SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 7
Downloaden Sie, um offline zu lesen
TRANSFORMACIONS
ECONÒMIQUES I SOCIALS AL
PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX.
L'EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
L'inici de la transició demogràfica es va caracteritzar per la davallada de la taxa de
mortalitat de resultes de la millor alimentació i de les infraestructures urbanes
higienicosanitàries (serveis de neteja i clavegueram). L’esperança de vida va
augmentar.
La població espanyola va créixer considerablement, ja que es va mantenir un índex de
natalitat alt. A la segona dècada del segle XX, la natalitat va descendir. No obstant la
modernització de la demografia espanyola va tenir un retards respecta a Europa.
Catalunya va aprofundir en el procés de transició demogràfica i va conèixer una
davallada notable de la mortalitat i lleugera en la natalitat. La població de Catalunya va
augmentar no tant pel creixement vegetatiu sinó per les migracions de la segona
dècada del segle XX
MOVIMENTS MIGRATORIS
Entre 1900 i 1931 Espanya va viure un gran creixement de les migracions interiors. La
població es va desplaçar cap als sectors moderns de l'economia, fent que la població
agrària disminuís. Madrid i Barcelona , seguides per Bilbao i Sevilla, es van convertir en
el pol d'atracció dels emigrants.
A Catalunya l’arribada d’immigrants va ser molt notable i així, l'any 1930 un de cada
cinc habitants havia nascut fora del territori de Catalunya.
L’emigració a ultramar, iniciada cap al 1880, va augmentar, tot i que va patir una
davallada amb la I Guerra Mundial. Les causes per aquesta immigració van ser
diverses:
- Economia en què l’ocupació creixia menys que la població.
- Millores en la navegació.
Com a resultat del procés migratori, els grans nuclis urbans com Madrid i Barcelona
van incrementar notablement la seva població experimentant una gran transformació
de la seva fisonomia. També van augmentar la seva població algunes ciutats del País
Basc i Astúries, i d’altres de Catalunya.
ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA
L’agricultura espanyola va iniciar el segle XX amb la crisi que es va estendre per Europa
a finals del segle XIX.
En aquests moments Espanya tenia una agricultura basada sobretot en el conreu de
cereals, oliveres i vinya, en terres majoritàriament de secà, i amb una ramaderia ovina
(producció de llana). La crisi cerealista a Espanya serà la més acusada.
Les causes de la crisi van ser l’arribada a Europa de productes de països amb una
agricultura extensiva més competitiva (Argentina, EUA, Canadà, Rússia). La
competència del cereal estranger va originar una baixada de preus, reducció dels
ingressos i una caiguda dels beneficis i per tant una disminució dels salaris. Això va
comportar agitacions pageses durant el primer terç del segle XX. Davant d’aquesta
competència, la Liga Agraria (associació de propietaris cerealístics) va demanar un
aranzel protector.
La crisi cerealística va anar acompanyada d’una crisi de la viticultura, que va ser molt
intensa a Catalunya, on el conreu de la vinya havia assolit una gran extensió arran de la
plaga de la fil·loxera a França. Però la fil·loxera, cap el 1880, va arribar a Catalunya. La
mort de les vinyes autòctones va iniciar un conflicte entre els rabassaires i els
propietaris que s’allargaria durant el primer terç del segle XX.
La crisi agrària es va superar gràcies a l’establiment de noves barreres aranzelàries i al
creixement de la producció. Els motors principals de la millora de la productivitat
agrícola van ser:
1. Les noves rompudes i la intensificació dels conreus gràcies a l’augment de
fertilitzants, selecció llavors, disminució guaret, increment mecanització,
l’extensió del regadiu a noves terres
2. La introducció de nous conreus (plantes farratgeres) per millorar la producció
ramadera, i l’ especialització de conreus destinats en gran part a l’exportació
(olivera, cítrics, vinya).
Com a resultat, el producte agrari va créixer un 55 % entre el 1900 i 1931, de manera
desigual segons el tipus de conreu i la zona. La producció de cereals es va consolidar
com el conreu principal, sector de productivitat baixa i preus elevats. Els conreus més
productius, orientats cap a l’exportació, eren la vinya, l’olivera, els cítrics, els fruiters i
les hortalisses. La producció ramadera també va augmentar.
L’agricultura catalana va seguir una evolució semblant a la resta espanyola, tot i que la
productivitat va augmentar una mica més i la disminució de la població agrícola va ser
més gran. En algunes zones, es va desenvolupar una agricultura especialitzada. La
producció de cereals i el sector ramader van augmentar, mentre que la viticultura va
disminuir.
La situació del camp espanyol al primer terç del segle XX continuava marcada per
l’enorme desigualtat en l’estructura de la propietat de la terra. Hi havia:
- Latifundisme: Extremadura i Andalusia amb forta conflictivitat social. Era
necessària una reforma agrària que permetés l’accés dels pagesos a la
propietat de la terra i garantitzés un conreu efectiu de les terres.
- Minifundisme: Galícia, mala qualitat de la terra a la Meseta. Molts pagesos van
emigrar.
Aquestes agricultures només permetien a la població subsistir. Els rendiments eren
baixos i dificultaven la introducció de tècniques i mètodes de conreu nous.
Els diferents governs espanyols van ser conscients de l’endarreriment del camp
espanyol i dels conflictes socials que es derivaven de la distribució desigual de la
propietat. El problema principal era la gran quantitat de pagesos sense terra. Entre el
1907 i 1917 es van repartir algunes terres entre els petits propietaris i els pagesos,
però la pressió dels grans propietaris agrícoles va fer impossible dur a terme una
reforma agrària abans del 1932.
ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA
A inicis del segle XX la indústria va augmentar notablement i alhora va disminuir el
protagonisme del món rural.
Entre les causes que van provocar el creixement de l’economia espanyola al primer
terç del segle XX destaca la utilització de noves fonts d’energies, amb la difusió de l’ús
de l’electricitat i del petroli. La societat espanyola disminuirà progressivament la
dependència energètica del carbó. L’electricitat va permetre mecanitzar la producció
industrial i reduir-ne els costos de fabricació. El progrés de l’electrificació es va produir
en dues etapes: entre 1880 i 1914 es va restringir a l’enllumenat públic; i entre 1914 i
1930 se’n va generalitzar l´ús industrial.
El refinatge del petroli va obrir pas a Espanya, al primer terç del segle XX, a una nova
revolució del transport: l’automòbil.
En el camp de la transmissió de la informació també es va avançar notablement. A
partir de la dècada de 1860, es va produir l’expansió del telègraf i , en la dècada de
1920, del telèfon i emissions de ràdio, sobretot en les ciutats.
EL CREIXEMENT INDUSTRIAL
El producte industrial espanyol va augmentar, tot i així, es van mantenir les indústries
de béns de consum sobre les de béns d’equipament.
El nivell d’industrialització de Catalunya era més elevat que a la resta d’Espanya (sense
comptar amb el País Basc i Navarra).
Les indústries tradicionals, com l’alimentària i el tèxtil, van continuar la seva expansió.
També ho va fer la química. La indústria siderúrgica biscaïna va créixer, i l’any 1902 es
van crear els Altos Hornos de Vizcaya. Els beneficis del sector siderúrgic van estimular
la diversificació industrial basca.
A algunes zones del nord d’Espanya, el pes de la siderúrgia també era molt important,
com: Cantàbria i Astúries.
Entre les noves indústries sobresurt el ràpid creixement de la indústria elèctrica,
sobretot a partir del 1914 amb la construcció de centrals hidroelèctriques i xarxes per
transportar l’electricitat. També va experimentar un creixement notable la indústria
metal·lúrgica, que va tenir en l’automòbil i els electrodomèstics dos sectors en
expansió. El 1904, es crea la marca automobilística Hispano Suiza, i conseqüentment la
creació el 1927 de Campsa. La indústria del ciment també va augmentar.
LA DIVERSIFICACIÓ DE LA INDÚSTRIA CATALANA.
La major difusió geogràfica de la indústria no va posar fi als profunds desequilibris en la
distribució de la renda entre les diferents àrees geogràfiques espanyoles. Juntament
amb els dos nuclis bàsics, Catalunya i País Basc, la industrialització es va difondre per
Madrid, Galicia, cornisa cantàbrica i València.
La localització industrial catalana es concentrava a Barcelona i a la seva àrea
metropolitana.
A Catalunya, la indústria tèxtil va mantenir el predomini, però se’n va reduir el seu pes.
Això va portar a una diversificació de la indústria catalana.
El sector elèctric, metal·lúrgic, químic i les indústries de construccions mecàniques van
anar en augment per la demanda creixent de les noves infraestructures de les ciutats
industrials, i per la inversió estrangera (primeres multinacionals).
A Catalunya, la producció es va concentrar en el grup Barcelona Traction, anomenada
La Canadenca, i la Catalana del gas i electricitat, creades el 1911.
La producció catalana anava sobretot destinada al comerç amb la resta d’Espanya, que
es va intensificar. La causa d’aquesta intensificació va ser l’increment de la renda
espanyola que va contribuir a augmentar la demanda.
Mentre que l’increment del potencial econòmic de Catalunya augmentava, la seva
capacitat financera disminuïa, la qual cosa va portar a una crisi del sistema bancari
català.
Els mitjans de transport i els sistemes de comunicació van conèixer una notable
transformació que va beneficiar el creixement industrial. Es van produir millores en les
vies, es van crear noves xarxes, l’electrificació del ferrocarril , la telefonia, etc. Tots
aquests processos necessitaven la creació de grans infraestructures, que van ser
finançades per l’Estat.
Una característica de l’economia espanyola durant el primer terç del segle XX va ser la
restricció de la competència entre les empreses i la constant intervenció de l’Estat en
l’economia del país. Aquest intervencionisme es va manifestar en dues direccions:
- Concessió d’ajudes per estimular la inversió privada.
- Augment del proteccionisme, iniciat ja al 1891 amb l’establiment d’un aranzel
duaner.
L’objectiu era reduir la competència i fomentar la indústria nacional.
L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA
El segle XX es va iniciar amb les conseqüències del desastre de l989 que va posar fi a
l’imperi espanyol. La pèrdua dels mercats colonials va perjudicar les exportacions, però
la crisi es va superar ràpidament. Es va produir una inflació baixa, una reducció del
deute públic i la repatriació de molts capitals que van permetre la creació de bancs i
empreses. La crisi va resultar positiva per Espanya, ja que va permetre canvis i
renovacions en l’economia espanyola.
La neutralitat espanyola durant la primera Guerra Mundial va permetre una important
expansió econòmica, ja que el conflicte va reduir la capacitat productiva dels països
bel·ligerants i Espanya es va convertir en subministradora de productes agraris i
industrials.
L’increment de la demanda exterior va estimular el creixement de la producció.
L’augment de la demanda va comportar un augment dels preus, que va dur a un
procés inflacionista sense precedents.
La guerra va oferir, a les classes benestants d’Espanya, grans oportunitats de negocis i
d’enriquiment fàcil. Per contra, les classes populars van empitjorar el seu nivell de
vida, ja que la inflació no va anar acompanyada de l’augment equivalent del salari, la
qual cosa va desencadenar en una sèrie de vagues i reivindicacions obreres.
La fi de la guerra i la fi de la demanda va acabar amb l’eufòria econòmica i
