Cos

1. INTRODUCCIÓ
El karting és una modalitat de l’automobilisme que va néixer fa més de
cinquanta anys a Califòrnia, Estats Units. El començament de la pràctica
d’aquest esport va ser poc “professional”, el primer estava construït amb un
tallagespa i es feien curses pels carrers. Tot i això, la pràctica d’aquest
esport va augmentar ràpidament.

Durant els tres anys següents van formar-se prop de tres-centes marques
constructores de karts, i conseqüentment, va néixer el primer circuit de
karts permanent l’any 1958. D’aquesta manera el karting va passar a ser
una nova disciplina esportiva de l’automobilisme en la que començaven a
participar milers de competidors.

Construït el primer karting de la història i augmentant el nombre de gent
aficionada a aquest esport, es va declarar el problema de la normalització i
regulació d’aquest mateix. Amb la gran quantitat d’associacions, com per
exemple el GKCA1, que van sorgir, el desenvolupament d’aquest esport va
quedar una mica frenat. Malgrat això, cap als anys seixanta el karting es va
introduir a Europa i es va estabilitzar.

A partir d’aquest punt van sorgir les federacions que encara perduren i van
acabar sent les que imposaren els models d’aquest esport. La FIA
(Federació Internacional de l’Automobilisme), va ajudar amb l’aglutinació de
les federacions i en va constituir una de definitiva, la CIK (Comissió
Internacional de Karting), formant la CIK-FIA.

Donades aquestes premisses, es pot dir que el tema que es tractarà en
aquest treball serà tot allò relacionat amb la construcció d’un circuit de
karts i les seves parts, infraestructures i instal·lacions obligatòries. La
hipòtesi principal del treball serà doncs, el disseny del traçat del circuit
juntament amb les instal·lacions que comporta aquest (unes escapatòries,
dimensions dels boxes i grandària de la graella de sortida específiques
entre d’altres).

1
Club de Go Kart d’Amèrica

1

Per tant, s’iniciarà el treball explicant la història del karting, les parts d’un
kart i s’anirà profunditzant en el tema poc a poc anant des de l’explicació en
concret de cada part del karting i del seu traçat, fins a un estudi econòmic
del cost de la seva construcció. A més, se li donarà un toc ecològic al circuit
impulsant les energies renovables com a medi principal per alimentar les
necessitats energètiques d’aquest.

La font d’informació fonamental emprada per la realització del treball és
Internet, des d’aquesta s’ha accedit a les normes de regularització dels
circuits i s’ha contactat amb diferents experts. La segona font d’informació
ha estat el contacte via telèfon amb diferents persones físiques que m’han
pogut ajudar amb alguns aspectes del treball.

La principal dificultat a l’hora d’elaborar el treball ha estat el poc feedback
que he tingut de les meves preguntes. Donat que no podia estar del tot
segur, per exemple, de l’adequació del traçat del karting a les prestacions
d’un kart, m’he hagut de cenyir amb exclusivitat a la normativa sense poder
tenir un punt de vista subjectiu que m’hagués agradat incloure en el treball.

Així doncs, gran part d’aquest mateix ha estat redactat solament per mi
excepte les parts més teòriques que han estat traduïdes i adaptades.

Per altra banda, és important esmentar que a mida que l’he anat elaborant,
he penjat i actualitzat tota la informació trobada, a més de les fotos de la
construcció de la maqueta, en un blog d’es don el tutor ha pogut fer un
seguiment més agilitzat de cada apartat que anava afegint.

http://kartingvilatrec.blogspot.com.es/

Per acabar, només crec necessari afegir que per enllestir el treball s’ha
elaborat una maqueta a escala del circuit i una volta virtual per aquest per
ajudar a completar i perfilar tot el treball escrit, ja que, com popularment es
diu, una imatge val més que mil paraules.

2

2. EL MÓN DEL KARTING
Al llarg d’aquest treball es farà servir vocabulari i paraules pròpies del tema
del karting, per ajudar a la seva comprensió i poder-lo seguir perfectament
s’ha elaborat aquest apartat, que llegit abans de començar a mirar el treball
en si ajudarà a mode d’introducció a aquest mateix.

2.1 Història del karting
El karting va néixer el 1956 a Califòrnia, Estats Units d’Amèrica. El primer
kart comercial va ser construït aquell mateix agost per Art Ingels a
Califòrnia amb un motor d’un tallagespa de la West Bend Company
(1911-2003), una companyia establerta a West Bend (Wisconsin). Molt
aviat, el karting es va anar consolidant en altres bases dels Estats Units i
van començar les primeres competicions "salvatges", ja que, els go-karts
van anar superant aquells 50 km/h i ràpidament es van incorporar moltes
millores tècniques.

La febre pel karting va
guanyar adeptes amb
rapidesa en tot el territori
dels Estats Units abans
de creuar l'oceà fins a
Europa, ja que, tres anys
després del seu baptisme
a Califòrnia es comptava a Amèrica del Nord amb més de 300 marques 2
diferents que fabricaven aquest petit vehicle lúdic. També, de manera
fulgurant, el karting es va convertir en una nova disciplina esportiva de
l'automobilisme, en la qual començaven a participar milers de persones.

Als anys 60, aquest esport es va introduir a Europa a través de França i
Anglaterra i d’aquesta manera es van crear nombroses federacions
nacionals per tot el món. Per aglutinar aquest procés federatiu, la

2
Font de la figura 2.1: Blog ViR Team que conté material divers sobre la història del karting.

3

Federació Internacional d'Automobilisme (FIA) va decidir crear l’any 1962
la Comissió Internacional de Karting (CIK).

Mentre que els anys 70 van ser primordials pel naixement del karting a
Espanya, de la mà de l'entranyable Jorge Fuentes i d'altres joves
apassionats, a la resta del món el karting es revelava com una autèntica
escola per a l'esport de l'automobilisme, les virtuts formatives encara són
notables avui dia. Joves pilots com Ayrton Senna, Alain Prost o Riccardo
Patrese, van començar d’aquesta manera a rebre les seves classes
pràctiques en competicions infantils d’aquesta modalitat i a promocionar,
arribant finalment a desembarcar a la Fórmula 1 durant els 80.

Des d'aquell 1956 l'evolució del karting ha anat en constant augment, tot
i que la reglamentació no ha canviat gaire, els xassís han anat guanyant
en estabilitat i frenada. Aquells primers tubs de calefacció soldats han
donat pas als més sofisticats xassís i als sistemes de frens més
moderns. Avui dia un kart pot aconseguir velocitats superiors als 250
km/h (super-kart), però no com abans, sinó que amb una seguretat
comparable a la d'un Fórmula 1.

Al principi, el karting va sorgir de les delícies de tots els amants del
bricolatge que van poder esprémer el seu enginy creatiu, però aviat
alguns constructors van començar a produir en sèrie els primers xassís
de la història. Si al principi els motors dels tallagespa MacCulloch, amb
els seus 9 CV, feien gaudir als pilots, aviat van quedar desbancats per3
les marques Montesa,
Parilla, Rotax i Comet. Els
sempre entusiastes italians,
com sempre que es tracta
d'esports mecànics, van ser
els primers a especialitzar-
se en la construcció de

3
Font de la figura 2.1 (2): Blog ViR Team que conté material divers sobre la història del karting.

4

xassís. D'aquesta manera, la casa Tecno va crear als anys 60 el famós
model Puma, que va ser el prototip de tots els altres xassís creats des
d’aleshores. Amb més de 2.000 models fabricats el 1965, els germans
Pederzanni, creadors de Tecno, dirigien també els seus passos cap al
automobilisme en les Fórmules 2.000 i 3.000, abans que els problemes
econòmics paralitzessin un projecte per a la Fórmula 1. Des d'aquesta
època, els italians van ser els reis, la gran majoria de material provenia
d'aquest país, tot i que els motors austríacs Rotax van obtenir grans èxits
durant diversos anys.

En 50 anys el karting ha obtingut el respecte i el reconeixement com un
esport complet i una formidable escola de conducció. Pilots de la talla de
Michael Schumacher, Mika Häkkinen, Kimi Räikkönen, Fernando Alonso
i molts altres, van col·laborar en els seus inicis esportius perquè l'esport
del karting fos un dels més difosos a tot el món i sobretot la base més
important de l'esport automobilístic actual.

2.2 El karting
El karting és la pràctica i disciplina esportiva automobilística, com esport
o oci, de circular amb un kart únicament en instal·lacions i circuits tancats
construïts especialment per això. Aquests són anomenats kartòdroms i
disposen entre 600 i 1.700 metres de longitud i una amplada d’entre 8 i
15 metres. El vehicle utilitzat en el karting, lògicament, es denomina kart.

2.3 Els karts
Un kart és un vehicle terrestre autopropulsat amb o sense carrosseria,
sense amortidors, amb quatre rodes paral·leles dos a dos, dos de les
quals controlen la direcció mentre les altres dos transmeten la tracció
proveïda per la potència d’un motor monocilíndric, previst únicament per
circular en circuits tancats i no destinat a circular per vies públiques.

5

Donades les seves característiques, el kart acostuma a ser el primer
automòbil en el que debuten els aspirants a ser pilots de competició, a
edats tan primerenques com els vuit anys.

Les seves parts principals són: el xassís (comprèn la carrosseria), els
pneumàtics i el motor.

El xassís

Els xassís estan fets de tubs d'acer.
En aquest no existeix cap mena de
suspensió, per tant ha de ser prou
flexible com per treballar com a
suspensió i suficientment rígid com per
no trencar-se o cedir en una corba. Els
xassís dels karts es classifiquen en els
EUA com Open, Caged, Straight o Offset. Tot i que els únics xassís
aprovats per competir per la CIK-FIA són els Straight i els Open.

Els karts amb carrosseria Open no tenen gàbia anti-bolcatge.

