1. Microbiologia
Estructures
acel·lulars
Microorganismes
cel·lulars
Virus
Altres
estructures
acel·lulars
Protoctists
Bacteris Fongs
Ús dels
microorganismes
Obtenció de
productes
industrials
Mecanismes
d’acció bacterians
Producció
d’aliments per
fermentació
Correcció de
problemes
ambientals
Microorganismes
patògens
Agricultura,
ramaderia i
aqüicultura
Antibiòtics

2. Microbiologia: part de la biologia que estudia els microorganismes
 espècies unicel·lulars i estructures acel·lulars1. Estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
3. Ús dels
microorganismes
4.
Microorganismes
patògens
Microbiologia
Intervenen en el flux de matèria i energia
Productors: fotosintètics i quimiosintètics
Descomponedors
Transformadors
Cicles biogeoquímics
Cicle del carboni
Transformació en combustibles fòssils
Degradació de roques calcàries
Cicle del nitrogen
Fixació de nitrogen inorgànic
Transformació de l’amoníac en sals minerals
Transformació de sals minerals entre elles
Desnitrificació
Importància dels microorganismes
Cicle del sofre: conversió de l’àcid sulfhídric en sals
minerals

3. 1. Estructures
acel·lulars
a) Virus
b) Altres
estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
3. Ús dels
microorganismes
4.
Microorganismes
patògens
Estructura
Microbiologia
Els virus
Estructura infecciosa organitzada, formada per àcid nucleic i
proteïnes  NO són éssers vius
Sense metabolisme propi
Només es poden relacionar infectant una cèl·lula
Són incapaços de reproduir-se per sí sols
Virió: partícula vírica inerta
Material genètic
ARN ó ADN, 1 ó 2 cadenes
Proteïnes per a entrar dins
la cèl·lula, per a duplicar el
genoma i per a formar la
càpsida
Càpsida
Embolcall extern (només alguns virus)

4. Classificació1. Estructures
acel·lulars
a) Virus
b) Altres
estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
3. Ús dels
microorganismes
4.
Microorganismes
patògens
Microbiologia
Els virus
Segons el genoma
Virus ARN: cadena simple (+ ó -) o cadena doble
Virus ADN: cadena simple (+ ó -) o cadena doble
Segons l’estructura
Polièdrics
Helicoidals
Complexos
Segons l’organisme al que infecten
Animals
Vegetals
Bacteriòfags
Segons l’embolcall
Coberts: amb embolcall extern
Nus: sense embolcall extern

5. Quan un virus
envaeix una cèl·lula,
pot seguir dues vies:
Via lítica:
a) Adsorció
específica
b) Penetració del
cromosoma viral
c) Descapsidació
d) Duplicació del
genoma i síntesis
d’ARN
e) Formació de nous
virions
f) Alliberació dels
virions
Via lisogènica: integració del
genoma del virus en el de l’hosteEl cicle víric1. Estructures
acel·lulars
a) Virus
b) Altres
estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
3. Ús dels
microorganismes
4.
Microorganismes
patògens
Microbiologia
Els virus

6. Mecanismes de reproducció dels virus ARN1. Estructures
acel·lulars
a) Virus
b) Altres
estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
3. Ús dels
microorganismes
4.
Microorganismes
patògens
Microbiologia
Els virus
ARN de cadena positiva
ARN de cadena negativa
Retrovirus

7. 1. Estructures
acel·lulars
a) Virus
b) Altres
estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
3. Ús dels
microorganismes
4.
Microorganismes
patògens
Microbiologia
Altres estructures acel·lulars
Viroides
Fragments d’ARN monocatenari circular
No conté gens que codifiquin proteïnes
Només infecten plantes
Prions
Proteïnes infeccioses
Estructura secundària alterada
No fan correctament la seva funció i indueixen les altres
proteïnes a plegar-se malament
Plasmidis
ADN circular de cadena doble
Només infecten bacteris
Molt útils en enginyeria genètica

