla, roga- nacional jubilat (85 anys). Got trencat, futbol. Uns pan-
llosa i dura, del fred i la boira gebradora); ens anirem veient fins a Burgos. Plantació de talons tacats (JL), un innocent acusat. El asesino era el
pins per tot arreu. Vegetació natural escassa: Taxus, alguns roures escanyolits, i poca poli! Sopar tapes i/o bocates. Ciclista molt simpàtic i trem-
cosa més. Molts líquens penjant de les branques. Segon descans: uns fruits secs, beu- pat. Va sol. Ofereix sopar; resulta que hi havia una boti-
25 re, descalçar. Primeres tirites. Inici de baixada suau, lenta. Monitors acompanyen grup ga oberta tota la tarda del diumenge: evident, som gent
de deficients muntanya endins. Trobem els valencians que baixen. Xerradeta i adéu. sense fe. Com no hi hem pensat? El ciclista ens avançarà
demà: lògic. Fa uns 60-70 km cada dia. Compartim habi-
Gran monestir o similar quasi abandonat -com Poblet o Santes Creus-. Església arqui- tació amb pare i fill irlandesos. Poc contacte. Marxaran
tectònicament guapa. Monestir -part- en obres. Únic carrer, i amb cases a un cantó, on d'hora (i ben desperts!). Quina hòstia es fot el pare a la
30 hi ha el bar i l'alberg. Per fora algunes cases disseminades. Molt dominguero (propi del matinada al caure de la llitera! JP encara riu (i semblava
diumenge!). Passem sense parar. Enfilem pista per un bosc de pins seguit per una rou- serio i respectuós!).
reda esclarissada. Més líquens. Pas canadenc; hi haurà vaques? Sí. Més enllà prats i
vaques arreu: bestiar de carn, per fer bistecs. Vaques rústiques: banya llarga, peludes.
Mares amb vedells molt joves. Comencem a anar lents (deducció sàvia): ens avancen
35 la morena i el noi.
Shell i camino, dues imatges...iguals? (Veure foto). Passem (i això que hi ha un alberg
guapo, segons la fulleteria). Enfilem cap a Atapuerca: carretera, únic camí. Tres megà-
lits (a la tarda els exploraran 2J) i cartell d'Atapuerca. JA il•lusionat: això és la capella
40 Sixtina de la prehistòria!. La muntanya sagrada! 2J: hi haurà un bar? (ficció literària).
Atapuerca: no trobo l'alberg: el tinc als nassos (JA)!. Logotip amb fletxa: confon. Ens
instal•lem en alberg nou. (Morena i noi, que hem avançat!!, van al vell). Més tard bus-
45
6. JORNADA 3 A l'esquerra VILLALBILLA DE BURGOS -no confondre
amb Villalbilla, Madrid, que sembla més de jet set!-. Ni
Dia 08.05.06 tant sols reclam de l'alberg (mal senyal!). Busquem l'al-
berg. Ni rastre. A la fi algú en sap algo. Fins a les 4 de la
Atapuerca-Villalbilla tarda no obren. Dinar -bé, menys mal!-. Poc abans de
de Burgos les quatre a fer cua davant de l'alberg. Espera, no arri-
Sortida: fa fresqueta. Carai, no!, fa fred!. Durarà hores. Fins a Burgos. JA amb pan- ba,....Busquem més. A la fi algú ens dóna un nom: "La
talons curts: a fotre's. Prenem algo abans de sortir: cafè, fruits secs. Inici de pujada. Isabel!" Al segon intent, busquem pel pavelló esportiu i
Sortida de sol "epatant" a la nostra esquena. Contacte amb Rocio/Sonsoles (tercer, se- apareix la Isabel. "Ahora vengo, voy por la llave". Al cap
gon?): fa esquena-stop: algú li vol portar la motxilla? Resignada, segueix pujant, lenta, de dos minuts torna. "Aquí tienen las llaves, cuando se
0 amb el seu etern somriure; és un diessel: pausada, però avança inexorablement, ens vayan las dejan en el buzón, no se olviden de dejarlas,
ho demostrarà. La trobarem dies i dies, sembla impossible. Pla dalt de la sierra: creu que ya me perdieron las otras!". Adéu. Socorro: quin
immensa; de tant en tant se'n troben. Qui no fa propaganda no ven. Creuem la sierra alberg! 4 lliteres amb un llit plegat sota de cada una. Un
d'Atapuerca. Sòl calcari; tanques de filferro rovellades del vell recinte militar. A algun lloc bany brut i infecte. El terra, brut. Cap més servei ni utilitat.
