Revista pla de_barris_ed_especial_cloenda_2019

La Maurina
Un barri
amb
projecció
Edició especial

Alfredo Vega
Alcalde de Terrassa
El Pla de Barris de la Maurina ha estat més llarg i difícil del que
havíem previst l’any 2008, però hem aconseguit completar-lo. Això
és el que celebrem ara, després de deu anys: un èxit molt treballat
i molt compartit entre tots i totes. L’esforç, sens dubte, ha valgut
la pena. Tenim un barri millor, hem superat molts obstacles, hem
potenciat la participació ciutadana i la convivència, hem resolt
nombroses mancances urbanístiques i finalment hem assolit un
dels objectius que més ha costat: l’equipament cívic de la plaça
de la Maurina, acompanyat de la millora dels passatges i de la
urbanització dels carrers Franc Comtat i Felip II.
Els “plans de barris” van ser una de les millors polítiques
desplegades per la Generalitat de Catalunya a moltes ciutats del
nostre país, entre les quals Terrassa, que creiem s’han de recuperar.
Eren una magnífica fórmula de cooperació entre Govern i Ajuntament
per fer actuacions integrals a barris que necessitaven intervencions
potents, no només per desenvolupar projectes urbanístics, sinó
també per teixir i enfortir xarxes de participació, de col·laboració
i de convivència, a més de potenciar el teixit comercial, cultural i
associatiu.
A Terrassa hem pogut veure els seus efectes positius al districte 2 i
al barri de la Maurina, sumats a moltes altres actuacions territorials
que ha fet l’Ajuntament directament, en aquests barris i a tots els
districtes de la ciutat. Des del 2008 hem anat superant tots els
problemes que s’han plantejat -i no han estat pocs- perquè hem
tingut sempre claríssim que continuaríem endavant i que faríem tot el
possible per assolit els objectius fixats i per estar al costat dels veïns
i veïnes.
Així és com hem fet barri, hem fet ciutat i hem fet país, des de la
diversitat i des del respecte a la pluralitat de la nostra societat, amb
un compromís molt ferm de treballar pel benestar i la qualitat de vida
de les persones, per garantir la justícia social i l’equilibri territorial a
dintre de la nostra ciutat.
Aquest és l’èxit col·lectiu que celebrem ara i que ens convida a
continuar endavant, a seguir treballant per la Maurina i per Terrassa,
pel progrés de les persones i del conjunt de la nostra ciutat. Fixem-
nos, doncs, nous objectius i horitzons de futur, i sumem forces per
convertir-los en realitats.
Fer barri i fer ciutat, per viure millor
La Maurina Pla de BarrisLa Maurina Pla de Barris 32

Amadeu Aguado
President del districte 4
Plegats vam començar a donar-li forma al Pla de Barris l’any
2008, amb una il·lusió immensa i una energia que fa sentir-nos
ben orgullosos. De fet, i essent just, hem de dir que la il·lusió ja la
portàvem a sobre feia temps, perquè ja van ser plegats que tots vam
idear i projectar el pla per a la Maurina.
I aquí estem, deu anys després. És cert, sí, que s’ha allargat. És cert,
també, que pel camí ens hem trobat alguns entrebancs, i també
que en alguns moments fins i tot vam estar a punt de caure en el
desànim. Però no ho vam fer! I això és perquè a la Maurina no es
desanima ningú. La Maurina és un barri amb empenta, amb energia,
amb un cor immens, i amb unes entitats que mai defalleixen, que
mai es rendeixen, que mai deixen de lluitar pel barri i per la ciutat.
Les persones de la Maurina treballen pel seu barri, per la gent que hi
viu i treballa, i també per reivindicar-se i donar-se a conèixer dins de
la gran ciutat de grans persones i de grans barris que és Terrassa.
És impossible enumerar aquí tot el que plegats hem fet al llarg
d’aquest temps, i no parlo només dels projectes urbanístics i
palpables als nostres carrers, amb el nou i emblemàtic equipament
de la plaça al capdavant. Parlo, sobretot, d’allò, potser més
intangible, que hem aconseguit de multitud de maneres diferents,
com ara buscant solucions a tota mena de reptes entre tots, creant
xarxes, associant-nos, celebrant junts les alegries, compartint
interessos, barrejant-nos els uns amb els altres sense cap
mirament..... vivint el barri i donant-li vida alhora. Hem arreglat
façanes, hem parlat de convivència, hem ajudat qui més ho
necessitava, hem escoltat els joves del barri, hem vetllat per les
nostres famílies, hem celebrat alegries conjuntes, hem publicat
llibres, hem fet justícia rememorant el gran paper de les dones del
barri... Però si tenim fins i tot una rumba!! I també ens hem ocupat
de donar-nos a conèixer, hem treballat per tal que el Pla de Barris
i tot el que hi passava arribés arreu amb instruments com ara la
revista del pla. Per això aquest darrer número, per acomiadar-nos
també des de les pàgines d’una revista que es va convertir de bon
començament en un altaveu i en emblema del pla.
Moltes gràcies a tothom per la feina feta i compartida, a la Josefina
Soler que em va precedir en la presidència del districte, a tot el
personal humà que tècnicament ha donat el millor de si mateix, i en
especial a totes les conciutadanes i conciutadans que ho han fet i
faran possible un futur millor.
Plegats hem arribat fins aquí i
plegats continuarem fent camí