Els karts amb carrosseria Caged tenen una gàbia que envolta el
conductor, són les que s'utilitzen sobretot en pistes de terra, on el terreny
pot fer que el kart perdi la seva estabilitat.

Els karts amb carrosseria Straight són aquells en que el conductor4
s’asseu al centre. Aquest tipus de xassís són utilitzats en les curses
d’esprint.

En el xassís Offset el conductor seu a la banda esquerra. Aquest tipus de
xassís és utilitzat en curses en les quals només es gira cap aquesta
banda, per exemple on el traçat té forma d’oval.

La rigidesa del xassís permet variar les característiques de manipulació
depenent de les circumstàncies climatològiques i de pista. Normalment,
4
Font de la figura 2.3: Blog The Break-In que conté material divers sobre els karts.

6

per a condicions seques s’escull un xassís rígid, mentre que en
condicions on la tracció és sobre superfícies humides o en manca,
s’acostuma a utilitzar un xassís més flexible. Els millors xassís permeten
endurir les barres a la part davantera, del darrere i laterals que
s'agreguen o es treuen d'acord amb les condicions que estipula direcció
de carrera.

La frenada s'aconsegueix mitjançant un fre de disc muntat a l'eix
posterior. D’altra banda, els frens de disc davanters són cada vegada
més populars, tot i que, algunes classes no estiguin permeses per la
reglamentació de la CIK-FIA.

Els karts professionals pesen de 75 a 79 quilograms sense contar el
conductor. Avanti, Tony Kart, Trulli, Birel, CRG, Gillard, Intrepid, Kosmic,
Zanardi o Kart FA són alguns exemples ben coneguts de fabricants
europeus de xassís emprats en carreres professionals.

Els pneumàtics

Les rodes i els pneumàtics són molt més
petits que els utilitzats en un cotxe
normal i les vores són d'aliatge de
magnesi o d'alumini. Aquests mateixos
han de poder arribar a aguantar les
forces d’acceleració centrípeta de les
corbes, que en alguns casos són de
més de 2G (20 m/s²), depenent del
xassís, el motor i la seva configuració.

Igual que en altres esports de motor, els pneumàtics del kart tenen5
diferents tipus d'ús, cadascun apropiat a les característiques de la pista:

-Els slicks, destinats a condicions de pista amb temps sec. En les curses
de nivell internacional, aquests són el tipus de pneumàtics més tous i
5
Font de la figura 2.3 (2): Pàgina web de l’empresa fabricant de pneumàtics Maxxis.

7

més avançats en els esports de motor. Alguns fabricants de pneumàtics
d'automòbils, com ara Bridgestone, Dunlop o Maxxis, fabriquen
pneumàtics per karts tot i que també hi ha determinats fabricants de
pneumàtics que estan especialitats en el món dels karts i només en
produeixen per aquests. Dins aquest grup podem donar alguns
exemples com: MG, Mojo, i Vega. Els pneumàtics slicks per karts, vénen
en molts compostos diferents, des de molt tou (el qual aconsegueix la
màxima adherència però té menys vida útil) a molt dur (els quals tenen
menys adherència, però una vida útil bastant més llarga. A més li dóna
més diversió i són els que tenen normalment equipats els karts destinats
al lloguer).

-Els pneumàtics de pluja o també anomenats per mullat, són per
condicions de clima humit. Aquests, estan formats per ranures, fets de
compost tou, i són més estrets que els slicks. Tot i això, no tots els tipus
de carreres permeten els pneumàtics de pluja, la qual cosa fa que en
aquest cas, s’acabi ajornant la competició.

-Els pneumàtics especials, són els que estan clavetejats per a condicions
de gel o els que estan extremadament ranurats per aconseguir una alta
adherència en pistes argiloses o on hi ha molta brutícia. Els talls són fets
en pneumàtics slicks modificats amb un torn per optimitzar el seu
maneig.

-El motor

Els karts de lloguer amb finalitat d’oci
poden ser alimentats per motors de 4
temps o motors elèctrics, mentre que els
de carreres professionals utilitzen petits
motors de 2 o 4 temps. Els motors de 4
temps acostumen a ser6 motors industrials
estàndard que estan refrigerats per aire. A

6
Font de la figura 2.3 (3): Pàgina web de l’empresa productora de motors Rotax.

8

vegades, amb petites modificacions, desenvolupant d'uns 5 a 20 cavalls
de potència. Briggs & Stratton, Tecumseh, Kohler, Robin i Honda són els
fabricants de motors d'aquest tipus. També hi han disponibles motors de
quatre temps més potents, aquests són de fabricants com Yamaha,
TKM, KTM, Ssauto o Aixro i són capaços d’oferir de 15 CV fins a 48 CV
aconseguint apropar-se fins al voltant de les 11.000 rpm i es fabriquen
específicament pel karting. Aquests s'utilitzen en algunes classes de
campionats nacionals, com en les que s’utilitzen motors de dos temps.

Els motors de karts de 2 temps s'han desenvolupat i construït per
fabricants com WTP, Comer, IAME (Parilla, Komet), TM, Vortex, Titan,
REFO, TKM, el PRD, Yamaha i Rotax. Aquests poden desenvolupar a
partir d'uns 8 cavalls de potència per motor monocilíndric de 60cc (per
exemple el MiniROK per Vortex) a 90 cavalls de potència per a un de
250 cc. Avui dia, les categories més populars a tot el món són les que
utilitzen el Touch-And-Go (TAG) de 125cc. Els últims motors de 125cc
estan limitats electrònicament a 16.000 rpm. La majoria d’aquests motors
són refrigerats per aigua en l'actualitat, no obstant això, els que abans
dominaven l’esport eren els motors refrigerats per aire.

2.4 Categories de competició a Espanya
Existeixen diferents categories en el karting de competició, però des de
finals de 2006 la Comissió Internacional de Karting i la Federació
Internacional d'Automobilisme (CIK-FIA) va decretar noves categories
per a tots els campionats internacionals: KF1, KF2, KF3, KZ1, KZ2 i
Super-kart. Aquestes són les categories o nivells superiors del karting
internacional, que al seu torn també s'han adoptat per totes les
federacions nacionals d'automobilisme del món, com és el cas de la
Reial Federació Espanyola d'Automobilisme.

Canvis en les categories CIK / FIA per 2007:
-KF1 substitueix a l'anterior FA (Fórmula A).
-KF2 substitueix a l'anterior ICA (Intercontinental A).

9

-KF3 substitueix a l'anterior ICA-Junior (ICA-J).
-KF4 és la denominada categoria "Bàsica".

Totes aquestes categories estan utilitzant motors de 125 cc. de 2 temps
automàtics (encesa electrònica), monocilíndrics, sense caixa de canvis i
refrigerats per aigua o aire. Cada categoria compta amb diverses
especificacions tècniques (silenciadors, carburadors, límit de revolucions,
etc.). A més també n’hi ha dues més:

-KZ1 substitueix a l'anterior Super-ICC
-KZ2 substitueix a l'anterior ICC (Intercontinental C)

Aquestes dues últimes categories seguiran utilitzant els motors de 125 cc.
de 2 temps, monocilíndrics, amb caixa de canvis i refrigerats per aigua. De
tal manera que no s'introdueixen modificacions importants en les seves
regulacions tècniques.

Pel que fa al campionat d'Espanya de Karting, la Reial Federació
Espanyola d'Automobilisme va establir que a partir de l'any 2008 els
següents Campionats, Copes, Trofeus i Challenges d'Espanya de Karting:

-Copa d'Espanya Aleví (entre 8 i 11 anys).
-Copa d'Espanya Cadet (entre 11 i 13 anys).
-Campionat d'Espanya KF3 (entre 13 i 15 anys).
-Campionat d'Espanya KF2 (a partir de 15 anys).
-Campionat d'Espanya KZ2 (a partir de 15 anys).

2.5 Preparació física d’un pilot de karts
Les primeres experiències per a un pilot novell que puja a un kart són
traumàtiques, després d'un parell de voltes comencen a sentir les
deficiències físiques. Això és perquè intervenen diversos factors, però
fonamentalment, el de la posició de maneig que és bastant sacrificada.

10

El coll, la columna, i els braços estan disposats a notables exigències. El
seient és de fibra de carboni i cada moviment del kart, al no tenir cap
mena de suspensió, aleshores es transmet directament a la columna del
pilot, sobretot a la zona cervical i sacre-lumbar, provocant petits però
continus traumatismes.

La força centrífuga que empeny el cos del pilot cap a l'exterior de la
corba, és una de les forces que fa que el pilot arribi a situacions de fatiga
muscular. La columna cervical del pilot no està subjecta i se li considera
un punt crucial sobre la qual recauen en major mesura les sol·licitacions
mecàniques. Per mantenir el cap en flexió lateral i, a més resistir la força
centrífuga que empeny el casc cap a la part externa de la corba, es
provoca un augment de la pressió endomasseu-la, els músculs es tornen
rígids i això impedeix un funcionament correcte del flux sanguini hemàtic.

D’aquesta manera, s’ha cregut convenient analitzar la postura del pilot i
els músculs que intervenen. Aquests grups es poden classificar en tres i
són:

-Primer grup: extremitats superiors i cintura escapular. Aquests músculs
estan exposats a contínues contraccions, tant isotòniques com
isomètriques.
-Segon grup: extremitats inferiors, cintura i pelvis. Aquestes ajuden a
sostenir el tronc en una postura correcta, i a trepitjar el pedal
d'acceleració i de fre.
-Tercer grup: múscul abdominal, de l’esquena i del coll, els quals
representen un anell de conjunció entre els músculs de les extremitats
superiors i les inferiors i tenen la funció principal de sustentar tot el cos.
Molt important, ja que, com més rígid estigui el tronc millor.

Conseqüentment un pilot de karting ha de tenir una bona quantitat de
força, flexibilitat, resistència, velocitat de reacció i velocitat gestual.

