Llibret infantil de l'A.C. Falla la Vila de Sagunt de l'any 2022. Volum 2/3.

3. «Un nen o una nena habitant una
ciutat, un poble, un
llogaret, li converteix en ciutadà i
ciutadana. I una ciutat, un
poble, un llogaret que pensa en la
infància els situa en un
lloc en què els nens aporten, se
sumen, creixen en drets,
en dignitat, en obligacions i en amor
al seu entorn.»
UNICEF «Ciutats Amigues de la
Infància».
Sagunt ho és des de 2016

4. EDI-
TO-
RIAL
Pots descarregar-te
el llibret en

5. Hola!
Sóc H, i vos vaig a guiar per aquest menut
quadern de recerca on anem a descobrir allò que
envolta a l’espai físic on plantem la nostra falla:
la Plaça Major de Sagunt.
Anem a descobrir on estem, d’on venim, quin
és el futur, que passa en la nostra plaça durant
tot l’any. I, és més, ho pots fer tu a soles perquè
el llibret infantil és per a tu! Perquè el dugues
darrere, per que el pintes... perquè el gastes.
Recorda el que diu Galeano, «molta gent
xicoteta, en llocs xicotets, fent coses xicotetes
poden canviar el món», podem canviar el
món...i perquè no comencem amb el nostre
entorn més proper?
Comencem?
Il·lustració per Joan Torres

6. [07] [13] [19]
ÍNDEX
1.1.
UNA
CIUTAT
SOSTENIBLE
1.2.
ELS
ESPAIS
DE
LA
PLAÇA
/
David
García
1.3.
PROPOSTES
/
Sandra
G.N.
de
l’Editorial
Safrà.
1.4.
VÍDEOS
APPS
1.5.
MICRO
REPTE
3.
PASSE
JA
PER
LA
TEUA
PLAÇA
3.1.
LA
PLAÇA
COM
A
PATRIMONI
3.2.
VISITA
I
SITUA
ELS
TUITS
/
Celia
Peris
i
José
Lluesma
3.3.
PER
A
QUÈ
SERVEIX
EL
PLA
NEJAMENT
URBANÍSTIC?
3.4.
VÍDEOS
APPS
3.5.
MICRO
REPTE
2.
QUE
ÉS
UNA
PLAÇA
I
LA
SEUA
IMPORTÀNCIA
2.1.
CONEIX
I
DISFRUTA
EL
TEU
ENTORN
2.2.
LA
PLAÇA
/
Alfred
Estelles,
AIONPLAN
2.3.
COM
PUC
CUIDAR
MÉS
EL
MEU
POBLE
O
CIUTAT?
2.4.
VÍDEOS
APPS
2.5.
MICRO
REPTE

7. [25] [31] [37] [43]
4.
GAU
DEIX
LA
PLAÇA.
4.1.
FESTES
DE
LA
PLAÇA
4.2.
FESTES,
FESTES
I
FESTES
/
Kivi
Osma
4.3.
PINTA
LA
FOGUERA
/
Sandra
G.N.
de
l’Editorial
Safrà.
4.4
VÍDEOS
APPS
4.5
MICRO
REPTE
5.
CONEIX
AL
PERSONATGE
Antoni
Gómez
5.1.
BRU
I
VIDAL
5.2.
BIOGRAFIA
5.3.
LLIBRES
/
Albert
Vidal
5.4.
VÍDEOS
APPS
5.5
MICRO
REPTE
/
Roser
Furió
6.
UNA
HISTÒRIA
DIFERENT
6.1.
UNA
VERSIÓ
DEL
GEPE
RUT
DE
(
NOTRE
DAMME
)
6.2.
LA
PLAÇA
MOTOR
ECONÒMIC
6.3.
VÍDEOS
APPS
6.4
MICRO
REPTE
7.1.
LA
PLAÇA
MODERNA
7.2.
SAPS
QUANT
CONTA
MINA
CADA
MITJÀ
DE
TRANSPORT?
7.3.
REDUIR
LES
EMISSIONS
DE
CO2
7.4.
VÍDEOS
APPS
7.5.
MICRO
REPTE
*
Coordinador
Llibret
Infantil
Albert
Llueca
*
Il·lustracions
per
Joan
Torres
L’ETNO.
Museu
Valencià
d’Etnologia