desencadenà una forta crisi (tancament empreses, atur, desocupació).
La crisi econòmica internacional de 1929 va tenir repercussions menors que a d’altres
països, a causa del poc pes que el comerç exterior tenia en l’economia espanyola i la
depreciació de la moneda espanyola.
ELS CANVIS SOCIALS
La lentitud del procés industrialitzador a Espanya va comportar que el món rural
tingués un gran pes en el primer terç del segle XX. A Catalunya, el món rural tenia
menys pes com a conseqüència d’una major industrialització i un augment de la
població urbana.
Dos grups socials: rurals i urbans.
RURALS:
- Entre els grans propietaris agraris s’hi distingien; l’antiga oligarquia
(aristocràcia) i la nova burgesia agrària. En general, els propietaris agraris
gaudien d’una gran influència social i solien tenir càrrecs polítics i de
l’administració pública.
- Els pagesos. Dins aquest grup hi havia diferències segons la seva relació amb la
possessió de la terra: uns eren petits i mitjans propietaris, altres arrendataris en
condicions diverses i, per últim hi havia els jornalers, alguns d’ells simples
temporers.
La situació dels pagesos depenia de les formes de propietat existents en les diferents
regions d’Espanya.
URBANS:
L’èxode rural i el creixement de les ciutats van fer augmentar les classes urbanes i la
seva influència, que amb els seus nous hàbits i valors socials van generar el que es
coneix com la societat de masses.
Burgesia financera i industrial: Eren un grup relativament reduït. Molts es van enriquir
arran de la guerra. Es van integrar a les classes altes aristocràtiques.
Classe mitjana: Sorgida arran del desenvolupament comercial, financer i administratiu.
Formada per funcionaris, i obrers “de coll blanc” (comerciants, administratius,
banquers i professionals liberals). Era un grup heterogeni, fragmentat i amb diferències
segons les regions. A Catalunya aquest grup va anar en augment.
Proletariat, els obrers industrials; eren les capes populars urbanes. Aquest grup va
augmentar considerablement com a conseqüència de l’èxode rural i l’augment de la
indústria. Es concentraven sobretot en les zones més industrialitzades, com Catalunya,
Madrid, País Basc i Astúries. La crisi econòmica amb augment de l’atur i dels preus
provocarà protestes obreres i l’augment de la conflictivitat social.
El desenvolupament de les ciutats i la nova societat de masses, van comportar nous
valors socials i noves formes d’oci i sociabilitat. A més, es va estendre la cultura entre
capes socials més àmplies. Els transports i els nous mitjans de comunicació van
difondre aquestes noves formes de vida urbana.
A inicis del segle XX hi va haver una millora del nivell educatiu de la població; augment
de l’ alfabetització entre la població, més estudis….
L’augment de l’alfabetització va comportar més demanda d’oci cultural. L’Augment de
l’hàbit de lectura es va traduir en un augment de llibres, i les millores tècniques van
permetre augmentar el nombre d’exemplars de la premsa escrita. Aquesta premsa
escrita va esdevenir el mitjà de comunicació perfecte entre el poder i els ciutadans;
s’afavoria la formació progressiva d’una opinió pública independent.
La situació del camp espanyol al primer terç del segle XX continuava marcada per
l’enorme desigualtat en l’estructura de la propietat de la terra. Hi havia:
- Latifundisme: Extremadura i Andalusia amb forta conflictivitat social. Era
necessària una reforma agrària que permetés l’accés dels pagesos a la
propietat de la terra i garantitzés un conreu efectiu de les terres.
- Minifundisme: Galícia, mala qualitat de la terra a la Meseta. Molts pagesos van
emigrar.
Aquestes agricultures només permetien a la població subsistir. Els rendiments eren
baixos i dificultaven la introducció de tècniques i mètodes de conreu nous.
Els diferents governs espanyols van ser conscients de l’endarreriment del camp
espanyol i dels conflictes socials que es derivaven de la distribució desigual de la
propietat. El problema principal era la gran quantitat de pagesos sense terra. Entre el
1907 i 1917 es van repartir algunes terres entre els petits propietaris i els pagesos,
però la pressió dels grans propietaris agrícoles va fer impossible dur a terme una
reforma agrària abans del 1932.
ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA
A inicis del segle XX la indústria va augmentar notablement i alhora va disminuir el
protagonisme del món rural.
Entre les causes que van provocar el creixement de l’economia espanyola al primer
terç del segle XX destaca la utilització de noves fonts d’energies, amb la difusió de l’ús
de l’electricitat i del petroli. La societat espanyola disminuirà progressivament la
dependència energètica del carbó. L’electricitat va permetre mecanitzar la producció
industrial i reduir-ne els costos de fabricació. El progrés de l’electrificació es va produir
en dues etapes: entre 1880 i 1914 es va restringir a l’enllumenat públic; i entre 1914 i
1930 se’n va generalitzar l´ús industrial.
El refinatge del petroli va obrir pas a Espanya, al primer terç del segle XX, a una nova
revolució del transport: l’automòbil.
En el camp de la transmissió de la informació també es va avançar notablement. A
partir de la dècada de 1860, es va produir l’expansió del telègraf i , en la dècada de
1920, del telèfon i emissions de ràdio, sobretot en les ciutats.
EL CREIXEMENT INDUSTRIAL
El producte industrial espanyol va augmentar, tot i així, es van mantenir les indústries
de béns de consum sobre les de béns d’equipament.
El nivell d’industrialització de Catalunya era més elevat que a la resta d’Espanya (sense
comptar amb el País Basc i Navarra).
Les indústries tradicionals, com l’alimentària i el tèxtil, van continuar la seva expansió.
També ho va fer la química. La indústria siderúrgica biscaïna va créixer, i l’any 1902 es

