Exploració del sector tèxtil amb mirada d'Economia Social i Solidària a Barcelona

–
Barcelona 2018
Exploració
del sector tèxtil
amb mirada
d’Economia Social
i Solidària
a Barcelona

Exploració del sector tèxtil amb mirada
d’Economia Social i Solidària a Barcelona
Data de publicació
Febrer de 2019
Autoria
SETEM Catalunya:
Xènia Domínguez Font i Laura Solé Martín
A càrrec de Barcelona Activa

Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona 3
Índex
01. INTRODUCCIÓ .............................................................................................................
02. METODOLOGIA ..............................................................................................................
02.1. Fonts i fases de l’estudi .........................................................................................
02.2. Mostra de participants .........................................................................................
03. UNA MIRADA DES DE L’ESS, RADIOGRAFIA DEL SECTOR TÈXTIL A BARCELONA .....................
03.1. DAFO ..................................................................................................................
03.2. Anàlisi de dades recollides ...................................................................................
03.3. Recursos formatius del tèxtil en l’ESS i necessitats ocupacionals ..............................
03.4. Línies d’acció potencial per a l’impuls d’ESS en el tèxtil a Barcelona ..........................
04. RETROSPECTIVA DEL SECTOR TÈXTIL, DADES GLOBALS
DELS PRINCIPALS ÀMBITS DE CATALUNYA ......................................................................
04.1. El sector tèxtil globalitzat .......................................................................................
04.2. Breu retrospectiva del sector ..................................................................................
04.3. Dades econòmiques ..............................................................................................
04.4. Dades d’ocupació ..................................................................................................
04.5. Principals zones geogràfiques i àmbits d’activitat de la indústria ................................
05. CONCLUSIONS .............................................................................................................
06. REFERÈNCIES .............................................................................................................
07. ANNEX .......................................................................................................................
07.1. Instruments de recollida de dades utilitzats a l’informe ..............................................
07.2. Detalls de la mostra ...............................................................................................
07.3. Calendarització .....................................................................................................
07.4. Equip de treball i coordinació ..................................................................................
07.5. Trobada 1: 7 de juny ................................................................................................
07.6. Trobada 2: 27 de juny ..............................................................................................
07.7. Trobada 3: 18 de juliol .............................................................................................
5
7
7
8
9
10
14
32
37
39
39
41
42
44
45
47
51
52
52
58
58
58
69
71
76

L’Ajuntament de Barcelona, des del Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i
Consum, i Barcelona Activa, en el marc del Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2016-
2019, té com una de les seves línies de treball reforçar eines d’acompanyament i formació, així com
impulsar la territorialització i l’acció comunitària i línies d’ajut per a la creació d’ocupació i activitat
socioempresarial i sociocomunitària en el marc de l’economia cooperativa, social i comunitària. És en
aquest àmbit de treball que es va detectar l’augment de nous projectes d’emprenedoria relacionats
amb el sector tèxtil a Barcelona (costura, disseny, artesania tèxtil, comercialització…). Per tal de tenir
una major comprensió de la realitat socioeconòmica de les iniciatives d’ESS del sector tèxtil a la ciutat
i acompanyar amb major criteri l’auge del sector, es va realitzar l’encàrrec del present document.
La finalitat de l’estudi, elaborat per SETEM Catalunya, és tenir una major comprensió de la realitat
socioeconòmica de les iniciatives tèxtils a la ciutat de Barcelona, posant especial èmfasi a l’anàlisi
del sector amb criteris d’Economia Social i Solidària (ESS). Tanmateix, al llarg de l’exploració s’ha fet
evident que, no es poden entendre les dinàmiques del sector des d’una mirada exclusiva de ciutat,
doncs, com es veurà, perquè el sector sigui sostenible, necessita les iniciatives que es dediquen a la
indústria de capçalera (filatura, teixidura i acabats), la seva majoria localitzades a altres comarques.
Per aquest motiu, s’ha treballat amb una mostra que inclou iniciatives que realitzen aquesta activitat
fóra del territori i que són proveïdores d’altres projectes de confecció i comercialització a Barcelona.
Així doncs, l’estudi pretén analitzar i conèixer els diferents agents del sector que actuen a la ciutat,
identificar-ne les seves necessitats de manera participada per tal que, des de Barcelona Activa
es pugui acompanyar amb major criteri i coneixement l’auge del sector; identificar pràctiques
transformadores i visionar possibles vies en foment de la intercooperació a proposta de les mateixes
iniciatives, amb vista a una major visibilització, articulació i organització del sector per fer front als
reptes de la indústria. A més, l’estudi també pretén analitzar la ubicació territorial de les diferents
iniciatives al llarg de tot el procés, des de les matèries primeres fins a la distribució i comercialització.
Més concretament, els objectius específics d’aquest estudi busquen:
• Fer una radiografia del sector que ens permeti contextualitzar el tèxtil a la ciutat de Barcelona,
mitjançant l’anàlisi del funcionament, processos i fases de producció, volums de producció,
distribució i venda; característiques de les empreses i projectes d’autoocupació; grau
d’organització del sector; tipologia de contractació, nivells d’ocupació, evolució i qualitat; i
tendències en el consum de tèxtil.
• Analitzar el sector tèxtil amb criteris d’ESS en totes les fases del procés productiu i de
comercialització. S’identificaran les iniciatives i experiències que treballen sota criteris i valors de
l’ESS, que tenen formes ètiques de producció, comercialització i venda, que treballen amb materials
ecològics i/o reciclats, que tenen una organització interna democràtica, amb condicions de treball
dignes i amb un impacte social positiu cap al sector, les persones i el territori.
• Detectar necessitats des d’una visió global i concreta atenent a la gran diversitat del sector.
S’analitzaran les necessitats en totes les fases del procés productiu, comercialització i venda; en
l’estabilitat econòmica dels projectes i iniciatives; en l’àmbit ocupacional, de professionalització i
oferta formativa del sector; així com necessitats específiques per aplicar criteris d’ESS en el sector.
01. Introducció

Barcelona 20186
• Identificar experiències i mecanismes que s’estan duent a terme per donar resposta a les
diverses necessitats per part d’iniciatives concretes. S’analitzaran casos referents que siguin
representatius de bones pràctiques en ESS en les diferents fases del procés productiu, la
comercialització i venda així com les que treballen amb altres iniciatives d’ESS potenciant la
construcció de mercat social.
• Facilitar i socialitzar recursos existents que poden donar cobertura a les necessitats
detectades. Realitzant un recull de recursos identificats per part de les diferents iniciatives
tèxtils, plataformes, clústers, escoles de formació, Barcelona Activa i el Comissionat d’Economia
Cooperativa, Social, Solidària i Consum.
• Fomentar possibles vies d’intercooperació entre les iniciatives. Es treballarà per la identificació
participada amb les iniciatives sobre possibles sinergies i complementarietats entre elles, escoles
de formació, plataformes i clústers, per promoure la construcció de mercat social així com a donar
resposta a les necessitats del sector.
• Fomentar un espai de treball grupal entre les iniciatives i projectes d’emprenedoria i facilitant
la seva participació en l’anàlisi del sector i treballant col·lectivament la detecció de necessitats
i possibles sinergies i complementarietats.
A continuació, es presenta, doncs, l’exploració del sector tèxtil amb una mirada d’ESS. Primerament,
s’exposen la metodologia utilitzada i les fases de l’estudi, així com la informació sobre la mostra que
hi ha participat. En segon lloc, es presenta la radiografia del sector des d’una perspectiva d’ESS,
tot analitzant aspectes relatius a la sostenibilitat econòmica, social, ambiental i personal de les
iniciatives que conformen la mostra;però també als recursos formatius en tèxtil vinculat a l’ESS
existents al territori i a les necessitats formatives de les iniciatives. La radiografia finalitza amb una
diagnosi del sector i una proposta de línies d’acció. En tercer lloc, i en clau de context, s’exposen
dades relatives al sector tèxtil globalitzat:l’estat del sector i una retrospectiva i les principals dades
econòmiques a Catalunya. Finalment, es presenten les conclusions de l’exploració i els annexos.

02.1. FONTS I FASES DE L’ESTUDI
L’exploració s’ha realitzat atenent a tres fases de treball entrellaçades en el temps. A continuació,
es descriuen les diferents fases i les fonts emprades.
Primerament, per tal de contextualitzar el sector tèxtil a la ciutat de Barcelona, s’ha realitzat
una breu recerca de fonts primàries amb informació sobre diagnòstics i informes sobre l’anàlisi
econòmica del sector tèxtil a Catalunya i, específicament, a Barcelona. S’han tingut en compte les
dades socioeconòmiques de fonts oficials del Sistema d’Informació Socioeconòmica Local (HERMES),
de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i de l’Observatori del Treball i Model Productiu.
En aquesta primera fase, s’ha recollit informació sobre els següents aspectes: el funcionament,
processos i fases de producció, materials, volums de producció, distribució, venda (elements clau
de viabilitat, escalabilitat, territorialitat del sector, etc.); característiques de les empreses i projectes
d’autoocupació a Barcelona; grau d’organització dels clústers, associacions sectorials existents
i dinàmiques; tipologia de contractació dels i de les treballadores del tèxtil a Barcelona; nivells
d’ocupació i evolució, qualitat de l’ocupació per fases en la cadena de producció; anàlisi sobre les
competències tècniques demandades als i les professionals; oferta formativa del sector (formació
reglada, no reglada i comunitària).
En segon lloc, s’ha dut a terme un treball d’exploració de base de dades d’iniciatives tèxtils a
Catalunya amb criteris d’ESS a partir de les següents fonts:
• Directori d’iniciatives de Pam a Pam (www.pamapam.org).
• Directori d’iniciatives tèxtils participants als programes de formació i assessorament
per l’emprenedoria, base de dades facilitada per Barcelona Activa.
• Iniciatives tèxtils sòcies de l’Associació Moda Sostenible de Barcelona.
• Iniciatives tèxtils membres de Cooperatèxtil.
• Iniciatives participants al projecte d’Energies Comunitàries de Barcelona.
• Cooperatives tèxtils federades a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.
En tercer lloc, s’ha distribuït una enquesta a les bases de dades de les fonts esmentades.
59 iniciatives han respost l’enquesta (15% d’índex de resposta, enviament a 400 iniciatives tèxtils)
de les quals 45 han estat seleccionades per a la mostra, doncs responen a criteris d’ESS o són petites
empreses de la indústria (teixidura, tall, estampació…) proveïdores de serveis a iniciatives de l’ESS
del territori.
Paral·lelament, s’han realitzat entrevistes i trobades grupals amb casos representatius i referents
d’iniciatives tèxtils de l’ESS i escoles i centres de formació tèxtil. L’objectiu d’aquestes entrevistes i
trobades ha estat aprofundir en les necessitats, bones pràctiques i reptes de les iniciatives del sector,
així com detectar possibles sinergies i complementarietats. S’han realitzat un total de 22 entrevistes
(12 entrevistes en profunditat i 10 entrevistes amb metodologia Pam a Pam) i tres trobades grupals on
han participat 25 iniciatives.
02. Metodologia