9. SAGUNT
COM A
ESPAI, DEL
FÒRUM
ROMÀ AL
MEDIEVAL
1

10. 8
El primer de tot és
tindre una ciutat dissenya-
da sosteniblement. Durant
l’època romana el centre social
de la ciutat estava situat en el
castell, en l’actual plaça d’Ar-
mes, lloc on va estar el fòrum
i els seus espais adjacents. En
l’Edat mitjana, aquest centre
neuràlgic, on es concentrava la
vida comercial i cultural, es va
traslladar a la plaça Major, on
se celebrava, a més, el mercat
setmanal a Sagunt.
Aquest recinte rec-
tangular amb porxades alberga
la porta de l’antic Almodí, lloc
on s’emmagatzemava el gra, que
encara conserva l’escut de la Co-
rona d’Aragó, ja que pertanyia al
patrimoni reial una vegada con-
quistada la ciutat per Jaume I.
L’edifici de l’Ajunta-
ment s’aixeca en el lloc on estava
la porta principal de la muralla
que protegia la ciutat. En els al-
tres costats de la plaça estan una
de les portes gòtiques de l’es-
glésia de Santa Maria i el Fòrum
Medieval. La peixateria i moltes
de les cases senyorials, la dels
Berenguer entre d’elles, estan
en la seua àrea d’influència.
D’aquesta plaça
arrenquen dues de les artèries
principals arranquen a finals del
segle XIX, el carrer Major i el
carrer Cavallers, que amb l’ex-
pansió urbana i la desaparició
de les muralles perden la seva
hegemonia. El carrer del Castell
continua sent una via transitada
i de recorregut turístic.
Sagunt és, sens dubte,
una de les ciutats amb més
història del nostre país.
La seua disputa per
romans i cartaginesos
va donar lloc a la Segona
Guerra Púnica allà pel
segle III a. C.
Fruit del seu ric passat
romà, conserva un llegat
patrimonial únic, del qual
sobreïx el seu teatre.
La ciutat conserva un
dels patrimonis arqueolò-
gics més impressionants
de tota la Península.
Són més de 2.000 anys
d’història, jalonada de
batalles, manifestacions
artístiques i culturals que
es corresponen amb les
diferents cultures dels
pobles que es van assentar
a la ciutat i van perdurar al
llarg dels segles.
Arse va ser el primigeni
nucli de població del qual
sorgiria Saguntum, ara
Sagunt.
1.1. UNA CIUTAT
SOSTENIBLE

11. /01/
UNA
CIUTAT
SOSTENIBLE
1.2. ELS ESPAIS
DE LA PLAÇA
La plaça Major va ser
en el passat el centre cultural i
comercial de la vila de Morve-
dre. Este recinte té quasi forma
rectangular, amb columnes i
arcs de pedra llaurada, algunes
fustes de columnes de cons-
truccions romanes, conviuen,
en franca harmonia amb edi-
ficis, alguns d’ells rehabilitats,
d’aquesta plaça.
En este recinte es tro-
ben interessants edificis, entre
ells l’església de Santa Maria
construïda sobre una antiga
mesquita, l’almodí (depòsit de
grans), un antic forn de coure
pa, restes del mur megalític
del anomenat temple de Diana,
la plaça dels Berenguers amb
dues de les seues cases, la hui
coneguda com del Notari i l’altra
derruïda i sota el seu solar es va
construir altre edifici de mo-
derna planta, la lonjeta que hui
ocupa l’Ajuntament i on en el
passat s’obria la porta de la Vila,
el Sindicat de Regs, el fòrum me-
dieval i segons Antonio Chabret
el fòrum de l’antiga Saguntum, la
Peixateria, el escorxador, etc.
El Mur del Temple de Diana. Mur base d’edifici de
7x14m. És una construcció romana de gran dificultat,
pels carreus de pedra de gran dimensió i precisió a les
juntes, que en algun cas són esviades (no verticals),
dotant de major resistència el conjunt. La tradició
situa ací el Temple de Diana.
David Garcia @DavoGarmu
Porta de la Vil·la. Seu de l’Ajuntament de Sagunt,
edifici que estigué en construcció més d’un segle pels
conflictes del s. XVIII. S’ ubica sobre el lloc on una
torre, de fonaments romans, vigilava la porta d’accés
al mercat i Plaça Major d’època Medieval.
David Garcia @DavoGarmu
Sindicat de regs. Lloc on es controla l’ús i les cons-
truccions per a aprofitar l’aigua del reg de la Vall del
Palància i la plana litoral del Camp de Morvedre.
L’antiga seu s’ubicava al Carrer Sant Francesc, on
circulava una sèquia que venia de l’Assut.
David Garcia @DavoGarmu

12. 10
1.3.
PROPOSTES
Sandra G.N. de l’Edito-
rial Safrà.

13. /01/
UNA
CIUTAT
SOSTENIBLE
1.4.
1
3 4
2
VÍDEOS
APPS
1. Vídeo del Mercat Medieval.
2. Vídeo de Embarcament TV5 Monde.
3. Geocaching , Aquesta aplicació per a IOS i Android et
proposa un joc de cerca en la teua zona.
4. Mapcesible , Mapea l’accessibilitat del teu entorn per a
ajudar a les persones amb mobilitat reduïda.

14. 12
1.5. MICRO
REPTE
Dibuixa la plaça, quin espai és el que és més important per a tu?