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xixUnitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xixJulia Valera
 
Unitat 8 2017-18 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2017-18 - activitat comercial i comunicacionsUnitat 8   2017-18 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8 2017-18 - activitat comercial i comunicacionsjordimanero
 
Tema 7. El Sexenni Democràtic.
Tema 7. El Sexenni Democràtic.Tema 7. El Sexenni Democràtic.
Tema 7. El Sexenni Democràtic.Historiaespanya
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Julia Valera
 
01 1 crisi antic regim 1788 1833 por a la revolucio
01 1 crisi antic regim 1788 1833 por a la revolucio01 1 crisi antic regim 1788 1833 por a la revolucio
01 1 crisi antic regim 1788 1833 por a la revolucioRoderic Ortiz Gisbert
 
14. EL FRANQUISME: 1959-1975
14. EL FRANQUISME: 1959-197514. EL FRANQUISME: 1959-1975
14. EL FRANQUISME: 1959-1975jcorbala
 
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xixUnitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xixJulia Valera
 
1b-EL REGNAT D'ISABEL II
1b-EL REGNAT D'ISABEL II1b-EL REGNAT D'ISABEL II
1b-EL REGNAT D'ISABEL IIjcorbala
 
T8 Període d'entreguerres
T8 Període d'entreguerresT8 Període d'entreguerres
T8 Període d'entreguerresMaria Polo
 
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Julia Valera
 
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIXjcorbala
 
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL 1/3 S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL 1/3 S. XXTRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL 1/3 S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL 1/3 S. XXjcorbala
 
Catalanisme
CatalanismeCatalanisme
CatalanismeFinama
 
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈSTEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈSAssumpció Granero
 
TEMA 7. C. SEXENNI. AMADEU SAVOIA. I REPÚBLICA.
TEMA 7. C. SEXENNI. AMADEU SAVOIA. I REPÚBLICA.TEMA 7. C. SEXENNI. AMADEU SAVOIA. I REPÚBLICA.
TEMA 7. C. SEXENNI. AMADEU SAVOIA. I REPÚBLICA.Assumpció Granero
 
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARIUnitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARIjordimanero
 
La guerra de successió. 4t ESO
La guerra de successió. 4t ESOLa guerra de successió. 4t ESO
La guerra de successió. 4t ESOMarcel Duran
 
TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC. SEGLE XVIII
TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC. SEGLE XVIIITEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC. SEGLE XVIII
TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC. SEGLE XVIIIAssumpció Granero
 

Was ist angesagt? (20)

Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xixUnitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
 
Unitat 8 2017-18 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2017-18 - activitat comercial i comunicacionsUnitat 8   2017-18 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8 2017-18 - activitat comercial i comunicacions
 
Tema 7. El Sexenni Democràtic.
Tema 7. El Sexenni Democràtic.Tema 7. El Sexenni Democràtic.
Tema 7. El Sexenni Democràtic.
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
 
01 1 crisi antic regim 1788 1833 por a la revolucio
01 1 crisi antic regim 1788 1833 por a la revolucio01 1 crisi antic regim 1788 1833 por a la revolucio
01 1 crisi antic regim 1788 1833 por a la revolucio
 
14. EL FRANQUISME: 1959-1975
14. EL FRANQUISME: 1959-197514. EL FRANQUISME: 1959-1975
14. EL FRANQUISME: 1959-1975
 
Activitats ESO 4
Activitats ESO 4Activitats ESO 4
Activitats ESO 4
 
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xixUnitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix
 
1b-EL REGNAT D'ISABEL II
1b-EL REGNAT D'ISABEL II1b-EL REGNAT D'ISABEL II
1b-EL REGNAT D'ISABEL II
 
T8 Període d'entreguerres
T8 Període d'entreguerresT8 Període d'entreguerres
T8 Període d'entreguerres
 
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
 
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
 
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL 1/3 S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL 1/3 S. XXTRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL 1/3 S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL 1/3 S. XX
 
Catalanisme
CatalanismeCatalanisme
Catalanisme
 
Tema15
Tema15Tema15
Tema15
 
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈSTEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS
 
TEMA 7. C. SEXENNI. AMADEU SAVOIA. I REPÚBLICA.
TEMA 7. C. SEXENNI. AMADEU SAVOIA. I REPÚBLICA.TEMA 7. C. SEXENNI. AMADEU SAVOIA. I REPÚBLICA.
TEMA 7. C. SEXENNI. AMADEU SAVOIA. I REPÚBLICA.
 
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARIUnitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
 
La guerra de successió. 4t ESO
La guerra de successió. 4t ESOLa guerra de successió. 4t ESO
La guerra de successió. 4t ESO
 
TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC. SEGLE XVIII
TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC. SEGLE XVIIITEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC. SEGLE XVIII
TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC. SEGLE XVIII
 

Andere mochten auch (20)

Los tercios españoles
Los tercios españoles Los tercios españoles
Los tercios españoles
 
Orígenes
OrígenesOrígenes
Orígenes
 
El cartel
El  cartelEl  cartel
El cartel
 
FRANQUISME I
FRANQUISME IFRANQUISME I
FRANQUISME I
 
12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA
 
Introducción al Arte
Introducción al ArteIntroducción al Arte
Introducción al Arte
 
REVOLUCIÓ RUSSA
REVOLUCIÓ RUSSAREVOLUCIÓ RUSSA
REVOLUCIÓ RUSSA
 
El crac i extensió de la crisi
El crac i extensió de la crisiEl crac i extensió de la crisi
El crac i extensió de la crisi
 
Cultura
CulturaCultura
Cultura
 
English week
English weekEnglish week
English week
 
Publicidad
PublicidadPublicidad
Publicidad
 
Periódico El Socialista, 4 de octubre de 1934.
Periódico El Socialista, 4 de octubre de 1934.Periódico El Socialista, 4 de octubre de 1934.
Periódico El Socialista, 4 de octubre de 1934.
 
