3a Ed. Col·laboratori.ess: El Sector Tèxtil

Espai de creació
i d’intercanvi
d’experiències
per impulsar
l’Economia Social
i Solidària
EDICIÓ III
Amb la col·laboració de:

Espai de creació
i d’intercanvi
d’experiències
per impulsar
l’Economia Social
i Solidària
Presentació Col·laboratori.ess 3
SESSIÓ 1. COMENCEM COSINT
El sector tèxtil amb «ulleres»
d’economia social i solidària 5
SESSIÓ 2. MOSTREM ELS FILS
Coneixem experiències que treballen
des de la xarxa comunitària.
Compartim necessitats 13
SESSIÓ 3. COMPARTIM TENDÈNCIES
Conversem amb projectes consolidats
Què ens aporten? 19
SESSIÓ 4. CONTINUEM TEIXINT
Plataforma de moda sostenible
El futur: Aprenentatges i oportunitats 27
Per acabar..... 38
Persones participants i convidades 39
EDICIÓ III

3PRESENTACIÓ
Presentació
Col·laboratori.ess
Què ha estat?
Recollim en aquestes pàgines la tercera edició del Col·laboratori.ess, que en aquesta ocasió ha
focalitzat la mirada en el sector tèxtil incorporant criteris i valors de l’economia social i solidària, com
ara una altra manera de produir i consumir, a través del coneixement i les reflexions de diferents
models i projectes que estan funcionant.
Aquesta edició neix d’una exploració del sector i és fruit dels resultats de RevESStim el Tèxtil, iniciat
el juliol de 2019: programa d’Impuls i Enfortiment del Sector tèxtil amb perspectiva d’economia
social i solidària (en endavant ESS), en el qual s’ofereixen una sèrie d’acompanyaments a iniciatives
tèxtils, en l’àmbit de la costura de base comunitària, formació modular específica del tèxtil i amb
mirada d’ESS en comunicació, gestió financera, model de negoci, sostenibilitat i economia circular,
mapatge sobre l’oferta formativa i recursos del tèxtil sostenible, programa promogut per la direcció
d’Innovació socioeconòmica de Barcelona Activa.
El Col·laboratori.ess, Laboratori d’idees i pràctiques de l’economia social i solidària des de l’acció
comunitària, és un espai d’aprenentatge col·lectiu que va començar a caminar fa dos cursos.
És un espai participat, amb vocació de promoure la reflexió i la sistematització de coneixements a
partir de pràctiques i experiències de les persones professionals que n’han format part de forma
estable, al llarg de les quatre sessions que s’han realitzat en aquesta tercera edició.
Tanmateix, han nodrit l’espai les persones convidades protagonistes de projectes del sector del
tèxtil i els professionals que les han de promoure amb valors de l’economia social i solidària.
L’estructura de les 4 sessions va combinar tres línies d’objectius:
– l’intercanvi d’experiències i pràctiques,
– la formació per a la capacitació dels participants,
– i la sistematització d’aprenentatges i coneixement generats.
En aquesta edició les sessions han tingut d’una durada aproximada de 4 h, i amb una periodicitat
mensual. Les sessions, que formen part d’un procés continu d’aprenentatge, han volgut combinar
les aportacions dels participants, amb l’intercanvi d’experiències i pràctiques, amb l’aportació de
reflexions i documentació que nodreixi els debats.

4 PRESENTACIÓ
A qui s’adreçava?
A persones tècniques d’entitats que desenvolupen les accions comunitàries a diferents territoris de
la ciutat de Barcelona, i persones tècniques referents de l’àmbit de l’ESS dels districtes, tècniques
de Barri de Districte, tècniques de Plans de Desenvolupament Comunitari, tècniques de Serveis
Personals, tècniques de la Direcció de Proximitat als territoris que tenen detectades iniciatives
ciutadanes, tècniques de proveïdors que tenim als territoris i/o en el foment del sector tèxtil,
escoles de disseny de moda, i professionals d’iniciatives socials que promouen grups de costura
professionalitzats.

SESSIÓ 1
SESSIÓ 1. COMENCEM COSINT
El sector tèxtil amb «ulleres»
d’economia social i solidària
16 d’octubre de 2019
Breu descripció de la sessió
Objectius de la primera sessió del Col·laboratori.ess:
En aquesta primera sessió, que va ser d’aterratge al sector tèxtil, vam conèixer de primera mà
l’estudi que va realitzar Setem l’any 2019, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona des del
Comissionat d’economia social, desenvolupament local i consum, i Barcelona Activa: «L’estat del
sector tèxtil a Barcelona amb perspectiva d’economia social i solidària.»
Aquest estudi fa una mirada al sector tèxtil des de l’economia social i solidària. Ens permet
comprendre millor la realitat socioeconòmica de les iniciatives tèxtils a la ciutat de Barcelona i
també identifica necessitats ocupacionals, dels subsectors i les iniciatives i les possibles vies per
promoure la intercooperació dins dels sector.
En segon lloc, es van donar a conèixer les accions que es desprenen de l’estudi impulsades des de
Barcelona Activa.
Per acabar, les participants convidades al Col·laboratori III van dedicar una estona a conèixer-se i a
compartir expectatives en relació amb l’espai d’intercanvi, a partir del brodat conjunt, per generar
un dibuix col·lectiu facilitat per l’Aviv Kruglanski.
Reflexions aportades pel grup
Es considera que les institucions públiques estan duent a terme programes enfocats a les iniciatives
que ja operen en clau d’ESS. Tanmateix, seria interessant saber què passa amb les grans empreses
del territori. S’hauria de bastir un pont per sensibilitzar aquesta part del sector productiu i que no
siguin sectors tèxtils separats, el de l’economia social i solidària i el de l’economia capitalista.
El sector tèxtil i el de l’ESS no són compartiments estancs, i en aquest moment s’ha d’aprofitar que
les grans marques reflexionen sobre l’impacte ambiental. A més a més, incorporar la mirada de
l’ESS en persones que s’estan formant i que acabaran treballant en grans empreses, significa que
aquestes persones després els l’acabaran aportant.
D’altra banda, en l’àmbit de la formació a persones que treballen o que poden treballar en el
sector tèxtil, preocupa com finançar l’accés a les formacions d’aquestes persones i què passa amb la
conciliació familiar.
5

6 SESSIÓ 1
Des de les entitats que promouen l’emprenedoria i la formació a persones que volen i poden
desenvolupar projectes en el sector tèxtil i que reben finançament de l’Administració, els projectes
troben la dificultat dels terminis de pagament (normalment 60 dies), ja que no els poden sostenir
econòmicament. Una altra dificultat és el pagament en blocs separats de les iniciatives que
intercooperen.
En alguns casos, el problema són els terminis de resposta sobre l’adjudicació del contracte,
que significa tenir el taller parat esperant la resposta. A més a més, moltes vegades els preus de
pagament no són realistes per evitar l’explotació de les persones treballadores.
Les iniciatives comunitàries tenen un tempo diferent al de l’Administració.
Sobre l’art i l’emprenedoria, seria interessant veure com es pot unir el vessant emprenedor amb
l’artístic i visibilitzar els dos corrents. L’art tèxtil és un art que passa de generació a generació i no
es basa tant en un coneixement formal. Com que es tracta d’una activitat altament feminitzada,
des dels espais educatius es reivindica que es reconegui el fet de «tenir mà per cosir». Les
dones cosidores parteixen de diversos graons per sota, i en l’art tèxtil encara més, perquè està
menystingut. Hi ha aquesta reivindicació i també la voluntat d’incorporar-hi les dones joves.
Queden moltes coses a fer a mitjà i llarg termini. A l’Associació de Moda Sostenible s’ha comentat
molt la falta d’un paraigua on, a part de vendre el producte, es vengui tot el valor afegit d’aquest.
Una associació paraigua pot agrupar tots aquests continguts (comerç electrònic) i millorar el
posicionament a les cerques de Google, contra les quals no es pot competir si no és sota aquest
paraigua. També a llarg termini s’hauria d’anar educant per aconseguir que a mitjà i a llarg termini
els joves i els adolescents facin compres més responsables.
El tema del segell és complex i llarg. A Alemanya s’ha posat en marxa el «botó verd», com una eina
fàcil cap al camí del segell.
Un dels objectius era fomentar l’articulació del sector i fomentar la intercooperació. En aquest
sentit, s’ha constituït un grup motor tèxtil d’ESS, de deu iniciatives, les quals s’han trobat dues o tres
vegades, amb l’objectiu de compartir necessitats, criteris, cooperació, espies i enxarxament, per
generar un pla d’acció, crear un directori, un segell distintiu, etc. En aquests moments és un espai
acompanyat per l’Administració, però la idea és que en un futur deixi de ser-ho.