15. QUE ÉS
UNA
PLAÇA I LA
SEUA IM-
PORTÀN-
CIA
2

16. 14
QUÈ ÉS UNA PLAÇA?
Una plaça és una
superfície urbana normalment
situada en la intersecció de dos
o més carrers. Moltes vegades
és un espai de reunió o celebra-
ció. Trobem aquesta paraula en
molts idiomes: place en francès,
plaza en espanyol, piazza en ita-
lià, plaza en l’anglès dels Estats
Units. També pot ser una plaça
de bous o de toros.
Les places s’originen
en l’àgora grega i n’hereten el
sentit de lloc de reunió per a la
vida pública. Per això sovint el
mercat itinerant es fa a la plaça;
també moltes places a Catalun-
ya porten el nom de plaça del
Mercadal, fent referència al
mercat que s’hi celebrava. Molt
sovint hi ha una plaça davant
d’un edifici important, com la
casa de la vila, l’església o la
catedral, un palau, etc.
Les places són pre-
sents en diferents cultures,
des de l’europea a la xinesa o la
precolombina.
TIPUS DE PLACES
Segons la forma, la
plaça pot ser quadrangular, com
la Plaça Roja de Moscou; irre-
gular, com les places medievals;
el·líptica, pròpia del barroc
italià; circular, com Picadilly
Circus, i semicircular o allarga-
da. El més habitual és que tin-
guen un únic nivell, però també
poden ser esgraonades, com la
de la Mare de Déu a València.
Segons si estan
envoltades d’edificis per totes
bandes o hi predomina l’espai
buit, les places són tancades o
obertes. Es denominen places
de cementiri les que van sorgir
a partir dels antics fossars
(cementeris o cementiris) que
sempre hi havia al costat de les
esglésies (i que encara es con-
serva en pobles molt petits).
Plaça Major. En aquest
recinte tenen inici els
carrers Castell, Major,
Abril, Autonomia i Cava-
llers. Vies públiques que
guarden en els seus parat-
ges i edificis el sabor del
Morvedre foral i medieval.
En una casa, baix els
porxos de la plaça Major, el
sacerdot saguntí Joaquín
Pallarés Igual fundava, el
28 de setembre de 1841, la
Caixa d’Estalvis i Socors de
Sagunt amb la imposició de
quatre mil reals.
No es sap des de quan
celebra Sagunt el seu mer-
cat setmanal dels dimecres.
El dret a celebrar mercat
de ramaderia, una vegada a
la setmana, va ser concedit
a Morvedre per Jaume I, el
lloc de transacció comercial
era la plaça Major fins als
anys cinquanta del segle XX,
establint-se comerços i so-
bretot oficines de canvistes
i prestadors. En este espai
urbà es reunia el Tribunal de
les Aigües a l’aire lliure, igual
que a València. Tambése
celebravenlessubhastesiles
corregudesdebousbraus.
2.1. CONEIX I DISFRUTA
EL TEU ENTORN

17. /02/
CONEIX
I
DISFRUTA
EL
TEU
ENTORN
2.2.

18. 16
2.3. COM PUC CUIDAR MÉS EL
MEU POBLE O CIUTAT?
1. Cuidaré els edificis, monuments i les zones verdes de la meua ciutat.
2. Em fixaré en quins desperfectes poden arreglar-se en el meu
col·legi i avisaré als meus professors.
3. Respectaré i escoltaré l’opinió dels altres i donaré la meua quan
treballe en equip.
4. Em fixaré en els desperfectes de la meua casa i avisaré als meus
pares o tutors.
5. Participaré en organitzacions i associacions que ajuden als altres.
6. M’interessaré per les notícies que afecten la meua localitat i les
donaré a conéixer a uns altres.
7. Quan vaja a algun lloc procuraré col·laborar dins de les meues
possibilitats.

19. /02/
CONEIX
I
DISFRUTA
EL
TEU
ENTORN
2.4. VÍDEOS
APPS
1
3 4
2
1. La plaça Major explicada en llenguatge de signes.
2. Nit en Vela a la plaça Major.
3. Merge Mayor - Match Puzzle, Crea la teua ciutat.
4. Google Maps.

20. 18
2.5. MICRO
REPTE
Construeix un METROMINUTO del teu poble o ciutat.
El primer Metrominuto va nàixer a Pontevedra
l’any 2011. És un mapa, semblança al del metre, en el qual es
pot veure el temps que es tarda a arribar caminant als dife-
rents llocs de la ciutat. Es va fer per a fomentar els desplaça-
ments a peu.
Feu un mapa del vostre entorn i incloeu el que tar-
deu a anar caminant als llocs més importants.

21. PASSE-
JA PER
LA TEUA
PLAÇA
3
Cal venir a Sagunt, no amb una voluntat,
oh, amics, arqueològica estrictament i a
soles: cal venir a Sagunt i tocar fins les pe-
dres oblidades, les pedres sense inscrip-
cions, anònimes, com si tocàrem mare.
Burjassot, 25 de juliol, 1957
Dia de sant Jaume
Vicent Andrés Estellés

22. 20
Aquesta plaça va ser
el centre comercial i cultural
de la vida saguntina medieval;
de forma rectangular amb por-
xos, és el lloc on se celebrava
tradicionalment el mercat set-
manal i encara conserva fustos
de columna de la plaça pública
romana. En ella es troba l’es-
glésia de Santa Maria i la porta
de l’almodí, on antigament es
depositava el blat per a l’abas-
timent de la població; en ella
pot observar-se l’escut qua-
dribarrat de la corona d’Aragó.
En els seus voltants es troba el
palau municipal i les restes de
l’anomenat temple de Diana.
De la plaça major parteixen
els carrers Majors i Cavallers,
principals vies urbanes fins al
segle XIX.
La plaça major ha con-
tat amb moltes activitats
al seu voltant.
La visita de Felip III i
Margarita d’Àustria
Felip II va concertar
l’enllaç matrimonial dels
seus fills Felipe i Isabel
Clara Eugenia amb la prin-
cesa Margarita i l’Arxiduc
Alberto. Les noces no van
poder celebrar-se a Italia.
Les noces havien de
celebrar-se a València i a
ella es van encaminar, d’una
banda, el nou rei d’Espanya
Felip III i la seua germana
que van eixir de Madrid el
21 de gener de 1599, i per un
altre, Alberto i la regna con-
sort Margarita d’Àustria.
A Morvedre van arribar
la reina i la seua mare el
dia 5 sent allotjades en el
hui desaparegut monestir
de San Francisco, el major
edifici envoltat de jardins i
horts de la llavors vila. Fe-
lip III, desitjós de conèixer
a la seua futura esposa, va
voler visitar aquella nit a
Margarita d’Àustria.
El dia abans, el 4, havia
concedit a Morvedre, per
reial orde, el poder afegir
al seu escut d’armes cinc
estreles per paga de la
vigilància i lleialtat dels
habitants de Morvedre.
3.1. LA PLAÇA COM
A PATRIMONI

