Power breu sobre Maria Àngels Anglada i el seu Quadern d'Aram

1. MARIA ÀNGELS ANGLADA
“LA POETA QUE ESCRIVIA NOVEL·LES”

2. APUNTS BIOGRÀFICS I VITALS
 Maria Àngels Anglada i d’Abadal va néixer a Vic l’any
1930 i va morir a Figueres l’any 1999.
 Filòloga clàssica de formació i poeta de vocació, va
publicar llibres de divulgació sobre mitologia i societat
antigues i es va interessar en l’obra de Carner i Espriu
 Va ser professora d’institut als anys cinquanta i
seixanta, i va escriure obres poètiques com
“Kiparíssia” (1980) o “Columna d’hores” (1990)
 Destacà, però, en la vessant narrativa, primer amb
relats breus, el recull dels quals formen “No em dic
Laura” o “Artemísia”.
 Però en el camp on va destacar, essencialment...

3. ...va ser el de la novel·la, amb títols tan importants al seu
moment com per exemple “Sandàlies d’escuma”
(1985), “L’agent del rei” (1991), “El violí d’Àuschwitz”
(1994) o “Quadern d’Aram” (1997) que llegirem
nosaltres...
 Va rebre al llarg de la seva vida
diferents premis i guardons,
entre ells el premi “Josep Pla” o
la Creu de Sant Jordi.
 Nomenada filla adoptiva de
Figueres, va morir en aquesta
ciutat gironina als 69 anys.
 La Universitat de Girona creà
una càtedra amb el seu nom en
el seu honor l’any 2004.

4. QUADERN D’ARAM
UNA NOVEL·LA BASADA EN FETS REALS...
QUADERN D’ARAM és,
juntament amb EL VIOLÍ
D’ÀUSCHWITZ, la seva
novel·la més celebrada.
Totes dues comparteixen
un transfons històric
tràgic, en el primer cas
l’oblidat genocidi armeni
de principis de S. XX, en
el segon cas l’extermini
sistemàtic dels jueus a
mans del nazisme i del
dictador Adolf Hitler...

5. QUADERN D’ARAM
UNA NOVEL·LA DIFERENT...
Partint del context del genocidi armeni, Anglada conta
magníficament bé la història d’un exili –tan familiar en
els autors catalans–, el d’una mare i un fill que fugen
de la matança a través de la mediterrània, i ho fa
combinant tragèdia i poesia, en un llenguatge molt
líric, amb un estil narratiu agosarat, ja que no tots els
capítols són explicats pel mateix narrador. A més,
l’obra compendia la rica tradició mediterrània a través
de referències constants a obres literàries i alhora
conté alguns símbols, d’interessant anàlisi, que ens
remeten sovint a la poesia. Tot plegat, va aconseguir
una novel·la que va més enllà dels convencionalismes
i que, sobretot, no deixa indiferent el lector...