Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Wir verwenden Ihre LinkedIn Profilangaben und Informationen zu Ihren Aktivitäten, um Anzeigen zu personalisieren und Ihnen relevantere Inhalte anzuzeigen. Sie können Ihre Anzeigeneinstellungen jederzeit ändern.

El llenguatge i el simbolisme

463 Aufrufe

Veröffentlicht am

Llenguatge

Veröffentlicht in: Bildung
  • DOWNLOAD FULL BOOKS INTO AVAILABLE FORMAT ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... 1.DOWNLOAD FULL PDF EBOOK here { https://tinyurl.com/y8nn3gmc } ......................................................................................................................... 1.DOWNLOAD FULL EPUB Ebook here { https://tinyurl.com/y8nn3gmc } ......................................................................................................................... 1.DOWNLOAD FULL doc Ebook here { https://tinyurl.com/y8nn3gmc } ......................................................................................................................... 1.DOWNLOAD FULL PDF EBOOK here { https://tinyurl.com/y8nn3gmc } ......................................................................................................................... 1.DOWNLOAD FULL EPUB Ebook here { https://tinyurl.com/y8nn3gmc } ......................................................................................................................... 1.DOWNLOAD FULL doc Ebook here { https://tinyurl.com/y8nn3gmc } ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... .............. Browse by Genre Available eBooks ......................................................................................................................... Art, Biography, Business, Chick Lit, Children's, Christian, Classics, Comics, Contemporary, Cookbooks, Crime, Ebooks, Fantasy, Fiction, Graphic Novels, Historical Fiction, History, Horror, Humor And Comedy, Manga, Memoir, Music, Mystery, Non Fiction, Paranormal, Philosophy, Poetry, Psychology, Religion, Romance, Science, Science Fiction, Self Help, Suspense, Spirituality, Sports, Thriller, Travel, Young Adult,
       Antworten 
    Sind Sie sicher, dass Sie …  Ja  Nein
    Ihre Nachricht erscheint hier
  • Gehören Sie zu den Ersten, denen das gefällt!

El llenguatge i el simbolisme

  1. 1. el LLENGUATGE i el SIMBOLISME
  2. 2. Suposant que algú -un nen salvatge- hagués pogut sobreviure sense contacte amb altres humans, desenvoluparia la naturalesa humana en tota la seva riquesa? Quines diferències es poden establir entre la comunicació humana i la de la resta d'animals? El llenguatge és innat o adquirit? Com va aparèixer el llenguatge? Com s'aprèn el llenguatge en la infantesa? Com es comuniquen els éssers humans? Quins sistemes de comunicació natural poden utilitzar els humans? Quines relacions hi ha entreQuines relacions hi ha entre el llenguatge, el pensament iel llenguatge, el pensament i la realitat?la realitat? Els símbols reflecteixen les coses tal com aquestes són en realitat? Quin és l'origen dels símbols artístics?
  3. 3. 1) COMUNICACIÓ ANIMAL i COMUNICACIÓ HUMANA 1) L'aparició del llenguatge 2) Els gestos i les expressions no verbals en la comunicació humana 2) LLENGUATGE HUMÀ i COMPORTAMENT COMUNICATIU 1) Aspectes neurofisiològics 2) Les fases del desenvolupament del llenguatge 3) Classificació dels signes 4) Funcions del llenguatge 5) Esquema de la comunicació 3) CARACTERÍSTIQUES del LLENGUATGE HUMÀ 1) Les paraules són convencionals 2) La doble articulació del llenguatge permet infinites oracions 3) El llenguatge és creatiu 4) Podem parlar de coses que no tenim davant 5) A través del llenguatge estructurem la realitat 6) El pensament és llenguatge 7) El llenguatge permet parlar del llenguatge 4) LLENGUATGE, PENSAMENT i REALITAT 1) Llenguatge i pensament 2) Llenguatge, coneixement de la realitat i ciència 3) Llenguatge i identitat individual 4) Teories sobre el llenguatge 5) El SIMBOLISME 1) El simbolisme cultural humà 2) La simbologia artística 3) La simbologia religiosa 4) La simbologia moral i les normes de comportament 5) Els símbols de la ciència ÍNDEXÍNDEX
  4. 4. El fet de viure en grup fa necessària la comunicació, tant per a humans com per animals. La comunicació animal té analogies amb la comunicació no verbal humana Segons la qualitat i la compexitat, classifiquem la comunicació animal entre 1. COMUNICACIÓ ANIMAL Gestos, expressions facials, contactes oculars, sons no verbals, posicions corporals... Animals de comportament comunicatiu estereotipat Són els que tenen pautes de conducta rígides, sense aprenentatge, i congènites, inscrites en l'espècie. El seu sistema nerviós és més simple que el dels animals superiors p.e. Les abelles Animals de comportament amb molta intervenció de l'aprenentatge Són els que les seves experiències particulars deixen empremta en la memòria i alteren conductes futures. p.e. Els peixos, les aus i els mamífers L'APRENENTATGE LINGÜÍSTIC dels HUMANS SUPOSA UN SALT QUALITATIU perquè enriqueix estraordinàriament la comunicació amb conductes intencionals i d'intel·ligència concreta (entesa com a capacitat de resoldre problemes pràctics).