11

3. DISSENY DEL CIRCUIT

3.1 Estudi de l’emplaçament
Primerament aclarir que per qüestions d’accessibilitat a tipus d’informació
com els que s’exposaran a continuació i per aplicar els coneixements
adquirits directament en una zona propera i coneguda, es realitzarà el
karting a les immediacions més properes de Vilafranca del Penedès. Tot i
que no es comprovarà empíricament si la opció és viable dins el mercat
actual del món del karting de la zona Penedès-Garraf degut a que, per
exemple, ja n’hi hagi prous.

Primerament, es va contactar amb l'apartat d'urbanisme de l'Ajuntament de
Vilafranca del Penedès, pel tema de la instal·lació d'un karting outdoor.
D’aquí es podria treure com a conclusió que es podria plantejar considerar
l'activitat com a ús d'equipament esportiu. Aquesta, estaria a les àrees
5/11 del plànol de qualificació urbanística de Vilafranca que es pot trobar a
la pàgina web d’aquesta vila.
També, en cas de ser necessari es podria fer ús de parcel·les on hi hagi la
clau 5 (equipament genèric), tot i que no es tingui gaire disponibilitat de
solars lliures per triar. A més, s’ha de tenir en compte que en sòl urbà seria
molt complicat arribar a instal·lar-lo per qüestions de soroll.
D'altra banda, es podria plantejar la idea de fer-lo en Sol No Urbanitzable
(SNU), és a dir, terrenys de cultiu o rústics, tot i que en un principi no es
podria perquè s'hauria de comprar, a nivell de treball es podria arribar a
considerar aquesta opció.

Després de valorar detingudament les opcions possibles exposades
anteriorment s’ha arribat a les següents conclusions:

La primera opció, la d'ubicar el circuit a les àrees amb l'etiqueta 5/11 que
equivaldrien a les zones d'equipament esportiu lliures que en un principi
semblava la més viable, s’ha descartat per complet. Aquest treball és

12

sobre fer un circuit de karts homologat, i per tant, s’han d'evitar al màxim
els problemes que hi puguin haver, com si fos un cas real. Amb aquesta
condició i després de contactar amb el KARTING VENDRELL s’ha deixat
córrer aquesta opció per problemes de so, primer de tot, estaria realment a
prop de camps de futbol, gimnàs, piscines, i altres instal·lacions, la qual
cosa provocaria una gran molèstia a llarg termini, així que posarien moltes
pegues alhora d'instal·lar-lo allà. He arribat a aquest resultat perquè el
karting al qual s’ha contactat, està a 100 metres per carretera del nucli
més proper de població, i els hi estan posant pegues pel tema del so. És
més, els hi obliguen a instal·lar panells de PVC de 16 metres d'alçada per
tal d'aïllar-lo. Amb la finalitat d'evitar aquest tipus de problemes s’ubicarà
en un solar més lluny de cases.
D'altra banda, d’haver-lo ubicat hipotèticament aquí comportava haver de
construir-lo anant de la maneta amb l'administració pública, ja que, la
titularitat seria pública tot i que pogués ser dirigida per una empresa
privada. Això comportaria haver de trobar altres usos perquè l'ajuntament
hi guanyés d'alguna manera, alguns d'aquests podrien ser fer servir el
circuit per autoescoles entre setmana, entre d'altres, els quals no es
descarten per la realització d’aquest, ja que, ajudarien a finançar-lo.
Com un altre contra podem trobar que a la zona on s'anava a ubicar hi ha
camps de futbol de sorra, aquests s'haurien d'ubicar al solar del costat, el
qual està destinat a tenir ubicades les atraccions de les Festa Major i que
serveix com a pàrquing, un altre problema afegit que es pot evitar
d'aquesta manera.
Per últim tenim el tema comunicacions, no és una zona aïllada i té
l'autopista travessant Vilafranca, tot i així, en un cap de setmana de
competició, per evitar embussos al centre ciutat i de més, també s'evitarà
aquesta ubicació.

La segona opció era la d'ubicar-lo a les parcel·les amb la clau 5, per la
majoria de raons exposades anteriorment ja no s'hi podrà construir,

13

especialment pel soroll i per l'espai, per les quals coses es faria
completament impossible arribar a plantejar-ho.

La tercera opció, serà la que es triarà i es tindrà en compte al llarg del
circuit, ubicar-lo en SNU, o dit d'una altra manera, terrenys privats com
puguin ser vinyes i camps de conreu. Les zones més indicades per
instal·lar-lo serien les que estan a prop de les dues sortides de l'autopista,
és a dir, prop del Polígon Industrial de Sant Pere Molanta o a la Carretera
de Moja. Per temes acústics no hi hauria grans problemes, tot i que es
plantejarà l'opció d'instal·lar els panells de PVC per les masies que puguin
haver als voltants si el pressupost no es dispara. A més, al estar al costat
de la sortida de l'autopista, la comoditat a l'hora d'arribar-hi és màxima i és
impossible perdre's.

Després d'estudiar la millor zona per col·locar-lo, s’ha triat el Polígon7
Industrial de Sant Pere Molanta.

7
Font de la figura 3.1: La imatge de fons és provinent de la web de Google Maps i la del circuit és
d’elaboració pròpia.

14

S’ha descartat la Carretera de Moja, bàsicament per manca d'espai i
disponibilitat de solar sense pendent ni desnivell, ja que, a causa d’això
s’hauria d’anivellar el terreny i té un cost bastant elevat. A més a més,
hagués estat gairebé impossible ubicar-lo en un lloc on no molestés a
ningú pel so, ja que, hi ha empreses a prop, i Vilafranca i Moja estan
aproximadament a 1 quilòmetre de distància, el que fa que, forçosament,
hi hagi edificacions bastant a prop.

Finalment, la zona indicada al mapa de la pàgina anterior (Fig. 3.1) és la
més adequada. La masia més propera que està situada a la part inferior-
dreta de la imatge, està a uns 175 metres, i d'altra banda, la tenda que es
veu a la part superior-esquerra del circuit a uns 70 metres. És un pel a
prop, però al tractar-se només d'una botiga especialitzada en guardar
autocaravanes on generalment no hi transita molta gent, en un principi no
donaria problemes.

Pel que fa al tema comunicacions, la zona també és idònia, està situada
en plena Nacional 340, a menys d'1 quilòmetre de distància hi ha la sortida
de l'autopista Vilafranca Nord i a 2 quilòmetres aproximadament es troba
l’estació de tren.

L'àrea quadrada de color negre seria la destinada a l'aparcament i la marró
a les oficines, boxes i altres infraestructures, mentre que l’altre part negra
seria el circuit en si, el qual faria uns 1237,65 metres de longitud per la
línia que travessa per la meitat del traçat del circuit, és a dir,
longitudinalment.

A la pràctica no es pot saber si aquest terreny està realment lliure per
edificar i si el propietari està disposat a vendre’l, però com que el treball es
focalitza en el procés de disseny, característiques de la pista i conceptes a
tenir en compte més que en el procés per l’obtenció de les “matèries
primeres”, es suposarà que ja disposem d’aquest terreny. D’aquesta

15

manera arribem a la conclusió que aquest és el camí més viable per la
localització de l’emplaçament del circuit de karts.

3.2 Impacte econòmic

3.2.1 Introducció
L’esport representa en l’actualitat una de les activitats més
destacades de qualsevol societat desenvolupada. Ningú posa en
dubte que la seva pràctica constitueix un indicador fonamental de la
creixent i contant millora de la qualitat de vida d’una població. La seva
importància es pot veure des de diferents perspectives: social,
econòmiques i, fins i tot, política. Només fa falta observar tot el que
causa un esdeveniment esportiu com poden ser els Jocs Olímpics de
Londres d’aquest any per donar-se compte que no només són un
esdeveniment esportiu i prou, sinó que influeixen durant anys a
aquella ciutat. Mirat d’una altra banda, l’esport s’ha convertit en un
fenomen social capaç de reunir milers de persones i que involucra
molts serveis.

Ara analitzarem en els resultats que porta a una ciutat un
esdeveniment esportiu de certa entitat. Tot i que els beneficis que
pugui aportar l’activitat no es valoraran. La veritat, és que es tracta
d’un intent per donar xifres exactes a la importància econòmica i
social bastant difícil, més que res perquè l’esport és un producte
intangible, experimental i subjectiu.

No estem parlant d’un esdeveniment esportiu tan gran com el que
s’ha mencionat anteriorment però tot i així la metodologia és semblant
i s’intentarà aplicar a escala.

16

3.2.2 Metodologia
La metodologia d’aquest anàlisi serà la cost-benefici (ACB) la qual
resulta adequada per la avaluació de despeses, ja que, ofereix la
possibilitat de contrastar tots els possibles beneficis amb les pèrdues
d’un projecte per tornar a considerar altres alternatives, tot i que al ser
xifres massa aleatòries i arrodonides, no es calcularan els possibles
beneficis. En aquest cas s’utilitzarà un mètode que serà ex-ante, és a
dir, s’utilitzarà per fer aproximacions.

Costos
Si ens centrem en els costos, les categories a analitzar en
aquest cas són:
-Inversions en infraestructures esportives (construcció del circuit
de karts).
-Costos d’organització (bàsicament els salaris).
-Despeses en utensilis, karts i materials necessaris.

3.2.3 Resultats empírics
Primer de tot cal dir que els costos es desglossaran en les següents
categories:

Construcció del circuit
En aquest apartat s’hi han inclòs totes les despeses referents a la
construcció d’aquest, els pianos, asfaltat i anivellament entre altres.