23. /03/
PASSEJA
PER
LA
TEUA
PLAÇA
3.2. VISITA I SITUA ELS TUITS
Església construïda després la conquesta de Jaume I. Construïda sobre la mesquita
major, varen tardar 400 anys en acabar-la. A les seues pedres encara podem vore les
marques dels picapedrers. Les campanes ens conten els successos de la ciutat.
Celia @CeliaVisitasGuiadas
A la Plaça Major la porta de l’Almodí ens parla del passat quan es guardava el gra de blat
de la ciutat. Propietat del rei, al principi, encara té l’escut reial. Un dels llocs més impor-
tants de la ciutat, per això es troba a la plaça Major.
Celia @CeliaVisitasGuiadas
Casa nobiliària dels Berenguer, en la planta baixa el bestiari (els animals), dalt la planta
noble (on vivien els amos), i al porxe encara podem vore les finestres on es cultivava el cuc
de seda. Al patí es troba el mur del temple de Diana.
Celia @CeliaVisitasGuiadas
La plaça de la pescateria forma part del soc central del Sagunt Medieval. En ella es venia
carn i peix i era epicentre de la vida quotidiana al costat de la plaça major. Es troba molt
pròxima a l’antiga porta de la Vila on se situa l’actual ajuntament.
Lluesma @ExploraSagunto
Travessant la porta de València o porta de Ferrisa ens endinsem al carrer major, un dels 3
principals carrers del Sagunt medieval. En ella encara podem veure escuts nobiliaris i ca-
ses senyorials. Al pas trobarem les ermites de San Miquel, l’ermita de Sant Roc i de la Verge
dels Desemparats, o l’emblemàtica façana del Palau del Delme.
Lluesma @ExploraSagunto
LatorredelacasadelsVivesdeCanyamasdesprésDucGaeta,ésl’únicatorredel’homenatge
queesconservaenelbarrianticdeSagunt.Vatindrediversesfuncionscomaresidènciadel
senyor,controld’entradaalcarrercastell,presóenels.XVIIIohabitatgesenels.XIX.Actual-
menthihaprojecteenmarxaperareconvertir-la,alcostatdepartdel’habitatge,enhotel.
Lluesma @ExploraSagunto

24. 22
3.3. PER A QUÈ SERVEIX EL PLA-
NEJAMENT URBANÍSTIC?
1. Serveix per a usar el sòl de manera intel·ligent i perquè la ciutat o el
poble cresca utilitzant només el sòl estrictament necessari.
2. Analitza i identifica els problemes i les oportunitats d’un poble o
d’una ciutat.
3. Assenyala els diferents usos del sòl: per a habitatge, botigues, in-
dústries, zones verdes, col·legis, hospitals, carrers i places...
4. Indica els llocs on NO es pot urbanitzar o construir.
5. Preveu quin serà el creixement de la població i les necessitats de sòl
que tindrà la localitat.
6. L’ordenació assegura que els carrers siguen més nets, bonics i
salubres.
7. Facilita una bona circulació i mobilitat.
8.Delimitaelvolumil’alturadelsedificisifaquelaciutatsigamésbonica.
9. Millora el medi ambient gràcies a un bon ús dels recursos.

25. /03/
PASSEJA
PER
LA
TEUA
PLAÇA
3.4. VÍDEOS
APPS
1
3 4
2
1. Església de Santa Maria.
2. Fòrum Romà.
3. Museu Històric.
4. Teatre Romà.

26. 24
3.5. MICRO
REPTE
Plànol de la Plaça Major, col·loca els tuits anteriors .

27. GAU-
DEIX LA
PLAÇA
4
L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia @letnomuseu
La festa és temps fora de temps. La festa és cele-
brar amb la teua gent i és acollir la gent que no co-
neixes, és diversió, és retrobada i és carrer. La festa
és música, pólvora i soroll per fugir de la rutina i la
quotidianitat.

