3. Index
1. Ones: Moviment Ondulatori
Classificació i característiques
Propietats
2. Llum: Propietats
Naturalesa i propagació
La vista
3. Experiment
4. Conclusions
4. Moviment Ondulatori
• És la propagació de l’espai d’un moviment vibratori que
es transmet mitjançant ones.
• Una ona és una pertorbació que es propaga.
• Una ona transporta energia però no transporta matèria.
5. Classificació i característiques
de les ones
• Les ones es poden classificar en funció del medi en què
s’expandeixen, el sentit d’oscil·lació, la forma i les
direccions.
• Segons el medi:
Electromagnètiques: són les ones que es propaguen
pel buit.
EXEMPLE: Els raigs x, la llum i les ones de ràdio
6. Classificació i característiques
de les ones
• Mecàniques: són les ones que es propaguen per
medis materials.
• EXEMPLE: so, terratrèmol, les oscil·lacions de les
cordes de la guitarra…
Imatges oscil.lacions corda de guitarra:
7. Classificació i característiques
de les ones
Segons la forma de l’ona:
• Ona harmònica:
És la propagació d’una pertorbació originada per un
M.H.S
8. Classificació i característiques
de les ones
• Ona quadrada:
Es coneix per ona quadrada a l'ona de que alterna el
seu valor entre dos valors extrems sense passar pels
valors intermedis.
9. Classificació i característiques
de les ones
• Ona triangular:
Una ona triangular és un tipus de ona que presenta unes
velocitats de pujada i baixada constants. El més habitual
és que sigui simètrica, és a dir que els temps de pujada i
baixada són iguals.
10. Classificació i característiques
de les ones
• Segons el sentit d’oscil·lació:
• Ona transversal: el moviment de les partícules és
perpendicular a la direcció de propagació de les ones.
• EXEMPLE: Les ones electromagnètiques i les ones que
estan en corda.
11. Classificació i característiques
de les ones
• Ona longitudinal: les vibracions són paral·leles a la
direcció d’expansió de l’ona.
• EXEMPLE: El so.
12. Classificació i característiques
de les ones
• Segons sigui el medi per propagar-se
• Unidimensionals: Si es propaguen en línia recta.
EXEMPLE: Una corda o una molla vibrant.
• Bidimensional: Si es propaguen en un plànol o pla.
EXEMPLE:Aigua oscil·lant en una superfície d’un
estany.
• Tridimensional: Si es propaguen a l’espai.
EXEMPLE: El so o la llum.
13. Propietats de les ones
• Amplitud: Desplaçament màxim respecte a la posició
d’equilibri de cada una de les partícules del medi
(metres).
• Freqüència:
La freqüència és el número d'oscil·lacions que una ona
efectua en determinat interval de temps. El nombre de
cicles per segon s'anomena herz (Hz), i és la unitat amb
la qual es mesura la freqüència.
14. Propietats de les ones
• Longitud d’una ona:La longitud d'ona és la magnitud
física que indica la mida d'una ona., es a dir,
la distància entre el principi i el final d'una ona completa.
• Velocitat:Totes les ones tenen una velocitat de
propagació, aquesta varia segons el tipus d’ona i la
temperatura i el medi en el que ho faci. La velocitat de
propagació de la llum en l’aire és de 3·108 m/s, molt
superior als 331 m/s del so. Així que ens arriba molt
més ràpid la llum que el so.
15. La Llum
• La llum es una forma d’energia que emeten alguns
cossos, anomenats fonts lluminoses, com a resultat
d’alguna transformació energètica.
• La llum no només transporta energia sinó que també pot
exercir una força sobre la matèria.
Fonts lluminoses naturals ni artificials
16. Propagació de la llum en línia
recta
• La llum es transmet en línia recta en totes les direccions.
La línia recta que presenta les direccions i el sentit de
propagació de la llum s’anomena raig de llum.
• La llum es transmet en línia recta en totes les direccions.
La línia recta que presenta les direccions i el sentit de
propagació de la llum s’anomena raig de llum.
17. Reflexió de la llum
• La reflexió de la llum es el canvi de direcció que
experimenta un raig lluminós al xocar contra la superfície
dels cossos.
• Podem veure els objectes que ens envolten perquè la
llum que es reflexa en ells ens arriba fins els nostres
ulls.
Vídeo sobre la reflexió de la llum
18. Lleis de la reflexió
• -La reflexió de la llum es representa en dos raigs: el que
arriba a una superfície, raig incident, i el que surt
després de que s’hagi reflectit, raig reflectit.
• -Si es creua en una línia recta perpendicular a la
superfície s’anomena normal, i si forma un angle amb la
mateixa recta s’anomena angle de incandescència.
• -El raig reflectit també forma amb la normal un altre
angle anomenat angle de reflexió.
• 1a llei: El raig incident, el raig normal i el reflectit han
d’estar en el mateix plànol.
• 2a llei: El angle de incidència i el angle de reflexió són
iguals
19. Refracció
• Quan la llum passa de un medi transparenta a un altre
es produeix un canvi en la direcció degut a la diferent
velocitat de propagació que te la llum en los diferents
medis materials. Aquest fenomen se l’anomena
refracció.
20. Dispersió:
En realitat la llum blanca és una barreja de llums de
diferents colors.
Quan observem l'arc de Sant Martí podem veure els
colors que componen la llum blanca.
Es produeix quan un raig de llum composta es refracta
en algun mitjà quedant separats els seus colors
constituents.
En el cas de l'arc de Sant Martí, la llum es dispersa en
travessar les gotes d'aigua.