El arte moderno barroco
El arte moderno barrocoEl arte moderno barroco
El arte moderno barroco
 
Tema 8. La España del siglo XVI
Tema 8.   La España del siglo XVITema 8.   La España del siglo XVI
Tema 8. La España del siglo XVI
 
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XXTRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX
 
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
 
FRANQUISME II
FRANQUISME IIFRANQUISME II
FRANQUISME II
 
ARTE PRERROMÁNICO ASTURIANO
ARTE PRERROMÁNICO ASTURIANOARTE PRERROMÁNICO ASTURIANO
ARTE PRERROMÁNICO ASTURIANO
 
El arte moderno renacimiento cinquecento
El arte moderno renacimiento cinquecentoEl arte moderno renacimiento cinquecento
El arte moderno renacimiento cinquecento
 
Nomecuenteshistorias
NomecuenteshistoriasNomecuenteshistorias
Nomecuenteshistorias
 

Ähnlich wie Transformacion s econòmiques i socials durant el primer terç del segle XX

Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxTransformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxGemma Ajenjo Rodriguez
 
T7 economia i societat espanya xix xx
T7 economia i societat espanya xix   xxT7 economia i societat espanya xix   xx
T7 economia i societat espanya xix xxxabiapi
 
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-coHistòria t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-cojcorbala
 
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-coHistòria t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-cojcorbala
 
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)ahidalg_04
 
El franquisme: creixement economic
El franquisme: creixement economicEl franquisme: creixement economic
El franquisme: creixement economicAntonio Egea
 
Industrialització I Societat En L’Espanya Del Segle Xix
Industrialització I Societat En L’Espanya Del Segle XixIndustrialització I Societat En L’Espanya Del Segle Xix
Industrialització I Societat En L’Espanya Del Segle Xixsalvamenor
 
Tema 5 Economia al segle XIX
Tema 5 Economia al segle XIXTema 5 Economia al segle XIX
Tema 5 Economia al segle XIXneusgr
 
Etapes de la industrialització anna i jomaira
Etapes de la industrialització anna i jomairaEtapes de la industrialització anna i jomaira
Etapes de la industrialització anna i jomairaBerta Romera
 
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.martav57
 
MItjans Interactius_pac1
MItjans Interactius_pac1MItjans Interactius_pac1
MItjans Interactius_pac1Marcos Baldovi
 
Franquisme (1960 1975)
Franquisme (1960 1975)Franquisme (1960 1975)
Franquisme (1960 1975)ahidalg_04
 
Revolucio Industrial
Revolucio IndustrialRevolucio Industrial
Revolucio Industrialanlona
 
Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIXIndustrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIXjcorbala
 

Ähnlich wie Transformacion s econòmiques i socials durant el primer terç del segle XX (20)

Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxTransformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
 
Transformacions econ. segle xx
Transformacions econ. segle xxTransformacions econ. segle xx
Transformacions econ. segle xx
 
T7 economia i societat espanya xix xx
T7 economia i societat espanya xix   xxT7 economia i societat espanya xix   xx
T7 economia i societat espanya xix xx
 
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-coHistòria t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
 
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-coHistòria t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-co
 
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
 
El franquisme: creixement economic
El franquisme: creixement economicEl franquisme: creixement economic
El franquisme: creixement economic
 
Industrialització I Societat En L’Espanya Del Segle Xix
Industrialització I Societat En L’Espanya Del Segle XixIndustrialització I Societat En L’Espanya Del Segle Xix
Industrialització I Societat En L’Espanya Del Segle Xix
 
Tema 5 Economia al segle XIX
Tema 5 Economia al segle XIXTema 5 Economia al segle XIX
Tema 5 Economia al segle XIX
 
Rev Ind Esp.Ppt
Rev Ind Esp.PptRev Ind Esp.Ppt
Rev Ind Esp.Ppt
 
Etapes de la industrialització anna i jomaira
Etapes de la industrialització anna i jomairaEtapes de la industrialització anna i jomaira
Etapes de la industrialització anna i jomaira
 
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
 
Tema 8.
Tema 8.Tema 8.
Tema 8.
 
MItjans Interactius_pac1
MItjans Interactius_pac1MItjans Interactius_pac1
MItjans Interactius_pac1
 
Franquisme (1960 1975)
Franquisme (1960 1975)Franquisme (1960 1975)
Franquisme (1960 1975)
 
INDUSTRIALITZACIÓ
INDUSTRIALITZACIÓINDUSTRIALITZACIÓ
INDUSTRIALITZACIÓ
 
Tema 5 .2
Tema 5 .2Tema 5 .2
Tema 5 .2
 
Tema 5. 1
Tema 5. 1Tema 5. 1
Tema 5. 1
 
Revolucio Industrial
Revolucio IndustrialRevolucio Industrial
Revolucio Industrial
 
Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIXIndustrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
 

Mehr von Gemma Ajenjo Rodriguez

El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICALA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICAGemma Ajenjo Rodriguez
 
La segona república i la catalunya autonòmica
La segona república i la catalunya autonòmicaLa segona república i la catalunya autonòmica
La segona república i la catalunya autonòmicaGemma Ajenjo Rodriguez
 

Mehr von Gemma Ajenjo Rodriguez (20)

WE CARRY ON AN EXHIBITION
WE CARRY ON AN EXHIBITIONWE CARRY ON AN EXHIBITION
WE CARRY ON AN EXHIBITION
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomia
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomia
 
La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)
 
La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)
 
Segona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra CivilSegona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra Civil
 