Taula 1. Construcció del circuit Preu Unitat Nombre Subtotal
Anivellament i asfaltat de la pista 23 €/m 1237,65 28465,95
Bores del circuit (Pianos) 35 €/m 511,27 17894,45
Parking (preparació de la base + asfaltat d'una capa) 15 €/m2 1520 22800
Cafeteria 750 €/m2 210 157500
Grades 80000 1 80000
Instal·lació de plaques fotovoltaiques 20000 1 20000
Cost inicial 326660,4
Cost del projecte i direcció d'obra (sobre el cost inicial) 8% 26132,832
IVA (sobre el cost en brut) 18% 63502,7818
Total (€) 416296,014

17

Mobiliari i decoració

El mobiliari està compost pels elements mínims per cobrir una petita
recepció i oficina d’administració.

A més, s’inclouen en aquest apartat els mostradors i prestatgeries
per el lloguer del material esportiu, així com el mobiliari necessari pel
taller.

El cost per aquests elements serien aproximadament de 4.100,00€
(IVA inclòs).

Equip informàtic

Per aquest tipus de negoci és recomanable disposar de dos equips
informàtics amb software per la gestió del negoci, impressora i fax.
El cost dels equips informàtics, que inclouen Contaplus PYME
sortiria per uns 2.664,00€ (IVA inclòs).

Taula 2. Equip informàtic Preu Nombre Subtotal
PC (Asus i7/12GB RAM/1TB/GTX550) 844 4 3376
Monitors 149 4 596
Ratolí + teclat 30 4 120
Contaplus Profesional 2012 267 1 267
Fax 200 3 600
Impressora 151 2 302
Total (€) 5261

Equipament
És necessari realitzar una forta inversió en la compra o lloguer dels
equips necessaris per oferir els diferents serveis. Tot i que a l’iniciar
l’activitat empresarial es pensi que la compra d’aquests articles és
una despesa massa elevada, s’ha de tenir en compte que és un

18

material molt específic, i que amb el temps resulta més car el lloguer
que la compra que és el que farem al nostre circuit.

El desgast per l’ús fa necessària una reinversió continua en tot el
material, ja que, aquest s’ha de trobar en perfectes condicions
perquè ofereixi el màxim rendiment.

L’equipament bàsic necessari per posar en funcionament una pista
de karts estarà compost per diferents vehicles. Pel començament de
l’activitat aproximarem que necessitarem uns 50 karts donat que el
circuit estarà homologat amb el grau B de la CIK-FIA, la qual cosa
obliga a mostrar molta professionalitat. El pressupost amb 25 karts
per adults, 20 per nens i 5 biplaça seria:

Taula 3. Despeses en equipament Preu Nombre Subtotal
Karts de nens 1.600 20 32000
Karts biplaça 2.000 5 10000
Karts d'adult 3.060 25 76500
Total (€) 118500

Stock inicial

S’hauran d’adquirir els consumibles necessaris per poder portar a
terme les activitats i després ja s’aniran realitzant les compres
necessàries per reposar el que es vagi consumint. Per aquest tipus
de negoci, segons les estimacions de les empreses especialitzades
en el sector, la primera compra de consumibles (material de recanvi i
consumible: rodes, cadenes, defenses, gasolina, oli, ...) haurà de ser
de mínim uns 7.520,00€ (IVA inclòs). Per tant, aquesta serà la xifra
que inclourem en el pressupost general.

Constitució
Aquí s’inclouran les quantitats que s’han de gastar per constituir el
negoci. Entre aquestes quantitats es troben: tasses de l’Ajuntament
d’Olèrdola (llicència municipal de l’activitat que inclou dos impostos i

19

la llicència de construcció i urbanització de noves instal·lacions), la
contractació d’alta de la llum, aigua i del telèfon, entre altres
despeses necessàries per iniciar l’activitat.

Segons el document de noves ordenances del 2012 de l’Ajuntament
d’Olèrdola, per als expedients de nous establiments, incloent el
control inicial, hi haurà una quota tributària fixa, en aquest cas la que
s’adreça a les activitats a la llicència ambiental. D’altra banda, també
n’hi haurà una de variable que dependrà de la quantitat de metres
quadrats que tingui la superfície on s’instal·li l’activitat, en aquest cas
1,23€/m2 que es multiplicarà per 0,2, ja que, es tracta d’una activitat
a l’aire lliure que té més d’una hectàrea.

Aquestes despeses de constitució i posada en marxa, en el cas
d’iniciar el projecte com autònom, seran aproximadament d’uns
10000 euros.

Utensilis
Els utensilis inclouen la compra d’equips homologats de pilotatge, on
s’inclouen elements com el mono, els guants, les botes i els cascs.

A més, també serà necessària la compra d’eines i utensilis pel taller,
necessaris amb la finalitat de que els mecànics puguin dur a terme el
seu treball.

El cost per tots aquests elements podria arribar a uns 11.410,00€
(IVA inclòs).

Taula 5. Despeses en utensilis Preu Nombre Subtotal
Mono per adults 200 20 4000
Mono per nens 150 11 1650
Guants 35 32 1120
Botes 70 32 2240
Cascs 75 32 2400
Total (€) 11410

20

Fons de maniobra i ocupació de personal

A l’hora d’estimar el fons de maniobra s’ha considerat una quantitat
suficient per fer front als pagaments durant els primeres tres mesos,
aquests són els sous, seguretat social i subministres.

Pel que fa als sous, cal aclarir que es vetllarà per l’ocupació dels
més joves, aquest aspecte està aclarit a continuació:

Segons les dades de Comissions Obreres de l’any 2011, l’atur a l’Alt
Penedès es troba entre l’11% i el 13% i que aquest mateix any va
pujar entre un 0% i un 5%. Aquestes xifres són significatives, ja que,
tot i que no estigui pujant, l’Alt Penedès té una taxa d’atur notable,
de la qual gairebé el 50% té entre 16 i 30 anys. D’aquestes dades
podem treure moltes conclusions.

Primerament cal dir que el karting provocarà una ocupació mitja de
personal d’unes 12 persones, de les quals, hi haurà fixes:

-2 gerents, un dels quals farà també el càrrec de comercial.
-1 administratiu que s’encarregarà d’estar a les oficines.
-1 contable.
-Uns 6 operaris de pista depenent de l’esdeveniment esportiu.
-2 persones destinades al bar-restaurant del karting.

Tot i això, aquesta ocupació no serà regular, ja que, al llarg de la
temporada de competició que transcorre entre els mesos de
setembre i juny es caldrà aproximadament una quantitat de
treballadors d’unes 9 persones i a la resta de mesos, cap a l’estiu, la
plantilla es veurà ampliada a uns 20 treballadors.

Això, tot i que no es vegi reflectit directament a les taxes d’atur
ajudarà, ja que, a l’estiu hi ha més turisme de platja, i a l’estar
notablement a prop d’aquesta, causarà un moviment de gent que

21

haurà de dinar i comprar en algun lloc, en aquest cas es suposa la
població més gran i propera, Vilafranca del Penedès, la qual es
beneficiarà del turisme dels clients.

D’altra banda, es miraria de millorar el costat més tocat de l’atur, els
joves. Amb la finalitat de que el impacte social sigui major dins
aquest grup pel que fa al treball, dins el circuit tindran preferència les
persones que estiguin dins la franja d’edat dels 16-30 anys. A més a
més, dins el circuit s’impartiran classes de formació per obtindre
títols d’operaris de pista. Després de parlar amb el Consell Comarcal
d’aquest tema, a més de tot això, per als més joves que sol·licitin
inscriure’s als cursos disposaran d’una subvenció. És un tots hi
guanyem, l’estat oferirà bonificacions per a la contractació de joves i
l’administració del circuit vetllarà per la comunitat per ajudar a crear
llocs de treballs per aquests, pels més afectats davant la crisi. A
més, la contractació d’aquests també farà que surti més rendible, ja
que, es disposen de bonificacions tal i com s’indica en el quadre
exposat a continuació.

Taula 6. Contractació de personal Sou brut Nombre Subtotal
Gerent 3.600 1 3600
Gerent-Comercial 4.200 1 4200
Administratiu 1.200 1 1200
Contable 2.040 1 2040
Operaris 1.320 6 7920
Cuiners-Cambrers (caps de setmana) 600 2 1200
Bonificacions (83,33€/mes 16-30 anys) -83,33 8 -666,64
Total (sous durant un mes d'hivern) (€) 19493,36
Sou durant tres mesos (€) 58480,08

Per la resta de despeses s’ha trucat a les empreses corresponents
responsables de l’activitat per saber els costos inicials. Aquí han
estat Movistar pel telèfon i l’ADSL, Endesa per l’electricitat i Cassa
per l’aigua. I s’han plasmat com anteriorment en una taula:

22

Taula 7. Fons de maniobra (3 mesos) Cost Cost 3 mesos
Sous 19493,36 58480,08
Telèfon + ADSL (Movistar) 40,9 122,7
Electricitat (Endesa) 35 105
Aigua 80 240
Despeses Serveis Externs 47 141
Total (€) 59088,78

3.2.4 Llocs de compra
Tot el cost pel que fa a la construcció del circuit en si, l’han fet els
enginyers i arquitectes d’Urbasport, una empresa especialitzada en
instal·lacions esportives, mitjançant les característiques generals del
circuit que se’ls hi ha proporcionat.

El pressupost de l’equip informàtic s’ha realitzat mitjançant el famós
lloc web www.pccomponentes.com líder en la seva categoria pel que
fa a vendes on-line. Tot i que el preu del FAX s’ha extret de la pàgina
oficial de la marca Brother.

Els costos de l’equipament s’han agafat de la web de la botiga de
Team Martin Kart (aquesta es dedica a la venta de karts, mecànica de
competició i de complements) d’on s’han intentat agafar uns karts
bastant professionals pel que fa als adults i segurs pel que fa als karts
pels nens.

D’altra banda, mirant les despeses en utensilis, els preus, en aquest
cas també han estat extrets de la pàgina web de Teammartinkart fent
un arrodoniment la majoria de cops a l’alça.