al sud hi deu haver el jaciment que no veurem. Es veu Burgos al fons. Baixem a la vall. (Com deu estar que quatre tios se'n queixin!) Per sort
5 Petits villorrios sense donar senyals de vida. Cap persona a la vista, ni local ni visitant. el termo elèctric és nou i va bé. Dutxar-nos és la única
cosa bona que podem fer. 2 J al bar. 2J a visitar el poble,
A la fi un bar, calentet, amb bocates, birres, desgraciats (un) i cafès! Es va acumulant passejar, prendre el vent. partideta de cartes comunitària
gent: entrem, esmorzen, marxen. Cua al lavabo, únic i unipersonal. Sortim. Quatre al bar. Sopar al mateix lloc, dormir com es pugui i tocar el
italians perduts també pel desert. Més avall fan proves per trobar dreceres: fracàs total. dos. A la tarda ha aparegut parella cicloturista alemana:
10 Els avancem. ens avançaran. Els avançarem. És el Camino! fugen esperitats. Més tard, basc -de Donosti, acaba de
fer 50 km, i com qui res!- i senyora -lesionada, ha arribat
Llarga peregrinació per una carretera de tercera. Petits nuclis, cases aïllades a l'entorn en bus-; van a l'hostal. Dormim sols a l'alberg (raro, raro,
de la carretera, horts, camps, oms* morts (immensos!). Fred i vent, vent i fred. El sol raro,..., bé, si el veus s'entén!). El bar -restaurant ha estat
treu el nas quan hi ha sort. De mica en mica ens anem apropant a Burgos, cada cop es la nostra llar. Dinar, sopar, tarda, cartes, ....Lavabo.
15
percep més que arribem a la civilització. Villafria (ni que ho jurin!) a la vista, carreteres i
nusos viaris. La Rocio amb els peus a l'aire i el somriure afable, seu en una cruïlla. Atra-
pem els italians. Passem Villafria. S'inicia la zona industrial de Burgos: serà eterna, de
quilòmetres, monòtona. I no hem trobat el Decathlon! JL ha perdut mitjons assecant-se,
un de cada parell.
20
• ULmus sp, arbre de la família de les ulmàcies.
Travessar Burgos: és més llarga la zona industrial que la ciutat, o quasi. El recorregut
per la ciutat tampoc té massa interès, exceptuant el que tots sabem. La "Caput cas-
tellae" és una de les més importants ciutats del Camino. Mirant la guia un s'adona de
25
que té un important patrimoni, però res resisteix el nostre avançar imparable -excepte
alguna feromona, clar-. Ni rastre de la catedral, és a l'altra punta. Casa del Cordón (que
veurem gràcies a un guia espontani: "vengan, pasen por aquí y vean la casa de Cordón,
que el camino no pasa por delante y se la perderán."); tenia raó. Fa de guia espontani
el Sr.? Serà com el gos de Castrojeriz (vegeu dia 5)? o vigila com l'avi de Boadilla del
30
Camino (dia 6)? Tips de buscar decidim parar al Primer lloc possible a prendre un cafè.
Darrere de la Catedral, bareto infecte per descansar i salvar-nos del fred. Un dels banys
més bruts que he vist (i tot el bar). Calma, que pot ser pitjor! Creuar pont (riu Arlanzón),
els avis que prenen el sol ens indiquen el camí -són allà, veient passar el pelegrins,
com qui veu passar el peix a la llotja-. com se'n deuen enfotre! Pollancreda, alberg
35
de bungalows, hostalera brasilera (S/comentaris: Brasil, tararararà,...) Últim adéu a la
morena i el noi. En el nostre record quedaran asseguts per sempre al porxo enfront de
l'alberg dinant,... Llarg passeig entre altíssims arbres. Prohibit fer foc. I les velles barba-
coes recorden altres temps sense prohibicions. Monasterio de la Huelgas (vagues de
sindicat? CCOO?); ara zona universitària.