Barcelona 20188
02.2. MOSTRA DE PARTICIPANTS

Amb tot plegat —a partir de les participants a l’enquesta, les entrevistes i les trobades—, s’ha
conformat una mostra de 53 iniciatives que ha permès analitzar el sector tèxtil amb Mirada d’ESS:
radiografiar-ne les principals característiques, punts forts, necessitats i reptes fonamentals;
identificar pràctiques transformadores i visionar possibles vies en foment de la intercooperació.
És necessari puntualitzar tres consideracions sobre la mostra: en primer terme, aquesta recull
iniciatives de l’àmbit de la producció i la distribució: filatura, teixidura, confecció, acabats, disseny,
logística, distribució i comunicació/sensibilització. Els centres i escoles de formació no han estat
inclosos a la mostra; la seva participació en les entrevistes i als grups de treball ha servit per a
elaborar l’apartat “Recursos formatius del tèxtil en ESS i necessitats ocupacionals”. En segon terme,
cal tenir en compte que diverses de les iniciatives van participar en més d’una metodologia d’anàlisi,
és a dir, l’enquesta, l’entrevista i els grups de treball grupal. Per últim, cal remarcar que les iniciatives
que configuren la mostra són iniciatives de Barcelona que realitzen pràctiques pròpies de l’ESS o
són petites empreses de la indústria (teixidura, tall, estampació…) catalana proveïdores de serveis a
iniciatives de l’ESS del territori.
Llistat de les iniciatives:
• Cooperativa Fasolà
• Nunua de l’Associació Maresmon
• Ethical Time
• Usar y Reusar
• Càritas Economia Solidària Empresa
d’Inserció
• Amalia Márquez BCN
• Monica Noguero Edició limitada
• Art And Seam, papefrita
• De tela
• Cotó Roig
• Perifèrica 9b
• Del Través
• Associacio pinkmama
• DuetDuet, sitio™
• Miu Sutin
• Malahierba
• RAQUEL SEDA ESTUIO DISEÑO TEXTIL
• CET Estel Tàpia S.R.L.
• MOethika
• GREENLIFESTYLE, Corte textil industrial
• SEllART
• Ipunt Knit 2000
• Fisbert Lare
• Estampa tu Tela
• 180textil
• Moda22 (taller de tall)
• INSIEME SUMA
• Salta empresa de inserción
• Velvet BCN
• Solidança/Roba Amiga
• ORGANIC COTTON COLOURS
• The Goood Shop
• GERZI
• Cooperativa Mujeres Pa’lante
• Marcelinus
• Klem Reciclatge
• Asociación Cultural La Quinta Pata –
Empendeduria textil para mujeres
• Tex4future
• Teixidors / FUPAR
• SÜLEZ
• Mary Sellart
• Fundació Roure
• Diomcoop
• Backtoeco
• La Ciutat Invisible
• Associació Moda Sostenible
• Top Manta
• Upcycling Barcelona
• Vida Sana
• Impulsem Coop
MOSTRA:53 INICIATIVES

A continuació, es presenta la radiografia del sector tèxtil des d’una mirada d’ESS a partir de l’anàlisi
de dades recollides a l’enquesta, les entrevistes en profunditat i les trobades grupals. S’exposen els
subsectors de la indústria, l’anàlisi territorial, la forma jurídica de les iniciatives i un estudi sobre la
sostenibilitat d’aquestes: en l’àmbit ambiental, social i econòmic i personal.
Una de les primeres cooperatives de producció a Catalunya va néixer precisament per l’empenta de
les treballadores del sector tèxtil a Barcelona, el 1865 i inspirada en el model de Rochdale: la fàbrica
de teixits La Propagadora del Trabajo, al barri de Gràcia. Prèviament, s’havien dut a terme temptatives
com l’Associació Mútua de Teixidors a Mà, una de les primeres protocooperatives a Catalunya i la
Compañía Fabril de Tejidos, destinada a donar feina als teixidors en atur al Raval. I així, al llarg del segle
xix i especialment durant la Segona República, van anar brotant iniciatives que contribuïren a arrelar el
coneixement i cultura de l’ofici tèxtil al territori, que s’entrellaçava amb la cultura cooperativa.
Si bé en l’actualitat, la indústria tèxtil gairebé ha desaparegut a la ciutat, existeixen iniciatives
que, en el marc de la realitat dinàmica de l’ESS, experimenten i construeixen noves pràctiques
socioeconòmiques, mantenint viva la història del tèxtil a la ciutat, però també transformant-ne
l’activitat amb el nou context i necessitats.
L’ESS és el “conjunt d’iniciatives socioeconòmiques de tota mena, formals o informals, individuals o
col·lectives, que prioritzen la satisfacció de les necessitats dels seus membres i/o d’altres persones
per sobre del lucre; quan són col·lectives, la propietat també ho és i la gestió és democràtica; actuen
orientades per valors com l’equitat, la solidaritat, la sostenibilitat, la participació, la inclusió i el
compromís amb la comunitat, i són independents respecte als poders públics”1
. És des de la mirada
de l’ESS que s’ha realitzat aquesta fase de l’estudi. La idea darrera de l’ESS és promocionar una
transformació socioeconòmica proposant un model econòmic anticapitalista, concretament, posant
l’activitat econòmica al servei de les necessitats de la societat i de les persones que la integren i no
a la inversa. En aquest sentit, s’ha de contemplar una triple sostenibilitat de l’activitat:
• Sostenibilitat ambiental. En primer lloc, s’ha de comprendre que l’activitat econòmica es
desenvolupa en un planeta amb una capacitat limitada de recursos sense els quals és impossible
la vida. Per això, les entitats d’ESS han de vetllar per minimitzar la seva petjada ecològica i
treballar per garantir la sostenibilitat ambiental de la seva iniciativa.
• Sostenibilitat social. En segon lloc, donat que l’activitat econòmica té lloc dins de la societat
i es beneficia de les estructures (i infraestructures) d’aquesta, ha d’establir un vincle de
corresponsabilitat social i jugar un paper proactiu en la pal·liació de les desigualtats presents en
aquesta. Aquesta relació amb l’entorn social també implica canviar les lògiques de competència del
mercat capitalista i patriarcal per les d’intercooperació, amb l’objectiu de generar un mercat social.
03. Una mirada des de l’ESS, radiografia
del sector tèxtil a Barcelona
1 Objectiu:mercat social.Jordi Garcia. Nexe 9, Fundació Ventosa i Roig. Barcelona (2002).

Barcelona 201810
• Sostenibilitat econòmica i personal. Finalment, sota una mirada feminista de l’economia, aquesta
ha de vetllar per posar la vida en el centre i permetre que l’activitat econòmica d’una entitat doni
resposta a les necessitats de les persones que la integren. Això demana apoderar-les i construir
relacions horitzontals entre totes elles, vetllar pel seu benestar personal i revaloritzar les tasques
reproductives i de cures.
L’ESS, a més, es desplega en dos vessants: aquella socioempresarial, que engloba iniciatives i
pràctiques professionalitzadores que funcionen sota lògiques de gestió democràtica i propietat
col·lectiva; i la vessant comunitària, amb projectes marcats per un alt grau de participació i
arrelament territorial, que parteixen de l’autoorganització com a fórmula per resoldre necessitats
i normalment duen a terme una activitat menys monetaritzada.“El Mercat Social es basa en la
potenciació dels intercanvis i flux econòmics en les diferents esferes del cicle econòmic —producció,
finançament, comercialització i consum—. Per tant, es refereix a aquesta xarxa d’organitzacions
i persones que, tot i operar en el mercat de béns i serveis, de treball o financer, ho fan a partir de
principis, valors i criteris de funcionament no purament capitalistes”2
. Així doncs, el moviment de
l’ESS no s’acota a determinades formes jurídiques, sinó que s’hi inclouen totes aquelles iniciatives
que comparteixen els principis i pràctiques anomenats anteriorment.
03.1. DAFO
Amb tot plegat —a partir de les participants a l’enquesta, les entrevistes i les trobades—, s’ha
conformat una mostra de 53 iniciatives que ha permès analitzar el sector tèxtil amb Mirada d’ESS:
radiografiar-ne les principals característiques, punts forts, necessitats i reptes fonamentals;
identificar pràctiques transformadores i visionar possibles vies en foment de la intercooperació.
Debilitats:
• La difícil sostenibilitat econòmica de les iniciatives, a causa de les reduïdes possibilitats d’accés
a finançament i la gran competència del mercat, marcada pels preus del fast fashion. Aquesta
situació limita fortament la capacitat d’explorar vies per invertir en noves tecnologies o accedir
a nous clients, com per exemple ho són les fires i la venda online, doncs sovint impliquen la
contractació de personal extra que les iniciatives no poden assumir. En el cas de les petites, però
nombroses, iniciatives de confecció, la dificultat per accedir a finançament que els permeti invertir
en un espai de costura, comprar materials bàsics o maquinària, en dificulta la professionalització i
l’entrada al mercat laboral.
• La pèrdua de coneixement, sabers tradicionals i personal qualificat, a causa de la desaparició
de bona part de les fàbriques a Catalunya en els darrers anys. Al seu temps, les deslocalitzacions
dificulten garantir la traçabilitat dels teixits. Les indústries que han sobreviscut a les
deslocalitzacions es troben en una situació de desgast i orienten els seus esforços a donar
resposta a les comandes de les grans marques (Inditex, Mango, etc.).
• La dificultat d’accés als canals de distribució, tant als tradicionals, a causa de l’elevat cost
del lloguer a la ciutat de Barcelona i a la premissa de col·locació a dipòsit de moltes botigues
multimarca, com als nous canals, pel cost d’inversió per implementar i mantenir la venda online.
2 Objectiu:mercat social.Jordi Garcia. Nexe 9, Fundació Ventosa i Roig. Barcelona (2002).

• L’elevat grau d’atomització del sector i la manca de cooperació entre les iniciatives, dificulta la
intercooperació horitzontal i vertical i l’articulació d’estratègies de comunicació sobre el valor
afegit del tèxtil sostenible.
• Les necessitats formatives de les persones del sector en gestió d’empreses en el tèxtil,
especialment en finançament i màrqueting, així com en formació especialitzada en tèxtil
sostenible (ús de fibres naturals, reciclatge, upcycling, etc.) i processos productius (bàsicament
acabats). Però també l’escassa articulació entre les escoles i centres de formació i les iniciatives
d’ESS del sector, pel que fa, per exemple, a la realització de pràctiques formatives, a la incorporació
de nou professorat, cessió d’espais, accés a materials, etc.
• La baixa visibilitat de les iniciatives del sector entre les persones consumidores, a causa de
la competència a escala internacional i a la manca de cultura d’un consum responsable de tèxtil
en la societat barcelonina, dificulta les vendes locals i provoca que les iniciatives, sovint, s’orientin
a internacionalitzar les vendes.
• Les dificultats per produir amb teixit ecològic, per les dificultats per accedir als teixits i a la manca
de projectes agroecològics que produeixin fibres naturals a Catalunya.
• El lliure mercat, la liberalització les rebaixes i l’aplicació de polítiques promocionals generen una
gran competència al petit comerç ja que afavoreixen la deslocalització de la producció l’oferta de
descomptes permanents i promocions comercials.
Fortaleses:
• L’existència d’una cultura i vocació tèxtil al territori, estesa i especialitzada (des de la indústria
del gènere de punt al Maresme fins a l’especialització llanera de Sabadell i Terrassa) que ha resistit
a les deslocalitzacions.
• La proliferació de nous projectes associats a l’emprenedoria en el tèxtil a Barcelona (costura,
disseny, artesania tèxtil, comercialització…) que implica l’existència d’una diversitat de projectes
i productes, creativitat i motivació; terreny fèrtil per a la creació de sinergies.
• L’existència de directoris web que fan visibles les iniciatives del sector tèxtil que tenen criteris
i valors d’ESS. Això permet, d’una banda, oferir alternatives a totes aquelles persones que volen
fer un consum responsable  i de l’altra, connectar les iniciatives amb consumidores i proveïdores
conscients i responsables . És el cas de Pam a Pam, el mapa col·laboratiu de l’ESS a Catalunya
impulsat per SETEM i la XES, que entre altres sectors, recull les iniciatives del tèxtil. També hi
ha el directori de l’Associació Moda Sostenible i, en aquests moments, s’estan creant dues noves
plataformes amb l’objectiu de recollir iniciatives de tèxtil a la ciutat basades en el compliment
de criteris. Són projectes d’Ethical Time i Planeta Moda.
• El manteniment de tota la cadena productiva del sector tèxtil català, des dels filats i l’elaboració
de teixits, fins a la confecció i importants serveis industrials com el disseny, logística, la distribució
i la venda. Tot i la crisi del sector i les deslocalitzacions, es compta encara amb una indústria
resilient que permet realitzar tota la cadena de producció a Catalunya, i d’aquesta manera,
reduir l’impacte ambiental de l’activitat, assegurar la traçabilitat dels productes i enfortir el teixit
econòmic local.