7SESSIÓ 1
Reflexions inspiradores
«En un context en què la indústria global del
tèxtil està deslocalitzada i es caracteritza per
l’alta competència de preus a la baixa, en els
últims quatre anys hi ha hagut un creixement
notable de projectes tèxtils a la ciutat de
Barcelona amb característiques i finalitats
diverses. Tot i la seva heterogeneïtat, són
projectes que comparteixen l’aposta per l’ESS
com a marc d’acció i una mateixa realitat envers
els reptes de la indústria tèxtil al territori.
Les iniciatives d’ESS que estan protagonitzant
aquesta recuperació de l’ofici a la ciutat són
projectes, en bona part artesanals, que beuen
de l’arrelada cultura tèxtil catalana i que aposten
per roba personalitzada i pels productes tèxtils
únics i de qualitat. De fet, si haguéssim de
descriure un perfil majoritari envers la mostra
analitzada, podríem dir que es tracta de petites
iniciatives creades en els darrers quatre anys
i que compten amb menys de 5 persones
treballadores. Es caracteritzen per realitzar més
d’una fase de la cadena productiva; en general,
el disseny, el patronatge, el tall, la confecció i la
venda del producte. Les condicions laborals de
les treballadores, la majoria dones, acostumen
a ser precàries, amb un predomini del treball
autònom i amb salaris inferiors als 10.000 euros
anuals.
Malgrat la fragilitat econòmica del sector i
les dificultats d’iniciar i sostenir un projecte
especialment competitiu, en totes les
iniciatives és remarcable la vocació i l’estima
per la cultura tèxtil, trets que, possiblement,
esdevenen motors fonamentals per a l’impuls
d’aquests projectes. Un altre dels aspectes
que criden l’atenció és que l’auge de projectes
tèxtils al territori coincideix amb l’inici de
la recuperació econòmica d’ençà del 2014,
marcada per un augment de la facturació del
comerç tèxtil a Catalunya i a la resta de l’Estat.
A més dels projectes tèxtils emergents,
destaquen les experiències històriques, com
ara Teixidors, fundada el 1983, que van resistir
el desmantellament de la indústria tèxtil al
territori i que avui dia continuen apostant pels
proveïdors de proximitat, pel treball amb telers
manuals i pels productes d’alta qualitat, tot i les
dificultats per fer-ho i l’elevat cost de producció.
La majoria de projectes analitzats neixen amb
voluntat d’esdevenir fonts d’autoocupació
amb caire professionalitzador, si bé el procés
de maduració i solvència tècnica, econòmica
i personal és de llarga durada. De fet, gairebé
una quarta part de les iniciatives troben en el
tèxtil una via per normalitzar l’accés al treball de
persones en situació de vulnerabilitat i tenen un
rol proactiu en el foment de la cohesió social, ja
sigui a través de projectes d’inserció sociolaboral
o d’autoocupació. Així, d’una banda, s’ha
observat l’existència d’un grup considerable
d’iniciatives d’inserció sociolaboral,
especialitzades en l’àmbit de la confecció
i la gestió de residus tèxtils (....). De l’altra
banda, s’han identificat iniciatives emergents i
especialment transformadores que, a través de
l’autoocupació col·lectiva en el tèxtil, intenten
donar resposta a la necessitat d’inclusió social
i laboral de persones migrades, (...). També,
i específicament en el cas de la confecció a
Barcelona, trobem un grup de projectes de
dones cosidores que originàriament van néixer
com a projectes comunitaris i que darrerament
han apostat per professionalitzar-se com a via
per donar visibilitat i reconeixement social i
econòmic a la seva activitat.»
(Extret de les explicacions de la Laura Solé, convidada
a la sessió, de l’estudi: Domínguez, X. i Solé, L. (2019):
«Exploració del sector tèxtil amb mirada d’economia
social i solidària». Setem. Barcelona Activa

8 SESSIÓ 1
Bibliografia i webgrafia comentada
Domínguez, X. i Solé, L. (2019): «Exploració del sector tèxtil amb mirada d’economia social i
solidària». Barcelona Activa.
L’estudi analitza i dona a conèixer els diferents agents del sector que actuen a la ciutat, n’identifica
les necessitats de manera participada; identifica pràctiques transformadores i visiona possibles
vies en foment de la intercooperació a proposta de les mateixes iniciatives, amb vista a una major
visibilització, articulació i organització del sector per fer front als reptes de la indústria. A més a més,
l’estudi també analitza la ubicació territorial de les diferents iniciatives al llarg de tot el procés, des
de les matèries primeres fins a la distribució i la comercialització.
Pam a pam
https://pamapam.org
És una mapa col·laboratiu que mostra iniciatives de consum responsable i d’economia solidària.
Aquesta web parteix de la idea que cada cop hi ha més alternatives que ofereixen productes de
proximitat, que ens deixen invertir els nostres diners en una banca coherent amb els nostres valors,
que permeten el subministrament d’energia verda i renovable a la llar, una vida més comunitària...
Grüener-knopf (Botó verd)
https://www.gruener-knopf.de
Etiqueta ecològica i social, a Alemanya, per a tots aquells fabricants tèxtils que desitgen incloure-
la. Es tracta d’un reconeixement a les peces que s’han fabricat respectant determinats criteris
mediambientals i complint alguns estàndards laborals.
Recursos
Campanya Roba neta
https://robaneta.org
La CRN és una xarxa internacional d’ONG, sindicats i organitzacions de persones consumidores que
treballa per millorar les condicions de les treballadores i els treballadors de la indústria global de la
confecció.
Informe Regne Unit sobre economia circular, Mc Arthur
https://www.ellenmacarthurfoundation.org/assets/downloads/languages/EMF_Spanish_exec_
pages-Revise.pdf
Aquest document sintetitza les idees clau dels dos informes «Hacia una Economía Circular»
elaborats per la Fundació Ellen MacArthur, en col·laboració amb McKinsey & Compañía, el 2012 i el
2013.

SESSIÓ 1 9
Aprenentatges que hem fet
En els anys noranta es va anar deslocalitzant la producció tèxtil d’Europa cap a l’Àsia i la Xina, fet que
va provocar una gran davallada dels preus i un tancament massiu de fàbriques locals.
El 2007 entren en el mercat català marques molt barates, com ara Primark, i el 2012 es produeix
la liberalització de les rebaixes. En aquest context el petit comerç ho té difícil per competir en el
mercat global.
Dades econòmiques
El tèxtil és el 4t sector en l’economia global.
Barcelona és el principal origen de les exportacions, ja que Inditex té els seus punts logístics aquí.
Espanya ocupa la 5a posició de l’EU en exportació de tèxtil.
És possible realitzar tot el procés de producció de tèxtil, que inclou tota la cadena productiva, en
territori català.
Els últims temps s’ha produït un augment de l’ocupació en el sector, sobretot a través del treball
autònom.
Ha augmentat la facturació, però ha estat perquè el baix cost de la roba implica més compres, però
de teixits de més de baixa qualitat. El 70% de la roba es ven amb descompte.
A nivell ambiental
Es tracta del segon sector més contaminant, ja que és una indústria molt globalitzada i la roba
recorre molts quilòmetres. A més a més, la producció de roba s’ha duplicat, però aquesta es fa
servir molt menys i genera una petjada ecològica immensa (emissions de CO2, fertilitzants a l’aigua,
contaminació per fibres, etc.).
A nivell social
És un sector líder en violacions de drets humans. Aquest sector inclou moltes subfases (filatura,
tenyit, recollida, venda a les botigues, etc.) i aleshores es fa molt difícil seguir i controlar la traçabilitat
dels productes, i és fàcil vulnerar drets en alguna de les fases. S’han produït accidents importants en
fàbriques, com el de Rana Plaza, a Bangla Desh.
Algunes campanyes, com ara la de Roba neta, de Setem, intenten denunciar aquesta vulneració de
drets.
Fins aquí la fotografia és poc engrescadora, però altres experiències actuals demostren que es
pot fer tèxtil d’una altra manera, encara que és difícil, perquè es tracta d’un sector competitiu i
global. Ara analitzarem en quines situacions es troben aquestes iniciatives i veurem com es poden
acompanyar.
Les iniciatives tèxtils d’ESS a Catalunya
Predominen les iniciatives petites (1 a 4 persones), es tracta d’un sector molt feminitzat (65%) i
marcat per la precarietat laboral (més del 50% de persones que van participar cobraven menys de
10.000 €/any). La majoria troben dificultats per accedir als canals de distribució i venda.

