Forner/a
Forner/a:
1 m i f 1 Persona que fa pa o en ven; flequer.
2 HIST Persona que tenia forn per a coure el pa que portaven
particulars.
Darrera de la M. Àngels Camps hi ha tota una
nissaga familiar de pastissers, que s’inicià l’any
1900 sota el nom de a
Golmés, ella diu orgullosa que el seu fill és la
quarta generació i que gràcies a ell i a la seva
jove, encara avui podem degustar algunes
receptes que ella va aprendre dels seus avis.
TROBADA
El dia 14- 05 -13 ens reunim un grup de joves
de l’EJI i un grup de persones del Casal
Municipal de la Gent Gran, per fer una visita a
la pastisseria M. Àngels Patet.
La M. Àngels ens explica com es va introduir
en el món de la pastisseria i quin va ser el seu
procés d’aprenentatge.
Al seu costat vam descobrir un món molt dolç
però que comporta molts sacrificis, sobretot
pels horaris. M. Àngels ens parla amb l’orgull
de qui se sent part d’una llarga nissaga que ha
realitzat un mateix ofici.
“Vaig néixer a la pastera”
“Vaig néixer a la pastera”: Això és el que
respon la M. Àngels quan li preguntem quina
edat tenia quan va començar a treballar a
l‟obrador. La M. Àngels, ens ajuda a entendre,
amb aquesta senzilla resposta, la vinculació
que hi havia antigament amb els negocis
familiars. Significa que des de que té ús de
raó a estat implicada al forn.
Ella ens remarca que mai va deixar els seus
estudis, però que sempre que tenia un sol
minut lliure el dedicava al negoci familiar.
Biografia: M. Àngels Camps
Gomà
Neix l‟any 1945 a Golmés
És la gran de dos germans, el seu germà es diu Joan
Camps.
Quan tenia tres anys, l‟any 1948, amb els seus pares i els
seus avis es traslladen a Mollerussa on obren un forn de pa
anomenat cal Capellades al carrer Jacint Verdaguer.
Més endavant s‟amplia i obren un altre forn al carrer sant
Isidori.
Després de la mort del seu pare els dos germans continuen
vinculats al mateix negoci, la M. Àngels treballant de
dependenta a la botiga i el seu fill Benjamí, treballant també
al forn de pa.
No serà fins l‟any 1993 que ella i el seu fill obriran un nou
establiment que és el que coneixem avui dia, la pastisseria
M. Àngels, especialitzant-se amb pastisseria, i quedant el seu
germà Joan com a forner.
La Sra. M. Àngels Camps explicant els seus orígens a través d’una imatge del llibre “La història gràfica de
Mollerussa”, 2004.
L‟ofici de forner i de pastisser
Frases descriptives.
“A les empreses familiars no hi ha horaris, si
ets a casa i et truquen per una comanda,
t’aixeques i te’n vas”. Això no t’ho farà cap
supermercat”.
“A les empreses petites, com aquesta,
treballes tots els dies de l’any. Els
autònoms i més en un poble, tenim
l'obligació de donar el servei, si convé, les
24 hores del dia”.
La M. Àngels defineix d’aquesta manera la duresa
d’aquests ofici, però també diu que ''l'artesania
d'abans ha de continuar, i amb les coses
elaborades a mà encara més, encara que el
Els orígens: Forn de
Els orígens de la
pastisseria M.
Àngels els
trobem en un
forn de pa del
carrer Jacint
Verdaguer de
Mollerussa:
,
encara que els
seus avis ja
varen començar
a elaborar pa, a
Golmés, cap al
1900.
Els orígens: Forn de cal
Capellades
No va ser fins l‟any
1948 que cal
Capellades s‟amplia
i obre un altre forn al
carrer sant Isidori,
com podem veure en
la imatge.
Fixem-nos amb el
nom que té la
pastisseria: “can
Patet”. En aquest
cas pren el nom del
renom de la casa de
la família de la M.
Àngels.
Els orígens: Forn de cal
Capellades
L‟any1993 la M.
Àngels obre un
nou establiment,
amb el seu fill,
Benjamí i la seva
muller Rosa,
dedicant-se
exclusivament a la
pastisseria on
treballen de
manera artesanal
la majoria dels
seus productes.
Aquesta
pastisseria està
ubicada al carrer
Llorenç Vilaró.
“La tecnologia a anat
millorant, estalvia
temps”.
Això és el que ens explicava
en Benjamí, fill de la M.
Àngels, quan es disposava a
amassar la pasta del brioix,
recepta la qual és heretada
dels seus avis.