  5. 5. Malgrat les analogies entre el llenguatge humà i l'animal (ambdós usen el llenguatge per sobreviure i d'ell se'n desprèn una consciència del món), les diferències també són evidents. Els animals són moltíssim més pobres conceptualment En els animals els crits són sons específics i el repertori sonor és molt limitat. Ni primats, ni aus, ni mamífers com dofins arriben a la complexitat lingüística humana. Així, PER COMUNICAR-SE CAL CERTA INTEL·LIGÈNCIA I UN BON REPERTORI DE SIGNES Quan s'ha fet aprendre un codi lingüístic a simis captius se'ls ha ensenyat o bé un vocabulari molt simple o bé un codi gestual derivat dels llenguatges de signes ideats per a pesones amb discapacitats auditives Severes (cada signe correspon a una paraula). No abstreuen, per exemple, un concepte unitari de “depredador”, ni poden referir-se a l'àguila de fa tres dies...
  6. 6. És difícil reconstruir el procés d'adquisició de la capacitat lingüística ja que no hi ha fòssils lingüístics. Podem pensar que hi havia activitats que van poder potenciar i incentivar una comunicació més elaborada i, d'aquí, l'aparició del llenguatge. Així, és versemblant que la comunicació gestual i verbal enriquís la vida social i desvetllés una consciència primer social i després personal. 1.1. L'APARICIÓ del LLENGUATGE La utilització de materials de la naturalesa i el seu perfeccionament com a instruments La caça cooperativa Els aprenentatges acumulats en la cultura La cura d'infants i de malalts... La filosofia de la cultura s'ha ocupat de l'aparició del llenguatge. La filòsofa nord-americana Grace Mead Andrus de Laguna (1878-1978), en la seva obra Llengua: la seva funció i desenvolupament, postula que l'evolució del llenguatge es caracteritza per la creixent desvinculació entre les condicions en què es parla i s'escolta, i la conducta que l'acompanya. És a dir, poder parlar mentre fem una cosa totalment diferent de la què estem Parlant (parla desplaçada)
  7. 7. L'expressió llenguatge no verbal designa els elements comunicatius diferents de la paraula i que aporten matisos de simpatia, de persuació, de diversió, d'emoció, de sinceritat, d'ironia... 1.2. ELs GESTOS i les EXPRESSIONS NO VERBALS en la COMUNICACIÓ HUMANA Els gestos, l'entonació, l'expressió facial, els contactes visuals, les posicions corporals... es fonen amb els missatges orals (per això la gent segueix gesticulant quan parla per telèfon). Així, difícilment es pot ser convincent amb un missatge verbal contradictori amb la gesticulació. Per exemple, una cara de fàstig desmenteix un “m'agrada la paella” La cara i la mirada regulen la comunicació Si mirem o no mostrem O no interès, si mirem fixament Mostrem interès, si defugim la Mirada evitem el contacte... La comunicació no verbal està sempre present, fins i tot el gest involuntari pot trair el missatge verbal. Com que la comunicació no verbal predomina la funció expressiva, és fàcil de mentir aparentant emocions que no sentim.
  8. 8. L'expressivitat està molt condicionada per la cult ura També hi ha gestos tan entenedors que gairebé són universals (com posar-se la mà on fa mal) però d'altres poden ser desconeguts o tenir significats diferents. Per això dominar bé una llengua implica també conèixer aspectes de la llengua no verbal. Tanmateix, allò més específicament humà que diferencia la nostra comunicació de la d'altres animals és el llenguatge Ara bé, no tots els llenguatges són orals, com ho mostren el codi Morse o el llenguatge de signes. Per exemple, la gent nòrdica és tradicionalment menys expressiva que la meridional També és un indicador de la classe social o condicions com poder, alegria... En el nostre àmbit cultural donar la mà de diferents maneres també té diferents connotacions (massa fluixa...)