10 SESSIÓ 1
Sostenibilitat ambiental
Les iniciatives són molt conscients d’aquest tema i moltes reaprofiten o reciclen teixits, aposten per
proveïdors de proximitat i utilitzen teixits ecològics. Malgrat que segueixen aquestes pautes, moltes
no empren certificacions internacionals pel cost burocràtic que impliquen.
Sostenibilitat social
Moltes de les iniciatives van néixer el 2013 a partir de l’accident de Bangla Desh i moltes de les
persones emprenedores tenen antecedents familiars relacionats amb el tèxtil.
Assenyalen que tenen dificultats per trobar proveïdors del l‘ESS en alguna de les subfases
(patronatge, serigrafia, etc.)
Mostren voluntat de fer coses plegades, però moltes iniciatives no es coneixen perquè no paren
d’aparèixer-ne de noves i la intercooperació també implica temps.
Hi ha un rol molt proactiu en la creació de cohesió social i moltes apareixen amb voluntat de
millorar les pròpies condicions sociolaborals. Tenen voluntat de visibilitzar aquesta feina.
Moltes són iniciatives petites i la mateixa persona fa moltes de les subfases del procés. La filatura
implica tenir una fàbrica, així que la majoria no fan les fases de filatura, teixit ni tenyit.
Amenaces
Alta competència de la fast fashion.
Precarietat laboral.
Green washing (grans marques estan incorporant directrius per millorar la part ambiental).
Reptes
Dificultat en la renovació de personal a les fàbriques per tal de poder reobrir-les.
Trencar l’estigmatització cap a la roba de segona mà. Molta gent s’està formant en costura, però per
adquirir altes habilitats es necessita temps.
Millorar les condicions laborals, millora lligada a la millora de la viabilitat econòmica.
Crear i millorar nous canals de distribució i venda.
Auge de l’economia circular, però amb mirada crítica (quant temps realment es pot reutilitzar?)
L’objectiu seria reduir la producció i fer peces més durables.
Sensibilitzar en consum responsable en tèxtil.
Producció ecològica de matèries primeres (s’està estudiant el cànem, producció de cotó a Andalusia
–Cotó Roig–, llana...).
Generar circuits curts entre les iniciatives, intercooperar més enllà d’anar a fires (exemple: Associació
de moda sostenible).

SESSIÓ 1 11
Debilitats
Dificultat d’accés a finançament.
Tancament de fàbriques.
Necessitats formatives específiques i poca oferta formativa amb la mirada des de l’ESS.
Oferta formativa molt específica i sense una mirada global on aprendre diverses subfases.
Falta formació en màrqueting.
Baixa visibilitat de les iniciatives.
Dificultat d’accedir a teixits ecològics.
Amb què comptem?
Cultura i vocació tèxtil. Hi ha estima pel sector.
Efervescència de projectes.
Creativitat, iniciativa i emprenedoria.
Directoris de tèxtil.
Encara es creen fàbriques al territori.
Projectes que intenten recuperar matèries primeres.
XES.
Suport institucional en ESS.
Avenços en la contractació pública.
Què pot fer l’Administració pública i les tècniques al territori?
Fer campanyes de sensibilització que expliquin que hi ha un tèxtil fet d’una altra manera.
Crear espais de formació: màrqueting i comunicació, tèxtil i ESS, donar resposta a dissenyadores
d’alta costura.
Unir la formació reglada i el tèxtil de l’ESS: pràctiques en empresa, etc. Fer un lligam molt més fort
entre aquest dos sectors.
No hi ha formació sobre reaprofitament de teixits.
Intercooperació: ha de néixer des de les iniciatives pròpies, però l’Administració l’ha de facilitar.
Què es pot fer des les iniciatives pròpies?
Intercooperar com a solució a moltes necessitats: compres conjuntes per abaratir costos,
comercialitzar des de plataformes conjuntes de venda, comunicació per a donar-se a conèixer
(xarxes socials conjuntes, etc.), compartir espais i temes de gestió, comandes i clients més grans.

SESSIÓ 2 13
SESSIÓ 2. MOSTREM ELS FILS
Coneixem experiències
que treballen des de
la xarxa comunitària
Compartim necessitats
4 de novembre de 2019
D’una banda, els objectius d’aquesta segona sessió al voltant del sector tèxtil eren conèixer
l’experiència formativa CreadonESS, projecte que desenvolupa la Tregua amb l’associació La Quinta
Pata, que fomenta l’autoocupació i l’emprenedoria tèxtil com a nova oportunitat laboral i social per
a dones en risc d’exclusió social, en un marc d’intercooperació basat en els valors de l’economia
social i solidària. Les reflexions inspiradores i aportades pel grup giren al voltant d’aquest tipus
d’experiències.
D’altra banda, amb les participants a la sessió, es va treballar de forma col·laborativa un mapa
de necessitats de les experiències comunitàries en el sector (de les dones, de les professionals,
dels projectes); itineraris en els processos d’acompanyament a les experiències; oportunitats de
visibilització, venda, formació i reflexions respecte als agents (presents, absents i necessaris).
Ens hem trobat que hi ha dones que volen treballar en el sector tèxtil, però que es tiren enrere
quan proposes algunes iniciatives emprenedores. En alguns casos hem tingut la sensació d’estar-les
forçant. Per exemple, no els motiva vendre bosses, sinó que volen cosir la seva roba.
Per això, és molt important treballar molt bé què volen en realitat quan exposen que volen treballar,
i fer-los veure el valor de les coses i de la feina que fan. És el cas de les persones que volen treballar
a casa fent arranjaments de roba a les amigues, però això mateix no els permet cobrar el preu que
val realment la seva feina.
Falta una cultura de la col·laboració, de posar en comú les iniciatives que ja estan funcionant. No
es poden subvencionar tots els projectes i potser té més sentit subvencionar-ne un i que aquest
col·labori amb la resta, mancomunant serveis.

14 SESSIÓ 2
Per enlairar un projecte tèxtil hi ha dos
problemes: 1) accedir a la formació reglada,
difícil per a dones no regularitzades; i 2)
fer sostenibles el primer i el segon any
del projecte. Són projectes que s’han
d’acompanyar i no hi ha subvencions d’aquest
estil. El primer any normalment es crea la
cooperativa, i fa falta un segon any perquè
comenci a funcionar. Potser a aquest punt
només hi haurien d’arribar aquelles que ja
disposen de personal preparat i que poden
vendre des del primer moment. S’ha de tenir
un concepte empresarial. En aquest sentit
Impulsem hauria de ser una convocatòria de
caire bianual.
Ens trobem casos de persones que els
interessa el tèxtil, però també d’altres dones
que tenen urgència i que volen i necessiten
tenir ràpidament formacions certificades.
La cooperativa és un paraigua per a totes?
La fórmula cooperativa ens estimula
moltíssim, ja que és una manera de regular
persones i d’aconseguir papers per a les
dones implicades. També ens facilita rebre
encàrrecs i tenir les vies legals per contractar
i pagar. No obstant això, hem de veure què
passa amb el projecte, perquè el programa
anual té un cost molt alt i com que la part
comercial encara no està desenvolupada, no
és autosostenible.
És necessari trencar la frontera de les
subvencions i consolidar aquests projectes
més enllà d’aquestes. El problema de les
subvencions és que el desenvolupament
econòmic no és immediat.
L’emprenedoria és un tema complex i és difícil
des de la precarietat.
Cadascú demana recursos per al seu petit projecte (10 dones, 10 màquines) i moltes vegades es
podrien fer torns, compartir màquines o col·laborar entre projectes.
Arran de la trobada realitzada a Energies Comunitàries, va sorgir la necessitats de saber on són els
espais de cosir, i es va plantejar la possibilitat de crear baixos com a coworking de tèxtil.
La gent dels projectes és molt territorial i els costa desplaçar-se. Els projectes haurien de servir per
arribar més enllà dels barris i obrir-se, però cal començar en el territori propi perquè després et
segueixin (per exemple, la Ruta dels teixits pel mercat dels Encants, o visites a grups de costura).
Hem de tenir cura de la frustració que pot generar realitzar projectes per empoderar que després
potser no acaben sent viables. Com es pot treballar aquesta frustració? Potser es pensa massa en
clau d’allò que ens agradaria i no tant en les expectatives de la gent que treballa en els projectes.