40
Comença a fer bona temperatura. Camí planer, monòton però amb pollancres grans
i frondosos. Estudiants en pràctiques de topografia. Servei o escola forestal. Obres
d'una gran urbanització privada. Canal xic, tren, estació (Alameda, nóm d'una fàbrica).
45
7. JORNADA 4
Dia 09.05.06
Villalbilla de Burgos-
Castrojeriz
Prenem algo -cafè, fruit secs- i marxem, fugim. A la farmàcia el termòmetre ens dóna
la temperatura (6º C) i l'hora (7: 39). Baixem a l'estació d'Alameda, creuem la via i
comencem el camí. Obres d'autovies noves -ja era hora, quina falta que els fa! ara ja
podran passar dos camions cada 10 minuts!- . Per cert, ja n'hi ha una de perpendicular.
0 La Rosa dels vents. Pintades independentistes CASTELLANES a les pilastres de l'au-
tovia! Tindran un Carod-rovira de Castella? Algú és conscient del que costa trobar un església, com un arc del triomf! Una altra utilitat!
lloc íntim on procedir en un país tant pla i sense arbres? Aconseguir un lapse lliure de
pelegrins de pas? Afortunadament Villalbilla dóna joc i ofereix algunes possibilitats. 3 J, Calor. És tard. Gana. Castrojeriz. No sabem quin al-
generosos, no s'esperen; són molt discrets. I el J caga sota els ponts de l'autovia inde- berg buscar ni on són; anem al primer: un càmping +
5 pendentista castellana. Tornarem a procedir, però mai més en un lloc tan emblemàtic, alberg. Ok. On dinar?. La Taberna? "Demasiado tarde,
a tocar de l'Arlanzón. ya hemos cerrado la cocina" . "•&XJR%/F$/JHGW
•$HVE%UB" (JA).. Tibantor a l'ambient, "se mastica la
Tardajos i Rabé de la Calzada: poblets petits, cases baixes, velles, nobles, carrers tragedia" . Entre tots ho arreglen, JL pacifica. Algo troba-
buits, escuts i hidalguia. Amagat entre carrerons trobem l'alberg de Rabé de la Calza- rem. ....Passa el temps, les panxes s'omplen,...llom, pa,
10 da. La formosa hospitalera és una gironina, sitgetana d'adopció, francesa de llit (o és truita de patates i cervesa (de litre). Amigos para siempre!
alemany?). Molt amable ens dóna esmorzar -llet, melmelada, galetes, torrades- i ens (Be you allways, be my friend!...). A la tarda 1er contacte
cobra els 2 € lògics i de tarifa per cap. La Sra. és molt trempada, i el marit també, cal ser amb l'ICS (tres noies). Aproximació, prenen el sol. Nosal-
esportius i reconèixer els valors de l'enemic. Xerrem un ratet. Mentre 2J van -un a un- al tres també: Taules i birres. Primers diàlegs (quin futur que
"Salón de pensar" (lavabo). Per cert, la casa té estructura d'allotjament privat, familiar: ens espera!). El castell de Castrojeriz ens fa ombra. Ren-
15 lavabo, cuina,...suposo que també les habitacions. L'aspecte exterior de la casa no ho tar Roba: no s'acaba mai el programa. Hostalers: família
desmenteix. En sortir apareixen els valencians: faran paella també aquí? Seguim el holandesa (pare sense cama, Sra., fill, filla,), ...Anem a la
nostre camí, que el sol comença a amenaçar-nos amb un dia del Cid: "Polvo, sudor y Taverna: sopar a un altre lloc...per recomanació de Toño.
hierro,...." Cambrera entre sossa i guàrdia civil. L'alegria de la huer-
ta!. Ni mals pensaments. Ni que vulguis.
20 Pujada, Pla. Baixada. Al fons Hornillos, un dels pobles més bonics que hem vist: cases
homogènies, arreglades,...fa goig com pocs dels que veurem: és harmònic. En altres
casos es barregen cases de cert nivell amb edificis desastrosos. Comença una bona
pujada fins a un altiplà que serà bastant etern. Parella gran: ella amb motxilla, ell amb
carretó; és un artilugi molt interessant. Camps de cereals i pèsols. Ocells que canten.