23

3.3 Consideracions prèvies a la construcció del circuit

3.3.1 Elecció del terreny
Abans d'iniciar la construcció d'un circuit de karts es porta a terme un
anàlisi minuciós del terreny sobre el que haurà d’assentar-se.
Aquest tipus d'instal·lacions requereixen un mínim de 1000 m 2 de
superfície. Sobre aquest terreny es realitzen prospeccions
geotècniques, estudis hidrològics, topogràfics i meteorològics.

La informació que proporcionin influirà tant en les condicions, com en
els materials que s'hauran d'emprar en la construcció. Aquests
informes poden fins i tot arribar a desaconsellar completament tot el
projecte. A més, davant la possibilitat de que s’hagi de moure una
gran quantitat de terra en el cas de que el sòl sigui molt argilós o
pantanós, els costos poden disparar-se.

3.3.2 Elecció de l’asfalt
Un dels exàmens més importants a tenir en compte pel tipus d’asfalt
és el meteorològic. Els índexs de temperatura i pluviomètriques que
es registrin a la zona
influenciaran tant el tipus de
pneumàtics a utilitzar com
el tipus d'asfalt a utilitzar.

Un8 cop consultats aquests
paràmetres, es procedeix a
l'elecció del tipus de lligant
bituminós a utilitzar i de la granulometria dels àrids que s’aportaran a
la barreja per fer una fórmula de treball que doni una adherència prou
coherent perquè la conducció dels vehicles sigui àgil i còmoda.
8
Font de la figura 3.3.2: Pàgina web de l’empresa de construccions exteriors Urbasport.

24

L'asfalt és un material aglomerant, molt adhesiu i impenetrable,
resistent i durador, que serveix de base per a la barreja amb diferents
classes d'àrids. Segons aquestes sorres i el tipus de cru del que hagi
estat extret, les propietats físiques i químiques que ofereixi poden
variar enormement.

En l'actualitat hi ha una gran varietat d'asfalts, però, amb ells passa el
mateix que amb els pneumàtics, és a dir, un asfalt amb un gran
coeficient d'adherència a temperatures elevades, quan plou, no drena
tant com hauria.

Els asfalts que tenen més capacitat de drenatge, a més de ser molt
més cars, són també extremadament delicats i, quan augmenta la
temperatura, poden perdre algunes propietats, ja que tendeixen a
arribar a temperatures excessivament altes pel bon rendiment dels
pneumàtics sobre una pista amb aquest tipus d’asfalt.

3.3.3 Les zones de drenatge
Un altre dels estudis que afecten la fesomia del circuit és el hidrològic,
el qual es realitza per predir les avingudes per les quals circularà
l'aigua quan plogui. L’aquaplanning és un fenomen perillós en
condicions normals, per això algunes zones del traçat es construeixen
amb petites inclinacions, per ajudar a l'evacuació de l'aigua i per no
permetre que aquesta s'acumuli.

La majoria de les vegades, aquestes inclinacions són longitudinals per
evitar els canvis de rasant. Quan són transversals en cap cas superen
el 1,5%, pel que resulten pràcticament inapreciables.

25

3.4 Evolució del traçat del circuit
Model 1: A partir d’aquest model van sortir els darrers. S’ha de tenir en
compte que es va elaborar només amb la normativa vigent de la CIK-FIA i
sense tenir en compte les traçades i recorreguts adequats per a un kart.

Model 2: Disseny a mà alçada retocat després de reflexionar sobre el9
nombre de corbes del circuit. Després de la comparació amb el circuit de
Motorland d’Aragó que està homologat, s’arriba a la conclusió de que el
circuit disposava de massa poques zones ràpides i per això, la corba 10
número 5 s’ha redissenyat per donar lloc a una recta bastant més llarga.

9
Font de la figura 3.4: Esbós d’elaboració pròpia.
10
Font de la figura 3.4 (2): Esbós d’elaboració pròpia.

26

Model 3: Després d’enviar el Model 2 al gerent del Karting Vendrell i del
Circuit Internacional de Zuera, Narciso Gil, va ser aclarit que no estava ben
dissenyat. Les paraules textuals són:

"Iván, un circuito de Karting tiene que estar compensado con curvas y
rectas, piensa que un kart, en general carece de marchas por lo cual si hay
rectas muy largas y curvas entrelazadas muy cerradas y muy juntas el kart
no puede ir bien en las dos zonas, es muy importante la separación entre
curvas, un mínimo de 25 metros y una anchura de 9 metros, con esas
medidas empezamos un buen circuito de karting."

Des d'aquests punts i consells a seguir, s’ha remodelat completament el 11

traçat per donar lloc a aquest de nou.

11
Font de la figura 3.4 (3): Esbós d’elaboració pròpia.

27

Aquest està a escala 1/2228 i està caracteritzat per tenir rectes més llargues i
corbes menys tancades i més ràpides, la qual cosa el fa més apropiat. Aquest
ocupa uns 37000 m2, ja que, és més allargat.

Model 4: Aquest és el model definitiu, després de revisar i revisar la normativa
de la CIK-FIA l’antic model incompleix la norma d’haver almenys 8 metres
entre un tram i un altre de pista, la qual cosa fa que s’arribi conclusivament a
aquest disseny final del circuit.12

3.5 Plànols
En aquest apartat s’hi inclouen quatre plànols A3 elaborats amb l’AutoCAD
i presentats tal i com la normativa de la CIK-FIA indica. A més, s’adjunta
amb el treball un CD amb els arxius en format DWG dividit en capes, ja
que, en cas d’homologar el circuit la federació n’exigiria una còpia digital.

12
Font de la figura 3.4 (4): Elaboració pròpia, dibuixada mitjançant l’AutoCAD.

28

3.6 Característiques generals
Donats els plànols de l’apartat anterior, s’han fet un recull de dades
d’interès sobre el circuit, de les quals, moltes s’han d’incloure a l’informe
que s’ha d’entregar a la CIK-FIA per la homologació del karting:

Longitud total del circuit (m): 1237,65
Amplada màxima de la pista (m): 12
Amplada mínima de la pista (m): 12
Distància entre la línia de sortida
i el primer revolt de més de 45º (m): 151,45
Longitud de la línia de sortida (m): 184,50
Quantitat de pianos interiors (m): 226,27
Quantitat de pianos exteriors (m): 285
Zones d’escapatòria asfaltades: 4
Vores de la pista: Grava
Balles de seguretat
(alçada (m); longitud(m)): 2,5; 744,29
Amplada de les vies d’accés (m): 5
Places de pàrquing: 74
Àrea d’aparcament per camions
i discapacitats (m2): 80
Superfície de pàrquing total (m2): 1520
Cafeteria (m2): 210

3.7 Parts del circuit

3.7.1 Pit-lane
El pit-lane és la zona del circuit paral·lela a la recta principal en la que
es troben els boxes (garatges) dels equips i el mur de separació entre
la recta principal i el mateix pit-lane. Aquesta és la zona de més
activitat, a part de la pista, mentre els cotxes estan rodant en aquesta,

33

a part de perquè té els boxes, també perquè té el mur anomenat
anteriorment i que serveix perquè es puguin donar detalls i ordres de
cursa als corredors.

Fent referència al pit-lane del circuit dissenyat, crec interessant fer
una comparació amb un de Fórmula 1. En aquests, els boxes estan
contigus al mur perquè en els grans premis d’aquesta modalitat cal
entrar a canviar els pneumàtics, proveir benzina i en el cas donat, fer
reparacions mecàniques. Tot i això, degut a que el funcionament
d’una cursa de karts funciona de manera diferent, no cal que els
boxes estiguin al costat del mur i tal com diu la normativa, poden estar
més allunyats, tot i que també paral·lels a la recta principal. A més a
més, en aquest pit-lane s’hi ha d’instal·lar una zona per a que els
mecànics puguin arreglar qualsevol problema mecànic que un kart
pugui tenir al llarg de la cursa.

Aquest tindrà una longitud de 69 metres segons el disseny i tindrà una
superfície de 175 metres quadrats destinada als mecànics. L’espai
haurà d’estar distribuït aproximadament tal i com es mostra en els
plànols del pit-lane del circuit que es troben a l’apartat 3.5 del treball.

3.7.2 Boxes
Els boxes són els garatges dels equips on l’equip de mecànics
preparen i arreglen els karts i planifiquen la competició. Estan
paral·lels a la recta principal del circuit i s’uneixen a la pista amb un
camí d’entrada i de sortida de boxes que esta unida a aquesta i al pit-
lane. Aquesta zona si que està totalment restringida als pilots i
tècnics.

Els boxes del circuit estan compostos per 22 compartiments de 6
metres d’amplada per 9 de llargada, distribuïts en dos fileres (de 10 i
12) al llarg de la carretera que uneix la entrada i sortida a la pista.

34

3.7.3 Servicing park
El servicing park d’un circuit de karts és una part també poc
accessible, a la qual només tenen accés aquells que estiguin vinculats
a la cursa o competició i els seus participants. La poca accessibilitat
és deguda a que en aquesta zona, hi ha les sales on hi ha els
pneumàtics nous, el combustible, les sales de controls de temps,
entre d’altres. A més, des d’aquesta zona es pot tenir accés als boxes
i al pit-lane, d’aquesta manera, podent entrar a aquesta zona pots
observar d’una manera molt bona com funcionen els caps de setmana
de competició.

El servicing park estarà completament ballat amb una balla de 2
metres d’alçada. A més, disposarà de carreteres de 4 metres d’ample
amb una superfície total de 2967 metres quadrats.13

13
Font de la figura 3.7.3: Annex 8 de l’apartat de la normativa dels circuits de la pàgina oficial de la
CIK-FIA. Traducció pròpia.