La guerra civil
La guerra civilLa guerra civil
La guerra civil
 
Un mon bipolar
Un mon bipolarUn mon bipolar
Un mon bipolar
 
EL FRANQUISME
EL FRANQUISMEEL FRANQUISME
EL FRANQUISME
 
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
 
Fitxa el pianista
Fitxa el pianistaFitxa el pianista
Fitxa el pianista
 
La segona guerra mundial
La segona guerra mundialLa segona guerra mundial
La segona guerra mundial
 
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICALA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
 
Personatges de la Segona República
Personatges de la Segona RepúblicaPersonatges de la Segona República
Personatges de la Segona República
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
La segona república i la catalunya autonòmica
La segona república i la catalunya autonòmicaLa segona república i la catalunya autonòmica
La segona república i la catalunya autonòmica
 

Kürzlich hochgeladen

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 

Kürzlich hochgeladen (8)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 

Transformacion s econòmiques i socials durant el primer terç del segle XX

  • 1. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. L'EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA L'inici de la transició demogràfica es va caracteritzar per la davallada de la taxa de mortalitat de resultes de la millor alimentació i de les infraestructures urbanes higienicosanitàries (serveis de neteja i clavegueram). L’esperança de vida va augmentar. La població espanyola va créixer considerablement, ja que es va mantenir un índex de natalitat alt. A la segona dècada del segle XX, la natalitat va descendir. No obstant la modernització de la demografia espanyola va tenir un retards respecta a Europa. Catalunya va aprofundir en el procés de transició demogràfica i va conèixer una davallada notable de la mortalitat i lleugera en la natalitat. La població de Catalunya va augmentar no tant pel creixement vegetatiu sinó per les migracions de la segona dècada del segle XX MOVIMENTS MIGRATORIS Entre 1900 i 1931 Espanya va viure un gran creixement de les migracions interiors. La població es va desplaçar cap als sectors moderns de l'economia, fent que la població agrària disminuís. Madrid i Barcelona , seguides per Bilbao i Sevilla, es van convertir en el pol d'atracció dels emigrants. A Catalunya l’arribada d’immigrants va ser molt notable i així, l'any 1930 un de cada cinc habitants havia nascut fora del territori de Catalunya. L’emigració a ultramar, iniciada cap al 1880, va augmentar, tot i que va patir una davallada amb la I Guerra Mundial. Les causes per aquesta immigració van ser diverses: - Economia en què l’ocupació creixia menys que la població. - Millores en la navegació. Com a resultat del procés migratori, els grans nuclis urbans com Madrid i Barcelona van incrementar notablement la seva població experimentant una gran transformació de la seva fisonomia. També van augmentar la seva població algunes ciutats del País Basc i Astúries, i d’altres de Catalunya.
  • 2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA L’agricultura espanyola va iniciar el segle XX amb la crisi que es va estendre per Europa a finals del segle XIX. En aquests moments Espanya tenia una agricultura basada sobretot en el conreu de cereals, oliveres i vinya, en terres majoritàriament de secà, i amb una ramaderia ovina (producció de llana). La crisi cerealista a Espanya serà la més acusada. Les causes de la crisi van ser l’arribada a Europa de productes de països amb una agricultura extensiva més competitiva (Argentina, EUA, Canadà, Rússia). La competència del cereal estranger va originar una baixada de preus, reducció dels ingressos i una caiguda dels beneficis i per tant una disminució dels salaris. Això va comportar agitacions pageses durant el primer terç del segle XX. Davant d’aquesta competència, la Liga Agraria (associació de propietaris cerealístics) va demanar un aranzel protector. La crisi cerealística va anar acompanyada d’una crisi de la viticultura, que va ser molt intensa a Catalunya, on el conreu de la vinya havia assolit una gran extensió arran de la plaga de la fil·loxera a França. Però la fil·loxera, cap el 1880, va arribar a Catalunya. La mort de les vinyes autòctones va iniciar un conflicte entre els rabassaires i els propietaris que s’allargaria durant el primer terç del segle XX. La crisi agrària es va superar gràcies a l’establiment de noves barreres aranzelàries i al creixement de la producció. Els motors principals de la millora de la productivitat agrícola van ser: 1. Les noves rompudes i la intensificació dels conreus gràcies a l’augment de fertilitzants, selecció llavors, disminució guaret, increment mecanització, l’extensió del regadiu a noves terres 2. La introducció de nous conreus (plantes farratgeres) per millorar la producció ramadera, i l’ especialització de conreus destinats en gran part a l’exportació (olivera, cítrics, vinya). Com a resultat, el producte agrari va créixer un 55 % entre el 1900 i 1931, de manera desigual segons el tipus de conreu i la zona. La producció de cereals es va consolidar com el conreu principal, sector de productivitat baixa i preus elevats. Els conreus més productius, orientats cap a l’exportació, eren la vinya, l’olivera, els cítrics, els fruiters i les hortalisses. La producció ramadera també va augmentar. L’agricultura catalana va seguir una evolució semblant a la resta espanyola, tot i que la productivitat va augmentar una mica més i la disminució de la població agrícola va ser més gran. En algunes zones, es va desenvolupar una agricultura especialitzada. La producció de cereals i el sector ramader van augmentar, mentre que la viticultura va disminuir.