Un barri amb reptes,
un barri amb projectes
Què és el Pla
de Barris?
Una mica
d’història
Transformar un barri nascut a mitjans del
segle XX, arran les onades migratòries
procedents d’altres punts de l’Estat, no és
gens fàcil. I el Pla de Barris ha contribuït
al fet que la Maurina hagi fet aquest tomb
en una dècada. Ara ofereix una imatge
urbanística molt més amable i accessible
malgrat l’orografia del barri; socialment,
més cohesionada i propera i, culturalment,
més revitalitzada. Val a dir que aquest
canvi ha estat possible gràcies a la
implicació d’un veïnat i d’unes entitats que
van confiar en aquest projecte, entenent
que suposava una gran oportunitat per a
la Maurina i, especialment, per a la part
nord del barri en la que es detectava una
fractura física i social. Així la cohesió ha
estat un dels principals objectius d’aquest
Pla i s’ha aconseguit generant que la
Plaça de la Maurina amb l’equipament
cívic es converteixin en un nou pol
d’atracció.
El Pla de Barris ha estat un full de ruta per
transformar de manera integral la Maurina,
on l’Ajuntament de Terrassa i la Generalitat
de Catalunya han aportat 16 milions
d’euros al 50%. Amb aquesta inversió
s’han pogut executar projectes urbanístics,
de rehabilitació de comunitats de veïns i
veïnes i de caràcter social. El programa
s’ha executat durant 10 anys (2008-2018)
i ha finalitzat al desembre, coincidint amb
la conclusió de la darrera pròrroga que
l’Ajuntament havia demanat a la Generalitat
per garantir la seva plena execució. El
Pla de Barris havia de finalitzar el 2012
però la incidència de la crisi va fer que es
prolongués fins ara.
Això va ser possible perquè l’Ajuntament es
va acollir a la proposta d’intervenció integral
que plantejava la Llei 2/2004, de 4 de juny,
de millora de barris, àrees urbanes i viles
que requereixen una atenció especial de
la Generalitat, que oferia als ajuntaments la
possibilitat d’acollir-se en aquest programa
d’intervenció integral. El 2008 era la
cinquena convocatòria i la Maurina va ser
un dels 22 barris escollits.
La Maurina va néixer a l’est de la ciutat
arran la immigració interior espanyola re-
gistrada durant els anys 1950 i 1960, tot
i que en aquella època li deien el barri de
Les Llaunes o, més popularment, Las La-
tas. Van ser els anys de l’autoconstrucció,
de la urbanització precària i de la manca de
serveis mínims.
Un creixement desordenat que es va avan-
çar a la construcció dels carrers i que va
condicionar que molts d’ells tinguin un fort
pendent, en alguns casos superior al 10%,
i que ens trobem passatges estrets.
Les persones que viuen a la Maurina
són conscients que el barri no és el
mateix. Aquest projecte ha demostrat
que les polítiques urbanístiques, socials
i culturals es poden humanitzar si es
treballa per al barri i de la mà del barri i,
de fet, un 40% de la inversió realitzada
s’ha destinat a programes socials i el
60% restant a actuacions urbanístiques.
Durant aquesta dècada, un gran nombre
de les accions han sorgit de les iniciatives
i col·laboracions d’un veïnat i d’unes
entitats que sempre han estat proactius i
predisposats a treballar amb l’Ajuntament.
La Maurina és ara un barri viu, on les
accions estratègiques realitzades en
àmbits com l’habitatge i la millora de
l’espai públic han tingut un impacte real,
visible a ulls de tothom, i on s’ha millorat
la qualitat de vida. I és un barri amb futur,
on els joves, que representen un 30% de
la població, tindran una forta presència.
A què hem destinat
els diners?*
Urbanització
de parcs i places
Comunitats i
Rehabilitació
Comerç
Dones
Joves
Esport
Nouvinguts
Família i infants
Convivència, gent
gran i cultura
Participació ciutadana
i comunicació
9.191.000 €
1.616.000 €
294.920 €
192.910 €
1.007.980 €
328.250 €
301.990 €
572.670 €
624.180 €
922.130 €
Total 15.052.030,00 €
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
*Dades pendents del tancament final.