35

3.7.4 Graella i pregraella de sortida
La graella de sortida és el lloc senyalat mitjançant pintura blanca a la
pista on es col·loquen els competidors en un circuit de carreres abans
de començar una cursa. La graella esta situada abans de la línia de
sortida del circuit i està composta per diverses línies intercalades. 14

Els participants es col·loquen en diferents llocs marcats en la pista, en
files intercalades, segons un ordre establert prèviament (normalment
per una sessió de qualificació). Les files són paral·leles a la línia de
sortida i se’n pintaran 17 parells de la manera especificada en la
següent imatge:

D’altra banda, la pre-graella de sortida, és una part molt particular
dels circuits de karts i que consisteix en una graella de sortida
situada a la carretera de sortida a la pista i que comunica amb el
paddock, el pit-lane i els boxes. Abans de començar una competició
els karts s’hi col·loquen per tal de sortir ordenadament i al mateix
temps.

14
Font de la figura 3.7.4: Annex 10 de l’apartat de la normativa dels circuits de la pàgina oficial de
la CIK-FIA. Traducció pròpia.

36

3.7.5 Pianos15
Són elevacions sòlides col·locades a les bores de la pista a la part
exterior immediatament anterior a una corba, a l’interior d’aquesta i
seguidament a l’exterior. Aquests són pintats de colors, normalment
blanc i vermell i serveixen per permetre al pilot veure les corbes amb
el temps suficient, saber on està el límit de la pista (degut a la seva
superfície rugosa), i sobretot, com a suport per traçar-les millor. Els
pilots tendeixen a passar per sobre els pianos per poder passar per la
corba el més ràpid possible, tot i això, si el trepitges massa o
malament, pot provocar una virolla o un mal pas per corba que et pot
fer perdre molt de temps.

3.7.6 Podi
El podi és la plataforma sobre la qual es situen els tres primers
corredors que finalitzen la cursa per celebrar les seves posicions.
Aquesta, té tres esgraons a diferent alçada per cada un per
diferenciar les posicions. El guanyador es posa al mig que és l’esgraó
més alt, el segon al de la dreta i el tercer al de l’esquerra. Aleshores
es procedeix a repartir els premis.
En el fons que apareixerà darrera d’aquest ha d’estar obligatòriament
escrit el nom del circuit en lletra Arial, a més de tenir el logotip de la
FIA i els organitzadors de l’esdeveniment.

15
Font de la figura 3.7.4 (2): Annex 8 de l’apartat de la normativa dels circuits de la pàgina oficial
de la CIK-FIA. Traducció pròpia

37

3.7.7 Escapatòries
Les escapatòries, com a definició, són les zones d’asfalt, grava o
sorra col·locades al costat del circuit, en especial al voltant de les
corbes perilloses perquè en el cas de que un pilot es surti de la pista,
el vehicle desacceleri, deixi de girar i no impacti contra els objectes
propers, i a vegades, pugui reincorporar-se fins i tot a la pista
ocasionant més danys. Aquests elements són crucials a l’hora de
protegir el pilot d’un accident greu. Són la part més important i
representativa de la seguretat d’un bon circuit. Tot i que generalment
en les corbes molt obertes, acostuma a haver-hi gespa o simplement
terra depenent de la professionalitat que pugui tenir el circuit. En el
cas del circuit de karting dissenyat, aquest constarà de quatre zones
d’escapatòria principals amb zones no definides per a la resta del
circuit.
Primerament comencem amb les zones d’escapatòria més importants.
Aquestes es troben al llarg dels revolts 2, 3, 9, 10 i 15. S’han triat
aquestes corbes bàsicament per motius de disseny del traçat i la
incidència que podria tenir si un kart sortís d’un revolt entrant a un
tram de pista proper. És a dir, en les corbes 3, 9,10 i 15, si el karting
es sortís de la pista podria entrar dins el tram de pista més proper que
tenen quasi perpendicular i ocasionar més incidents. Degut a això s’hi
han posat escapatòries d’asfalt per frenar el kart amb seguretat i
evitar això. En el cas del revolt 2, se n’ha ficat una perquè per tal de
reduir costos i reduir el terreny o superfície comprats, les balles que
delimiten el circuit havien de passar a prop, així que se n’ha construït
un per tal de que els cotxes no xoquin contra la balla separadora.

38

Aquestes escapatòries tenen com a característica principal, com ja16
s’ha esmentat anteriorment, que estan asfaltades i que consten d’una
longitud de 10 a 15 metres aproximadament depenent del radi de la
corba i de la perillositat de la corba (depèn de l’angle de la corba i la
velocitat a la qual s’agafa aquesta) respecte la pista.
D’altra banda, podem identificar les escapatòries de la resta de la
pista, les quals no estan delimitades perquè no cal. És a dir, en la
resta de corbes si un kart es sortís de la trajectòria, sortint de la pista,
degut al traçat del circuit i de la distància entre trams que hi ha, no hi
interferiria i no ocasionaria d’anys afegits. En el cas d’aquests revolts
la distància entre trams de pista és d’almenys 30 metres, superfície
suficient com perquè el kart s’aturi completament i es pugui
reincorporar a la pista. A més, aquestes escapatòries, les quals
composarien tot el terreny del circuit a excepció de les altres, tindrien

16

39

un granulat de grava de 5/15 amb uns 40 centímetres de profunditat i
al mateix nivell de la pista per evitar que el kart perdi el control en cas
de sortir fora d’aquesta.

3.7.8 Murs de contenció
Aquest tipus de mur
té com a funció
principal amortir el
cop d’un kart en una
col·lisió. Poden
estar fets de ciment,
pneumàtics, xarxes
de contenció o
guardarrails. El material influeix molt segons el perill de col·lisió en la
zona específica i normalment, la majoria d’aquests murs es situen al
final de les escapatòries.17
En el cas del circuit dissenyat, hi ha pocs murs de contenció, més que
res pels motius ja anomenats en l’apartat de les escapatòries. No es
necessiten al ser un circuit on hi ha tanta distància entre trams de
pista. Per aquest motiu, només se n’han col·locat al final de les
escapatòries de seguretat asfaltades de les corbes 2, 3, 9, 10 i 15. El
tipus de mur és de fàcil elecció, ja que, al tractar-se d’una zona
específicament perillosa, cal la màxima seguretat pels pilots. Així
doncs, s’instal·larien barreres de pneumàtics que al ser de goma,
impedeixen que l’impacte sigui tan brusc. Aquests pneumàtics estaran
col·locats un sobre l’altre formant columnes verticals una al costat de
l’altre entre si i formant una barrera protectora d’un metre i mig
d’alçada aproximadament.
Adreçant-nos a un altre tipus de barrera de contenció i protecció com
poden ser els murs de ciment o formigó, cal afegir que se n’han

17
Font de la figura 3.7.8: Annex 5 de l’apartat de la normativa dels circuits de la pàgina oficial de la
CIK-FIA. Traducció pròpia.

40

instal·lat darrere les barreres de pneumàtics fent que aquesta quedi
subjecte al mur i impedint així que el kart sobrepassi aquesta zona.

3.8 Altres instal·lacions

3.8.1 Cafeteria
El circuit disposarà d’una cafeteria localitzada a la zona més propera
a les grades principals, immediatament al costat de les diferents sales
(mèdica, de reunions de la FIA, de control de cursa, ...) i just per sobre
del pàrquing.
Aquesta tindrà una superfície de 210 metres quadrats (15 d’amplada i
14 de llargada).
Dins d’aquesta s’hi localitzaran els serveis dels circuit, un magatzem
pel menjar, la cuina i un menjador amb un aforament aproximat de
fins a 50 persones. La cuina serà simple, els esmorzars basats en
pastes, entrepans i cafès i els dinars a base d’entrepans i plats
combinats.

3.8.2 Pàrquing
A aquesta instal·lació del circuit es tindrà accés directe a través d’una
rotonda que es construirà a través de la nacional 340 (N-340). Des
d’aquesta es podran aparcar tràilers i camions a l’àrea reservada de
80 metres quadrats, la qual disposa de l’àrea més propera als boxes i
al servicing park. En aquesta àrea reservada també hi haurà places
per persones amb discapacitats.

Pel que fa la resta de la superfície, hi haurà 74 places a part per la
resta de cotxes. En total seran 1520 metres quadrats els que
s’utilitzaran per construir-lo.

41

3.8.3 Plaques fotovoltaiques
Cal dir que degut als
problemes mediambientals que
hi ha actualment, i com a
inversió a llarg termini pel
circuit, s’ha decidit adequar-lo
a les energies renovables per
donar-li un toc ecològic al
circuit, d'aquesta manera
també s'acabarà estalviant en
electricitat i aigua. Aquestes
instal·lacions abastiran l’electricitat per les oficines i enllumenat i els
recol·lectors d’aigua per les aixetes de cada compartiment de cada
equip competidor, lavabos i fins i tot per rentar els karts. 18

La decisió d’instal·lar aquestes plaques fotovoltaiques ve donada pel
fet que Catalunya, és una de les nacions amb més irradiació solar en
tot el Mediterrani. La major part del seu territori rep més de 2500
hores de sol a l’any el que fa que sigui un lloc idoni per instal·lar les
plaques. A més, cal afegir que l’objectiu marcat per la UE és la
d’arribar a que el 2020 el 20% del consum energètic provingui
d’energies renovables.19

L’energia solar té molts avantatges. La seva instal·lació no és molt
difícil, és bastant ràpida i requereix de poc manteniment. Els panells
són una inversió a llarg termini, ja que, el seu rendiment només
decreix un 2% cada any, i per això pot arribar a tenir una vida útil dels
25 als 30 anys. El context, a més, és molt favorable: tot apunta a que
en un futur les tarifes de gas i electricitat continuaran pujant (exploten
recursos limitats), mentre que el cost inicial que suposa la instal·lació
de la solar és cada vegada més baix.

18
Font de la figura 3.8.3: Pàgina web de la IDAE (Instituto para la Devirsificación y Ahorro de
Energía).
19
Llei aprovada per la UE l’any 2011.

