Comentari PAU de la Marededéu dels Consellers de Lluis Dalmau.

1. Lluís Dalmau:
Mare de Déu
dels Consellers

2. Fitxa tècnica
 Títol: Mare de Déu dels Consellers.
 Autor: Lluís Dalmau (actiu entre






1428 i 1460).
Cronologia: 1443-1445.
Tècnica: oli i tremp sobre fusta.
Dimensions: 3,11 x 3,11 m.
Estil: gòtic flamenc.
Tema: religiós i civil (devocional).
Localització: MNAC(Barcelona).

3. Obres de la mateixa època:
Sant Jordi (c. 1445)

4. Biografia de l’autor
 El pintor valencià Lluís Dalmau va treballar principalment a la
cort d’Alfons V d’Aragó.
 Gràcies al mecenatge reial, Dalmau va viatjar a Bruges l’any
1431 per estudiar la tècnica del tapís. En aquest viatge, va
descobrir la pintura de l’escola flamenca i quedà admirat per
l’obra de Jan van Eyck.
 De tornada a la Península, aquest contacte amb la cultura
flamenca i possiblement amb la persona de van Eyck va
esdevenir un fet molt rellevant per a la introducció de la
tècnica de la pintura a l’oli i de l’estil hispanoflamenc als
territoris de la Corona d’Aragó. A partir de l’aportació de
Dalmau, l’estil hispanoflamenc tingué una gran implantació a
la Península Ibérica fins al segle XVI.
Van Eyck: Matrimoni Arnolfini (c. 1434).
Jaume Huguet: Retaule de sant Agustí
Juan de Juanes: Alfons V , rei
(1462-1475).
d’Aragó (1557)

5.  Avui només es conserven dues
obres en les quals l’autoria de
Dalmau està documentada: la
Mare de Déu dels Consellers i el
retaule de Sant Baldiri per
l'església parroquial de Sant
Boi de Llobregat. Tot i que la
seva obra no va ser
abundant, en té constància de
la realització d’altres pintures
avui desaparegudes.

6. Descripció formal
 L’escena es presenta emmarcada per una luxosa estructura
arquitectònica d’estil flamíger en la qual es distribueixen en
tres franges verticals els diferents grups de figures.
 Així mateix, en la representació, l’artista fa ús de la
superposició de plans amb la finalitat de provocar una
sensació més gran de profunditat i perspectiva. Per ferho, situa la Mare de Déu, els consellers i els sants en primer
pla, els àngels cantors en un segon pla, i, finalment un
paisatge de fons –més afí a la geografia nòrdica que a la
mediterrània- que s’aprecia a través d’una traceria gòtica molt
treballada. També contribueix a reforçar la il·lusió de
profunditat i la perspectiva el mosaic alicatat del paviment.

7.  L’ús de la tècnica a l’oli, mesclada aquí amb el tremp, permet a
l’artista fer un treball minuciós, apreciable en detalls com ara
el paisatge de fons, les lletres dels cantorals, les filigranes del
tron, els cabells de la Mare de Déu, els diferents elements
decoratius de l’arquitectura i les diverses textures de les
vestidures dels personatges
 D’altra banda, Dalmau utilitza la tècnica de les veladures, que
consisteix en la superposició de capes de pintura que deixen
transparentar-ne les més profundes i donen a l’obra una
aproximació més gran a la realitat tangible. Això es pot
apreciar en les carnacions i en el vel translúcid (perizonium)
que porta el Nen Jesús i que deixa entreveure l’anatomia de
l’Infant.
 El color mostra una rica harmonia de vermells, verds i blaus en
els vestits, que contrasten vivament amb els ocres i els grisos
de la superfície arquitectònica. Aquest contrast ajuda a
dinamitzar tot el conjunt.

8. Temàtica
 Aquesta obra devocional retrata amb detall fidel els cinc
integrants del Consell de Cent (Joan Llull, Francesc
Llobet, Joan Junyent, Ramon Savall i Antoni de Vilatorta) que
van pagar un altar per a la capella de la Casa de la Ciutat de
Barcelona l’any 1443 i que, a més van voler decorar-lo amb
aquest retaule. Tots ells són presentats en actitud d’adoració
de la imatge de la Mare de Déu –que duu els cabells deslligats
com a símbol de virginitat- amb el Nen –que duu un penjoll de
coral com a símbol de la bona sort-, acompanyats per Santa
Eulàlia –patrona de la ciutat de Barcelona- i sant Andreu, en la
festivitat del qual (30 de novembre) s’elegien els cinc
consellers del Consell de Cent.
 Tant el paviment com el medalló de la volta estan decorats
amb l’escut de Barcelona. A la predel·la, actualment
perduda, hi figurava una imatge de la Pietat, flanquejada per
escenes de les vides de Santa Eulàlia i de sant Andreu.

9. Models i influències
 La pintura de Lluís Dalmau evidència un coneixement directe
de l’obra de Jan van Eyck, els llenços del qual va poder
estudiar durant el seu viatge a Flandes. L’acceptació per part
de Dalmau del realisme flamenc, caracteritzat per un
mimetisme absolut respecte dels models, queda clarament
reflectida en l’estudi rigorós que fa el pintor valencià de
l’expressió dels rostres dels diferents consellers.
 Lluís Dalmau està considerat pioner del nou estil
hispanoflamenc. La seva herència pictòrica va ser
recollida, entre d’altres, per l’andalús Bartolomé Bermejo i pel
català Jaume Huguet, que es va preocupar, sobretot, per la
diferenciació dels personatges d’acord amb el principi
d'individualització dels rostres, els gestos i els vestits.
Bartolomé Bermejo: Retaule de Sant
Domènec de Silos (1474-1477).
Jan van Eyck: Taula central del Tríptic
de Dresden (c. 1437).