Un barri acollidor,
uns carrers per passejar
Millorar la qualitat de vida dels
veïns i les veïnes de la Maurina
era un dels objectius principals
del Pla de Barris i aconseguir
aquest benestar social implicava
fer una renovació de carrers,
places i passatges que donés
una imatge més agradable d’un
barri que sempre ha estat molt
familiar i acollidor.
Gràcies a la participació ciutadana i als
grups de treball s’han executat els projectes
que han resolt algunes mancances
històriques de la Maurina. En total s’han
fet 8 actuacions urbanístiques, que han
representat una inversió de més de 9
milions d’euros, i que han permès que els
residents gaudeixen d’uns espais públics
de més qualitat per viure i relacionar-se.
Què s’ha fet?
L’obra més important del Pla de Barris
ha estat la construcció del nou equipa-
ment cívic amb la reurbanització de la
plaça de la Maurina i dels carrers del
voltant.
Però també s’ha renovat el carrer Nú-
ria, columna vertebral del barri, i altres
com Pare Llaurador, Dom Bosco, Doc-
tor Salvà i Velázquez; s’han fet més visi-
bles des del carrer alguns equipaments,
com el camp de futbol de La Maurina i
l’escola Maria Auxiliadora, i s’han rea-
litzat millores a diversos passatges, a
l’espai públic al voltant dels pisos de la
Vitasa, i la cruïlla de la plaça d’Antoni
Guiu.
El nou equipament
cívic
Ha estat el projecte urbanístic més
important del Pla de Barris perquè s’ha
plantejat com el nou pol d’atracció de
la vida associativa, veïnal i cultural de la
Maurina. S’ha invertit més de 2 milions
d’euros per construir un edifici de més
de 1.000 m2
repartit en tres plantes, que
es distingeix per un disseny que s’integra
perfectament a la plaça de la Maurina
i s’adapta als desnivells de la zona.
L’equipament acollirà entre altres serveis,
uns bucs d’assaig per a les colles de foc i
batukada, una sala d’exposicions, un bar,
la seu del districte 4, l’associació de veïns
i l’associació de comerciants Maurina
Comerç. El projecte inclou la remodelació
de la plaça de la Maurina i els carrers de
l’entorn.
Carrers de Felip II
i de Franc Comtat
S’han ampliat les voreres i s’ha canviat
el paviment per fer-los més agradables
i còmodes per als vianants. També s’ha
millorat la xarxa de serveis, s’han plantat
més arbres, s’ha instal·lat un nou mobiliari
urbà, s’han col·locat baranes i passamans
a diferents punts de l’entorn de la plaça i
s’ha col·locat una nova senyalització.
El cost total del projecte de construcció de
l’equipament, la remodelació de la plaça i
la millora dels carrers de l’entorn és d’uns
2,7 milions d’euros, una partida que també
inclou l’accessibilitat al nou equipament i
les mesures d’estalvi i eficiència energètica
d’aigua i consum elèctric incorporades a
l’edifici.
Plaça de la Maurina
Ha estat un dels darrers projectes en
executar-se, juntament amb el nou
equipament i la millora dels carrers de Felip
II i de Franc Comtat. La reurbanització ha
consistit en un nou disseny dels espais
verds, tenint en compte que una part de
la teulada del nou equipament s’integra
a la plaça; la creació d’una zona de jocs
infantils i la millora de l’accessibilitat, que
dóna solució als desnivells del terreny.
1
2
3

Urbanització de la
cruïlla de la plaça
d’Antoni Guiu
Es van eixamplar les voreres dels carrers
afectats, arranjar els embornals de la
xarxa de clavegueram, instal·lar semàfors,
crear noves places d’aparcament en
bateria a un tram del carrer de Murillo i
a la banda oest de l’avinguda de Santa
Maria Mazzarello, plantar arbres i col·locar
mobiliari urbà. La inversió realitzada ha
estat d’uns 190 mil euros.
Altres projectes
de millora urbana
Un d’ells ha fet més visible, des del
carrer, alguns equipaments, com el
camp de futbol de la Maurina i l’escola
Maria Auxiliadora. Un altre ha permès
condicionar l’entorn del poliesportiu,
amb la millora de l’accessibilitat i la
creació d’una zona lliure de gossos i d’un
aparcament. Tot això ha representat una
inversió d’uns 330 mil euros. També s’ha
treballat per millorar la gestió de residus,
amb la renovació de 100 nous contenidors
que es col·locaran el 2019; per adequar
l’oficina del Punt Maurina i per instal·lar el
senyal de Wiffi a la plaça de la Maurina.
Carrer de Núria
Les obres de l’eix comercial per
excel·lència de la Maurina va millorar les
voreres i calçades. Es va col·locar un nou
mobiliari urbà, es va renovar l’enllumenat,
es van plantar més arbres, es va canviar
el paviment, es van millorar les xarxes
de serveis i la senyalització per fer que
la circulació fos més fluida. La inversió
realitzada oscil·la entorn els 2,4 milions
d’euros.
S’han invertit prop
de 9 milions d’euros
en la millora de
carrers i places.
Millora de passatges
S’han fet obres de pavimentació,
accessibilitat i de serveis als passatges
del Mig, de Les Menines, al carrer de
l’Escultor Clarà i a la plaça de Valentí
Alagorda. També s’han construït dues
escales per salvar el desnivell que s’han
instal·lat al carrer de Felip II i al passatge
d’Orà. El cost aproximat ha estat d’uns
220 mil euros.
4
5
6
7
Urbanització dels
carrers de Dom Bosco,
del Pare Llaurador,
de Velázquez i
del Doctor Salvà
Els treballs han comportat una
transformació d’aquesta zona amb la
renovació del paviment, l’enllumenat,
el mobiliari urbà, la senyalització i la
millora de les xarxes de servei. La inversió
realitzada ha estat d’uns 2 milions d’euros. 8
Urbanització al
voltant dels pisos
de la Vitasa
Va ser una de les primeres actuacions
del Pla de Barris per tal de millorar la
urbanització de la plaça de l’Olivera, el
carrer de Vinaròs, el passatge de l’Olivera
i l’entorn dels blocs de Vitasa amb un
nou mobiliari urbà, enllumenat, arbrat,
paviment, senyalització i millora de la
xarxa de serveis. La inversió realitzada
s’acosta als 760 mil euros.