SESSIÓ 2 15
Experiències comentades
Centre Cívic Vil·la Urània
https://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/vil.laurania
El Cívic Vil·la Urània té dos anys de vida, i procedeixen del que era la Casa Sagnier. Consta d’espais
per a adults i per a infància, i té dues especialitats: tèxtil i ciència. Els centres cívics són espais que
volen promoure la trobada de gent i servir de suport a les entitats.
El servei d’Aula Oberta de Costura, on es poden utilitzar les màquines, té molta demanda.
Actualment està restringit a les persones que fan el taller, perquè les màquines que tenen són molt
antigues i necessiten certa cura en l’ús. Es disposa d’una tutora un cop per setmana.
CreadonEss
http://www.espailatregua.com/e-miss
En el nom del projecte CreadonEss conflueixen tots els eixos que treballen: dones, solidaritat i
economia social. És un projecte que va sorgir el 2015, coordinat per la Fundació Servei solidari,
l’Associació Cultural la Quinta Pata i l’Espai la Tregua. Aquest últim és a Gràcia i hi fan tallers de teatre.

16 SESSIÓ 2
CreadonEss es conforma com un programa anual dirigit a dones amb problemes d’exclusió social
i no necessàriament regularitzades. És un grup de 12 dones tancat, ja que es tracta d’un procés
de treball continu. Les dones participants solen ser un 75% migrades, un 15% refugiades i un 10%
espanyoles, i l’edat va entre els 28 i els 58 anys. Les participants arriben derivades des de fundacions
que treballen amb dones en risc d’exclusió, amb víctimes de tràfic de persones, des de plans
comunitaris, PIAD i Serveis Socials.
La metodologia és una trena de formacions creatives: arteràpia, teatre, costura, emprenedoria,
venda en mercats... L’eix prioritari és reconnectar i projectar-se com a dones, i es treballa amb la
creació d’una nina de roba que les ajuda a fer aquest procés. Aquest és el seu primer contacte
amb la màquina de cosir. En la segona part del procés, ja es formen en el desenvolupament del
producte.
Sobre l’emprenedoria es treballen diversos aspectes: idea de negoci, finances personals i
empoderament econòmic, estudi de mercat, etc. Sempre hi ha una part teòrica i una part pràctica,
on s’utilitza el teatre de les oprimides, que és una eina molt versàtil que permet brodar, per
exemple, tècniques de negociació i venda.
Els punts de venda que utilitzen per vendre els producte són mercats i fires de disseny, i
pròximament obriran un canal de venda per Instagram.
Actualment tenen dues línies de producció: la línia japonesa i la línia amazònica. Tenen dos
productes: tote bag i necesser. Són peces úniques, amb un disseny molt cuidat i dissenyades en el
projecte. Encara que sigui un projecte de vessant comunitari, busquen un resultat de qualitat.
Les sinergies actives en el projecte actualment són:
– Vil·la Urània, on disposen d’una aula de costura molt còmoda, un espai propi i íntim.
– Costurera Social Club actualment són una parella d’emprenedors i és on es desenvolupava
anteriorment el projecte.
– Ribes i Casals, els fan donacions de moltes teles.
Recursos
La Clota Cotreball
https://ajuntament.barcelona.cat/horta-guinardo/pla-desenvolupament-economic/ca/la-clota-
cotreball
L’espai municipal La Clota Cotreball és un projecte d’activació socioeconòmica dels barris d’Horta-
Guinardó: busca mobilitzar recursos públics (locals) i posar-los a disposició de projectes econòmics
interessants per al territori i donar oportunitats avantatjoses per emprendre als veïns i veïnes
d’Horta-Guinardó i de la ciutat de Barcelona.
És un conjunt de locals d’un total de 362 m2, ubicats al barri de la Clota (Avinguda de l’Estatut 1-13,
a prop de plaça Eivissa), reformats recentment. Són espais d’oficina, cuina i taller que s’ofereixen de
manera gratuïta a l’emprenedoria convencional i projectes d’economia social i solidària.
El taller és un Espai de cotreball per a iniciatives de fins a 4 persones. Es fa assessorament sobre
venda, etc. Fan de pont amb el món empresarial.

SESSIÓ 2 17
Sinèrgics
https://sinergics.cat
Sinèrgics és un espai municipal de coworking de retorn social per a professionals que estan
desenvolupant el seu propi projecte professional.
LaLola de África
https://ca-es.facebook.com/laloladeafrica
Lalola confecciona artesanalment teixits amb cotó procedent de l’oest africà. A partir de dissenys
propis i utilitzant teles de cotó (wax) que escull curosament als mercats del Senegal, Mali, Guinea
i Mauritània, Lalola crea teixits per a adults i per a infants, sempre en una línia que es vol petita,
propera, i de dins cap enfora. Mitjançant tècniques respectuoses amb el medi ambient i sota les
directrius del segell oficial de Comerç Just.
Acció Comunitària
https://ajuntament.barcelona.cat/acciocomunitaria/ca/accio_comunitaria_als_barris
El Servei d’Acció Comunitària té la missió d’acompanyar i potenciar els processos existents i el
sorgiment de nous processos comunitaris amb un vessant transformador, a través d’una estratègia
coherent amb els objectius i la metodologia comunitària.
Necessitats que identifiquem (de les dones, de les professionals,
dels projectes)
Superar el fet de viure de subvencions i caminar per la sostenibilitat econòmica.
Tenir pàgina web per compartir.
Poder tenir més homologació de formacions: temari/espai. Cal buscar la fórmula per realitzar un
mòdul de cicle formatiu i que et donin un certificat de professionalitat.
Disposar de canals per compartir recursos i necessitats. Possibilitat de compartir els correus del grup.
Construir xarxa per satisfer diferents necessitats entre tècniques: derivacions, recursos, materials.
S’hauria d’explotar més el paper de Barcelona Activa per generar aquests contactes.
Connectar amb el món empresarial: inserció / venda i encàrrec de productes.
Davant la precarització del sector, vincular-lo a campanyes de sensibilització que posin de manifest
què hi ha al darrera de la roba:
– Sensibilització sobre el preu de la moda responsable.
– Fer campanyes als barris en temporada de Nadal, etc. Comprar al barri.
– Al davant tenim un monstre que dificulta la difusió dels valors de l’ESS. Tenim incidència en
l’àmbit més proper.
– Difondre que es comprin productes d’aquestes condicions en lloc de paneres de Nadal.
Mancomunar espais i recursos.

18 SESSIÓ 2
Itineraris (tensions i polaritats)
Crear xarxa i relacions.
Promoure la formació ocupacional (titulació).
Facilitar el fet d’emprendre col·lectivament.
Desenvolupar processos d’inserció laboral individual.
Disposar de col·laboradores puntuals, sense interès en una sortida laboral, per exemple, la
col·laboració en produccions solidàries.
Realitzar produccions compartides per diferents projectes.
Oportunitats de visibilització, venda i formació.
Petites marques que necessiten cosidores (criteri de moda sostenible). Un criteri de sostenibilitat ha
de ser la proximitat.
La tradició del sector empresarial català (a fora de Barcelona).
Mapatge de recursos elaborat per Fasolà. Està fent un mapatge promogut des del grup motor tèxtil.
Formacions professionals: certificat de professionalitat validat per alguna entitat (per exemple,
Institut Anna Gironella).
Fesc - Fira d’Economia Social, Fira de Nadal, Fira d’entitats als barris (Farró, Gràcia, etc.).
Grup motor del sector tèxtil. Es tracta d’un grup per generar una xarxa de slowfashion. Es troben
mensualment a Barcelona Activa. Els objectius són conèixer i fer xarxa, tenir un directori de
proveïdors d’ESS i desenvolupar un segell de certificació de l’economia social. També es debaten els
criteris basant-se en 6 eixos. I crear una pàgina web conjunta per vendre els productes.
Directori de proveïdors (Cotó Roig, Teixidors, Xisqueta).
Segell d’economia social: criteris/eixos.
Línies de treball de Barcelona Activa: responsabilitat corporativa / pont entre l’economia social i el
món empresarial.
Agents que identifiquem amb els quals podem comptar
La bufanda de la Iaia. S’han fet trobades del banc del temps per fer-ne una producció i donar-ne al
projecte.
Institut Anna Gironella Mundet.
Representants del món empresarial.
Centre Cívic Vil·la Urània.
Cooperativa Impulsem.
Dona Kolors.
ARED.
Formació i treball.
Fundació Roure.
Estel Tàpies.
Escola de la Dona.
ABD.