28. 26
L’Adoració dels Reis Mags en viu
Des de 2015 Passió per Sagunt escenifica “L’Adoració
dels Reis Mags en Viu” una posada en escena que té lloc a la plaça
Major de Sagunt el dia 5 de gener, just després de la Cavalcada dels
Reis que finalitza en l’Ajuntament de Sagunt. Prop de vint perso-
nes intervenen en esta representació bíblica.
9 d’octubre, Moros i Cristians
Vinculem sempre el Nou d’Octubre amb els Moros i
Cristians, ja que són la representació de la reconquesta per part de
Jaume I del regne àrab de Balansya.
És per això que la festa es desenvolupa el primer cap de
setmana del mes d’octubre. Organitzada per l’Associació de Festes
de Moros i Cristians, té lloc la festa de Moros i Cristians sota l’ad-
vocació de la Mare de Déu del Remei.
Sant Antoni
L’associació Amics del Cavall és l’encarregada d’organit-
zar els actes de les festes populars de Sant Antoni a mitjan gener.
Destaca el trasllat del pi des del trinquet fins a la plaça Major,
arrossegat per cavalls i acompanyat del grup de percussió i dolçai-
na de la Diabòlica de Morvedre, per a muntar la foguera.
Setmana Santa
L’origen de la Setmana Santa de Sagunt es remunta al
segle XV. El Divendres Sant és el dia gran destacant el Viacrucis
que parteix des de l’ermita de la Sang fins al Calvari. Al llarg d’un
empinat recorregut es representa la Passió de Jesús en un acte
multitudinari en el qual no falten el so dels tambors, els resos i els
cants coneguts com “motets”.
Aqueix mateix dia, a la vesprada, té lloc la processó del
Sant Enterrament, multitudinària representació en la qual els xi-
quets demanen un caramel (“caramelet”) als participants, mentre
alguns confrares, coneguts com “plegaors”, sol·liciten un donatiu,
acompanyats pel so dels tambors i les cornetes. Durant la Setmana
Santa també se celebra la representació de la Passió Saguntina,
una teatralització de la passió i mort de Jesús a càrrec d’un grup
d’actors no professionals.
4.1. FESTES DE LA PLAÇA

29. /04/
GAUDEIX
LA
PLAÇA
4.2. FESTES, FESTES
I FESTES
Mira les fotos de Kivi Osma i digues que festes són.

30. 28
4.3.
PINTA
LA
FOGUERA
Sandra G.N. de l’Edito-
rial Safrà.

31. /04/
GAUDEIX
LA
PLAÇA
4.4. VÍDEOS
APPS
1
3 4
2
1. Setmana Santa Sagunt 2021.
2. Sant Antoni.
3. Moros i Cristians.
4. Falles.

32. 30
4.5. MICRO
REPTE
Crea la teua falla! Perquè a la plaça també es planta falla. Necessi-
tem escut, estàndard i monument! Comença pel nom de la Falla!

33. CONEIX
AL PER-
SONAT-
GE
5
Tuit Antoni Gómez @AntoniGmez
Historiador, poeta, membre del Grup Torre,
l’avantguarda cultural dels anys cinquanta, un
home educat, simpàtic, molt amic dels seus amics,
amb un gran sentit de l’humor. Un gran saguntí. Ell
va documentar el desaparegut circ de Sagunt i va
ser pioner en la difusió de la història local, cronista
oficial de Sagunt i València, arxiver de l’ajunta-
ment de València.

34. 32
5.1. BRU I VIDAL
Situats sota els porxos, on se citaven amb la
que després va ser la seva dona, podem llegir el poema
“Porxes”, de Jaume Bru i Vidal, inspirat en totes les
vivències que hi va tenir.
Porxes
Porxes de la Plaça Major
on aprenguérem a esperar tu i jo.
Porxes d’irregular anatomia
on cada pedra sap d’un camí i d’una vida
solcada per mil veus i mil edats
que aventen llunyanies i passat
(o els arcs que encara queden
per miracle del temps, en mig punt o apuntats
somnien xarradisses al capvespre).
Recordes la fonteta que aspirava
a ser font de jardí, i no arribava
ni a ser font, ni farola, ni peiró, ni rastre d’antic pou?
Porxes de la plaça, cavallers d’altres segles,
anunci famolenc de pervivències
on ressonen encara cançonetes
al recer de les hores i les pedres.

35. /05/
CONEIX
AL
PERSONATGE
5.2. BIOGRAFIA
Passió per la història,
la poesia i el valencià. Tot això,
unit a una tenacitat sense lí-
mits, va portar a Santiago Bru i
Vidal a convertir-se, de manera
discreta, en tot un referent de
treball constant i rigorós per
a llançar llum sobre el passat,
dignificar el valencià i bastir
ponts entre sectors que sem-
blaven irreconciliables. Premi
de les Lletres Valencianes l’any
2000 i fill predilecte de Sagunt
des de 1988, Bru i Vidal és sens
dubte l’intel·lectual saguntí de
més pes de la postguerra, amb
una implicació cultural que va
transcendir el local i a la seua
condició de cronista oficial tant
de València com de Sagunt.
Conscient d’això, l’ajuntament
de la seua ciutat natal dedicarà
tot un any a reivindicar i divul-
gar la seua figura amb motiu del
centenari del seu naixement.
Va ser un 29 de
juliol com hui, de 1921, quan
va nàixer el que amb el temps
seria un destacat humanista en
sentit ampli, autor de nom-
brosos llibres sobre la història
de València i Sagunt, milers
d’articles i una obra poètica que
signava com Jaume Bru i Vidal;
una producció on el valencià va
tindre un paper molt present.
Actiu des de ben
jove, va estudiar Magisteri i va
arribar a ser doctor en Filo-
sofia i Lletres en 1957 mentre
participava en la dinamització
social i cultural a través de vies
molt diferents: Poeta i mem-
bre del Grup Torre, puntal del
valencianisme cultural, també
va ser cronista oficial de Sagunt
des de 1952 i integrant de la
‘Penya Esvaradora’, un grup que
emetia un programa setmanal
de ràdio en valencià a Sagunt de
to desenfadat i humorístic.
A més d’exercir de
professor en diferents centres,
va ser tècnic en el servei d’in-
vestigació prehistòrica de la di-
putació mentre treia temps per
a dirigir el butlletí municipal
‘Sagunt’ i continuar escrivint
llibres d’història i infinitat d’ar-
ticles en revistes i periòdics,
molts d’ells en valencià. A això
va sumar el seu treball com a
Inspector Cap d’Arxius, Biblio-
teques, Museus i Monuments de
València en 1975, poc després
de ser nomenat cronista oficial
del ‘cap i casal’ i quan ja era
membre des de feia temps de Lo
Rat Penat i de dues prestigioses
institucions: La Reial Acadèmia
de la Història de Madrid des de
1966 i la Reial Acadèmia de Be-
lles arts de Sant Carles a partir
de 1970.
Aqueixa vinculació
amb les lletres mai la va elimi-
nar en l’àmbit laboral, perquè
va arribar a ser cap del Servei
Municipal del Patrimoni His-
tòric i Cultural de València fins
que es va jubilar en 1986, sem-
pre sense deixar de cultivar les
seues altres facetes perquè va
assumir diversos càrrecs entre
els Cronistes Oficials del Regne
de València, va ser integrant de
la Reial Acadèmia de Cultura
Valenciana i fins i tot president
del Centre d’Estudis del Camp
de Morvedre.