Les comunitats de veïns,
protagonistes
A la Maurina la majoria d’edificacions
tenen més de 50 anys, ja que són
pisos i cases que van ser construïts als
anys 1950 i 1960, moltes de les quals
necessitaven arranjaments.
Per conèixer aquesta realitat el Pla de
Barris va fer un estudi sobre l’estat de
les finques per informar els propietaris
de les deficiències del seu edifici pel que
feia a instal·lacions, façanes, cobertes i
accessibilitat. Per executar els projectes
es va obrir una via de subvencions, a les
quals es van acollir més de 40 comunitats
de veïns. El Pla de Barris ha destinat una
partida de 670 mil euros per rehabilitar
habitatges plurifamiliars, dels quals el 90%
han servit per fer millores estructurals dels
edificis, bàsicament, façanes i cobertes.
Aquest programa ha anat acompanyat
d’unes ajudes socials complementàries
destinades als residents de les comunitats
de veïns, que ja tenien la conformitat per
tirar endavant els projectes de reforma,
per afrontar la despesa total de l’obra i
que ha beneficiat unes 55 famílies.
Un dels objectius del Pla de Barris
ha estat millorar la convivència
i una de les eines de treball ha
estat fomentar la constitució
de comunitats de veïns, que el
2008 no eren molt nombroses a
la Maurina, i treballar per la seva
dinamització.
Per normalitzar aquesta situació es va
constituir un Servei d’Orientació sobre la
Llei de Propietat Horitzontal per informar
les comunitats de la normativa legal,
alhora que es va donar assessorament
tècnic i formatiu a les comunitats ja
existents per millorar la seva gestió,
realitzant inspeccions, assistint a juntes de
propietaris i propietàries, organitzant cursos
i convocant reunions amb representants
de les comunitats veïnals, constructors,
arquitectes i administradors de finques.
En total, han estat assessorades més de
292 comunitats de veïns.
Informar
i assessorar
El Pla de Barris
ha contribuït a
millorar l’habitabilitat
dels edificis.
S’han atorgat uns
670.000 euros en ajuts
a la rehabilitació.

Acompanyant
els col·lectius
més sensibles
Fa 10 anys la Maurina era un barri susceptible de caure en
situacions de conflictivitat social i problemes de convivència,
que podien afectar les famílies i fer més vulnerables als infants,
perquè en aquell moment l’atur era elevat, el jovent no estava
gaire motivat per estudiar i tenia hàbits pocs saludables, i havia
una població envellida que, tot i no ser majoritària, necessitava
d’assistència social.
Els programes del Pla de Barris donat una resposta enfocada
als col·lectius més vulnerables, com son les dones, el jovent, la
gent gran i també els nouvinguts que, el 2008, representaven
el 63% de la població. Aquesta presència de gent forània va
coincidir, també, amb el procés d’emigració d’un elevat nombre
de residents a altres barris de Terrassa i, tot plegat, va provocar
un canvi de morfologia social al barri.
Les dones
Canviar les dinàmiques socials, pel que fa
a les desigualtats de gènere, la violència
masclista i les actituds sexistes ha estat
un dels objectius del Pla de Barris tenint
en compte que, al 2008, el col·lectiu de
dones, d’entre 20 i 44 anys, representava
el 48% de la població i moltes d’elles
reconeixien tenir un baix nivell d’estudis.
Per facilitar la seva assistència als cursos
i tallers de formació, es va crear un espai
de joc i d’atenció als infants, anomenat
Espai Família. De forma paral·lela, també
es va introduir la perspectiva de gènere a
tots els programes d’actuació i formació
de professionals implicats.
El jovent
En aquest cas, volia transformar la seva
vida per evitar que caiguessin a l’exclusió
social en un context de crisi econòmica.
El 2008, els joves d’entre 15 i 24 anys
representaven el 16% de la població,
dels quals només la meitat acreditava
estudis obligatoris. Amb aquests
elements a la mà, s’han vehiculat tot un
seguit d’activitats per donar una resposta
a les problemàtiques que aquesta realitat
plantejava en l’àmbit educatiu, social i
també al carrer. Es va establir un tracte
directe amb i pels joves amb la intenció
de redirigir els seus interessos i canviar
les seves actituds.
La gent gran
Els majors de 65 anys són la veu de
l’experiència, amb històries personals i
coneixements vitals que el Pla de Barris
ha aprofitat perquè es traslladessin
altres generacions. Per això s’han
fomentat les activitats amb joves i nens,
alhora que es s’han organitzat tot un
seguit d’activitats (cursos, xerrades,
tallers, sortides, trobades...) per
incentivar la socialització i la participació
d’aquest col·lectiu, que el 2008,
representava el 15% de la població.
Els nouvinguts
Les accions dissenyades al Pla de Barris
cap als nouvinguts han estat d’acollida,
formació i assessorament per trobar feina
i, així, facilitar la integració a un barri
nascut de la població immigrant que va
arribar a Catalunya a mitjans del segle
XX procedent, bàsicament, d’Andalusia,
i que representava, el 2008, el 20% dels
residents.
Els programes s’han
centrat, principalment,
en dones, joves, gent
gran i nouvinguts.

