Presentació d'aula del tema 2 de segon d'ESO

1. L’Europa feudal
2n ESO

2. Introducció
• A l'Edat Mitjana, a partir dels segles IX-X, a l'Europa occidental s'hi va
formar un sistema polític, econòmic i social conegut com a
feudalisme.
• El sistema feudal va tenir l'origen en el desmembrament de l'Imperi
de Carlemany i en la situació d'inestabilitat provocada per les
invasions de normands, musulmans i hongaresos.
• Els monarques, incapaços de defensar el territori, entregaven les
terres (feus) a senyors feudals, nobles o eclesiàstics, perquè les
governessin en nom seu. A canvi, aquests s'havien de convertir en els
seus vassalls, jurar-los fidelitat i ajudar-los en les empreses militars.
• La població, formada majoritàriament per pagesos, vivia
condicionada per les guerres contínues. La seva màxima preocupació
era sobreviure i molts es van convertir en serfs dels senyors feudals.
• A l'Europa feudal es va desenvolupar un estil artístic conegut com a
romànic. El pes enorme de la religió cristiana en la societat feudal va
originar unes manifestacions artístiques essencialment religioses.

3. El naixement de l‘Europa feudal
L’imperi de Carlemany
• Carlemany va unificar gran part de les terres de l‘Europa occidental i
es va proclamar emperador l'any 800.
• Va organitzar l'administració del territori dividint-lo en comtats
governats per comtes, i marques, situades a les terres frontereres i
governades per marquesos. Comtes i marquesos recaptaven
impostos, administraven justícia i garantien la seguretat als seus
territoris.

4. El naixement de l‘Europa feudal
La fragmentació de l’Imperi Carolingi
• A la mort de Carlemany, l’imperi es va desmembrar. L’any 843 els
seus successors van dividir l’imperi en diversos regnes. A més, una
sèrie de pobles van dur a terme atacs i invasions durant els segles IX i
X. Els normands pel nord, els musulmans pel sud i els hongaresos per
l’est es van abatre damunt d’Occident.

5. El naixement de l‘Europa feudal
Els orígens del feudalisme
• En aquesta situació de crisi, el poder dels monarques era molt dèbil
Cerimònia de l’homenatge:
El vassall prometia fidelitat,
consell en el govern, ajuda
van haver de buscar el suport dels nobles, amb els quals van establir
un sistema de relacions personals conegut com a vassallatge.
VASSALLATGE
Pacte de fidelitat
(establert mitjançant
una doble cerimònia)
militar i econòmica.
• El vassallatge era un pacte de fidelitat que s'establia mitjançant una
doble cerimònia: la cerimònia Cerimònia d'homenatge, d’investidura:
en què el vassall,
agenollat davant del rei, li prometia El rei li lliurava fidelitat, unes
consell en el govern, i
ajuda militar i econòmica; terres(i la feu) d'investidura, per a què les
en la qual el rei
entregava al vassall unes terres governés (feu) i les explotés
perquè les governés i les
econòmicament.
explotés econòmicament. Aquest va ser l'origen del feudalisme.
ORÍGEN DEL
FEUDALISME

6. • Molts nobles es van convertir en senyors feudals i van anar
transmetent el càrrec per herència als seus fills.
• Un senyor feudal podia cedir una part del seu feu a altres nobles
menys importants, els cavallers, perquè el governessin i
mantinguessin un petit exèrcit.
• Els pagesos, atemorits davant la inseguretat i mancats de la protecció
del rei, acudien als senyors feudals per buscar protecció.

7. Societat estamental
• La divisió en els tres ordres o estaments es subdividia a la vegada en
grups compactes i perfectament delimitats. En la primera divisió es
troben, tots els nobles i senyors eclesiàstics. A la cúspide està el rei,
després l'alta noblesa formada per prínceps, comtes, marquesos... i
l'alt clergat formada per arquebisbes, bisbes, abats. En un esglaó més
baix però sempre en el grup dels privilegiats trobem la petita noblesa
formada per els cavallers i el baix clergat format per sacerdots i
monjos/monges. En l'estament dels no privilegiats trobem els
camperols que es subdividien en vil·lans i serfs i els artesans.

