Plataforma per la escola inclusiva. Bones Practiques Jornada USEE Tarragona- Juliol

1. BONES PRÀCTIQUES
PER LA INCLUSIÓ
II Jornada de reflexió sobre les USEE.
3 de Juliol del 2009

2. Així recordem el
nom: Plataforma
Ciutadana
 És un escenari comú en el que un conjunt d’entitats i
persones a títol individual cooperem juntes.
 És un espai de cooperació voluntària que deliberadament
no té estatuts, ni estructura jurídica ni legal.
Garanteix
 És política, però no partidista. l’autonomia
Consens entre els
partits

3.  La finalitat és promoure a Catalunya un ensenyament
públic i concertat inclusiu i de qualitat per a tothom, que
sigui també una realitat pels alumnes amb discapacitat
independentment de la tipologia de la seva discapacitat i
del seu grau d’afectació.
La Plataforma se centra en l’educació infantil i bàsica
obligatòria perquè escoles i instituts esdevenen un espai
socialitzador i això condicionarà de manera fonamental el
paper de la persona amb discapacitat a la societat.

4.  A la Plataforma no hi ha estructura jeràrquica, es busca el
consens i l’acord.
 Funcionem per projectes operatius concrets.
 Estructura operativa: grup motor, comissions de treball
per projectes i col·laboradors puntuals.
 També funciona la Plataforma Territorial del Garraf. Està
oberta la possibilitat que es pugui crear altres
Plataformes Territorials.

5.  Difondre totes les accions a totes les instàncies que tenen
responsabilitats o influència en el model d’ensenyament:
Departament d’Educació, Comissió Parlamentària, Síndic
de Greuges, Consell Escolar de Catalunya, Partits Polítics,
Sindicats, FAPAC,...
 Comunicació i presència als mitjans de comunicació.
 Buscar aliances que ampliïn i multipliquin l’impacte de les
accions realitzades a favor d’una escola inclusiva.

6.  Responen a 2 línies d’actuació: sensibilització a favor de
la inclusió i pressió a aquells que tenen responsabilitat en
el tema. Alguns exemples:
 Manifest per una Escola Inclusiva i campanya d’adhesions
(9.000 firmes d’entitats, persones significades i ciutadans)
 Sessions de debat, taules rodones i reunions amb partits
polítics amb representació parlamentària.
 Jornades per reflexionar i debatre sobre la inclusió dels
alumnes amb discapacitat.
 Fulls Informatius: on s’explica quina és la situació a l’inici
i al final de cada curs escolar, i quins són els objectius i
accions que es planteja la Plataforma.

7. Compareixences parlamentàries per la LEC (Llei d’Educació
a Catalunya)
Manifestacions i concentracions a favor de la inclusió clara
i sense forats legals a la LEC.
 Projecte de Bones pràctiques Inclusive d’alumnes amb
discapacitat als centres d’ensenyament ordinari. La primera
edició ha donat com a resultat la publicació d’un llibre.
Inici de la segona edició del Projecte de Bones pràctiques
al qual us convidem a participar. El termini és fins a finals
d’octubre.

8. SITUACIÓ ACTUAL
Es va avançant en la inclusió escolar.
Manca molt per arribar a un únic
sistema educatiu inclusiu per tot
l’alumnat en EI, primària i ESO.
No hem passat dels voltants del 65%
d’escolarització en les etapes EI i
Primària. Es redueix en ESO i encara
més en post-obligatòria.

9. SITUACIÓ ACTUAL
L’alumnat amb n.e.e. derivades d’una
discapacitat és l’únic col·lectiu que té
una doble xarxa d’escolarització.
Molts pares troben moltes dificultats i
resistències per tal que els respectin
el dret a escollir el model d’escola del
seu fill/a.

10. Societat del coneixement
(de canvis)
Escola Viu els canvis
Actuació Convergència Europea
Canvis metodològics
Educació cooperativa entre docents L’E-A se centra
Aprenentatge cooperatiu entre alumnes
Resolució de problemes en col·laboració en l’estudiant
Agrupaments heterogenis
Ensenyament eficaç i programació individual

11. PREMISSES que la Llei ha oblidat
La inclusió escolar dels alumnes amb
discapacitat és un DRET. Espanya va
signar la Convenció de la ONU sobre els
drets de les persones amb discapacitat
el 30 de Maig del 2007, la va ratificar al
desembre del 2007 i aquesta va entrar
en vigor el 3 de maig del 2008.
És un DRET
que hem
d’exigir

12. PREMISSES que la Llei no pot oblidar
La inclusió escolar és un
Model d’Escola per tot És un MODEL
d’escola
l’alumnat, inclosos els
alumnes amb una
discapacitat greu i
permanent. És beneficiós per
tothom. Es generen
estratègies metodològiques
innovadores, participatives i
col·laboratives.