Barcelona 201812
• El valor afegit dels productes: l’aposta per peces duradores i de qualitat, socialment i
ambientalment sostenibles. L’evolució del comerç exterior i la competència dels mercats
emergents fa que sigui imprescindible identificar i comunicar els trets diferencials del sector
per garantir la pervivència de les iniciatives en l’entorn.
• La presència de centres de formació especialitzada i investigació en tèxtil a Catalunya facilita la
capacitat del sector per donar resposta a les noves necessitats, des de la formació i la innovació.
Tanmateix, perquè així sigui, és essencial augmentar i consolidar els fluxos de comunicació i
intercanvi entre els centres de formació i investigació i les iniciatives del tèxtil de l’ESS.
• Experiències d’intercooperació, com les ja citades, així com de trobada del sector, com la Desfilada
de Moda Sostenible a la Fira d’Economia Solidària o els grups de treball realitzats per a aquest
estudi, són un pas previ que facilita que es puguin articular noves experiències en un futur,
augmentant-ne l’escala i el seu impacte transformador.
Amenaces:
• La globalització del sector i la deslocalització a escala mundial amb la liberalització dels
intercanvis tèxtils internacionals implica haver de competir en el mercat amb països que disposen
d’avantatges comparatius pel que fa als costos de producció. Així mateix, l’abast de la cultura
del fast fashion entre les persones consumidores, provoca que trobin una barrera en el preu per
plantejar-se la compra d’altres productes tèxtils.
• La interrelació del sector tèxtil amb altres sectors, com l’agrícola o el químic, provoca que la crisi
en un sector pugui influenciar la situació de l’altre.
• El risc d’apropiació per part del sistema capitalista dels discursos contra hegemònics i de
conceptes com sostenibilitat, orgànic i ecològic, upcycling, economia circular, transparència o
traçabilitat per a adaptar-los als seus interessos. Per tal de no ser absorbida pel sistema dominant,
és fonamental que l’ESS vagi lligada a una consciència transformadora anticapitalista.
• La dificultat per renovar el personal treballador a la indústria tèxtil catalana (filatura, teixidura
i acabats) que ha resistit a les deslocalitzacions, així com per reobrir les indústries tèxtils del
territori que van haver d’abaixar les persianes fa uns anys, a causa dels elevats costos que suposa
(inversió en maquinària, adaptació a normatives, etc.).
• Precarietat laboral generalitzada deguda a la crisi.
• L’estigmatització de la roba de segona mà per part de la societat barcelonina, que fa que
l’accés a aquestes peces a través de l’intercanvi o la compra encara no sigui una opció real per
a moltes persones. Apostes com les que estan duent a terme empreses d’inserció sociolaboral
com Formació i Treball per renovar l’estètica de les botigues de segona mà, són algunes de les
estratègies que s’estan realitzant per revertir aquesta situació.
• El risc que els productes de l’ESS esdevinguin una opció de consum amb un component elitista.
Per evitar-ho, cal que aquests impregnin el conjunt de la societat per esdevenir una alternativa
econòmica real.

• Els processos de formació i aprenentatge en confecció són llargs:A Barcelona estan sorgint una
quantitat important de nous grups de costura que sorgeixen de processos de formació i tenen
vocació professionalitzadora. Aquest fet és molt positiu, ja que permet regenerar el subsector de
la confecció a la ciutat, tot i que cal tenir en compte que el temps perquè aquests grups puguin
confeccionar peces en alta qualitat prendrà uns anys.
Oportunitats:
• Noves experiències obren camí cap a la producció de fibres naturals al territori, fet que facilitaria
el contacte directe amb les persones agricultores i passos per garantir la comercialització justa i
la traçabilitat, la reducció de la petjada ecològica de l’activitat i el suport a les economies locals.
En són dos exemples, la investigació duta a terme per la Universitat Politècnica de Catalunya
a Terrassa (INTEXTER) sobre l’obtenció del cànem per a substrats tèxtils i l’existència de noves
experiències de producció ecològica i producció integrada de cotó a Andalusia, per part de petits
productors.
• L’auge de l’economia circular. L’interès per l’economia circular, tant pel que fa a l’activitat
econòmica de les iniciatives, espais de debat i anàlisi del sector, com per part de les institucions
europees i catalanes, pot fer de pal de paller per conscienciar la ciutadania sobre l’impacte social
i ambiental de la reutilització i reciclatge de roba3
.
• Facilitats per a l’articulació de processos d’intercooperació sectorial sobre els quals erigir mercat
social a escala local, com ho és l’existència d’espais d’articulació del moviment de l’ESS, com la
Xarxa d’Economia Solidària (XES). En aquest sentit, cal subratllar també l’existència d’experiències
en altres sectors que poden ser inspiradores per a una futura articulació del tèxtil, com la XAREC,
xarxa que agrupa diferents projectes de la restauració i turisme responsable de Catalunya sota
la fórmula de la cooperativa de serveis, amb l’objectiu de fer-se visible i estendre’s al territori com
a alternativa enfront del model imperant del turisme i l’hostaleria.
• Suport institucional a l’ESS com a motor de transformació socioeconòmica. L’aposta de
l’Ajuntament de Barcelona a través del Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local
i Consum, i Barcelona Activa, en el marc del Pla d’Impuls de l’ESS 2016-2019, per fomentar i enfortir
les iniciatives econòmiques de l’àmbit de l’ESS de la ciutat a través de diverses línies de treball
(acompanyament i formació, l’impuls de projectes, foment de la contractació pública socialment
i ambientalment responsable). Cal destacar l’elaboració de la Guia de contractació pública social
de l’Ajuntament de Barcelona, que inclou requisits per potenciar l’ESS en els concursos públics.
Així mateix, a Catalunya, s’ha apostat per la creació dels Ateneus Cooperatius de la Direcció General
d’Economia Social,Tercer Sector i Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, mitjançant els quals
s’acompanya la creació de noves cooperatives i empreses socials i s’assessora les existents.
• Els Objectius de Desenvolupament Sostenible prioritzen el foment de la sostenibilitat ambiental,
a través de l’acció pel clima o la producció i consum responsable.
3 L’Unió Europea aspira a desplegar un marc normatiu adequat per al desenvolupament de l’economia circular en
el mercat únic. El 2015 la Comissió Europea, a través del document Tancar el cercle:un pla d’acció de la UE per
a la Economia Circular, va establir un conjunt de propostes per a donar-hi suport. A Catalunya, la Generalitat ha
dissenyat una estratègia d’Impuls a l’economia verda i circular (l’ECAT2020 i la RIS3CAT).

Barcelona 201814
03.2. ANÀLISI DE DADES RECOLLIDES
Tot seguit, es presenta una mirada sobre les característiques principals de les iniciatives del sector
tèxtil a Barcelona que incorporen criteris i valors de l’ESS a partir de la mostra treballada. El resultat
no pretén ser una fotografia estàtica del sector, sinó més aviat la traça d’un moviment viu, com el de
l’ESS, però també en el marc d’un sector tèxtil globalitzat que canvia a velocitat trepidant. Per tant,
aquesta mirada en vol recollir la complexitat i heterogeneïtat, però també els trets comuns i punts
de trobada.
Mapa de subsectors
Tot i la gran competència del sector, la indústria catalana del tèxtil segueix mantenint tota la cadena
productiva, des dels filats a la confecció i acabats, a més de la creixent importància dels serveis
industrials com el disseny, la logística o la distribució, tan a l’engròs com al detall. Tanmateix, pel
que fa a les iniciatives d’ESS, el grau de participació o especialització en els diferents processos o
subsectors és molt desigual:
Les dades extretes de l’enquesta ens permeten aprofundir en aquesta anàlisi. En primer lloc, els
processos de disseny i comercialització segueixen sent aquells en què participen un major nombre
d’iniciatives. També trobem força ocupació en la fase de producció del producte on destaca la
confecció, patronatge i tall (42,37%, 38,98% i 35,59% respectivament). És important remarcar que la
indústria tèxtil o de capçalera, on s’inclou la filatura (6,78%) i la teixidura (16,95%), són els subsectors
amb menys representació, coincidint amb la gran dificultat identificada per realitzar tèxtil de
capçalera al territori.
Participació en les fases de la cadena
Disseny de la peça: 32 Tint: 5
Disseny gràfic: 13 Estampació i serigrafia: 12
Filatura: 4 Altres acabats (bordats, cremalleres, etc.): 15
Teixidura: 8 Comercialització i venda: 29
Patronatge: 23 Comunicació i sensibilització: 18
Tall: 21 Reciclatge: 18
Confecció: 25
Gràfic 1. Ocupació en les subfases de la cadena (disseny, producció i comercialització)
Fase de disseny Fase de producció Fase de vendes
Disseny
delapeça
Disseny
gràfic
Estampació
iserigrafia
Màrqueting/
publicitat
Filatura
60%
40%
20%
50%
30%
10%
0%
Teixidura
Tall
Tint
Acabats
Venda
Confecció
Patronatge
54,24%
22,03%
6,78%
16,95%
49,15%
38,98%
42,37%
20,34%
30,51%
25,42%
8,47%
35,59%

En segon lloc, la majoria d’iniciatives es caracteritzen per treballar de manera complementària
les diferents subfases de la indústria tèxtil. D’aquesta manera, quasi la meitat de les iniciatives
(20 iniciatives, 33,90%) realitzen les tres fases de la cadena, 15 iniciatives executen dues fases
(25,42%) i 10 iniciatives realitzen només una fase (16,95%). Per tant, es pot afirmar que la majoria
de les iniciatives participants es caracteritzen per realitzar dues o les tres fases de la cadena de
producció (disseny, producció i distribució), el qual implica versatilitat de les persones treballadores
i un major control de la cadena valor, però també manca d’especialització.
Tot seguit, s’aprofundirà en cadascun dels subsectors de la indústria, per tal d’aportar alguns
comentaris.
Obtenció de les matèries primeres
L’obtenció de fibres naturals i la producció de fibres químiques, que posteriorment, es poden o no
barrejar amb fibres naturals, encapçalen la cadena productiva del tèxtil. Aquestes fibres poden ser
sintètiques, en cas de derivar del petroli, o artificials, si deriven de la cel·lulosa. Les fibres majoritàries
són les sintètiques i les més importants són: el polièster —el més utilitzat mundialment—, la
poliamida (niló), l’acrílica i les poliolefines.
Cap de les iniciatives de la mostra es dediquen a la fabricació de fibres químiques. Pel que fa a
l’obtenció de fibres naturals, d’una banda, si bé tampoc n’hi ha cap que se’n dediqui directament,
n’hi ha dues que treballen directament amb proveïdors estatals i internacionals que desenvolupen
projectes per garantir la comercialització justa d’aquestes. D’altra banda, actualment s’està duent a
terme una investigació per part de la Universitat Politècnica de Catalunya a Terrassa (INTEXTER) sobre
l’obtenció i aplicabilitat del cànem com a fibra tèxtil.
Indústria de capçalera:filatura, teixidura i acabats
La filatura inclou les activitats dedicades a transformar les fibres tèxtils en filats. Segons el tipus de
fibra, es pot diferenciar entre la filatura de tipus cotonera de la filatura tipus llaner, tot i que hi ha que
barregen les fibres amb altres d’origen químic. La filatura és una activitat molt intensiva en capital i
exigeix una elevada utilització de les seves instal·lacions per tal de tenir rendibilitat.
El tissatge inclou les operacions d’elaboració de teixits a partir dels fils i filats mitjançant un teler.
També s’inclou els teixits fets amb la tecnologia del gènere de punt basada en l’enllaçament d’un filat
amb si mateix o per un conjunt de fils. La tipologia de productes és molt divers i s’ordenen segons els
usos finals. El més important és per a vestuari, després per la decoració i la llar i, finalment d’usos
tècnics i industrials. La competitivitat dels teixidors està en la capacitat d’oferir una oferta variada
i a curt termini per poder competir amb l’oferta internacional.
Les iniciatives de filatura i teixidura a la ciutat de Barcelona són gairebé inexistents. Per aquest
motiu, s’han inclòs a la mostra iniciatives de fora de la ciutat que realitzen aquestes activitats i que
són proveïdores d’iniciatives de la ciutat. És el cas de Cotó Roig (Manresa) i Organic Cotton Colours
(Santa Cristina d’Aro): iniciatives que compren les fibres naturals —a Andalusia en el cas de Cotó Roig
i Brasil i Turquia en el cas de Organic Cotton Colours—, les filen i teixeixen a proveïdors de Catalunya,
i n’asseguren la traçabilitat. Pel que fa a la teixidura, a més de les dues anteriors, han participat
Teixidors (Terrassa) dedicada a la teixidura de llana, lli, caixmir, seda, yak i bambú; Marcelinus (Olot)
dedicada a la teixidura de llana i Monica Noguero (Barcelona), un petit taller de producció de punt,
amb màquines tricotoses manuals.
El subsector dels acabats realitza la seva activitat sobre productes tèxtils prèviament elaborats,
sigui sobre filats, teixits o peces confeccionades, per tal de millorar la seva qualitat, color, etc.