SESSIÓ 3 19
SESSIÓ 3. COMPARTIM TENDÈNCIES
Conversem
amb projectes consolidats
Què ens aporten?
4 de desembre de 2019
La tercera sessió la vam dedicar a conèixer experiències ja consolidades en el sector tèxtil. Vam
comptar amb la participació en primera persona de l’Helena García i el seu projecte Ven y Cógelo, la
Núria Casanovas, que ens va parlar de Dona Kolors, i l’Azahara García d’ArtePorvo.
Amb elles i amb petits grups vam organitzar microtrobades per conèixer diferents aspectes dels
seus projectes:
– Qui ha estat clau per al desenvolupament del projecte.
– La sostenibilitat econòmica del projecte.
– Claus per a la venda del producte.
– Valors que es volen promoure en el marc de l’ESS.
– Avantatges i inconvenients dels projectes individuals i col·lectius.
– La participació en xarxa.
També a la segona part de la sessió vam comptar amb l’experiència del taller de costura de Mujeres
Pa’lante.
Conèixer les experiències a nivell personal és molt gratificant. A més a més, són tres experiències
que han tingut un diferent nivell de relació amb l’Administració: un de més gerencial, un que ha
sorgit més des de l’associacionisme i un altre amb una relació més incipient. Això no obstant,
expressen coses en comú, com ara l’accés a un banc de recursos dotats per l’Administració:
prestació de serveis, passarel·les, facilitar els contactes i la relació entre projectes.
Aquests projectes són sostenibles, però els costos de producció a nivell personal són molt elevats, és
a dir, estaria bé que la feina ètica que persegueixen també arribés a elles, a les persones productores.

20 SESSIÓ 3
Hi ha un grau alt d’autoexplotació.
El sector del tèxtil no s’està enfocant bé des de la filosofia de la sostenibilitat, perquè aquest camp
és molt ampli. Si vols ser coherent, no pots ni vols produir d’una altra manera, i això implica parlar
del preu just i entendre quant valen les peces produïdes.
Les nostres vendes sempre tenen dèficit, perquè no podem posar el preu real que costa produir les
peces. Potser l’Administració hi podria aportar la diferència, ja que es tracta d’un projecte social? En
el cas de Dona Kolors, si internalitzéssim part de la producció no tindríem tantes pèrdues, però es
perdria el valor del projecte.
Externalitzar també és una decisió complexa si ho vols fer de manera responsable, ja que comporta
també pagar un bon sou a les treballadores de l’empresa externalitzada.
Seria important trobar la manera d’unir aquestes iniciatives i donar-hi visibilitat a través d’un espai
virtual, de fires, etc. S’hauria d’anar més enllà de la Fesc, Fira de Plaça Catalunya, etc., on no és
rendible participiar-hi. Com a consumidora crec que seria interessant generar un espai de trobada
de tots aquests tipus de projectes.
Es dona prioritat als projectes col·lectius per sobre dels projectes individuals. Els autònoms som
treballadors, però no hi ha un projecte social al darrere, i no són considerats economia social.
Quan les dones s’ajunten, hi ha molta autoorganització.
Cal esmentar que vivim en un món molt capitalista, injust i racista. La llei d’estrangeria fa que les
dones migrades hagin de treballar tres anys en la clandestinitat per poder aconseguir papers; això
és el que està admetent aquesta llei, i és molt dur.

Anàlisis de les experiències: Dona Kolors, Ven i Cógelo i ArtePorvo
1. Qui ha estat clau per al desenvolupament
del projecte?
Les persones, les entitats, les institucions que
han fet possible que el projecte tirés endavant.
Dona Kolors
La Lurdes Perramón, directora del Lloc de la Dona, que
va tenir la visió del projecte.
Les voluntàries del Lloc de la Dona.
Les dones que han passat pel projecte (16 dones
contractades).
Ven y Cógelo
Projecte autosostenible – finançat / autofinançament
sostenible
Partir del preu: quin preu? > Posar valor a la peça.
Segment: qui pot comprar la peça? > Que la pugui
comprar tothom
Recurs propi
Retorn mutu – amb una altra botiga de bijuteria.
Mercat > important per provar el producte i la
resposta, al començament per desenvolupar projecte
amb inversió petita
ArtePorvo
Ningú, ella mateixa.
2. Sostenibilitat econòmica del projecte.
El projecte és sostenible econòmicament?
En quin moment ho ha començat a ser?
Quines dificultats heu tingut en aquest sentit?
Quins aprenentatges n’heu tret?
Dona Kolors
No és sostenible.
Requereix un vessant tècnic i humà impossible de
pagar.
No externalitzem res i això és molt costós, però no
volem externalitzar perquè és el sentit del projecte.
Ven y Cógelo
Té formació en empresarials.
Inversió en la botiga, però és sostenible per si mateix.
No té grans despeses, i aquestes han de ser en
proporció als ingressos.
Preus bons (equilibri).
La botiga/taller li va permetre tenir un sou i viure
completament d’aquesta activitat.
ArtePorvo
Projecte individual iniciat fa 7 anys.
Ha estat sostenible des del principi.
Ajudaria que hi hagués una plataforma no elitista on
poder-se visibilitzar.
És sostenible a petita escala, però falta formació en
empresarials i el temps i els diners per poder-se formar
com a cooperativa o similar.
Sostenible, però amb una inversió de temps molt gran
(ho fa tot ella mateixa).
3. Claus per a la venda del producte.
Què us fa ser diferents? Claus d’èxit
en el vostre cas.
Dona Kolors
La clau és la qualitat del producte: professionalització
dins d’un projecte social
adreçat a dones de més de 35 anys que ja tenen poder
adquisitiu.
Ven y Cógelo
El producte és personal, roba d’autor. Preu just, bona
qualitat, molt bon servei, atenció personalitzada
(i també es pot fer producció personalitzada, no
industrial).
Coherència dels criteris de producció (de proximitat,
sostenible).
La ubicació és molt important (Gràcia).
Respecte mutu amb el client.
ArtePorvo
Nínxol de mercat: roba alternativa, per a un perfil
determinat, amb un estil definit.
No té botiga. El taller és a Drassanes. Pàgina web >
Mercats.
Mercats: lligats a segona mà. La marca és un producte
nou, personal i artesà.
Claus: moda alternativa, mostrar-te als altres.
SESSIÓ 3 21

22 SESSIÓ 3
4. Valors que es volen promoure en el marc
de l’ESS. Quins són els valors que voleu posar en
valor? Entenem que l’economia social i solidària
és...:
Dona Kolors
La potencialitat, capacitat de les dones (les regularitzen
i contracten).
No externalitzen res (per evitar «la feina en negre»,
etc.). Dignificació de les dones que exerceixen la
prostitució.
Ven y Cógelo
Sòcia de la cooperativa Col·lectiu Ronda.
Associació – Criteris de sostenibilitat:
Preu just.
Mercat de proximitat > barri.
Roba d’autor.
Transmetre valors > manera de fer el producte.
Peça única > una a una, consum local i responsable.
ArtePorvo
Moda ètica, sostenible, feminista i anticapitalista.
Defensar els drets humans en el tipus de producció ja
és feminisme.
Boicotejar les grans empreses.
Diversitat en els models del web, dissenys unisex.
5. Projectes individuals o col·lectius?
(avantatges i inconvenients). Valoreu des
de la vostra experiència, quines dificultats i
oportunitats trobeu, en el fet que el vostre
projecte sigui individual o col·lectiu.
Dona Kolors
És un projecte col·lectiu, amb un equip gran i pagat
de manera justa. En la pròpia estructura es fa tot
(producció, comunicació, etc.).
Avantatges:
Aprofitar les habilitats i els coneixements de cadascuna
per a la diversitat de feines que cal fer.
Suport de la gran entitat que hi ha al darrere del
projecte.
Controlar tota la línia de producció fa difícil que sigui
sostenible pels valors en què es sustenta (l’entitat
assumeix aquest cost).
Ven y Cógelo
Oportunitats: llibertat, si surt bé és molt gratificant.
Dificultats: s’està sol per a tot, hi ha moments de
frustració, por de no tenir equip per compartir-ho, has
de tenir una força mental molt forta.
ArtePorvo
Col·lecció: cadascuna, unió amb artistes (tatuatge,
grafiters, etc.) i models reals.
Cooperativa de diversos dissenyadors: enriquidor,
compartir contactes.
Inconvenients: autònoma, sola, portar-ho tot (des del
patronatge fins al web), ajuda per delegar coses.
Avantatges: cooperativa?, permetre posar en comú,
plataforma - col·leccions.
6. Crear vincles i xarxes. Pel vostre projecte és
o seria interessant formar part d’una xarxa de
col·laboració amb altres projectes. Per a què?
Dona Kolors
Des del Lloc de la Dona, vincles amb entitats i
projectes del Raval.
Una de les eines és Dona Gospel.Els cus Diomcoop
amb l’objectiu de donar-los suport excepcionalment.
Fan també coses per Tot Raval i el Districte de Ciutat
Vella.
No acaba de trobar punts comuns amb altres projectes
tèxtils, que funcionen de manera molt diferent.
Ven y Cógelo
Sí, per compartir recursos (tallers de confecció
alternatius...).
És al PAM a PAM.
ArtePorvo
Sí, m’interessa per compartir recursos.
Compartir la venda de productes, passarel·les.