13. VALORACIÓ DE LA LLEI D’EDUCACIÓ
El conjunt del text és positiu i té
voluntat d’inclusió.
per exemple defineix l’escola pública
catalana com a “inclusiva, laica i plural”.
Presenta aspectes que generen
incertesa i força preocupació.
Obre el pas a desplegaments clarament
no inclusius, ja que deixen oberta la
porta a la doble xarxa.

14. La possibilitat de participació i d’accés de la
persona amb discapacitat als diferents àmbits
ordinaris de l’activitat humana (escola, feina,
etc.) no està tant en funció de les
característiques de la seva discapacitat com en
l’existència o no en aquella societat de barreres
al seu aprenentatge, socialització i participació
¿Por qué Jorge no puede ir al mismo colegio que su hermano?
Gerardo Echeita.
Ponència al Congrés La respuesta a las necesidades educatives
especiales en una escuela vasca inclusiva.
Sant Sebastià, 29 a 31 d’octubre de 2003

15. Què és l’Educació Inclusiva ?
 És un sistema educatiu en el marc del qual els
estudiants amb discapacitat cursen les classes
regulars de les escoles del seu barri, a un nivell
adequat per la seva edat, juntament amb els seus
companys sense discapacitat, i on reben els
suports que necessiten i se’ls instrueix d’acord
amb les seves pròpies capacitats i necessitats.
(Gordon L. Porter – 2003)

16.  La inclusió és aquell procés a través del qual
les administracions, els centres, el professorat i
els pares s’esforcen per a reduir les barreres a la
participació i a l’aprenentatge de tots els alumnes.
Una escola inclusiva és aquella en la qual
l’ensenyament i l’aprenentatge, el rendiment, les
actituds i el benestar de cada alumne és quelcom
que preocupa. Les escoles efectives són escoles
educativament inclusives.
(Definició basada en Mel Ainscow)

17. INCLUSIÓ =/= INTEGRACIÓ
El concepte integració posa l’accent en l’adaptació de l’alumne al
centre i a l’entorn:
• Procés d’assimilació,
• Es facilita els suports a cada alumne per a que pugui participar
en el Programa vigent del centre educatiu.
• Avaluació de resultats centrada exclusivament en l’alumne.
El concepte d’inclusió indica un procés de transformació
• Els centres educatius es desenvolupen en resposta a la
diversitat
• Identificant i eliminant les barreres
• Enfortir l’alumne a partir de les seves capacitats i
potencialitats.
• Avaluació, de procés i de resultats, valora tant
l’alumne com al propi centre.
(La LEC parla en tot moment d’inclusió, no pas d’integració)

18. HORITZÓ : ESCOLA INCLUSIVA
• Escoles i Instituts tindran els recursos personals,
tècnics i materials necessaris per a atendre TOT
L’AUMNAT DEL SEU TERRITORI
• Els resultats de l’escolarització dels alumnes amb
discapacitats comporta la màxima consecució de
les competències bàsiques (aprenentatges i
socialització) definides per a tots en el
Currículum Base
• Potencia la inclusió en l’aula ordinària i en el
funcionament general del centre, personalitzant,
quan calgui, continguts i itineraris

19. CONTEXT
•Antecedents als 70 : Lou Brown (EEUU) i Itàlia
•Dècada dels 90 Debat internacional sobre
educació per a tothom, evolució del conbcepte
d’integració cap al d’inclusió:
•Conferència Mundial a Jomtien (Tailàndia)
1990
•Conferència Mundial a Salamanca 1994.
Organitzada pel Govern Espanyol i la UNESCO.
Amb participació de 92 governs i 25
organitzacions: DECLARACIÓ DE SALAMANCA
que inclou principis, política i pràctica per a
l’atenció de les Necessitats Educatives
Especials

20. Idees clau que es deriven de
l’Educació Inclusiva
ÉS UN BENEFICI PER A TOTHOM:
• Alumnes amb i sense discapacitat
• Professorat tant d’educació ordinària com
d’educació especial
• Famílies que tenen i que no tenen menors
amb discapacitat