  • 3. La situació del camp espanyol al primer terç del segle XX continuava marcada per l’enorme desigualtat en l’estructura de la propietat de la terra. Hi havia: - Latifundisme: Extremadura i Andalusia amb forta conflictivitat social. Era necessària una reforma agrària que permetés l’accés dels pagesos a la propietat de la terra i garantitzés un conreu efectiu de les terres. - Minifundisme: Galícia, mala qualitat de la terra a la Meseta. Molts pagesos van emigrar. Aquestes agricultures només permetien a la població subsistir. Els rendiments eren baixos i dificultaven la introducció de tècniques i mètodes de conreu nous. Els diferents governs espanyols van ser conscients de l’endarreriment del camp espanyol i dels conflictes socials que es derivaven de la distribució desigual de la propietat. El problema principal era la gran quantitat de pagesos sense terra. Entre el 1907 i 1917 es van repartir algunes terres entre els petits propietaris i els pagesos, però la pressió dels grans propietaris agrícoles va fer impossible dur a terme una reforma agrària abans del 1932. ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA A inicis del segle XX la indústria va augmentar notablement i alhora va disminuir el protagonisme del món rural. Entre les causes que van provocar el creixement de l’economia espanyola al primer terç del segle XX destaca la utilització de noves fonts d’energies, amb la difusió de l’ús de l’electricitat i del petroli. La societat espanyola disminuirà progressivament la dependència energètica del carbó. L’electricitat va permetre mecanitzar la producció industrial i reduir-ne els costos de fabricació. El progrés de l’electrificació es va produir en dues etapes: entre 1880 i 1914 es va restringir a l’enllumenat públic; i entre 1914 i 1930 se’n va generalitzar l´ús industrial. El refinatge del petroli va obrir pas a Espanya, al primer terç del segle XX, a una nova revolució del transport: l’automòbil. En el camp de la transmissió de la informació també es va avançar notablement. A partir de la dècada de 1860, es va produir l’expansió del telègraf i , en la dècada de 1920, del telèfon i emissions de ràdio, sobretot en les ciutats. EL CREIXEMENT INDUSTRIAL El producte industrial espanyol va augmentar, tot i així, es van mantenir les indústries de béns de consum sobre les de béns d’equipament. El nivell d’industrialització de Catalunya era més elevat que a la resta d’Espanya (sense comptar amb el País Basc i Navarra). Les indústries tradicionals, com l’alimentària i el tèxtil, van continuar la seva expansió. També ho va fer la química. La indústria siderúrgica biscaïna va créixer, i l’any 1902 es
  • 4. van crear els Altos Hornos de Vizcaya. Els beneficis del sector siderúrgic van estimular la diversificació industrial basca. A algunes zones del nord d’Espanya, el pes de la siderúrgia també era molt important, com: Cantàbria i Astúries. Entre les noves indústries sobresurt el ràpid creixement de la indústria elèctrica, sobretot a partir del 1914 amb la construcció de centrals hidroelèctriques i xarxes per transportar l’electricitat. També va experimentar un creixement notable la indústria metal·lúrgica, que va tenir en l’automòbil i els electrodomèstics dos sectors en expansió. El 1904, es crea la marca automobilística Hispano Suiza, i conseqüentment la creació el 1927 de Campsa. La indústria del ciment també va augmentar. LA DIVERSIFICACIÓ DE LA INDÚSTRIA CATALANA. La major difusió geogràfica de la indústria no va posar fi als profunds desequilibris en la distribució de la renda entre les diferents àrees geogràfiques espanyoles. Juntament amb els dos nuclis bàsics, Catalunya i País Basc, la industrialització es va difondre per Madrid, Galicia, cornisa cantàbrica i València. La localització industrial catalana es concentrava a Barcelona i a la seva àrea metropolitana. A Catalunya, la indústria tèxtil va mantenir el predomini, però se’n va reduir el seu pes. Això va portar a una diversificació de la indústria catalana. El sector elèctric, metal·lúrgic, químic i les indústries de construccions mecàniques van anar en augment per la demanda creixent de les noves infraestructures de les ciutats industrials, i per la inversió estrangera (primeres multinacionals). A Catalunya, la producció es va concentrar en el grup Barcelona Traction, anomenada La Canadenca, i la Catalana del gas i electricitat, creades el 1911. La producció catalana anava sobretot destinada al comerç amb la resta d’Espanya, que es va intensificar. La causa d’aquesta intensificació va ser l’increment de la renda espanyola que va contribuir a augmentar la demanda. Mentre que l’increment del potencial econòmic de Catalunya augmentava, la seva capacitat financera disminuïa, la qual cosa va portar a una crisi del sistema bancari català. Els mitjans de transport i els sistemes de comunicació van conèixer una notable transformació que va beneficiar el creixement industrial. Es van produir millores en les vies, es van crear noves xarxes, l’electrificació del ferrocarril , la telefonia, etc. Tots aquests processos necessitaven la creació de grans infraestructures, que van ser finançades per l’Estat. Una característica de l’economia espanyola durant el primer terç del segle XX va ser la restricció de la competència entre les empreses i la constant intervenció de l’Estat en l’economia del país. Aquest intervencionisme es va manifestar en dues direccions:
  • 5. - Concessió d’ajudes per estimular la inversió privada. - Augment del proteccionisme, iniciat ja al 1891 amb l’establiment d’un aranzel duaner. L’objectiu era reduir la competència i fomentar la indústria nacional. L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA El segle XX es va iniciar amb les conseqüències del desastre de l989 que va posar fi a l’imperi espanyol. La pèrdua dels mercats colonials va perjudicar les exportacions, però la crisi es va superar ràpidament. Es va produir una inflació baixa, una reducció del deute públic i la repatriació de molts capitals que van permetre la creació de bancs i empreses. La crisi va resultar positiva per Espanya, ja que va permetre canvis i renovacions en l’economia espanyola. La neutralitat espanyola durant la primera Guerra Mundial va permetre una important expansió econòmica, ja que el conflicte va reduir la capacitat productiva dels països bel·ligerants i Espanya es va convertir en subministradora de productes agraris i industrials. L’increment de la demanda exterior va estimular el creixement de la producció. L’augment de la demanda va comportar un augment dels preus, que va dur a un procés inflacionista sense precedents. La guerra va oferir, a les classes benestants