25 Esparvers,... Algun ramat vist de lluny. Plana que no s'acaba. Cereals. Pèsols. Cants
d'ocells que no s'acaben,... Sol. Pèsols. Rostolls. Ocells. Castella.
A la immensa plana hi ha un petita osca, una vall menuda i acollidora amb un alberg
solitari com un oasi en el desert, voltat d'arbres i de verdor, sota uns arbres -pollan-
30 cres, oms?-, apartat del camí: massa esforç, no baixarem (300 m anar i tornar!). Pujar
a una altra plana. Tant o més llarga que l'anterior. O només ho sembla? No s'acabarà
mai? Petites valls laterals precioses, de pel•li americana romàntica dels 50 amb actors
hollywoodians. Falta la caseta, el tancat pels cavalls, la rossa,... Hi ha els ocells, les
ovelles,...
35
Finalment baixada! Hontonàs: un museu de maquinària agrícola rovellada escampat
per tot el poble: furgons, camions, tractors, arades, enbaladores,.... Al mig del poble,
encarat al sol, un alberg -"el Puntido"-, que sembla molt concorregut, si més no tothom
hi para a beure. Una església que fa ombra (caram, útil a la fi). Una cervesa per cap. Un
40 dels grups italians que trobarem a diferents llocs (l'Herrara i el seu somriure); hi ha di-
versos grups. La calor ens atonta (a uns més que a altres). La Sra. de les cuixes atonta
algun J. Continuar. Sender, quilòmetres. Carretera, quilòmetres. Sort del arbres, a la
carretera. Convento de San Antón: la carretera passa per sota les arcades de la vella
45
8. JORNADA 5 en marxa! Sopar. Futbol, peregrins acaramelats i despe-
dint-se (quina tia! molt alta i guapa; però dreta i vestida de
Dia 10.05.07 pelegrina perd, comprovat al dia següent; o la nostàlgia
l’ha aixafat molt). Falta l’amiga Ceci per acabar el judici
Castrojeriz - Frómista
al tio. Guanyarà el Sevilla la copa de la UEFA. 2J es que-
den -previ pacte amb l’hospitaler/marit de l’hospitalera-.
Esmorzar a la Taberna, foto i despedida. Per enèssima vegada ens recorda el 3%! I ell Tornaran a la carrera els tres, no se que corria més perill.
té penjades dotzenes de bitllets a les bigues del bar; moneda de curs legal! Hi ha una L’amo del bar és jovial i dicharachero, la sensació final
bella història a la Taberna: el seu gos -surt als diaris penjats a la paret- era el gos pelegrí és que entre tanta alegria ens ha timat. Alegria. Pitjor si
(Berni, pastor alemany); n'acompanyava cada dia un, escollit per ell, fins a Frómista i haguéssim sopat malament!
0
tornava. Algú el va enverinar un mes de febrer, fa mesos (o anys). Carrer llarg, solitari,
cases de pedra, moltes esglésies; i si les contéssim? Caldrà fer-ne un recompte. A la fi
sortim. Petita plana: travessem pla d'aiguamolls amb un pont llarguíssim. Comença una
pujada. Collons, ningú se l'esperava. Quin pendent!. 15%? El JA s'escapa -normal, és
un cabut- avança un ciclista en plena pujada: per explicar-ho als nets! També avança
5
a la Rocio/Sonsoles!. Petita plana -descans- i...baixada. JA perd cafè apostat amb JL.
Plana immensa. Molins-generadors al sud. Cereals i pèsols cobreixen els camps per
tot. Una font amb berenador en una pujadeta. Peregrins de tots colors. Aigua potable,
bé escàs, fet anormal,...tots a beure.
10
Passada la plana i el turó, una petita baixada, un poble a la dreta -que no hi passa el
camí- i un alberg als nassos. Una vella església reconvertida: bon treball, sembla un
museu més que un allotjament. Hi ha lliteres a la sala mateixa on hi ha la recepció. Fa
goig, guapo. Segellem. Seguim: pont antic sobre el Pisuerga, que pasa por Valladolid
(no ho aprofitem). Avancem els italians, i arribem a Itero de la Vega: esmorzar! que ja
15
tocava. Birres, bocates de pernil, salchichón (fino), etc. Pa dolent, cafè bé. Mala llet
entre pare i filla. connexió a internet....difícil, però aconseguim carregar el mòbil,...