  9. 9. Es pot definir com el ric i complex sistema de comunicació de les diferents comunitats, construït per un conjunt de signes i de símbols organitzats segons determinades regles. 2. LLENGUATGE HUMÀ i COMPORTAMENT COMUNICATIU LLENGUATGE HUMÀ El llenguatge és la característica més singular dels éssers humans. L'aparició del llenguatge va ser tota una revolució i va afavorir el naixement de la cultura. El seu aprenentatge constitueix una formidable estimulació que va significar un salt qualitatiu de l'espècie humana: probablement, sense llenguatge no hi hauria humans. Per entendre aquesta riquesa i complexitat del llenguatge humà, cal tenir en compte aspectes: NEUROFISIOLÒGICS PSICOLÒGICS COMUNICATIUS FILOSÒFICS
  10. 10. D'una banda, suposa la configuració de l'APARELL FONADOR D'altra banda, disposem de l'ORGANITZACIÓ CEREBRAL NECESSÀRIA 2.1. ASPECTES NEUROFISIOLÒGICS El llenguatge humà es basa en una anatomia adequada Laringe, cordes vocals i cavitat bucal (amb paladar, dents, llengua i mandíbula) Articula sons a partir de l'aire aspirat Com funciona l'aparell fonador? El to de la veu es canvia variant la pressió de l'aire i la tensió sobre les cordes vocals. La llengua té un paper bàsic en la pronunciació ja que adopta diferents posicions i moviments, i modula els fluxos d'aire. Les dents també s'usen en alguns sons. L'articulació és la suma dels diferents sons per aconseguir per mitjà d'aquests elements, i constitueix les paraules https://www.youtube.com/watch?v=v9Wdf-RwLcs https://www.youtube.com/watch?v=M7PZD4aTV7Y
  11. 11. Hi ha 2 àrees del cervell (a l'escorça cerebral) responsables del llenguatge: ● L'ÀREA de BROCA ● L'ÀREA de WERNICKE AFÀSIES són els transtorns d'expressió o de comprensió lingüística causats per lesions en aquestes àrres. ● Afàsia de Broca: no es pot articular bé o escriure paraules. Els mots es comprenen quan s'escolten o llegeixen, però no es poden articular bé. ● Afàsia de Wernicke: no s'entén bé el significat del missatge oral o escrit. La persona pot parlar o escriure, però no comprèn bé què fa. https://www.youtube.com/watch?v=YOfoWu9GN Oc
  12. 12. Les fases del desenvolupament del llenguatge són 3: 2.2. Les FASES del DESENVOLUPAMENT del LLENGUATGE ● PRELINÜÍSTICAPRELINÜÍSTICA (del naixement a l'any aprox. ● PROTOLINGÜÍSTICAPROTOLINGÜÍSTICA (dels 12 mesos als 2 anys) ● LINGÜÍSTICALINGÜÍSTICA (a partir 24 mesos): l'elaboració de conceptes té 3 fases: ● ABSTRACCIÓ o IDENTIFICACIÓ ● SIMBOLITZACIÓ ● GENERALITZACIÓ
  13. 13. ETAPA PRELINGÜÍSTICA Correspon al xerroteig o vocalització dels nadons i es perllonga fins als 8 mesos aprox. En aquesta fase es produeix l'ecolàlia infantil (repetició de seqüències com “la-la-la”, plors, crits...) Els nadons centren la mirada en l'adult i així poden identificar que “aah” es fa amb la boca oberta i “eeh” tancada. Les vocalitzacions tenen primer un valor de gimnàstica fonatòria i, progressivament, es vinculen i s'acompanyen dels moviments del cap, braços... El xarroteig és idèntic en tots els nadons i conté les seqüències fonètiques genèticament possibles, independent de l'ambient lingüístic (els sons “pa”, “ma”...), és a dir, el xarroteig inicial no identifica la llengua materna. Però a poc a poc, els infants comencen a discriminar els sons de la parla de l'ambient. Cap als 10 mesos es pot identificar l'idioma ambiental escoltant els sons infantils, ja que aquells que no pertanyen a fonemes de la llengua materna s'hauran extingit per falta d'estimulació. https://www.youtube.com/watch?v=burnWIUSXhs
  14. 14. ETAPA PROTOLINGÜÍSTICA S'inicia al voltant dels 12 mesos i es caracteritza per la paraula-frase (una producció sonora en clau infantil amb significat voluntari recolzat en l'entonació, “oh!”, “mama”, “nino”, “pa”..., i en que es diferencien fonemes. Aquestes produccions són cada vegada més freqüents i es poden considerar paraules. Al voltant dels dos anys apareixen 2 paraules combinades. Amb aquestes paraules s'expressa Possessió (“nino-nen”) Identificació i valoració (“nen-maco”) Desig i quantitat (“llet-mes”) Desaparició (“no-hi-és) Localització (“gos-carrer”)
  15. 15. ETAPA LINGÜÍSTICA S'hi entra cap als 2 anys. Amb l'estímul de la correcció adulta, el llenguatge s'acosta a la frase completa. L'infant dóna mostres contínues d'ús de la funció simbòlica o conceptualització i es produeixen grans avenços en l'aprenentatge. Aquests avenços corresponen a la claredat fonètica i l'articulació comprensible, als aspectes lèxics, semàntics, morfològics i sintàctics. El llenguatge és doncs, un element principal d'interacció amb el medi i de contextualització d'experiències i expectatives. L'elaboració de conceptes té 3 fases: ABSTRACCIÓ o IDENTIFICACIÓ: l'elaboració d'un concepte s'inicia amb la identificació de les característiques comunes a una sèrie de coses que s'aplica a un concepte, és a dir, treient allò que és comú a tots els membres d'una sèrie d'allò que és particular. SIMBOLITZACIÓ: és la representació d'aquest concepte mitjançant la creació d'un símbol o element convencional. GENERALITZACIÓ: consisteix a aplicar el concepte en la descripció de totes les coses definides per ell o que tinguin les propietats que presenta. Per exemple, el concepte “arbre” fa referència a tots els vegetals d'una alçada destacada, sustentats per arrels sota terra... Un cop es posseeix el concepte, s'aplica espontàniament a qualsevol altre objecte nou que tingui aquestes característiques
  16. 16. És un objecte o fenomen que informa d'un altre fet. Només pot ser-ho en tant que hi ha algú per a qui té un valor comunicatiu i que, sobre la base de la informació rebuda, pot actuar de manera diferent de com ho hauria fet en absència d'aquest signe. 2.3. CLASSIFICACIÓ dels SIGNES SIGNE Els signes es poden classificar segons siguin NATURALSNATURALS Altrament dits SÍMPTOMA o INDICI No hi ha intenció comunicativa Hi ha una relació natural, (causa-efecte, contigüitat...) entre ell i la informació que dóna. Quan algú parla, vulgui i no, dóna també de manera natural indicis sobre l'edat, l'estat anímic... En medicina es parla de la simptomatologia d'una afecció: febre, malestar, congestió nasal... grip. Els indicis són inavitablement naturals i, per tant, no tenen intenció comunicativa NATURALS ARTIFICIALS
  17. 17. ARTIFICIALSARTIFICIALS Hi ha intenció comunicativa Són creats per l'ésser humà per poder representar-se la realitat, operar-hi i comunicar-la Tenen voluntat comunicativa ja que només un vincle artificial relaciona l'objecte amb el signe corresponent Es classifiquen segons el grau de convencionalitat d'aquest vincle SIGNE ICÒNIC, SENYAL o ICONASIGNE ICÒNIC, SENYAL o ICONA És una imatge sensorial (normalment sensorial o auditiva) que remet a una altra cosa recolzant-se en una certa relació de semblança o analogia Són convencionals. Tanmateix, l'aprenentatge social pot emmascarar aquest convencionalisme i fer passar com a natural allò que no ho és. A Mèxic simbolitza caramels, a Europa perill SÍMBOLSÍMBOL Substitueix una altra cosa de manera ja totalment convencional. En ell no hi ha cap relació amb el fenomen a què remet.