Barcelona 201816
Són processos com el tintat, l’estampació, el planxat, el blanqueig o els acabaments químics. És
un subsector que principalment treballa en règim de subcontractació, és a dir, que són processos
molt específics i, normalment, no realitzen la producció i comercialització dels seus productes, tot
i que hi ha exemples d’iniciatives que realitzen tots els processos de la cadena productiva. Entre
les iniciatives de la mostra que realitzen acabats es troben algunes dedicades exclusivament a
una tipologia d’acabat i procés productiu, com és el cas de la iniciativa Estampa tu tela, dedicada
a l’estampació digital; i altres que realitzen de manera complementària diferents processos com el
tintat, l’estampació i la serigrafia, com és el cas de Fasola SCCL, la Cooperativa Mujeres Pa’lante o
Perifèrica 9Barris.
Disseny
El disseny és una de les activitats que més realitzen les iniciatives i que s’acostuma a combinar
amb altres subfases de la cadena, com el tall i la confecció o la venda directa. És una activitat
realitzada pel 60% de les iniciatives de la mostra. Alguns exemples són: La Ciutat Invisible i Moethika
a Barcelona, Art and Seams a Sabadell o Nunua a Manlleu. També hi ha iniciatives que realitzen el
disseny gràfic de la peça, com Miu Sutin o Duet Duet a Barcelona.
Confecció
El 47% de les iniciatives d’ESS que han participat en l’exploració es dediquen, entre altres, a la
confecció, una activitat molt arrelada al territori. Cal tenir en compte que la confecció és una activitat
que destaca principalment entre els projectes d’inserció sociolaboral, ja que tots els projectes
d’inserció sociolaboral participants en l’exploració (el 16%) es dediquen al tall manual i la costura.
Tot i que hi ha força diversitat en el tipus de producte tèxtil que es produeix, els principals són, amb
una gran majoria, roba bàsica de Dona-Home (59%), seguida de complements i accessoris de vestir
(34%) i roba infantil-nadó (32%). Destaca també la producció de tèxtil per la llar i decoració (18%)
i la producció d’uniformes i vestuari de treball (16%). Hi ha tendència complementar el mercat
Dona-Home amb roba Infantil-nadó i complements i accessoris. Només hi ha dues iniciatives que
produeixen tots els productes esmenats.
Gràfic 2. Tipus de producte
Infantil-nadó
Dona-Home
Altacostura
Interior
Tèxtilperalsector
Sanitari
Llaridecoració
60%
40%
20%
50%
30%
10%
0%
Uniformes
Robacorporativa
Pellimarroquineria
Bany
Ústècnicoindustrial
Tèxtilperalsectorde
l’automòbil
Complementsi
accessorisvestir
Robaesportiva
16%
18%
14%
11%
34%
0% 0%
32%
2%
59%
9% 5% 5% 7%

Cal destacar el sorgiment d’un col·lectiu d’una vintena d’iniciatives de costura que s’emmarquen en
les economies comunitàries de la ciutat. Es tracta de grups, majoritàriament de dones, que fan de la
costura una activitat comunitària i que darrerament s’estan trobant amb l’objectiu de crear un espai
d’intercanvi i una xarxa de suport mutu4
. D’aquestes experiències, hi ha un grup important que està
treballant per professionalitzar l’activitat i que pugui esdevenir una font d’autoocupació: és el cas,
entre altres, de Kleim Reciclatge o La Quinta Pata. Projectes que destaquen per un fort arrelament
territorial als barris i un important grau d’autogestió.
Comercialització
Pel que fa a la comercialització i venda dels productes, és una de les fases que realitzem amb
major mesura les iniciatives, representada pel 78% de la mostra. La venda pot ser dirigida cap a
intermediaris o al consumidor final. Es realitza de forma directa majoritàriament en fires, mercats o
botigues pròpies, o a través de la venda online. S’han identificat casos representatius de les diverses
tipologies de comercialització: és el cas de GreenLifeStyle, un establiment tradicional de venda
multimarca;Velvet BCN que té un establiment multimarca però que també realitza venda online;
i The Goood Shop que és exclusivament una plataforma multimarca de venda online.
Reciclatge o reutilització
Hi ha un auge d’iniciatives que es dediquen al reciclatge i reutilització de teixits i roba i representen
el 40% de la mostra. Entre elles, ens trobem amb iniciatives d’inserció sociolaboral que es dediquen
principalment al reciclatge, reutilització i gestió de residus, com és el cas de Solidança, i altres que es
dediquen principalment a l’upcycling, és a dir, utilitzar teixits i peces de roba en desús per crear nous
productes de venda. Aquest és el cas de Back to Eco o Upcycling Barcelona.
Mapa territorial
Gairebé la totalitat d’iniciatives de la mostra —el 66%— realitzen la seva activitat a la ciutat de
Barcelona o a la comarca del Barcelonès. No obstant això, durant l’anàlisi del sector tèxtil ens vàrem
adonar que no es pot entendre des d’una mirada exclusiva de ciutat, ja que, per tal que el sector sigui
sostenible, necessita les iniciatives que es dediquen a la indústria de capçalera (filatura, teixidura
i acabats), la seva majoria localitzades a altres comarques. Per aquest motiu, a la mostra es varen
incloure divuit iniciatives que realitzen, en la seva majoria, aquesta activitat fóra del territori i que són
proveïdores d’altres projectes de confecció i comercialització a Barcelona.
Aquests han estat: cinc iniciatives dedicades a l’estampació, patronatge, tall i disseny localitzades
al Maresme que representen el 9% de la mostra; quatre iniciatives que es dediquen a la teixidura,
filatura, patronatge, estampació i tall localitzades al Vallès Occidental que representen el 8%
de la mostra. Entre elles destaquem la iniciativa anomenada Teixidors, a Terrassa, dedicada a la
teixidura de llana, lli, caixmir, seda, yak i bambú. Dues iniciatives dedicades a la teixidura i filatura
localitzades a l’Anoia que representen el 4% de la mostra; dues iniciatives dedicades al disseny,
tall i patronatge localitzades al Vallès Oriental que representen el 4% de la mostra; i cinc iniciatives
localitzades a les comarques d’Osona, el Garraf, Pla de l’Estany, Bages i el Baix Empordà. Entre
elles destacar la iniciativa Marcelinus a Olot, dedicada a la teixidura de llana i Cotó Roig a Manresa
i OrganicCottonColours a Santa Cristina d’Aro, iniciatives que compren les fibres naturals les filen i
teixeixen a proveïdors de Catalunya, i n’asseguren la traçabilitat.
4 Es pot trobar més informació al web d’Energies Comunitàries:https://energiescomunitaries.barcelona/ca/trobada-de-
dones-cosidores. Pots consultar la relatoria e l’activitat aquí:https://energiescomunitaries.barcelona/sites/default/
files/relatoria-cosint-oportunitats.pdf

Barcelona 201818
Tot i que la mostra d’iniciatives d’ESS estigui concentrada a Barcelona, a nivell global l’activitat tèxtil
a Catalunya la trobem concentrada en vuit comarques on s’aplega el 82% de l’ocupació total. El nucli
central format pel Vallès (Occidental i Oriental) agrupa una quarta part de l’ocupació. A continuació
el Maresme (19% de l’ocupació) especialitzat en articles de vestuari, tant de punt com de confecció.
El Barcelonès, amb un 16% de l’ocupació, on trobem nuclis fabrils de confecció a les poblacions
al voltant de la capital. Les comarques centrals (l’Anoia, el Bages i Osona) representen encara una
proporció important de l’ocupació, propera al 12%5
.
Forma jurídica
Existeix una diversitat en les formes jurídiques de les iniciatives de la mostra. Predomina el treball
autònom (13 iniciatives), seguit de les associacions (9), les cooperatives de treball (6) i les iniciatives
que no tenen una forma jurídica (6).
5 Informe anual sobre la indústria a Catalunya 2016. Anàlisi sectorial Tèxtil i confecció.
Generalitat de Catalunya. Departament d’Empresa i Coneixement.
Iniciatives de la mostra per territori
Comarca Xifres absolutes Xifres percentuals
Barcelonès 35 66%
Osona 1 2%
Maresme 5 9%
Anoia 2 4%
Vallès Occidental 4 8%
Garraf 1 2%
Pla de l’estany 1 2%
Vallès Oriental 2 4%
Bages 1 2%
Baix Empordà 1 2%
Iniciatives de la mostra per forma jurídica
Forma jurídica Xifres absolutes
Treballador autònom 13
Associació 9
Cooperativa de treball 6
Sense forma jurídica 6
Societat Civil Particular 5
Fundació 4
Societat Limitada Lavoral 4
Societat de Responsabilitat Limitada 3
Societat Mercantil 1
Societat Anònima Laboral 1
Societat Anònima 1
Total 53

Dades d’ocupació
La majoria de les empreses són de petites dimensions i d’origen i gestió familiar. Com s’ha recollit a
l’enquesta, el 76% de les empreses registrades tenen una plantilla d’entre 1 i 4 persones i només el
24% tenen plantilles superiors a 5 persones contractades. Les empreses d’inserció sociolaboral són
les úniques que compten amb una plantilla més àmplia, entre 25 i 50 treballadores en jornada completa.
Cal tenir en compte, però, que algunes d’elles, com Salta o Impulsem Coop, són empreses que treballen
en diversos sectors de l’economia i que les dades que han aportat són les globals de l’empresa.
La competència creixent a la qual s’enfronta la indústria tèxtil i de la confecció catalana ha comportat
la desaparició progressiva de nombroses unitats de producció. De fet, de la mostra de l’enquesta
només un 7% té una antiguitat de creació de més de 20 anys, i deixa entreveure una tendència a la
recuperació i creació de noves iniciatives d’ençà del 2014. El 53% del total d’iniciatives es va crear
a partir del 2014.
Aquestes dades s’entrellacen amb el perfil d’antiguitat de les persones treballadores on el 66% no
supera 5 els anys d’antiguitat i el 44% no supera els 2 anys.
Gràfic 3. Nombre de persones que treballen a l’empresa
Entre 1 i 4 persones treballadores
Més de 5 persones treballadores
24%
76%