SESSIÓ 3 23
Bibliografia comentada
Dona Kolors
https://donakolors.cat/ca
És una marca de roba d’emprenedoria social i econòmica vinculada al Lloc de la Dona, que va
néixer com un projecte de carrer amb voluntat d’acompanyar dones que exercien la prostitució.
Ha evolucionat i ara inclou inserció laboral, atenció sociosanitària i psicosocial, un projecte
anomenat Portes Endins, que ofereix atenció integral a dones que treballen en locals tancats (clubs,
locals d’alternança, pisos).
El 2010, després de la gran regularització de dones en l’àmbit domèstic, es va detectar que moltes
dones no podrien regularitzar mai la seva situació, i aleshores es planteja un projecte de confecció
industrial de 500 h que necessitava un lloc per dur-se a terme. Aquesta necessitat es va canalitzar
a través de l’associació En fil a l’agulla al Raval, i es van començar a produir productes fàcils de
confeccionar d’estil africà, ja que moltes dones són nigerianes.
Ens vam adonar que l’associació no era la forma jurídica més adient, i finalment es va decidir
emmarcar el projecte dins del Lloc de la Dona, gestionat per l’entitat religiosa Germanes Oblatas, i
incorporar-hi les dones ja contractades.
Actualment han deixat de treballar el disseny africà i estan en un moment de revisió estratègica per
convertir-se en una marca professionalitzada com qualsevol altra marca del mercat. S’ha consolidat
el lloc de treball de les dones, que han realitzat un procés de formació de 4-5 anys.
També troben dificultats, ja que el 90% de les dones que s’hi dirigeixen no tindran mai papers i
exerceixen la prostitució i/o són víctimes del tràfic de persones. En aquestes circumstàncies és molt
difícil la inserció laboral.
Ven y Cógelo
https://venycogelo.com
És un projecte individual que va néixer el 2004. Es va iniciar pintant a mà i amb serigrafia de
samarretes, i fent venda en un mercat de carrer artesà al Raval, en l’organització del qual estava
implicada. Vendre en mercats i ser al carrer és dur, però se n’aprèn molt.
Des de fa 11 anys disposa d’una botiga física a Gràcia, que al principi compartia amb una altra
dissenyadora.
Buscava la rendibilitat del projecte i aleshores va començar a crear els seus propis dissenys. L’Helena
fa tot el procés de disseny, patronatge, tallat, etiquetatge, etc., i quan ho té tot preparat ho porta
a cosir a una empresa de tota la vida de Mataró. Actualment és un projecte sostenible, però tot el
procés el fa l’Helena.
ArtePorvo
https://arteporvo.com
ArtePorvo és un projecte feminista i anticapitalista. Azahara va estudiar Belles Arts, on va cursar
serigrafia i patronatge. Es va iniciar fent serigrafia sobre samarretes prefabricades i les venia mentre
viatjaven per Andalusia. Considera que els anava molt bé. Posteriorment va venir a Barcelona a
estudiar moda, on va fer molts aprenentatges sobre anatomia i altres temes.

24 SESSIÓ 3
Ella du a terme tot el procés i disposen d’un taller on poden assistir altres companyes a cosir. Ara
s’obrirà una botiga al Raval on es vendrà la seva marca, i ho pot fer perquè no li demanen vendre-ho
més barat que a la seva web.
Mujeres Pa’lante
http://www.mujerespalante.org
Va començar fa 12 anys com una associació, i el 90% de les persones que en formen part venen
de diferents parts del món. Això ho complica tot a causa de la llei d’estrangeria, que condiciona
completament la vida d’aquestes dones. És un projecte que van iniciar les companyes de Maloca
Colombia i l’objectiu inicial era l’acompanyament a dones per tramitar la documentació, la targeta
sanitària, etc. Des de l’inici es van localitzar a Bellvitge i Sant Andreu.
El 2012 la crisi va afectar moltes treballadores domèstiques, i moltes van perdre els papers. Això
els va dur a oferir atenció sociolaboral perquè aquestes dones es reciclessin cap a altres sectors
laborals, i acompanyament en temes d’estrangeria, piscosocial, etc.
En aquell moment es van començar a fer visibles en àrees com ara formació, i van trencar amb el
prejudici social que les dones migrades no poden aportar coneixement. Van oferir cursos d’atenció
sociosanitària, cambreres de pis, ajudants de cuina i cursos de costura. Els cursos de costura els han
permès apropar-se a grups de dones que ningú veu i que elles tampoc miraven, sobretot dones
procedents del Pakistan, l’Índia, i Bangla Desh.
El projecte de taller de costura es va iniciar fa 4 anys en connexió amb entitats que tracten temes
d’asil i refugi. Posteriorment van veure que podria tenir un caire econòmic en la venda en mercats,
però és un projecte que ha costat molt, perquè tot és autogestionat. Les administracions els han
donat suport mínimament de forma econòmica, amb petites quantitats.
El taller de costura és a Torrassa i fan roba a mida. Fan roba artesanal: vestits de núvia, etc. Porten
productes als mercats i amb els diners que s’ingressen es compren els materials per a noves peces.
Han fet passarel·la i mercat, i això els ha ajudat a vendre productes. No reben ajuda econòmica. Ja
han fet diverses desfilades i n’han anat aprenent.
És un taller on es relacionen diverses cultures i on es poden veure diferents maneres de cosir, i ho
gaudeixen molt. Abans les dones del grup tenien una persona que els guiava, però ara ja són més
autònomes.
Recursos
Dona Gospel
Dona Gospel està format per dones joves de Nigèria que exerceixen el treball sexual com a activitat
de supervivència. S’ofereix gratuïtament per fer concerts a entitats del districte, i així esdevenen un
instrument de socialització, sensibilització i inclusió social que permet normalitzar la situació de les
dones, sentir-se reconegudes i portadores també de valors per oferir. Amb l’aportació altruista dels
seus dons naturals a la comunitat, esdevenen agents de conscienciació i transformació social.

SESSIÓ 3 25
Lloc de la Dona
http://www.llocdeladona.org
La congregació de Germanes Oblatas del Santíssim Redemptor va néixer l’any 1870 a Madrid.
La missió dels projectes socials que desenvolupa te dos vessants que es complementen i
retroalimenten: D’una banda, afavorir el desenvolupament integral i l’autonomia de les dones
que exerceixen la prostitució i viuen situacions d’exclusió i d’injustícia; contribuint a la realització
personal i a la seva integració social i laboral. I d’altra banda, treballar per la sensibilització i la
transformació social tot denunciant situacions d’injustícia social que afectin les dones.
Actualment hi ha moltes iniciatives i tot està molt connectat, però la clau és com posar-ho en
marxa. Des de Barcelona Activa s’estan fent moltes accions (formacions, Col·laboratori, etc.) i també
ha sorgit un grup motor per definir els criteris i per crear un directori de recursos sostenibles.
Des de l’Administració s’estan fent coses molt interessants, però si no es penalitza el «monstre»
(mercat capitalista) sempre estarem en desigualtat. L’Administració ha de garantir els drets de
tothom i això passa per intentar canviar el sistema. S’està reforçant la part dèbil, però no debilitant la
part forta.
A l’Estat espanyol no hi ha consciència de contracultura i no és possible arribar fàcilment als
productes ètics. No hi ha plataforma que faciliti aquests productes a les persones usuàries.
Contradiccions: Què podem fer per donar suport als projectes? Com mesurem bé les expectatives
que generem al voltant dels projectes que acompanyem? Cuidar les il·lusions que es creen...
També és important posar en valor la dimensió relacional dels projectes per generar comunitat, i
valors com ara la solidaritat.