  18. 18. FÀCTICAFÀCTICA o INTERACTIVAINTERACTIVA EXPRESSIVAEXPRESSIVA APEL·LATIVAAPEL·LATIVA o INSTRUMENTALINSTRUMENTAL DENOTATIVADENOTATIVA o COGNOSCITIVACOGNOSCITIVA IMAGINATIVAIMAGINATIVA i POÈTICAPOÈTICA METALINGÜÍSTICAMETALINGÜÍSTICA 2.4. FUNCIONS del LLENGUATGE És l'establiment de la comunicació sense cap altra pretensió que el simple contacte amb els que ens envolten Consisteix en comunicar o fer presents sensacions i sentiments personals als que ens envolten El missatge vol obtenir respostes o suscitar comportaments És la que predomina en els missatges que comuniquen coneixements, informen de la presència de determinats objectes i responen al coneixement conceptual del món Són els elements estètics i els jocs lingüístics presents en el discurs És la que fa referència al llenguatge mateix com a suport de la comunicació * en la maduració lingüística els missatges van guanyant complexitat i matisos i, així, un mateix enunciat pot respondre a més d'una funció
  19. 19. 2.5. ESQUEMA de la COMUNICACIÓ EMISSOR: qui envia el missatge format per signes lingüístics o paraules RECEPTOR: qui rep el missatge MISSATGE: allò que es vol transmetre CANAL: medi pel qual s'envia el missatge CODI: normes, símbols... de la llengua que tots dos parlen REFERENT: realitat concreta de la què es parla CONTEXT: espai i temps des del qual parlen
  20. 20. El LLENGUATGE és l'instrument necessari per a l'elaboració i la comunicació de tots els discursos humans, des dels mites primitius fins als darrers coneixements científics. Sense els símbols del llenguatge, aquest gran desplegament d'interpretacions de la realitat no hauria esta possible. Com és, però, el llenguatge humà que ens constitueix com l'ANIMAL SIMBÒLIC? Quins són els trets específics del llenguatge verbal que permeten diferenciar-lo d'altres formes de comunicació no lingüística com ara els senyals del codi de circulació, el llenguatge de la formulació química o els símbols dels mapes metereològics? 3. CARACTERÍSTIQUES del LLENGUATGE HUMÀ
  21. 21. Són senyals arbitraris o convencionals 3.1. Les PARAULES SÓN CONVENCIONALS Les PARAULES o SÍMBOLS LINGÜÍSTICS Això vol dir que no hi ha gairebé mai un lleigam o relació natural entre la paraula i el seu significat. Per exemple, la idea d'arbre no inclou de forma natural la sèrie de sons amb què es representa. En tot signe lingüístic podem diferenciar: SIGNIFICANT: aspecte físic o extern, audible o visible SIGNIFICAT: aspcte conceptual o intern La relació entre el significat i el significant és absolutament convencional: no hi ha cap raó natural per la qual la idea arbre s'hagi d'expressar amb una sèrie de sons /a//r//b//r//e/. El mateix concepte s'expressa de moltes maneres en les altres llengües existents. Si hi hagués alguna mena de vincle natural, voldria dir que només existiria una sola llengua universal. A més a més, com que és arbitrari, no cal preocupar-se de si la paraula s'assembla a la cosa. Words kill wars
  22. 22. 1r Converteix la idea que s'ha de transmetre en una oració formada per una sèrie de paraules que, al seu torn, estan formades per MORFEMESMORFEMES Són unitats mínimes de la llengua dotades de significat. Per tant, podem dir que parlar és unir morfemes per construir oracions. Així, amb uns quants milers de morfemes podem produir una infinitat d'oracions diferents. 3.2. La DOBLE ARTICULACIÓ del LLENGUATGE HUMÀ 2n Cada morfema s'articula a partir d'uns quants FONEMESFONEMES Són les unitats mínimes del llenguatge que permeten distingir uns morfemes dels altres. Gràcies a aquesta segona articulació, amb pocs fonemes, una trentena, podem produir milers de morfemes i, en conseqüència, infinites oracions. En totes les llengües humanes, cada vegada que algú vol comunicar un pensament ho fa mitjançant una doble articulació: Aquest mètode de formació d'oracions a partir de paraules, de paraules a partir de morfemes, i de morfemes a partir de fonemes, és un excel·lent mètode de comunicació. Amb un nombre relativament reduït d'unitats bàsiques (morfemes i fonemes) aconseguim generar una quantitat infinita d'oracions diferents.