21. Idees clau que es deriven de
l’Educació Inclusiva
MILLORA L’EFICIÈNCIA (RELACIÓ COST-EFICÀCIA) DE TOT
EL SISTEMA EDUCATIU.
ELS ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES
ESPECIALS SÓN UN ESTÍMUL QUE POT FOMENTAR EL
DESENVOLUPAMENT D’UN ENTORN D’APRENENTATGE
MÉS RIC
HI HA UNA CORRELACIÓ DIRECTA ENTRE INCLUSIÓ
ESCOLAR I LA QUALITAT EDUCATIVA

22. Què hem constatat pr ofessionals i famÍlies que
hem tingut l’opor tunitat de viur e experiències
d’escola inclusiva?
Els alumnes amb discapacitat:
Tenen un context amb major diversitat i riquesa d’estímuls i de models
a interioritzar.
Aprenen a fer-se un lloc en el centre escolar i en la societat,
adquireixen majors habilitats per a defensar millor els seus drets i
prenen consciència que també tenen obligacions que han
d’acomplir.
Guanyen un major grau d’autonomia, de seguretat en sí mateixos,
d’habilitats per enfrontar situacions de discriminació o de burla.
Guanyen major capacitat de decisió dins les pròpies limitacions.
Formar part de la societat proporciona dignitat i respecte cap un
mateix i dels altres cap a la persona amb discapacitat

23. Els alumnes sense discapacitat
Aprenen a conèixer, valorar i respectar als companys amb discapacitat
Aprenen que juntament amb les limitacions (físiques, psíquiques i/o
sensorials) hi ha també capacitats que permeten fer i sentir coses
que es poden gaudir i que tenen un valor positiu pels altres.
Aprenen que tenir limitacions no impedeix tenir alegria, estimar i ser
estimat, fer coses útils i boniques, o senzillament sentir-se feliç o fer
feliç un altre.
Aprenen acceptar millor les pròpies limitacions i a descobrir i valorar
les potencialitats de cada persona.
Aprenen que les persones amb discapacitat evolucionen, creixen i es
converteixen en joves i després en adults amb necessitats i
interessos que també evolucionen conforme van madurant.
Aprenen a respectar a les persones amb discapacitat.

24. Quan s’aconsegueix la inclusió d’alumnes amb discapacitat,
millora el clima del conjunt de la classe i augmenta la
comprensió i respecte entre els alumnes
Els recursos per a facilitar la inclusió ajuden també a millorar
la qualitat de l’atenció envers tots els alumnes, amb i sense
discapacitat
Quan nens i nenes, des de petits, aprenen diferents maneres
de comunicar-se amb altres que tenen dificultats per a
expressar paraules o gestos, quan siguin adults sabran
escoltar, entendre i expressar.-se amb una riquesa que
afavorirà una millor i més ampla relació amb la gent

25. RECURSOS PER A FER POSIBLE LA INCLUSIÓ
ELS DISPONIBLES
Els recursos necessaris i els disponibles varien molt en funció
del posicionament de qui es planteja el tema.
El primer recurs és el/la mestre o professor/a: cercant fórmules,
estratègies educatives, metodologies.
L’eix central d’una escola inclusiva és el professorat d’educació
ordinària. El tutor o tutora de l’alumne amb discapacitat ha de
ser el/la de l’aula ordinària. Fins i tot quan comparteix
docència a la classe amb un altre professor o professora
especialista en educació especial.

26. RECURSOS PER A FER POSIBLE LA INCLUSIÓ
ELS DISPONIBLES
Les escoles d’educació especial són
una important font de recursos per
a l’escolarització i la inclusió dels
alumnes amb discapacitat a les
escoles i instituts ordinaris

27. RECURSOS PER A FER POSIBLE LA INCLUSIÓ
ELS DISPONIBLES
De vegades hi ha recursos humans adscrits a centres
ordinaris per a atendre adequadament als alumnes que
tenen necessitats educatives especials (mestres
d’educació especial a infantil i primària;
psicopedagogs/ogues a secundària, etc.) que, en la
pràctica, estan realitzant altres encàrrecs molt diferents, o
bé no estan acomplint la seva funció de manera inclusiva.
En altres casos es necessari redefinir funcions i repensar
serveis, equips i figures ja existents al sistema educatiu
amb la finalitat que puguin contribuir de manera més
eficaç a fer inclusiva l’escola.

28. RECURSOS PER A FER POSIBLE LA INCLUSIÓ
ELS DISPONIBLES
La relació entre iguals és una font de recursos en sí
mateixa (Tutoria entre iguals o d’altres modalitats
de treball cooperatiu entre alumnes).
Las bones pràctiques, quan se difonen, són un recurs
que aporta idees, identifica errors i ajuda a avançar
Les metodologies cooperatives entre professores/as
del mateix centre, i entre centres, és també un
recurs que permet aprofitar la experiència dels
altres docents.
Hi ha molt més recursos que estan a l’abast si es té
una mica d’imaginació (participació de pares i
mares, organitzacions, etc.).