Barcelona 201820
Gràfic 4. Antiguitat de les persones treballadores
Gràfic 5. Persones treballadores
(desagregat per gènere)
Gràfic 6. Càrrecs directius (desagregat per gènere)
Aquestes dades de la mostra segueixen la tendència global del sector tèxtil a Catalunya. Entre els
anys 1996 i 2006, prop del 35% de les persones assalariades del sector tenien entre 16 i 44 anys, i el
65% més de 44 anys6
. Per les dades recollides podríem estar parlant d’un cert rejoveniment del sector,
ja que les dades ens mostren que el 57,78% de les assalariades tenen entre 25 i 44 anys i el 42,22%
restant més de 45 anys. Si bé aquest rejoveniment pot ser degut a les jubilacions de les persones
assalariades més grans, al tancament de les empreses més antigues a causa de la crisi i l’impuls
de la creació de noves iniciatives per part de persones joves.
El perfil d’ocupació de l‘enquesta apunta a una alta feminització on el 65% de les persones
treballadores són dones. Així mateix, al contrari que altres sectors industrials, el 77% dels alts
càrrecs directius estan representats per dones (dades de l’enquesta).
6 Prospectiva de la indústria catalana 2018. Observatori de Prospectiva Industrial. Generalitat de Catalunya.
Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.
Dones
treballadores
Dones
directives
Homes
treballadors
Homes
directius
60% 60%
70% 70%
80%
40% 40%
20% 20%
50% 50%
30% 30%
10% 10%
0% 0%
65%
77%
35%
23%
Menys d’un any
De 3 a 5 anys
De 11 a 20 anys
D’1 a 2 anys
De 6 a 10 anys
+ de 20 anys
7%
7%
20%
13%
76%
22%

Gràfic 7. Salari mig de les iniciatives
Gràfic 8. Tipus de contracte
Si bé ens trobem amb un sector de forta precarietat on la figura predominant és la de personal
autònom (37%) on cap d’elles superen les 5 persones treballadores, i on només el 17% de les
treballadores tenen contracte indefinit. Les dades salarials ens aporten més informació sobre la
precarietat laboral i trobem que gairebé la meitat d’iniciatives participants tenen un salari mig inferior
a 10.000 euros (45% de la mostra). D’aquestes, el 29% de les iniciatives participants el salari brut
més alt és inferior a 10.000 euros anuals per realitzar tasques de coordinació i direcció de la iniciativa
o per dur a terme un o, en casos, tots els processos dels subsectors de la indústria de la confecció,
comercialització i venda per una jornada completa. Destaca especialment que el 16% restant de les
iniciatives, les persones treballadores ho fan sense contracte o és personal no remunerat.
L’alta competència de la indústria tèxtil globalitzada i la manca de solidesa econòmica de
les iniciatives, com s’ha vist a l’enquesta, té greus conseqüències en les condicions laborals
de les persones treballadores del sector, que, en general, tenen dificultats per accedir a
contractes estables i salaris dignes.
Contracte
indefinit
Contracte
temporal
Obra i
servei
Personal
autònom
Sense
contracte
40%20% 30%10%0%
37,29%
16,95%
8,47%
8,47%
5,08%
Menys de 10.000 euros anuals
Entre 16000 i 21.600 euros anuals
Entre 31.000 i 42.000 euros anuals
Entre 10.000 i 15600 euros anuals
Entre 22.000 i 30.000 euros anuals
16%
6%
9%
29%
18% 22%
No hi ha persones remunerades
a l’organització / empresa

Barcelona 201822
Com s’ha vist en l’anàlisi per subsectors, trobem el principal volum d’ocupació en els processos
inicials i finals de la indústria, principalment en el disseny i la comercialització del producte final.
També trobem força ocupació en la fase de producció del producte on destaca la subfase de
confecció, patronatge i tall (42%, 39% i 35% respectivament). És important remarcar que la indústria
tèxtil o de capçalera, que inclou la filatura (6,7%) i la teixidura (17%), és on l’ocupació és més baixa,
coincidint amb la gran dificultat identificada per realitzar tèxtil de capçalera al territori.
Pel que fa a les necessitats de perfils professionals, trobem una gran diversitat de demandes. Els
perfils més demandats estan enfocats a reforçar la comercialització i venda dels productes, accedir
a nous mercats i millorar la visibilitat i posicionament dels productes a través de la venda online:
comercials (51,11%), expertes en màrqueting/SEO (48,89%), dissenyadores web (37,28%), tècniques
d’expansió de mercat (35,56%), i professionals de la publicitat i la comercialització (31,11%). A
seguir ens trobem força demanda en fases concretes de la producció tèxtil i de la confecció, com
operadores de màquines per les tasques de preparació de fibres, cosir, brodar, teixir i realitzar
acabats (33,33%), patronistes (24,44%), dissenyadores de productes i peces de vestir (22,22%)
i cosidores a mà, bordadors i afins (15,56%). I en última instància, professionals per millorar la
logística, emmagatzematge i distribució dels productes: responsable de logística i emmagatzematge
(22,22%), peons de les indústries manufactureres (8,89%) i peons del transport de mercaderies i
descarregadors (6,67%). Destacar que com a perfils demandats també són necessàries persones
investigadores que treballin sobre nous teixits i processos més eficients i efectius de producció que
no requereixin tants recursos i que minimitzin l’impacte ambiental de la indústria (17,78%).
L’alta competència del sector i la manca de solidesa de les iniciatives dificulta la inversió en
formacions més enllà de les que estableix la llei.
Gràfic 9. Perfils més demandats
Expertes en màrqueting/ SEO
Responsable de logística
i emmagatzematge
Patronista-escalador
Persona tècnica d’expansió
de mercat
Persones investigadores/enginyeres
R+D+i tèxtil
Peons de les indústries
manufactureres
Persones operadores de màquines
Persones cosidores a mà,
bordadors i afins
Peons del transport de mercaderies
i descarregadors
Comercial
Analista de producció de processos
i temps
Persones dissenyadores web
Persones dissenyadores de
productes i peces de vestir
40% 60%20% 30% 50%10%0%
51,11%
31,11%
33,33%
6,67%
8,89%
48,89%
15,56%
35,56%
17,78%
37,78%
22,22%
22,22%
24,44%

Dades de producció i vendes
A causa del fet que la majoria d’iniciatives participants en l’enquesta són de nova creació o amb
menys de 4 anys d’activitat (representen el 53% de la mostra) les dades respecte del volum de
facturació anual i el volum de producció no són significatives ni prou fiables. Les mateixes dificultats
les trobem a l’hora d’analitzar les dades d’importació de teixits i matèries primeres.
Pel que fa a la distribució i venda dels seus productes, els principals canals de distribució que
utilitzen les iniciatives és la venda directa en fires i mercats (40%) seguida de la venda online
(35,56%). També distribueixen els seus productes a botigues multimarca (que en aquest cas no
gestionen la venda directa, amb un 24,44%) o a una botiga pròpia (24,44%). Un nombre més reduït
d’iniciatives però rellevant, distribueix a fabricants majoristes (13,33%), a grans magatzems (4,44%) o
a outlets (2,22%). La majoria d’iniciatives combinen diferents canals de distribució majoritàriament
la venda online amb venda directa a fires, mercats o botigues. Si bé, identifiquen dificultats en la
venda local, principalment per l’alt cost d’apertura d’un establiment propi on comercialitzar els seus
productes (40%) i la manca de rendibilitat i (33,90%) així com la manca d’establiments on vendre
accessibles (24,44%) i l’alta competència del sector (22,22%).
Gràfic 10. Principals canals de distribució
Gràfic 11. Dificultats per la venda local
Dificultats logístiques per distribuir
als establiments
Venda directa online
Manca d’establiments on vendre
Outlets
Alt cost d’apertura
d’un establiment propi
Botiga pròpia
Alta competència en el sector
Botiga multimarca
Manca de rendibilitat
Grans magatzems
Fabricants majoristes
Competència de la venda online
Fires i mercats
40%
40%
20%
20%
30%
30%
50%
50%
10%
10%
0%
0%
33,90%
40,00%
40,00%
15,56%
35,56%
24,44%
24,44%
4,44%
24,44%
13,33%
13,33%
22,22%
2,22%

Barcelona 201824
La venda dels productes principalment es realitza a Catalunya (42,22%) seguida de la resta de
comunitats autònomes (22,22%). A causa de les dificultats en la venda local les iniciatives tendeixen
a la internacionalització dels seus productes o d’alguns dels seus productes a mercats més
accessibles i rendibles com a França (4,44%), Alemanya (2,22%) a o els Estats Units (2,22%) entre
altres països (15,56%).
La distribució és un element decisiu i un repte pel sector, ja que l’aposta pels circuits curts a través
de la reducció del nombre d’intermediaris i de la distància entre les iniciatives que participen en
el procés de disseny, fabricació i venda de peces permet augmentar el marge de benefici d’uns
productes amb un preu final que no pot competir amb els preus extremadament baixos de la indústria
del fast fashion.
Pel que fa a la venda online, el 38% de les iniciatives no en realitza. Per una gran majoria del 62%
restant, que sí que en fa, representa menys del 20% de la seva facturació. Així i tot, hi ha iniciatives
que utilitzen la venda online com a únic canal de venda i representa el 100% de la seva facturació.
Gràfic 12. Destinació de les vendes
Gràfic 13. Percentatge de la venda online
Catalunya
Entre el 71% i el 90%
El 100%
França
Alemanya
Menys del 20%
Estats Units
Altres països
No faig venda online
Resta de l’estat espanyol
40%
40%
20%
20%
30%
30%
50%
50%
10%
10%
0%
0%
15,56%
38%
16%
4,44%
0%
22,22%
2,22%
9%
2,22%
31%
42,22%
3%
3%

Entre les dificultats detectades per realitzar venda online destaca la falta de temps de dedicació
(43%), molt vinculat al fet que les iniciatives tenen poques persones contractades i la majoria
s’encarrega de tots els processos de producció, comercialització i venda; la manca de coneixements
en informàtica i màrqueting per plantejar la comunicació externa dels productes així com les eines
de comunicació que existeixen (22%), així com les dificultats per la inversió inicial i manteniment
posterior de la plataforma online (18%).
Tendències
Les principals dificultats de les iniciatives a l’hora de tirar endavant el seu projecte es concentren
en la comercialització visibilització dels seus productes. Per altre costat, les dificultats per accedir
al crèdit fa que les seves produccions siguin limitades i tinguin dificultats en la comercialització
dels seus productes. La manca de professionals qualificats es detecta com una de les dificultats
en la producció, ja que hi ha tallers de confecció de proximitat però pocs que tinguin una qualitat
professional esperada pel tipus de producte, així com professionals del sector per vendre el producte
i visibilitzar el seu valor afegit. Trobem que hi ha forces dificultats en l’accés tant a proveïdors com a
materials, teixits i tallers de producció.
Gràfic 14. Dificultats per a a venda online
Gràfic 15. Principals dificultats de les iniciatives
Accés a canals de distribució i venta
Visibilitat dels productes
Accés a materials i teixits orgànics
Alta competència
Accés a materials i teixits
Cursos de formació específica en tèxtil
Accés a tallers i maquinària
Manca de professionals qualificats
Dificultat d’accedir a proveïdors
Dificultat d’accés al crèdit
40%20% 30% 50%10%0%
28,81%
45,76%
45,76%
20,34%
40,68%
23,73%
22,03%
22,03%
16,95%
15,25%
Temps de dedicació
Manca de coneixements en informàtica
i màrqueting
No tinc cap dificultat
Manca d’infraestructures
Inversió inicial i manteniment
4%
13%
43%
18%
22%