  23. 23. Qualsevol parlant de qualsevol llengua crea el llenguatge 3.3. El LLENGUATGE ÉS CREATIU Això vol dir que les persones tenen la capacitat de formular i la capacitat d'entendre oracions que possiblement abans mai no ha dit ningú. El llenguatge és l'aptitud de generar oracions autènticament noves Això és degut a que el parlant, quan aprèn a parlar, aprèn les regles generals per crear oracions correctes Així, el llenguatge és CREATIU La mera capacitat passiva de repetir oracions prèviament sentides o memoritzades Per això la MEMÒRIA, en l'aprenentatge de la llengua, juga un paper secundari que es redueix al record del vocabulari i de les regles gramaticals que regulen la combinació dels mots. El llenguatge no és
  24. 24. PARLA DESPLAÇADA 3.4. PODEM PARLAR de COSES que NO TENIM DAVANT El llenguatge humà no està limitat pel lloc i el moment en el què es troba el parlant ja que té la possibilitat de de referir-se a fets i coses que no són presents en el context en què es troben emissor i receptor Ens podem referir al passat, al futur, a lloc allunyats... Això no passa amb la majoria dels altres sistemes de comunicació (pe els senyals de trànsit) en què el referent sempre ha d'estar present. TRANSMISSIÓ ORAL ESCRIPTURA PROGRÉS Aquest fet de poder parlar de coses que no estan presents és una de les raons que el expliquen el progrés humà, perquè ha permès que cada nova generació no hagi d'aprendre de nou tot allò que l'anterior ja havia descobert (pe perills...). El primer pas cal al progrés futur va ser la TRANSMISSIÓ ORAL. Amb l'ESCRIPTURA el poder transformador del llenguatge es va multiplicar. Per això hi ha qui diu que l'escriptura és el major invent de la humanitat
  25. 25. Amb el llenguatge estructurem la realitat, la dividim o organitzem segons el vocabulari de què disposem. Sense el llenguatge el món no seria sinó un caos de sensacions inconnexes. 3.5. A TRAVÉS del LLENGUATGE ARTICULEM la REALITAT Per exemple, si mirem des del terrat d'una casa o ciutat, no direm, simplement, que veiem formes, taques, colors, coses en repòs o en moviment, sinó que direm que veiem monuments, cotxes, arbres, cases, escoles, mar, muntanyes... La història l'escriuen els vencedors W. Benjamin “passar el raspall a contrapèl”
  26. 26. PENSEM PERQUÈ TENIM LLENGUATGE 3.6. El PENSAMENT ÉS LLENGUATGE Quan pensem ho fem a través de les estructures del llenguatge Sense algun sistema simbòlic, com les paraules, que tingui una funció comunicativa, sembla molt difícil que hi pugui haver pensament El LLENGUATGE és el VEHICLE NECESSARI de la FORMACIÓ i TRANSMISSIÓ dels PENSAMENTS Els fets de RAONAR (PENSAR) i ENRAONAR (PARLAR) estan indissolublement lligats. Sovint ens descobrim parlant, en veu baixa, amb nosaltres mateixos, dient- nos coses i articulant paraules
  27. 27. TREBALL OPTATIU Estructura el pensament el llenguatge o el llenguatge el pensament?
  28. 28. LLENGUATGE-OBJECTE 3.7. El LLENGUATGE PERMET PARLAR del LLENGUATGE És el què utilitzem per parlar del món “Internet és un mitjà de comunicació” METALLENGUATGE És el què utilitzem per parlar del llenguatge mateix “En català la paraula Internet és de gènere femení”
  29. 29. La conducta dels animals i la humana presenta punts en comú pel que fa els aprenentatges, les estratègies d'engany, la consciència, la intel·ligència pràctica, la comunicació... Per explicar aquestes conductes cal admetre que en els animals hi ha un cert pensament, i fins i tot en alguns d'ells un cert patrimoni cultural. Però en el cas dels humans, una part especialment important d'aquesta herència cultural és la COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA. 4. LLENGUATGE, PENSAMENT I REALITAT
  30. 30. El llenguatge ens serveix per moltes coses: interpretar el món, imaginar, dissimular, enamorar, enganyar... A més a més, l'objectiu fonamental de tot receptor és entendre, COMPRENDRE, l'emissor. Per això és necessària una certa complicitat o actitud de COOPERACIÓ LINGÜÍSTICA. El llenguatge suposa participar d'uns símbols culturals, o representació del món, compartida per una comunitat. Així, en el llenguatge es van consolidant es representacions del món, els pensaments, dels humans i es va acumulant el patrimoni cultural humà. Aquest patrimoni cultural és heretat per les generacions següents. 4.1. LLENGUATGE i PENSAMENT Per exemple, durant molt de temps es va creure en l'heliocentrisme A causa d'ella tendim, potser massa fàcilment, a creure'ns les informacions que ens donen
  31. 31. EL LLENGUATGE I EL PENSAMENT INTERACTUEN ● Les diverses característiques del llenguatge, com la creativitat, l'abstracció, la parla desplaçada... estimulen de manera clara el pensament. ● Qui s'esforça per incrementar la seva competència lingüísitca, augmenta també la capacitat i complexitat del seu pensament. ● Per tant, si volem saber més, convé fer lectures escaients i prendre part de converses conceptualment riques. ● El llenguatge és l'esforç i la lluita del pensament humà per expressar-se. Tanmateix, és evident que hi ha pensament sense llenguatge verbal (signes...) i que podem pensar i comunicar-nos també fora del llenguatge verbal.