SESSIÓ 4 27
SESSIÓ 4. CONTINUEM TEIXINT
Plataforma de moda
sostenible
El futur: Aprenentatges i oportunitats
15 de gener de 2020
L’objectiu de la darrera sessió del Col·laboratori ha estat conèixer una plataforma de venda de
marques Ethical Time que s’autodefineix com a un mercat global de productes ètics i sostenibles.
D’altra banda, a través d’un diàleg recollim els aprenentatges que han realitzat la cooperativa
Fassolà al voltant de l’emprenedoria en el sector tèxtil; la cooperativa Etcèteres, al voltant dels grups
de costura comunitaris, i la Direcció d’innovació socioeconòmica com a promotora del programa
d’Impuls i Enfortiment del sector tèxtil amb perspectiva d’economia social i solidària.
Propostes per continuar accionant juntes:
És important posar en comú els coneixements i fer xarxa.
Com es pot fer?
Fer trobades per compartir coneixement. Tenir una agenda.
Generar xarxes segons el moment del procés de creació en què es troben les iniciatives i els
projectes (emprenedoria, venda de producte, etc.).
Fer paraigua de gent emprenedora perquè coneguin on s’han adreçar, que tinguin un punt de
referència.
Oferir una assessoria de mercat per valorar, per exemple, on és millor ubicar la botiga, les condicions
del mercat, etc.
El valor diferencial seria la cooperació.

28 SESSIÓ 4
Accions
Des del grup motor del tèxtil.
Detectar persones emprenedores i vincular-les.
Fer itineraris d’acompanyament més especialitzats.
Mapatge de recursos que es poden oferir.
Espai de coworking per prendre contacte.
Produïm i consumim
sosteniblement. Fem créixer el
sector tèxtil sostenible i ètic.
Com?
Enxarxament del sector.
Unir producció i consum.
Qui?
Sector impulsat des de les iniciatives, les
marques, els proveïdors, etc.
Sensibilització a partir de consumidors
conscients (grups de consum).
Administració pública (posar recursos per
facilitar-ho i fer créixer el sector).
Conclusions
Ha aparegut en comú la necessitat de l’enxarxament.
Comptar amb un paraigua per a gent emprenedora. L’Administració ha de facilitar aquests espais i
l’itinerari o els itineraris de les diferents persones.
Ens hem de fixar en els diferents agents del sector i veure quines necessitats té cadascun. Potser
unir-ho tot en una xarxa no cobreix totes les necessitats dels que hi ha a dins.
La xarxa o aquest ens que les engloba totes pot ser un grup de pressió (exemple de la XES) que pot
incidir.

SESSIÓ 4 29
Ethical time
Es tracta d’una plataforma de venda de
marques sostenibles que inclou tèxtil en
general, també marques de calçat. L’objectiu
de conèixer aquesta experiència és indagar
sobre què suposa tenir una plataforma,
avantatges, inconvenients, com funciona,
criteris per incloure, etc.
És una plataforma que neix a partir d’una
inquietud personal sobre el consum
responsable de roba. Més del 50% de la
roba que es ven a Catalunya està fabricada
a la Xina, Turquia i Bangla Desh, en unes
condicions laborals inacceptables.
La plataforma va néixer amb aquesta idea
d’unir les marques i facilitar-hi l’accés al
consumidor responsable. D’una banda,
s’augmenta la visibilitat de les marques i se’ls
proporciona un augment de les vendes, de
manera que es pot crear un mercat fort dins
del mercat convencional. També hi ha la idea
de fer un mapa de botigues físiques.
Es va realitzar un crowdfunding. Es van rebre
500 sol·licituds de marques, de les quals
150 han passat la verificació de les seves
pràctiques i han entrat a formar part de la
plataforma. El juliol de 2019 es va llançar i
ara fa 6 mesos que avaluen com actua el
consumidor, les marques, etc.
Les grans marques de tèxtil s’han adonat
que el consumidor és molt més conscient
i que està canviant les seves pràctiques de
consum, i per això estan iniciant polítiques de
greenwashing.
A nivell de monetització, és un servei
gratuït per a les marques i no se’hi posa cap
barrera, ja que es considera que aquestes
ja fan un gran esforç econòmic en tots
els passos previs, durant la creació de les
peces. Únicament quan es ven una peça la
plataforma hi aplica un percentatge sobre
la venda. La diferència fonamental amb un
market place tradicional és que, en aquest cas,
les marques gestionen els seus productes al
web.
Respecte al procés de verificació, aquest
suposa estudiar tots els passos de la cadena,
des dels proveïdors, els certificats de què
disposen, les condicions de treball dignes,
etc. En aquest sentit, només 150 marques el
van passar. En els casos de petits proveïdors
o marques que no poden accedir a les
certificacions per diversos motius, si les
coneixen directament, se’ls fa un tracte
específic. En aquest sentit, el procés de
verificació en cada marca és diferent i s’estudia
cas a cas, estudiant la traçabilitat de tot el
procés.
Això no obstant, Ethical Time no és una
certificadora, sinó que estudien la pràctica de
les marques, ja que actualment no hi ha una
regulació de pràctiques en el sector del tèxtil,
com sí que passa en el de l’alimentació.
En el procés de verificació demanen: 1.
Garantia de treball digne a tota la cadena
i 2. Que compleixi pràctiques sostenibles
(pel material, per proximitat, per promoure
l’economia circular, etc.).
La verificació demana que en un 80%
de tota la marca es compleixin aquestes
característiques, també en el transport per al
lliurament de les vendes.

32 SESSIÓ 4
Bibliografia comentada
Peiron, M. (2018): «Consum de roba: per un canvi radical de paradigma».
Article que reflexiona sobre la moda depredadora, les condicions pèssimes de les persones que hi
treballen, i sobre si és possible o no la moda circular en el cas del tèxtil.
http://opcions.org/consum/roba-impactes
Observatorio de la moda española (2016). «Informe. El sector de la Moda en España: Retos y
Desafíos».
Informe realitzat per l’ISEM Fashion Business School, a demanda de l’ACME (Asociación de Creadores
de Moda en España), amb l’objectiu de reflectir la situació del sector de la moda a l’Estat espanyol i
els seus principals reptes.
Recursos
Greenwashing
https://ca.wikipedia.org/wiki/Rentat_d%27imatge_verd
«Rentat d’imatge verd és l’acció d’una empresa, un govern o un organisme d’utilitzar
el màrqueting per promoure la percepció que els seus productes, objectius o polítiques són
respectuosos amb el medi ambient, quan en realitat funciona de manera oposada. La paraula
és una traducció de l’anglès greenwash o greenwashing. Es tracta d’un ús enganyós del
màrqueting ecològic».
Organic Cotton Colors
https://organiccottoncolours.com/ca
Projecte que treballa amb cotó orgànic.
De les experiències comunitàries: grups de costura
Són dones que aprenen fent. Si les acompanyen a una presentació o a una fira, és molt més efectiu.
És important fer pedagogia econòmica i adaptar els llenguatges i la manera d’explicar-ho
(economia popular feminista). És molt més fàcil parlar d’economia començant a parlar del preu/
hora que no pas començant per termes abstractes.
Són persones que necessiten acompanyament emocional, perquè vegin que valen. Es pot fer a
través de l’economia, perquè si posen preu al que fan, acaben valorant-se elles.
Aquest acompanyament emocional es reforça molt si es troben amb altres grups, com s’ha fet ara
amb una experiència de viatge al Marroc. Treballar el vincle i la confiança és molt important.