36. 34
5.3. LLIBRES
Llibres recomanats per conèixer la historia de Sagunt, la plaça, etc
per Albert Vidal.
Glorieta i altres poemes per a infants
JAUME BRU I VIDAL, ARANTXA BLASCO
Glorieta i altres poemes per a infants és un llibre de caire lúdic i obert,
on la poesia pren com a punt de partida els jocs i les cançons populars, a més de
facilitar als alumnes aprenentatges lingüístics significatius. Al remat, unes pàgines
amb un munt de possibilitats que ens permetran, tant als adults com als xiquets i a
les xiquetes, veure’ns reflectits en la condició de poetes del dia a dia.
Atrapats en la història
En arribar a Sagunt, la colla, convidada per Vicent Miret, al·lucina amb les
històries d’un cicerone misteriós, de poders especials. Un text de Manolo Civera.
Tonet i l’avi Pasqual visiten Sagunt
Partint d’una visita al casc antic i al castell de Sagunt l’escriptor Manel
Alonso i la dibuixant Empar Piera han creat una nova aventura de Tonet i la seua
família. En aquesta ocasió l’entremaliat i fantasiós Tonet, acompanyat del seu avi
Pasqual, tindrà l’oportunitat de conèixer la ciutat del Palància i les restes del seu
passat. Els lectors més joves de la casa descobriran, a través de la mirada de Tonet,
uns racons i un paisatge de gran bellesa i valor històric. Però l’escenari invita al
nostre protagonista a la fantasia i prompte s’imaginarà que és un gran cavaller
capaç de vèncer els dracs més malèfics; però, per altra banda també, l’obligarà a
fer-se algunes preguntes que només el seu avi sabrà respondre-li.
Tonet i l’avi Pasqual visiten Sagunt és un llibre destinat a xiquets i xique-
tes que comencen a llegir, està escrit en versos de quatre estrofes i de deu síl·labes
cada un dels quals va acompanyat per una il·lustració a color. Els autors pretenen
descobrir d’una manera senzilla, directa i imaginativa als infants valencians la capi-
tal del Camp de Morvedre i el gran tresor arquitectònic que conté.
El llibre a més a més està acompanyat per un retallable d’una de les diver-
ses torres saguntines.

37. /05/
CONEIX
AL
PERSONATGE
5.4. VÍDEOS
APPS
Ruta Literària Bru i Vidal.

38. 36
5.5. MICRO
REPTE
Anem a fer poesia o millor dit, haikus. Roser Furió ens ajuda
amb diferents Haikus sobre les places majors dels pobles de
la comarca del Camp de Morvedre.
SAGUNT
Pòrtics encesos,
llambordes mil·lenàries.
Morat de teles.
Remor de segles,
veïnat que trepitja
les seues pedres.
Molla de segles,
cases, pòrtics ensenya.
Tresor de pedres.
Sota les pedres
del castell mil·lenari
respira vida.
Presència viva
sota tocs de campanes.
Sense cap arbre.
Quantes batalles
ha respirat la plaça
des dels seus pòrtics?
CANET
No es placeta,
no té arbres ni fonteta,
té dol i festa.
ALBALAT DELS TARONGERS
La font al centre,
olor de pa i muntanya.
Bressol d’un poble.
ESTIVELLA
Camí d’Inares,
ni escorxador ni bassa.
La plaça vella.