8. Tipus
1. Estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
a) Bacteris
b) Protoctists
c) Fongs
3. Ús dels
microorganismes
4.
Microorganismes
patògens
Microbiologia
Els bacteris
Organismes procariotes unicel·lulars. Regne moneres 
característiques que no es repeteixen en cap altre organisme
Bacils
Cocs
Diplococs
Tetracoc
Sarcina
Estreptococ
Estafilococ
Espiril
Vibrió
1. Estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
a) Bacteris
b) Protoctists
c) Fongs
3. Ús dels
microorganismes
4.
Microorganismes
patògens
Microbiologia

9. Els bacteris
1. Estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
a) Bacteris
b) Protoctists
c) Fongs
3. Ús dels
microorganismes
4.
Microorganismes
patògens
Microbiologia
Estructura dels bacteris

10. Càpsula: només en alguns casos
Formada per productes de rebuig cel·lular
Paret bacteriana
Els bacteris
1. Estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
a) Bacteris
b) Protoctists
c) Fongs
3. Ús dels
microorganismes
4.
Microorganismes
patògens
Microbiologia
Estructura dels bacteris
Capa protectora (dessecació, sistema immunitari)
Funcions
Donar forma a la
cèl·lula
Protegir la cèl·lula
de l’osmosi
Regular el pas de
substàncies
Tipus
Gram +
Gram -

11. Flagels: estructures proteiques amb moviment de rotació 
desplaçament de la cèl·lula
Els bacteris
1. Estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
a) Bacteris
b) Protoctists
c) Fongs
3. Ús dels
microorganismes
4.
Microorganismes
patògens
Microbiologia
Estructura dels bacteris
Fímbries: tubs de proteïna que connecten dos bacteris entre
ells o un bacteri amb la superfície
Mesosomes: replecs de la membrana per a augmentar la
superfície
Nucleoide: ADN circular doble cadena propi del bacteri
Ribosomes: síntesi de proteïnes
Plasmidis: ADN circular doble cadena no propi del bacteri
Inclusions: acumulacions de diverses substàncies sense
membrana

12. 1. Estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
a) Bacteris
b) Protoctists
c) Fongs
3. Ús dels
microorganismes
4.
Microorganismes
patògens
Microbiologia
Nutrició bacteriana
Els bacteris
Metabolisme Font d'energia Font de carboni
Fotoautòtrof Llum CO2
Fotoheteròtrof Llum Matèria orgànica
Quimioautòtrof Oxidació de compostos inorgànics CO2
Quimioheteròtrof Oxidació de compostos orgànics Matèria orgànica
La relació en bacteris
Canvien el metabolisme segons la presència de nutrients en el
medi
Es mouen segons la disponibilitat de llum
Formen espores de resistència
Es mouen per allunyar-se d’un perill o apropar-se a una font
de recursos

13. Asexual: bipartició
Parasexual:
Conjugació: un bacteri
amb un plasmidi se’l
transmet a un altre que
no el té
Transducció: un virió
incorpora material
genètic d’un bacteri i se’l
passa a un altre quan
l’infecta
Transformació: un bacteri agafa ADN bacterià lliure al
medi i l’incorpora com a propi
1. Estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
a) Bacteris
b) Protoctists
c) Fongs
3. Ús dels
microorganismes
4.
Microorganismes
patògens
Microbiologia
Reproducció bacteriana
Els bacteris

14. Arqueobacteris: característiques fisiològiques i morfològiques
molt diferents a les de la resta de bacteris
1. Estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
a) Bacteris
b) Protoctists
c) Fongs
3. Ús dels
microorganismes
4.
Microorganismes
patògens
Microbiologia
Classificació dels bacteris
Els bacteris
Tipus Condicions de vida Exemples
Acidòfils pH inferior a 5
Bacteris de àcid acètic,
oxidadors de ferro a pH àcid
i bacteris d'aigües àcides de
sofre
Alcalòfils pH entre 9 i 10 Bacteris de llacs alcalins
Halòfils
Concentracions elevades
de NaCl
Bacteris del Mar Mort i
trobats en conserves (peix
en salaó)
Psicròfils
Temperatures entre -20ºC
i 0ºC
Bacteris d'aigües fredes del
fons oceànic o llacs gelats
Termòfils
Temperatures per sobre
de 45ºC
Bacteris comuns, com els
Bacillus o Clostridium
Hipertermòfils
Temperatures per sobre
de 80ºC
Bacteris de les fumaroles
oceàniques o volcàniques