Algú recorda que va passar? hi ha algo a dir? Tirem de fulletó i d'internet. "Pequeña
población de 187 vecinos por cuyo término discurre el canal de Castilla y que cuenta
20
con interesantes bodegas excavadas bajo tierra." "Qué ver: Iglesia parroquial de Ntra.
Sra. de la Asunción (s XVI) (...)Rollo gótico (s XV)" Què deu ser el rollo gòtic? Serà un
classe magistral de la ESO? "El Rollo Jurisdiccional , de estilo gótico, ocupa el centro de
una plaza,(...) conservando en muy buen estado un trabajo de gran belleza con motivos
25
jacobeos. El rollo es símbolo de soberanía e independencia de la localidad, merced a
un privilegio del Rey Enrique IV, confirmado por los Reyes Católicos en 1482, por el
cual la villa dejaba de estar sometida a los derechos de jurisdicción de los señores de
Melgar y Castrojeriz. Lamentablemente, como casi todos los hitos, cumplió funciones
de picota donde se encadenaba a los ajusticiados".Boadilla, àrea de descans, font amb
30
roda per pujar l'aigua; pelegrí gira al revés: font espatllada. Ningú és perfecte. Indíge-
na (80?) amb barret amb centenar de pins, vestit (traje), corbata, jaqueta de xandall,
bastó... opina: "Hombre, ya la habéis jodido!" A la sortida comença canal de Castella.
Fròmista: una població al sol. Final de la sisena etapa del Camino segons el Codex
35
Calixtinus, i que té importants monuments religiosos (què, sinò?): església de “san
Martín,( s XI), uno de los mejores ejemplares románicos del mundo”. Acte de fe; no
l’hem vist (o no ens n’hem enterat del nom, i això que aquest any fèiem cultureta!).
Quina calor hi deu fer a l’estiu! Trobem l’alberg -municipal-; segellat de carnet. És mo-
dern, està bé. Dinar al Van Dos ... Bé. Trenquen copa de JL: efectivament, van dos (el
40 cambrer va esberat, massa gent!). Ensaladilla, menestra, conill, bistecs,...cafès. Visita
al poble (2J), bars (2J), 2a visita al poble (4J),... visita al CAP: en JF té un esquinç.
Farmàcia. Cervesa/tònica. Arriben les de l’ICS: sopen a fora , amb l’alemany paparra
(que dolenta és l’enveja), al costat, a la terrassa (carrer). Refresca i 4J passen a sopar
a dintre. Segon contacte seriós: el JP ofereix serveis sanitaris i experiència. La ONG
45
9. JORNADA 6
Dia 11.05.06
Frómista - Carrión de
los Condes Sortir i a caminar. Tot tancat. temperatura agradable. El dia promet ser calentonet, i
cal anar per feina, però a aquesta hora és fresquet, esplèndid. Afortunadament l'etapa
serà curta i planera, dia de decans. Cafè i pastetes variades a Población de Campos.
Per segona vegada apareixen les Pipas Facundo: JA en compra. "No te vayas de este
mundo sin haber probado pipas Facundo" (Carrusel deportivo, la SER). Tothom parla
0 del Sevilla, campió de la UEFA, principalment la TV dels bars. Això no és res! I si el
Barça guanyès la Xampinyons? Ah! llavors la cosa canvia! (Esos catalanes!)
Comença una llarga peregrinació per carrils especials per a pelegrins, fets expressos
ran de carretera. Tenen unes fites immenses- 80 cm, logo de ceràmica, quatre per in-
5 tersecció, moltes interseccions,... costosissim!- per evitar el pas de vehicles, excepte
bicis. Centenars de fites. Quilòmetres i quilòmetres. Hi ha una via alternativa interior,
algo més llarga -poc- i amb menys pobles. Tot pla. No hi ha altra cosa que horitzó.
Horizontes lejanos! Si ve un andorrà es torna boig! Pocs arbres al llarg del camí: cal
fer penitència i sacrificar-se, el pelegrí que es foti. De fet quasi cap arbre, excepte una
10 plantació de pollancres (molt útil si el ventre ho demana). A Villarmentero (o era a Re-
venga?) hi ha un quiosc tronat sense cafetera; seients bruts, incòmodes i a l'aire lliure,
sota unes uralites. Que n'aprenguin. Anirem a un altre lloc.