Barcelona 201826
La perspectiva empresarial per la majoria de les iniciatives és bona (62%) o incerta (29%) i a l’hora
d’afrontar els reptes la majoria pren com a estratègia buscar nous clients, ja siguin intermediaris
com consumidors finals, innovant el seu producte i invertint en la innovació dels seus productes,
processos de producció o materials utilitzats. Per altre costat es valora contractar nou personal i
invertir en formació cap a les persones treballadores i que una sola persona pugui responsabilitzar-se
de diferents processos flexibilitzant, d’aquesta manera, la plantilla. Amb menys coincidència també
es plantegen subcontractar o deslocalitzar part dels seus processos productius i reduir el temps de
producció dels seus productes.
Gràfic 16. Perspectiva empresarial
Gràfic 17. Previsió d’estratègies per afrontar els reptes
Reduïnt la dimensió de l’empresa
Acurtant el temps de resposta
Subcantractant / deslocalitzant
Contractant nou personal
Innovant en producte
Flexibilització plantilla
Invertint en innovació
Invertint en formació
Buscant nous clients
40% 80%20% 60%30% 70%50% 90%10%0%
13,56%
13,56%
1,69%
25,42%
8,47%
8,47%
50,85%
84,75%
15,25%
Bona
Dolenta
Incertesa
Igual
4%
29%
5%
62%

Democràcia interna i perspectiva feminista
Des d’una perspectiva feminista de l’economia, aquesta ha de situar la vida i tots els processos que
la fan possible al centre de l’organització socioeconòmica. Un dels reptes en aquest sentit és fomentar
la participació de totes les persones de la iniciativa en la presa de decisions a través d’espais formals
de trobada. En aquest sentit, a través de les dades extretes en les trobades grupals, se n’extreu que
són les iniciatives que tenen la forma jurídica de cooperativa les que més han avançat en la creació
i ús d’aquests espais i en garantir la democràcia interna i els lideratges horitzontals.
També hi ha camí per recórrer en la revalorització de les tasques reproductives i de cures, doncs, si
bé la majoria d’iniciatives que han participat en el projecte consideren que integren la perspectiva
feminista al projecte, hi ha certa dificultat en concretar experiències que permetin passar de la teoria
a la pràctica. Si bé, tal com hem observat a l’enquesta, ens trobem davant un sector que destaca per
una forta presència de les dones, també en els càrrecs directius;i aquest pot ser un context favorable
per aprofundir en aquests aspectes, així com en la inclusió de mecanismes de gestió emocional i
prevenció de conflictes en l’organització.
Sostenibilitat ambiental
El fet que la indústria tèxtil sigui la segona indústria més contaminant al món, pot explicar com
la sostenibilitat ambiental és un dels eixos que les iniciatives analitzades han treballat i incorporat
amb més profunditat. Tot seguit s’analitzen aspectes com l’aposta per criteris ecològics, la gestió
de residus o el consum energètic.
Entre les participants a la primera trobada es va definir col·lectivament el concepte de tèxtil
sostenible, destacant, principalment, els valors relatius a la cura del medi ambient: Més del 80%
varen fer referències a la reducció de la petjada ambiental i a l’ús de materials reciclats i l’economia
circular. El 35% van definir-la per l’ús de materials i productes ecològics. En canvi, les referències a
aspectes socials es varen explicitar en menor grau, destacant principalment les condicions laborals
dignes (52%) i la comercialització justa (47%).
En la pràctica, les principals accions que apliquen són l’aposta per proveïdors de proximitat (84%) el
reaprofitament o reciclatge de teixits (42%) i l’aposta per teixits ecològics (42%). Pel que fa a treballar
amb proveïdors de proximitat, és interessant anotar com, si bé les iniciatives s’esforcen per produir
localment, algunes d’elles comercialitzen en l’àmbit internacional com a única via, asseguren, per fer
el projecte viable econòmicament.
Respecte al reaprofitament o reciclatge de teixits i l’aposta per teixits ecològics, la majoria
d’iniciatives que produeixen peces de roba tendeix a utilitzar fibres naturals (sigui d’origen vegetal o
animal) o fibres mixtes, barrejades amb fibres sintètiques. Tot i la creixent tendència en la utilització
de fibres naturals només 5 de les 45 iniciatives enquestades treballen de manera exclusiva amb
fibres naturals, és a dir que la resta tenen col·leccions diverses on poden treballar amb altres fibres
o barregen fibres naturals i sintètiques en les seves produccions. D’aquestes 5, només 3 treballen
exclusivament amb fibres orgàniques. Destacar també, d’una banda, la tendència creixent d’utilitzar
fibres reciclades i materials reciclats en la producció de roba (marcada pel 58% de les iniciatives).
Entre elles, trobem a dues que únicament treballen amb fibres i materials reciclats, la resta barregen
les seves produccions amb fibres naturals o sintètiques. D’altra banda, destaca també la presència
considerable d’iniciatives dedicades al reciclatge i reutilització de roba (que realitzen el 40% de les
iniciatives de la mostra).

Barcelona 201828
Gràfic 18. Matèries primeres utilitzades
La majoria d’iniciatives de la mostra dedicades al reciclatge i la reutilització recupera anualment
menys de 100 tones de roba, excepte Solidança que en recupera entre 3.000 i 5.000 tones. En el cas
de Solidança, com a entitat que es dedica específicament a la gestió i reciclatge de residus tèxtils,
trobem que de la roba recuperada es fa una selecció i es recicla entre 700 i 1.500 tones que s’envia
a fàbriques asiàtiques. La resta, entre 1.500 i 3.000 tones es reutilitzen i es ven a Espanya o a altres
països. La resta d’entitats recuperen i reciclen una part molt més petita de roba i el reciclatge el
realitzen a fàbriques espanyoles. Alhora trobem un augment d’iniciatives que es dediquen a la
transformació de la roba utilitzant materials recuperats i/o reutilitzats per crear noves peces de roba,
conegut pel nom d’upcycling.
Per últim, no s’està treballant amb tanta intensitat en el criteri de consum energètic, tot i que les
iniciatives coincideixen que s’hi voldria aprofundir especialment, i per tant, disposar d’eines per a
la millora. A les entrevistes realitzades, si bé les iniciatives realitzen accions puntuals per reduir el
consum, la majoria no han anat més lluny. Es podria millorar, per exemple, disposant de polítiques
internes per a reduir l’ús energètic, realitzant alguna inversió important per optimitzar i reduir
les necessitats energètiques, utilitzant energia d’origen renovable, per exemple a través de la
contractació de distribuïdores d’energia verda (com és el cas de Som Energia) i enfortint així també
la construcció de mercat social.
Sostenibilitat social
Tot seguit s’analitza la relació de les iniciatives de la mostra amb el seu entorn social, així com amb
altres iniciatives del sector, atenent els criteris d’inclusió social, intercooperació, tria de proveïdors,
grau d’arrelament territorial, transparència i ús de llicències lliures i tecnologia.
• Inclusió social
Cal posar èmfasi en el rol proactiu d’un grup considerable d’iniciatives en la pal·liació de les
desigualtats presents a la societat i en el foment de la cohesió social. El 22% de les iniciatives
d’ESS participants (12 iniciatives) tenen per finalitat la inclusió social a través de feines en l’àmbit
de la confecció i la gestió de residus tèxtils. Destaquen especialment aquelles que han trobat en
l’autoocupació a través de la confecció, una alternativa per a donar resposta a les necessitats
d’inclusió social, laboral i relacional de les persones integrants, així com de regularitzar la seva
situació. És el cas de les cooperatives Mujeres Pa’lante, Diomcoop i el col·lectiu Top Manta.
Fibres naturals
(vegetals o animals)
Fibres
sintètiques
Fibres
mixtes
Materials/fibres
reciclats
40%
20%
30%
10%
0%
15%
34%
26% 26%

40% 80%20% 60%30% 70%50% 90%10%0%
Gràfic 19. Priorització de criteris per triar proveïdors
En general, són persones amb experiència en el tèxtil als països d’origen que enriqueixen el sector
amb el seu bagatge professional. Són projectes que funcionen des de l’autogestió, i que, més enllà
de la cohesió social, destaquen pels criteris de democràcia interna, desenvolupament personal i
transformació social, ja que, a més, utilitzen el col·lectiu com a plataforma per reivindicar la lluita
política i social de les persones migrades.
A banda dels projectes d’autoocupació, n’hi ha d’altres que ofereixen treball i formació a persones
en risc d’exclusió social, com Perifèrica 9Barris, Impulsem Coop, Insieme Suma, Solidança o
Teixidors. Les iniciatives d’inserció sociolaboral suposen el 16% de la mostra (9 iniciatives).
Tanmateix, mentre el criteri d’inclusió social es compleix amb un alt grau en les iniciatives del tèxtil
que fan de l’aposta per normalitzar l’accés al treball a persones en risc d’exclusió sociolaboral el
centre de la seva activitat, existeix una manca de reflexió generalitzada sobre aquest aspecte en
la resta d’iniciatives. Un dels reptes del sector, doncs, ha de ser fomentar la cohesió social més
enllà de la integració sociolaboral, vetllant-ne per una mirada transversal que busqui garantir la
satisfacció de les necessitats de totes les persones en condicions d’igualtat d’oportunitats.
• Proveïdors
Al llarg de l’exploració, s’ha fet palesa la dificultat amb què topen moltes iniciatives per trobar
proveïdors o contactes de l’ESS del sector tèxtil. En clau general, caldria incentivar un canvi de
proveïments en sectors estratègics com l’energia, les telecomunicacions o les finances on trobem
iniciatives de l’ESS consolidades com Som Energia, Som Connexió o el ventall de les finances ètiques.
A l’hora d’escollir i prioritzar els seus proveïdors, el criteri més valorat per les iniciatives
enquestades és la proximitat (80%) seguit de molt a prop per la qualitat del producte (77,78%).
A seguir es valoren els criteris ecològics, el preu i la competitivitat i les condicions laborals
de les persones que treballen en la cadena de subministrament (62,22%, 51,11% i 46,67%
respectivament). De manera menys significativa ens trobem amb la importància de tenir una relació
directa amb l’empresa proveïdora i el temps d’entrega del producte finalitzar (37,78% i 22,22%
respectivament). El criteri menys valorat és el fet de formar part de la mateixa agrupació (11,11%).
Altres
Formem part de la mateixa
agrupació
Criteris ecològics
Relació directa
Proximitat
Qualitat
Condicions laborals
Preu i competitivita
Temps d’entrega
del producte finalitzat
11,11%
51,11%
15,56%
46,67%
37,78%
62,22%
22,22%
77,78%
80,00%