d’Espanya, grans oportunitats de negocis i d’enriquiment fàcil. Per contra, les classes populars van empitjorar el seu nivell de vida, ja que la inflació no va anar acompanyada de l’augment equivalent del salari, la qual cosa va desencadenar en una sèrie de vagues i reivindicacions obreres. La fi de la guerra i la fi de la demanda va acabar amb l’eufòria econòmica i desencadenà una forta crisi (tancament empreses, atur, desocupació). La crisi econòmica internacional de 1929 va tenir repercussions menors que a d’altres països, a causa del poc pes que el comerç exterior tenia en l’economia espanyola i la depreciació de la moneda espanyola. ELS CANVIS SOCIALS La lentitud del procés industrialitzador a Espanya va comportar que el món rural tingués un gran pes en el primer terç del segle XX. A Catalunya, el món rural tenia menys pes com a conseqüència d’una major industrialització i un augment de la població urbana. Dos grups socials: rurals i urbans.
  • 6. RURALS: - Entre els grans propietaris agraris s’hi distingien; l’antiga oligarquia (aristocràcia) i la nova burgesia agrària. En general, els propietaris agraris gaudien d’una gran influència social i solien tenir càrrecs polítics i de l’administració pública. - Els pagesos. Dins aquest grup hi havia diferències segons la seva relació amb la possessió de la terra: uns eren petits i mitjans propietaris, altres arrendataris en condicions diverses i, per últim hi havia els jornalers, alguns d’ells simples temporers. La situació dels pagesos depenia de les formes de propietat existents en les diferents regions d’Espanya. URBANS: L’èxode rural i el creixement de les ciutats van fer augmentar les classes urbanes i la seva influència, que amb els seus nous hàbits i valors socials van generar el que es coneix com la societat de masses. Burgesia financera i industrial: Eren un grup relativament reduït. Molts es van enriquir arran de la guerra. Es van integrar a les classes altes aristocràtiques. Classe mitjana: Sorgida arran del desenvolupament comercial, financer i administratiu. Formada per funcionaris, i obrers “de coll blanc” (comerciants, administratius, banquers i professionals liberals). Era un grup heterogeni, fragmentat i amb diferències segons les regions. A Catalunya aquest grup va anar en augment. Proletariat, els obrers industrials; eren les capes populars urbanes. Aquest grup va augmentar considerablement com a conseqüència de l’èxode rural i l’augment de la indústria. Es concentraven sobretot en les zones més industrialitzades, com Catalunya, Madrid, País Basc i Astúries. La crisi econòmica amb augment de l’atur i dels preus provocarà protestes obreres i l’augment de la conflictivitat social. El desenvolupament de les ciutats i la nova societat de masses, van comportar nous valors socials i noves formes d’oci i sociabilitat. A més, es va estendre la cultura entre capes socials més àmplies. Els transports i els nous mitjans de comunicació van difondre aquestes noves formes de vida urbana. A inicis del segle XX hi va haver una millora del nivell educatiu de la població; augment de l’ alfabetització entre la població, més estudis…. L’augment de l’alfabetització va comportar més demanda d’oci cultural. L’Augment de l’hàbit de lectura es va traduir en un augment de llibres, i les millores tècniques van permetre augmentar el nombre d’exemplars de la premsa escrita. Aquesta premsa escrita va esdevenir el mitjà de comunicació perfecte entre el poder i els ciutadans; s’afavoria la formació progressiva d’una opinió pública independent.
  • 7. La situació del camp espanyol al primer terç del segle XX continuava marcada per l’enorme desigualtat en l’estructura de la propietat de la terra. Hi havia: - Latifundisme: Extremadura i Andalusia amb forta conflictivitat social. Era necessària una reforma agrària que permetés l’accés dels pagesos a la propietat de la terra i garantitzés un conreu efectiu de les terres. - Minifundisme: Galícia, mala qualitat de la terra a la Meseta. Molts pagesos van emigrar. Aquestes agricultures només permetien a la població subsistir. Els rendiments eren baixos i dificultaven la introducció de tècniques i mètodes de conreu nous. Els diferents governs espanyols van ser conscients de l’endarreriment del camp espanyol i dels conflictes socials que es derivaven de la distribució desigual de la propietat. El problema principal era la gran quantitat de pagesos sense terra. Entre el 1907 i 1917 es van repartir algunes terres entre els petits propietaris i els pagesos, però la pressió dels grans propietaris agrícoles va fer impossible dur a terme una reforma agrària abans del 1932. ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA A inicis del segle XX la indústria va augmentar notablement i alhora va disminuir el protagonisme del món rural. Entre les causes que van provocar el creixement de l’economia espanyola al primer terç del segle XX destaca la utilització de noves fonts d’energies, amb la difusió de l’ús de l’electricitat i del petroli. La societat espanyola disminuirà progressivament la dependència energètica del carbó. L’electricitat va permetre mecanitzar la producció industrial i reduir-ne els costos de fabricació. El progrés de l’electrificació es va produir en dues etapes: entre 1880 i 1914 es va restringir a l’enllumenat públic; i entre 1914 i 1930 se’n va generalitzar l´ús industrial. El refinatge del petroli va obrir pas a Espanya, al primer terç del segle XX, a una nova revolució del transport: l’automòbil. En el camp de la transmissió de la informació també es va avançar notablement. A partir de la dècada de 1860, es va produir l’expansió del telègraf i , en la dècada de 1920, del telèfon i emissions de ràdio, sobretot en les ciutats. EL CREIXEMENT INDUSTRIAL El producte industrial espanyol va augmentar, tot i així, es van mantenir les indústries de béns de consum sobre les de béns d’equipament. El nivell d’industrialització de Catalunya era més elevat que a la resta d’Espanya (sense comptar amb el País Basc i Navarra). Les indústries tradicionals, com l’alimentària i el tèxtil, van continuar la seva expansió. També ho va fer la química. La indústria siderúrgica biscaïna va créixer, i l’any 1902 es