En els darrers anys les dones han
lluitat per aconseguir la igualtat
de gènere i així canviar un
paper social que històricament
les ha obligat a estar callades,
discriminades o maltractades pel
simple fet de ser dones.
El Pla de Barris ha centrat la seva atenció
en aquest col·lectiu per conèixer les
seves necessitats i intentar resoldre les
seves problemàtiques. Ho ha fet amb
l’apertura d’un Servei d’Orientació i
Informació i amb l’execució de programes
que han servit per assessorar-les sobre
els seus drets, sobre com buscar feina,
familiaritzar-se amb internet, practicar un
esport, participar en la vida associativa
i també sobre com fer ús dels espais i
equipaments públics. Paral·lelament, el
La importància
del Punt Dona
Situat al carrer de Sardenya,
ha estat l’oficina des d’on s’ha
informat dels serveis i les acti-
vitats que es proposaven des
de la regidoria de Polítiques de
Gènere, el punt de trobada on
anaven les dones per explicar
les seves situacions personals
i el lloc des d’on s’orientava a
les que vivien una situació de
vulnerabilitat. Ha estat, en de-
finitiva, el punt des d’on s’han
organitzat les trobades amb les
dones nouvingudes, on s’han
impartit els tallers per a millorar
la seva autoestima i per fomen-
tar les seves habilitats socials,
entre altres accions.
En aquest context, i per enfor-
tir els lligams amb el col·lectiu
de dones migrades, es va crear
el grup de dones marroquines
Al Amal!, alhora que es van fer
treballs conjunts amb altres as-
sociacions, com per exemple
amb la Fundació Maria Auxi-
liadora i l’escola de persones
adultes Ramon Llull. Una de les
accions més destacades ha es-
tat l’edició del llibre “Dones de
la Maurina”, que recull la cons-
trucció del barri a través dels
records de 20 dones.
El Punt Maurina
i l’espai infantil
El paper de les educadores infantils ha estat fonamental
en aquests 10 anys, ja que han dirigit l’assistència
integral que han rebut les prop de 300 famílies
participants a l’Espai Família, un entorn amb caliu que,
alhora, ha reunit l’espai nadó i de primera infància.
Un punt de trobada on els pares i mares han rebut
pautes per educar als seus fills i filles, i com fer que
adquirissin bons hàbits, tant alimentaris com d’higiene,
joc i descans. Però també ha estat l’espai on podien
deixar-los per assistir als cursos de formació laboral i
a entrevistes de feina. Amb el temps, es va reforçar el
paper dels serveis socials i es van organitzar activitats
que anaven molt més enllà del Pla de Barris amb la
intenció de consolidar l’Espai Família amb programes
tan diversos com el de “Fem deures amb els nostres
pares” o altres on els pares i mares es comprometien a
participar en les activitats.
Pel que fa a la col·laboració amb altres entitats, es va
tirar endavant diversos programes, com per exemple el
d’alfabetització amb la Fundació Maria Auxiliadora, o el
pedagògic “Explica’m un conte”, amb la Biblioteca del
Districte 4.
Un cop de mà a les dones
i les famílies
Els programes han
incorporat la perspectiva
de gènere per canviar
actituds sexistes, de
violència masclista i
de desigualtat social.
Pla de Barris ha incorporat la perspectiva
de gènere a la resta de programes actius
per fomentar la corresponsabilitat a la
criança i educació dels fills i ajudar a
canviar les actituds sexistes, de violència
masclista i de desigualtat social. A l’àmbit
esportiu, per exemple, destaca la creació
d’un equip de futbol femení.