A la Taverna de Castrojeriz ens van dir que aquí feien el millor lechazo -era lechazo?-
15 del país, bé, de la zona. No ho podrem comprovar. Hi ha un hostal, un restaurant,
una església, una escultura de pelegrí,.... I un bar a la plaça. Hi esmorzem. Bocates,
birres i cafès. Busqueu sirga a Internet (imagenes): sembla que no hi hagi res més al
món! "...mencionada en los libros de peregrinos que immortaliza Alfonso X el Sabio
en sus cantigas". Església de la Virgen Blanca -la vàrem veure, era als nassos- gòtica
20 amb reminiscències romàniques; té tres sepulcres policromats i un retaule "de tablas
castellanas del s XVII" (que ens ho tradueixin).
Població ja de cert pes. La més important del Camí a la Tierra de Campos. Residència
de reis i pàtria chica del primer marquès de Santillana -per això té plaza i escultura a la
25
vila! (ei!, ho vam veure!)-. Dos monestirs (Sta. Clara i S. Zoilo), moltes esglésies (sta.
María del Camino, Santiago, s. Andrés, s. Julián, N.S. de Belén). Diferents albergs: Tarda: 2J al bar. 2J al carrer. Passeig -4J- pel nucli antic i
tres (a moltes guies solament en consten dos; el nostre no). Busquem el de més en- pel parc del Carrión; guapo. Gran i activa zona esportiva.
llà, per ser més àgils a l'hora de marxar; serà un problema: no trobarem on esmorzar. Per ser una ciutat menuda, vaja ambient i serveis. El JL
Alberg de convent de monges, antic noviciat: dormitoris de nenes: llitets, dutxetes, ...i rep trucades de feina: cabreo! Sopar a la Corte. Hi hem
30
una monja riallera. Aquesta ens va explicar vida i miracles de l'ordre a la que ella i dinat bé, sopem bé. Cocido castellano (d'allò més dietètic
el convent pertanyen. Recordo algo de miracles, nens i francesos, però no eren de per sopar!), ensaladilla,.... Al mig dia gran servei (noies),
Lourdes: normal, això passa cada dia. Passa capellà modèlic a saludar els pelegrins. al vespre servei masculí: peregrino, jodete!.
Quatre euros, parets blanques, sant Crist i nen Jesús sobre la paret, entre les dues
finestres,... posters del Camino i vida cristiana. No hi ha ningú encara. Esperances de Però el millor està per arribar. A l'habitació (12 pax), un
35
tranqil•litat....que es frustraran i molt. S'omplirà; totes les habitacions plenes, o això ronca sorollosament, després un altre arriba i ràpidament
semblarà al vespre. l'imitarà, amb més escàndol. Els mamuts de fa 80.000
anys eren mosquetes al seu costat fent soroll! L'escan-
Dinar (Hostal la Corte): decidim dinar bé. Farem un bon dinar,...que no se sap mai. A dalera roncadora és insuportable. El JA pren mesures:
cada viatge hi ha d'haver un bon dinar. De fet, pocs mals dinars hem tingut, però en es posa els taps de les orelles. Inútils. Agafa la manta, el
40
aquest cas som més generosos, i la generositat comença per nosaltres mateixos. Ribe- sac i el coixí i a dormir al passadís: que bé es dorm sobre
ra de Duero criat en roure, lechazo (solament n'hi ha per un), albergínia farcida al forn el terra dur! I el JP trobava el somier massa tou! Durant
amb crema d'espinacs (wau!), xipirons farcits amb gambes, chuletón, ... Al mateix res- la nit plou i trona,...i el del terra pensava que picaven les
taurant arribaran més tard les noies de l'ICS. Foto junts. Corones. L'alemany segueix. portes!
45
10. JORNADA 7
Dia 12.05.06
Carrión de los Con-
des - Sahagún Ens toca diana la Dawn's Lady (o Sra. Apagui el Llum). A les 6 a.m. ella ha acabat la
son i obre el llum per a tots. Gràcies. Res de seguir dormint, la vida és jove, ganduls!
El sol surt per tots igual i cal aprofitar-lo. Encara que els bars siguin tancats, els camins
ja estan posats.