  32. 32. Gràcies a la capacitat d'articular lingüísticament la seva experiència, l'ésser humà ha pogut anar més enllà dels estrets lligams de la percepció del present 4.2. LLENGUATGE, CONEIXEMENT de la REALITAT i CIÈNCIA Tenim PASSAT, PRESENT i FUTUR. També tenim la IMAGINACIÓ. És difícil pensar que aquesta possibilitat també la tenen els animals. PENSAR i PARLAR formen, en l'ésser humà, un binomi inseparable S'ha arribar a dir que pensar és enraonar en veu baixa, parlar en silenci A través dels símbols del llenguatge es comprenen les sensacions que es presenten. És a dir, el món humà no està format per colors, figures... sinó per arbres, cases o muntanyes EL LLENGUATGE ÉS L'INSTRUMENT GRÀCIES AL QUAL EL MÓN TÉ SENTIT la CIÈNCIA És el tipus de coneixement més important que ha elaborat l'ésser humà, atès l'influx que exerceix sobre totes les àrees del saber. En oferir una imatge rigorosa i contrastada de la realitat, la ciència ha esdevingut el model de la racionalitat. També és l'origen dels notables avenços tecnològics (medicina, comunicacions...) que han anat apareixent especialment en els darrers dos últims segles i que han fet més fàcil i còmoda la vida, malgrat que en alguns aspectes també l'hagin complicat enormement.
  33. 33. En el llenguatge sorgeix el subjecte, la consciència clara de la pròpia identitat En el llenguatge es consoliden les representacions del món i s'hi acumula el partimoni cultural, que és heretat per les següents generacions. Els casos d'infants privats de contacte lingüístic suggereixen que el llenguatge és indispensable en la creació d'una noció clara de la pròpia identitat i de l'estructuració del records. Així, la CONSCIÈNCIA PSICOLÒGICA permet poder pensar com es vol viure, qui som. Només els humans tenim autoconsciència. DOBLE ARTICULACIÓ DEL LLENGUATGE: gràcies al llenguatge: ● Heretem mites i tradicions, sabers tecnològics i científics, formes de vida social, compartim representacions del món. ● Podem comunicar part de la nostra vida interior i conscient, com ara desigs, estats d'ànim, idees... 4.3. LLENGUATGE i IDENTITAT INDIVIDUAL Hellen Keller, una noia cega i sorda des dels 18 mesos, no tenia records concrets anteriors a l'aprenentatge del seu llenguatge de signes tàctils. És habitual fer reflexionar la canalla després d'una entremeliadura i obligar-les a descriure, vocalitzar, les implicacions del què han fet; s'espera que, en explicar-ho amb paraules, es modifiqui l'acció futura per la interacció entre el llenguatge, la consciència i el pensament. Tot això afavoreix l'aparició de: ●La RELIGIÓ ●La MORAL ●L'ART ●La CIÈNCIA ●La FILOSOFIA
  34. 34. Molts corrents filosòfics han reflexionat molt sobre la relació LLENGUATGE-PENSAMENT-REALITAT Per l'IDEALISME de PLATÓ els conceptes (el significat de les paraules) són idees Pel RACIONALISME del segle XVII tenim idees innates Per l'EMPIRISME als conceptes s'hi arriba només per l'experiència i no hi ha idees innates 4.4. TEORIES sobre el LLENGUATGE
  35. 35. Noam CHOMSKYNoam CHOMSKY (1928) pensador i lingüista Des d'una tradició racionalista postula l'existència d'uns universals lingüístics o d'una gramàtica universal de l'espècie, innata o inscrita en el cervell. Aquesta gramàtica està formada per uns principis i elements comuns a totes les llengües. Fenòmens com la hipercorrecció infantil (dir “s'ha morit” o no “s'ha mort” fan pensar en lleis gramaticals innates a les quals la canalla ha d'afegir excepcions i irregularitats. La gramàtica universal es desvetlla en la parla de l'infant, i explica per què sabem més de la llengua (competència) del que es palesa en l'ús que en fem (actuació).
  36. 36. RELATIVISME LINGÜÍSTICRELATIVISME LINGÜÍSTIC S'emmarca en la tradició empirista Afirma que l'aprenentatge en el si d'un grup social dóna forma a la predisposició lingüística i que el pensament depèn del llenguatge. Una llengua és una visió del món perquè dóna les categories mentals i la conceptualització de la realitat feta per una comunitat idiomàtica Per això, la desaparició de llengües és una pèrdua intel·lectual.