El repte amb els joves majors de
16 anys ha estat establir canals
de comunicació directa, sense
interferències, per transformar
la vida d’aquells que feien vida
al carrer.
El Pla de Barris ha buscat recollir les
necessitats del jovent per millorar les
seves condicions de vida, ja que, sovint,
no accedien als serveis disponibles per
desconeixement o perquè, senzillament,
no eren conscients de la seva situació.
L’actuació s’ha fet amb la col·laboració
d’entitats i associacions del barri, així
com dels serveis municipals presents al
territori.
El jovent és el futur
El Programa Jove ha articulat les activitats
en tres àmbits educatius (individual,
grupal i comunitari) per tractar temes
molt diversos, com el treball, el lleure,
la salut (prevenció dels riscos associats
a les drogodependències), el gènere i
la participació. L’atenció individual ha
buscat conèixer la problemàtica de cada
jove; la grupal, ha permès reforçar les
relacions entre el jovent i els educadors i,
el comunitari, ha sensibilitzat altres agents
sobre la problemàtica d’aquest col·lectiu.
En aquest context, s’ha tirat endavant el
servei d’assessorament per la continuïtat
o l’inici d’estudis; les xerrades per a la
prevenció del consum de drogues i la
promoció d’hàbits alimentaris saludables;
la celebració de la Taula Tècnica de Joves
-un òrgan de debat format per joves,
educadors i entitats-; i també es s’ha
fomentat la participació del jovent en
actes organitzats per altres serveis, com
comerç o esports. Uns projectes que han
despertat l’interès d’aquest col·lectiu i
prova d’això és que en aquests anys s’han
enregistrat més de 20 mil assistències en
aquestes activitats.
La importància
de l’esport
La implicació de les entitats i associacions
presents al barri, com el CF Maurina, l’Sferic
hockei patins o el poliesportiu la Maurina, han
estat fonamentals per impulsar i organitzar
activitats pensades per als joves i adolescents
i fer de l’esport una eina de cohesió. Més d’un
miler de joves han gaudit de la pràctica dels 12
esports inclosos en aquest Pla de Barris, alguns
dels quals han tingut continuïtat en el temps,
com ara el tenis taula, el bàdminton, el futbol
sala femení escolar i les activitats esportives
organitzades per l’associació de veïns. També
els dinamitzadors han aprofitat l’empenta del
Pla de Barris per fomentar la participació dels
joves en jornades i competicions esportives
organitzades a la ciutat i promoure programes
com el de Pista Oberta, pensats pels majors i
menors de 18 anys.
Les activitats del
Programa Jove han
registrat més de
20.000 assistències.
Construintelfutura
travésdelsjoves,l’esport
comaeinadecohesió
El Punt Maurina ha centralitzat les
activitats incloses dins el Programa de
Dinamització de Joves i Adolescents.
Una de les més destacades, per la
continuïtat que ha tingut en el temps
i per la seva acceptació, ha estat el
projecte Medi Obert, adreçat als joves
que feien vida al carrer. Els educadors
han anat a les places per contactar
amb els joves, a diferents hores i dies
de la setmana, per tenir una visió
general i més acurada de la realitat.
Guanyar-se la seva confiança ha estat
un dels principals esculls, que l’equip
educatiu ha salvat gràcies a l’atenció
personalitzada i als vincles que van
establir amb aquest col·lectiu. En total,
s’han fet 1.200 intervencions al carrer.

La Maurina necessitava incentivar la convivència,
ja que, en 2008, era un barri immers en un procés
d’acollida als nouvinguts i un altre d’emigració de
residents cap altres barris de Terrassa. Una realitat que
era més visible a la part nord del barri i que va plantejar
la necessitat de buscar punts d’unió per promoure la
diversitat, el coneixement mutu, la pluralitat cultural, el
respecte i la llibertat i els drets de les persones. El Pla
de Barris ha dinamitzat l’espai públic amb activitats i
trobades per millorar la convivència i ha fomentat la
participació del veïnat i les comunitats per promoure la
diversitat cultural, com a element d’integració, i la bona
convivència a les comunitats de veïns.
Per això es van organitzar activitats com l’audiovisual
«Aturem els rumors», per combatre els estereotips;
el projecte “Costums i tradicions del món”; l’activitat
“Camins de Trobada”, perquè les persones de diferents
procedències es coneguessin caminant per Terrassa i
el programa Patis Oberts, on els nens i nenes podien
jugar fora de l’horari escolar al pati de l’escola Roc
Alabern, on cada any van anar més de 400 nens i
adolescents.
Aprenent de la gent gran
Els majors de 65 anys són un referent a les
famílies i a les comunitats perquè són divulgadors
de coneixements, valors i tradicions. El Pla de
Barris ha volgut recuperar i consolidar aquest
patrimoni vital i ha organitzat activitats per
fomentar els vincles amb les noves generacions
i altres d’oci que han afavorit l’envelliment
saludable. A la Maurina, el 20% de la població
resident el 2008 tenia més de 65 anys i es volia
que fossin partícips de la vida social. Per això es
van organitzar activitats que tenien un important
component cultural i es va aprofitar l’experiència
vital de la gent gran per transmetre-la a infants i
joves.
A més, s’han impartit tallers de treballs manuals,
d’escriptura i de lectura; s’han organitzat
passejades per a descobrir l’entorn; s’han
creat espais de creació literària i de conversa,
-anomenat “Fem un cafè?”-, com també visites
guiades per descobrir la ciutat i accions que han
permès millorar les relacions afectives entre avis
i néts. Per connectar amb els adolescents, es va
crear el projecte Generacions i, per la canalla es
van incentivar els jocs a la plaça i les classes de
gimnàstica.
Un barri per a
la convivència
Les noves
generacions
han reforçat els
vincles amb
la gent gran.
Orientació
al nouvingut
Per canalitzar totes les actuacions
es va crear el Servei d’Informació
i Orientació al Nouvingut (SIO),
que va tirar endavant el Pro-
grama d’Acollida, que facilitava
l’arribada, la primera instal·lació i
el procés d’integració al barri de
la Maurina i, en general, al Dis-
tricte 4 independentment del seu
origen.