39. UNA
HISTÒRIA
DIFE-
RENT
6
I si coloquem una història de Disney en
Sagunt i en la plaça?

40. 38
6.1. UNA VERSIÓ DEL GEPE-
RUT DE ( NOTRE DAMME )
En un dels llocs més
bells de la ciutat de Morvedre, es
trobava una gran construcció,
gairebé tan bella, com la ciutat
que li donava cabuda: Santa Ma-
ria. Santa Maria es tractava d’una
immensa església arxiprestal que,
segons es deia, guardava molts
misteris i, entre ells, una història
en la qual el lleig i el bell, així com
el dolent i el bo, s’entremesclaven
entre la llegenda i la realitat.
Dins d’aquella església
s’amagava un ser molt estrany,
el cos del qual pel que sembla,
s’assemblava més al mons-
truós que a l’humà. La maldat
dels homes havia condemnat a
aquell ser anomenat Quasimo-
do, a viure en la foscor allunyat
de la resta, malgrat posseir una
ànima tan neta com mai s’havia
vist en cap altre lloc.
Quasimodo habitava
en el campanar de l’església,
però no ho feia sol, li acompan-
yava un home molt cruel, el jut-
ge Frollo, que havia vist néixer a
Quasimodo erigint-se en el seu
amo des de llavors.
Un dia, Quasimodo,
fart del seu tancament i mort
de curiositat pel que pogués
haver-hi en l’exterior, va
decidir abandonar la torre del
campanar i anar-se a explorar
aprofitant un dels dies de festa
més importants de la ciutat, el
Mercat per commemorar l’en-
trada de Jaume I a la vella Mor-
vedre on tots anaven disfres-
sats de joglars. En aquella festa
Quasimodo va poder veure i
conèixer a la jove Esmeralda, i li
va semblar la persona més bella
del món. Quasimodo també co-
neixeria aquell dia al capità dels
soldats, Febus, i a poc a poc, tots
dos es convertirien en els seus
millors amics. Que feliç se sen-
tia Quasimodo en veure que a la
fi era acceptat, malgrat la seva
aparença, com un més. Febus i
Esmeralda, la gitana, van poder
contemplar en Quasimodo la
noblesa i bondat de la seva àni-
ma i no van dubtar a lliurar-li la
seva amistat. Fins i tot la resta
de la gent que poblava la ciutat
es va adonar de la riquesa de
Quasimodo, i van decidir pre-
miar-li en la festa com a Rei dels
bufons, al lleig més simpàtic i
amable de tot el lloc. No obstant
això, Frollo, que contemplava
des de molt a prop la fugida del
SANTA MARIA DE VICTOR HUGO

41. /06/
UNA
HISTÒRIA
DIFERENT
campanar i traïció de Quasimo-
do, no podia creure-ho i, a poc a
poc era consumit per la ràbia i
el rancor.
La maldat i l’egoisme
de Frollo, no li permetien com-
prendre que Quasimodo cami-
nés lliure pel món, i molt menys
que pogués ser feliç. De manera
que va decidir ordir un pla per a
allunyar a Quasimodo dels seus
nous amics. I d’aquesta manera,
va ser com Esmeralda i Febus
van ser capturats i empreso-
nats, i Quasimodo conduït de
nou a la torrassa de la catedral
advertit de les conseqüències
que tenia burlar i no obeir les
normes d’un amo.
Encadenat en el
campanar de l’església, el pobre
Quasimodo no aconseguia com-
prendre el perquè de tanta dissort
i maldat en un home. El cos de
Frollo no posseïa cap deformitat
com sí que la posseïa el seu, i no
obstant això, el seu cor i la seva
ànima es trobaven completament
retorçats sota una aparença
aparentment perfecta. Aquell cor
podrit per l’enveja i l’odi, i no ell,
sí que representava la veritable
lletjor dels éssers humans…
Quina ràbia i impo-
tència sentia Quasimodo davant
tanta injustícia! I després de
molt pensar, va decidir que
havia de posar-li fi a aquella
situació posant-se en marxa.
Enfortit pel record dels seus
amics, i sobretot, pel record
de la jove Esmeralda, els seus
braços van aconseguir final-
ment trencar i fer miques les
cadenes que li amarraven a la
torre del campanar, i encara
que era conscient que Frollo
mai li perdonaria aquell desa-
fiament, el seu sentit de la justí-
cia i de l’amistat li convertien en
algú molt més fort i poderós que
la por mateixa. Així, després
d’alliberar-se de les cadenes,
va aconseguir trobar als seus
amics i alliberar-los també.
L’alliberament de
Febus i de la jove Esmeralda va
convertir a Quasimodo en un
autèntic heroi local: un heroi
lleig, tal vegada, però posseïdor
de l’ànima més bella i poderosa
de tota la ciutat.

42. 40
6.2. LA PLAÇA
MOTOR ECONÒMIC
1. En els comerços del nostre barri el tracte és més pròxim i és més
fàcil que et puguen aconsellar sobre la compra que faràs.
2. El tracte és pròxim i personalitzat.
3. La seua presència activa i alegra els nostres carrers i les nostres llars.
4. En els comerços del teu entorn podràs trobar productes locals
típics.
5. Enforteix els llaços de la teua comunitat.
6. El comerç de barri humanitza la ciutat o poble.
7. Els productes no estan estandarditzats, són diferents i de gran qualitat.
8.Estalviestempsdedesplaçamentilacontaminaciódelteuvehicle.
9. Promous la producció local.
10. Genera ocupació i riquesa local.
S’ha fet un gran mercat però que més important que el comerç
local. Són moltes les raons i avantatges per la qual convé comprar
en els comerços pròxims a tu, algunes d’elles són:

43. /06/
UNA
HISTÒRIA
DIFERENT
6.3. VÍDEOS
APPS
1
3 4
2
1. “El Jorobado de Notre Damme”.
2. Ahí fuera
3. Campanar Santa Maria.
4. Concert Lira Saguntina.