Vàrem veure com va anar
posant els ingredients en una
“amassadora”, però anys
enrere eren les mans
humanes qui desenvolupava
aquesta tasca.
L‟ofici de forner i pastisser:
la evolució de les màquines i les
eines.
Anys enrere... La força de les
mans.
Exemple de
treball
manual sense
l‟ajuda de
l‟”amassador
a”
Les màquines: la màquina
divisòria
Estem davant de la
màquina més antiga de
la pastisseria, aquesta
divisòria pertanyia a
l‟avi d‟en Benjamí i té
més de 50 anys
d‟antiguitat. Talla la
massa en quadrats de
similar mesura i pes,
que després es
manipularan
manualment per fer-ne
coques o brioixos.
Les màquines: la fermentadora
Quan no existia
aquesta màquina
s‟havia de deixar la
massa, tant del pa
com dels brioixos,
unes 7 o 8 hores per
a que realitzés la
.
Aquesta màquina, ha
estat imprescindible
per a guanyar temps
en l‟elaboració dels
productes, sobretot
en grans quantitats.
Anys enrere... La fermentació
natural
Es tractava
d‟agafar la pasta
mare (una mica
de la que s‟havia
usat el dia
anterior) afegir-hi
aigua, farina i sal;
s‟amassava i es
deixava reposar
entre 7 i 8 hores
dins d‟aquests
calaixos, era
imprescindible
que no hi toqués
l‟aire per no
afectar la pujada
de la massa.
Les màquines: els forns
elèctrics
Aquestes màquines
han substituït als
forns de pedra.
Alguns dels
avantatges és que
es pot graduar la
temperatura i que
se‟n poden tenir
més d‟una,
d‟aquesta manera,
es facilita la cocció
d‟una reposteria
variada al mateix
temps.
Anys enrere... els forns de
llenya.
Aquest era
l‟únic sistema
que hi havia
per coure tant
el pa com les
coques.
Curiositat: De
fet era molt
comú que la
gent anés a
coure les
mones als
forns del poble.
La evolució de les eines:
De la fusta a l‟acer inoxidable.
La M. Àngels i en
Benjamí ens expliquen
que per motius
sanitaris, hi ha una llei
que els prohibeix
utilitzar eines o taulells
de fusta. Així doncs, el
material que
substitueix la fusta és
l‟acer inoxidable, en
cas de les eines, i
l‟acer o el marbre en
cas dels taulells.
Eines d‟acer inoxidable.
Massa, ganivets i taulell actuals, tots ells d‟acer, tal i com dictaminen les
normes sanitàries de manipulació d‟aliments.
Pastisseries dels anys „60 de
Mollerussa
Als anys’60 a Mollerussa amb una
població de 6.000 habitants hi ha
havia un total de 8 forns de pa:
-Patet
-Antonio Quartero
-Quimet
-Cal Piqué
-Pere pastisser
-Costa
-L’agudo
-Porté
Curiositats sobre la compra del
pa.
- Fa més de 60 anys, una de les maneres d‟obtenir pa, era
comprant prèviament la farina que més tard es portava al forner
del poble.
- Depenent de la quantitat que es portava de farina, s‟obtenia una
certa quantitat de barres de pa. Per dur el control de les barres de
pa que s‟emportava cap a casa es donaven uns tiquets que
ajudaven a dur el compte.
- El negoci pels obradors requeia en quedar-se una petita quantitat
d‟aquesta farina.
- Les barres de pa no es venien per peça sinó per pes, aleshores
era molt difícil encertar el pes concret en una sola barra, llavors
s‟havia de pesar i si no arribava al pes exacte es tallava una
llesca o s‟hi afegia un panet per arribar-hi.
Els únics productes que hi
havia.
Els únics productes
que s’elaboraven dins
els obradors en aquella
època eren:
- Pa de pagès
- Barres de pa
- - Coques de sucre
- - Les mones
- - Panadons
Avui dia.... en la varietat està el
gust.
Avui dia tenim una
quantitat enorme de
tipus de pa: rodó,
motlle, barra, de
ronyó, etc... Com
també tenim gran
quantitat de
condiments que
acompanyen al pa:
cereals, xocolata,
fruits secs, ...
Pastisseria.
També tenim una
gran quantitat de
pastisseria i de
reposteria on
poder triar.
Això, com ja
sabem, dista molt
de la varietat que
hi ha havia anys
enrere.
Receptari: Com realitzar un
brioix
Ingredients:
• -farina
• -sal
• -sucre
• -
margarina
• -mantega
animal
• -ous
I tot junt ho
posem a la
“amassadora
”
S‟agafa una
mica de la
massa que n‟ha
sortit i es posa a
la màquina
divisòria, i en
resulta....