Un comerç
de barri més
modern i proper
El comerç de proximitat és un element
fonamental per donar vida a un barri perquè
genera activitat econòmica, crea llocs de
treball i ofereix serveis al veïnat.
Per això el Pla de Barris ha orientat les seves estratègies a
dinamitzar la seva activitat, amb tot un seguit d’actuacions
per promoure, consolidar i modernitzar la imatge de
l’associació de comerciants. S’ha fet un cens i un estudi
comercial de la zona i s’han donat eines als botiguers per
estimular la vida comercial, amb l’organització de tallers
formatius i de campanyes (primavera, tardor, Nadal, festa
major...), que han incentivat el consum al barri i que han
tingut continuïtat en el temps.
Moltes d’aquestes activitats han estat impulsades per
l’associació Maurina Comerç, nascuda el 2008 amb el desig
de fomentar la modernització, la innovació, la formació,
l’especialització i la fidelització dels compradors residents al
barri. Un desig de canvi que es va materialitzar el 2010 amb
una nova imatge corporativa, que va incorporar l’eslògan
“Bateguem per tu”, i una pàgina web renovada que va
potenciar la seva presència (www.maurinacomerç.com). La
intervenció del Pla de Barris ha servit perquè ara, el 2018, la
Maurina tingui prop de 200 botigues.
Formar-sepertreballar
“Treball als barris” és un projecte promogut
per la Generalitat, i complementari als
programes de millora integral dels barris,
que neix amb l’objectiu de donar feina a
les persones aturades de la zona perquè
fassin obres i serveis d’interès per a la
ciutat. La finalitat d’aquest pla és la de
qualificar i integrar a tots aquells que tenen
problemes per accedir al món laboral i
facilitar l’adquisició d’experiència, a més de
millorar el manteniment dels espais públics
comuns i participar en la transformació
del barri. El programa també facilita la
inserció dels joves amb baixa qualificació
professional.
Dins del Pla de Barris, aquest projecte
també ha permès posar en marxa un
dispositiu d’inserció sociolaboral al Punt
Maurina per oferir un servei d’orientació i
informació a les persones desocupades
que volien introduir-se al món laboral i
no disposaven de les suficients eines
personals i professionals per aconseguir-
ho. El Punt Maurina ha atès els primers
anys una mitjana de 200 persones, tot i
que el nombre es va reduir a la meitat en el
moment més intens de la crisi econòmica.
Tanmateix s’han impartit cursos de català,
de castellà i també d’alfabetització digital;
s’ha fet un seguiment personalitzat de cada
cas de recerca de feina i de les pràctiques
en empreses per facilitar l’adquisició
d’experiència i es s’han organitzat grups
per afrontar junts el procés de recerca
activa de feina.
Veïnat i
botiguers
han treballat
plegats.