44. 42
6.4. MICRO
REPTE
Fes una guia per a recórrer pas a pas tots els espais que hi han
en el conte.

45. SI HO PLA-
NEGEM
HO PO-
DEM FER I
CANVIAR
7
De la plaça Major a la Glorieta

46. 44
7.1. LA PLAÇA
MODERNA
La plaça Cronista
Chabret més coneguda col·lo-
quialment com La Glorieta és
l’actual punt neuràlgic a Sagunt.
Està situada en el centre de la
ciutat molt pròxima a l’Ajun-
tament. En el seu perímetre
podem trobar: Cafès, bars,
comerços, entitats de Crè-
dit, les societats recreatives:
Societat Musical Lira Saguntina
fundada en 1908, Associació de
Caçadors fundada en 1920 i la
Societat Vitivinícola fundada
en 1875; La Biblioteca Pública
Municipal, El Mercat Munici-
pal, l’antic edifici de Correus, la
Sala d’Exposicions de Bancaixa,
Institut Nacional de la Segu-
retat Social i el Col·legi Públic
Cronista Chabret.
L’origen de la Glorieta
està vinculada a la desamor-
tització del Convent de Sant
Francesc. L’any 1294, els jurats
de Murviedro van sol·licitar la
fundació d’un convent religiós
a Fra Domingo de Caba, pro-
vincial dels frares menors de
Sant Francesc, perquè es feren
càrrec de pelegrins, captaires,
rodamons i orfes que passeja-
ven pels camins rals i suposava
un problema per al municipi.
La superioritat franciscana
va accedir a la sol·licitud. El 8
d’abril de 1295, cinc religiosos
fundadors van prendre posses-
sió en un hospital extramurs de
la població, pròxim al nord de la
porta de la vila. El convent es va
anar construint a poc a poc amb
donatius i almoines dels fidels
de grans proporcions.
La forma més encerta-
da i saludable de desplaça-
ment és caminar. Sempre
que pugues, recorre el teu
poble o ciutat caminant.
En cada trajecte des-
cobriràs una cosa nova,
coneixeràs una mica més
el teu entorn i viuràs noves
experiències.
Si ens desplacem a peu,
amb bicicleta, en trans-
port públic o mitjançant
vehicles elèctrics (pati-
nets, bicicletes, cotxes)
contaminarem menys; no
obstant això, hem de ser
responsables perquè els
nostres desplaçaments
resulten segurs.
Pensa-ho, quan et
mous no estàs sol.
Al costat de tu pas-
segen i es mouen altres
persones. Algunes més
majors i altres menors et
necessiten. Respecta a
les persones, respecta les
normes de circulació.

47. /07/
SI
HO
PLANEGEM
HO
PODEM
FER
I
CANVIAR
7.2. SAPS QUANT CONTA-
MINA CADA MITJÀ DE
TRANSPORT?
L’ús del cotxe suposa que les ciutats s’òmpliguen d’embossos, de contaminació, de brutícia i
de problemes d’aparcament. L’automòbil hauria de ser l’última opció per a moure’s per la ciutat quan
no hi haja una altra manera més sostenible.
Fixa’t en els grams de CO₂ que emet cada mitjà de transport per passatger i quilòmetre:
0 grams de CO2
72 grams de CO2
0 grams de CO2
104 grams de CO2
158 grams de CO2
0 grams de CO2
14 grams de CO2
285 grams de CO2
Avions
Cotxes Camions
Autobusos
Ciclistes Motos
Metre
Vianants

48. 46
7.3. REDUIR LES
EMISSIONS DE CO2
1. Pensaré bé, abans de cada desplaçament, com puc arribar al meu destí.
2. Valoraré les emissions de CO2
₂ dels meus desplaçaments i intentaré
que siguen baixes.
3. Procuraré caminar una estona cada dia.
4. Si tinc possibilitat, aniré caminant de casa al col·legi i viceversa.
5. Si he de desplaçar-me a llocs allunyats usaré el transport públic.
6. Caminaré o aniré amb bicicleta per a descobrir i gaudir noves zones
del meu entorn.
7. Eixiré a patinar, caminar amb bici o a fer running amb freqüència.
8. Compraré en els establiments més pròxims a la meua casa per a
evitar desplaçaments més llargs.
Llig i marca amb una «x» què faràs per a desplaçar-te de
manera més eficient, saludable i segura cada dia.

49. /07/
SI
HO
PLANEGEM
HO
PODEM
FER
I
CANVIAR
7.4. VÍDEOS
APPS
1
3
2
1. Xiquets per una mobilitat sostenible. Aquest vídeo t’ajudarà a entendre què és un model
urbà on es cuida la mobilitat sostenible.
2. La importància de la bicicleta. El planeta necessita el teu compromís.
3. Quants cotxes hi ha en el Món. Aquestes dades et donaran molt a pensar.

50. 48
7.5. MICRO
REPTE
Feu un «tauler d’anuncis solidari» en el qual oferiu la vos-
tra ajuda a companys. Escriu, en un pósit el tema en el qual
pots ajudar. Bastarà que un altre company que necessite la
teua ajuda acudisca a tu amb el teu anunci.