  37. 37. Edward SAPIREdward SAPIR ((1884-1939) lingüista nord-americà i l'antropòleg i sociolingüista també nord-americà Benjamin WHORFBenjamin WHORF Afirmaven que 2 llengües amb diferents gramàtiques i camps semàntics (l'àrea de la realitat a què es refereix un mot) situen les persones que les parlen en universos mentals diferents. La representació de l'espai, del temps, del moviment... depenen de la llengua en la qual s'ha après a percrebre'ls i a conceptualitzar-los. Si la simbolització del món no coincideix entre les llengües, no hi ha una correspondència clara i la traducció dels signes lingüístics esdevé complicada. Un exemple d'això són els mots catalans seny i rauxa, que són difícils de traduir a altres llengües. Els colors de l'aspectre solar no queden reflectits igual en totes les llengües i èpoques. La realitat no canvia, però la manera de referir-s'hi, sí. No hem de pensar que qui usa un d'aquests llenguatges té una lesió visual o ceguesa cromàtica.
  38. 38. No hi ha pobles muts. El llenguatge i el simbolisme, puntals de la singularitat humana, són estudiats per la lingüística, la psicologia, la neurobiologia, la sociologia, l'antropologia... Les ciències es complementen a l'hora d'invalidar insinuacions sobre la superioritat d'unes llengües respecte d'altres. La capacitat d'expressió i d'estructuració del pensament és ben igual en totes les llengües. Tota llengua respon a les necessitats de qui l'úsa i té mecanismes d'actualització i d'adaptació a nous requeriments; per exemple, introduint nous termes com telèfon, ràdio, internet. PER CONCLOURE
  39. 39. Creus que el llenguatge condiciona la percepció del món que tenim? És a dir, creus que en funció de quina llengua parlem veiem el món d'una determinada manera? ARA ET TOCA A TU
  40. 40. ●És el conjunt de trets culturals que defineixen l'ésser humà: llenguatge, mites, tradicions, hàbits, normes socials, moral, política, religió, moda, art, ciència... ●L'Homo sapiens és també un Homo symbolicus. 5. EL SIMBOLISME SISTEMA SIMBÒLIC ●És el cl'espècie huamana té un nou mètode d'adaptació: entre la percepció d'estímuls i la resposta, hi ha intercalat el simbolisme que vertebra el món humà. ●L'adquisició evolutiva de la capacitat simbòlica o facultat de crear símbols suposa un salt qualitatiu en la història natural. ●Allò que elabora una genaració passa en gran part a la següent a través de l'educació. ●Així, l'ésser humà s'enlaira a una nova dimensió: el coneixement conceptual de la realitat. ●La capacitat lingüística humana obre ingents possibilitats de desenvolupament al fet cultural i a l'organització social evolucionada (ciència, art, política, moral...) ●Les nostres pautes habituals de pensament estan predeterminades per les paraules que la nostra societat ha decidit utilitzar. ●El llenguatge és una forma de pensament per construir i analitzar la realitat, un prisma a través del qual l'humà percep el món, s'hi adapta i el controla.
  41. 41. És el conjunt de maneres de fer i de pensar que permeten a una col·lectivitat adaptar-se al món. Aquest conjunt el formen els costums, tradicions, creences i ideologia, l'art, la religió i el mite, la moral i el dret, la tecnologia i la ciència. Es petany a una cultura si es comparteix aquest univers simbòlic amb les altres persones d'una societat concreta. La cultura, les cultures, marquen una diferència qualitativa entre l'humà i la resta d'animals. El fet cultural posa de manifest el gran simbolisme humà. 5.1. El SIMBOLISME CULTURAL HUMÀ Ens fixarem principalment en els símbols de l'art, la religió, la moralitat i la ciència. El SIMBOLISME CULTURAL
  42. 42. Els símbols artístics es donen en totes les civilitzacions. El simbolisme artístic expressa els continguts ideològics, polítics, religiosos, comercials, tradicionals... de la societat a la què pertany i de la persona que usa aquests símbols. Perquè l'obra artística s'entengui, cal també dominar el codi comunicatiu i allò que en podem esperar. Els símbols artístics tenen significat en el conjunt d'una obra que constitueix un missatge artístic. La combinació és reeixida si, comptant amb aquella capacitat comunicativa exigida pel procés de comunicació, hi ha algun receptor que hi reconeix un missatge. 5.2. La SIMBOLOGIA ARTÍSTICA ●Hi ha cultures tradicionals en què art i artesania s'equiparen. ●El nostre art popular presenta un seguit gairebé inexhaurible de símbols: per exemple, en el camp de la terrissa, flors i motius vegetals, lleons ocells i animals fantàstics... la representació d'un animal o objecte i el seu ús vom a símbol consisteix en l'exaltació d'alguna de les qualitats que se li suposen (per exemple, el toro i la força, els coloms i la delicadesa, els monstres i les forces instintives...). ●Mai però, es pot establir un repertori fix dels significats de cada símbol. Cada composició de símbols dóna un missatge. El sentit d'aquest missatge deriva de la particular composició simbòlica i de les característiques de la cultura en qüestió.
  43. 43. ● Els símbols artístics poden ser usat amb una intenció didàctica com passa amb l'art religiós, quan es presenten vides de sants, miracles, martiris... ● També hi ha obres arquitectòniques al servei d'un significat com els temples (religió), els arcs de triomf (commemoracions històriques), els monuments (glorificació d'un personatge o d'una idea). ● La música també respon al context social i a l'univers simbòlic de qui fa la composició, la música popular n'és el millor exemple. ● En el mateix sentit, els Estats usen l'himne com a element simbòlic que els identifiqui. Fins i tot en situacions de canvi de règim polític es canvia l'himne, ja que és un símbol que representa una concepció diferent de l'abans vigent. ● Les Nadales remeten amb el seu missatge simbòlic a un temps determinat. ● Les tribus urbanes (hevies, b-boys...) tenen en els diferents tipus de música (rock dur, rap...) un dels referents simbòlics de la seva identitat.