La cultura com a eina
de dinamització social
El Pla de Barris ha contribuït a enfortir el teixit social i a recuperar
l’esperit associatiu que va marcar el creixement de la Maurina als
anys 1960 i 1970. Aquest programa ha donat oportunitats al jovent
perquè s’impliqui i participi, ha potenciat les activitats que ajudaven
a reforçar els lligams que hi havia amb la resta de la ciutat i ha
fomentat el sentiment de pertinença al barri.
En aquesta dècada s’ha apostat per la cultura com una eina per millorar la convivència,
la cohesió social, la participació i ha estat un instrument que ha ajudat a dinamitzar
altres col·lectius, gràcies a la implicació de les entitats, les associacions i dels diferents
serveis municipals. En aquesta dècada han nascut nous col·lectius com, per exemple, el
grup de batucada So-m Maurina o els Diables de la Maurina.
Llibres i un vídeoFestival de Circ
i nous grups de cultura
popular
El 2018 el Festival de Circ ha complert 10
anys i el Pla de Barris li ha donat l’empenta
necessària perquè un certamen d’aquestes
característiques es quedi definitivament a la
Maurina. I ho ha fet, des d’un primer moment,
implicant-se activament en l’organització
d’activitats complementàries, com també
col·laborant amb les entitats i els serveis
municipals en l’organització d’exposicions,
tallers infantils i concursos.
El circ es va instal·lar definitivament a la
Maurina l’any 2011 i, des de llavors, la
identificació del festival amb el barri és
total. Cada mes de setembre, gent de la
comarca i de la resta de Terrassa participa de
l’espectacle de malabars, humor, equilibris i
rialles que conforma aquest certamen únic a
la ciutat i que té com a escenaris principals
els carrers i places, entesos com a espais de
relació, interculturalitat i expressió artística.
Una altra de les entitats que s’han creat va
ser la colla Diables de la Maurina. Fundada el
2012 es caracteritza pel seu caràcter familiar,
per l’empenta en organitzar tallers de treballs
manuals, tabals, malabars per a les escoles i
pel seu interès de potenciar la cultura popular
a la Maurina i treballar, així, per la integració
dels seus residents. Un esperit que també
acompanya altres entitats com, per exemple,
el grup de batucada So-m Maurina, que
a finals de 2018 ha celebrat el seu tercer
aniversari amb una gran diada popular.
El Pla de Barris també ha treballat
per promoure accions vinculades als
equipaments municipals, com el centre
cívic Maria Aurèlia Capmany i la Biblioteca
del Districte 4; ha tingut un paper destacat
en diversos projectes, com per exemple, el
de Barris Creatius (una iniciativa de creació
artística col·lectiva realitzada a diferents barris
de Terrassa); els tallers de creació audiovisual
per a nens i joves i la posada en escena de
l’obra “Jesucristo Superstar”, a càrrec de la
companyia teatral Les retallades. En aquests
anys les activitats culturals han servit per
reforçar el sentiment de pertinença al barri.
“La Maurina:
la memòria de
les persones, la
història del barri”
El llibre, publicat
l’any 2010, és
un compendi de
vivències i records
de les persones que, a partir del
1940 van començar a construir
les seves vides a la Maurina.
Un barri que sempre ha estat
d’acollida però on calia fer una
actuació integral per fomentar
la convivència entre els seus
residents i que s’ha fet gràcies al
Pla de Barris.
“Som la Maurina”
L’audiovisual
realitzat l’any 2012
mostra el dia a dia
del barri a través
de 7 veïns i veïnes
que expliquen les
seves vivències quotidianes i que
mostren les persones del seu
entorn. Amb aquest documental
s’ha volgut transmetre la
personalitat d’un barri familiar
i d’acollida, on els residents es
mostren orgullosos de ser de la
Maurina. La música del vídeo
és obra dels grups La Maurina
Hokele i Trikitown.
“Dones de la
Maurina” és un
llibre que recull
la construcció
del barri a través
dels records de
20 dones que
expliquen la seva
vida quotidiana i recuperen la
memòria d’una època de la qual
van ser protagonistes.

Edita: Ajuntament de Terrassa,
Pla de Barris
Coordinació: Eva Nogueras
Disseny: Genèric, disseny i
comunicació
Textos: Mar Moreno
Fotografia: Arxiu Pla de Barris
Impressió: QpPrint

19generdissabte
BibliotecaBD4 | Plaça del’Assemblea
20generdiumenge
PlaçadelaMaurina
Exposicionsdurantelmesdegener
SOMLAMAURINA
MATÍ
11.30h Exposició"PladebarrisdelaMaurina.
L'abansil'aradelnostrebarri", a la Biblioteca
del Districte 4 del 19 de desembre al 15 de febrer.
12.00h Sessiódecontes a càrrec del grup de voluntaris
Explica'm un conte: "Els contes del Quico de la
Maurina", a la Biblioteca del Districte 4.
TARDA
18.00hActuaciódelsDiablesdelaMaurina:
malabars de foc, foc infantil, foc adults i bateria,
a la Plaça de l’Assemblea.
19.00hBatucada a càrrec del grup So-mMaurina,
a la Plaça de l’Assemblea.
20.00hActuaciógrupmusicaldeversionsHokele,
a la Plaça de l’Assemblea (en cas de pluja es
traslladarà al C.C Maria Aurèlia Capmany).
10.30h Xocolatadaorganitzada per la Fundació Maria
Auxiliadora.
11.00h ActuaciódelsDiablesdelaMaurina: ball de
la Cuca Dina, malabars, tabals i gralles.
12.00h BalldelsGegantons de l’AMPA del CEIP Roc
Alabern.
Batucadaa càrrec del grup So-m Maurina.
12:30h
Parlamentsd’autoritats.
Visitaal nou equipament .
Exposiciód’artistes del Districte IV.
Projecciódelreportatge sobre els 10 anys del
Pla de Barris de la Maurina.
"Alanitvamconstruirlescases" Videoinstal·lació de
l’artista Claudio Zulian al voltant de les primeres cases
d’autoconstrucció, símbol de l’esforç i del coratge del
veïnat. A diferents espais del barri.
"Transformacions.LaMaurina" dels fotògrafs Badia
Casanova. Retrat del barri durant el temps de construcció
del nou ediﬁci. Sala d'actes de l'equipament. Plaça de la
Maurina.
Vine!
alacloenda
delPladeBarris
SOM
LAMAURINA
DISSENYICOMUNICACIÓI

Revista pla de_barris_ed_especial_cloenda_2019

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (17)

Ähnlich wie Revista pla de_barris_ed_especial_cloenda_2019

Ähnlich wie Revista pla de_barris_ed_especial_cloenda_2019 (20)

Revista pla de_barris_ed_especial_cloenda_2019