15. 1. Estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
a) Bacteris
b) Protoctists
c) Fongs
3. Ús dels
microorganismes
4.
Microorganismes
patògens
Microbiologia
Classificació dels bacteris
Els bacteris
Tipus Condicions de vida Exemples
Baròfils
Pressions hidrostàtiques
de fins a 1035 atm
Bacteris dels fons marins
(fins a 10.000 m de
profunditat)
Sòls profunds
Interior de roques a
grans profunditats
Bacteris aïllats en
excavacions profundes en
mines
Radiòfils Radiacions elevades
Bacteris que viuen en
centrals nuclears
Metanògens
Llocs sense oxigen i amb
matèria orgànica en
descomposició
Bacteris productors de metà
Poliextremòfils
Ambients amb més d'una
característica extrema
Espècies molt concretes,
com Sulfolobus
acidocaldarius (80ºC i pH 3)
Eubacteris: la resta de bacteris

16. Microbiologia
Protoctists
Eucariotes unicel·lulars heteròtrofs
1. Estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
a) Bacteris
b) Protoctists
c) Fongs
3. Ús dels
microorganismes
4.
Microorganismes
patògens
Protozous
Lliures, paràsits i simbionts
Reproducció asexual, algunes espècies sexual
Desplaçament per cilis, flagels i pseudòpodes
Eucariotes fotosintètics de vida aquàtica (llocs humits)
Unicel·lulars que poden formar colònies molt grans
Paret cel·lular i pigments fotosintètics
Reproducció sexual i asexual
Algues

17. Microbiologia
Fongs
Eucariotes heteròtrofs
1. Estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
a) Bacteris
b) Protoctists
c) Fongs
3. Ús dels
microorganismes
4.
Microorganismes
patògens
La majoria són pluricel·lulars
Els unicel·lulars s’agrupen formant un cos anomenat miceli
Tenen paret cel·lular (quitina)
Fan servir el glicogen com a molècula energètica
Poden ser paràsits, simbionts o sapròfits
Actuen com a descomponedors
Reproducció sexual i asexual

18. Agricultura, ramaderia i aqüicultura
Microbiologia
1. Estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
3. Ús dels
microorganismes
a) Sector primari
b) Productes
industrials
c) Aliments
fermentats
d) Problemes
ambientals
4.
Microorganismes
patògens
Millora dels sòls
Nitrificació dels sòls amb Rhizobium
Evita l’ús de purins (molt perjudicials)
Amaratge
Descomposició controlada de plantes de lli i cànem
S’alliberen les fibres de cel·lulosa per a obtenir els teixits
Alimentació en piscifactories: peixos i mol·luscs alimentats amb
fitoplàncton artificial
Obtenció de productes industrials
Biotransformacions (metabolismes molt concrets)
Productes obtinguts
Plàstics
Productes químics orgànics
Productes de component mèdic

19. Producció d’aliments per fermentació
Microbiologia
1. Estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
3. Ús dels
microorganismes
a) Sector primari
b) Productes
industrials
c) Aliments
fermentats
d) Problemes
ambientals
4.
Microorganismes
patògens
Vi
Fermentació del suc de raïm (glucosa  etanol)
Saccharomyces ellipsoideus
Cervesa
Fermentació de l’ordi torrat (midó  glucosa  etanol)
Saccharomyces cerevisiae
Sidra: procés semblant al del vi amb suc de poma
Llevats en sí mateixos: font de proteïnes i vitamines B i D
Sucres de la farina  CO2
Pa
Diferents proporcions d’ingredients donen diferents pans
Vinagre
Degradació etanol  àcid acètic
Acetobacter i Gluconobacter
Productes làctics
Iogurt (Streptococcus thermophilus i Lactobacillus bulgaricus)
Formatges (Streptococcus lactis / cremoris i fongs)