Fotos i imatges d’Arcs de Sant Martí reals
21. Arc de Sant Martí:
• Arc de Sant Martí és un fenomen òptic que consisteix a
fer visibles, al cel, tots els colors de l'espectre de
la llum (vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat),
quan aquesta es refracta i reflecteix a les gotes d'aigua
en suspensió en l’atmosfera.
Com es produeix un arc de Sant Martí? (documental)
22. Polarització:
• La llum polaritzada és la llum, les vibracions de
la qual tenen lloc en un únic pla dels que
contenen al raig lluminós.
La llum natural pot polaritzar-se quan travessa
substàncies que absorbeixen part de la radiació
lluminosa i que deixen passar, únicament, les
oscil·lacions que es produeixen en unes
direccions determinades. D'aquesta manera, la
llum emergent es troba polaritzada. Les
substàncies que presenten aquesta propietat
s'anomenen polaritzadores.
Video sobre polarització de la llum
23. Naturalesa i propagació de la
llum:
• Miralls: Un mirall és un cos opac, amb una
superfície llisa i polida, capaç de reflectir
regularment la llum que rep.
Els miralls es caracteritzen per tenir la
superfície molt reflectant, per això el fenomen
que predomina és la Reflexió.
• Tipus de miralls: Plans, Esférics, Color i
d’Espectre.
Vídeo sobre tipus de miralls
24. Naturalesa i propagació de la
llum:
• Plans:Els miralls plans són aquells formats per una
superfície plana reflectora. La imatge formada ens els
miralls plans té una sèrie de característiques:
• És virtual, ja que està formada per prolongacions de
raigs de llum.
La mida és la mateixa que la de l’objecte.
Les distàncies que hi ha entre l'objecte i el mirall, i la
imatge formada i el mirall són iguals.
Apareix la inversió en profunditat: la nostra dreta és
l'esquerra de la imatge del mirall.
25. Naturalesa i propagació de la
llum:
• Esfèrics:
Es classifiquen en:
• Còncau: la superfície reflectora és la superfície interior.
El focus és positiu i real i la imatge és real i més gran.
• Convex: la superfície reflectora és la superfície exterior.
El focus és negatiu i virtual i la imatge és virtual i més
petita.
26. Naturalesa i propagació de la
llum:
• Color:
El color és una propietat perceptiva causada per
la llum quan aquesta interacciona amb l’ull, el cervell i la
nostra experiència. La percepció del color es veu
altament influïda pels colors adjacents en l'escena
visual.
• Atributs del color:
Tonalitat: Qualitat que en permet distingir la diferència
entre els colors.
Saturació: És la petita o gran barreja del color amb el
blanc.
Claredat: És refereix a la intensitat del color.
27. Naturalesa i propagació de la
llum:
• L’espectre:
Els elements químics en estat gasós i sotmesos a
temperatures elevades produeixen espectres discontinus
en els quals s'aprecia un conjunt de línies que
corresponen a emissions de només algunes longituds
d'ona.
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les
possibles ones elecromagnétiques, des de les de
major freqüència, com els raig gamma i raigs X, fins a
les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Experiment: Construcció d’un espectroscopi
28. La vista
• Parts de l’ull:
L'ull és l'òrgan de percepció visual i consta de diferents parts:
• El globus ocular es una estructura esfèrica de aproximadament 2,5 cm de diàmetre.
• La còrnia protegeix les parts interiors de l'ull i és transparent per permetre el pas de
la llum.
• L'iris és una cortina muscular que regula la quantitat de llum. La pupil·la és per
on entra la llum dintre d'ull.
• El cristal·lí enfoca les imatges a la fòvea (la zona de la retina amb major densitat de
cons i bastons)
• La retina es una capa complexa composta sobre tot por cèl·lules nervioses. Las
cèl·lules receptores sensibles a la llum es troba en la seva superfície exterior darrera
de una capa de teixit pigmentat.
• El nervi òptic entra en el globus ocular per sota i una mica inclinat cap al costat
intern de la fòvea central , originant a la retina una petita taca arrodonida anomenada
disc òptic.
29. Procés i límits de la vista
• La sensibilitat i els tipus de visió:
La llum blanca del sol està formada per la unió dels
colors de l’arc de Santmartí.
El ull humà no es igual de sensibles que les demés
longituds, sinó que el seu màxim corresponent to es el
groc verdós.
• L’acomodació:
Procés d’adaptació de l’ull per canviar de focus per
veure amb claredat a diferents distàncies.
• L’adaptació:
És la facilitat de l’ull per ajustar-se automàticament a
canvis em els nivells d’il·luminació.
• Camp Visual.
Àrea d’espai físic visible quan el cos, el cap i els ulls
estan fixos.
30. Experiment
Des de sempre els humans han tingut el desig de la invisibilitat… ara
ho podem aconseguir: un objecte serà transparent si aconseguim
que tingui el mateix índex de refracció que el material que l’envolta.
Les boles d’hidrogel i l’aigua tenen el mateix índex de refracció, de
manera que les boles són visibles en l’aire però invisibles en l’aigua.
L’objectiu de l’experiment és fer invisibles les boles d’hidrogel, això ho
aconseguim aplicant aigua i ho hem aconseguit.
És un experiment molt senzill i molt visual i crec que qualsevol el pot
entendre amb molta facilitat, hem posat un objecte qualsevol de
plàstic entre les boletes per demostrar que al fer-se les boles
invisibles l’objecte es pot veure amb més claritat.
Les nostres conclusions són que les boletes i l’aigua tenen el mateix
índex de refracció pel fet de que les boles majoritàriament estan
formades per aigua.
32. CONCLUSIONS
• Hem treball bastant bé entre nosaltres, no hi ha hagut
malentesos, l’ experiment va ser molt divertit.
Hem après molt sobre la matèria, ha estat un tema nou
per nosaltres però ens ha interessat i ens hem
documentat molt.