8. La noblesa feudal
Una monarquia de dret diví
• El monarca era conegut com el primus inter pares: el primer entre
LA CONCEPCIÓ PATRIMONIAL
DEL REGNE:
• Els territoris que formaven el
seu regne eren considerats el
seu patrimoni personal.
• Podia passar que un noble es
fes vassall d’un altre (les terres
s’integraven en un altre regne) .
• Podia passar que un monarca
dividís el seu regne entre els
seus hereus.
• Les fronteres canviaven sovint.
ELS PODERS REIALS:
• Compartia el govern del regne
amb la gran noblesa (comtes,
ducs, marquesos) i les
autoritats religioses principals
(bisbes i abats).
• Atribucions exclusives:
1. Dirigir campanyes militars.
iguals (nobles). Estava situat a la cúspide de la piràmide.
• Segons l’església cristiana, eren representants de Déu a la Terra.
Missió: governar el seu poble i defensar el seu regne.
• No tenien una residència fixa. Tenien diversos castells i es
traslladaven per controlar les seves possessions.
Havien d’anar els vassalls
amb els seus exèrcits.
2. Recaptar impostos per a
guerres, coronacions...etc.
3. Exercir de jutge suprem en
plets, però sense interferir
en els feus dels seus nobles
o de l’Església.
LA CÚRIA I LA CORT
REIAL:
• Per a governar tenia
ajuda de la cúria o consell
reial, formada per un grup
de notables(bisbes, abats,
comtes, ducs o
marquesos) que
l’aconsellaven a l’hora de
prendre decisions.
• Estava sempre envoltat
per algunes persones que
formaven la cort.

9. La noblesa feudal
La noblesa guerrera: un grup privilegiat
• A la societat feudal, la funció principal de la noblesa, i del mateix rei,
era la de ser guerrers. Eren els cavallers. Els fills de les famílies nobles
eren educats i ensinistrats com a guerrers. Primer servien com a
patges i després com a escuders d’altres cavallers. Als divuit anys
se’ls armava cavallers en una cerimònia en què rebien les armes:
l'espasa, l'escut, els esperons i la cota de malla.
• Els nobles feien la guerra per defensar el seu territori o per
enfrontar-se a altres nobles. La guerra proporcionava al vencedor
terres i riqueses (diners, productes, joies). La seva funció social
permetia a la noblesa viure amb privilegis. En èpoques de pau, els
nobles feien tornejos entre cavallers armats per divertir-se i
entrenar-se per al combat.

10. Els castells medievals
El castell, residència del senyor
• Eren les residències fortificades dels senyors feudals i acostumaven a
situar-se en mig dels seus territoris.
• Al principi eren simples torres de fusta envoltades d’un mur. En
temps de pau, era la llar del noble, de la seva família, dels seus
soldats i servents. També era un mercat d’intercanvi de productes.
En temps de guerra, es convertia en una fortalesa i en lloc de refugi
per als habitants del feu.

11. • L’espai central era la torre de l’homenatge, de dos o tres pisos. Servia
d’habitatge per al senyor feudal i de lloc de vigilància. Al seu voltant
hi havia un conjunt de patis amb edificacions: graners, ferreria,
habitatges per als servidors... Una muralla emmerletada i amb torres
defensives protegia les dependències del castell.
• Eren austers, amb poc mobiliari. En una mateixa habitació solia
dormir més d’una persona. Per combatre el fred, el terra es cobria
amb catifes i les parets amb tapissos i s’encenien les llars de foc. De
nit s’il·luminaven amb torxes.