20. Correcció de problemes ambientals
Microbiologia
1. Estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
3. Ús dels
microorganismes
a) Sector primari
b) Productes
industrials
c) Aliments
fermentats
d) Problemes
ambientals
4.
Microorganismes
patògens
Depuració d’aigües residuals
Microorganismes aerobis i anaerobis
Eliminació d’abocaments de petroli al mar
Bioremediadors
Degraden la matèria orgànica de les aigües
Produeixen CO2, CH4 i matèria inorgànica
Bacteris, floridures, llevats i algues
Degradació dels components volàtils del petroli cru
Produeixen gasos o nutrients solubles

21. Microbiologia
1. Estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
3. Ús dels
microorganismes
4.
Microorganismes
patògens
a) Mecanismes
d’acció
bacterians
b) Antibiòtics
Lleis de Koch per a les malalties infeccioses
El microorganisme ha de ser present en qualsevol cas de la
malaltia
El microorganisme s’ha de poder aïllar de l’hoste i obtenir-ne
un cultiu pur
La malaltia ha d’aparèixer si s’inocula un cultiu en un
individu sa
El microorganisme s’ha de poder aïllar de nou
Infecció: entrada d’un microorganisme al cos d’un hoste
No totes les malalties són infecciones
No totes les infeccions provoquen una malaltia
Procés infecciós
Infecció Incubació
Local Generalitzada
Període agut
Període de
davallada

22. Microbiologia
1. Estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
3. Ús dels
microorganismes
4.
Microorganismes
patògens
a) Mecanismes
d’acció
bacterians
b) Antibiòtics
Mecanismes d’acció bacterians
Exotoxines: proteïnes específiques que alliberen els bacteris
Citotoxines:
Cèl·lules en general
Exemple: diftèria
Neurotoxines:
Neurones i cèl·lules del sistema nerviós
Exemples: tètanus, toxina botulínica
Enterotoxines
Interior dels intestins
Exemples: còlera, Salmonella sp., Escherichia coli,
Staphylococcus aureus, Clostridium perfringens
Endotoxines: lipopolisacàrids de la capa externa de la paret
cel·lular de bacteris gram negatius. Afecten de forma general
Factors de virulència: molècules que faciliten la infecció,
protegeixen el patogen, afavoreixen la reproducció, etc.

23. Microbiologia
1. Estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
3. Ús dels
microorganismes
4.
Microorganismes
patògens
a) Mecanismes
d’acció
bacterians
b) Antibiòtics
Antibiòtics
Compostos tòxics per als bacteris
Toxicitat selectiva: cada antibiòtic és tòxic per a uns bacteris
concrets
Bacteriostàtics: inhibeixen el creixement del bacteri
Bactericides: eliminen el bacteri
Tipus d’antibiòtics
Penicil·lines i cefalosporines: inhibició de la síntesi de paret
cel·lular
Tetraciclines, estreptomicina i cloramfenicol: inhibició de la
síntesi de proteïnes
Rifampicina i quinolones: inhibició dels enzims de
duplicació, transcripció i traducció
Sulfamides: inhibició del metabolisme
Polimixines: alteració de la membrana cel·lular

24. Microbiologia
1. Estructures
acel·lulars
2.
Microorganismes
cel·lulars
3. Ús dels
microorganismes
4.
Microorganismes
patògens
a) Mecanismes
d’acció
bacterians
b) Antibiòtics
Antibiòtics
Els bacteris generen resistència a antibiòtics  evitar
l’automedicació
Els antibiòtics NO són un remei contra altres agents
infecciosos (protozous, fongs o virus)
La lluita contra els virus
Medicaments antivirals: actuen sobre els virions o les
proteïnes víriques
Vacunes: obliguen el cos de l’hoste a generar defenses contra
aquell virus concret
Interferons: molècules que sintetitzen les cèl·lules animals en
resposta a una infecció vírica