  44. 44. Creus que l'art, per ser, art,Creus que l'art, per ser, art, necessita un receptornecessita un receptor (espectador)?(espectador)? EXERCICI OPTATIUEXERCICI OPTATIU
  45. 45. L'art, i amb ell l'art religiós, ha buscat la comunicació de continguts simbòlics relacionats amb l'aspiració humana d'anar més enllà o transcendir els límits biològics. La simbologia religiosa reflecteix les actituds, anhels, creences i sentiments que un grup cultural té respecte el lloc que ocupa l'ésser humà en la naturalesa, els sentit de la vida i del seu final, el significat del dolor i del patiment, l'explicació del mal i de la misèria al món, les pautes de conducta rerivades del convenciment de l'existència d'un principi diví... L'art religiós: 5.3. La SIMBOLOGIA RELIGIOSA Per una banda, TRACTA SOBRE REALITATS INACCESSIBLES ALS SENTITS Per altra banda, INTEGRA LES PERSONES EN EL GRUP HUMÀ QUE PARTICIPA D'AQUESTA SIMBOLOGIA
  46. 46. TRACTA SOBRE REALITATS INACCESSIBLES ALS SENTITS ● Els símbols religiosos obtenen la seva plenitud si s'accepta com a real allò a què representen. ● Aquesta acceptació sovint pren forma de subordinació o dependència respecte a la divinitat. ● Així, el culte suposa el reconeixement de l'excel·lència divina i, sovint, implica la qualitat especial d'unes persones o sacerdots i l'existència d'uns espais reservats al culte o temples. ● Els ritus religiosos són cerimònies que responen a la voluntat de relació amb quelcom sobrenatural. En ells entren en joc els diversos elements que configuren el simbolisme religiós: objectes, gestos, temples, paraules... També hi ha diversos tipus de ritus: de purificació... ● En l'elaboració del simbolisme religiós és cabdal la noció de misteri.
  47. 47. INTEGRA LES PERSONES EN EL GRUP HUMÀ QUE PARTICIPA D'AQUESTA SIMBOLOGIA ● Per exemple, les peregrinacions, processons,... refermen la cohesió grupal i el sistema de creences col·lectiu. ● Igual que les altres simbologies, les religions són un element de socialització i de configuració de la personalitat en el si de la comunitat cultural corresponent. ● Per això, el coneixement de l'art i simbologia religiosa són útils per entendre el propi passat cultural. A l'Edat Mitjana i al Renaixement, l'art religiós occidental servia per comunicar gràficament el missatge i la cultura religioses a una majoria de gent que no sabia llegir.
  48. 48. Sovint es fa difícil concretar el significat que hi ha al darrere d'un signe lingüístic de caràcter moral: justícia, pau... ● Per exemple, la pau es pot presentar amb els coneguts dibuixos del casc invertit d'on creix una flor, el colom amb la branca d'olivera o les dues mans que trenquen un fusell. ● Una probable evolució es dóna en el símbol de la lluita contra la drogodependència: la xeringa trencada per dues mans. ● Segons com, el missatge d'un símbol pot ser doble, com l'anagrama del “fes l'amor i no la guerra” ● El concepte de justícia es simbolitza amb dues balances ● La felicitat es pot respresentar amb l'anagrama del “Don't worry, be happy” 5.4. La SIMBOLOGIA MORAL i les NORMES de COMPORTAMENT
  49. 49. ● Les normes de comportament cívic solen ser més concretes i els signes que representen es recolzen més clarament en una relació icònica. ● Per exemple: ● No fumar ● Llençar a la paperera les bosses d'aperitius buides ● No deixar anar el gos sobre l'herba del parc ● No posar les mans a les portes del metro ● Perill de descàrregues elèctriques ● Seient reservat per a persones amb discapacitat...
  50. 50. El llenguatge científic està ple de símbols. La ciència utilitza símbols que ja es troben en el llenguatge natural com, per exemple, massa, energia, espècie, selecció... i a la vegada crea nous conceptes: quark, neutró, quàntum... A més dels símbols lingüístics, la ciència disposa de símbols propis com nombres i fòrmules per fer càlculs, per donar explicacions i fer prediccions. Igual que en el cas del signe lingüístic, no s'ha de confondre el símbol amb el conpcepte que hi ha al darrera. Així, els nombres naturals es representaven diferentment a l'Antic Egipte, a Xina, a Grècia... Els símbols que usem avui són d'origen indoaràbic. També hi ha fòrmules que han esdevingut tot un símbol d'una teoria, per exemple, l'equació d'Einstein E = m.c2 simbolitza la teoria de la relativitat. 5.5. Els SÍMBOLS de la CIÈNCIA Amb la complexitat i el gran desenvolupament de la ciència s'ha fet impossible dominar els símbols de totes les ciències. Igual que no podem entendre, sense estudiar-lo, qualsevol idioma, tampoc no entendrem sense esforç una determinada simbologia científica. Els símbols de la ciència són una creació humana i sense algú que els utilitzi, no tenen vida pròpia.

×