12. CASTELL DE MUR

13. CASTELL DE MONTSORIU

14. Els castells medievals
La vida quotidiana dels nobles
• Activitats quotidianes del noble que habitava el castell: inspeccionar a cavall
les terres del feu, rebre els vassalls, impartir justícia, recaptar els tributs i els
aliments, revisar els llocs de guàrdia i l’estat de les armes, i entrenar-se per
al combat.
• Les senyores tenien cura dels fills o brodaven. També passejaven a cavall
pels boscos. Algunes s’entretenien amb la lectura i/o la música.
• A vegades es celebraven banquets o festes en què joglars i trobadors
explicaven històries, feien malabars, cantaven romanços o interpretaven
peces musicals.
• Menjaven sobretot carn. Bevien vi i cervesa. No utilitzaven coberts.
• Una altra distracció important era la caça: porcs senglars, cérvols o guineus.
Caçaven a cavall i amb llances.
• També eren aficionats a la falconeria.

15. Les terres del feu
El Feu
• Format per les terres que el rei o un noble havia atorgat a un altre senyor
feudal. Podia ser transmès en herència, però no podia ser comprat ni venut.
En ell, el senyor feudal tenia autoritat plena i gaudia d’immunitat davant el
rei.
• Parts del feu:
• Reserva senyorial o domini: formada per les millors terres que el senyor es
reservava per a ell i era on solia estar el castell, prats i boscos propis.
• Masos: parcel·les de terra que el senyor lliurava als serfs o pagesos lliures a
canvi del pagament d’unes rendes: una part de la collita o el treball en les
terres de la reserva senyorial.
• A més dels drets d’explotació econòmica del feu (senyoria territorial), el
senyor podia dictar ordres, impartir justícia, controlar els serveis i cobrar
impostos per fer-ne ús, i imposar tributs (senyoria jurisdiccional).

16. Les terres del feu
Les rendes senyorials
• Els senyors feudals vivien de les rendes que els llauradors estaven
obligats a pagar-los i que solien ser:
1. Una part de la collita, de les terres treballades pels llauradors.
2. El lliurament, una vegada a l’any (primícia), de determinats
productes com eren: porcs, gallines fruites, hortalisses...
3. Fer obligatòriament, uns dies de feina en les terres o boscos del
senyor (prestacions personals).
4. Pagar per la utilització del forn, molí, ferreria, ponts o altres
serveis (drets de monopoli).
5. Cobraments per jurisdicció (multes, impostos...).

17. Els pagesos al món feudal
Els pagesos del feu
• Els pagesos eren la majoria de la població (90%). Es dedicaven a
PAGESOS LLIURES:
Vilans o alodials.
Propietaris de la seva terra.
Disposaven lliurement de si mateixos.
l’agricultura i la ramaderia. No tenien privilegis i havien de treballar
durament per a sobreviure.
SERFS:
Treballaven les terres d’un senyor.
No tenien llibertat personal.
• Rendiment de la terra escàs. Practicaven la rotació biennal (cada any
es conreava la meitat de les terres i l’altre es deixava en guaret). Les
tècniques i les eines agrícoles eren molt rudimentàries: aixades,
falçs, rampins i arades senzilles.

18. Els pagesos al món feudal
Una economia de subsistència
• Era una agricultura de subsistència, destinada a l’autoconsum. Els
intercanvis eren escassos.
• Els pagesos es feien ells mateixos les eines agrícoles i els productes
que necessitaven. Feien poques compres: sal, utensilis de ferro o
coure...
• Conreaven, principalment, cereals per fer el pa. També plantaven
llegums i vinyes. Als horts abundaven les verdures i els arbres
fruiters.