42

Aquests panells, sempre orientats al sud i amb una certa inclinació,
que en la nostra latitud és al voltant dels 45º, s’hauran de col·locar al
sostre de les oficines mateix per evitar el màxim de pèrdues pel camí.
Pel que fa a l’estalvi, es sosté que es necessitarien uns 150 metres
quadrats (en un habitatge són necessaris aproximadament 20 metres
quadrats) per mòduls de tecnologies cristal·lines. Les plaques
fotovoltaiques tindrien aproximadament un cost d’uns 20000 euros
amb impostos apart. A més sempre es precisarà d’un aparell que
transformi el corrent continu de les plaques en altern, que pugui
aprofitar la majoria dels aparells electrònics del circuit. En fi, com es
veu, estem parlant de xifres, en termes absoluts que són importants,
especialment en un moment econòmic com l’actual. L’estalvi en la
factura pot arribar fins al 60%. Segons l’associació ASIT, això
equivaldria al voltant de 1000 euros l’any pel que fa a l’electricitat. Tot
i això, el retorn del capital invertit és a llarg termini i fàcilment supera
la dècada (al voltant dels 15 anys segons l’Agència Internacional de la
Energia).

Per desgràcia, actualment no es disposa de cap mena de subvenció o
primes, ja que, es van retallar la majoria amb l’entrada al govern de
Rajoy. Però, això no vol dir que les plaques no tinguin cap benefici
econòmic, actualment aquestes s’han abaratit prop del 40% en els
últims dos anys i els costos d’instal·lació han baixat més d’un 300%
en els últims set anys. D’altra banda, tot i que no existeixen les
subvencions, és molt més fàcil aconseguir un crèdit per instal·lar-ne.

3.8.4 Recol·lectors d’aigua
El circuit de karts, degut a que el seu disseny està enfocat per ser el
màxim de sostenible possible, disposarà d’un sistema recol·lector
d’aigües pluvials als sostres de les diferents infraestructures
construïdes (el bar, els boxes i les oficines) tal i com s’ha dit a l’apartat
anterior.

43

Aquest sistema recol·lector estarà compost per canals que
s’estendran al llarg de les teulades (de la cafeteria i de l’edifici on es
troben la majora de sales) i que canalitzaran l’aigua cap a una
màquina purificadora de l’aigua on es filtrarà i se li extrauran tota
mena d’elements que hi pugui tenir (fang, brutícia de les teulades, ...).
Després d’aquest punt s’emmagatzemarà en un dipòsit en el subsòl
per estalviar espai i es redistribuirà a partir d’aquest a totes les fonts
d’aigua que no sigui pel consum humà a través d’una bomba d’aigua
que li donarà la pressió.

Pel que fa al rendiment de les instal·lacions, tenint en compte que
l’any 2006 segons fonts del Servei Meteorològic de Catalunya i del
Servei Meteorològic de l’Incavi de Vilafranca, van ploure gairebé 300
litres per metre quadrat i que la superfície d’on s’agafarà l’aigua serà
d’uns 609 metres quadrats, s’aproxima que al final de l’any s’hauran
aprofitat uns 182700 litres d’aigua provinent de les pluges.

D’altra banda, si tenim en compte que aquest any (2012) cada litre
d’aigua val 0,001 euros20 tenim que ens estalviem 182,7 euros en un
any.

3.8.5 Instal·lacions per discapacitats
Per tal que les instal·lacions esportives siguin aptes per tot tipus de
públic s’adaptaran les infraestructures per a l’ús de discapacitats fent
ús del recull de publicacions, articles, revistes, institucions i recursos
web relacionats amb el món de l’oci i el turisme per a aquelles
persones que tenen algun tipus de discapacitat i que contenen
informació d’accessibilitat per a les persones de mobilitat reduïda
elaborat per la Generalitat. A més d’estar d’acord amb la llei 20/1991

20
Preu aproximat calculat a partir d’una factura dividint l’import total a pagar entre la quantitat de
litres consumits en aquest període de temps.

44

de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres
arquitectòniques (DOGC de 9 de desembre de 1991, núm. 1527).

Seguint aquestes pautes, es reservaran 5 places del pàrquing del
circuit especialment per discapacitats. Aquestes places seran
conseqüentment les més pròximes a les instal·lacions, constaran
d’una major grandària per facilitar la mobilitat i de la senyalització
corresponent per la perfecta distinció respecte les altres places de
pàrquing.

Pel que fa a l’itinerari entre les diferents infraestructures, es dotarà al
circuit amb camins pavimentats adequadament i amb el mínim
pendent possible per agilitzar el transport de la persona amb
dificultats de mobilitat.

A més, quan es tracti d’accedir al bar o a les grades, es construiran
rampes a part de les escales tradicionals i es suavitzaran les voreres
al màxim.

Per finalitzar cal dir que els lavabos del bar estaran habilitats per
discapacitats de manera que en cap dels casos esmentats
anteriorment es presentarà cap dificultat que impedeixi el seu lliure
moviment i el complet gaudiment, com si d’una persona normal es
tractés, per les instal·lacions del circuit.

3.8.6 Panells de publicitat
En algunes zones concretes del circuit, per exemple, les que són
visibles des de les graderies, s’hi col·locaran panells de publicitat per
finançar les activitats, els usos i la mateixa construcció d’aquest.

45

3.9 Infraestructures necessàries

3.9.1 Plataforma de direcció de cursa
Aquesta sala o plataforma elevada ha de tenir un mínim de 4 m2,
estar elevada respecte la pista i a més estar al costat d’aquesta. En
aquesta sala s’ha de disposar d’un material en concret estipulat per la
CIK-FIA. Com a mínim han de tenir a l’abast un sistema de walkie-
talkie per radio que estigui connectat amb la sala on s’enregistren els
temps, amb la sala dels agutzils o jutges de cursa i amb les oficines
de l’edifici principal. A més de totes les banderes necessàries pel bon
funcionament de l’esdeveniment, des de les quals es puguin
transmetre indicacions als pilots. Per finalitzar, també serà obligatori
un panell electrònic des del qual es puguin senyalitzar algunes
penalitzacions concretes com pugui ser arrancar abans d’hora en el
començament de la cursa.

3.9.2 Sales de control de temps, megafonia i videovigilància
Des de la sala de videovigilància els oficials examinaran amb
profunditat les possibles incidències de la cursa a través de
repeticions de vídeos. D’altra banda, en aquest conjunt de sales cal
tenir un telèfon o algun tipus de comunicació electrònica connectada a
la xarxa interior del circuit i que comuniqui directament amb la sala
dels jutges de pista, un fax i un sistema walkie-talkie per ràdio
connectat amb la sala de direcció de cursa. Les sales han de tenir 15,
25 i 10 m2 respectivament a més de tenir l’aspecte mostrat a la figura
3.9.2.

46

3.9.3 Sala de jutges de carrera o agutzils21
Aquests valoraran les incidències i les resoldran imposant sancions
en cas de que hi hagi algun pilot implicat. D’altra banda, els jutges
s’hauran de fer càrrec d’assegurar-se que la pista està lliure
d’obstacles, que els oficials
estan ben posicionats i que
tots els accessos a la pista
estiguin tancats a l’hora de fer
entrar els karts a la pista
Aquesta sala ha d’estar
localitzada al mateix edifici on
hi hagi la sala on es registrin
els temps de pista, ha d’estar
insonoritzada i a més només
pot ser accessible pels
oficials. 22

Aquesta sala, de 20 m2, ha
d’estar equipada amb un fax connectat amb les sales de control de
temps, megafonia i videovigilància de la pista. També és obligatori
tenir un telèfon que comuniqui amb aquests mateixos i un sistema
walkie-talkie per comunicar-s’hi. A més haurà de disposar d’un plànol

21
22

47

del circuit que ensenyi la localització de tots els serveis de seguretat i
per finalitzar, una còpia de la llicència del circuit de la CIK-FIA.

En aquesta sala caldrà com a mínim un secretari que sàpiga parlar
anglès, francès i la llengua parlada, en aquest cas el català.

Les obligacions dels jutges de cursa, apart de les esmentades a l’inici,
són les de donar l’autorització d’entrada a qualsevol tipus de servei
d’emergència a la pista, com pot ser una ambulància, assegurar-se
que els informes dels oficials són examinats, fer servir les senyals
d’expressió reservats a aquest càrrec i la de supervisar la pista a ull
nu si es requereix.

3.9.4 Centre mèdic
El centre mèdic, de 15 m2, serà la instal·lació pertinent que tindrà
metges que es faran càrrec dels possibles accidents que puguin tenir
els pilots i estarà controlat per
control de cursa. Les mesures de
seguretat de les que disposi
dependran de la magnitud de
l’esdeveniment, tot i que si es tracta
d’una cursa pel campionat nacional
de karts, la qual seria de gran
magnitud caldria disposar de les
mesures que s’explicaran a
continuació. 23

Hauran de tenir presència des del
primer dia en que es practiquin sessions lliures al llarg de la pista dos
metges qualificats en reanimació i en primers auxilis, s’hi no se’n

23
la CIK-FIA.

48

disposen estarà prohibit continuar amb el curs normal de
l’esdeveniment.
Un dels dos metges prendrà el lloc d’organitzador del personal de
seguretat i haurà de comunicar per radio amb el director de cursa
totes les novetats en els possibles incidents.
D’altra banda, com amb els metges, serà obligatori la presència de
dos ambulàncies i en cap condició no es podrà emprendre
l’esdeveniment si no hi són.
Per finalitzar, i com és obvi, caldrà facilitar el material corresponent al
centre mèdic com poden ser gasses, venes i desinfectants.

3.9.5 Sala de premsa
Aquesta sala, tal i com indica el nom estarà destinada a fer
entrevistes als corredors, membres d’un equip o als organitzadors de
la pròpia cursa davant els mitjans de comunicació. 24

24
la CIK-FIA.

