1.
Halterofília
 Halterofília nom. Femení.
Esport consistent a alçar halters des del terra fins més amunt del
cap. Halter nom. Masculí. Aparell consistent en un nombre variable
de discos, segons el pes que es vol aconseguir, units per una barra.
Prové de la paraula grega “haltêr” (peces de plom per la
gimnàstica) i “philos” (amor).
Darrere aquest esport, ens vam trobar amb el Sr. Salvador
Puigcorbé, ciutadà de Mollerussa que durant tota la seva vida ha
practicat l’halterofília. Tanta és la passió que el Sr. Puigcorbé té per
aquest esport, que la relació que s’ha establert entre ell, l’esforç i la
força, encara perdura avui en dia. Així, una de les primeres coses
que fa a primera hora del matí, és penjar-se d’una barra i aixecar-
se a plom. Defensor aferri d’aquest esport; no només va ser un dels
primers en introduir-lo al nostre territori sinó que va arribar a formar
part de la junta catalana.

2.
Què en sabem d’en
Salvador?
 Nascut a Mollerussa, el 10 de maig de 1929, a la
casa “Cal Safont”.
 Situada a l’antic carrer Wilson, nom en honor al
president dels Estats Units d’Amèrica; més tard,
durant la dictadura de Franco, el van anomenar
Avenida del Generalísimo, i amb l’arribada de la
democràcia, es va canviar pel nom actual
Avinguda de la Generalitat.
 Va treballar com a delineant al Canal d’Urgell, fins
que es va jubilar als 62 anys.
 Practicava halterofília com a hobby.

3.
Aquí podem veure el Carrer Wilson (actual Avinguda Generalitat) l’any 1930, podem
observar la Villa Mercedes en primer plà, anys més tard va ser enderrocada i al fons del
carrer l’Amistat. La casa on va nèixer el Sr. Salvador Puigcorbé, queda a la part
esquerra del carrer.

4.
TROBADA
 El dia 20 d’abril del 2015 ens trobem un grup de
joves de l’EJI amb un grup de persones del Casal
Municipal de la Gent Gran, per conèixer al Sr.
Salvador Puigcorbé.
 El Sr. Puigcorbé ens va explicar en què consistia
l’halterofília, la tècnica que s’utilitzava, la seva
trajectòria en les competicions que va participar, els
rècords que va aconseguir i les copes i medalles
que va guanyar.
 Gràcies al Sr Salvador vam descobrir detalls de la
història de Mollerussa molt interessants, i també
vam conèixer com es deien alguns dels carrers uns

5.
El Sr. Puigcorbé aixecant la barra de pes a l’antic Camp de
Futbol de Mollerussa, situat al voltant d’on és actualment

6.
Infància a Mollerussa
 El Sr Salvador ens va explicar que als 3 anys li van
detectar poliomielitis que afectava a la cama dreta per
sota del genoll, fent que fos 3 centímetres més curta.
 Ens narra l’època de la guerra, des dels 7 anys fins als
10, en què a Mollerussa no hi havien tropes, però
recorda els bombardejos com a esfereïdors... Ja que
sentien el soroll de les comportes dels avions quan
s’obrien i estaven a punt de llençar les bombes.
 Anunciaven l’arribada de les bombes amb el toc de
queda des de la Forestal, fent sonar la sirena. Recorda
que on hi ha l’església actual, abans hi havia un
cementiri, i és allí on es van construir unes trinxeres on
la població es protegia de les bombes.
 Els nens i nenes quan estaven amagats a les trinxeres,
es divertien amb els ossos dels cossos enterrats al
cementiri.

7.
Poliomielitis
 Des dels 3 anys que li van diagnosticar la poliomielitis, fins
als 17 anys que el Doctor Francisco Jiménez Vidal (metge
dels ferits de guerra i de les tropes alemanyes) el va operar,
el Sr Salvador va conviure amb la malaltia i totes les
dificultats que li suposava.
 A partir d’aquest fet, ell sempre ha estat guiat per un instint
personal d’autosuperació per tirar endavant. Així des de molt
jove, ja es va interessar per a la gimnàstica i l’esport, amb un
esperit autodidacta: va aprendre a nedar pel seu compte
amb un llibre que es va comprar, així com també va aprendre
a anar amb bicicleta.
 I, llavors, per què va començar a practicar l’halterofília?
Sembla que el documental NO-DO el va portar a conèixer
aquest esport als Jocs Olímpics de Londres de l’any 1948. I
es va desplaçar fins a Barcelona, concretament al Gimnàs

8.
L’Halterofilia
Halterofília:
què és,
l’equipament
necessari i
la tècnica
utilitzada.
Article extret de La Vanguardia

9.
Participacions del Sr. Salvador
Puigcorbé
1952. Campionat de Catalunya
d’halterofília
1955. Matx a Montpeller
1957. Barcelona Kraft Sport Club de
Sieglar d'Alemanya
1957. Subcampió d’Espanya de pes
lleuger
1957. S’inicia en els jocs tradicionals
bascos
1958. Campió al VII Campionat de
Catalunya d’aixecament de pesos
1960. Jocs Olímpics a Roma (no hi
participa)
1964. Li atorguen la medalla de bronze al
mèrit esportiu
Sr Puigcorbé aixecant la barra de
pes, el 1957 a Barcelona

10.
Què li va implicar l’halterofilia?
 El Sr Salvador ens va explicar que no
seguia una dieta especial, sinó que
s’alimentava bé. Per exemple, abans d’una
competició es menjava un bon bistec amb
patates! I així aconseguia l’energia suficient
per aixecar els pesos.
 I els seus pares què en pensaven del
hobby que tenia el seu fill? Doncs pel que
ens va explicar, sembla ser que no els hi
agradava gaire... Tot i que ho van acceptar
i respectar.

11.
Les marques del Sr. Salvador
Puigcorbé
FORÇA 100 kgs
ARRANCADA 85 kgs
DOS TEMPS 115 kgs
ELS KGS QUE AIXECAVA EL SR SALVADOR PUIGCORBÉ
Com a escalfament, feia flexions i aixecava pes
suau.

12.
Recull fotogràfic

13.
Recull fotogràfic
Alemania.
1958
Bilbao 1957. Equip d’aixecament
de pes del CGB

14.
Campionat realitzat a
Mollerussa

15.
Diploma que l’acredita com a subcampió
d’Espanya l’any 1957

16.
Medalla de bronze al mèrit
esportiu

17.
També va practicar l’Aixecament de pedres
Al País Basc, es
practicava
l’aixecament de
pedres. Al Sr
Puigcorbé li va
agradar aquesta
modalitat, i va
demanar a un
marmolista de Lleida
que li fes una bola de
pedra per entrenar.

18.
El Sr. Salvador
Puigcorbé,
amb la seva
pedra.

19.
Companys de camí
Gràcies a la
pràctica d’aquest
esport, va
conèixer a altres
esportistes com
Iñaki Perurena i
Joaquín Blume.
El Sr Salvador
Puigcorbé amb el Sr
Iñaki Perurena, en una
competició a Linyola