19. Els pagesos al món feudal
La vida dels pagesos
• Els pagesos vivien en pobles petits o en cases disseminades. També
hi vivien alguns artesans o petits comerciants.
• Homes, dones, persones grans i nens participaven en les tasques
agrícoles. Els homes les tasques de més força. Les dones ajudaven a
segar, veremar, conrear l’hort i tenir cura de l’aviram. També
rentaven, cuinaven, s’ocupaven dels fills...
• El menjar era monòton i escàs: pa negre, farinetes, formatge, ous,
escudelles amb verdures....
Les cases eren senzilles,
amb una o dues
habitacions i, de vegades
un magatzem o un estable,
encara que era normal que
els animals estiguessin a la
mateixa casa. El terra no
tenia paviment, i una llar
de foc els servia per
escalfar-se, per il·luminar-se
i per cuinar. El mobiliari
i els utensilis es reduïen a
un matalàs de palla, uns
banc per seure-hi, una
post que feia de taula,
unes quantes escudelles
de fang o de fusta i un
perol de metall per cuinar

20. L’església cristiana: els clergues
Una Europa cristiana
• Cap a l’any 1000, la majoria dels habitants de l’Europa occidental
eren cristians. Tots se sentien membres d’una mateixa comunitat, la
cristiandat. L’Església mantenia la unitat dels creients i en fixava les
obligacions religioses. Seguir les normes de l’Església servia per
redimir els pecats, assolir la vida eterna i evitar la condemna a
l’infern.

21. L’església cristiana: els clergues
L’Església regulava la vida social
• Mantenia la unitat dels creients, regulava la vida social i privada de tota la
comunitat, oficiava les cerimònies religioses i s’encarregava de
l’ensenyament i de l’assistència a pobres i malalts.
• Va establir la “pau de Déu” i la “treva de Déu”, que eren períodes de pau
obligatòria en cas de guerres, mentre a les esglésies i els monestirs no es
podia entrar sense autorització.
• Prescrivia la caritat, la vida virtuosa i la donació de béns a l’Església a l’hora
de la mort, així com les obligacions religioses dels creient que eren: resar,
anar a missa els diumenges, dejunar durant la Quaresma, confessar-se un
cop l’any , combregar per Pasqua i pelegrinar a un lloc sant.
• L’església era l’edifici central de qualsevol poble. Els fidels anaven a les
celebracions. Les campanes cridaven a l’oració, advertien del perill o
convocaven reunions i assemblees.

22. L’església cristiana: els clergues
L’Església, una institució feudal
• A més de posseir grans feus conreats per pagesos, tenia dret a cobrar
el delme (desena part de la collita).
• Es va estructurar seguint les pautes de la jerarquia feudal. A la
cúspide hi havia el papa, màxima autoritat. Per ajudar-lo es va crear
el Sagrat Col·legi dels Cardenals.
• Clero secular: sacerdots, rectors i bisbes que atenien la comunitat de
creients. Les comunitats s’agrupaven en parròquies. Un conjunt de
parròquies formava una diòcesi, dirigida per un bisbe.
• Clero regular: integrat per monjos i monges dedicats a l’oració. Vivien
aïllats en un monestir sota l’autoritat d’un abat o abadessa, i
sotmesos a una regla monàstica.

23. Les croades
• Jerusalem i Terra Santa eren llocs de pelegrinatge cristià. Al S. XI
Jerusalem fou ocupada pels turcs, que impediren l’arribada dels
pelegrins.
• El 1095 Urbà II feu una crida als cristians perquè anessin a alliberar
Terra Santa. Al llarg dels segles XII i XIII s’organitzaren les croades,
campanyes militars que a més de la defensa de la religió cristiana van
tenir altre interessos, econòmics i polítics.

24. Els monestirs medievals
L’Església es ruralitza
• En un món on la majoria de la població era camperola, l’Església es
va haver de ruralitzar, és a dir, establir-se al camp, per a evangelitzar i
dirigir la vida dels llauradors. L’església era l’edifici central de
qualsevol vila, poble o ciutat, on els fidels acudien a oir missa
diumenges i festius. A partir de l’any 1000, a més de les esglésies
parroquials, es van construir molts monestirs, que es convertiren en
importants centres econòmics i culturals.
Monestir de San Juan de la Peña, Osca

25. Els monestirs medievals
La vida als monestirs
• Un monestir era un conjunt d’edificis i dependències, a més de
l’hort, el molí i les terres de la seva propietat. El centre del monestir
era l’església, on els monjos i les monges anaven a resar diverses
vegades al dia. L’oració era la seva activitat principal amb l’objectiu
allunyar-se del món i tenir un contacte més directe amb Déu.