SESSIÓ 4 33
Acaben aprenent que són la intercooperació i les estructures de segon grau, perquè entenen que
soles no se’n sortiran. Acaben entenent que han d’aportar al paraigua (estructura de segon grau),
perquè és l’estructura i això revertirà en elles.
Una reflexió que han fet és que les dones ja fan prou, i que potser és l’Administració qui ha de
pensar en el pla de viabilitat d’aquesta estructura de 2n grau.
En l’àmbit formatiu
Per a les escoles de disseny de moda l’ESS, és un terreny relativament nou.
Les formacions a col·lectius amb necessitats concretes (exemple, Diomcoop, que s’estan
professionalitzant). Són formacions pràctiques totalment dedicades a aprofitar el temps
d’aprenentatge.
Els conceptes clau perquè sigui viable com a escola serien:
– Aconseguir subvencions per a les dones amb dificultats econòmiques per poder fer un primer
curs de professionalització.
– Fer acompanyament en temes de tràmits a dones estrangeres que arriben sense recursos.
– En els casos de voler canviar de professió, assessorament per fer-se currículums.
– Cursos bonificats per a treballadors, que siguin accessibles a autònoms i cooperativistes.
El que és important és professionalitzar-se per fer front al nivell de les grans empreses i al
capitalisme brutal a què ens enfrontem. I la professionalització és la formació.
Quan facilitem l’emprenedoria
Ensenyar com sostenir la vida personal, i a partir d’aquí que valorin si poden arribar a un producte
que respongui als seus valors.
Moltes vegades els projectes tampoc no han treballat el concepte de marca i els fan
acompanyament en el llançament de marca amb projecció internacional. Malauradament moltes
vegades el producte no es ven aquí.
S’ha d’intentar fer una entitat de segon grau que vengui la marca i fer dinamització del sector tèxtil
sostenible dins de l’ESS.
No s’han de generar relacions de dependència amb els projectes, sinó que cal donar-los ales perquè
sostinguin el vol.
Treballar dos eixos: sostenibilitat i qualitat. Veure on es posicionen les marques. Malauradament el
preu dels productes és elevat i els emprenedors pensen que això no ho podran vendre. D’aquesta
manera devaluen la seva pròpia marca.
És important que els projectes coneguin les regles del joc, encara que no hi vulguin jugar de la
mateixa manera. La revolució silenciosa produirà un canvi en el model de consum i en aquell
moment han d’estar posicionades.
Crear de forma infinita ens permet plantejar-se el que no saben fer, i això possibilita crear coses de
segon grau.
La societat és emprenedora, col·lectiva i comunitària.

38 PER ACABAR...
Per acabar...
Brodat col·lectiu: cada símbol brodat té un significat, que s’explica a sota de la imatge.
«Símbol d’infinit» > concepte
de sostenible i circular.
«Rave en una paella o plat» >
el menjar també connecta.
«Co» > de col·laboratori, doble
vessant empresa i social.
«Cua de peix» > no sé si existeixen
temes de mentoria en costura.
«No he pogut cosir» > riscos
laborals d’aquesta feina (llum, vista,
motricitat fina, etc.).
«Flor» > ha sortit així.
«Fulla» > possibilitat de substituir
els plàstics per fibres vegetals.
«Forma indefinida» > l’agulla ha
anat fent... té a veure com, a nivell
personal, vas prenent camins
segons els obstacles que et vas
trobant. La cua per netejar. Podria
ser un símil amb els grups de
costura.
«Bobina de fil» > Imatge del
programa Revestim el tèxtil. A dins
hi ha diferents coses, perquè voldria
que l’espai representi un espai
d’intercanvi enriquidor on poden
passar moltes coses. Ha deixat una
zona en blanc per incorporar-hi
altres iniciatives que han faltat.
«Estel» > deixar volar les idees
i pensar entre totes com fer-les
aterrar per fer-les realitat.
«Coop» > creença en la cooperació.
«Línies i un ull» > formes que
tenen a veure amb aquestes xarxes
que es poden anar generant. Com
un fil i agulla que van unint coses,
creant camins. L’ull simbolitza mirar
l’altre, observar què fa.
«Llaç groc»
«Paraigua» > és la necessitat
d’un paraigua a tots els nivells.
Les trobades serveixen per recollir
connexions, xarxes, intencions, etc.
També un paraigua que reculli tot
allò que no estem portant a
la pràctica. Paraigua com a símbol
d’un web on es vegin tots els
productes.

39PERSONES PARTICIPANTS I CONVIDADES
Persones participants
i convidades
Alba Arellano, participant del projecte de
serigrafia. La Creatura.
Álvaro Gutiérrez Villanueva, participant
de l’Associació de moda sostenible d’Espanya.
Ana Álvarez, tècnica Casal de barri de La
Vinya.
Aviv Kruglanski, recercador i artista tèxtil.
Azahara García, dissenyadora i creadora
d’ArtePorvo.
Begoña Planas, tècnica Barcelona Activa –
ISE.
Carme de la Madrid, coordinadora
d’Energies Comunitàries de la Cooperativa
etcèteres. Carme Llamazares, tècnica del
Districte de Sant Andreu.
Carolina Bonafonte Romagosa, tècnica
de la Fundació Roure.
Cristina Monteys, tècnica del taller de
costura Trinitat Vella, Servei Interculturalitat de
Sant Andreu.
Daniela Escobar, tècnica de Barcelona
Activa en projecte B-mincome.Delphine
Boghos, relatora gràfica.
Denise Da Souza, participant de la Xarxa
de dones cosidores.
Dolors Saladrigas Trepat, tècnica de la
Direcció de Serveis d’Acció Comunitària –
Ajuntament de Barcelona.
Elisenda Jaquemot Caldés, tècnica del
Departament Marketing d’EADI - Escola Atelier
Disseny Moda.
Esther Perelló, tècnica de la Cooperativa
Fassolà.
Eva Alcántara Ferrer, tècnica de Barcelona
Activa.
Ignasi Eiriz, creador de la plataforma Ethical
Time.
Joana Conill, tècnica de la Cooperativa
Etcèteres.
Jordina Pérez Girgas, tècnica de la Xarxa
d’equipaments de proximitat.
Karen Rosentreter, participant del Grup
Arpilleras del Poble Sec.
Laura Soler, tècnica de la Cooperativa
Opcions.
Loli Castilleja, Cooperativa Etcèteres
(facilitació).
Luz Marina, Mujeres Pa’lante.
Mari Carmen Lamazares Ruiz, tècnica
de Proximitat de Sant Andreu.
Maria Auxiliadora, participant del taller de
costura de Mujeres Pa’lante.
Maria Jesús Escolano, tècnica d’Innovació
Socieconòmica Barcelona Activa.
Maria Moya, tècnica de Barcelona Activa
Horta Guinardó (La Clota Treball).
Maria Silvina Merino Franzan, tècnica del
grup de costura Vil·la Urània.
Maria Vidal, tècnica de l’Oficina de Promoció
econòmica de l’Eixample.
Maria, tècnica de la Direcció de Serveis
d’Acció Comunitària Ajuntament de Barcelona.
Maria Sanandrés, tècnica de Barcelona
Activa en projecte Bmincome.
Marta Raventòs, tècnica d’Innovació
Socioeconòmica de Barcelona Activa.
Mercè Sarramià, participant de Dones de la
Terra.

40 PERSONES PARTICIPANTS I CONVIDADES
Meritxell Ribalta Farran, tècnica de
Proximitat de La Marina.
Neus Vilalta, tècnica de la Cooperativa
Etcèteres (relatoria).
Noelia Sotus, tècnica de la Cooperativa
Etcèteres (facilitació).
Norma Bello, tècnica de la Cooperativa
Mujeres Pa’lante.
Núria, estudiant de patronatge.
Obdulia Domínguez Torrecillas, tècnica
de la Secretaria d’Economies Comunitàries.
Pili Giménez, tècnica de l’Oficina Promoció
Econòmica Eixample.
Rocío, teixidora que vol generar marca ètica
i sostenible i treballar amb dones en risc
d’exclusió.
Rosa Antón, dinamitzadora CC Vil·la Urània.
Rosa, participant del grup Mitja Subversiva
(a La Caníbal).
Sandra Rodríguez, tècnica del Servei Solidari.
Silvia, tècnica de Barcelona Activa en projecte
B-mincome.

3a Ed. Col·laboratori.ess: El Sector Tèxtil

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Ähnlich wie 3a Ed. Col·laboratori.ess: El Sector Tèxtil

Ähnlich wie 3a Ed. Col·laboratori.ess: El Sector Tèxtil (20)

Mehr von Barcelona Activa amb l’ESS

Mehr von Barcelona Activa amb l’ESS (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (8)

3a Ed. Col·laboratori.ess: El Sector Tèxtil