49

Aquesta sala ha de tenir una aparença semblant a la de la foto de la
pàgina anterior i disposar dels elements que s’hi indiquen. Aquests
són un sistema d’àudio de quatre altaveus (un a cada cantonada de la
sala) i de tres micròfons un dels quals ha de ser sense fils, una taula
principal de quatre places d’una alçada de 0,4 metres, vint places on
es puguin asseure els mitjans de comunicació distribuïdes en taules
de dos amb endolls, a més de vint-i-cinc taquilles.

3.9.6 Sala de reunions o de briefing
Aquesta sala serà destinada a les reunions que s’hauran de fer,
majoritàriament, per l’organització d’un esdeveniment important. És a
dir, per distribuir els rols de cada oficial per tal d’agilitzar i facilitar
l’estructuració i distribució del personal. La sala hauria de tenir una
capacitat mínima de dues-centes persones i tenir un aspecte
semblant a aquest. 25

3.9.7 Sala de control d’antidopatge
S’haurà de facilitar una habitació per fer els controls antidopatge.
Aquesta pot estar localitzada dins la infermeria o en qualsevol lloc

25
la CIK-FIA.

50

determinat abans de la data de l’esdeveniment, per tant no caldrà
tenir una sala física destinada a aquest tipus de controls, ja que, es
faran a la infermeria.
En aquest cas s’adequarà per poder-los fer amb almenys un escriptori
i cadires, un lavabo i una sala d’espera o rebedor amb una entrada
separada de les altres instal·lacions que puguin haver a l’edifici.

3.9.8 Sales secundàries
A més a més, el circuit també disposarà d’altres sales de menys
importància com poden ser el secretariat de la direcció de cursa (Fig.
3.9.8) que ha de tenir almenys 9 m2 i el secretariat per les reunions
(Fig. 3.9.8 (2)) que ha de tenir almenys 30 m2. La CIK-FIA no dóna
especificacions per aquest tipus de sales però obliguen a que siguin
de semblant aparença a les de la següent imatge: .26 :27

3.10 Anàlisi del circuit revolt a revolt
Dins d’aquest apartat, es farà un anàlisi de cada revolt indicant el peralt, el
radi, l’angle de la corba i també la velocitat màxima amb que es pot agafar
i les forces G que experimenta un pilot al passar-hi a aquesta velocitat.
Tots aquests càlculs no estan inclosos dins el cos del treball, tot i que es

26
la CIK-FIA.
27
Font de la figura 3.9.8 (2): Annex 17 de l’apartat de la normativa dels circuits de la pàgina oficial
de la CIK-FIA.

51

poden trobar a l’Annex 2 on hi ha tots els càlculs i deduccions que s’han
emprat per arribar a aquestes xifres.

Corba 1

Angle 23º

Peralt 5% = 2,86⁰

Radi 33,59 m

Velocitat màx. 59,75 km/h

Forces G 0,88 G

Corba 2

Angle 180º

Peralt 5% = 2,86⁰

Radi 13,77 m


Forces G 0,88 G

52

Corba 3

Angle 90º

Peralt 6% = 3,43⁰

Radi 11,20 m


Forces G 0,90 G

Corba 4

Angle 90º

Peralt 8% = 4,57⁰

Radi 11,20 m


Forces G 0,94 G

53

Corba 5

Angle 75º

Peralt 6% = 3,43⁰

Radi 11,69 m


Forces G 0,90 G

Corba 6

Angle 50º

Peralt 7% = 4,00⁰

Radi 16,89 m


Forces G 0,92 G

54

Corba 7

Angle 70º

Peralt 5% = 2,86⁰

Radi 11,69 m


Forces G 0,88 G

Corba 8

Angle 90º

Peralt 6% = 3,43⁰

Radi 11,69 m


Forces G 0,90 G

55

Corba 9

Angle 75º

Peralt 6% = 3,43⁰

Radi 16,40 m

Velocitat 43,38 km/h

Forces G 0,90 G

Corba 10

Angle 70º

Peralt 6% = 3,43⁰

Radi 21,60 m


Forces G 0,90 G

56

Corba 11

Angle 130º

Peralt 8% = 4,57⁰

Radi 10,32 m

Velocitat 35,1 km/h

Forces G 0,94 G

Corba 12

Angle 51º

Peralt 9% = 5,14⁰

Radi 23,77 m


Forces G 0,96 G

57

Corba 13

Angle 20º

Peralt 7% = 4,00⁰

Radi 33,55 m

Velocitat 62.60 km/h

Forces G 0,92 G

Corba 14

Angle 74º

Peralt 3% = 1,72⁰

Radi 13,26 m


Forces G 0,85 G

58

Corba 15

Angle 98º

Peralt 5% = 2,86⁰

Radi 17,03 m


Forces G 0,89 G

Corba 16

Angle 142º

Peralt 6% = 3,43⁰

Radi 15,13 m


Forces G 0,90 G

59

Corba 17

Angle 138º

Peralt 8% = 4,57⁰

Radi 11,95 m


Forces G 0,94 G

Corba 18

Angle 63º

Peralt 5% = 2,86⁰

Radi 20,31 m


Forces G 0,88 G

60

3.11 Altres activitats del circuit28
Com a circuit de curses que és el traçat dissenyat, no només es
dedicarà a un sol ús: la disputa de carreres de competició de karts.
Sinó que també s’hi podran disputar altres tipus de competicions
professionals i fer-hi proves amb motocicletes i moltes altres
activitats, ja que, les característiques de la pista són idònies per això.
D’altra banda, per fer rendible la construcció del circuit també caldrà
fer-hi altres activitats per obtenir guanys afegits.

Dins l’estudi econòmic
s’hi ha inclòs la
compra de karts i de
l’equipament general
necessari per pilotar
un kart. Per tant, com
és lògic, es llogaran
karts per gaudir del
magnífic circuit els
dies lliures, sense competició. Els preus variaran depenent de si és
cap de setmana o no, de la temporada de turisme i també del
nombre de participants i karts llogats. A més la tarifa s’aplicarà per
una banda depenent del temps que hi passis, o de si fas una cursa
en grup per amics, i per tant, la quantitat d’aquests.

Els dies de cada dia per la tarda però, també s’ha pensat d’impartir
cursos infantils de karting. Des del Centre de Tecnificació de Joves
Pilots i conjuntament amb la Federació Catalana d’Automobilisme,
es podria mirar d’organitzar aquests cursos per nens entre 7 i 11
anys perquè s’iniciïn en l’automobilisme esportiu. Aquests nens
podrien gaudir de les instal·lacions i d’una aula (sala de briefing) per
la formació teòrica. D’altra banda també hi haurà un box on es
guardin els karts comprats i que anirien augmentant a mida que

28
Font de la figura 3.11: Pàgina web del Circuit de Karts de Jarama.

61

augmentés el volum de la demanda dels cursos i hi hagués
beneficis.

Com a últim recurs i per aprofitar si hi ha dies sobrants sense
activitat al circuit, també es podria aprofitar per donar classes de
conducció o per provar cotxes que encara no hagin sortit al mercat.
D’aquesta manera es podria arribar amb l’empresa de proves
situada prop del Vendrell, IDIADA, per aconseguir que en el circuit
també s’hi facin proves.

62

4. CONCLUSIÓ
L’objectiu del treball era, com s’ha explicat primerament a la introducció,
dissenyar un karting amb totes les infraestructures que comporta i esbrinar
i passar per les dificultats que té construir-ne un des de zero a la vida real.

Des del primer moment vaig estar molt motivat per realitzar aquest treball
degut a la estreta relació que té amb els estudis que voldré cursar
posteriorment, per tant, crec que m’hi he desenvolupat força bé gràcies a
l’interès que hi tenia malgrat el desconeixement que tenia sobre el tema.

Dit això, cal dir que en principi creia que no podria arribar a abastir tot el
que s’ha de tenir en compte per dissenyar el circuit. Quan tenia una secció
feta, a vegades l’havia de refer perquè trobava alguna informació que
complementava el que ja havia fet i ho podia millorar. Tot i això els resultats
són millors dels que m’esperava i he après moltes més coses de les que
em podia imaginar, tant per qüestió administrativa contactant amb experts i
ajuntant els punts en comú, com modelant i dissenyant un model en tres
dimensions del mateix circuit.

D’altra banda, cal dir que en principi aquest no havia de ser un treball molt
teòric, creia que se’m quedaria curt de pàgines a més de que volia
concentrar-me en l’elaboració dels plànols, en el disseny del traçat i la
representació gràfica (maqueta i model 3D) d’aquest. Però donat que la
CIK-FIA en un cas real d’homologació del circuit demanaria molta
informació, m’he hagut de cenyir bastant a donar molts detalls sobre cada
part del circuit i de qualsevol apartat que pogués ser d’interès.

Les dificultats a l’hora de construir un circuit es troben des del punt inicial
del projecte: l’estudi de l’emplaçament, el qual pot arribar a suposar un
gran esforç econòmic i ha de tenir un sòl adient, segonament amb el traçat,
l’adequació d’aquest és una de les qüestions més importants, a més del
disseny de cada infraestructura i de la seva capacitat. Tot això, anirà

63

després estretament lligat amb la importància que tindrà el circuit davant
els altres, per tant, cada decisió és important.

Finalment, una observació pròpia que vull afegir és que en el món del
disseny dels circuits de karts tot té un perquè, tot és d’una manera i no d’un
altre per una raó concreta i està tot estrictament estipulat per les
federacions. Per tant, darrera cada decisió insignificant, cada detall
inapreciable, cada edifici que creiem dispensable, darrera, hi ha un motiu
que està vetllant per la seguretat dels que competeixen, la nostra i a més
perquè els espectadors puguin gaudir de la millor manera possible de
l’espectacle.

64

Cos

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Andere mochten auch

Andere mochten auch (19)

Cos