29. RECURSOS PER A FER POSIBLE LA INCLUSIÓ
ELS ESPECÍFICS
Es tracta de recursos (humans, tècnics i
materials) que es faciliten al centre per a
ajudar en el procés de participació dels
alumnes amb necessitats educatives
especials en l’escolarització ordinària.

30. RECURSOS PER A FER POSIBLE LA INCLUSIÓ
ELS ESPECÍFICS
Es necessari puntualitzar que ni tots els alumnes amb
discapacitat necessiten recursos específics, ni tots
necessiten els mateixos recursos.
Conseqüentment, la quantitat i tipus de recursos que
pugui requerir un centre estarà en funció de les
característiques i necessitats concretes dels
alumnes amb discapacitat que hi siguin
escolaritzats en un moment donat
La prioritat d’aquests recursos és potenciar al màxim
la participació dels alumnes en els entorns
ordinaris.

31. RECURSOS PER A FER POSIBLE LA INCLUSIÓ
UNITATS D’EUCACIÓ ESPECIAL EN CENTRE ORDINARI
UNITATS DE SUPORT A L’EDUCACIÓ ESPECIAL
(UEE =/= USEE)
Les UEE són un grup d’alumnes amb necessitats educatives
especials que formen una classe, amb el seu tutor en el cas
dels CEIPS
Les USEE són el conjunt de suports necessaris per a l’atenció
educativa d’un grup d’alumnes amb necessitats educatives
especials que pertanyen a una o vàries classes amb els seus
tutors/res respectius
A diferència de les UEE, les USEE no són
unitats d’alumnes, sinó de recursos.

32. RECURSOS PER A FER POSIBLE LA INCLUSIÓ
ELS ESPECÍFICS
Les funcions dels docents d’educació especial (sigui en
UEE o en USEE) són, per ordre de prioritat:
• Elaborar materials adaptats, quan els alumnes ho
requereixin amb relació a les diferents matèries i
treballs que es fan a l’aula i participar en la elaboració
del Pla Educatiu Personalitzat (PEI o ACI) de cada
alumne que ho necessiti.
• Acompanyar l’alumne amb discapacitat en l’aula
ordinària, quan sigui necessari, amb la finalitat de fer
possible el treball en diferents nivells dins la classe. Es
tracta de donar suport al professor de l’aula ordinària
tant en l’atenció a l’alumne amb discapacitat com al
conjunt de la classe.
• Atenció individual, o en grup reduït, a
alumnes amb discapacitat que ho necessitin.

33.  ALGUNES IDEES I REFLEXIONS PER AVANÇAR CAP A LA INCLUSIÓ
ESCOLAR
• Parlar d’inclusió escolar implica parlar d’un model
d’escola.
• Cal esgotar tot allò que forma part de l’educació ordinària
abans d’activar per els alumnes amb discapacitat espais o
activitats alternatives diferenciades dins el propi centre.
• Importància del claustre i de l’equip directiu.
•Cal potenciar la reflexió i el treball en equip des del
claustre. Cal avaluar.
• Els canvis solen generar incertesa, inseguretat i por. Cal
poder-ho explicitar i facilitar espais per buscar respostes i
alternatives.

34.  ALGUNES IDEES I REFLEXIONS PER AVANÇAR CAP A LA INCLUSIÓ
ESCOLAR
• Calen recursos, però la disponibilitat d’aquests no
garanteix en absolut una pràctica inclusiva. Hi ha recursos
per a la inclusió que es poden convertir en recursos
d’exclusió; cal avaluació per evitar-ho.
• Disposar d’assessorament proper des la quotidianeïtat.

35. RECURSOS PER A FER POSIBLE LA INCLUSIÓ
ELS ESPECÍFICS

36. Inclusió és ajudar a conviure, comunicar-se,
intercanviar i compartir o sigui, a fruir del
grup a més d’estar físicament junts
No són els nens, les nenes i els adolescents
els que han de canviar. Som nosaltres.
Gran Vía Corts Catalanes, 562, pral.2ª 08011 Barcelona
Telf. 93 451 55 50 Fax. 93 451 69 04
E-mail: imacarulla@ecom.es
Xarxa social: http://escolainclusiva.ning.com/
http://www.facebook.com/
group.php?gid=79574622229&ref=ts
Blog: http://escola-inclusiva.blogspot.com/