0 Comença l'etapa més llarga: 37 km. I comença bé: no hi ha cap lloc on esmorzar, i que-
den 17 km fins al primer poble! Busquem, mirem un hotel, mirem la benzinera (fins a les
9; qui es lleva abans de les nou?),... RES. Agafem la pista asfaltada, com tots -dotzenes
de pelegrins- i a fer camí. Al cap de 3 o 4 km de camí trobem cigonyes esmorzant:
algú rega un camp d'alfals i se n'apleguen dues dotzenes! Quina sort tenen! Elles cucs i
5 caragols. Nosaltres res! Què daria per uns cargols! El camí és extraordinàriament recte,
planer, sobre una plana al•luvial, fet de tot-u (terra i pedres menudes compactades).
Algun petit arbre al costat. Camps a les vores, arreu. Grups d'arbres conformen els
horitzons. Allà lluny passa una carretera (autovia?), possiblement la N-120 que és com A la fi, seguim, fins Sahagún. Localitzat l'alberg -vella es-
el Camino però en carretera. Fa dies que ens acompanya. glésia reformada- ens dutxem, comprem records. Visita a
10 l'estanc de la porxada (hem entrat a més estancs que a...;
El camí és quasi recte. Ample i còmode. Paisatge pla i verd -ara, al maig-. En alguns segur, totes són tancades!). Cervesa a la plaça: quines
llocs hi ha petits berenadors o "merenderos", àrees de descans, la majoria amb aigua cubanes! Quines mares. Quants dies fora de casa! So-
no potable o sense. En una esmorzem com podem: JA cafè fred, altres aigua. Tots fruit par -franckfurt o menú,...- i cap a l'estació. A les 10:02 ha
secs, barretes energètiques,... A l'àrea trobem a Dawn's Lady: que feliç que és ella! de recollir-nos el tren. Aquí coneixem un caminant jubilat
15 que ens passa la mà per la cara (Roncesvalles - Sahagún
Com els cabrons roncadors, que deuen campar feliços al llarg del camí, com si res.
Hi ha una via alternativa, no pas millor ni més curta sinò tot el contrari, que va resse- en 10 dies). Què hi farem. Hem fet el que hem pogut.
guint la carretera. sol ser emprada per "turistas y viajeros" diu una guia de la Junta. Serà Sahagún serà la sortida per a la propera caminada. Tor-
la ruta dels ateus? Ja ens hem perdut! narem el 2007. Tots.
20
A la fi, després d'hores, un campanar llunyà. Però fins que no hi ets sobre no veus el
poble. Un alberg esplèndid -piscina i tot-, hostaler jove, brasiler. Bar/hostal, sorprenent
en un lloc tant apartat (cambrers amb uniforme!). Preus d'hotel (que se sepa!) Quatre
cases més conformen el poble. El camí torna a agermanar-se a la carretera; serà així ja
fins Sahagún, amb petites excepcions.
25
Ledigos és petit -com tants- i te'l trobes de cop. Té un alberg que depèn del Bar el Palo-
mar, cosa que ja diu bastant del què pot ser: però pot sorprendre't! No ho sabrem mai.
"Quisiéramos agua, nos dice donde hay una fuente o nos puede dar agua?" "Siga el
Camino y a treinta metros...": dos-cents, com a poc!. No és el primer cas de metratge
30
rar. 100 m és la mesura habitaual a trobar qualsevol cosa que no és a la vista. Àrea de
descans: italiana caminant descalça amb bosses de plàstic als peus, italià bevent vi. I
italians normals.
Moratinos, poblet molt petit, un carrer, bodegues en desús sota un turó, i una casa (an-
35
glòfona) on regalen als viatgers te, algo d'aliment, etc: bufet lliure. Sorprenent! Això és
amor al Camino!
Arribem al lloc previst per a dinar. Quedem 8 km de camí per arribar al final. Hi ha res-
taurant! Bon aspecte; mengem molt bé: arròs de verdures i sèpia, bistec,... Decoració
40
d'antiquari: ferrer i pagès. Tres grups de clients. Una parella. Un duet de toreros. Tres o
quatre més que són del Barça, que ens saludaran més tard des de la carretera. "Visca
el Barça!" criden traient el cap i el braç per la finestra.
45