Barcelona 201830
• Intercooperació
El 86,67% de les iniciatives enquestades realitzen alguna acció en xarxa amb una o més iniciatives.
D’aquestes, la majoria treballa en xarxa de manera puntual per promoure la comercialització i
venda del producte resultant, ja sigui per participar en fires, mercats o per organitzar o formar
part de passarel·les de moda (35,56%). En segon terme es treballa conjuntament per produir un
producte per un mateix client (28,89%) o per organitzar i dur a terme activitats de sensibilització
i/o incidència sobre què és el tèxtil sostenible, què hi ha darrere la indústria globalitzada del tèxtil
i del fast fashion (24,44%). Entre altres finalitats del treball en xarxa destaca el fet de compartir
coneixement i promoure cursos de formació (22,22%), la publicitat i venda online a una plataforma
compartida (15,95%), compartir local de venda (17,78%) i, en última instància, per la compra
conjunta de teixits o materials (13,33%). Les dades mostren una tendència a la intercooperació
vinculada a diferents activitats tot i que són poques les iniciatives que formen part de clústers,
gremis o plataformes de venda. L’agrupació més nombrosa de les iniciatives enquestades és
l’Associació de Moda Sostenible.
En contrast amb les dades de l’enquesta, les entrevistes i les trobades mostren poques relacions
de treball en xarxa més enllà de les estrictes entre proveïdors i clients. Hi ha, doncs, una baixa
tendència a la intercooperació que podria explicar-se per la dificultat d’identificar altres
iniciatives, com ja s’ha apuntat, i per l’alta competitivitat permanent entre marques que ha
caracteritzat tradicionalment el sector. Si bé, es fa patent també, la voluntat comuna d’articular-se
i construir nous espais d’intercooperació.
Tanmateix, algunes organitzacions estan recorrent ja un camí que pot facilitar futurs processos
d’articulació a més gran escala. Algunes de les experiències d’intercooperació que ja es donen,
sigui per motivacions funcionals o polítiques, són les següents:
• Iniciatives pel foment de l’economia circular, com ara entre els projectes de Solidança
i Back to Eco.
• Per a compartir espai i despeses de lloguer: entre algunes iniciatives de l’Associació
Moda Sostenible.
• Per la transformació social a través de la sensibilització: les iniciatives que formen part
de l’Associació Moda Sostenible.
• Formació per a la sensibilització, com per exemple el curs sobre tèxtil sostenible fruit
de la col·laboració entre Cotó Roig i l’Associació Vida Sana.
Gràfic 20. Treball en xarxa
Treballen en xarxa
No treballen en xarxa
13%
87%

• Arrelament territorial
La creació de llocs de feina de proximitat o la satisfacció de necessitats socials són dos factors
que fan visible l’ancoratge territorial de les iniciatives. Aquest vincle amb l’entorn, a més, es pot
crear a través de la participació en el teixit associatiu del barri i dels esdeveniments locals, com
desfilades al barri, fires i mercats locals, però també fomentant la recuperació del patrimoni
cultural del territori des de la mateixa activitat econòmica, com en el cas de Cotó Roig, Teixidors o
Planeta Moda a través del projecte Ecofibra, que treballen per recuperar la indústria i cultura tèxtil
a Catalunya.
• Transparència
La traçabilitat de la peça des de la producció de la fibra fins a la venda continua sent un dels
principals reptes per a les iniciatives. Així, només aquelles que compren la matèria primera
directament als productors controlen tota la cadena de producció i en poden assegurar la cadena
de valor; com ara Cotó Roig o OrganicCottonColours en el cas de la producció de Brasil. També hi
ha botigues com la Cooperativa Velvet BCN que comercialitza únicament peces amb certificats
socials o ambientals. Ara bé, com s’ha vist, la majoria d’iniciatives de Barcelona se centren en les
subfases de confecció, acabats i venda, pel que, majoritàriament, compren els teixits i materials
a distribuïdores que no els n’asseguren la traçabilitat. Això dificulta que les iniciatives puguin
complir el criteri de transparència externa amb les persones consumidores.
Pel que fa a les certificacions tèxtils, és interessant veure com el 88% de les organitzacions d’ESS
participants en les trobades, no compten amb certificacions de caràcter internacional. Una reflexió
al respecte és la dificultat que tenen molts petits proveïdors d’accedir als certificats a causa del
seu cost, així com la confusió a causa de la proliferació de certificats.
• Llicències lliures i ús de la tecnologia
L’impuls de les llicències lliures en el sector tèxtil a Barcelona segueix la tendència general de
l’ESS a Catalunya (tal com mostren les dades de l’Informe del Mercat Social 2016) i és un dels
terrenys per seguir explorant. No només pel que fa als béns digitals (treball amb llicències
lliures digitals) sinó pel que fa a la gestió col·lectiva de qualsevol bé material o immaterial. S’ha
detectat una iniciativa que aposta per la creació i compartició de sabers tèxtils en codi obert com
a pràctica per apropar-se al bé comú. La iniciativa, Perifèria 9Barris és un projecte dedicat a la
confecció i la serigrafia, que comparteix la guia del pas a pas per produir les seves peces al web
en una carpeta Commons Textil Cloud, amb l’objectiu que altres iniciatives comparteixin també
els seus coneixements i gestionar-los de manera col·lectiva. Serà interessant veure si, en un futur,
l’experiència inspira altres iniciatives per aprofundir en aquestes pràctiques.
En quant l’ús de les noves tecnologies en la seva feina, en termes generals les iniciatives declaren
que en l’àmbit tecnològic on estan més preparades és en el disseny del producte i en la seva
producció. Tenen un nivell tecnològic mig en les tasques de màrqueting i activitats comercials i
on tenen menys nivell tecnològic és en la distribució i logística. Tot i que el 91% de les iniciatives
valora implementar les noves tecnologies al seu treball, les principals dificultats amb les quals es
troben per dur-ho a terme són: el cost econòmic i la inversió inicial per modificar les estructures de
producció, distribució i logística; que l’equip de treball és reduït i els costa fer-se càrrec del canvi i
del seguiment posterior d’aquesta inversió; així com més de la meitat de les iniciatives argumenten
que el seu volum de producció és baix i no es percep tan necessari aplicar les noves tecnologies en
els diferents nivells de producció i comercialització.

Barcelona 201832
Gràfic 21. Dificultat per implementar les noves tecnologies
03.3. RECURSOS FORMATIUS DEL TÈXTIL EN L’ESS I NECESSITATS OCUPACIONALS
El sector tèxtil fa anys que s’enfronta una crisi enorme del sector a causa de la globalització i
deslocalització massiva dels processos productius, amb la conseqüent entrada massiva de productes
procedents d’altres països amb un preu molt baix. Per aquest motiu, el futur del tèxtil a Catalunya
depèn en gran mesura de la seva capacitat per promoure i reorientar-se cap a activitats d’elevat valor
afegit així com de recuperar i mantenir la restant indústria tèxtil catalana per tal de fer sostenible el
sector al territori.
Per tal que sigui una realitat cal, doncs, garantir que l’oferta formativa i professional asseguri perfils
concrets i que siguin perfils que la indústria necessita, així com flexibilitzar els mòduls formatius
perquè incloguin les noves tendències d’aquesta indústria tan variant.
Tot seguit, s’exposa l’oferta formativa existent a la ciutat de Barcelona que aprofundeix en
continguts relatius a una visió del tèxtil des de l’ESS (criteris ecològics, criteris de transparència i
comercialització justa…). Tanmateix, com es veurà, aquesta oferta presenta encara poques opcions
i per aquest motiu l’exploració inclou també l’oferta formativa en tèxtil de manera general a la ciutat.
Oferta formativa específica en tèxtil sostenible
Una de les poques opcions de cursos específics sobre moda i tèxtil sostenible el trobem en el curs
d’estiu de Moda Ètica i Sostenible de l’IED. Un curs dirigit a professionals del sector que es qüestionen
l’impacte ambiental i social de la indústria i aposten per productes que estiguin dissenyats i produïts
tenint en compte la triple dimensió: ambiental, social i econòmica i personal.
Ens trobem que la majoria de l’oferta formativa específica en tèxtil i ESS a Barcelona està
organitzada per les mateixes iniciatives del sector, que, a part de la producció i/o comercialització
de roba, ofereixen formació, tan dirigida a professionals del sector buscant la professionalització,
com cap al públic general per iniciar-se en un o diversos processos productius. És el cas d’Upcyling
Barcelona, associació basada en la reutilització de la roba, ofereix cursos de costura, patronatge
i costumizatge de roba reciclada a la vegada que sensibilitza sobre com redissenyar el vestuari
sense necessitat de produir i consumir més roba. Al seu torn, la Cooperativa Fasolà, ofereix cursos
i tallers sobre patronatge i confecció. Així mateix, Ecofibra, projecte de l’Associació Vida Sana,
No és necessari implementar les noves
tecnologies
Equip de treball reduït
Cost econòmic
Manca d’infraestructures
Manca de formació o personal qualificat
Baix volum de producció
40%20% 30%10%0%
9%
35%
18%
24%
3%
11%

proposa, conjuntament amb Cotó Roig, una formació especialitzada sobre la producció de fibres
naturals i sobre el procés de manufactura i transformació en teixits. El curs tracta aspectes sobre
els sistemes de producció, les principals zones de producció al nostre país, característiques de les
fibres i possibilitats de creixement en la demanda per part de la nostra indústria i certificacions en la
producció, com l’ecològica o la integrada. També ofereix un curs més complet sobre tèxtil sostenible
des de la producció de la fibra fins a la venda final i un altre, més específic, sobre comunicació i venda
de moda sostenible.
Finalment, trobem un ventall considerable d’iniciatives d’inserció sociolaboral de Barcelona, com
Solidança, Estel Tàpia, Formació i Treball, Fundació Pare Manel, Fundació Roures o Impulsem Coop,
entre altres, que ofereixen cursos vinculats al sector tèxtil com a via de professionalització i accés
al món laboral.
Oferta formativa genèrica en tèxtil
Quant a l’oferta formativa genèrica, trobem una àmplia i diversa oferta formativa en funció del perfil
de l’ocupació. L’oferta la trobem tant en l’àmbit de la formació reglada en format de formació
professional, graus o màsters; com en formació no reglada o comunitària en format de petits cursos,
seminaris o jornades. És important destacar que ens trobem amb una diversitat àmplia tant de
formats com
d’especialització en els processos productius i en innovació i noves tecnologies.
Formació professional
Des del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya s’ofereixen 7 cursos de formació
professional de grau mitjà i de grau superior. La diferència principal entre ambdues especialitzacions
està en el contingut professionalitzador així com els requisits d’accés. El grau mitjà requereix el nivell
mínim d’estudis per poder accedir a la formació, el títol de graduat en educació secundària. Per contra
per accedir a graus superiors és necessari el títol de batxillerat o haver superat el curs d’orientació
universitària (COU) o el preuniversitari.
1. Curs de confecció i moda – Grau Mitjà
Estudis que capaciten per confeccionar peces de vestir, complements i articles amb materials
tèxtils i pell a mida o industrialment. Té una durada de 2.000 hores distribuïdes en dos cursos
acadèmics: 1.650 lectives en un centre educatiu i 350 hores pràctiques en un centre de treball.
El curs s’imparteix a instituts de Barcelona, Olot, Canet de Mar, Lleida, Sabadell i Terrassa.
2. Curs de confecció i moda, perfil professional en innovació i producció de la moda – Grau Mitjà
Estudis que capaciten per confeccionar, tant a mida com industrialment, peces, complements
i altres articles en tèxtil i pell, així com la preparació i conducció dels equips industrials
necessaris per a l’obtenció de productes tèxtils, amb el compliment de les especificacions de
qualitat, seguretat i protecció ambiental. Té una durada de 2.000 hores distribuïdes en dos cursos
acadèmics: 1.881 hores en un centre educatiu i 119 hores en un centre de treball.
3. Curs de fabricació i ennobliment de productes tèxtils – Grau Mitjà
Estudis que capaciten per fer les operacions de preparació, emmagatzematge, processament
posterior i expedició de matèries primeres i productes intermedis i finals, així com la preparació i
conducció dels equips industrials necessaris per a l’obtenció de productes tèxtils. Té una durada
de 2.000 hores distribuïdes en dos cursos acadèmics: 1.650 hores en un centre educatiu i 350 hores
en un centre de treball. Antigament anomenat (LOGSE) ‘Operacions d’ennobliment tèxtil, producció
de filatura i teixidura de calada i reducció de teixits de punt’. Curs que s’imparteix únicament a un
institut d’Igualada. Curs que s’imparteix a instituts de Manresa i Terrassa.