26. Els monestirs medievals
Les regles monàstiques
• Els qui aspiraven a la vida monàstica entraven al monestir i feien tres
vots o promeses: obediència, pobresa i castedat, i vestien un hàbit
que els identificava. Tots els ordes religiosos estaven sotmesos a una
regla, és a dir, un conjunt de normes que regulaven totes les
activitats monàstiques. Durant l’Edat Mitjana es van fundar molts
ordes religiosos. El més important va ser el dels benedictins, que sant
Benet de Núrsia va fundar a Itàlia al segle VI.

27. L’art romànic: l'arquitectura
Un art religiós
• Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a gran part d’Europa un
estil artístic anomenat romànic. La gran importància de la religió a la
societat medieval i el pes excepcional de l’Església van fer que les
manifestacions artístiques d’aquella època foren essencialment
religioses. Dins de l’art romànic, l’arquitectura va ocupar un lloc
fonamental.

28. L’art romànic: l'arquitectura
Les esglésies romàniques
• L’element essencial d’una església romànica és la planta d’un únic
braç amb una o tres naus. Aviat es va afegir un braç més curt, el
transsepte, que donava a les esglésies una forma de creu llatina. Es
van aixecar voltes de canó sòlides per donar consistència als edificis.
Per reforçar els murs que sostenien les voltes de pedra s’hi
adossaven contraforts sòlids a les parets exteriors. També era
habitual col·locar una torre campanar a l’exterior. Als monestir es van
construir claustres.
Claustre del monestir de les Avellanes

29. La pintura I l'escultura romàniques
Ensenyar i decorar
• L’estil romànic decorava les esglésies amb escultures i pintures de
caràcter religiós, que explicaven al poble els fets sagrats de la Bíblia.
Al món medieval, la immensa majoria de la població era analfabeta,
és a dir, no sabia llegir. Per això, les imatges es van convertir en llibres
on els cristians podien llegir i aprendre sobre la religió. A més de la
seva funció didàctica, les pintures i escultures tenien una funció
decorativa.

30. La pintura I l'escultura romàniques
Frescos i taules
• La pintura romànica té una gran força expressiva, tot i que la tècnica
és molt senzilla. Els dibuixos, personatges o objectes, eren traçats per
gruixudes línies negres i el color s'estenia de manera uniforme.
• Els motius més utilitzats eren representacions del Pantocràtor,
escenes bíbliques, dels evangelis o episodis de la vida dels sants.
• La tècnica que habitualment s'utilitzava per a la realització de murals
era la pintura al fresc. Al costat dels murals, altres manifestacions de
la pintura romànica van ser les taules dels altars i les miniatures.

31. La pintura I l'escultura romàniques
Una escultura al servei de l’arquitectura
• L'escultura romànica que es realitzava sobre pedra presentava una forta
dependència de l'arquitectura, sobretot de la religiosa.
• Dins de les esglésies són molt importants les escultures que trobem als
capitells de les columnes o pilars i les portalades.
• Al costat dels motius religiosos en les escultures, sobretot la dels capitells,
s'afegien figures vegetals, geomètriques i escenes de la vida quotidiana.
• Una de les característiques més importants de l’escultura romànica és
l’horror vacui (por al buit), esculpint pràcticament tota la superfície
disponible.
• Dins de l'escultura romànica també són importants les talles religioses de
fusta i policromades. En el camp de les talles destaquen les
representacions de la crucifixió de Crist, la marededéu asseguda en un tron
amb el nen Jesús i les imatges dels sants.
• .