Barcelona 201834
4. Curs de fabricació i ennobliment de productes tèxtils, perfil professional de gèneres d epunt –
Grau Mitjà
Estudis que capaciten per fer les operacions anteriorment descrites però que, a més a més, es
complementa amb una formació específica en programació CAD/CAM en teixits de punt i en
confecció industrial d’articles tèxtil. Té una durada de 2.000 hores distribuïdes en dos cursos
acadèmics: 1.683 hores en un centre educatiu i 317 hores en un centre de treball. Curs que
s’imparteix únicament a un institut d’Igualada.
5. Curs de disseny tècnic en tèxtil i pell – Grau Superior
Estudis que capaciten per dissenyar col·leccions de materials i productes tèxtils i de pell,
que donen resposta a les tendències de moda, elaborant i controlant la realització de prototips
i mostraris, i concretant les especificacions tècniques del producte i adaptant el procés de
fabricació als tipus de processos existents, per contribuir a la viabilitat del producte amb les
condicions de cost, qualitat, seguretat i terminis. Té una durada de 2.000 hores distribuïdes en dos
cursos acadèmics: 1.650 hores en un centre educatiu i 350 hores en un centre de treball. Curs que
s’imparteix únicament a un institut de Terrassa.
6. Curs de patronatge i moda – Grau Superior
Estudis que capaciten en elaboració de patrons i la gradació de patrons ajustats al disseny dels
articles i per organitzar i gestionar tècnicament els processos de producció, dins l’àrea de la
confecció industrial. Té una durada de 2.000 hores distribuïdes en dos cursos acadèmics: 1.650
hores en un centre educatiu i 350 hores en un centre de treball. Curs que s’imparteix a instituts
de Barcelona, Olot, Canet de Mar, Lleida i Sabadell.
7. Curs de vestuari a mida i d’espectacles – Grau Superior
Estudis que capaciten per fer productes de confecció a mida a partir de dissenys propis o
d’altri, i establir, organitzar i portar a terme els processos en l’àmbit de la sastreria, modisteria i
espectacles, atenent els requeriments dels clients a fi d’aconseguir articles viables amb la qualitat
requerida. Té una durada de 2.000 hores distribuïdes en dos cursos acadèmics: 1.650 lectives en
un centre educatiu i 350 hores pràctiques en un centre de treball. El curs s’imparteix a instituts de
Barcelona, Lleida i Sabadell.
8. Graus, estudis superiors i especialitats professionals
Ens trobem amb una oferta força àmplia de formació tant en escoles públiques (Escola de la Dona
o l’Escola Superior de Disseny i Art –Llotja) com d’instituts i escoles privades (Escola Superior de
Disseny de Barcelona, l’Escola de Disseny LCI de Barcelona, entre altres). En general la formació
està orientada a cobrir pràcticament tot l’espectre dels processos productius de la indústria:
disseny de moda, patronatge, tall i costura, tractament, conservació i planxa de teixits, estampació
i tintat. Així mateix trobem formació específica en comunicació i màrqueting de productes i
empreses tèxtils. És important destacar que existeix una àmplia oferta formativa força orientada a
la primera fase de producció, el disseny, i, en la seva majoria, encaminada a la creació de productes
destinats a passarel·les de moda i amb col·laboracions amb empreses nacionals i internacionals,
però hi ha una escassa oferta formativa de la indústria de capçalera en els estudis superiors.
Les Escoles comptem amb instal·lacions i maquinària adaptada a les necessitats formatives del
seu alumnat i han incorporat les noves tecnologies als seus estudis.

Postgraus i màsters
En l’àmbit de l’oferta formativa de nivell superior com els postgraus i màsters trobem una oferta més
reduïda i principalment és de les escoles de formació privada. Una d’elles que ofereix una formació
àmplia és l’Escola Superior de Disseny que ofereix fins a set formacions sobre moda pels programes
de Màster, Postgrau i Programes de Formació Continua. Entre l’oferta formativa trobem: disseny de
moda, disseny de moda infantil, disseny de calçat, màrqueting i comunicació de la moda. L’Institut
Català de la Moda ofereix també un programa de postgrau especialitzat en estilisme de moda,
publicitat, arts escèniques i produccions audiovisuals.
Cursos propis
En la formació reglada i formació no reglada o comunitària trobem una àmplia formació en
diversos formats: monogràfics, seminaris, cursos, intensius, jornades, etc. Molts dels cursos són
d’especialització d’un o dos dels processos productius, com ara Tall i Confecció, Patronatge o
Estampació, etc., però també trobem cursos amplis que analitzen la indústria des d’una visió més
sistèmica. A continuació recopilem algunes de les ofertes formatives:
Finalment, s’han comptabilitzat fins a quatre espais de coworkings a la ciutat especialitzats en tèxtil:
Muchafibra, Lantoki, Moda 22@ i Maza CoAtelier.
Centres d’innovació i investigació
Destaquem dos centres d’innovació i investigació a Catalunya:
1. L’institut d’Investigació Tèxtil i de Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER), centre de
la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que orienta les seves activitats a fomentar la
investigació i la cooperació industrial en tots els aspectes relacionats amb el sector tèxtil. Treballa
en dues àrees complementàries que engloben des del procés i desenvolupament de productes
i tecnologia, fins a l’establiment dels mecanismes més adequats per obrir vies de transferència
de tecnologia i de cooperació amb la indústria. Tot per mitjà de projectes de R+D. Les seves línies
d’expertesa són: la tecnologia tèxtil (polímers tèxtils, processos tèxtils, nanotecnologies, compostis
i prototips) i l’enginyeria mediambiental (anàlisi i tractament d’aigües, reutilització i reciclat
d’aigües, biodegradació i ecotoxicologia).
2. Reimagine Textile és un projecte de desenvolupament econòmic del TecnoCampus de Mataró,
centre universitari adscrit a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. El seu objectiu és que el
Maresme esdevingui el centre de la innovació tèxtil on es contempli l’emprenedoria, el coneixement
i la professionalització, la investigació tecnològica, l’experiència i el dinamisme empresarial.
S’ofereix un programa anomenat ‘Programa d’acceleració Reimagine Textile’ dirigit a empreses
emergents focalitzades en Fashion Tech i innovació en retail i obert a noves empreses tant a
territori com en l’àmbit internacional. L’objectiu és promoure empreses emergents innovadores
que aportin productes o serveis dissenyats pel futur de la indústria de la moda. El contingut del
programa s’ha creat per incidir sobre el creixement de les empreses emergents en l’era digital,
integrada i interconnectada a escala global, mitjançant la facilitació d’una xarxa internacional d’alta
qualitat de mentors i amb connexions amb Europa, Amèrica del Nord i Àsia. El contingut es focalitza
en: introducció i orientació, branding, màrqueting, vendes, operacions, inversió i networking
internacional.

Barcelona 201836
Necessitats formatives
A través de l’enquesta i les entrevistes en profunditat, s’ha detectat que les iniciatives són conscients
que tenen necessitats formatives i d’adaptació a les noves tendències de la indústria. Moltes
d’aquestes necessitats formatives estan focalitzades principalment a reforçar la comercialització
i venda dels seus productes, l’accés a nous mercats, la logística i distribució, la gestió de clients i
proveïdors i en la millora de la gestió de la mateixa iniciativa.
És rellevant la necessitat de reforçar el màrqueting i publicitat (42% de les iniciatives), la gestió de
clients i proveïdors (34%) i la gestió d’empresa (29%). En el cas de la filatura i teixidura (7%) la seva
baixa demanda de formació pot ser degut al fet que molt poques iniciatives treballen aquests dos
processos de la indústria de capçalera, no pel fet que no sigui necessari.
Gràfic 22. Principals necessitats formatives
Tintat i acabats
Disseny i patronatge
Gestió de clients i proveïdors
Tall i confecció
Logística i distribució
Màrqueting i Publicitat
(web, xarxes, branding, etc.)
Innovació i tecnologia
Gestió d’empresa
Filatura i teixidura
40% 50%20% 30%10%0%
7%
17%
25%
29%
34%
42%
10%
20%
31%

03.4. LÍNIES D’ACCIÓ POTENCIAL PER A L’IMPULS D’ESS EN EL TÈXTIL A BARCELONA
El viratge del sector tèxtil cap a l’ESS és fonamental per promoure un desenvolupament sostenible
del sector, sobre la base de principis ètics i solidaris. Tenint en compte que la intercooperació i
l’autoorganització del sector són cabdals per al seu avenç, les propostes presentades s’orienten a
fomentar la creació de noves relacions, tant bidireccionals com multidireccionals al llarg i ample
de la cadena de valor.
Un treball en xarxa que podrà ser més o menys formal, des de relacions puntuals, fins a la creació
d’una possible cooperativa de serveis. Així doncs, a partir del recull de propostes elaborades per les
iniciatives en les sessions de treball grupal i de la diagnosi descrita en la present exploració, tot seguit
es proposen un seguit d’accions que podrien contribuir a l’impuls del sector:
Accions que es poden dur a terme des de les iniciatives
1. Fomentar el suport mutu:generar espais de trobada regulars —preferiblement presencials—,
per a la col·laboració i reflexió entre les iniciatives que aposten per la transformació social des del
sector tèxtil. Pensem que és necessari generar canals i fluxos de comunicació entre el grup que
permetin el foment de les relacions de confiança i de construcció conjunta.
Donat el grau d’atomització del sector, seria bo facilitar un acompanyament inicial, per aprofundir
en els mecanismes de participació i democràcia interna mentre el grup va guanyant autonomia. En
aquest sentit, pot ser interessant aprofitar la bona acollida i la inèrcia generada per les trobades
de treball grupal que s’han dut a terme per aquesta exploració. Caldria, també, tenir en compte i
prevenir en la mesura del possible factors de risc que poden afectar-ne la participació: la manca de
temps i recursos de les iniciatives per la precarietat laboral del sector, així com l’heterogeneïtat del
grup i la diversitat de mirades, que pot ser tant una oportunitat com una amenaça.
2. Impulsar les compres conjuntes, des de la matèria primera fins als acabats, com a mecanisme
per abaratir costos i augmentar el poder de negociació de les iniciatives.
3. Treballar conjuntament per assumir projectes de més envergadura: complementar-se i eixamplar
la capacitat d’assumir projectes de més gran abast.
4. Cooperar per resoldre necessitats de gestió:coordinar-se per compartir espais, com ara tallers
de costura i locals de treball; compartir materials, augmentar les xarxes d’economia circular o
compartir una borsa de proveïdors.
5. Crear una xarxa de distribució de tèxtil que permeti abaratir costos, a través d’un sistema o
plataforma de venda en internet o bé d’espais físics de venda directa, gestionats per la mateixa xarxa.
6. Generar estratègies de comunicació comunes que permetin visibilitzar els productes de forma
conjunta, comunicar el valor afegit del sector i sensibilitzar sobre el consum responsable en el tèxtil.
7. Impulsar un segell de qualitat del tèxtil de Barcelona, delimitant-ne conjuntament els seus
criteris i valors: una marca comuna que funcioni com a aglutinant comunicatiu, generi valor i sigui
reconeixible.
8. Fomentar la formació i les pràctiques del procomú:Socialitzar el coneixement acumulat pel sector,
els sabers tradicionals i les bones pràctiques. Incorporar les pràctiques del procomú, pel que fa a
la gestió col·lectiva i accessible dels coneixements entre les iniciatives.

Exploració del sector tèxtil amb mirada d'Economia Social i Solidària a Barcelona

Exploració del sector tèxtil amb mirada d'Economia Social i Solidària a Barcelona

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Exploració del sector tèxtil amb mirada d'Economia Social i Solidària a Barcelona

Ähnlich wie Exploració del sector tèxtil amb mirada d'Economia Social i Solidària a Barcelona (20)

Mehr von Barcelona Activa amb l’ESS

Mehr von Barcelona Activa amb l’ESS (20)

Exploració del sector tèxtil amb mirada d'Economia Social i Solidària a Barcelona